ELS BOLETS DE CATALUNYA (Schwein: Fr.) Quél Carlet Castell alemany: Higréforo escarlata; base: Ezko gibelgorri; franck eflecktblitteriger purpurschneckling Hygrophore russule; Is boscos esclarissats d’alzines i sureres, nig amagi Elcarlet es pot identifi entre la fullaraca i el sotabose, es troba el carlet, un taques per Els exemplars creixen molt a prop bolet prou conegut i cercat a Catalunya gracies al fet els uns dels altes, fins ito fomen grups units per la base de que és un bon comestible, malgrat que la seva carn, de con- _lacoma sisténcia compacta, és lleugerament amargant. Es traeta d’un bolet molt bell. int forca rabassut, que té un aspecte peculiar: als exemplars com els de la foto grafia, de color b Jane, sembla que algti el hagi esquitxat pinzellades de vi negre. Aquest tret, jun tament amb ’habitat tipicament mediterrani, en facilita la identificacid i permet que el carlet no es pugui confondre amb espécies verinoses.CARLET | Hygrophorus russula Cee c core eceeccveeeeceeeereeeeereeeeeeenene® Elbarret és blanquinés, esquitxat de color vinds. Les amines sén —~ cespaiades i grubudes, tet caracteristic del -gbnere Hygrophorus. Elbarret és de superficie lisa, mai viscosa. —— La cama també té tons vvinosos, no tan evidents. 1B sxe ibe Bl carlet és un bolet micorizic que viu en simbiosi amb ar- bres planifolis, habitualment alzines (Quercus ilex) i sure- res (Q, suber). La seva area de distribucié comprén les 20- nes temperades tipicament mediterranies, de clima suau i hiverns poc freds. Es una especie comuna, que apareix des de la tardor fins a principi de I’hivern, Barret sec, esquitxat de color vinés El barret, que assoleix de 10 a 15 cm de diametre, sovint és de forma irregular i bombat, encara que esdevé un xic més aplanat en envellir; és de color blanquinés amb tonalitats gris rosades, i tot ell est abundantment tacat de color ver mell vinds. La superficie és llisa, sense estries al marge, i ‘Com passa amb la resta d'espécies del genere Hygropho- rus, les imines s6n gruixudes i forga espaiades, s’estenen per la cama i tenen laresta sencera. $n de color blanqui: 16s, sovint tacades també de vin6s. La cama no té la super- ficie viscosa i és una mica més paHida que el barret, ja que les taques de color vinds hi sin menys abundants. Sovint els exemplars fructifiquen molt a prop els uns dels altres, formant grups densos units per la base de la cama. Lesporada és de color blanc. La carn és compacta i es taca també de rosa vin6s. olor és debil i té un sabor lleu gerament amargant, Les espores d’H. russula s6n eHipsor- als, Ilises i mesuren 7-8,5 x 45,5 pm. Laspecte peculiar delcarlet fa que sigui una espécie difi- cil de confondre amb aitres bolets. Algunes lores, poagres i afins també presenten una coloracié blanca i vermella, perd tenen les Limines forca més denses ila carn trenca~ dissa, que recorda el guix. Espacies properes Els bolets més semblants al carlet s6n de diverses especies properes, totes elles incloses dins de la mateixa seccié (Rubentes) del genere Hygrophorus. Per exemple, H. pur- purascens, que té una caracterfstica cortina ala cama, d’aspecte cotonés i de color blanc, té la cama blanea i el barret Heugerament esquamés; H. capreolarius, que viu sota avets, és de color més fosc i més uniforme, és menys robust i té les lamines del mateix color que el barret, 0H. erubescens, espécie que viu sota I'avet roig, també és més petit, pot estar tacat de groc i les seves lamines s'estenen per la cama.