LITERATURA CATALANA (2n BATXILLERAT)

INSTITUT MATADEPERA

ANÀLISI DE “VISIONS” DEL LLIBRE VISIONS & CANTS DE JOAN MARAGALL

➔ Avantpassats, herois ancestrals medievals, amb virtuts i defectes,

importància de la terra, individualisme.
➔ Passat.
➔ Ordre cronològic doble: real i escriptura.
➔ Modernistes: interpretació de la llegenda, essencialització (cerca de
recuperació de valors socials i/o col·lectius a través dels nostres herois
llegendaris i/o històrics). Les llegendes no es narren, sinó se sintetitza el
contingut i es focalitza en els valors dels fets.
➔ Don Jaume i Serrallonga: personatges històrics.
➔ Verisme: “realisme”. Fidelitat a l’experiència personal de la vida més que no
pas a la realitat exterior (modernisme).
➔ Nietzsche i el vitalisme.

“EL MAL CAÇADOR”

➔ D’on prové el mite del mal caçador, aquell condemnat a vagar eternament?
◆ Mite germànic: Cacera infernal o salvatge.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Comte_l%27Arnau
➔ Peça musicada: “El mal caçador” de Xavier Ribalta.
➔ Quina és la mètrica del poema?
➔ Com justificaries aquesta estructura tripartita, de caire narratiu: presentació
(1-4), nus (5-24) i desenllaç (25)?
➔ Contingut de la primera part:
◆ Flor de la ginesta utilitzada pel Corpus.
◆ El caçador se situa oint la missa.
➔ Contingut de la segona part:
◆ Moment de l’hòstia sagrada - llebre endimoniada.
◆ Fuig la llebre i fuig el caçador.
◆ Sentència condemnatòria (entre cometes).
◆ Passa un any. Repetició versos - repetició acció (epímone).
◆ El caçador torna cada any (“entre lladrucs i fressa”).
◆ Hòstia en majúscules.
◆ Ànima esgarriada.
◆ Geminació: “cada any, cada any…”
◆ Anàfora i paral·lelisme sintàctic.
◆ Pas del temps: “tenen més cabells blancs”.
◆ Augment espiritualitat enfront terrenalitat.
◆ Mort del capellà.

1
 ◆ Es filtra lluny al temple perquè el travessa l’Hòstia.
◆ Epítet.
◆ Derrota del caçador i penediment del seu acte (“amb anhel, / cada any,
cada any la mira.”)
◆ Conclusió: espai infinit / temps etern.

“JOAN GARÍ”

➔ Òpera Garín de Tomás Bretón.

➔ Figura de l’heroi des de l’òptica de l’intel·lectual modernista.
➔ Online:
◆ Llegenda de Joan Garí (llegendesdecatalunya.plisweb.com).
◆ Òpera: “Tomás Bretón: Preludio y Sardana de “Garín” (1892)”.
➔ Quina és la mètrica del poema? Poesia popular.
➔ 4 parts: 8+2, 6+2, 6+6, 6+2.
➔ Quina és la “muntanya miracle”?
➔ I
◆ Introducció: 4 primers versos.
◆ Conflicte: donzella Riquilda (filla de Guifré el Pilós).
➔ II
◆ Contrast: “boira - sol”.
➔ III
◆ Sintetisme: contingut (fets) sense descripcions.
◆ “net de boira”.
◆ Càstig: pecat carnal (“El mal caçador”, pecat espiritual).
➔ IV
◆ “veu d’innocència”: fill del comte Guifré el Pilós (importància del perdó).
◆ “ja pots alçâ els ulls al cel” (hipòtesi: únic sense rima, “cel”=diví).
◆ “terra”: ulls plens de vida (natura). Vitalisme.
◆ Conclusió.
● La bèstia deixa de ser bèstia quan s’impregna de “terra”.

“EL COMTE ARNAU”

● La llegenda:

2
 ○ https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/espai-terra/el-reportatge-
08042010/video/2825971/ (la condemna)
○ https://ca.wikipedia.org/wiki/Comte_l%27Arnau
○ https://www.femturisme.cat/ca/rutes/la-llegenda-del-comte-arnau

● Wagnerolàtria: diàleg, descripcions, ritmes, rimes...

● Té 3 parts publicades en 3 llibres:

○ Visions & Cants: part on rep les influències del vitalisme nietzscheà.
Lluita entre la terra i el cel, entre un pragmatisme vital i una
desconnexió espiritual, amb triomf del primer.
○ Enllà (1906): part de caire més moral, de penediment.
○ Seqüències (1911): alter ego de Maragall. Paper messiànic.
● Mètrica. Joc mètric, amb diversitat de formes mètriques.
○ I-II: mescla de 10 amb 7. Joc rimes. Assonant.
○ III: decasíl·labs. Rima consonant encadenada excepte l’estrofa setena
(creuada)
○ IV: més irregular, amb cert assonantisme. S’inicia amb un quartet
d’heptasíl·labs, continua amb vuit amb cesura i tetrasíl·labs i finalitza
amb heptasíl·labs.
○ V: decasíl·labs. Sense rima.
○ VI: quartet heptasíl·labs + octosíl·labs cesurats + tetrasíl·labs + 7. Cert
assonantisme.
○ VII: heptasíl·labs. Cert assonantisme.
○ VIII: hexasíl·labs. Versos parells consonàntics.
○ IX: irregular (10+4+7+6+7+10).
○ X: quintet d’heptasíl·labs i decasíl·labs. Rima consonant, amb un vers
blanc (7a 7a 10b’ 10- 7b’)

● Contingut:
○ I: presentació sintètica personatge, segons la llegenda i introducció
pecat.

3
 ■ Aire matinal malmès pels pecats de la nit (orgies. II)
■ “orgia”, “capa blanca”, “els pagesos tots tremolen”.
○ II:
■ Arnau: “embruta” els elements sagrats (“profanada…”).
■ Descripció Adalaisa: sensual.
○ III:
■ Diàleg: desig sexual d’Arnau, abadessa intent de sacralitzar
Arnau. Lluita dialèctica.
■ Arnau terrenal vs Adalaisa espiritual.
■ Estrofa 12: insistència d’Arnau.
■ 13: Adalaisa prefereix servir Déu.
■ Escenari. Refrany “Canta una alosa…”
○ IV:
■ Intervenció terrenal. Fúria d’Arnau.
○ V:
■ Nit.
■ “camí negre”
■ Adalaisa dorm. Sensualitat cabell, “mig riu molt dolçament”,
llavis, pit. Se l’emporta. “se fa de dia”.
○ VI: roures, roca, immortalitat (eternitat), mar, aire, “home sobre home”
(superhome)... Demana, com Faust, la vida eterna. Penitència (“per la
terra que és tan gran, / muntat en cavall de flames), “ànima en pena”.
○ VII: diàleg. Adalaisa (“jo miraré al cel sempre”). Cos-ànima.
○ VIII: figura d’Arnau. “Perxò va deixant rastre / de plors i de renecs;”
○ IX: Adalaisa “l’infant pesà en el ventre d’Adalaisa”. Arnau la deixa.
Egoisme. Individualisme.
○ X: final. Desenllaç.
“L’ESTIMADA DE DON JAUME”
● Mètrica: heptasíl·labs, rima assonant versos parells.
● Prosopopèia o personificació.
● Veu en 3a. persona.
● Tema: conquesta de Mallorca.
● 5 parts:
○ I: qui és l’estimada de don Jaume?

4
 ○ II:
■ Qui és “l’aimador / que ve dret damunt la barca, / els ulls
encesos d’amor.”?
■ Descripció de don Jaume (Cròniques).
○ III:
■ Santa Maria (crit de guerra per animar al combat).
■ “mes els raca l’envestida”: no veuen clar anar al combat.
■ “Vergonya”: crit de guerra que vol dir “honor, barons, honor”.
■ “host”: exèrcit.
○ IV: ha conquerit Mallorca? Justifiquem la resposta.
○ V:
■ Quina és “la dolça illa daurada”?
■ Què vol dir: “ “Tinc un regne sobre el mar / com no el té cap rei
d’Espanya””
■ Pas del temps (“la conquesta jovençana;”)
■ Què vol dir: “dins de València finava”?

“LA FI D’EN SERRALLONGA”

● Personatge: https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Sala_i_Ferrer
● https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/divendres/serrallonga-bandoler-
catala/video/3781710/
● Mètrica: rima encadenada consonant. Decasíl·labs. Versos tallats. Última
estrofa: quintet de 4 versos heptasíl·labs amb el cinquè decasíl·lab.

● Glòria Casals:
○ Necessitat de confessió i penediment (versos 1-8).
○ Penediment i absolució (versos 141-146).
○ Declaració d’últimes voluntats (versos 147-151).
○ Pecats: orgull (versos 9-28), ira (versos 29-52), enveja (versos 53-72) i
avarícia (versos 73-92).
○ Pecats menors: peresa, gola i luxúria (versos 93-120).
○ “rei d’Espanya”: Felip IV.
○ “la terra ens ha omplert de gent estranya”: guerra dels Segadors.

5
 ○ Na Joana = Na Joana Massissa (companya d’en Serrallonga).
● Final: “Crec en la resurrecció de la carn.”

LES “VISIONS”
1. “Visions”: el terme; els personatges historicollegendaris (el mal caçador, Joan
Garí, el comte Arnau, Jaume I, Joan de Serrallonga); tractament dels temes
llegendaris; sentit de les “Visions”: heroisme, individualisme, identitat, passió terrenal
i espiritualitat (especialment, fruit de l’anàlisi de “El mal caçador”, “El comte Arnau” i
“La fi d’en Serrallonga”); relació amb la poesia popular (temes i procediments
poètics).
● Personatges historicollegendaris: 3 llegendaris + 2 històrics.
● Temes llegendaris: síntesi. Reformulació de la llegenda des d’un vessant
modern. Pecats i redempció (Mal Caçador condemna eterna, Garí perdó final,
comte Arnau individualisme, Serrallonga absolució). Don Jaume excepció:
conquesta de Mallorca i mor de vell.
● Herois:
○ Llegendaris: pecat espiritual (Mal Caçador), pecat carnal (Garí), pecat
carnal (lluita terrenal-sagrat. Comte Arnau).
○ Històrics: heroisme i nacionalisme de don Jaume “El conqueridor” i
llibertat i nacionalisme d’en Serrallonga.
● “Visions”: recuperació identitat catalana.
● Poesia popular: heptasíl·labs, refranys, diversitat mètrica, repeticions, poesia
narrada i/o dialogada, temes llegendaris, exclamacions, llenguatge...