Dictats preparats

TEXT 1
És curiós com a vegades el que sembla que t'ensorrarà és el que et fa més fort.
Volia ser actriu des de petita i es va preparar a consciència per poder-ho
aconseguir. Va estudiar en les millors escoles, va aprendre a ballar i a cantar, i
quan va haver estalviat els diners suficients es va instal·lar a Los Angeles. Va
començar a treballar al cinema, primer en papers secundaris i després en
papers protagonistes. Tot anava com ella volia, però sovint considerava que els
papers que li oferien la subestimaven com a actriu. La seva negativa a
interpretar certes pel·lícules la va fer caure en una suposada desgràcia. I
aquesta suposada desgràcia va ser la seva sort perquè sovint quan una porta
es tanca s'obren milers de finestres. I, ella, que mai no s'hauria imaginat tenint
una altra professió que no fos la d'actriu, va esdevenir una de les primeres
directores de cinema del segle vint i les pel·lícules que va dirigir les continuen
citant crítics i estudiosos del món del cinema.

TEXT 2

La por d'agafar avions li ve de lluny, encara que no està gaire segur d'on va
sortir. De petit, hi va viatjar diverses vegades acompanyat dels seus pares i no
recorda plors ni súpliques, sinó més aviat l'emoció de sentir com l'avió
s'enlairava. Després, per una història que ara seria massa llarga d'explicar, va
passar-se uns quants anys fent viatges de pocs quilòmetres i quan, passat
aquest període, va haver de tornar a agafar un avió no es va ni tan sols
imaginar que l'angoixa de volar apareixeria de sobte. Va pujar en aquell avió
sense experimentar cap tipus de malestar i no va ser fins que es va veure
assegut i amb el cinturó posat que va quedar-se sense aire. No recorda com
però va aconseguir baixar-ne i des de llavors ha desenvolupat una sèrie
d'estratègies per evitar aquest transport. Així, doncs, si a la feina el fan viatjar
els demana si ho podrà fer amb tren o amb el seu cotxe i quan la seva dona li
reclama un viatge ell sempre respon que podrien fer un altre creuer.