CONTEXT

UNITAT 3. IMPLEMENTACIÓ DE SITUACIONS COMUNICATIVES

ÍNDEX
3.1. Heterogeneïtat dels sistemes de comunicació.
- Sistemes alfabètics.
- Sistemes no alfabètics o signats.
- Sistemes basats en la llengua oral.
- Sistemes basats en codis d’escriptura.
- Altres recursos de suport a la comunicació amb PSC.
- El codi de lecto-escriptura braille.
3.2. Criteris d’elecció del sistema o recurs a la comunicació.
3.3. Comunicació amb persones amb sordceguesa.
3.4. Valoració del context en els intercanvis comunicatius.
3.1. Heterogeneïtat dels sistemes
Les persones amb sordceguesa formen un grup molt heterogeni i, per tant, les seves necessitats comunicatives seran
diverses i vendran determinades per la situació personal que l’ha acompanyada durant el transcurs de la seva vida.

Per tant, ens podrem trobar amb una gran varietat de situacions comunicatives:

- Persones que no compten amb cap sistema de comunicació per relacionar-se.

- Persones que no compten amb un sistema complet, sinó amb determinats aspectes d’algun d’ells.

- Persones amb un sistema de comunicació inicial que deixa de ser funcional, degut a l’evolució de la situació
sensorial i que no accepten aprendre altres sistemes més adequats a la nova situació.

Moltes persones amb sordceguesa han gaudit des de la infància fins a l’etapa adulta d’una visió i/o audició
suficientment funcionals i què, posteriorment, s’han anat deteriorant.

En aquest cas, mentre posseeixen restes sensorials de vista i/o oïda preferiran aprofitar- los per a la comunicació.

Quan aquestes restes ja no són funcionals, apareixen problemes d’acceptació de la nova situació i de la necessitat de
canviar el sistema de comunicació auditiu/visual a un altre tàctil.

Aquest fet provoca frustració, ja què comporta el reconeixement i acceptació psicològica de la nova situació.

En aquest cas, mai no s’ha de forçar la situació d’imposar un sistema de comunicació, sinó que hem d’acompanyar
en el procés d’acceptació de la nova situació.

Totes aquestes variables generen una situació molt variada en relació al tipus de sistemes de comunicació que
s’empren dins el grup de persones amb sordceguesa.

Mª Soledad Brioso, persona amb sordceguesa que fou Delegada Territorial de l’Associació de Sordcecs
d’Espanya a Andalusia (Brioso, 2011):

“A mi parecer, antes de eliminar estas barreras de comunicación surgidas entre la sociedad normalizada y
nuestro colectivo, habría que tratar de suprimir las que surgen en el propio seno del grupo, ya que
formamos una colectividad muy heterogénea, al igual que heterogéneos son nuestros sistemas de
comunicación”.

SISTEMES ALFABÈTICS
- Sistema dactilològic:

- Visual o a l’aire.

- Visual-tàctil.

- Tàctil o en palmell.

- Escriptura en lletres majúscules.

- El dit com a llàpis.

- Alfabet LORM.

- Braille manual.

- Malossi.

- Morse
Els sistemes alfabètics són aquells que es basen en el lletreig del missatge, i conserven l’estructura pròpia de la
llengua oral.

Algunes PSC empren aquests com a sistemes de comunicació habituals, però també es poden emprar com a suport
per a l’aprenentatge de gramàtica, ortografia, etc.

A continuació s’exposen les característiques que defineixen aquest grup de sistemes:

- La PSC pot rebre el missatge a la seva mà dreta o esquerra, depenent de les seves preferències i costums. El
mediador haurà d’adaptar-se a ella, i demanar abans d’iniciar la comunicació. L’elecció de la mà influirà en
la ubicació del MC.

- Al principi de la utilització del sistema, quan la PSC encara no domina el sistema, fer una petita pausa entre
les paraules facilitarà la discriminació de les mateixes.

- La velocitat del lletreig dependrà de les condicions sensorials de cada PSC, la seva habilitat i fluïdesa en el
sistema, etc.

- No s’empren accents ni signes de puntuació, a no ser que es vulgui utilitzar com a element per a donar
èmfasi a la comunicació.

- Sí s’empren signes d’interrogació i admiració, perquè donen una informació necessària per a la
comprensió i contextualització del missatge.

Aquests tipus de sistemes són emprats per PSC familiaritzades amb la llengua oral, ja què és imprescindible
conèixer l’escriptura de la llengua oral.

Per tant, els sistemes alfabètics seran sistemes habituals per a PSC dels Grups III i IV; sistemes de suport per a PSC
del Grup II (usuaris de LS que l’empren per expressar noms propis); i algunes PSC del Grup I amb alt nivell de
funcionament.

Els sistemes alfabètics mostren una gran varietat de formes i variants que es podrien classificar de la següent
manera:

1. Configuracions de la mà: cada lletra de l’alfabet es correspon amb una configuració de la mà i dels dits de
l’interlocutor, que es fa a l’aire o sobre el palmell de la mà de la PSC.

- Sistema dactilològic o alfabet manual.

2. Traçat de lletres: es transmet el missatge respectant cada lletra de l’alfabet amb la seva corresponent
grafia de l’escriptura; l’interlocutor escriu amb el seu dit sobre el palmell de la mà de la PSC. També es pot
emprar el dit de la PSC per dibuixar lletres sobre el seu palmell, a l’aire o sobre una superfície.

- Escriptura en lletres majúscules.

- El dit com a llàpis.

3. Traçat de símbols: cada lletra de l’alfabet està representada per un símbol: una línia, un toc a un punt, un
frec amb la mà, etc., que executen sobre distints punts de la mà de la PSC.

- Alfabet Lorm (no emprat a Espanya).

4. Tocs amb els dits a un punt de la mà: cada lletra està representada per un lleuger toc amb el dit sobre
diferents punts de la mà de la PSC: el palmell, les falanges, puntes del dit. La mà de la PSC pot estar en
diferents posicions: mà cap avall, cap amunt, vertical, etc.

- Braille manual (molt poc emprat a Espanya).

- Malossi (no emprat a Espanya).

- Morse (molt poc emprat a Espanya).

SISTEMA DACTILOLÒGIC O ALFABET MANUAL

Cada lletra es correspon amb una configuració de la mà i dels dits de l’interlocutor, és a dir, diferents posicions i
formes de la mà, cada una de les quals representa una lletra.

- Dactilològic visual o a l’aire.

- Dactilològic visual-tàctil.

- Dactilològic tàctil o en palmell.

ESCRIPTURA EN LLETRES MAJÚSCULES

L’interlocutor escriu el missatge amb el seu dit índex sobre el centre del palmell de la mà de la persona amb
sordceguesa.

S’empren lletres majúscules allò més neutres possibles i es respecta l’estructura de la llengua oral.

La col·locació dels interlocutors dependrà de la mà sobre la qual s’escriu i segons les preferències de la PSC: si és la
mà dreta, poden asseure’s un davant l’altre; o un devora l’altra si és la mà esquerra.

La manera d’agafar la mà de la PSC serà la mateixa que en el sistema dactilològic tàctil.

En molts casos aquest sistema s’utilitza com a recurs en els primers moments després de l’aparició de la
sordceguesa: és més senzill i immediat.

Aquest sistema també és més senzill per a les persones de l’entorn, ja què no han d’aprendre un nou sistema.

EL DIT COM A LLAPIS

L’interlocutor agafa el dit índex de la PSC i escriu amb ell com si fos un llapis. Es pot escriure a l’aire, sobre el palmell
de la mà de la PSC, el palmell de l’interlocutor o sobre una superfície.

Aquest sistema també empra l’estructura de la llengua oral.

La diferència o avantatge d’aquest sistema respecte a l’escriptura en lletres majúscules és que el sistema del dit com
a llapis aporta més informació, ja què la PSC percep la informació que donen els moviments de la seva mà (sentit
propioceptiu).

SISTEMES NO ALFABÈTICS O SIGNATS

- Llenguatge de signes natural.

- Llengua de signes.

- LS en el camp visual.

- LS a curta distància.

- LS recolzada al canell.

- LS recolzada o tàctil.
 SISTEMES BASATS EN LA LLENGUA ORAL
- Llengua oral adaptada.

- Lectura labial.

- Tadoma.

SISTEMES BASATS EN CODIS D’ESCRIPTURA

- Escriptura en caràcters ordinaris en paper.

- Escriptura en caràcters ordinaris a través de mitjans tècnics.

- Escriptura en braille en paper o a través de mitjans tècnics.

Aquest és un sistema emprat normalment per persones amb sordceguesa que utilitzen com a sistema habitual la
llengua oral per a comunicar-se en el moment d’adquisició de la discapacitat, ja què és un sistema ràpid i immediat
(fàcil per als familiars).

ESCRIPTURA EN CARÀCTERS ORDINARIS EN PAPER

Consisteix en transmetre a la PSC els missatges que desitgi escrivint-los amb l’alfabet ordinari en un paper per a que
ho puguin rebre a través del canal visual (deteriorat, però funcional), llegint-los a la distància que sigui precisa.

Aspectes a tenir en compte:

- Determinar si la persona prefereix que escrivim amb un bolígraf o retolador.

- Seleccionar el gruix del traç.

- Escollir el color de la tinta que pugui percebre amb més facilitat; generalment es prefereix el blau o negre.

- El color del paper és un aspecte fonamental per aconseguir un adequat contrast entre fons i lletra.

- El tamany de la lletra dependrà de la resta visual.

- És important tenir en compte la separació entre línies.

És possible que la PSC no pugui anar llegint el missatge alhora que s’escriu (la mà pot molestar, al distància no és
l’adequada, etc.). En aquest cas, l’interlocutor haurà d’anar fent pauses i apropar el paper a la PSC per a que vagi
llegint allò escrit fins al moment.

ESCRIPTURA EN CARÀCTERS ORDINARIS A TRAVÉS DE MITJANS TÈCNICS

Algunes PSC prefereixen els missatges no sobre paper, sinó a la pantalla de l’ordinador. Així, l’interlocutor va
escrivint el missatge amb el teclat i la PSC s’asseu al costat per anar-lo llegint directament de la pantalla.

Aspectes a tenir en compte:

- La grandària de la lletra.

- El contrast de la lletra amb el fons.

- La velocitat d’escriptura.
ESCRIPTURA EN BRAILLE (PAPER O M.TÈCNICS)

Es tracta d’un sistema semblant a l’anterior, però basant en el sistema Braille.

Si la PSC ja coneixia amb anterioritat el sistema Braille com a codi d’accés a la informació, quan perd l’audició pot
emprar aquest com a primer sistema de comunicació.

RECURSOS DE SUPORT A LA COMUNICACIÓ:

- “Tablilla” de comunicació.

- Tarjetes de comunicació.

- Missatges breus en caràcters ordinaris o braille.

- Dibuixos.