ELS BOLETS DE CATALUNYA Camperol ‘ Castella: hhampiién silvestre; base: Barrengorri; gallee: Fungos dos lameiros; frane’s: Potiron) italia: Prataiulo bianco; anglos: Common field mushroom; alemany: Feld-Egerling. ‘entre els xampinyons no cultivats, aquest és possi blemen! mi at pels boletaires, Es tracta d’un en prats i cl : ’s. Pel seu agradabl polet de qualitat que esta considerat un bon comes- _sabor, és mottestimat ala cuina tible i que es fa servir per guarnir tot tipus de guisats, sobretot es al seu sabor agradable, que recorda el de les avellanes. Pel seu habitat, el camperol es deixa veure amb facilitat, ja que creix en prats i clarianes de bose, on.la seva coloracié blanca destaca p er sobre de I’herba verda. Sovint fructifica en cercles o erols, on lhe pa creix més ufanosament. A diferéncia del camassee, perd, no fa cremats.CAMPEROL | Agaricus campestris eecce Les amines sén tures, de color rosat bru ‘quan sén immadures. Elbarret esta recobert _ desquames entre blenquinoses i brunes. anell és ascendent i frag \\ La superficie de la cama esta recoberta de fines fibrittes. El camperol fructifica en lloes herbosos, sobretot prats i clarianes de bose, preferiblement sobre séls basics. Es pot trobar a partir de la primavera i fins a la tardor de manera, relativament frequent. El seu habitat s'estén des de vora el mar fins als estatges subalpt i alpi. ‘Superficie coberta d'esquames blanquinoses El barret mesura de 5 a 10.cm de diametre: de bon prineipi é hemisféric o subglobés i en madurar es va estenent fins aser de convexaplanat a aplanat. Es de color blanquinés, amb la superficie ornamentada amb esquames de color blanc que, en envellir, prenen tonalitats brunes que con- trasten sobre el fons blanc. El marge esta cargolat, és lis i de jove sovint presenta restes del vel universal Les lamines s6n Iliures —no arriben a la cama— i denses; quan el bolet és jove s6n de color rosat fose ia mesura que les espores maduren es van tornant de color bru porpra, fosc; Varesta no es diferencia, i és sencera i del mateix co lor que la esta de la lamina La cama és de color blanc i cilindrica, Mesura de 4 a 7 em d’algada per d'1 a2.cm d’amplada, i sovint és una mica més estreta vers la base; presenta un anell ascendent de co- lor blanc que és fragil. La superficie és llisa i esta coberta, de fines fibritles. Dolor i sabor agradables La carn és ferma i compacta, d'un color blanguinés que pot envermellir molt suaument, gairebé de forma imper ceptible. Desprén una agradable olor fingiea i té un sabor que recorda el de les avellanes. El color de I'esporada és bru porpra fose, el mateix que el de les lamines madures. Fent una preparacié al microseo- pi, es poden observar les espores, que son llises, ellipsoi- dals, mesuren 6,548 x 45 jim, s6n de color gris bru i tenen Ja paret forca gruixuda; en un dels extrems presenten un porus germinatiu poc evident. Els basidis sn tetrasparics, No presenta cistidis. Ding del génere Agaricus existeixen tant espécies comes tibles com verinoses. La major part de les tOxiques es po- den distingir bé, ja que la seva carn es taca intensament de color roig o groc. A. campestris es pot confondre amb A. xanthoderma, que é lleugerament tOxic i que es pot di ferenciar per la seva olor de fenol, perqué no té esquames evidents al barret i pergué la seva earn, sobretot vers la base de la cama i el marge del barret, es torna de color groc intens. Una altra espécie semblant, que també és lleugers: ment tOxica, és A. praeclaresquamosus, que se'n separa per la iniensa i desagradable olor de iode que desprén i pel vi rament a groc llampant de la seva carn,