SL 32 (1992), 135-151

A. SOLER

ORIGENS, COMPOSICIO I DATACIO DEL LLIBRE

D'AMIC E AMAT*

1. h'amic i VAmat: metafora i tema

R a m o n Llull va utilitzar el t e m a d e Yamic i YAmat d i v e r s e s v e g a d e s al

llarg d e la seva e x t e n s a obra. A p a r e i x per p r i m e r c o p al Llibre de contemplacio
( v e r s 1 2 7 1 - 7 4 ) ; es o b j e c t e d ' u n t r a c t a m e n t e s p e c i a l al Llibre d'amic e Amat;
r e a p a r e i x a YArt amativa ( 1 2 9 0 ) i a les Flors d'amors e flors d'entelligencia
( 1 2 9 4 ) , i t o r n a a tenir un p a p e r e s s e n c i a l a YArbre de filosofia d'amor (1298).
V a ser una t r o b a l l a p r o d u c t i v a , d o n c s !
L ' o b j e c t i u del p r e s e n t treball es a n a l i t z a r 1'origen i la f o r m a c i o del t e m a ,
del Llibre de contemplacid al Llibre d'amic e Amat. D e r e t r u c , la i n v e s t i g a c i o
e n s ha de p e r m e t r e d e d e t e r m i n a r a m b una certa seguretat la data de c o m p o s i c i o
d e 1'opuscle del Blaquerna.
H e parlat fins ara d e metafora i d e tema. Cal dir q u e s e m p r e hi ha h a g u t
una c e r t a v a c i l - l a c i o a 1'hora d ' a n o m e n a r (i per tant d e d e f i n i r ) allo q u e
constitueix el nucli del Llibre d'amic e Amat; per e x e m p l e , Jordi R u b i o , en unes
p a g i n e s d ' a l t r a b a n d a a d m i r a b l e s , parla tant del « t o p i c » c o m d e l ' « a l l e g o r i a d e
1
1'amic i 1 ' a m a t » . A q u e s t nucli a q u e e m referia e m s e m b l a f o r m a t p e r una
metafora, m e s q u e no pas per una a l l e g o r i a . Una m e t a f o r a en el sentit m e s tra-
d i c i o n a l del t e r m e : Yamic es el «feel e d e v o t c r e s t i a » i YAmat es « D e u » , c o m

" A q u e s t treball s ' i n s c r i u e n el projecte d ' i n v e s t i g a c i o P B 9 1 - 0 6 6 2 d e la D G I C Y T ( M i n i s t e r i o d e

E d u c a c i o n y C i e n c i a ) q u e e s du a t e r m e al D e p a r t a m e n t d e F i l o l o g i a C a t a l a n a d e la Universitat
de Barcelona.

1
J. R u b i o i B a l a g u e r , « A l g u n s a s p e c t e s d e 1'obra literaria d e R a m o n L l u l l » , Ramon Llull i el
lul-lisme (Barcelona, 1 9 8 5 ) , 2 4 8 - 2 9 9 , pp. 2 8 6 - 9 .
136 A L B E R T SOLER

diu Llull al capftol 9 9 del Blaquerna? Amic i Amat es j a una p a r a u l a nova q u e

c o n n o t a tot el q u e es propi del s i g n i f i c a t a d o p t a t ; els t e r m e s p r i m a r i s , p e r la
s u b s t i t u c i o , a d q u i r e i x e n la forca s i g n i f i c a t i v a d e les c o n n o t a c i o n s d e l s t e r m e s
1
secundaris.
Per a i x d , en p r i n c i p i , n o p o d e m parlar d e topic, d e « l l o c c o m u » ; a l m e n y s
m e n t r e la m e t a f o r a no es l e x i c a l i t z a , n o p e r d c o n n o t a c i o n s i n o te una funcio
p r e d o m i n a n t m e n t r e f e r e n c i a l . Es p o s s i b l e q u e la m e t a f o r a d e Vamic i VAmat
a r r i b e s a ser un t o p i c , p e r o n o c r e c q u e a i x o s ' e s d e v i n g u i en c a p d e les d u e s
4
o b r e s q u e a n a l i t z a r e m ; m e s a v i a t c a l d r i a r e v i s a r les o c u r r e n c i e s p o s t e r i o r s .
Q u a n la metafora es fa recurrent i consta d ' u n s p e r s o n a t g e s ben d e t e r m i n a t s
i d ' u n a r g u m e n t forca definit e m p e n s o q u e a l e s h o r e s p o d e m parlar d e t e m a ; es
el q u e a r r i b a a s e r la m e t a f o r a d e Vamic i VAmat. A i x i un t e m a s e r i a un
conjunt d ' e l e m e n t s e s t a b l e s q u e s u s t e n t a un text: g e n e r a l m e n t , c o m d i c , inclou
5
un a r g u m e n t i s o v i n t uns p e r s o n a t g e s , i un s i g n i f i c a t forca d e l i m i t a t .
D e fet, en a q u e s t a definicio, he e s b o s s a t tot un p r o c e s evolutiu q u e pot ser
q u e es d o n i en el c a s q u e e n s o c u p a : p r i m e r , cal q u e s ' o p e r i de forma efectiva
una s u b s t i t u c i o , es a dir, q u e hi hagi una m e t a f o r a ; d e s p r e s , cal q u e es
c o n s t i t u e i x i el t e m a , a m b uns e l e m e n t s e s t a b l e s ; f i n a l m e n t , p o d r i a ser q u e el
t e m a e s d e v i n g u e s un t o p i c .

2
« O n , per a c o B l a q u e r n a f o e n v o l e n t a t q u e f e e s Libre de Amich e Amat, lo qual a m i c h fos
feel e d e v o t crestia, e l a m a t f o s D e u » , Libre de Evast e Blaquerna, e d . S. G a l m e s (Barcelona:
ENC, 1 9 3 5 - 5 4 ) , 4 v o l s . , v o l . III, p. 10. T o t e s l e s c i t a c i o n s d e la n o v e l l a provenen d'aquesta
e d i c i o ; a partir d'ara a s s e n y a l o n o m e s el v o l u m i la p a g i n a a q u e e s fa r e f e r e n c i a ( a i x i , I I I . 1 0 ) .
U n a d e f i n i c i o c l a s s i c a d e m e t a f o r a e n s la p r o p o r c i o n a H. L a u s b e r g , per e x e m p l e : « L a metaphora
(translalio; metaphora) e s la s u s t i t u c i o n (immulatio) d e un verbum propium ( « g u e r r e r o » ) por una
p a l a b r a c u y a p r o p i a s i g n i f i c a c i o n proprie e s t a e n r e l a c i o n d e a n a l o g i a (similitudo) c o n la d e la
palabra sustituida («leon»).». Elemente der literarischen Rhetorik (Munic, 1963), traduccio
c a s t e l l a n a ( M a d r i d , 1 9 7 5 ) , p. 1 1 7 .
' En 1 ' a l l e g o r i a la s i g n i f i c a c i o del p r i m e r t e r m e n o c a n v i a , s i n o q u e , a t r a v e s d ' a q u e s t i del
s e u s i g n i f i c a t propi, s e s i g n i f i c a una idea o una entitat abstractes.
4
P r o b a b l e m e n t , R u b i o p a r l a v a d e t o p i c p e r q u e c o n s i d e r a v a la m e t a f o r a j a e v o l u c i o n a d a , no
n o m e s en el Llibre d'amic e Amat.
5
La p a r a u l a tema e s m o l t u t i l i t z a d a i a m b s e n t i t s b e n d i f e r e n t s . V u l l e m p r a r - l a a m b el s e n t i t
q u e li d o n a , per e x e m p l e , C. S e g r e , Principios de andlisis del texlo lilerario ( B a r c e l o n a , 1 9 8 5 ) p.
358.
 O R I G E N S , COMPOSICIO I DATACIO DEL LLIBRE D'AMIC E AMAT 137

2 . Uamic i Vamat en el Llibre de contemplacio

M . O b r a d o r j a h a v i a a d v e r t i t q u e Vamic i Vamat a p a r e i x i e n , d e m a n e r a
6
e s p a r s a , c a p al final de la m a g n a o b r a : entre els capitols 2 7 2 i 3 4 9 . En r e v i s a r
els passatges en questio s ' a p r e c i a a m b no gaire dificultat c o m s'ha anat originant
el t e m a . E n s a d o n e m , d ' e n t r a d a , q u e no es pot p r o j e c t a r s e n s e m e s ni m e s Ia
d e t e r m i n a c i o q u e es fa al Llibre d'amic e Amat, s e g o n s la qual Vamic es el
«feel e d e v o t crestia» i Vamat es « D e u » . No es c o n v e n i e n t p e r q u e en m o l t s c a -
sos els t e r m e s i n d i q u e n s i m p l e m e n t 1'agent i el p a c i e n t de 1'accio d ' e s t i m a r , el
s u b j e c t e i 1'objecte d ' a m o r ; en d ' a l t r e s c a s o s , s e n s e q u e e s p u g u i a s s e g u r a r , es
p o s s i b l e d e fer a q u e l l a i n t e r p r e t a c i o ; i, finalment, en a l g u n s , la i d e n t i f i c a c i o es
7
indubtable.
La majoria d e v e g a d e s , la relacio entre Vamic q u e e s t i m a i Vamal q u e r e p
1'amor a p a r e i x en 1 ' a r g u m e n t a c i o n o m e s c o m una c o m p a r a c i o e v i d e n t , c o m un
e x e m p l e . V e g e m aixf al capftol 2 7 8 (els subratllats dels passatges on es d e t e c t e n
els termes son m e u s ) ;

G l o r i o s S e n y o r [...] Q u i vol a m a r la vostra gloriosa humanitat, c o v e ,

S e n y e r , q u e son r e m e m b r a m e n t sia s e m b l a n t en r e m e m b r a r so q u e l
r e m e m b r a m e n t de vostra h u m a n i t a t r e m e m b r a , e c o v e q u e 1'enteniment
sia s e m b l a n t en e n t e n d r e al e n t e n i m e n t de vostra h u m a n i t a t , e c o v e que
lo voler vulla so que v o s t r e voler h u m a vol; car natura es d'amor que
1'amic remembre e entena e vulla so que remembra e enten e vol
1'amat. (278:16)"

* M . O b r a d o r , « P r o e m i » , Libre de Amich e Amat (Palma de Mallorca, 1 9 0 4 ) , pp. 9 - 3 7 . N'he

registrat l e s s e g i i e n t s o c u r r e n c i e s ( l a p r i m e r a xifra e s r e f e r e i x al c a p i t o l i la s e g o n a al paragraf):
2 7 2 ( 2 0 ) , 2 7 8 ( 1 6 ) , 2 8 1 ( 4 , 19, 2 8 ) , 2 8 7 ( 1 2 ) , 2 8 9 ( 2 6 , 2 7 ) , 2 9 0 ( 3 ) , 3 0 7 ( p a s s i m ) , 3 1 2 ( 1 0 ) , 3 3 8
( 1 1 , 1 2 ) , 3 3 4 ( 2 4 ) , 3 4 9 ( 2 4 ) . La l l i s t a n o te la s e g u r e t a t d e s e r e x h a u s t i v a ; e s r e m u n t a a la q u e
van donar Antoni Sancho i Miqucl Arbona a la n o t a 232 de la s e v a edicio del Llibre de
contemplacio (OE II, p. 1 2 6 7 ) ; h e d e s c a r t a t e l s c a s o s d e l s c a p i t o l s 3 0 8 ( 1 6 ) i 3 1 2 ( 3 0 ) ( e l tema
n o hi a p a r e i x e n l l o c ) i he afegit a l g u n a altra a p a r i c i o .
7
Els g e r m a n s Carrcras Artau ja v a n a s s e n y a l a r q u e al Llibre de contemplacio els termes
i n d i q u e n « d o s h o m b r c s i g u a l e s e n n a t u r a l e z a y en e s p e c i e » ( C a 1, p. 5 8 7 ) ; c o m v e u r e m no es
s e m p r e aixi.
" En l e s c i t a c i o n s del Llibre de contemplacid, la p r i m e r a xifra i n d i c a el c a p i t o l i la s e g o n a el
paragraf. ORL V I I , p. 8 9 . U n c a s e n t r e d a l t r e s , ara al c a p i t o l 2 8 7 , e n q u e t a m b e e s desenvolupa
la comparacio amb el que s'esdeve en «natura d'amor»: «12. On, com los crestians sien
remembrants e entenents totes cstes c o s e s damunt d i t e s , si e l l s amaven, Senyer, nostra dona
a c a b a d a m e n t , a d o n c s r e p e n d r i e n l o s s a r r a y n s d e l s f a l l i m e n t s q u e fan c o n t r a nostra d o n a e c o n t r a
s o n Fill g l o r i o s a m a t d ' e l l a m o l t g l o r i o s a m e n t e cara. On, com sia natura d'amor que al amic fa
pendre e cercar totes maneres com pusca servir e atrobar son amat, si l o s c r e s t i a n s amaven
a c a b a d a m e n t n o s t r a d o n a , t o t e s m a n e r e s p e n d r i e n e c e r c a r i e n c o m p o g u e s s e n adur l o s s a r r a y n s a
c o n v e r t i m e n t [...]» (ORL VII, p p . 176-7)
138 A L B E R T SOLER

Es m o l t p r o b a b l e q u e el t e r m e amic s'hagi escollit com agent nomes per

evitar la s i m i l i t u d e n t r e els p a r t i c i p i s amant/amat, q u e p o d r i a resultar equfvoca
tant pel q u e fa a la grafia c o m a la f o n e t i c a . Q u e a q u e s t es el sentit q u e cal
atribuir als t e r m e s , i no c a p altre de m e s elaborat, resulta clar fins a 1'evidencia
al capftol 3 0 7 del llibre, q u e t r a c t a d e « C o m h o m e a m a son a m i c » i s'adre<ja
a «qui vol a m a r son a m i c a c a b a d a m e n t » ; f i x e m - n o s c o m al p a r a g r a f s e g o n es
d i s t i n g e i x e n t r e 1'amat, 1'amic i D e u , al qual s ' a d r e 5 a Pautor:

G l o r i o s S e n y o r ! C o m 1'amat es v e r t a d e r a m e n t a m a t p e r 1'amic,
a d o n c s los s e n y s s e n s u a l s d e 1'amic son s e r v i d o r s d e l s s e n y s s e n s u a l s
del a m a t , e los s e n y s entellectuals del amat son servits e a m a t s per los
s e n y s e n t e l l e c t u a l s del a m i c ; c a r c o m 1'amic a m a 1'amat, la m e m o r i a
r e m e m b r a e 1'enteniment e n t e n e la v o l e n t a t vol les c o s e s n e c e s s a r i e s
e p l a e n t s a 1'amat. M a s tota aquesta a m o r c o v e q u e sia o r d o n a d a e en-
d r e s s a d a p e r o r d o n a t r e m e m b r a m e n t e e n t e n i m e n t e v o l e r en v o s a
9
s e r v i r e a loar e a h o n r a r e o b e y r . ( 3 0 7 : 2 )

Tot seguit trobem 1'equivalencia d'amic a m b amant formulada explfcitament,

i el v i n c l e entre amic i amat a m b D e u , c o m a n e c e s s a r i r e c e p t o r primer de tota
intencio:

C a r si 1'amic, Senyer, no a m a v a p r i m e r a m e n t v o s , n o s purfa formar

ni a f i g u r a r en lo a m a n t v e r a a m o r , ni 1'amat n o purfa e s s e r a m a t
vertaderament. (307:3)'"

Pero no s e m p r e els t e r m e s es m o u e n en uns t e r r e n y s tan c l a r a m e n t profans.

Per e x e m p l e , al capftol 2 8 9 es d e t e c t a un a c o s t a m e n t a la i d e n t i f i c a c i o amicl
fidel, amal/Deu, a partir s o b r e t o t d e 1 ' e q u i v a l e n c i a q u e es fa amic/sants a la
gldria i amat/Deu a la gldria:

" ORL VII, p. 3 9 1 .

"' ORL V I I , p. 3 9 1 . E s r e v e l a d o r t a m b e el s e g i i e n t p a s s a t g e d e l m a t e i x capftol en q u e es
tracta d e l que s'esdeve entre 1'amic i 1'amat quan 1'amor que hi ha e n t r e e l l s no s'adreqa
p r i m e r a m e n t a D e u : « M a s c o m 1'amic n o a m a , S e n y e r , v o s e a m a 1'amat, a d o n c s ha la s u a a n i m a
fals e n t e n i m e n t en entendre 1'amat e fals voler en amar 1'amat; e com lo amat ha mester
m i s e r i c o r d i a d e 1'amic, 1'amic qui n o ha r e m e m b r a m e n t ni e n t e n i m e n t ni v o l e r m i s e r i c o r d i o s ni
vertader, n o e s m i s e r i c o r d i o s a 1'amat, car null r e m e m b r a m e n t n o p o t e s s e r m i s e r i c o r d i o s qui e n
vos misericordia no remembra, ni null enteniment no pot aver misericordia qui en vos
m i s e r i c o r d i a n o e n t e n , ni null v o l e r n o pot a m a r m i s e r i c o r d i a qui e n v o s m i s e r i c o r d i a n o a m a : o n ,
per e s t a m a n e r a s o n l o s a m a t s e n g a n a t s e d e c e b u t s per l o s a m a n t s e n s o q u e - s c o n f i e n en lur
m i s c r i c o r d i a a lurs n e c e s s i t a t s e en e l l s g e n s n o n troben.» (ORL VII, p p . 3 9 3 - 4 ) .
 ORIGENS, COMPOSICIO I DATACIO DEL LLIBRE DAMIC E AMAT 139

C a r la a m o r d ' a q u e s t mon no pot esser sens passio e sens treball del

a m i c e del a m a t ; c a r si p e r una m a n e r a d o n a p l a e r al a m i c , p e r altra
d o n a treball e mal al a m a t , e si p e r una m a n e r a d o n a plaer al a m a t ,
per altra manera dona mal e treball al a m i c , e on la a m o r mes crex ni
major e s , majors m a l s e majors treballs d o n a . On, beneita sia, Senyer,
la amor quels sants an en gloria; car on major es, majors plaers e
majors glories dona e no treballa ni malmena 1'amic ni 1'amat, enans
es gloria e plaer de cascu. ( 2 8 9 : 2 6 ) "

N o p o d e m dir de c a p m a n e r a q u e en el Llibre de contemplacio el t e m a

q u e d i c o n s t i t u i t tal i c o m el c o n e i x e m a p a r t i r del Llibre d'amic e Amat: en
m o l t s c a s o s n o hi ha ni tan sols una s u b s t i t u c i o m e t a f o r i c a ; s ' a p r o f i t a una
r e l a c i o q u e es d o n a en un d e l s c a m p s e s s e n c i a l s p e r al beat, Vamancia, molt
p r o d u c t i u p e r q u e es e v i d e n t , a c c e p t a b l e p e r tota m e n a d e s u b j e c t e s i a p l i c a b l e
c o m a a r g u m e n t a c i o . Per e x e m p l e , al capitol 2 9 0 , t r o b e m referida aquesta relacio
a la q u e e s d o n a e n t r e el c o s i 1'anima, a p a r t i r de la d o c t r i n a d e les d u e s
intencions:

M a s c o m hom a s u b t i l a m o l t f o r t m e n t s o n e n g i n y e son e n t e n i m e n t
e s a b a v e r c o n e x e n s a d e la n a t u r a d e la p r i m e r a e n t e n c i o e de la
s e g o n a , a d o n c s es p o d e r o s d ' a v e r c o n e x e n s a de la a m o r q u e lo c o r s ha
a la a n i m a ni la anima al cors, car p u s h o m sapia c o n e x e r en la anima
c o m a m a per la p r i m e r a e n t e n c i o ni c o m a m a per la s e g o n a e del c o r s
a t r e t a l , a d o n c s pot a p e r c e b r e e c o n e x e r lo a m a t e 1'amant p e r la pri-
m e r a e n t e n c i o e p e r la s e g o n a . O n , c o m h o m ha a u d a , S e n y e r , aital
c o n e x e n s a , adoncs ha hom conexensa qual es Vamat ni qual es 1'amic,
e per la conexensa que hom ha del amic e del amat ha hom
1 2
conexensa de la amor qui es enfre-l cors e la dnima. (290:3)

M e s e n d a v a n t , al capftol 3 3 8 , la t r o b e m referida al Crist i al cristia d ' u n a

f o r m a e x p l f c i t a i i n d u b t a b l e , p e r o a 1'inreves del q u e es h a b i t u a l : el Crist es
1'amic i el cristia 1'amat, j a q u e , en a q u e s t c a s , la r e l a c i o a g e n t / p a c i e n t es in-
versa:

" ORL VII, p. 2 0 4 . I relrobem una i d e n t i f i c a c i o similar al s e g i i e n t paragraf del mateix

c a p f t o l : « O n , per a s s o e s s i g n i f i c a t , S e n y e r , q u e la a m o r q u e l o s s a n t s an e n g l o r i a e s m o l t gran
a m o r , per s o c a r 1'amat no i n n o r a la a m o r del a m i c , ni 1'amic n o i n n o r a la c o n e x e n s a del a m a t . »
(ORL V I I , p. 2 0 4 ) .
12
ORL V I I , p. 2 0 7 .
140 A L B E R T SOLER

O n , b e n e y t siats v o s , S e n y o r D e u s ; car aitant c o m P a m a t r e m e m b r a

e e n t e n g r a n s los b e n s e-ls h o n r a m e n t s q u e ha r e e b u t s d e son a m i c e
aitant c o m P a m a t r e m e m b r a e e n t e n la gran a m o r q u e li ha s o n a m i c ,
d ' a i t a n t es ajudat lo r e m e m b r a m e n t del a m a t a r e m e m b r a r e s o n
e n t e n i m e n t a e n t e n d r e e s o n v o l e r a a m a r son a m i c . [...] 12. P i a d o s
S e n y o r ! D ' a i t a n t c o m P a m a t pot m e m b r a r e e n t e n d r e los treballs e los
afanys e les o n t e s e l s t u r m e n t s e la mort greu e aontada e s e n s c u l p a
q u e son a m i c ha s o f e r t a p e r a m o r d ' e l l , d ' a i t a n t es a j u d a t lo
r e m e m b r a m e n t del a m a t a r e m e m b r a r e P e n t e n i m e n t a e n t e n d r e e lo
voler a a m a r P a m i c qui ab tantes de dolors e d e langors e ab tan greu
mort Pa amat e honrat. ( 3 3 8 : 1 1 ) "

A Ia darrera de les o c u r r e n c i e s de P a r g u m e n t en el Llibre de contemplacio,

al capftol 3 4 9 , es c o m p r o v a el p a s d e la relacio p r o f a n a fins a la identificacio
d e P a m a t a m b el C r i s t :

Consolador Senyor! Sensualment sentim e entellectualment entenem

q u e P a m i c aitant c o m m e s r e m e m b r a e enten les penes e-ls treballs e l s
p l o r s q u e s o s t e p e r a m o r d e s o n a m a t , a y t a n t ha c o n s o l a c i o d e s o s
plors e de sos treballs; car per so car lo voler del a m i c vol so q u e vol
1'amat, a m a P a m i c los t r e b a l l s q u e s o s t e p e r so q u e p u s c a fer s o q u e
vol son a m a t . On, com assd sia enaxi, doncs qui vol esser consolat e
alegre e pagat fassa tant, que vos siats son amat, p e r tal q u e en la
v o s t r a a m o r sia s o n g o g e s o n p a g a m e n t e sa c o n s o l a c i o t o t e s les
v e g a d e s q u e per v o s a h o n r a r e a servir e a loar sera en treballs e en
1 4
plors. ( 3 4 9 : 2 4 )

Aixf, d o n c s , p o d e m dir q u e en el Llibre de contemplacio hi t r o b e m P o r i g e n

remot del tema, a m b una a p r o x i m a c i o a la metafora de Yamic i YAmal, p e r o no
pas e l s o r f g e n s de P o p u s c l e q u e c o n t e el Blaquerna.

13
ORL VIII, p p . 2 7 6 - 7 . Ja a b a n s , al c a p i t o l 3 1 2 , p a r a g r a f 10, l l e g i m : « T a n t e s c o s a excellent
e alta e n o b l e a m o r , q u e t o t a r e s v e n s e f o r s a e a p o d e r a , e per n u l l a c o s a n o e s v e n s u d a ni
a p o d e r a d a c o m e s v e r t a d c r a m e n t f o r m a d a e n 1'amic: car e n a x i c o m lo f o c ha natura q u e o n hom
m e s d e l e n y a ii d o n a p u s fort c r e x , e n a x i e s natura d e v e r t a d e r a a m o r q u e o n p u s f o r t m e n t es
turmentat 1'amic per s o n a m a t p u s f o r t m e n t l ' a m a , e 1'amic o n m e s r e m e m b r a e e n t e n t r e b a l l s e
mort per s o n a m a t m e s l o v o l e r a m a 1'amat e m e s m e n y s p r e a l o s t r e b a l l s e la m o r t . » (ORL VII,
p. 4 4 8 ) .
14
ORL VIII, p p . 4 1 3 - 4 .
 ORIGENS, C O M P O S I C I O I DATACIO DEL LLIBRE D'AMIC E AMAT 141

3 . EI t e m a , de la n o v e l - l a a P o p u s c l e

El t e m a d e Vamic i Vamat c o m p a r e i x d i v e r s e s v e g a d e s en el Blaquerna,

a b a n s de P o p u s c l e q u e s'hi consagra: una v e g a d a al capftol 7 9 , sis al capftol 8 0
i una al 8 3 . A q u e s t e s aparicions forneixen m e s d a d e s sobre la formacio del tema
i, fins i tot, s o b r e la r e d a c c i o del llibret q u e e n s o c u p a ; a n a l i t z e m - l e s a m b un
cert d e t a l l .
Al capftol 7 9 , el t e m a es introduit per un dels p e r s o n a t g e s m e s s o r p r e n e n t s
i i n t e r e s s a n t s de tota la n o v e l l a , R a m o n lo foll, una v e r i t a b l e « c o n t r a f i g u r a
l u l l i a n a » . D e s p r e s de p r e s e n t a r - s e a la cort pontiffcia a m b una a g o s a r a d a accio
joglaresca amb doble s i g n i f i c a c i o , es interrogat pel papa B l a q u e r n a . Ell r e s p o n :

[...] vull e s s e r foll per d o n a r d ' e l [de J e s u c r i s t ] h o n r a m e n t e honor,

e n o vull a v e r m a n e r a a m e s p a r a u l e s p e r forca d e g r a n a m o r . E p e r
50 c o r vostra cort a major h o n o r per la p a s s i o d e m o n A m a t , e per la
e n c a r n a c i o , q u e n u l l a altra cort, c u y t a t r o b a r en v o s t r a cort m o l t s
c o m p a n y o n s q u i sien d e m o n ofici. (11.140)

L ' A m a t e s , d o n c s , J e s u c r i s t . En set d e les vuit a p a r i c i o n s q u e h e m de

r e v i s a r , el t e r m e te a q u e s t significat precfs, i n o m e s en una te un sentit m e s
g e n e r a l s i m i l a r al r e g i s t r a t en el Llibre de contemplacid. Sembla, doncs, que
e n t r e un i altre t e r m e e x i s t e i x j a una r e l a c i o m e t a f o r i c a .
Al capftol 8 0 t r o b e m el q u e , s e n s d u b t e , p o d e m a n o m e n a r un v e r s i c l e ,
t a m b e d e b o c a del foll R a m o n ; e s tracta, es e v i d e n t , d ' u n d i s c u r s a l - l e g o r i c :

Molt fortment cogitaren Papostoli e-ls cardenals en Ies p a r a u l e s q u e l

solda li h a c scrites; e R a m o n lo foll dix a q u e s t e s p a r a u l e s : - T r a m e s fe
a c o n t r i c c j o s p e r a n g a q u e li t r a m e t e s d e v o g i o e p e r d o , p e r 90 q u e la
5
h o n r a s s e n en los l o c h s on es d e s o n r a t s o n a r n a t . '

Al m a t e i x capftol 8 0 , u n e s lfnies m e s e n d a v a n t , R a m o n lo foll fa una

declaracio molt significativa:

" II.146-7. La p r i m e r a parl del versicle 80 d e l Llibre d'amic e Amal exposa la maleixa
q i i e s t i o q u e el p a s s a t g e q u e a c a b e m d e citar: « C a n t a v a 1'amat e d e h i a q u e p o c h s a b i a 1'amich de
a m o r si a v i a v e r g o n y a d e loar s o n a m a t , ni s i l t e m i a honrar en a q u e l l s l o c h s o n p u s fortment es
d e s o n r a t ; e p o c h s a b d ' a m a r qui s ' e n u y a d e m a l e n a n ^ a ; ni q u i s d e s e s p e r a d e s o n a m a t , n o fa
concordanqa d'amor, speranqa.» A 1'opuscle trobem t a m b e p e r s o n i f i c a c i o n s , pero sempre, d'una
m a n e r a o altra, e s r e f e r e i x e n a 1'amic o e s t a n e n r e l a c i o a m b ell; el v e r s i c l e 1 0 3 e s p o t s e r 1'flnic
d'aquesta mena en que no apareix explicitamcnt aquest personatge, pero, cn tractar-se de
p o t e n c i c s d e 1'anima, e s e v i d e n t q u e e s parla de la m e m o r i a i la v o l u n t a t d c 1'amic.
 142 A L B E R T SOLER

L o foll viu p a r l a r -ii- c a r d e n a l s , he c u y d a - s e q u e p a r l a s e n d e s o n

a m a t , e ells p a r l a v e n de la e l e c c i o d e ii- b i s b e s qui eren e l e t s in dis-
cordia; e per aco lo foll dix als c a r d e n a l s q u e les pus plaents p a r a u l e s
q u e s i e n , son les p a r a u l e s qui s o n e n t r e a m i c e a m a t . (11.147)

Les pus plaents paraules que sien son les paraules qui son entre amic e
amat indica un avenc, decisiu en la c o n s t i t u c i o del t e m a : no es tracta j a d ' u n us
dels t e r m e s c o m a c o m p a r a c i o a 1'interior d ' u n a r g u m e n t . S ' a p u n t a a l m e n y s q u e
c n t r e un i altre p e r s o n a t g e (ara j a b e n d e t e r m i n a t s ) hi ha una r e l a c i o
e s p e c i a l f s s i m a i que a q u e s t a te una f o r m a d ' e x p r e s s i o en les « p a r a u l e s qui son
e n t r e a m i c e a m a t » . Dit d ' u n a altra m a n e r a , es un a n u n c i forga explfcit d e
1'opuscle.
I n o g a i r e d e s p r e s t r o b e m un altre v e r s i c l e :

C o n tots a q u e l l s foren v e n g u t s e f o r e n d e v a n t lo p a p a e els

c a r d e n a l s , R a m o n lo foll d i x : - E n c o n t r a r e n - s e 1'Amich e 1'Amat, e
c a l l a r e n Iurs b o q u e s , e lurs h u l l s , a b los q u a l s s e fahien s e n y a l s
d ' a m o r ; p l o r a r e n , e lurs a m o r s se p a r l a r e n . " '

En e f e c t e , en a q u e s t c a s ( c o m en 1'anterior de les p p . 1 4 6 - 7 ) e n s t r o b e m
a m b « p a r a u l e s d ' a m o r e e x e m p l i s a b r e u y a t s » i d e p a r a u l e s « q u i han m e s t e r
e s p u s i c i o » ( I I I . 1 0 ) ; s o n , en fi, « m a t a f o r a s m o r a l s » ( I I I . 1 1 ) , si v o l e m fer s e r v i r
tres e x p r e s s i o n s q u e utilitza 1'autor m a t e i x p e r definir e l s v e r s i c l e s del Llibre
d'amic e Amat. T a n t en a q u e s t s c a s o s e s m e n t a t s c o m en 1'opuscle, els t e x t o s
c o n s t i t u e i x e n unitats t e m a t i q u e s i a r g u m e n t a l s q u e fan un sentit c o m p l e t . En el
1 7
Llihre. de contemplac.io no havfem t r o b a t r e s d e c o m p a r a b l e .
I m m e d i a t a m e n t d e s p r e s , R a m o n e n u n c i a un altre v e r s i c l e ; en a q u e s t c a s (i
es 1'unic de la serie) els t e r m e s tenen un sentit m e s a m p l i i g e n e r a l ; n o t e m que
amic es substituit per amant:

"' 11.148. T r o b e m la m a t e i x a s i t u a c i o i el m a t e i x t e m a en c l s s e g i i e n t s v e r s i c l e s d e 1'opuscle:

« 2 9 . E n c o n t r a r e n - s e 1'amich e-11 a m a t , e d i x 1 ' a m i c h : —No cal q u e - m p a r l e s , m a s fe-m s e n y a l ab
tos h u l l s , qui s o n paraules a mon cor, c o n te d o qo que-m demanes.» «117. Encontraren-se
l ' a m i c h e-1 amat e foren t e s t i m o n i s d e lur e n c o n t r a m e n t s a l u t s , a b r a $ a m e n t s , e b e s a r s , e l a g r e m e s
e p l o r s . E d e m a n a 1'amat al a m i c h , d e s o n e s t a m e n t ; e 1 ' a m i c h f o e n b a r b e s c l a t en p r e s e n c i a de
son amat.»
1 7
L ' e x p o s i c i 6 del v e r s i c l e q u e a c a b e m d ' e s m e n t a r la fa el j o g l a r d e V a l o r , t a m b e p r e s e n t a la
cort d c B l a q u e r n a , i d ' u n a m a n c r a ben v e l a d a , pcr cert, q u e t a m b e pretcn de fer pensar: «-Aquest
exempli -dix lo j u g l a r d e v a l o r - s i g n i f i c a c o qui c s d e n u n c i a t per l o s o l d a e per l o s a x i x i n s al
sant parc e a l s c a r d e n a l s ; e si n o s e ' n s e g u e i x utilitat, e s injuriada v a l o r , e n o s o n a m a t s l o s p u s
h o n r a t s c r e a t s qui m o r e n p e r a m o r , j a t s i a q u e m e s valen amors qui-s parlen, que b o q u e s que
menuguen-» (11.148).
 ORIGENS, C O M P O S I C I O I DATACIO DEL LLIBRE D'AMIC E AMAT 143

Dix Io foll: - . i . s c r i v i a , e s c r i v i a en un libre lo n o m d e l s a m a t s e

a m a n t s , e d e m a n a - l i un h o m e qui a m a v a , si en aquel libre havia scrit
Io n o m d e s o n a m a t ; e l e s c r i v a li d i x : « H a s m e n y a t m e n j a r qui fos
c u y t ab foch d ' a m o r ? E h a s - t e l a v a d e s les m a n s a b l a g r e m e s d e tos
hulls? E est e m b r i a c h e foll per a m o r q u e hajes b e g u d a ? Fuist anch en
perill per h o n r a r ton a m a t ? H a s m e t z i n a d ' a m o r ab q u e hom faga tinta
ab q u e s c r i v a ton a m a t ? S e n s t o t e s a q u e s t e s c o s e s , ton a m a t no es
d i g n e q u e sia scrit en est l i b r e » . (11.148)

Aquesta substitucio no s ' e s d e v e ni u n a s o l a v e g a d a al Llibre d'amic e

Amat: amant n o s ' h i r e g i s t r a c o m a s u b s t a n t i u . ' "
En la s e g u e n t a p a r i c i o del t e m a c o n s t a t e m q u e R a m o n lo foll s'identifica
t o t a l m e n t a m b el p e r s o n a t g e d e Vamic, el s u b s t i t u e i x :

D i x lo j u g l a r a R a m o n lo foll si c r e x i a la a m o r q u e h a v i a a son
A m a t on m e s li fahia de plaers son A m a t . R e s p o s lo foll: - S i minvava
los p l a e r s q u e - m fa, s e g u i r s ' i a q u e m e n y s 1'amas, s i l p u d i a m e s
a m a r - . E c o r n o l p u r i a d e s a m a r , sa a m o r no-I p u r i a m u n t i p l i c a r en
a m a r son A m a t ; m a s Ios treballs que sostenia, tots j o r n s crexien, e, on
m a y o r s e r e n , m e s m u l t i p l i c a v e n los p l a e r s q u e h a v i a en a m a r s o n
A m a t . (11.151)

R e m a r q u e m , d'altra banda, q u e per trobar un sentit c o m p l e t al passatge hem

d e p r e n d r e s e n c e r el f r a g m e n t c i t a t , tant el v e r s i c l e p r o p i a m e n t dit c o m el
c o n t e x t en q u e parla el foll; e s a d i r , el v e r s i c l e i n c l o u , en a q u e s t c a s , u n s
1
p e r s o n a t g e s ( R a m o n i el j o g l a r ) del tot e s t r a n y s al t e m a . ' '

A l v e r s i c l e 2 0 2 d e 1 ' e d i c i o q u e u t i l i t z e m (ENC, 1 9 3 5 - 5 4 , v o l . III) a p a r e i x el t e r m e amant;

de fet, pero, es tracta d'una lectio singitlaris del ms. Hisp.[cat]67 de la Bayerische
S t a a t s b i b l i o t h e k d e M u n i c q u e e s p r e s c o m a b a s e d e 1'edicid: a tots e l s a l t r e s (tant llatins, c o m
f r a n c e s o s , c o m o c c i t a n s ) l l e g i m amic. Als versicles 1 6 5 , 2 0 1 , 2 9 1 , el t e r m e amador substitueix
Yamic. Amador apareix d'altres v e g a d e s referit a q u a l s e v o l que estima (110, 1 4 4 ) ; la majoria
a p a r e i x en plural per d e s i g n a r el c o n j u n t d e l s a m i c s ( 3 , 7 7 ) . I, f i n a l m e n t , en d ' a l t r e s o c a s i o n s no
s u b s t i t u e i x amic s i n o q u e n ' e s un s i n o n i m ( 3 5 8 ) . D ' a l t r a b a n d a , 1 ' e s m e n t d i r e c t e d e la c r e u de
J e s i i s s e m b l a p o c p r o p i d e 1'estil d e 1 ' o p u s c l e , q u e t e n d e i x m e s a la p e r i f r a s i i a la metafora;
v e g e u c o m r e s o l el b e a t e l s v e r s i c l e s o n s ' h a u r i a p o g u t e s m e n t a r la c r e u , n u m s . 9 1 , 1 0 1 , 1 3 5 i
157, 217.
" La r e l a c i o d i r e c t a e n t r e t r e b a l l s i p l a e r s en 1'amor a 1'Amat apareix a m b freqiiencia en
1'opuscle: « 3 1 . L ' a m a t e n a m o r a 1'amich, e n o l plany d e s o n l a n g u i m e n t , per <;o q u e pus fortment
sia amat e en l o m a j o r l a n g u i m e n t atrop 1'amich plaer e r e v e n i m e n t . »
144 A L B E R T SOLER

Encara en el mateix capftol n o t e m una altra s u b s t i t u c i o del t e r m e amic per

amanl (la d a r r e r a frase es refereix al c a s q u e s ' h a p l a n t e j a t a la c o r t
immediatament abans):

[...] e R a m o n lo foll dix a q u e s t e s p a r a u l e s : - V e n c e humilitat ergull,

e l A m a n t dix a son A m a t : «Si tu, A m a t , m u r i e s , y o hiria plorar a ton
vas.» E 1'Amat r e s p o s : « P l o r a d e n a n t la c r e u , qui es m o n m o n i m e n t . »
Plora fortment 1'Amant, e dix q u e per m a s s a plorar s ' e n f o s c h a la vista
d e s o s h u l l s e s ' e s c l a r e i x s c i e n c i a en l o s hulls d e s o n e n t e n i m e n t . E
per ago feu tot s o n p o d e r 1'orde a h o n r a r la g l o r i a d e D e u . (11.152)

En el s e g i i e n t p a s s a t g e t r o b e m un v e r s i c l e que apareix de forma molt

a b r u p t a ; el t e m a te una r e l a c i o diffcil d ' a p r e c i a r a m b el c o n t e x t . Es d o n a c a p
al final del capftol 8 0 ; el papa i el seu consistori han actuat a m b decisio contra
un bisbe negligent i han p r e m i a t la c o n d u c t a d ' u n rei h o n r a t i cristia. A l e s h o r e s
llegim:

Dix lo foll a 1'Amat: - P a g a ' m , e r i t - m e g u a r d o del t e m p s q u e t ' e

s e r v i t - . M u n t i p l i c a 1'Amat al A m a n t s e s a m o r s e lo l a n g u i m e n t q u e
h a v i a p e r a m o r , e d i x - l i : - V e ' t 1'apostoli e l s c a r d e n a l s qui h o n r e n la
g l o r i a de lur s e n y o r - . (11.155)

N a t u r a l m e n t , «lo foll» es R a m o n . C o m j a havia p a s s a t , ell m a t e i x s ' i n c l o u

en el v e r s i c l e , i d e n t i f i c a n t - s e a m b Yamant; e n c a r a q u e a q u e s t c o p , d o n a d a la
i m m e d i a t e s a del v e r s i c l e r e s p e c t e a 1'accio narrativa, p o d r f e m dir q u e es 1'Amat
q u e es fa p e r s o n a t g e de la novel-la. La r e s p o s t a de 1'Amat vol fer v e u r e al foll
q u e el g u a r d o pels s e u s serveis esta en 1'augment dels s e u s a m o r s (inseparables
dels dolors) i en la seva mateixa c o n t r i b u c i o a fer q u e B l a q u e r n a i la seva ciiria
« h o n r e n la gloria d e lur s e n y o r » . Per tant, m e s q u e no referir-se al cas c o n c r e t
del bisbe i el rei, el versicle clou el capftol «Gloria in e x c e l s i s D e o » , q u e es el
p r i m e r «del o r d e n a m e n t q u e l p a p a B l a n q u e r n a feu en sa c o r t » (11.137) i, d o n c s ,
2
el c o m e n g a m e n t d e la r e f o r m a d e la c r i s t i a n d a t . "
V e g e m la d a r r e r a a p a r i c i o del t e m a , j a al capftol 8 3 :

:
" S. Galmes edita aquest passatge a continuacio de 1'episodi del bisbe i el rei; al meu
entendre caldria separar un i altre a m b un punt i a part. Despres del «versicle», i amb un
p a r a l l e l i s m e e v i d e n t , el j o g l a r d e V a l o r « t r a m e s letres, per d c v o c i o , a c o n s o l a r V a l o r , qui p l o r a v a
la d e s o n o r q u e s o s e n e m i c h s h a v i e n l o n c h t e m p s f e t a a s o n s e n y o r » ; v i s t a 1 ' a c t u a c i o del nou
p a p a , el j o g l a r j a pot c o n s o l a r V a l o r . El p a s s a t g e c o m e n t a t troba c o r r e s p o n d e n c i e s e n 1'opuscle;
v e g e m , per e x e m p l e : « 6 4 . D i x 1 ' a m i c h a s o n a m a t que-1 p a g a s d e l t e m p s e n q u e 1'avia s e r v i t .
 O R I G E N S , C O M P O S I C I O I DATACIO DEL LLIBRE D'AMIC E AMAT 145

E lo j u g l a r d e v a l o r d i x : - ^ Q u e val a m i c h q u i n o v e d a la d e s o n o r
d e son a m a t ? - . E R a m o n lo foll dix que-1 a m a n t fo t u r m e n t a t per son
a m a t , al q u a l a m a n t d i g u e r e n si era o r a d e r e p o s a r d e m e n t r e que-l
t u r m e n t a v e n ; e ell r e s p o s d i e n t q u e ab q u e o s a b e s s o n a m a t , ora era
q u e ell r e p o s a s en los t r e b a l l s q u e ell s o s t e n i a p e r s o n a m a t . (11.181)

La p a r t i c i p a c i o del j o g l a r i del foll c o m a p e r s o n a t g e s del v e r s i c l e e s , si

m e s no, a m b i g u a , p e r q u e la unitat fa un sentit c o m p l e t tant si c o n s i d e r e m n o m e s
21
la r e s p o s t a d e R a m o n c o m si hi a f e g i m Ia p r e g u n t a del s e r v e n t d e V a l o r .
C o m a c o n c l u s i o d e 1'analisi d ' a q u e s t e s o c u r r e n c i e s del t e m a en la n o v e l l a
p o d e m r e m a r c a r : 1) Q u e , a diferencia del q u e s ' e s d e v e n i a al LUbre de contem-
placid, el tema apareix fixat q u a n t a la seva referencia a la relacio entre el «feel
e d e v o t c r e s t i a » i « D e u » ; amic i Amat son j a m e t a f o r e s . 2 ) Q u e s ' o b s e r v a una
v a c i l l a c i o en la d e n o m i n a c i o del p r i m e r , e n t r e amic i amanl, la qual c o s a n o
s ' e s d e v e mai al Llibre d'amic e Amat. 3) Q u e , en tots els c a s o s , el tema apareix
lligat a m b les intervencions de d o s p e r s o n a t g e s ( e s p e c i a l m e n t de R a m o n lo foll).
E v e n t u a l m e n t , a q u e s t s formen part del mateix t e m a i del versicle; a 1'opuscle no
t r o b e m c a p c a r a c t e r h u m a tan d e t e r m i n a t c o m a q u e s t s . 4) Q u e els v e r s i c l e s i el
t e m a , a t r a v e s dels d o s p e r s o n a t g e s e s m e n t a t s , s ' a c o s t e n al motiu del foll; a i x o
no es d o n a v a en el Llibre de contemplacid i, en c a n v i , sera caracteristic al Lli-
22
bre d'amic e Amat, o n Vamic m a t e i x e s d e v i n d r a el foll. 5 ) Els a s s u m p t e s d e
q u e tracten els «versicles» detectats al Blaquerna, i a l g u n e s d e les situacions que
p r e s e n t e n , e l s r e t r o b e m d e s p r e s al Llibre d'amic e Amat ( h o h e m anat a s s e -
n y a l a n t en les n o t e s ) ; 6) en c a n v i , la i m a t g e r i a q u e fan s e r v i r es m e n y s e l a b o -
rada ( m e n y s m e t a f d r i c a ) q u e la q u e c o n e i x e m d e 1 ' o p u s c l e .

C o m t a 1'amat l o s p e n s a m e n t s , e l s d e s i g s , e l s p l o r s , e l s p e r i l l s e l s t r e b a l l s q u e h a v i a s o s t e n g u t s
s o n a m i c h per s a m o r ; e a f i g i 1'amat, e n aquel c o m t e , eternal b e n a h u y r a n c a . E d o n a si m a t e i x en
paga a son amich.» Veg. tambe el versicle 8. El capitol es tanca amb tres episodis que
exemplifiquen 1'efecte multiplicador insospitat del «gran be e de la s a n t a vida qui era en
1'apostoli» ( 1 1 . 1 5 5 ) , q u e s ' e s t e n m e s e n l l a d e l s d o m i n i s d e la cort.
2 1
Tambe en aquest cas trobem alguns versicles de tematica similar: «52. Vehie's pendre
1'amich, e ligar, e ferir e a u c i u r e per a m o r de s o n a m a t . D e m a n a r e n - l i a q u e l l s qui-l turmentaven:
-On es ton amat? R e s p o s : - V e ' l - v o s e n lo m u n t i p l i c a m e n t d e m e s a m o r s e e n la sustentacio
que-m fa d e m o s turments-.»
1 1
El m o t i u d e la follia d e 1 ' a m i c a p a r e i x per p r i m e r c o p al v e r s i c l e 1 2 : «-Amich foll, ^per
q u e d e s t r u u s ta p e r s o n a e d e s p e n s t o s d i n e r s e l e x e s l o s d e l i t s d ' a q u e s t mon e vas menyspreat
enfre l e s g c n t s ? [...]». A partir d ' a q u e s t m o m e n t , q u a n e s parla del foll ja s a b e m a qui e s refereix
1'autor; a i x i , al v e r s i c l e 13: « - D i g u e s , foll per a m o r , j,e q u a l c o s a e s p u s v e s i b l e : o 1'amat e n
1'amich o l a m i c h e n 1'amat? [...]».
146 A L B E R T SOLER

EIs p u n t s 2, 3 i 6 cTaquestes c o n c l u s i o n s p e r m e t e n d ' a f i r m a r q u e al m a t e i x

m o m e n t q u e s ' e s c r i v i e n els capftols 7 9 - 8 3 del Blaquerna el t e m a d e Vamic i
VAmat e n c a r a no s ' h a v i a definit c o m p l e t a m e n t . Els p u n t s 1, 4 i 5 , t a n m a t e i x ,
p e r m e t e n d ' o b s e r v a r un avenc, s i g n i f i c a t i u en la c o n s t i t u c i o definitiva del t e m a
r e s p e c t e al Llibre de contemplacid. P o d r i e m dir que a q u e s t g r u p d e « v e r s i c l e s »
de la n o v e l l a esta a m i g c a m i e n t r e el material e n c a r a per e l a b o r a r q u e oferia
el Llibre de contemplacid i el q u e llegirem a 1'opuscle, en el mateix Blaquerna.
A i x o , es c l a r , e q u i v a l a dir q u e en a q u e s t m o m e n t de la novel-la el Llibre
23
d'amic e Amat no existia c o m a t a l . A partir d ' a q u e s t o p u s c l e , pero no a b a n s ,
el t e m a q u e d a d e t e r m i n a t p e r u n s p e r s o n a t g e s c o n c r e t s , q u e es t r o b e n en u n a
situacio especial i que estableixen una relacio precisa.
P e r tant, si la m e v a i n t e r p r e t a c i o de les d a d e s es c o r r e c t a , en el Llibre
d'amic e Amat, Llull aprofita u n s t e r m e s q u e j a h a v i a e m p r a t al Llibre de
contemplacid i d e s e n v o l u p a un t e m a q u e h a v i a e s b o s s a t , a partir d ' a q u e l l s
t e r m e s , uns capftols a b a n s al m a t e i x Blaquerna. El lector a l e s h o r e s p o t
reconeixer aquest tema i, ho fara en VArt amaliva, en les Flors d'amors e flors
d'entelligencia i a VArbre de filosofia d'amor.

4. U n Llibre d'amic e Amat musulma

Al capftol 8 8 del Blaquerna, d e s p r e s dels « v e r s i c l e s » q u e h e m a n a l i t z a t ,

perd a b a n s de 1'opuscle que ens o c u p a , es parla, a m b totes les lletres, del Llibre
d'amic e Amat. S e ' n s e x p l i c a 1'anada a Berberia d ' u n m i s s a t g e del c a r d e n a l d e
« D o m i n e Fili Unigenite J e s u c h r i s t e » q u e ha de d o n a r c o m p t e de I ' « e s t a m e n t del
m o n » , fent una a t e n c i o e s p e c i a l a la qiiestio r e l i g i o s a . En a q u e l l e s t e r r e s , el
m i s s a t g e r te c o n e i x e m e n t de tres c o s e s , la s e g o n a d e les q u a l s e s :

Item atroba un Libre dAmich e dAmat, on era recomtat c o m los d e -

vots h o m e n s fahien cangons de Deu e d ' a m o r , e c o m per a m o r de D e u
l e x a v e n lo m o n e a n a v e n p e r lo m o n p o b r e t a t s u s t i n e n t . ( I I . 2 1 6 - 7 ) .

C o m a r e s u l t a t d e la i n f o r m a c i o del m i s s a t g e r « t r a l a d a h o m lo Libre de
Amich e Amat» (11.217). Pero es clar que el Llibre d'amic e Amat q u e t e n i m al
Blaquerna no es la t r a d u c c i o d ' u n llibre m u s u l m a . N o ho es en Ia r e a l i t a t
p e r q u e el llibre es fet des de Ia fe cristiana! Pero t a m p o c no ho es en la ficcio

2 3
Dit d u n a altra m a n e r a : (,es p o d r i a s o s t e n i r q u e e l s v e r s i c l e s d e l s c a p i t o l s 7 9 - 8 3 v a n ser
e s c r i t s d e s p r e s d e l s del Llibre tTamic e Amatt
 O R I G E N S , C O M P O S I C I O I DATACIO DEL LLIBRE D'AMIC E AMAT 147

p e r q u e al capftol 9 9 d e la n o v e l l a ( T a n t e r i o r a 1'opuscle) Llull va v o l e r q u e el

llibret fos o b r a de B l a q u e r n a . En altres p a r a u l e s , el q u e LIull a v a n g a al capftol
88 c o n t r a d i u el q u e de fet es el Llibre d'amic e Amat i c o n t r a d i u el q u e preten
2 4
d e ser s e g o n s el capftol 99.
E f e c t i v a m e n t , al capftol 9 9 , q u a n B l a q u e r n a j a v i u retirat del m o n r e p la
visita d ' u n ermita; es el m a t e i x que, al capftol 9 7 , j u s t a b a n s q u e el protagonista
a b a n d o n e s R o m a , h a v i a d e m a n a t al nou sant P a r e q u e fes B l a q u e r n a mestre
d ' e r m i t a n s (11.256). A q u e s t personatge li d e m a n a ara q u e , per ajudar els e r m i t a n s
i reclosos de Roma,

fees un libre qui fos de vida ermitana, e q u e p e r aquel libre p o g u e s

e s a b e s tenir en c o n t e m p l a c i o , d e v o c i o , los a l t r e s e r m i t a n s . ( I I I . 9 )

A p a r t i r d ' u n a e x p e r i e n c i a e x t a t i c a , B l a q u e r n a d e c i d e i x d e fer un llibre

d'amic i amat^ i es a l e s h o r e s q u e el protagonista recorda un llibre m u s u l m a de
2 6
q u e li h a v i a parlat « u n s s e r r a y » q u a n era p a p a : es tracta d ' u n a o b r a d e l s
« s u f i e s » , els r e l i g i o s o s « q u i s o n m e s p r e a t s » e n t r e e l s s a r r a i n s , q u e fan s e r v i r

p a r a u l e s d ' a m o r e e x e m p l i s a b r e u y a t s e qui d o n e n a h o m e g r a n
d e v o c i o ; e s o n p a r a u l e s qui han m e s t e r e s p u s i c i o , e p e r la s p u s i c i o
puja l ' e n t e n i m e n t m e s a e n s u s , p e r lo qual p u y a m e n t muntiplica e puja
la v o l e n t a t en d e v o c i o . (III. 10)

El llibre d e B l a q u e r n a , c o m p o s t « s e g o n s la m a n e r a d e m u n t d i t a » , es el
Llibre d'amic e Amat.

4
- El capftol 9 9 parla de la i n s p i r a c i o sufi de 1'obra, c o s a q u e e s m o l t diferent d ' u n a traduccio
d ' u n o r i g i n a l m u s u l m a . Si i n t e r p r e t e s s i m el «tralada» del c a p i t o l 8 8 n o c o m a « t r a d u i » s i n o com
a «copia» Ia c o n t r a d i c c i o n o s e r i a tan a c u s a d a , p e r o e x i s t i r i a . E n c a r a q u e el Glossari gcneral
lullia, s.v. «treladar», n o m e s registra 1 ' a c c e p c i o d e 'traduir' (i i g u a l m e n t el Diccionari etimologic
i complementari de la llengua catalana, s.v. «preferir»), e n Llull s o n p r e s e n t s l e s d u e s a c c e p c i o n s :
«e s o f f e r i q u e tot c a v a y l e r qui a m e s s e r e n o r d a d e c a v a l l a r i a Io p u s q u e translatar, per 5 0 q u e a
les v a g a d e s Iiga e r e c o r t 1'orda d e c a v a y l a r i a . » , Llibre de 1'orde de cavalleria, ed. A. Soler
( B a r c e l o n a : ENC), p. 1 6 5 .
° « D e m e n t r e q u e B l a n q u e r n a p l o r a v a e a d o r a v a , e e n la s o b i r a n a stremitat d e s e s for<;es h a v i a
p u y a d a D e u s sa a n i m a , qui-l c o n t e m p l a v a , B l a n q u e r n a s e s e n t i e x i t d e m a n e r a , per la gran frevor
e devocio en que era, e c o g i t a que forqa d ' a m o r no s e g u e i x manera com 1'amich ama molt
fortment son amat.» (III.10). Potser hauriem d'interpretar que en les paraules «On, per aco
Blanquerna fo en v o l e n t a t que f e e s Librc de Amich e Amat, l o qual amich fos feel e devot
crestia, e l a m a t f o s D e u . » (111.10), Llull e s r e f e r e i x n o a un titol, s i n o a un t e m a del qual j a ha
parlat a n t e r i o r m e n t ; caldria editar e n c o n s e q i i e n c i a « f e e s libre d e ainich e amat [...]».
El m i s s a t g e r del c a r d e n a l q u e al c a p i t o l 8 8 t r a n s m e t la n o t i c i a d e 1 ' e x i s t e n c i a d"un Llibre
d'amic c Amat m u s u l m a e s c o n v e r t e i x al capitol 9 9 en un « s s e r r a y » .
148 A L B E R T SOLER

D ' a l t r a b a n d a , no hi ha d u b t e q u e si Llull p a r l a al capftol 8 8 d e la

t r a d u c c i o d ' u n Llibre d'amic e Amat m u s u l m a es per d e s p r e s r e p r e n d r e a q u e s t a
d a d a en Ia n a r r a c i o . Es d o n a la c i r c u m s t a n c i a q u e les d u e s i n f o r m a c i o n s q u e
a c o m p a n y e n a q u e s t p u n t al capftol 8 8 no n o m e s s o n a c o l l i d e s f a v o r a b l e m e n t a
2 7
R o m a , s i n o q u e a m e s t e n e n el s e u r e s s o p o s t e r i o r a la novel-la: la p r i m e r a
(referent a 1'amenitat i la d e v o c i o en els s e r m o n s ) es r e c o l l i d a al capftol 9 3 i
la t e r c e r a ( r e f e r e n t a P a g i l i t z a c i o d e p l e t s ) es r e c o l l i d a al capftol 9 1 . P e r tant,
p o d e m p e n s a r a m b rao de c a u s a q u e la r e f e r e n c i a a la t r a d u c c i o del llibre
a n u n c i a la p r e s e n c i a del l l i b r e ; i e n c a r a m e s : a v a n g a c o m sera a q u e s t llibre i
quina relacio tindra a m b P o b r a q u e P e m m a r c a r a . S e g o n s el passatge citat a b a n s ,
el Ilibre e x p l i c a « c o m los d e v o t s h o m e n s fahien c a n g o n s d e D e u e d ' a m o r , e
c o m per a m o r de Deu lexaven lo m o n e a n a v e n per lo m o n pobretat sustinent.»
(II.216-7). A i x o no es el Llibre d'amic e Amat ( q u e es c o r r e s p o n molt m e s a m b
les « p a r a u l e s d ' a m o r e e x e m p l i s a b r e u y a t s » del capftol 9 9 ) , p e r o sf q u e te una
s i m i l i t u d m o l t s o s p i t o s a a m b el t r a c t a m e n t q u e R a m o n Io foll i el j o g l a r d e
V a l o r d o n e n al t e m a d e Vamic i VAmat en els c a p f t o l s p r e c e d e n t s .
C r e c q u e seria p o s s i b l e d ' i n t e r p r e t a r a q u e s t e s p a r a u l e s c o m un a n u n c i del
q u e LIull p e n s a v a q u e seria el seu o p u s c l e d ' a c o r d a m b el q u e havia assajat als
capftols 7 9 - 8 3 ; se li podria h a v e r acudit, a m e s , d ' i n c l o u r e ' 1 en la n o v e l l a c o m
una t r a d u c c i o d ' u n llibre m u s u l m a . D e s p r e s , Llull es d e v i a a d o n a r q u e P o p u s c l e
projectat e n c a i x a v a millor c o m a obra de B l a q u e r n a e r m i t a : i no n o m e s q u e era
2
l o g i c q u e a p a r e g u e s en la n o v e l l a , s i n o q u e era n e c e s s a r i . * El capftol 9 9 es
p o d r i a e n t e n d r e a l e s h o r e s c o m una r e c t i f i c a c i o d e la i d e a inicial: a q u e l l llibre
del qual s ' h a v i a parlat a la cort pontiffcia, s e r v i r a d e m o d e l a B l a q u e r n a per a
la s e v a o b r a . H e u s acf una interpretacio q u e p e r m e t e n les d a d e s i q u e explicaria
2
la c o n t r a d i c c i o d e t e c t a d a . ' '

n
S e ' n s d i u q u e c o m a c o n s e q i i e n c i a d e la i n f o r m a c i o : « t r a l a d a h o m lo Libre d'amic e Amal,
e p r e s h o m m a n e r a c o m per d e v o c i o d e p a r a u l e s f o s s e n l o s s e r m o n s p u s a g r a d a b l e s a l e s g e n t s ,
he c o r , per 1 ' o r d e n a m e n t q u e h a v i e n l o s s s e r r a y n s , h o m a b r e u j a s l o s p l e t s e l s c o n t r a s t s qui son
enfre n o s a l t r e s . » (11.217).
2
* V e g . A . S o l e r , « " E n f r e la v i n y a e l f e n o l l a r " ? La c o m p o s i c i o d e l Llibre d'amic e Amat i
1'experiencia m i s t i c a de R a m o n L l u l l » . Capllelra ( V a l e n c i a ) , cn p r e m s a .
N o sera s o b r e r ara d e recordar q u e no s ' h a trobat m a i una o b r a m u s u l m a n a q u e p o g u e s ser
e f e c t i v a m e n t el Llibre d'amic e Amat a q u e e s refereix Llull en a q u e s t c a p i t o l . N o s'ha trobat mai
un p a r a l l e l a p r o x i m a t q u e permeti d e s o s t e n i r q u e la r e f e r e n c i a s i g u i real. D'altra b a n d a , la i n s p i -
r a c i o s u f i q u e s ' i n v o c a al c a p i t o l 9 9 ha cstat o b j e c t e d ' u n a llarga p o l e m i c a entre a q u e l l s q u e han
trobat fonts p o s s i b l e s o e v i d e n t s d'inspiracio en a q u e s t s m i s t i c s m u s u l m a n s i e l s q u e l e s han
n e g a t ; c a p d e l e s d u e s p o s i c i o n s n o ha estat e x e m p t a d e p r e j u d i c i s . L ' a l l u s i 6 e m s e m b l a q u e fa
1'efecte de t e n i r la i n t e n c i o d ' a f e g i r al text u n e s c o n n o t a c i o n s d e t e r m i n a d e s , i n o gran c o s a mes;
fins a cert p u n t , e n la l i n i a d e l q u e ha dit D . U r v o y ( « L e s e m p r u n t s m y s t i q u e s e n t r e I s l a m et
 O R I G E N S , C O M P O S I C I O I D A T A C I O D E L LLIBRE D'AMIC E AMAT 149

5. La data

El Llibre d'amic e Amat es un capftol del Llibre d'Evast e Blaquerna.

D ' e n t r a d a , a q u e s t a a f i r m a c i o pot s e m b l a r una o b v i e t a t , pero no ho e s : 1'opuscle
en q u e s t i o no ha estat mai altra cosa q u e una part de la n o v e l l a q u e du aquest
n o m , de m a n e r a que la seva datacio esta inevitablement lligada a la del relat que
1'inclou. A l m e n y s n o t e n i m c a p d a d a q u e p e r m e t i s o s t e n i r q u e ha t i n g u t una
e x i s t e n c i a p r o p i a , i n d e p e n d e n t del Blaquerna; en c a p de les v e r s i o n s a n t i g u e s ,
fetes en v i d a d e LluII m a t e i x : les v e r s i o n s francesa, o c c i t a n a i c a t a l a n a ho son
d e tota la novel-la, i la v e r s i o llatina ( q u e sf q u e ha circulat s o l a ) s ' i n i c i a a m b
el capftol 9 9 del Blaquerna, en q u e , c o m he dit a b a n s , un e r m i t a q u e ja havia
a p a r e g u t d o s capftols a b a n s ( q u a n el p r o t a g o n i s t a era e n c a r a sant p a r e ) visita
B l a q u e r n a ; en q u a l s e v o l c a s , t o t e s q u a t r e e s t a n e n c a p c a l a d e s p e r un p r e a m b u l
q u e p r e s s u p o s a una certa f a m i l i a r i t a t del l e c t o r a m b el p e r s o n a t g e i la s e v a
,<l
historia, i r e m a t a d e s a m b un explicit q u e d o n a p a s a l ' « A r t de c o n t e m p l a c i o » .
La b i b l i o g r a f i a s o b r e el Llibre d'amic e Amat ha s o s t i n g u t d ' u n a f o r m a
g e n e r a l , a m b m e s o m e n y s p r u d e n c i a , q u e 1'opuscle va ser c o m p o s t a b a n s q u e
el Blaquerna. A q u e s t a posicio se sustenta en tres r a o n s . La p r i m e r a , i principal,
i n t e r p r e t a 1'opuscle c o m una t r a n s c r i p c i o i m m e d i a t a d ' u n a e x p e r i e n c i a mfstica
c o n c r e t a del seu a u t o r ; una v i v e n c i a q u e , p e r for§a, ha d e ser i n d e p e n d e n t del
p r o s a i s m e d e la r e d a c c i o d ' u n a n o v e l l a . El s e g o n a r g u m e n t insisteix en les
diferencies formals entre 1'opuscle i la novel-la. F i n a l m e n t , s ' a d d u e i x que el m e s
a n t i c d e l s c a t a l e g s l u l l i a n s , el del fons d e la C a r t o i x a d e V a u v e r t , d e 1 3 1 1 ,
31
r e g i s t r a p e r s e p a r a t les d u e s o b r e s .

C h r i s t i a n i s m e et la v e r i t a b l e p o r t e e du Libre d'Amic», EL 2 3 ( 1 9 7 9 ) , pp. 3 7 - 4 4 ) quan s o s t e que

cal interpretar el p a s s a t g e c o m una presa d ' a c t i t u d , n o c o m una dada. En q u a l s e v o l c a s la q i i e s t i o
e s oberta.
'" V e g . A . S o l e r , « " E n f r e la vinya...ob.cit. T e n i m un c o d e x f r a n c e s d e la s e g o n a m e i t a t del
s e g l e X I V ( e l m s . lat. 1 4 7 1 3 d e la B i b l i o t h e q u e N a t i o n a l e ) q u e d o n a un Livre d'ami et d'ame,
p e r o t a m b e e n a q u e s t c a s a m b el p r e a m b u l i 1 ' e x p l i c i t e s m e n t a t s . N o m e s a partir d e l e s e d i c i o n s
llatines de comencament del segle XVI (Paris 1505 i Alcala de Henares 1517) comenca a
d i f o n d r e ' s el Llibre d'amic e Amal d'una f o r m a m e s i n d e p e n d e n t del Blaquerna; abans havien
c i r c u l a t a l g u n s c o m e n t a r i s del t e x t . V e g . per a tot a i x o 1 ' e d i c i o critica d e 1 ' o p u s c l e , e n p r e m s a a
ENC, a cura d e qui s i g n a a q u e s t e s ratlles.
" Els tres a r g u m e n t s ja son presents a M. Obrador «Proemi...ob.cit. Han estat recollits,
p a r c i a l m e n t o t o t a l m e n t , per m o l t s a u t o r s ; v e g . , per e x e m p l e , A l l i s o n P e e r s , Foll d'amor. La vida
de Ramon Llull (Palma de Mallorca, 1966); Joan Tusquets «La data de composicio del
Blanquerna», Bolelin dc la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona XXXVI (Barcelona,
1 9 7 7 ) , p p . 1 1 5 - 1 2 3 ; L o l a B a d i a « E l s p r o b l e m e s del Llibre d'amic e Amat», Teoria i practica de
la literatura cn Ramon Llull (Barcelona, 1992), pp. 5 5 - 7 1 ; Fernando Dominguez «El "Libre
d ' a m i c e amat". R e f l e x i o n s e n t o r n d e R a m o n Llull i la s e v a o b r a literaria», Randa 19 ( B a r c e l o n a ,
1 9 8 6 ) , pp. 111-135.
150 ALBERT SOLER

C a p d e les tres r a o n s e n s ha d e fer d u b t a r . La p r i m e r a e s un v e r i t a b l e

prejudici que es basa en r a o n s e x t r a t e x t u a l s : Llull va escriure al llarg d e la seva
vida a l g u n s c e n t e n a r s d e v e r s i c l e s c o m els del Llibre d'amic e Amat q u e ningu
no ha relacionat mai a m b c a p e x p e r i e n c i a mfstica c o n c r e t a (a VArt amativa, les
Flors d'amors e flors d'enteiligencia i a VArbre de filosofia d'amor). La s e g o n a
no te en c o m p t e la f u n c i o e s s e n c i a l q u e a c o m p l e i x 1'opuscle en la n o v e l l a i
c o m s'hi insereix d ' u n a forma del tot logica: ser P e x p r e s s i o versemblant d e l'ex-
periencia mfstica del protagonista del relat. La tercera no es significativa si tenim
en c o m p t e q u e la v e r s i o llatina del llibret c i r c u l a v a a u t o n o m a m e n t : 1'inventari
32
d e V a u v e r t r e g i s t r a un Liber amici et Amati i un Blaquerna, a i x o es t o t .
Les d a d e s t e x t u a l s n o m e s a u t o r i t z e n P a f i r m a c i o q u e 1'opuscle s e m p r e ha
estat lligat a la n o v e l l a : en c o n s e q i i e n c i a , la d a t a del Llibre d'amic e Amat
d e p e n de la del Blaquerna." I, c o m h e m vist, P a n a l i s i d e les o c u r r e n c i e s de la
m e t a f o r a en els capftols 7 9 , 8 0 i 8 3 s e m b l a i n d i c a r q u e en a q u e s t p u n t d e la
n o v e l l a 1'opuscle e n c a r a n o existia; en a q u e s t sentit, es pot interpretar 1'esment
explfcit del Llibre d'amic e Amat al capftol 8 8 c o m una v a c i l - l a c i o en la
d e t e r m i n a c i o del q u e h a v i a d e ser 1'obra.
El Llibre d'Evast e Blaquerna n o va ser escrit m e s enlla d e 1289, ates que
n ' e x i s t e i x e n d o s m a n u s c r i t s q u e no p o d e n ser p o s t e r i o r s a a q u e s t a d a t a , i a m b
,4
tota p r o b a b i l i t a t va s e r a c a b a t c a p a 1283 a ^VIontpeller. D ' a l t r a b a n d a , hi ha
indicis q u e la n o v e l l a va ser c o m p o s t a en un perfode de t e m p s llarg, e n t r e 1276
i 1283, i q u e el pla narratiu va ser reorientat en aquest lapse, fet q u e se sumaria
a totes les d a d e s q u e a s s e n y a l e n q u e el Llibre d'amic e Amat va ser escrit
c o n t e m p o r a n i a m e n t al Blaquerna i p e r f o r m a r part d e la n o v e l l a . "

, :
He parlat e x t e n s a m e n t d ' a q u e s t e s tres q i i e s t i o n s a «"Enfre la v i n y a . . . o » . c / r .
" Aquesta posicio ha estat sostinguda per pocs estudiosos i encara ha estat menys
d e s e n v o l u p a d a . A n t o n i R. P a s q u a l , a l e s s e v e s Vindiciae ( A v i n y o , 1 7 7 8 ) , v o l . 1 p. 3 7 0 , a t o r g a a
l e s d u e s o b r e s la data d e 1 2 8 3 ; E. P l a t z e c k ( P l a II, p. 1 6 ' ) l e s s i t u a a m b d u e s e n t r e 1 2 8 2 - 8 7 ; ni
P u n ni 1'altre, p e r o , r a o n e n la s e v a d e c i s i o . S. G a l m e s e s , a m b tota s e g u r e t a t , q u i m e s l'ha
e x p l i c a t , e n c a r a q u e a m b u n a c e r t a v a c i l l a c i o en l e s s e v e s r a o n s (al p r o e m i d e 1 ' e d i c i o del v o l .
IX de l e s ORL la s o s t e , al p r o l e g d ' u n a d e l e s e d i c i o n s d e 1 ' o p u s c l e ( B a r c e l o n a : ENC, 1927) no
es p r o n u n c i a , i al seu « D i n a m i s m e d e R a m o n L u l l » (Escrits sobre Ramon Llull, Barcelona, 1990,
pp. 1 2 0 - 1 6 9 ) ho a s s e g u r a a m b forca rotunditat). D a r r e r a m e n t , V. S e r v e r a t , « A u t o u r d e la d a t e dc
c o m p o s i t i o n du Libre d'ainic e amat de R a m o n L l u l l » , Annali dell'lstitiito Universilario Orienlale
de Napoli. Sezione Romanza 3 4 , 1 ( N a p o l s , 1 9 9 2 ) , p p . 3 7 - 6 7 , t a m b e ha fet una a p o r t a c i o e n a q u e s t
sentit; d i s c r e p o d e la m a j o r i a d e l s s e u s a r g u m e n t s , v e g . la m e v a r e s s e n y a en a q u e s t m a t e i x v o l u m
A'SL.
1 4
V e g . A . S o l e r , « E n c a r a s o b r e la data del Blaquerna» SL 3 1 , ( P a l m a d e M a l l o r c a , 1 9 9 1 ) , pp.
113-123.
3 5
V e g . A . S o l e r , « S o b r e el Blaquerna, la c l e r e c i a i u n a obra m i s t e r i o s a » , Catalan Review IV
( B a r c e l o n a , 1 9 9 0 ) , pp. 2 6 3 - 2 7 7 .
 ORIGENS, COMPOSICIO I D A T A C I O D E L LLIBRE D'AMIC E AMAT 151

La qiiestio del l l o c d e c o m p o s i c i o d e 1'obra te una i m p o r t a n c i a relativa.

C o m se s a p , al capftol 9 0 del Blaquerna Llull declara q u e 1'obra ha estat escrita
a M o n t p e l l e r . E s p o c v e r s e m b l a n t q u e el b e a t r o m a n g u e s e l s set a n y s de la
p o s s i b l e r e d a c c i o del l l i b r e a la m a t e i x a c i u t a t , e n t r e d ' a l t r e s c o s e s p e r q u e el
1 2 7 6 va ser f u n d a t el c o I T e g i d e M i r a m a r . El m e s p r o b a b l e , d o n c s , es q u e la
major part de la n o v e l l a s ' e s c r i g u e s entre M a l l o r c a i M o n t p e l l e r , i que a l m e n y s
Ia darrera fos r e d a c t a d a a la vila occitana c a p a 1 2 8 3 ; essent aixf, i en vista que
al capitol 8 8 1'opuscle e n c a r a no s e m b l a del tot definit, podria ser que el Llibre
d'amic e Amat h a g u e s estat c o m p o s t t a m b e a M o n t p e l l e r i v e r s el m a t e i x a n y .

ALBERT SOLER
Universitat de Barcelona

RESUM

T h e a u t h o r a n a l y z e s t h e u s e of the m e t a p h o r of the amic and the amat in

the Llibre de contemplacid, c h s . 7 9 , 8 0 a n d 8 3 , Blaquerna, a n d the Llibre de
Vamic e Vamat. H e thus traces the e v o l u t i o n of a c o n c e p t , w h i c h only takes on
its definitive m e a n i n g in the Iast of these w o r k s . T h i s study, in c o m b i n a t i o n with
c o d i c o l o g i c a l i n f o r m a t i o n , c o n c l u d e s that t h e Llibre de Vamic e Vamat was
c o n c e i v e d as a c h a p t e r of Blaquerna in t h e y e a r 1 2 8 3 .