MonuMental trees and Mature Forests

threatened in the Mediterranean landscapes

 Monumental Trees
and Mature Forests,
Threatened in The
Mediterranean Landscapes
 Monumental Trees
and Mature Forests,
Threatened in The
Mediterranean Landscapes

Sponsors Collaborators
 Publication / Edición / Edició
Impulso Económico y Local S.A., IMELSA. Diputación de Valencia.

© Texts / Textos / Texts: Bernabé Moya and José Moya.

© Photograps / Fotografías / Fotografies: José Moya and Bernabé Moya.
© Others photographs / Otras Fotografías / Altres fotografies: Gianni della Rocca (86, 112, 113, 196), José Plumed (80,
81, 132, 133), Cesar Javier Palacios (134, 256), Mabrouk Grami & Kaouther El hamrouni-Aschi (96), Ahmed El Alaoui El
Fels (97), Ignacio Abella (39), Carlos LLamazares (246, 247).

Cover illustration / Imagen de la portada / Imatge de la coberta: Cypresses of Samaria National Park, Crete, Greece.
(Bernabé Moya and José Moya).

Black and white photographs / Fotografías en blanco y negro / Fotografies blanc i negre: Obtained of the glass plate
positives of the publication “Algunos Arboles y Arbustos Viejos de la Provincia de Valencia” (1914) of Rafael Janini
and photographs of Saturnino Muñoz, property of IMELSA (Department of Monumental Trees), and deposited in the
General Archive and Photographic of the Council of Valencia.

Proofreading and translations in the valencian language / Corrección de textos y traducciones al valenciano /
Correcció de textos y traduccions al valencià: José Manuel Alcañiz.

Post-Production of photographs / Postproducción de fotografías / Postproducció de fotografies: Estudio Paco Mora C.B.

English translation / traducción al inglés / traducció a l’anglès: Traductores Asociados València, S. L.

Collaboration / Colaboración / Col·laboració: Partners “CypFire” Project: Istituto per la Protezione delle Pianta (IPP);
Departamento de Arboles Monumentales, Diputación de Valencia, Impulso Económico Local (IMELSA); Regione Sicilia,
Assessorato Territorio ed Ambiente, Comando Corpo Forestale (AAF); Provincia di Siena (PS); Office National des
Forêts (ONF); Instituto Superior de Agronomia (ISA); Autoridade Florestal National (AFN); Technological Educational
Institute of Crete (TEI Crete); Magarr Kulsill Lokali (MGARR); The Hebrew University of Jerusalem, Center for Ecological
Studies (HUJ); Akdeniz University, Center for Ecological Studies. (CES); Ministere de l’Agriculture, Institut de Recherche
en Genie Rural, Eaux et Forêts (INRGREF); Universite Cady Ayyad, Muséum d’Histoire Naturelle d Marrakech (UCA).

Paolo Raddi; Gianni della Rocca; Oscar Prada; Mariano Sánchez; José Manuel Alcañiz; Raúl Tapia; Carlos Martínez;
José Plumed; Cesar-Javier Palacios; Alberto Panconesi; Claudine Andreoli; Michel Rabier; Irene Menardo; Claudio
Littardi; Fernando Fueyo; María José Parejo; Julio Valverde; Paco Roca; Isabel Queral; Gerardo Queipo; Paco Ferrando;
Odile Rodríguez de la Fuente; Archivo General y Fotográfico de la Diputación de Valencia; Ignacio Abella; Fundación
Félix Rodríguez de la Fuente; Proyecto Life “BigTrees4Life”.

Design / Diseño / Disseny: José Moya y Bernabé Moya.

Dummy page, photomechanical reproduction and printing / Maquetación, fotomecánica e impresión / Maquetació,
fotomecánica i impresiò: LAIMPRENTA CG. www.laimprentacg.com

ISBN: 978-84-616-7373-5

All rights reserved

Publication made in the field of Project “CypFire” co-funded by the MED Programme and IMELSA, Diputation of
Valencia. The European Community Commission has funded this publication but is not responsible for their content.

Common oak - Quercus robur

Vallanca - Spain
n6 Picture of Janini book, 1914
European black pine
Pinus nigra subsp. laricio European black pine - Pinus nigra subsp. laricio
Carrozzica Forest - Corsica - France Carrozzica Forest – Corsica – France
9n
 Contents Prologue 13
Presentation 15
Introduction 19

The European Union Biodiversity 2020

Strategy for Monumental Trees 23
State of the Europe’s Forests 29
Threats, Pressures and Disturbances 35
Large-Scale Forest Fires 43
Juridical Protection 49
Conservation and Geriatry of the Tree 55
Sustainable Use and Dissemination 65
Monumental Trees and Mature Forests 71
Monumental Trees in Agricultural Landscapes 191
Monumental Trees in the Gardens 229

Bibliography 289
Sources of Documentation 293
Monumental Trees Index 297
General Index 301
Translations: Spanish & Valencian 309

Sabine - Juniperus sabina

Alcublas - Spain
Picture of Janini book, 1914

Our Responsibility Towards our Region
T
he competencies and responsibilities of provincial
councils, such as the one I head up in Valencia, have
grown in parallel to the solutions they are obliged to
find for the problems presented to them by the different
municipalities in the province. These provincial councils
have provided a means of solving the needs and demands
of the inhabitants of smaller municipalities over the
centuries.
After 200 years in existence, these needs and demands
have configured this multifaceted administration, which
has demonstrated its capacity to address society’s
concerns and provide more than acceptable administrative
standards.
One of these, which no-one can deny, is caring for our
environment as a source of both beauty and wealth. There
came a time when society, as it became richer, turned its
attention towards our natural resources to try to give back
the many benefits they have given us without asking for
anything in return.
Something that we failed to notice, or hardly anybody
took into consideration, was that the strength of this
natural world was most ably expressed in what we have
come to know as monumental trees, whether out in the
open countryside, in farmlands or in gardens. These
Common elm tree - Ulmus campestris
Carlet - Spain
Picture of Janini book, 1914
Prologue
Alfonso Rus Terol
President of the Valencia Provincial Council
giant, ancient trees keep our memories alive, transmitting
the experiences of our people and our popular history
in a spectacular format that we must strive to preserve
wherever we may find them.
As a result of this need and these sensibilities the
Department of Monumental Trees was established, a
pioneer in Spain which is now celebrating its twentieth
anniversary, whose track record will form part of the
contribution being made by the Valencia Provincial
Council to the European project “CypFire: Green barriers
of cypress against fire: a feasible, environmentally-friendly
and economic solution to safeguard Mediterranean
regions” (2010-2013), co-financed by FEDER funds from
the MED Programme, the European Union’s transnational
cooperation programme.
The Provincial Council also feels quite ‘monumental’,
if you will allow me this little boast, but from a historical
and geographical point of view. Our services and our
commitments have been deeply rooted for 200 years in
our people, our villages and our most remote geography;
we have grown alongside them and, after two centuries,
we still feel full of energy.
For us, the fact that we are able to implement all the
initiatives that this department comes up with forms part
of what we might call our corporate social responsibility:
our responsibility towards our region. n
13 n

Barriers of Cypress: a Preventive and
Economic Measure Against Forest Fires
C
limate in Southern Europe is mostly Mediterranean,
characterised by hot, dry prolonged summers and
by wet winters. Areas of rugged and poor soils are
common and the natural tree vegetation is typically
evergreen, tolerant to drought and pyrophytic. These
environmental conditions make the countries quite
prone to wild land fires. Moreover, the socio-economic
and demographic trends, that have prevailed in the rural
areas of the Mediterranean countries during the last
decades increase the vulnerability to fire. Several areas
of marginally productive agricultural lands were and are
converted to forest plantations or abandoned to the natural
processes (shrubs land and woodlands) generating always
a landscape prone to the spread of large fires.
During the last 30 years (“Forest Fires in Europe, 2010) rural
fires in Portugal, Spain, France, Italy and Greece burned
an average of 475,000 Ha per year corresponding yearly
to about of 1% of the forest area of these 5 countries. Also
the number of fire per year in these countries reach an
average of 50,000 each year.
It is evident that the management of forest fires in Southern
Europe is already a hot topic, but the threat of climate
change the problem is expected to worsen. This hazard
is even more problematic in the Mediterranean regions
when a hotter, dryer climate exacerbates the length of the
fire season and the frequency of fires. Since temperatures
Sabine - Juniperus sabina
Vallanca - Spain
Picture of Janini book, 1914
Presentation
Paolo Raddi
Coordinator of CypFire Project
Institute of Plant Protection of CNR, Florence
could rise in the future, issues of fire prevention have to
be considered as one European priority. Currently the
EU Community approach the problem of fire prevention
according to different methodological considerations
linked always to the different national legislation and forest
management Plans.
It is necessary to contribute to have a common European
Plan to prevent the forest fires, which can overcome some
national obstacles, establishing links between the research
organisms and the stakeholders working in the silviculture
chain and forest management.
Actually each year the number of fires and the surface
of the burned area in ha are increasing and we should
seriously ask ourselves what is going wrong after decades
of investigation in fire causes, after having put so many
efforts in fire prevention and control at regional, national
and European level? The negative data (number of fires/
year and surface burned in ha per year) are asking for new
studies and innovative approaches by using specific tree
vegetation or new techniques to prevent the start and the
spreading of surface fires.
The proceedings “Barriers of cypress: a preventive and
economic measure against forest fires” is based 1) on
the use of several rows of Mediterranean cypress clones,
characterised by cypress canker resistance and by a
particular crown form (branches of the cypress long,
thin and perpendicular to the trunk); 2) on the several
presentations of the experimental researches and/or
considerations done in the Cypress Seminar held in Valencia
15 n
 courses and 2 International Summer
Schools, and of many workshops and
seminars.
The main objective of this Proceedings
is to know the positive and the negative
considerations of the participants on
the proposed solution in comparison
with the existing methods to prevent
and control the fires.
CypFire participants must be
convinced by experimental data that
the “green” proposal of a barrier of
cypress is practically feasible, more
ecological and economic than the ex-
isting measures used against the fire.
These contribute to the preservation
of natural wealth and biodiversity of
monumental trees, mature forests,
treed agricultural landscapes and gar-
dens. n

Large-Scale Forest Fire of Andilla 2012 · Experimental plot of cypresses of the European project “CypFire” · Cupressus spp. · Jérica - Spain

(September 2012), which illustrated the advantages and
also the disadvantages of the “system cypress” in the
control of surface fires , in the soil protection and in the
rural economy.
I would like now to thanks the P.O.Med , which funded the
project CypFire, which will be illustrated later, the partners
who participated actively the project, the stakeholders as
forest owners and managers, land planners, fire fighters
and policy makers, industrial operators, rural development
associations and the citizen, often poorly acquainted with
forest ecology, fire dynamic and forest knowledge.
Because communication and information exchange and
relative dissemination are of high interest and priority
to control fire problems, CypFire took and is taking into
consideration all the aspects of dissemination of the good
results and the good practices as visits to the experimental
fields to demonstrate the superiority of the proposed CypFire project Team
solution, the organisation of refresher courses, training Institute of Plant Protection of CNR - Florence - Italy

n 16 17 n
 Introduction
Bernabe Moya
Director of Monumental Trees Department
Imelsa - Valencia Provincial Council

Mediterranean Region, a Global resources and reduce foreign dependency, mitigate the
environmental problems associated with climate change
Biodiversity Hotspot and desertification, maintain the fertility and productivity of

T
agricultural and forestry ecosystems, spearhead research
he need to protect our forests and biodiversity has
and innovation based on the conservation of biodiversity,
been granted unprecedented political and social
restore green ecosystems and infrastructures and their
attention in the last few decades. The growing interest
technological applications and create new skills, jobs and
in trees has much to do with concern for the future and
opportunities for development. It is estimated that global
well-being of humanity. And with an unquestionable fact,
business opportunities from investing in biodiversity could
is that the actions that are aimed at their conservation
be worth 2-6 billion euros by 2050.
are moving forward at a disproportionately slow pace
compared to the destruction of mature trees and forests Meanwhile, the UN General Assembly declared 2011 as the
all over the planet. International Year of Forests with the aim of establishing a
global consensus on the management, conservation and
One of the key European initiatives in this respect is the
sustainable development of types of forests and isolated
Habitats Directive, whose twentieth anniversary was
trees, in recognition of their crucial role in achieving the
celebrated last year, which has given rise to the creation of
objectives set forth in the Convention on Biological Diversity,
the world’s biggest network of natural protected areas: the
the Framework Convention on Climate Change and the
Natura 2000 network. The results in terms of the number
Convention to Combat Desertification, and for making
and diversity of habitats and species of protected flora and
a significant contribution to achieving the Millennium
fauna have been promising, yet there is still much to do. Only
Development Goals. The information provided by the Food
17% of habitats and species and 11% of key ecosystems
and Agriculture Organization (FAO) on the loss of biodiversity
protected by European legislation are in a favourable state
is a matter of concern: the rate of extinction of species as a
of conservation. Added to this is the lack of recognition
result of human activity is multiplying by 100 to 1,000 times
and specific legal protection for monumental trees, mature
the normal background rate of extinction; 60% of natural
forests, centuries-old agricultural trees and the most
ecosystems are degraded or being used unsustainably;
emblematic treed landscapes in the European Union.
since 1990 we have lost 75% of the genetic diversity of
The protection of biodiversity is not only a necessity but cultivated plants, and every year we lose 13 million hectares
an objective for the future as well, as part of the EU 2020 of forests around the world. To improve this situation, the UN
Biodiversity Strategy, which aims to contribute to a more has instituted the International Day of Forests as an annual
efficient economy in terms of the use of our own natural event to be held on the 21st of March each year.

Stone pine - Pinus pinea

Burjassot - Spain
Picture of Janini book, 1914 19 n
 Meanwhile, this year is the 40th anniversary of the
Convention on International Trade of Endangered Species
of Wild Fauna and Flora (CITES) whose objective is
to regulate and establish mechanisms and controls to
prevent the abuse and exploitation of species in danger
of extinction. The convention has been signed by 177
countries and has enabled 5,000 species of animals and
29,000 species of plants all over the world to be protected.
The destruction of forests and biodiversity are mainly
caused by humans. One of the major ones is the increase
in what are known as Large-Scale Forest Fires, i.e. fires that
burn surface areas ranging from 500 to tens of thousands of
hectares. This is a huge environmental hazard which in 95%
of the cases is caused either accidentally or deliberately by
humans. They are events of an uncontrollable scale which
cause tremendous social alarm, desperation, impotence
and even death among fire-fighters and the inhabitants
affected, as well as unquantifiable biological, ecological,
economic and social damage. The data gathered by the
European Forest Fire Information System (EFFIS) in five
countries in the southern European Mediterranean region
(Portugal, Spain, France, Italy and Greece) show that in
the 1980-2009 period there were more than one-and-a-
half million forest fires, affecting an area of 14.367 million
hectares.
To be effective in the fight against forest fires, there is a
need to push forward with research into management,
preventive and restoration models that help recover the
forests of the future and make them more resistant to the
flames. This is the goal of the European CypFire project:
Multiple-rowed cypress barriers against fires: a feasible,
ecological and economical solution for the protection of
Mediterranean Regions (2010-2013), co-financed by ERDF
Holm Oak · Quercus ilex · Caudete de las Fuentes - Spain
Bordighera Palm Grove
Phoenix dactylifera
n 20 Bordighera - Italy
funds from the MED Programme, the EU’s transnational
cooperation programme. The results achieved thus far are
promising, which makes it essential to continue conducting
research on flammability and combustibility; evaluate the
adaptability of different varieties; establish pilot areas
for demonstration purposes, and assess the potential of
economic development in the nursery, environmental and
forestry sectors. Cypress barriers can play a strategic role
in improving the efficacy and impact on the landscape
of conventional firebreaks, optimizing protection in the
urban-rural-forestry interface and increasing safety in
special protection areas such as those with high risks,
difficult access, a high cultural or environmental value, or a
defence priority. They also foment agricultural and forestry
structures that are more resistant to the propagation of fire,
establishing discontinuous tracts of forest and creating
heterogeneous, mosaic-like landscapes.
Putting a stop to the loss of biodiversity and the degradation
of ecosystem services and assessing the development and
well-being potential offered by monumental trees, mature
forests, centuries-old agricultural trees and emblematic
treed landscapes in the Mediterranean, Europe and the
world are some of the objectives of this work. The details
are devastating: in the last century, 80% of them have
disappeared and this trend has merely accelerated in the
last few decades. This demonstrates the high degree of
legal defencelessness; the frequency, consistency and
intensity of the different types of threats, pressures and
disturbances, and the lack of conservation which the oldest
trees on the planet are condemned to suffer. It is simply not
right to continue casting them into oblivion when they have
so much to offer to our environmental equilibrium, culture
and the social and economic development of humanity. n
21 n
 The European Union Biodiversity 2020
Strategy for Monumental Trees
The Habitats Directive
T
he principles of the European Community’s environ-
mental policy, covered in Articles 130 R, S, T of the
Treaty of the European Economic Community, set
forth the need to conserve, protect and improve the quality
of the environment, to protect human health, to ensure the
prudent and rational utilization of natural resources and to
promote measures at an international level to cope with re-
gional or global environmental problems. The objective is
to achieve a level of protection based on preventive action
and the correction of environmental damages, preferably
at their source.
Based on these principles and the international commitments
that it has made, the European Union has developed a
broad legislative framework on the environment that is
integrated in the different areas of its policies and those of its
Member States. These include the Convention on Biological
Diversity, the Framework Convention on Climate Change,
the Convention to Combat Desertification, the Millennium
Development Goals, the EU Sustainable Development
Strategy, the EU Biodiversity Strategy, and the creation of
the European Environment Agency (EEA).
Two of the key protective measures adopted are Directive
2009/147/EC on the conservation of wild birds and Council
Directive 92/43/ECC on the conservation of natural
habitats and of wild fauna and flora, also known as the
Habitats Directive, in which maintaining biodiversity while
also taking into consideration economic, social, cultural,
regional and local requirements is seen as an essential
Holm oak - Quercus ilex
Vallanca - Spain
Picture of Janini book, 1914
objective of general interest, given that, in Europe as a
whole, natural and semi-natural habitats are continuing
to deteriorate and an increasing number of wild species
are seriously threatened, affecting future opportunities and
prosperity within the Community.
Natura 2000
To guarantee the restoration, survival and maintenance
of natural habitats and species of Community interest in
a favourable state of conservation in the long term, over
the last 20 years special conservation areas have been
designated, creating a transnational environmental network
known as the Natura 2000 Network. This covers protected
areas such as Special Protection Areas for Birds, Sites of
Community Importance and Special Areas of Conservation
which address the need to promote land management and
development policies and the management of elements
of the landscape that have key importance for wild fauna
and flora, including culture and agro-biodiversity. This last
statement represents a more than acceptable definition of
what we would consider as a monumental tree.
Twenty years after the Habitats Directive was enacted,
the results can be regarded as favourable in terms of
the diversity and surface area of habitats and species
protected by the Natura 2000 Network and advances in
knowledge of biodiversity.
However, in spite of all these actions and investments, the
importance of biodiversity for the future well-being of society,
23 n
 the solid economic arguments in favour of conservation and
the measures taken have not been enough to counteract the
loss of biodiversity. As shown in reports and assessments
by the European Environment Agency, there is still a
constant downward trend: important ecosystems are still
in danger, the situation of populations is heterogeneous as
a whole, some of them are starting to recover but others
are continuing to decline alarmingly, and this decline also
affects other species which were previously common. In this
respect, it should be added that there are many biological
groups, habitats and species for which information on
their stock, distribution and state of conservation is still
partial, incomplete and biased. Only 17% of habitats and
species and 11% of key ecosystems protected by European
legislation are in a favourable state of conservation.
The objectives set by the EU to stop the loss of biodiversity in
the 2001-2010 period have not been reached. Continuous
and growing pressure associated with land-use changes,
overexploitation of biodiversity and its components, the
spread of alien invasive species, pollution and climate
change are some of the structural causes. Other barriers
to conservation are population growth, insufficient social
awareness about the consequences of biodiversity loss,
and the fact that the economic value of biodiversity is
not reflected in decision-making processes. Sociological
studies have indicated that 85% of the population is
unaware of the existence and significance of the Natura
2000 Network, which translates into indifference, if not
actual confrontation, limiting the progress of the EU’s
environmental objectives.
There is an urgent need to put a priority on better informing
the European people about the value of the Natura 2000
Network, highlighting its importance to quality and life and
economic benefits. The economic benefits deriving from
biodiversity stem from the products and services provided
by these ecosystems in terms of the supply of food from the
farming and livestock sector, forestry products, the supply
and treatment of water, the protection of land against
desertification, the pharmaceutical and biotechnology
industry, tourism-related activities, the promotion of local
products and services, training activities and environmental
education for local and regional development. The
n 24
social benefits arise from providing people with more
job opportunities, the diversification of local activities,
improved quality of life, the protection of natural and
cultural heritage, and better educational, recreational,
health and environmental leisure opportunities.
A New Strategy
The European Commission has defined a new strategy for
the environment which has been integrated in the European
Strategy for 2020. The principles of the biodiversity policy
for this new period are: to fully evaluate the potential offered
by nature, help establish more efficient use of resources,
to conserve and improve the use of natural resources in a
sustainable way: increase efficiency and reduce outside
dependence.
Ecosystems can offer viable alternatives and technological
solutions for mitigating and adapting climate change
and desertification. Advances in knowledge, applied
sciences and biotechnology also depend upon the long-
term availability of biodiversity, representing development
potential for different economic sectors in the areas of Looting of ancient olive trees · Olea europaea · Mediterranean Region
research and innovation. The restoration of ecosystems, the
conservation of biodiversity and the Green economy offer recognised as an essential part of European Natural and for the 2013-2020 period. It should be borne in mind that
new skills and opportunities at a social level. It is estimated Cultural Heritage. the land earmarked for these activities represents 72% of
that global business opportunities arising from investments European Union territory, creating new ways of integrating
in biodiversity will amount to 2-6 billion euros by 2050. the sustainable use of biodiversity in development, and
The framework of action in the European Union over Monumental Trees and Agriculture its incorporation in the execution of other key policies
the next ten years comprises a series of interdependent and sectors. In this way, the financial instruments of the
Some 30% of European territory is either moderately or
strategic objectives which are reinforced by those Common Agricultural Policy (CAP), the Common Fisheries
very fragmented, which makes it essential to incorporate
Policy (CFP) and the forthcoming Multiannual Financial
designed to stop the loss of biodiversity, most notably: green infrastructures in land management in order to
Framework offer opportunities for improving synergies and
protecting and restoring biodiversity and ecosystem help maintain and improve ecosystem services. This new optimizing consistency between the objectives to protect
services, accelerating the implementation of directives strategy is extremely beneficial with regard to monumental biodiversity and rural development.
and increasing assessments to improve states of trees, mature forests, centuries-old agricultural trees and
conservation, helping to make growth objectives more crops and the most emblematic treed landscapes in the This recognises the value of and protects centuries-old
sustainable, fighting against climate change, promoting fruit trees and traditional crops such as olives, chestnuts,
European Union, which are transformed into essential
economic, regional and social cohesion, protecting the carobs, apples, pears and citrus fruit, amongst many other
pillars for the maintenance and improvement of the Natura
cultural heritage of the European Union and guaranteeing species, and a host of varieties and dehesas, mature trees
2000 Network.
the better functional connectivity of ecosystems both that form part of hedgerows, the edges of crop fields
inside and outside the Natura 2000 Network. In this way, The inclusion of sustainable agriculture and forestry in the and along river banks that have been used traditionally
monumental trees, and their legacy, will come to be EU’s Biodiversity Strategy represents a significant addition for wood and food for livestock. It also recognises their
25 n
 extraordinary role in safeguarding the biodiversity of
species of wild fauna and flora and the microhabitats
they generate. It will also put an end to the vulnerability
and despoilment that have been suffered over the last
decades by centuries-old olive trees torn up by the roots
for landscape gardening and the indiscriminate felling of
old ash, walnut, poplar and oak trees to use their noble
wood. All these trees will continue to play a role in local
economies, providing resources and exclusive services
of great value to the whole region. According to the FAO,
since 1990 some 75% of the genetic diversity of global
crops has been lost.
Monumental Trees and Forestry
The objective of implementing Forest Management Plans,
in accordance with Sustainable Forestry Management,
in all publicly-owned countryside areas and in privately-
owned forestry holdings by 2020 will be very helpful in
improving the state of conservation of the habitats and
species that depend on forestry or are affected in the
provision of ecosystem services. Incorporated into Rural
Development Plans, they will receive funding from the EU
Rural Development Programme. Solitary trees and groves,
riparian woodlands and forests in general which include
both mature and senescent trees will become priorities for
conservation through their intrinsic value, the rich diversity
of habitats they engender and the many organisms that
depend on them for life. This implies a qualitative leap
forwards when it comes to protecting the biodiversity,
health and resilience of present and future forests.
Invasive Alien Species are a huge threat to biodiversity in
the European Union and an economic blight that cause
damage to the tune of 12,500 million euros every year. We
can expect that the problems generated in this respect,
given the foreseeable increase in global trade, will also tend
to increase. For this reason, establishing robust controls at
every level to prevent their introduction, establishment and
propagation and the fight to control and eradicate those
that already have a foothold is a real challenge. The lack of
a global European policy in this area has been a weakness
in the system. Natural European palm groves, Palmeral
n 26
of Elche World Heritage Site, the collections of unique ecosystem services of agricultural
palms in botanical and historical gardens, the landscapes and forestry ecosystems, in-
of rural areas and the Mediterranean and Atlantic coasts centivizing investments in green
are paying too high a price as a result of the introduction infrastructures and biodiversity
of alien pests and diseases, destined for the real estate offsetting, amongst others.
sector. Every country in the European
To tackle the global biodiversity crisis and fulfil the targets Union, in line with the 2020 Bio-
and agreements committed to at national, European and diversity Strategy and framework
international levels, it is necessary to take measures not directives on priority action for
only within and outside the European Union but also in the Natura 2000 Network, should
relation to patterns of unsustainable consumption in incorporate as a strategic priority
order to help achieve the Sustainable Development the conservation of monumen-
Objectives, the Convention on Biological Diversity, CITES, tal trees, mature forests, cen-
the Convention on Migratory Species, the RAMSAR
Convention on Wetlands, the World Heritage Convention
turies-old agricultural trees and
the most emblematic treed land-
and the Nagoya Protocol, amongst others. Every year scapes of Europe. It is essential
some 13 million hectares of primary tropical forest, to provide them with legal pro-
the richest in biological diversity, are felled for planting tection and include them in Com-
massive monospecific plantations, livestock grazing, the munity strategies, which calls for
exploitation of exotic noble woods, mining and trading in new efforts to improve citizen
species. participation and governance.
The oldest trees on this, the Old
Continent, still enjoy tremendous
The Efficient Use of Resources appreciation and recognition at
a local level and can once again
Achieving the biodiversity conservation objectives play an essential role in our future
requires the full implementation of current European and our prosperity. n
environmental legislation as well as decisive local, regional
and national action that is capable of taking advantage of
new opportunities in which everyone should play an active
role, including both civil society and the economic sectors
involved: agriculture, forestry, the chemicals industry,
mining and energy, the financial sector, research, the food
industry and tourism.
To do so, it will be necessary to mobilize European
financial resources and use them efficiently. These include
the Structural Funds and Cohesion Fund, LIFE+, the
Framework Programme for Research and the European
Agricultural Fund for Rural Development (EAFRD) and the
Common Agricultural Policy (CAP) of the European Union. Invasive species
Date palms attacked by the pest of red palm weevil
It will also be necessary to diversify and increase sources Phoenix dactylifera, Rhynchophorus ferrugineus
of funding, including market instruments, payments for Quart de les Valls - Spain
27 n
 State of the Europe’s Forests
Forests and the UN
T
he need to establish a global consensus on the
management, conservation and sustainable development
of all kinds of forests led the UN General Assembly to
pass Resolution 61/193 to declare 2011 the International
Year of Forests, underlining their key role in achieving the
objectives set forth in the Convention of Biological Diversity,
the Framework Convention on Climate Change and the
Convention to Combat Desertification and reflected in the
national and international commitments of Member States
through various Declarations, Conferences, Summits
and Implementation Plans. Forests and their sustainable
management should make a significant contribution to
achieving the Millennium Development Goals. Their situation
and evolution are indicators of advances in the incorporation
of sustainable development principles, the conservation of
biological diversity and the increase in forested areas.
The report entitled the State of the World’s Forests drawn up
by the UN’s Food and Agriculture Organization (FAO) is of
great value for understanding the current state of our forests.
The Global Forest Resources Assessment (FRA) of 2010, the
most comprehensive to date, notes that the total forested
area in the world amounts to just over 4,000 million hectares,
which represents 31% of the total surface area of the Earth.
With a very unequal distribution, five countries - Russia, Brazil,
Canada, the United States and China - account for over half
of the total forested area; ten countries or geographical areas
have absolutely no forests at all, and another 54 have less
than 10% of their surface area covered by forests.
Pin-oak - Pinus halepensis
Yátova - Spain
Picture of Janini book, 1914
The document also highlights the fact that the rate of total
deforestation continues to be alarming. In the last decade,
forests declined at a rate of 13 million hectares per year
which has not been offset by either reforestation or natural
expansion. Most of these losses are concentrated in countries
and areas in tropical regions, the destruction of primary
forests which are home to the richest biological diversity on
the planet being particularly serious, with around 13 million
hectares of tropical jungle being felled every year. The rate
of disappearance of biodiversity around the world, which
is mainly attributable to human activities, is between 100
and 1,000 times the normal background rate of extinction.
According to the FAO, 60% of global ecosystems are either
degraded or are being used unsustainably, and since 1990
we have lost 75% of the genetic diversity of global crops.
Among other key aspects for moving forward in sustainable
forestry management, according to the FAO report, are
the extension of forestry resources, the preservation of
biological diversity, improvements to forest health and
vitality, the productive, protective and socioeconomic
functions of forest resources, and the legal, policy and
institutional framework for protection.
The role of forests in mitigating and adapting to climate
change is covered in the Kyoto Protocol. Developed and
developing countries can make a significant contribution
to combatting greenhouse gas effects and climate change
by reducing CO2 emissions, emissions deriving from
deforestation and forest degradation, and offsetting global
emissions by reforestation actions in accordance with the
Clean Development Mechanism (CDM).
29 n
 Among the strategies geared towards improving
ecosystem services and preventing the indirect negative
effects of desertification and genetic erosion is the need
to establish a level of consistency between international
programmes and agreements on existing forests, forestry
governance, the rights of indigenous peoples and local
communities, the participative approach, the conservation
of natural resources and biological diversity, and making
mitigation measures a permanent feature.
The UN Convention on Biological Diversity, which went into
force in 1993 and is legally binding upon EU Member States,
defines biodiversity as the variability among living organisms
from all ecosystems, species and genetic resources,
including agro-biodiversity and cultural diversity in its wider
remit. The main goals of the Convention are the conservation
of biodiversity, the sustainable use of its components, and
the fair and equitable sharing of benefits arising.
Biodiversity is crucially important for the future as it is
closely associated with the development, health and well-
being of people and the planet. Mature trees and forests in
the natural and forested environment, agro-biodiversity and
the urban environment all form part of the cultural identity
of all peoples and should be regarded as the Natural and
Cultural Heritage of Humanity and as Biosphere Reserves.
The main trends in the extension of forests and the
changes to forest loss indices as well as the current status
of productive and protective forests show a tremendous
disparity in different regions of the planet. Some of the most
important threats that directly affect the loss of biodiversity,
which are also tending to intensify, include the destruction
and fragmentation of habitats, the overexploitation of
species and resources, pollution of water, soil and the
atmosphere, the introduction of invasive alien species, the
impact of poison on wildlife and phytocides, forest fires,
desertification and climate change.
Forests in Europe
As for European forests we should take into consideration
the data in the FAO report “State of the World’s Forests”
in 2011. Europe is made up of 50 countries and areas with
n 30
a total forested area of around 1,000 million hectares,
representing 25% of the global area. These data do not
include Russia which, with 810 million hectares, is home
to the biggest forest mass on the planet in the vast stretch
of circumpolar forest that extends across Siberia, known
as the taiga.
In view of the information gathered in the Forest Resources
Assessment (FRA) in 2010, the rate of change in Europe,
this being understood as gains or losses in the percentage
of forested area remaining in the 2000-2010 period came
to 0.07 %. This is a poor figure which is consistent with the
global trend whereby the vast majority of regions is leaning
towards zero or have a negative figure. In Europe, this
negligible growth appears to be related to the disorganized
recolonization of forests as a result of the abandonment of
farmlands in the Mediterranean region.
With regard to the economic function of forests in Europe,
according to the FAO we should bear in mind that 52% of
the total forested area is earmarked for forestry production,
Overgrazing · Cupressus sempervirens · Tavri - Crete - Greece
and that the total carbon reserve stored in forest biomass
is estimated at 13 gigatonnes. These parameters, whether
the fragmentation of natural networks and has diminished their importance in the in situ and ex situ preservation of
directly or indirectly, are starting to form part of global
the opportunities and numerous advantages of evaluating genetic resources. They also allow innovation insofar as
economic figures. Meanwhile, the area of forest assigned
our natural wealth as a whole. In this respect, monumental they offer existing heritage assets which are used to tackle
in Europe for the protection of soil and water as its main
trees, mature forests, centuries-old agricultural trees the challenges of new environmental conditions related to
function covers an area of around 21.5 million hectares,
and crops and the most emblematic treed landscapes climate change, genetic drift and pests and diseases in
while forest ecosystems destined for the conservation of
in Europe have paid a high price by being left out of the forestry, agricultural and ornamental landscapes.
biological diversity account for some 19.4 million hectares.
legislative, financial and conservationist spheres.
It is interesting to note that the benefits deriving from the The new EU Biodiversity Strategy to 2020 opens the door
environmental protection of forests are difficult to quantify However, all these ancient trees offer highly representative to considering monumental trees and mature forests –
in economic terms, are barely valued in the markets, and and unparalleled examples of the potential that we should whether completely natural, semi-natural, agricultural or
are left out of decision-making mechanisms. aspire to in the conservation of biodiversity, forests and urban – as “specimens” of community interest, as these
habitats. They are home to an extraordinary biological outstanding individuals fall within the principles of Article 1
Protected forest habitats in the Natura 2000 Network cover
diversity, constituting an essential part of the natural of the Directive: endangered, vulnerable, rare and located
an area of around 14 million hectares. In relation to the
habitats of mature forests, and are also highly important in restricted geographical areas or thinly scattered over a
forestry reserves of 26 European countries, natural forests,
or even exclusive micro-habitats for numerous species of
i.e. those that have not undergone any major changes as more extensive area, requiring special attention due to the
Community interest of saproxylic organisms, bryophytes,
a result of human activity, represent 1.7 % of the territory, specific nature of their habitat and given the continuation
lichens, microorganisms, micromammals, chiropters and
i.e. 3 million hectares. of the factors that pose a present and future threat.
Up until now, the conditionality of the Habitats Directive
birds, amongst others, included in Annexes II and IV of the
Habitats Directive as being in danger of disappearance. It is a matter of urgency to guarantee their protection and
aimed at wild species and habitats and the low consideration Added to this is their biological function in maintaining the preservation and to bring them back to a favourable state
of the contribution made by agriculture and forestry to the health and equilibrium of forests and agricultural ecosystems of conservation, which represents a special responsibility
maintenance and improvement of biodiversity has led to against biotic or abiotic disturbances, not to mention for the Community if they are regarded, as they deserve to
31 n
 be, as a “place of natural and cultural importance to the
community”. There is a legal vacuum, or at least a lack of
a specific legal framework, not only the Habitats Directive
but also in agricultural and cultural policies. There is a
need for a new impetus which will encourage and facilitate
synergies and initiatives between institutions, the general
public and the socioeconomic and productive stakeholders
in the environmental, agricultural, cultural and social
sectors towards the preservation of monumental trees and
forests; one that implements sustainable development
strategies based on actions that boost sustainability, joint
responsibility and governance.

International Day of Forests

Neither social awareness nor the appreciation of the
economic value of biodiversity, and hence its influence on
policymaking, are growing at the desired rate to mitigate
the effects of this destruction. The constant decline in
mature trees and forests and biological diversity and their
potential when it comes to providing ecosystem goods
and services leads to environmental, economic and
social consequences that threaten global socioeconomic
development and have a particular impact on both
developing countries and local economies in every country.
The causes that lead to the loss of biodiversity have not
diminished in the last few decades, nor are they going to
in the short term.
The need to constantly uphold the objectives relating to
the improvement of the world’s forests, bearing in mind
the economic, sociocultural and environmental benefits
they provide, and to promote international action with
regard to the management, conservation and sustainable
use of all kinds of fragile forestry ecosystems and the trees
outside them led the Second Committee of the UN General
Assembly to declare the 21st of March as the International
Day of Forests, calling upon all member states to celebrate
it every year. The close and profound relationship that binds
monumental trees to their peoples and cultures all over the
world offers us a unique opportunity to move forward in
the protection and care of forests and biodiversity. n

n 32 Desertification · Pinus halepensis  ·  Cofrentes - Spain 33 n

 Threats, Pressures and Disturbances
Threats
T
hat 80% of the mature trees have disappeared over
the last century, and that the trend in recent decades
is the increase, showing the degree of frequency,
permanence and intensity of threats, pressures and
disturbance experienced by Monumental trees, mature
forests, centennial agricultural trees and treed landscapes.
Subjected in all environments: natural, forestry, agriculture
and urban to a process of fragmentation, dispersion,
exclusion, isolation and extinction.
The categories of threats that the various types of
habitats and species of flora and wildlife are facing
include the following: agriculture, forestry, mining and
extractive industries, infrastructures, urban development,
tourism, harvesting, pollution, invasive species, genetic
introgression, climate change, natural biotic and abiotic
processes, natural catastrophes and forest fires.
Added to these are threats related to the ontological,
morphophysiological, biomechanical and pathological state
of each individual tree and all the biodiversity they contain.
This multitude of environments, habitats, populations,
species, circumstances and specificity means that a certain
action or activity that could be regarded as a threat to one
tree or group of trees might well be an appropriate form of
conservation for other trees. In every case, the priority is to
guarantee the continuity of mature trees.
Among the considerations to bear in mind when it comes
to establishing threats are the limits related to the scope,
declarations issued, level of protection and state of
Olive tree - Olea europaea
Sagunt - Spain
Picture of Janini book, 1914
conservation of the species and habitats included in the
Habitats Directive. Just as those related to other mature
trees that form part of the landscape and the agro-pastoral
environment and those found in anthropised areas,
where in addition to environmental importance they have
historical, social and cultural value, regardless of whether
they are autochthonous or allochthonous.
Reports on the state of conservation in the European Union
indicate that only 17% of habitats and species and 11% of
the key ecosystems protected by European legislation are
in a favourable state. On analysing the type and frequency
of the different pressures and threats on habitats and
species in Spain, we find that the group of agriculture and
forestry, in the habitats is currently experiencing a pressure
of 48%, while the figure for species is 30%. Mining and
extractive industries affect 17% on habitats and 6% on
species. Urban planning and industry affect 21% on both
habitats and species. Transport and communications
affect 13% on habitats and 10% on species. Tourism and
harvesting affect 27% on habitats and 21% on species.
Pollution and the anthropic impact affect 16% on habitats
and 27% on species. Wetland, marine and coastal habitats
are subject to an impact of 30%, while the figure for
species is 9%. Finally, natural biotic and abiotic processes
currently put 10% of pressure on habitats and 38% on
species. These data can be generally extended to most
European countries.
As for the future evolution of the frequency of pressures
and threats to both habitats and species, it is anticipated
that this will generally remain unchanged. A strategic policy
35 n
 such as Biodiversity Conservation to 2020, which includes
agriculture and forestry, would considerably alleviate the
situation.
Another indicator of the level of threats is the national,
European and international Red Lists of species and
habitats. According to the IUCN Red List for species, of the
290 species of trees growing in the Mediterranean area, 42
are endemic, 61 are threatened in some way and 24 are
listed as threatened taxa under the categories of critically
endangered, endangered or vulnerable. Some of the most
threatened relict species include Cupressus dupreziana,
Abies nebrodensis and Zelkova sicula of which only 200-
500 trees are still surviving.
These threats are exacerbated in the case of monumental
trees as they lack legal protection and individual
consideration. They are vulnerable, scarce and rare and
they are found in limited geographical areas, or scattered in
larger areas, so the persistence of the factors that threaten
them, whether proven or plausible, will increase. The loss
of old trees leads to a decline in the reserves of biological
diversity that they contain in addition to causing genetic
erosion due to the loss of variability, which is of particular
concern in areas of the Natura 2000 Network, Biosphere
Reserves and World Heritage sites.
Mature Forests
With regard to mature trees and forests in forest
environments, proven global threats are those relating
to the decline in the surface area they cover. Large-scale
threats to forest habitats, whose scope, consequences
and reduction of resilience capacity of ecosystems,
include forest fires, desertification, climate change, the
management of plantations associated with the elimination
of senescent trees and deadwood, over-grazing and
forestry exploitation.
In the northern Mediterranean, the most serious threats
are in Iberian and North African havens to species such
as Prunus lusitanica, Rhododendron ponticun, Frangula
alnus subsp. baetica and Abies pinsapo. It is also worth
highlighting the fact that in these areas most of the mature
n 36
forest systems are subject to aggressions and threats
caused by both forestry overexploitation and pressures
from the subsistence of local populations, resulting in sharp
decline and fragmentation. In North Africa there is concern
for the situation of species such as Abies marocana, Abies
numidica, Pinus nigra subsp. mauretanica, Olea europaea
subsp. marocana, Laurus azorica, Quercus afares, Quercus
faginea subsp. tlemcenensis, Pistacia atlantica and mature
forests of Argania spinosa, Cedrus atlantica, Quercus
canariensis, Tetraclinis articulata, Juniperus thurifera, Acer
campestre and Arbutus pavarii.
In the eastern Mediterranean, the most threatened mature
forests are those of the species of Amygdalus korshinskyi,
Abies equi-trojani, Quercus aucheri, Quercus vulcanica,
Liquidambar orientalis, Cedrus brevifolia, Quercus
alnifolia, Zelkova abelicea, Phoenix theophrasti, Pinus
heldreichii, Quercus trojana subsp. euboica, Abies cilicica,
Pterocarya fraxinifolia, Pyrus serikensis and Cedrus libani.
On the Mediterranean coast we should highlight the fact
that almost all mature deciduous forests in the thermo-
Mediterranean belt of Ceratonia siliqua, Chamaerops
humilis, Olea europaea, Laurus nobilis and Euphorbia
dendroides, as well as the coastal juniper woods of the Urbanistic pressure · Pinus halepensis  ·  Valencia - Spain
Juniperus genus, have been destroyed by anthropic action.
competing carnivores, capturing herbivores and granivores EU to accept joint responsibility when it comes to tackling
The vast majority of Mediterranean forests has an average to domesticate them and consume them, fighting against the world crisis in biodiversity. The felling of large trees in
age of 60 to 80 years and mainly comprises one or two insects that deplete production and affect human health tropical forests also has its equal in Europe, though we
species of tree, although occasionally it can comprise up by the generalised and massive use of pesticides and are less familiar with it, in the shape of the exploitation of
to 10 different species. This confirms the low quantitative herbicides, along with the fragmentation and destruction of mature trees associated with the felling of centuries-old
proportion of mature, senescent trees in these forests, habitats and populations, the use of poison and poaching. chestnut, walnut, ash, poplar and oak trees destined for
despite their tremendous qualitative importance. the trade in noble woods. Countless objects made from
This gives an idea of the regeneration difficulties facing
The importance of wildlife in the dynamics of natural forest wildlife. It is estimated that around 80% of land- their veined wood invade the market without consumers
forests is crucial. The small number of species of essential based biodiversity depends on forests for survival. having any idea of their origin or the consequences.
plants for meeting human needs, just a few hundreds, is
Another generalised threat that has a tremendous
evidently disproportional compared to the total number
of flora in the different biogeographic regions around the Forestry impact is associated with changes of anthropic origin
that affect trees in riparian woodlands, moorlands,
world: over 250,000. This indicates that in addition to
With regard to the forestry management of mature forests, hydrophytic habitats, springs and brooks. These include
abiotic factors, wildlife plays a direct and vital role in the
we should highlight the impact on the planet’s primary the desiccation and channelling of water currents, drops
generation and modelling of the formations and natural
forests and biodiversity caused by the unsustainable in the water table and the exhaustion of aquifers due to
cycles of silvigenesis.
consumption patterns of western society, with the the extraction of subterranean water, pollution and the
The impact of human activities on wildlife throughout consequent pressures, loss and degradation of natural reduction of natural spaces as a result of the expansion
history is well documented. They focused on eliminating ecosystems and indigenous populations. This requires the of farming. These changes affect mature communities
37 n
 and forests of the genera Alnus, Salix, Fraxinus, Ulmus,
Populus, Tamarix, Tilia, Ocotea, Nerium, Phoenix Laurus,
Prunus and Platanus, amongst others.
Forest Fires
With regard to the threat of forest fires, we should
mention the growing impact of large-scale forest fires.
The complicated orography, which is one of the factors
that determine and concentrate large-scale forest fires,
tends to coincide with the presence of the last outposts of
mature forests of numerous tree species. This situation is
particularly worrying when one considers that this type of
catastrophe, usually of anthropic origin, can burn between
500 and 80,000 hectares.
If we take as an example the biggest mature forest of
Mediterranean cypress in the world, and the only one to
have a continuous altitudinal distribution that goes from the
thermo-Mediterranean belt up to the oro-Mediterranean
belt, in the steep Gorge of Samaria on the island of Crete,
it only covers an area of 2,800 hectares in its central part.
This forest, given its unique nature, should be classified as
a priority habitat. It should be remembered that the areas
of mature forests protected by the Natura 2000 Network
tend to cover much smaller areas of between 50 and 500
hectares.
Invasive Species
One case that is worth highlighting, in view of the danger
of imminent extinction of priority habitats and species,
coastal landscapes and areas declared as World Heritage
sites, is that of palm trees. This affects taxa such as Phoenix
theophrastri, Chamaerops humilis, Phoenix canariensis
Phoenix dacytifera and the whole extensive range of palm
tree species found mainly in the Mediterranean region but
also in inland areas and on the Atlantic coast.
This is caused by the introduction in recent decades of alien
pests and diseases such as Paysandisia archon, Aleurodicus
dispersus, Diocalandra frumenti, Rhynchophorus ferrugineus,
Thielaviopsis paradoxa and Fusarium oxysporum f. sp.
n 38
canariensis through imports of adult palm species to every
continent as a result of the real estate boom. At the moment,
these pests are destroying Theophrastus palms in Crete,
formations of Canary Island palms in the Canary Islands, the
already depleted natural populations of Mediterranean fan
palms in the eastern Mediterranean, the Palmeral of Elche
World Heritage Site, the Bordighera palm grove, the unique
collections of palms in historical and botanical gardens, the
urban landscapes of coastal cities, the rural landscape of
the whole Mediterranean area and millions of date palms in
North Africa. The red palm weevil has already spread across
five continents. This demonstrates the weakness of current
controls and the need to establish a global European policy
to take active measures to prevent their invasion and to
eradicate those that have already taken hold, although this
has already been insufficient to safeguard European palms
and palm groves.
Livestock
With regard to the intense overgrazing of livestock
and cinegetic species that takes place mainly, but not
exclusively, in the southern and western Mediterranean, it
should be noted that this causes a serious decline in mature
trees as they are browsed intensively by livestock in addition
to being severely pruned and pollarded. This affects the
Replacing the autochthonous forest · Quercus ilex & Eucalyptus spp  ·  Asturias - Spain
trees of species such as Juniperus thurifera, Populus nigra,
Salix alba, Fagus sylvatica and Fraxinus angustifolia. These agro-pastoral practices which affects centuries-old trees and biodiversity. Controlled grazing can and should
kinds of woodlands are associated with the traditional use
of their resources and have been unused because they are
chestnut trees in northern Spain consists of burning the help control forest fires, but in the case of mature forests
inside of decayed, decomposing or dead wood inside the excessive livestock constraint is the cause of erosion, lack
not regarded as profitable enough. They are therefore of trunks which leads to the destruction of microhabitats and of regeneration and damage to individual adult trees, which
great interest in terms of the biodiversity they shelter, as in
biodiversity and causes direct damage to the trees. interfere with the population dynamic of plant formations
many cases they are the only mature, senescent trees in
the forest and agricultural landscape. However, this should In the mountains it should be mentioned that the descent and drive them towards irreversible ageing.
be offset with maintenance and the provision of deadwood of the tree line is related to the impact of livestock farming,
in the plant formations where they are found and with new as are smaller natural populations of Phoenix canariensis
plantations, giving a less stressful treatment to old trees. and Dracaena draco, amongst other species, in the Canary Agriculture
Islands which are finding it very difficult to recover from Among the threats associated with farming activities, we
It is also worth pointing out the impact of fires associated
over-grazing. should highlight the transformation of crop fields due to their
with farming in order to obtain pastureland. These fires
cause major damage and losses to mature trees around the In contrast, communities of holm oaks, oaks, cork oaks modification, intensification, restructuring, mechanisation
edges of fields and in wooded areas which are destroyed and ashes in dehesas are a good example of compatibility and abandonment of traditional crops, as well as the
by the flames. A particular type of fire associated with between livestock farming, the conservation of adult elimination of natural hedgerows and border trees.
39 n
 A significant case in point of threats to agricultural trees is
the olive tree. Having been grown for hundreds and even
thousands of years in the Mediterranean region, few trees
have been more generous to humanity thanks to their
rusticity, which over time has led them to be displaced
from the better and more fertile soils, gradually occupying
less favourable areas of the land such as the edges of crop
fields, gullies and steeper areas with poor soils. Today,
these old, twisted, knotty olive trees are still tremendously
ecologically important for biodiversity, as well as playing a
key role in the fight against erosion and desertification by
retaining valuable soil.
In the last few decades of the 20th century, thousand-year-
old olive trees started to be felled and torn up by the roots
for use in landscape gardening, putting an end to some of
the most emblematic landscapes, cultures and biodiversity
in Spain, France, Portugal, Italy, Cyprus, Greece, North
Africa and the Middle East. As just a single example of the
scale of this tragedy, in Andalusia, the land of olives par
excellence, with more than 2,000 years of olive-growing
tradition and 200 million trees currently under cultivation,
there are only around one hundred trees on record as being
over 300 years old, of which 70% are of unknown varieties.
One example worth following to put an immediate end
to this unacceptable loss of natural, agricultural and
cultural heritage is the Law 4/2006 on the Protection of the
Monumental Tree Heritage of the Valencian Community.
According to agricultural organisations, the number of
olive trees affected by this law, which directly protects
all trees over the age of 350 years, is over 4,000 in the
county of Maestrazgo in the province of Castellón alone.
This considerable number of protected monumental olive
trees has allowed the price of the oil manufactured thereof
to rise six-fold, as well as protecting the landscape, culture
and biodiversity and fostering sustainable development
throughout the region. This makes it an excellent example
to follow when it comes to evaluating the numerous
benefits of natural and agricultural wealth, establishing
a more efficient economy from the use of resources,
improving ecosystem services, guaranteeing sustainability
and maximising the collateral benefits of different sources
of funding.
n 40
Putting an end to the destruction of old olive trees in
the Mediterranean landscape must be a priority for the
European Union, and this should encompass the felling,
ripping up, transplantation or deliberate destruction of
these trees, and also their possession, transport, trade,
exchange or offer with intent to sell or exchange trees.
Urban Environments
With regard to monumental trees and groves in urban
environments, a key issue is the phenomenon of the
expansion of urban development and infrastructures
to the detriment of agricultural, forest and coastal
environments, as well as intensive urban development of
green zones, gardens, squares, chapels and sanctuaries,
with the resulting transformation to the environment and
the installation of aerial and underground infrastructures
which have caused serious damage to trees and numerous
losses of emblematic trees by failing to respect the area
occupied by their roots and branches. These trees and
groves, which are rooted in popular local culture and
belong to all kinds of species and origins, such as elms,
poplars, walnuts, wisteria, ivies, mulberries, oaks, limes,
figs, pines, yews, cypresses, yuccas, ahuehuetes, plane
trees and many others, have all paid the consequences of
this silent threat.
Cutting of multi-centennial chesnuts for noble wood exploitation · Castanea sativa & Taxus baccata · San Cristóbal de Valdueza - Spain
Tourism cases, mainly in mature wild trees and forests, there should
be safeguards with special regulations to limit access
culture to protect and conserve these trees and forests
as well as their legacy. If we want to conserve them, we
There has also been growing constraint in relation to depending on the threats to the tree, the species, the need to guarantee genuine and permanent support at a
the increase in the number and frequency of visitors to habitat or the other species that compose the biodiversity. social, scientific, economic and legal level. And to do so,
sensitive trees and forests, whether on foot or in all kinds we need to establish genuine mechanisms for the control,
of vehicles, which have a heavy impact on the health of Fortunately, our society is becoming increasingly aware management and use of singular trees and groves,
trees and their environments. Despite their apparent of these threats and there are calls from local councils, providing the specific material, human, technical and
hardiness, these organisms are extraordinary fragile and social organisations and people who love nature and economic resources necessary for this process. n
sensitive to changes caused by uncontrolled mass visits,
which cause serious damage to their root systems from
erosion, compacting, abrasion and wounds, as well as to
the trunks, branches and foliage by climbing them. These
visits also cause disturbances associated with harvesting
all kinds of things from the trees themselves and associated
organisms such as mosses, lichens, fungi, etc. In certain
41 n
 Large-Scale Forest Fires
Forest Fire Statistics
D
ata gathered by the European Forest Fire Information
System (EFFIS) in five countries in the Mediterranean
region of southern Europe (Portugal, Spain, France,
Italy and Greece) show that during the period 1980-2009
there were more than one-and-a-half million forest fires
that affected a surface area of 14.367 million hectares. In
2009 alone, the burnt surface came to a total of 438,417
hectares. The source of the fires in 96% of all these cases
was caused by humans either deliberately or accidentally.
Forest fires are classified according to the area affected
by the fire. A fire that affects a surface area of less than
one hectare is known as an incipient fire, and accounts
for around 60% of all fires. Anything higher than this burnt
area, up to 500 hectares, is termed a forest fire. Along
with incipient fires they account annually for 99.8% of the
catastrophes which incinerate half of the total burnt areas
in Mediterranean countries.
But the latest development in forest fires reveals a new
and even more frightening and destructive aspect. Even at
a low 0.2% in percentage terms, special attention needs
to be given to something that consumes the other 50%
of the total surface area burnt. They are referred to as
Large-Scale Forest Fires, and they burn more than 500
hectares. Large-scale forest fires are devastating fires
that become uncontrollable, and in a matter of hours they
can incinerate between 10,000 and 80,000 hectares. The
worst year in the recent history of Spain was 1994, when
nine fires erupted over four days, devastating 197,000
Holm oak - Quercus ilex
Higueruelas - Spain
Picture of Janini book, 1914
hectares. This situation is repeated on a cyclical basis in
other countries on the northern side of the Mediterranean
such as Italy, Greece, Portugal and Turkey as well as in
California and Australia.
This happens in spite of the notable improvement in the
effectiveness of fire-fighting measures, given that in 70%
of cases the fires do not get past the incipient fire stage,
and in 99.8% of cases they are extinguished before turning
into a large-scale forest fire. These dreadful catastrophes
cause social turmoil, despair, impotence and the death of
fire-fighting professionals and the affected population, as
well as incalculable biological, environmental, economic
and social damage, all of which shakes local and supra-
municipal governments to the core as they wait on political
and socio-economic decisions to resolve the situation.
The analysis of the causes of large-scale forest fires yields
some key factors for interpreting this situation. It is relevant
that 47% of fires are started intentionally and a similar
percentage originates from negligence due to agricultural
burning, clearing vegetation for pasture, forestry work,
barbecues, smoking, burning trash, spillage from rubbish
dumps, railways, power cables, engines, machinery and
military manoeuvres. The remainder, around 5%, can be
attributed to fires started by natural causes, mainly lightning.
Some of the factors that encourage large-scale forest
fires are related to their concentration in places with
large areas of monospecific woodlands with low levels of
forest management, inland areas with a clear tendency
towards depopulation and an ageing population, implying
43 n
 an absence of conservation and management of the
rural environment, associated with the abandonment
of livestock and agricultural activities. Adverse weather
conditions and difficult terrain complete the main factors
that lead to fires becoming uncontrollable.
This worrying situation becomes even more paradoxical
upon discovering that certain regions in the north of the
Iberian Peninsula and in central and northern Europe, with
more humid climates, experience a number of similar fires.
Meanwhile, in contrast, in the North African Mediterranean
area, there are statistically fewer fires and less surface
area burnt. The climate has an influence, but is definitely
not a determining factor in terms of the number, area
and recurrence of fires. The use, management and
conservation of natural resources, as well as the human
activities associated with the region, are important factors
to bear in mind.
Fire and Vegetation
Mediterranean forests do not need fire to regenerate
themselves, nor is it true to assert that fire-loving plants
exist, forming a species of suicide plant life. Another matter
is that some plants have developed strategies in order to
survive this terrible onslaught. But they pay a high price,
more often than not with their lives, thereby distancing
themselves from the ultimate objective of any type of forest
formation, which is to create a rich and varied habitat for a
countless number of species across all types of life forms
that together represent biodiversity.
Repeated fires and life in the forest are not very compatible.
Recurring fires, with a tendency to increase in frequency
over ever shorter periods of time in the Mediterranean
region, occurring between 20 and 50 years, considerably
complicate the ability to establish mature forests and
drastically reduce biodiversity. It is true that fires happen
from natural causes in forests that are untouched by
humans. These disruptions heal over with the passing of the
years with new vegetation and trees growing from seeds,
shoots and other forms of regeneration, forming part of
the dynamic of the ecosystem. But this type of large scale
n 44
disturbance that profoundly alters the floristic composition,
the structure of the forest and the interaction between
organisms is rarer than one might think. This is because the
average time between two successive fires occurring from
natural causes in Mediterranean forests is more than 200
years. Further proof is the fact that most of the tree species
that illustrate this book can easily grow to 500 years old.
When an initial fire destroys a 500 year-old mature tree,
its importance at an ecological and environmental level is
not, and should not be allowed to be, comparable to the
emergence of the more than 500 saplings that quickly spring
up all around it. The severity of the ultimate impact of a fire
on a forest depends, to a great extent, on the period of time
that passes before a second fire occurs. In a situation of high
recurrence, in which the first generation of trees born after the
first fire finds it impossible to consolidate its sexual maturity,
a great deal would have been lost, especially in the arboreal
stratum, thereby initiating a process of shrub communities,
the formation of steppes and desertification. There are many
difficulties in accepting the ecological consequences, and
we recoil from making an honest economic assessment
when a forest of mature trees is burnt.
Large-Scale Forest Fire of Benagéber 2012 · Pinus halepensis  ·  Benagéber - Spain
One of the main driving forces behind large-scale forest
fires is the lack of work done on forest management,
maintenance and preventive measures. It is known as Preventive Forestry mechanisms of participation and funding, improve the
management of existing forests, and restore degraded
the ‘absent manager’ syndrome, which points to the The prevention of forest fires, i.e. taking the necessary areas.
lack of planned management to govern the uses and measures to prevent them from happening, is undoubtedly
exploitation of forests, leaving forest masses, which The current fight against forest fires is mainly based
the best way to avoid them. There are two main ways
are largely artificial and heavily anthropised, to their on theoretical and traditional methods, so they need
of preventing them, the first being the planning and
own disorganised evolution. The abandonment of less to be reviewed and redirected by: developing common
management of forests that embraces the whole range
productive agricultural land over recent decades and the strategies among Mediterranean countries, establishing
of actions related to protective and conservation work
low, to the point of non-existent, profitability of logging sustainable management methods for the natural
directly related to the forests themselves. The second is
operations in the current forest formations meant that environment that integrate best practices for agronomy,
based on preventing the causes behind the high number
new joint action strategies must be examined. Economic livestock, forestry and the conservation of biodiversity,
of fires every year.
profitability can come from other sectors, by linking it with guaranteeing the economic viability of forest and rural
rural development and by generating ecosystem services The way forward is the planning and management of products and services, and hence securing the future
aimed at the conservation of biodiversity, adopting Forest an organised common forestry policy at every level of and permanence of inland populations, educating and
Management Plans in line with the general guidelines the administration and productive sectors involved, making society aware of the risks and consequences
for the sustainable management of forests, adapting to which values the ecosystem products and services of forest fires and developing new lines of research to
climate change and taking measures to improve forests’ and the conservation of biodiversity. A clear, stable, improve prevention and make it easier to control forest
resilience along with preventive forestry. All this is in line coordinated and coherent forestry policy with a specific fires, in line with the principals of preventive forestry,
with the EU Biodiversity Strategy to 2020. budget allocation that is sufficient to promote innovative amongst other things.
45 n
 The restoration strategy in the wake of a large-scale
forest fire must, amongst other objectives, establish a
planning strategy for the future, protect and preserve
the soil, recover the natural dynamic of the vegetation
favouring the natural regeneration of fauna and flora,
ensure connectivity between forested and agricultural
areas, create new prevention strategies, involve the local
population in forest recovery, reduce the risk of erosion,
control the spread of pests and diseases and set up plans
for the maintenance, monitoring and regular assessments
of the forests. The participation of the general public
through different economic, social and scientific
stakeholders, especially at a local level, is a guarantee
of satisfactory results both now and in the future, as
is establishing more consistent regional planning,
prioritising areas where action is needed and selecting
the species that will form the forests of the future. The
policy of introducing green infrastructure into the natural,
rural and urban environment, paying for ecosystem
services, protecting biodiversity and developing rural
sustainability are all appropriate formulas for optimising
resources, giving value to the numerous advantages of
natural wealth, and creating new skills and opportunities.
Preventing the causes of fires calls for increased information
and social awareness, in order to educate people of the
dangers and the rational use of fire to avoid risk situations.
To achieve this, media information campaigns play a very
important role. It is hard to admit it, but the ‘involuntary’
participation of the public in starting fires is as important as
the strange hidden interests behind acts of arson against
which fire-fighters and fire prevention professionals can do
little about.
The care and surveillance of our forests rely on the
community. Fire is everybody’s responsibility before it
starts to burn: politicians, technicians, the business sector
and society at large. Society has to take the initiative.
General public awareness campaigns, up until now and
generally intermittent, anonymous and indistinctive, need
to be beefed up and demonstrate the main causes behind
fires through appropriate and specific communication
campaigns. It is advisable to set up bodies of volunteers
to care for and watch over the forest in every town and
n 46
county, being properly trained, equipped, organised and
remunerated during the entire period of fire risk, carrying
out intensive surveillance, providing a deterrent, giving
out information and acting as civil protection against
environmental hazards. Environmental education, land
stewardship and vegetal cover restoration campaigns are
also very worthwhile initiatives.
The Mediterranean Cypress and Forest
Fires
To be effective in the fight against forest fires, there is a
need to push forward with research into management,
preventive and restoration models that help recover the
forests of the future and make them more resistant to
the flames. In this sense the Mediterranean cypress
has a number of morphological and ecological
characteristics that make it particularly valuable in the
fight against forest fires, in the form of firebreak barriers.
Its lower flammability and combustibility compared to
other species, its low emission of incendiary particles,
reduced surface biomass and effectiveness as a Forest Brigades of Imelsa · Large-Scale Forest Fire of Andilla 2012  ·  Llíria - Spain
windbreak all act to slow down the advance of the
fire in line with the principles of preventive forestry. and horizontally. Added to this, the shrub coverage inside protection: high risk, difficult access, high cultural value or
This is the objective of the European project “CypFire: the plot only represented 1%, with no cultivation work defensive priority. They also foment agricultural and forestry
Multiple-rowed cypress barriers against fires: a feasible, occurring in the previous 10 years. structures that are more resistant to the propagation of fire,
ecological and economical solution for the protection establishing discontinuous tracts of forest and creating
Field studies and laboratory research are starting to
of Mediterranean Regions” (2010-2013), co-financed heterogeneous, mosaic-like landscapes.
demonstrate the potential of the cypress as a barrier in the
by the ERDF funds from the MED Programme, the UE’s fight against forest fires. If this is confirmed, they will be The future of cypress barriers entails continuing research on
transnational cooperation programme, involving the able to play a strategic role in strengthening the efficacy flammability and combustibility, evaluating the adaptability
participation of thirteen research, forestry management and improving the impact on the landscape of traditional of different varieties, assessing the potential of economic
and Mediterranean Arc development centres. firebreaks, optimising protection in the urban-rural- development in the nursery, environmental and forestry
The large-scale forest fire of Andilla in 2012, when some forest interface and reinforcing safety in areas of special sectors, and creating demonstrative pilot areas. n
20,000 hectares were burnt, affected the experimental
plots of the CypFire project in the Herbasana gully in Jérica.
The fire ravaged the mixed Mediterranean forest (Class:
Quercetea ilicis, introduction class: Pino-Juniperetea)
situated around the plot, while only 1.27% of the cypresses
caught fire. The experimental cypresses, between 21 and
25 years old, were more than 9 metres high and formed
a screen of vegetation of great continuity both vertically
47 n

Ancient Trees Rights
T
he lack of recognition, legal helplessness and
exclusion of prioritization frameworks at national and
European level is the most pressing need facing the
monumental trees, mature forests, centennial agricultural
trees and treed landscapes more relevant in Europe, and
the world, which explains its high rate of disappearance.
The new European Union strategy for biodiversity 2020, is
a life insurance for this natural capital. The Union mandate
sets a new horizon whose main objective is to stop the loss
of biodiversity, protecting, valuing and restoring its value,
for their essential contribution to human wellbeing and
economic prosperity, avoiding the catastrophic changes
resulting from their loss and external dependence of natural
resources. This performance framework establishes the
conservation and restoration of nature, the maintenance
and improvement of ecosystemic services, and the
sustainability of agriculture and forestry as priority targets.
Based on all these trees so they should apply Articles 1
and 2 of the Habitats Directive, to effectively contribute
towards ensuring biodiversity through the conservation of
habitats, fauna and flora. Meet the requirement of being
vulnerable in finding a reliable way, and being able to see
more than likely that in the near future will continue to
persist with factors that cause their destruction. Individuals
in this stage of development are extremely scarce, and
in many cases belong to species that are threatened
according to the national and international IUCN Red List.
They are located within restricted geographical areas with
Olive tree - Olea europaea
Casinos - Spain
Picture of Janini book, 1914
Juridical Protection
populations of small size and scattered, often isolated,
regardless of the abundance of the species. And require
special attention because of the uniqueness of their
habitats and micro-habitats, and the potential impact
that their exploitation and destruction can have on the
conservation of priority species of the Habitats Directive
and Birds Directive.
No less out of legal protection that can be applied based
on the agricultural and cultural heritage, the possibility to
urgently initiate individualized protection under the purview
of the definition of “Priority Specimens of Community
Interest” following the principles of the Habitats Directive,
and to become part of Natura 2000, is a fast and effective
start to rectify this omission.
This would comply with the principles of EU policy in
the field of environment established in the Treaty of the
European Economic Community relating to the need
to conserve, protect and enhance the quality of the
environment, protection of human health people, the
prudent and rational utilization of natural resources, and
promoting measures at international level to deal with
regional or worldwide environmental problems. And meet
international commitments to the UN.
In this sense we have developed financial instruments
to promote conservation monumental trees, mature
forests, centennial agricultural trees and treed landscapes
present in the natural, agricultural and urban. Among
most notably the Structural Funds and Cohesion Fund,
LIFE +, Framework Programme for Research, European
49 n
 Agricultural Fund for Rural Development - EAFRD, and the
Common Agricultural Policy - CAP and CFP, among others.
Offering the possibility to improve synergies and maximize
participation and investment in productive sectors such
as agriculture, food industry, forestry, energy, innovation,
finance and tourism.
National Legislation
Meanwhile at the state level, and regions of member
countries are legal and administrative provisions relating
to the protection and conservation of the natural and
agricultural, and cultural heritage that may be applicable.
Among the basic legislation applicable in Spain can
be highlighted: Law 42/2007 on Natural Heritage and
Biodiversity, Law 43/2003 on Forestry, amended by Law
10/2006, Law 45/2007 for Sustainable Rural Development;
Royal Legislative Decree 1/2008 Environmental Impact
Assessment, Law 9/2006, Assessment of the Effects of
Certain Plans and Programmes on the Environment, Law
26/2007 on Environmental Liability, Law 10/1995 of the Penal
Code, as amended Organic Law 7/2012, among others.
In relation to heritage trees statewide Act, 42/2007,
Natural Heritage and Biodiversity, provides in Article
33 that: “Natural Monuments are considered a unique
and monumental trees.” Explicitly recognizing them as
part of the Protected Natural Areas in our country, and
therefore of the Natura 2000 network. However, to date
there is no specific and complete catalogue of them all,
necessary to establish the conservation objectives, are no
criteria for conservation, also haven’t management plans
or instruments approved or state hasn’t been determined
conservation, pressures and threats as key elements of
biodiversity.
Monumental Arboreal Patrimony Law
for the Valencian Community
Likewise, the Law 42/2007, Natural Heritage and
Biodiversity, in Article 36, provides: “It is up to the
n 50
Autonomous Communities to declare and determine the
management formula to protect natural areas within their
territory” . In this regard it should be noted the uneven
interest shown by the Autonomous Communities, as the
objectives, criteria and the number of copies protected
denote highly arbitrary.
In this sense, as an example of legislation open, participatory
and conservationist highlights national and European
level, at least, the legal protection framework established
in Valencia by Law 4/2006 Arboreal Monumental Heritage,
which was unanimously approved by the parliamentary
groups of them Valencian Parliament.
The law recognizes that in the Valencia region, for its
environment and history, has been favoured the presence of
a wide range of woody plant species, both autochthonous
and allochthonous, that are part of the forest vegetation,
agriculture and gardens. These trees, scattered throughout
the territory as groups or as individuals, meet a number of
historical, cultural, social, scientific, ecological, economic,
ethnographic and educate and represent a unique and
significant environmental and cultural heritage Valencian
people, being in the public interest to protect and conserve.
Valdelosa cork oaks · Quercus suber  ·  Valdelosa - Spain
But, as stated in the preamble, many of these trees and their
environment are threatened by various causes, which has heritage that represents the set of graphical documents, facilitate the revaluation and dissemination of ecologial
meant that throughout the twentieth century has resulted writings, ethnobotanical, ethnographic and oral tradition spaces throughout our rich geography. These trees and
in the loss of a substantial portion of our outstanding which starts with these trees and the Valencian people. landscapes continue to serve an educational, cultural, social,
tree heritage. To stop and prevent degradation and economical and future for the people of Valencia.
The law also recognizes the critical role played by the public
disappearance of this heritage tree, it requires specialized
and private owners in its preservation, facilitating that have The law aims to ensure the protection, preservation,
assistance to ensure their survival.
survived. It recognizes that to ensure the conservation dissemination, promotion, research and enhancement of
Beyond the resource production functions, each of these of these natural monuments and the set of values they monumental arboreal patrimony, considering as the set of
trees and groves has carried throughout his life, these represent are calling for broad and efficient institutional and trees by botanical or cultural characteristics, broadly, and
specimens, and history, no longer merely, and in essence, social collaboration. And with that, the joint participation his legacy. The arboreal concept is applied to the specimens
forest trees, agricultural or ornamental , to become part of of the Generalitat, Province and city councils in the and groups of higher plants, whether they are trees,
a natural and cultural heritage consists of living heritage financial, material and human resources, which will offer a shrubs, palms or climbing plants, whether autochthonous
trees. A legacy that demands ethical and intellectual multifaceted and integrated attention to this heritage. or allochthonous. Its scope extends to all those who reside
category of our society to procure the best care and
attention, which these works of art, made of living trees and Monumental Trees offer numerous possibilities within the field
in the territory of Valencia region, regardless of the nature
and ownership of land on which to settle.
of environmental education and sustainable development.
sensitive product of nature and culture, deserve. The main
purpose is that these trees stay alive as long as possible The interest and inspire appreciation that these trees can The agencies responsible for protecting are the regional
in top condition, and having the law on their side. No less serve as a starting point to raise public awareness of the Department with responsibilities in environmental and
important, and therefore also protected by law, cultural respect we owe to the natural environment, as well as to municipalities. Establishing several protection procedures:
51 n
 generic protection, protection expressed by the Government,
the protection expressed by the municipalities and the
procedure for the express protection can be initiated ex
officio or at the request of any person or entity.
Generic protection states that are automatically protected,
without resolution singled out, copies of any existing tree
species in Valencia Region that equal or exceed one or
more of the following parameters: 350 years old, 30 meters
high, 6 meters of trunk circumference, measured at a
height of 1.30 m from the base, 25 meters crown diameter,
measured in the projection on the horizontal plane and
the different species of the family Palmae exceeding 12
meters Stipe, except for the species Washingtonia robust
HA Wendland, whose threshold is set to 18 m.
The municipalities, by the Plenum, may also declare
protected heritage trees of local interest. This statement
is communicated to the regional Department, which
proceeds to registration in the corresponding section
of the Catalog of monumental trees. Regardless of the
method and procedure and the category they finally assign,
monumental, unique or local interest, all have the same
level of protection under the law, and that all together form
the Arboreal Monumental Heritage of Valencia Region.
It also creates an advisory committee for evaluation and
monitoring of the protection and conservation of the tree of
the Valencian Community, which will include representatives
of the regional Department with expertise in environment,
agriculture and culture, the Provincial Councils, the
Federation Municipalities and Provinces Valencia, Valencian
universities and research centres, associations, nature
conservation and owners and Valencia Council of Culture.
According to the agricultural organizations of the Valencian
Community, the number of olive trees protected by this
law, only in the region of Maestrazgo in the province of
Castellón surpass the 4,000 olive trees. What has opened
its exclusive oil marketing, and promotion and sustainable
development of the territory, which is serving as a reference
for many parts of Spain and Europe.
The vital work carried out by the team of the Department
of Monumental Trees driving, drafting and negotiating the
n 52
law, was recognized in the minutes of the meeting held Trees of Local Interest, establishing the technical, financing fundamental elements. Finally, the fifth chapter establishes
parley approval May 10, 2006. and the rights and duties that the statement beholds. In the system of offences and penalties, in accordance with
the fourth chapter is created the Treed Advisory Council applicable law in the field in each territory. The principle is
of Local Interest, regulating its composition and function, to protect monumental trees from the root itself, from each
Local Governance said Council integrates public participation as one of its of the towns of Europe where they live. n
Local corporations have the ability to establish municipal
regulations designed to protect heritage trees, mature
forests and treed landscapes through municipal
ordinances that may facilitate their protection directly from
the municipalities and with the public participation.
The legal protection of natural, historic, cultural and social
monumental trees is one of the cornerstones to ensure Vandalism, black pine · Pinus nigra  ·  Sierras de Cazorla, Segura and Las Villas Natural Park - Spain
their conservation. Fully aware of this fact, and since the
beginning of our activity, the Department of Monumental
Trees of Valencia Provincial Council - Imelsa, has
devoted special efforts to create specific and stable legal
frameworks that allow from all areas to protect these trees.
The result of this is the “model” of the Municipal
Ordinance of Treed Protection of Local Interest. A text
that is enabling, for more than a decade, more and more
municipalities throughout Spain are protecting their trees
directly by figure Tree or Grove of Local Interest. This
ordinance is based on the law 7/1985 Regulating the Local
Government, in its article 25.2 points d), e), f) and m),
which gives legal protection for protection in urban, parks
and gardens, heritage historical-artistic, environmental
protection and tourism. That is, each municipality has a
sufficient legal basis to declare protected directly how
many trees, trees, natural spaces and landscapes of local
interest necessary.
This ordinance is proposed regulatory text in which
the objectives are specified and function of Woodland
Protection of Local Interest, regulating the management
on these trees and the environment in which they find
themselves. It is divided into five chapters. In the first
concerning general provisions, establishes the legal
framework of the ordinance, its purpose, scope, validity
and interpretation. In the second chapter, regulating the
process of filing of Local Interest Trees and their effects,
creating the Catalogue of Trees of Local Interest. In the
third chapter regulating the conservation provisions of
53 n

Knowledge and Conservation
T
he conservation of biodiversity is a key objective for
the European Union as its loss, along with climate
change, is one of the greatest environmental threats
to the future of the planet and the well-being of humanity.
Conserving and restoring nature and maintaining the set
of ecosystem services will allow us to create new ways of
achieving environmental and economic sustainability.
The main objectives of this conservation are to stabilise
and increase the number of protected individuals, species
and habitats as well as the specific structures and
functions necessary to preserve them in the long term.
The state of conservation encompasses all the influences
that affect the natural, semi-natural, agricultural and urban
habitats concerned and the species that have settled in
them. Threats can have both a short- and long-term effect
on their natural distribution, structure and functions, the
survival of individuals and species, and the maintenance
of biodiversity in the region.
The conservation method should integrate, in a systematic
and standardised way, knowledge of the ecological
characterisation, occurrence and distribution at specific,
local and global levels, the importance of individuals
and populations, the fragility of the habitat, species and
specimens, proven and foreseeable variations and threats,
both generic and specific, legal protection and management
recommendations in accordance with the criteria laid
down in the Habitats Directive to facilitate the necessary
measures to be taken to set up a rigorous protection
Yucca of Botanical Garden - Yucca filifera
Valencia - Spain
Picture of Janini book, 1914
Conservation and
Geriatry of the Tree
system. The disappearance of any of these trees for non-
natural reasons diminishes biodiversity and represents a
threat when it comes to guaranteeing the restoration and
maintenance of natural habitats and microhabitats and the
species associated with a favourable state of conservation.
Having a reference base of harmonised and comparable
information on the presence of mature treed masses,
types of forests and habitats, the wealth of tree species,
the structure of tree stands, senescent trees, deadwood
and undergrowth and the associated biodiversity will
help make an objective quantification of their situation,
to take protective and conservation measures, and to
make managed and sustainable use of the resources and
opportunities they offer.
Evaluation of the State of Conservation
Positive progress has been made in developing a
biodiversity knowledge base, which is a key factor when
it comes to drawing up policies based on scientific data
and information. Thanks to this we know that the state of
conservation in the European Union requires improvement.
Just 11% of key protected ecosystems are in a favourable
state, which rises to 17% for species and habitats. Spain
has 118 types of habitats in Annex I and 260 species in
Annex II of the Habitats Directive in five biogeographic
regions: Alpine, Atlantic, Macaronesian, Mediterranean
and Marine Macaronesian. The data from the state of
conservation assessment of the Natura 2000 Network
indicate that 24% of habitats are in an unfavourable-
55 n
 inadequate state, 11% in an unfavourable-bad state,
the state of conservation is unknown in 57% of them,
and is only favourable in 1%. With regard to the state
of conservation of species, 28% are in an unfavourable-
inadequate state, 16% in an unfavourable-bad state, the
state of conservation is unknown for 41% of them, and just
12% of species are in a favourable state of conservation.
In Spain, the data on the global assessment of the state
of conservation by taxonomic groups show that 50% of
reptiles and 20% of mammals are in a favourable state of
conservation, while the other groups fall below 16%. The
number of biological groups whose state of conservation
is unknown is high: arthropods 68%, non-vascular plants
63%, amphibians 50%, mammals 45%, vascular plants
40%, fish 26% and reptiles 17%. Taking unfavourable,
inadequate and very unfavourable states for all the groups
puts the figure at between 21% and 78%.
The Mediterranean biogeographic region in Spain is where
habitats are in a most compromised state of conservation, with
33% being unfavourable-inadequate, 67% unfavourable-
bad, and 19% unknown. With regard to species, 10% are in
an unfavourable-inadequate state, 8% in an unfavourable-
bad state, and the state of 77% is unknown.
With regard to the global assessment of the state of
conservation of the 28 types of forests in Spain, 25%
are in an unfavourable-inadequate state; 25% in an
unfavourable-bad state and the state of 50% is unknown.
It should be noted that forests and woodlands occupy
53.87% and agriculture 23.65% of land in areas declared
as part of the Natura 2000 Network.
Principles for the Conservation of
and areas, management is non-existent or empirical, and to sell or exchange – specimens of
anthropic impact and threats are growing. It is essential to mature trees and their derivative
improve scientific and technical knowledge and promote products. These measures should
research in order to provide useful instruments for managing specifically include regulations
these trees which are so essential to habitats, wild fauna and on access to certain sectors,
flora, agro-biodiversity and culture. the exploitation of certain trees
and an assessment of the effect
The places where human presence and activity have either
of the adopted measures by
increased or changed are those where the largest number
evaluating each type of tree,
of monumental trees has been lost. Indiscriminate felling,
species, habitat and location, level
unnatural transplantations, the short-sighted interests of
of representativeness, degree of
urban developers, road planners and industrialists, dubious
conservation of the structure and
changes to farmland, forest fires, the inexcusable lack of
functions of the type of natural
conservation and abandonment, inappropriate self-interested
habitat concerned, possibilities
care, lack of control over their state of health and visitors, of restoration, and environmental,
and pests and diseases spread by human activities are landscape, forestry, agricultural
some of the main threats. The true keys to guaranteeing the and cultural value.
preservation of monumental trees, mature forests and treed
landscapes is the promotion of governance policies, land Yet it is also important to consider
and promote aspects related to
management and sustainable rural economic development.
the value accorded to products
As the Habitats Directive states, it is necessary to establish and services deriving from their
the right conservation measures which involve individualised presence, which have an impact
management plans that are specific to the characteristics on the economy of productive
of the environment in question and are integrated in other sectors such as forestry and
development plans by means of the appropriate regulatory, farming as well as on innovation,
administrative and contractual measures. These should environmental education and
include the application of a system of surveillance on their tourism in the local region, though
state of conservation and the adoption of measures to without this entailing any risk to
prevent disturbances and deterioration. Any plan or project their continuity, an example being
which, without being directly related to the management olive oil made from centuries-old
of the place or without being necessary, can have an olive trees, and the conservation
appreciable effect on individuals and locations, whether of germplasm to ensure the ex-
on its own or in combination with other plans and projects, situ preservation of the genetic
should be subjected to a proper assessment of its impacts,
taking conservation objectives into account and ensuring it
heritage of these trees.

Monumental Trees
In relation to the conservation of monumental trees, mature
forests, centuries-old agricultural trees and treed landscapes
of mature trees in the European Union, it should be pointed
out that the scientific data available on their presence and
conservation are limited, with gaps in knowledge and a poorly
developed research; there are few protected individuals
will not cause any damage to the tree’s integrity.
At the same time, we need to take the necessary measures
to instigate a rigorous protection system for plant species,
fauna, habitats and all these mature trees to protect
them from being collected, felled, torn up or destroyed
deliberately. Measures should also be taken against the
possession, transport, trade, exchange – or offer with intent
It is also particularly important
to protect and conserve the
cultural heritage associated with
these trees in the form of graphic
documents, texts, oral traditions
and ethnobotany by setting up
documentary, bibliographic and
audio-visual archives.
Holm Oak · Quercus ilex  ·  Requena - Spain

n 56 57 n
 Forestry Management and Biodiversity
Integrating biodiversity management in forestry and
agricultural management is the route that should unite
local social and economic stakeholders for mutual
benefit, achieving a balance between the supply of
material resources and food, services for regulating the
environment and forest protection in relation to climate,
desertification, air and water quality, and their cultural,
recreational, aesthetic and spiritual function.
This entails adopting Forest Management Plans in order
to alleviate the ‘absent manager’ syndrome, integrate
biodiversity protection measures in forestry management
plans, fund the maintenance of ecosystem services
provided by multipurpose countryside systems, conserve
wild spaces and those in the Natura 2000 Network,
undertake reforestation in accordance with the general
directives for the sustainable management of forests in
Europe all in relation to the diversity of species and the
needs to adapt to climate change, ecosystem measures
that improve the resilience of forests to forest fires,
establishing prevention plans against forest fires, and
maintaining the optimum levels of mature and senescent
trees and deadwood.
Agriculture
Fortunately, the European Biodiversity Strategy to 2020
demonstrates a new way of evaluating the potential of
mature trees in the agricultural environment. Its objectives
include reversing the biodiversity loss and speeding up the
transition towards a resource-efficient and green economy,
reducing dependence on natural resources from outside
Europe, spearheading research and innovation, offering
cost-effective alternatives to technological solutions to
mitigate climate change and desertification, and creating
new skills and opportunities associated with the value
accorded to products and ecosystem services provided
by the agricultural environment.
It also aims to promote the creation and rolling-out of green
infrastructures in urban and rural areas, establish offsetting
n 58
systems for ecosystem services, redress the provision of
natural assets beyond productive requirements, incorporate
environmental assets, steer rural development towards
the conservation of biodiversity, facilitate collaboration
between farmers and forestry workers to improve the
continuity and connectivity of ecosystems and landscape
features, and protect and preserve genetic agricultural
resources through agro-environmental measures.
Geriatry of the Tree
Mature, ancient and monumental trees are objects in an
open-air museum, the product of both nature and culture.
This is a museum with hundreds of outlets, in every
municipality; one which exhibits living works. Living in two
senses: because the survival of these trees also entails the
survival of their associated biodiversity and ethnographic
legacy, in the same way as with the elders in our villages.
The process of ageing and death of trees occurs more as a
result of exogenous factors – changes in the environment,
severe pruning, abandonment, mistreatment, inappropriate
care, attacks by parasites, adverse climatic phenomena,
Fungal biodiversity · Trametes spp & Quercus ilex · Ares del Maestre - Spain.
usually exceptional, such as frosts, droughts, gales and
storms – than from endogenous factors, i.e. because the
organism is worn out. Individualised Management plan drawn up to guarantee the application of the
most appropriate conservation measures and regular
In the last 30 years, botanical research on forests and trees
has increased our knowledge of arboreal architecture, trees’
• It is essential to supervise, coordinate and monitor
conservation programmes and intervention measures
monitoring over the years.
• As changes to or interventions in their surroundings
defence systems against wounds, fungi and insects, their to ensure they are the right ones for each tree,
can lead to serious consequences for the health of
biomechanics, the processes of ageing and senescence, depending on its state of health, vital needs and
trees and jeopardise their future, any kind of building
the conditions that favour and impair root development, survival. It is therefore necessary to obtain the
work, construction, repairs, modifications, restoration,
interrelations with fungi and microorganisms in the earth, necessary authorisation in advance from the relevant
rehabilitation or transformation to the surrounding area
the rhizosphere and the ecology. local, provincial, regional or state administrations.
of a monumental tree requires a technical document
Beyond the use and exploitation that we have subjected • Before any intervention on the tree or its surroundings, to be drawn up in advance with the construction
them to in order to obtain all kinds of resources, the tree it is necessary to conduct an individual and specific characteristics and detailed plans. It should study
as a living organism per se is something else altogether. dendrological survey appropriate to each moment and the degree to which the monumental tree and its
For this reason, when we talk about the preservation and circumstance by specialised professionals, to make an surroundings will be affected and altered and detail
care for these exceptional trees, or rather, these works assessment of the morphophysiological, ontological, the excavations, aerial and subterranean cabling,
of art, we should not lose sight of the fact that the usual biomechanical and pathological states of the tree, the thoroughfares and pavements, adjacent buildings,
agricultural, forestry or ornamental techniques should not state of the natural surroundings, and the use of the landscape gardening, etc. that will be carried out. It
apply directly to these precious old trees; what we are space. Using these studies, a diagnosis can be made should also define the protection area, which should
talking about here are the principles of geriatric botany. and an intervention, restoration and management fully encompass the tree from the roots to the ends of
59 n
 its branches. As a preliminary protection before work
starts, a solid impenetrable fence should be placed
around the area.
Maintenance
• An increasingly common and trivial practice is that with
the excuse of learning about its age, growth, chronology,
climate change, pollution or any other kind of indicator,
these trees are drilled by Pressler borers to get the
corex or internal samples of the wood. This technique
requires scientific justification and supervision, as well
as methodological and ethical rigour in its application to
monumental trees. In the vast majority of cases it does
now throw up any really significant data: for example, it
is of very little use in establishing the exact age, given
that most monumental trees are hollow inside. We
should prevent these valuable trees from being turned
into targets for indiscriminate drilling.
• It is essential not to change the surrounding
environmental conditions of the tree. The area
occupied by the roots tends to be far larger than
the area covered by the crown. Also, most of the
head of the root system is close to the surface. The
elevation or reduction of the soil level, compacting,
waterproofing, digging surface trenches, changes
in the cultural practices of working the soil, etc. can
change the conditions around the surface area and
lead to the breakage and sectioning of roots, weaken
the tree, and make it prone to infections.
• Pruning monumental trees as if they were just fruit
trees, forestry trees or ornamental trees is not just
a technical error but also a failure to understand
the fundamental principles of botany. Generally
speaking, suckers and shoots should be left in place
on mature trees as they guarantee the regression of
the crown.
• At the moment, a serious threat is looming over the
entire heritage of palm trees in Spain, Europe and
across the world as a result of the introduction of
pests such as the red palm weevil and the Paysandisia
n 60
archon which are turning out to be impossible to
control. At the moment there are no totally effective
preventive, curative or palliative treatments available
with proven results in the field and accepted by the
scientific community. Maintaining infected or dead
palms increases the risk of proliferation.
• Trees have very effective defence systems
against the microorganisms that can rot, alter
and decompose wood. Over the years they have
developed their own self-protection systems which
incorrect treatment might destroy in a matter of
minutes. This is why we have to avoid ‘cleansing’ or
‘burning’ the wood or area of a tree that has been
affected by decay, as at present it is impossible to
ascertain precisely the spread of pathogens, while
it is easy to destroy, alter or break the microscopic
biochemical barriers that the trees have developed
to defend themselves, thus helping spread these
same pathogens. We should also remember that
even irretrievably decayed wood inside trunks can
later be self-digested by the tree issuing its own
internal roots. In addition, the suppression of the
deadwood of trunks, suppressed branches and Olive grove of La Jana · Olea europaea  ·  Maestrazgo - Spain
the main branches that do not present a risk of
falling, and ‘painting’ this wood with resin means
altering the signs of its state and evolution, erasing
Biodiversity are specifically protected as being in danger of extinction.
Large, ancient trees are the best habitats for wildlife.
• A large number of higher fauna, insects, mosses,
the traces of the past, weakening its mechanisms, • These trees, even after they die, continue to be
lichens, fungi, algae, bacteria, micoplasms and
artificiality, impairing its appearance and losing
viruses depend on trees for food and survival. Most of extraordinarily valuable for forests’ health. Their organic
habitats for biodiversity, without providing anything
these organisms are necessary for the tree’s healthy remains are home to a wide variety of organisms which are
at all in return as these processes are internal.
development. The health of forests also depends upon finding this kind of habitat more and more scarce. They
• With regard to the nutrition of monumental trees, can also be preserved and used for cultural, educational
them. Only a few of them, in particular circumstances,
it should be pointed out that the provision of a or artistic purposes and as a source of research.
can cause serious damage and even kill a tree. It
superficial layer of composted organic plant matter
is therefore essential to monitor and control their
(free from peat) on the area around the roots improves
evolution.
the physical and nutritional characteristics of the soil,
• Areas of decay, hollows and senescent or dead wood
Transplants
encouraging mycorrhization. The installation of drip
which do not pose a risk of falling and potentially injuring • Adult trees suffer serious damage to their health when
irrigation systems and planting grass is generally not
they are uprooted, even though this might be called
advisable, as this changes the conditions in which people or objects should be preserved as a matter of
the roots have developed, increasing competition for priority as they are essential habitats for biodiversity. ‘transplanting’. This aggression to the integrity of an
nutrients and leading to less vigorous root growth, They are home to a huge variety of beings such as organism, and a monument, which could well be called
causing physiological weaknesses and increased bryophytes, lichens, algae, fungi and saproxylic insects, anti-natural or plunder, is harmful to the life of trees,
sensitivity to pathogens. reptiles, amphibians, birds and mammals, many of which causing physiological stress, hormonal imbalances,
61 n
 destruction of biomass, depleted growth, biomechanical
problems and infections from pathogens.
• The ‘transplants’ that affect centuries-old olive
trees in Spain and in many other countries in the
Mediterranean basin should be classified as the
plunder of our natural and cultural heritage. They
are irreversibly destroying the landscape, its agro-
biodiversity and the ancestral culture associated
with trees which, in the areas where they have been
protected and preserved, such as the county of
Maestrazgo and the Sierra de Francia, are drivers of
sustainable development for the rural environment.
Making and marketing specialist olive oils from these
monumental trees have allowed them to reach the
price of 300.00 Euros per litre. Similar situations
should be promoted for other agricultural products
obtained from these centuries-old trees such as
chestnuts, walnuts, wines, almonds and apples, to
cite just a few examples.

Forest fires
• It is advisable to take special precautions when it comes
to preventing and avoiding fires in old and monumental
trees, which is more pronounced in agricultural
and forest environments. Ground fire, which is then
propagated by grasses and shrubs, is easily picked up
by the crowns of these trees and their hollow trunks.

Education and Plantations

• The conservation of genetic matter and the
reproduction of these trees are essential if we are to
preserve the wealth and diversity of forest populations.
• One of the best ways to help monumental trees and
forests is to increase the number of plantations of all
kinds of trees.
• Formal and environmental education also plays an
extremely important role when it comes to improving
knowledge about these trees, their recovery and
stewardship, and their historical and cultural legacy. n

n 62 Chinese wisteria of House of the Radio Museum · Wisteria sinensis · Ponferrada - Spain 63 n


T
he protection and conservation of the heritage of
monumental trees and the landscape share the key
objective of preserving and disseminating to the
general public the values and importance of natural spaces
and biodiversity. The task of informing and educating
carried out by museums through their conservation
and stewardship of works of art is an example of good
practices when it comes to understanding, disseminating
and enjoying our Natural and Cultural Heritage without
running the risk of damaging it. However, in the case
of monumental trees, the perception of risks, damage
or deterioration that could be caused to the tree and
its surroundings as a result of mass, inappropriate or
uncontrolled visits or abusive behaviour tend to give the
opposite impression.
It is important to learn how to understand, love and
respect these trees; to go and visit them, learn about their
history and recover their memory, if we are to guarantee
their continuity.
Dissemination
• Not all trees and their surroundings are equipped
to receive visitors. In some cases, visits should
even be completely restricted as the trees are not
sufficiently protected, studied or stewarded and
their health could suffer as a result of crowds of
uninformed visitors.
Black poplar tree - Populus nigra
Chelva - Spain
Picture of Janini book, 1914
Sustainable Use
and Dissemination
• The advantage of these trees is that they are found
in all geographical locations and can facilitate
a reappraisal of the land, the promotion of local
products and social interchange, yet they also have
the disadvantage of being isolated, scattered and
lacking proper control.
• Whether they are included or not on the lists of
protected trees, not all monumental trees nor the
environments in which they grow have the same
standards or capacity to welcome visitors.
• Before promoting them or including them on
tourist, educational, promotional or development
itineraries, it is important to fully understand their
state of conservation and accessibility and be able
to guarantee effective stewardship.
• Adapting the surroundings appropriately and
managing access to the trees are key elements of
their dissemination and require specific studies that
seek a balance between the health of the tree, the
ecosystem and its integration. In every case, the
space should be adapted to the tree and not vice
versa.
• The signposting of accesses and the information
relating to the tree should be discreet and well-
integrated with the aim of avoiding interference
with the perception of the tree and its surroundings.
Information panels should be positioned at a certain
distance from the tree and never on the trunk,
branches or roots.
65 n
 Types of Environments
Monumental trees in urban environments and
populated areas
Visits to trees standing in parks, gardens, squares,
avenues, chapels, churches, monasteries and trade fair
venues, provided that the health of the tree is not at risk,
is a very worthwhile, highly recommended activity. These
trees and landscapes are better prepared and offer an
ideal focus for educational activities, excursions and visits
with few restrictions.
Monumental trees in agricultural environments
Monumental trees living in agricultural environments
continue to fulfil a productive function and both they and
their owners should be respected. In principle, all of them
pay their way through the production of fruit, providing
shade, as boundary markers of properties, as landmarks in
the landscape, as a means of personalizing rural buildings
– rural houses, farmhouses, livestock holdings, farm
tracks, springs, etc. – forming part of the vegetation along
the borders of crop fields and maintaining c diversity. You
should never walk across fields, especially after rainfall and
during harvest. You should not pick fruit or nuts: they do
not belong to us. The best thing you can do to help and
support the tree is to buy and eat the products that the
farmers grow and make.
Monumental trees in the natural landscape
Among the monumental trees and mature forests growing
in the wild, we can distinguish two main groups. The first
encompasses those that are found in easily accessible
areas that have been equipped for welcoming visitors, in
a similar way to urban areas, such as recreational areas in
wooded zones set up to host visits and excursions. They
generally offer a full range of services and are the best way
for visiting forests.
Secondly, there is the group of species and groups of
vegetation that form part of very sparse stands of primeval
forests, species in danger of extinction, severely depleted
n 66
populations, diseased and recovering trees, very fragile
locations and environments such as scree beds, rock
outcrops and dunes, or those that serve as a habitat for
other species of great scientific or environmental value,
where generalized dissemination without proper regulation
and control could put their continuity into serious danger.
In these cases, visits should be avoided unless under
extremely controlled conditions.
How to Visit Monumental Trees
When approaching this kind of heritage, you should always
take into account the fact that these trees are generally
ancient and irreplaceable. It is important to provide all the
bodies, institutions, foundations, associations, companies
and citizens involved in the development, promotion,
tourism and protection of nature and culture with certain
considerations and recommendations when it comes to
disseminating information and facilitating visits to these
trees.
Prior to the visit
• Before organizing a visit, it is advisable to get
information on the best way, conditions and time for the
visit by contacting the relevant official bodies, whether
government departments or town councils, as well as
the owners of the tree in question. They will give you the
best advice, information and, if necessary, authorizations
to conduct a successful and harmless visit.
• Groups of visitors should always be small; the smaller
the better.
During the visit
• The approach to these trees and landscapes is best
to carry it out on foot, leaving vehicles as far away as
possible, out of respect for the environment and its
inhabitants as well as in order to appreciate the different
perspectives that a leisurely approach provides. The
ideal situation is to have special signposted areas in
which to park.
• As well as respecting the basic guidelines for visiting Reportage of TVV, “Cypresses against fire” · Cupressus sempervirens  ·  Requena - Spain
67 n
 the countryside, you should bear in mind that these
trees may be subject to studies, treatments and
controls on their state of health. You should strictly
adhere to protection areas and any boundaries that
have been established such as fences, enclosures
or paths. Do not walk over them or cross them, and
pay attention to the specific information given on
information signs and panels.
• During your visit to monumental trees and mature
forests, you should not climb the trunks and branches,
or tread on the area around the base or the roots, as if
these actions are repeated often – remembering that
we are not the only visitors – they could cause serious
damage to the tree.
• You should not pick leaves, flowers, fruits, nuts, seeds,
pieces of bark, branches, earth, plant remains, roots,
mulch or fallen or decomposing wood as all these
elements also form part of the tree and its surrounding
area.
• The fruit of these trees is part of the economy of the
people who live in the rural environment, and also
provides food for wild animals: do not leave them
without their means of sustenance.
• The bark protects the tree, particularly the meristematic
tissues growing just beneath it. Do not damage or
degrade it with marks, carvings or signs. Making
carvings in the trunk, branches or roots of any tree
damages their health and shows an unacceptable lack
of respect for any form of heritage.
• Not leaving any traces of a visit is the principle on
which the preservation and enjoyment of these ancient
trees are based. Take care of the surroundings. When
you go home, there should be no trace that you have
ever been there.
• The treed landscapes are home and favourite place to
enjoy all kinds of wild and domestic animals as well as
flora, fungi, bryophytes and algae.
• Take an active part in stewardship by informing other
people about the correct way of behaving and using
the space. We can all play our part.
n 68
• Make sure you enjoy any celebrations that put these
trees in the spotlight at festivals, fairs and pilgrimages.
• We can visit trees to admire them, draw them, photograph
them, write about them, feel them, listen to them, meditate
upon them, dream about them and learn with them.
After the visit
• Get involved in upholding these trees, promoting
their protection and the recovery of their legacy, by
disseminating your photos and observations and
telling people how you felt during your visit, as well as
any archive documents you know about and the oral
traditions that the residents of local villages may have
shared with you.
• These trees tend to be targeted for obtaining seeds
with which research studies are carried out for
reforestation purposes. The owners and the relevant
authorities can give you access to these if you are
interested in propagating the tree.
Formal and Environmental Education
The role played by formal and environmental education of
our young people and responsible dissemination by the
media are of critical importance and offer our greatest
hope for the future.
If a tree can be a teacher, then “plant trees in their
thousands, or better still in their millions, and embrace
them”, as suggested by the Nobel Peace Prize winner
Wangari Maathai. And celebrate you the International Day
of Forests every 21st of March.
For more information on the project “CypFire: Multiple-
rowed cypress barriers against fires: a feasible, ecological
and economical solution for the protection of Mediterranean
Regions”, visit http://cupressus.ipp.cnr.it/. For information on
the LIFE+ project “BIGTREES4LIFE The key role of big trees
and mature forests in biodiversity conservation” visit http://
www.felixrodriguezdelafuente.com/ArbolesSingulares.aspx
and for the Imelsa Department of the Monumental Trees of
the Valencia Provincial Council, visit http://www.imelsa.es/. n “Alma de Olmo” · Field Elm · Ulmus minor  ·  Túejar - Spain.
69 n

Mature Forests
T
he concept of naturalness of the forestry ecosystems
is often used to define those territories that haven´t
suffered notable anthropic impacts. Where the
processes of sylvigenesis can evolve freely based upon
the intrinsic capacities of its own stability, accordingly with
the local patterns of disturbance and stress.
In these conditions, plant formations tend to evolve towards
the establishment of what we refer to as mature, primary or
natural forests. Characterised for featuring a broad diversity
of wooded plants and a herbaceous forest occupying
a vast surface; a big scale heterogeneous space, with
the coexistence of mosaics from colonies in mature and
senescent phase with others of diverse structure; vertical
complex structure, that entails the presence of diverse strata
vegetation highly organised and in maturity; an advanced
age of the constituent trees, combined in height and with
important density; a high rate of biomass and necromass;
an important number of bio-indicator forest species, where
representatives of the saproxylic, humic and ephiphytic
complex stand out, small scale heterogeneity, linked to the
specific natural disturbances that ensure forest dynamics
and a specific ecosystem diversity. On these conditions the
populations of organisms that belong to all the taxonomic
groups forming the kingdom of life, constitute complex
trophic webs in which permanent genetic exchange are
guaranteed at the metapopulation level.
In the mature forest the discontinuity and heterogeneity
in vegetation is related to the environmental varieties and
Stone pine - Pinus pinea
Valencia - Spain
Picture of Janini book, 1914
Monumental Trees
and Mature Forests
natural dynamics of the sylvigenesis process, which ease the
regeneration and colonisation process for the forestry species
on a space-time scale. The forest fragmentation attributable
to anthropogenic causes, begin in the woody matrix bosom
when arboreal vegetal formations start to separate and
isolate. The process is emphasised with increased treeless
areas, the no forestry array proceeds to prevail the landscape.
Vegetation stands continuity, like riverbeds and ravines, and
continuity offered by matured wooden plantations are of high
importance under these circumstances, as they allow the
transfer of nutrients, and species shifting. In the next stage
habitat fragmentation reaches insular level, leaving out the
mentioned forestry system.
The main consequences of the process of fragmentation of
forests are habitat loss, species replacement, sylvigenesis
processes modification, population size decrease, genetic
drifting and damage and biodiversity decrease. Illustrations
in this book from the scattering and dearth of ancient trees
in the Mediterranean landscape are a good example of
extreme fragmentation processes, crossing exclusion,
isolation, adaptation and extinction.
Priority Habitats
Mature forests or of natural character, meaning those treed
areas barely altered by humans for hundreds of years,
with eco-units reaching homeostatic and degradation
phases, appear in very reduced areas through all European
biogeography regions. At a European level, the minimum
area to be protected in forest reserves has been under
71 n
 intensive debate. Initially it was thought to affect at least
tens of thousands of hectares, to ensure natural functioning
of the ecosystem, however once it was proved that such
stands did not exist, especially in the Mediterranean
region, the European Council, tried to settle them in
500ha. Nevertheless the limited frequency of such spaces
in these dimensions were decreased to 50ha. Finally
the fragmentation grade of habitats settled Flora micro-
reserves, to be declared areas with a few square meters.
Looking at the European Investigation on Forest Reserve
Results, it needs to be pointed out that natural character
forest covers 1.7% of the land, around 3 millions hectares,
from which only around 285,000ha are located in the
Mediterranean region.
There are 233 types of natural European habitats, included
on Annex I from the Habitat Directive, of which 71 are priority,
meaning that they are threatened or at risk of disappearance
and their conservation is of community interest, and are
separated into groups: coastline habitats and halophilous
vegetation, marine and continental dunes, fresh water
habitat, heathland and scrubland from temperate zone,
sclerophylious shrubland, natural and semi-natural grassland
formations, peatland and swamp areas, rocky habitats and
caves, and forest. The places declared by Natura 2000
Network, through the Habitat Directive and Birds Directive,
ascend to about 24,749 places in Europe of community
interest and a total of 2,714 Flora and Fauna species.
In some of these habitats, the arboreal and forest formation
presence may be significant and relevant of type 2270 -
*Dune forest with Pinus pinea, Pinus pinaster or both; 3240
- Alpine rivers and the woody vegetation from its bank of
Salix elaeagnos; 3280 - Constantly flowing Mediterranean
rivers with Paspalo-Agrostidion species and hanging curtiains
of Salix and Populus alba. 4070 - *Bushes with Pinus mugo
and Rhododendron hirsutum (Mugo-Rhodoretum hirsuti);
4080 - Sub-Arctic willows, 5110 - * Buxus sempervirens in
rocky calcareous slopes (Berberidion sp.). 5130 - Juniperus
communis formations on heaths or calcareous grasslands;
5140 - * Cistus palhinhae formations on maritime wet heaths
(Junipero-Cistetum palhinae); 5210 - Junipers formations; 5220
- * Bushes with Zyziphus; 5230 - * Bushes with Laurus nobilis;
n 72
5310 - Laurel scrubland; 6310 - Sclerophyllous schrubland
and forest with Quercus suber and/or Quercus ilex.
Priority Forest Habitats
The forest group specifically embraces the natural and
semi-natural formations of autochthonous tree species,
with the characteristic presence of dense underbrush,
meeting the standards of rarity and residuality, to shelter
species of community interest. In addition it must meet the
native forest species criteria, high grade of naturalness, a
well-developed tree cover stratum and old and dead trees,
a high surface area and have been sustainably managed
continuously over a significant time period.
Looking at these premises, forest habitats are grouped into 8
types of boreal forest; 37 temperate forests, 13 Mediterranean
deciduous forests, 9 Mediterranean sclerophyllous forests,
3 Temperate mountainous coniferous forests and 10 Me-
diterranean and Macaronesian mountainous coniferous
forests.
Priority Habitat of Forest:
Priority habitats of Forests of Boreal Europe: 9010 - *
Western Taïga; 9020 - * Fennoscandian hemiboreal natural
old broad-leaved deciduous forests (Quercus, Tilia, Acer,
Fraxinus or Ulmus) rich in epiphytes; 9030 - * Natural
Reservoir of Cortes de Pallás · Pinus halepensis · Cofrentes and Cortes de Pallas - Spain
forests of primary succession stages of landupheaval
coast; 9080 - *Fennoscandian deciduous swamp woods.
Priority habitats of Forests of temperate Europe: 9180 - * Priority habitats of Mediterranean deciduous forests: 9210 Priority habitats of Mediterranean and Macaronesian
- * Apennine beech forests with Taxus and Ilex; 9220 - * mountainous coniferous forests: 9510 * Southern Apennine
Tilio-Acerion forests of slopes, screes and ravines; 91C0 - *
Apennine beech forests with Abies alba and beech forests Abies alba; 9530 * (Sub-) Mediterranean pine forests
Caledonian forest; 91D0 - * Bog woodland; 91E0 * Alluvial
with Abies nebrodensis. with endemic black pines; 9560 - * Endemic forests with
forests with Alnus glutinosa and Fraxinus excelsior (Alno-
Juniperus spp; 9570 * Tetraclinis articulata forests; 9580
Padion, Alnion incanae, Salicion albae); 91G0 - * Pannonic Priority habitats of Mediterranean sclerophyllous forests:
- * Mediterranean Taxus baccata woods; 9590 *Cedrus
woods with Quercus petraea and Carpinus betulus; 91H0 9360 - * Macaronesian laurel forests (Laurus, Ocotea);
brevifolia forests (Cedrosetum brevifoliae).
- * Pannonian woods with Quercus pubescens; 91I0 - * 9370 * Palm groves of Phoenix; 9390 - *Scrub & low forest
Euro-Siberian steppic woods with Quercus spp; 91J0 - * In relationship to the tree species included in Annex II and
vegetation with Quercus alnifolia;
Taxus baccata woods of the British Isles; 91N0 - *Pannonic IV, it needs to be stressed that only a few are part of them;
inland sand dune thicket (Junipero-Populetum albae); 91S0 Priority habitats of Temperate mountainous coniferous Abies nebrodensis, Zelkova abelicea, Prunus lusitanica spp.
- *Western Pontic beech forests; 91X0- *Dobrogean Beech forests: 9430 Subalpine and montane Pinus uncinata azorica, Salix sialvifolia ssp. australis, Sorbus maderensis,
forests; 91AA - *Eastern white oak woods. forests (* if on gypsum or limestone) Phoenix theophrasti and Dracaena draco.
73 n
 The Habitat Directive criteria aimed at priority habitats
and wildlife, was conditioned to incorporate an important
part of the species, colonies and fragmentation of mature
forest, most of the agricultural systems and trees located
in the urban environment. On the other hand it needs to be
pointed out that few forest habitats possess the maximum
protection from the community. However this situation is
going to change with the new fundamentals adopted by
European Union Strategy to preserve the Biodiversity 2020.
Biological Diversity
The United Nations Agreement on Biological Diversity defines
biodiversity as a variety of all kinds of living organisms,
including genetics and species and ecosystems. The data
about protected species of community interest in the Natura
2000 Network in Europe offers the following data for the main
taxonomic groups: invertebrates 149 species; mollusks 47
species; fish 680 species, amphibians 102 species, reptiles 257
species; birds 193 species; mammals 323 species, vascular
plants 745 species and non-vascular plants 218 species.
And even though there is an advancement in the European
inventory and state of conservation of the biodiversity, the
information available is still insufficient, partial and incomplete.
If we take Spain’s position as a reference, a country with
spaces in the Natura 2000 Network in five biogeography
areas, has 118 habitat types in Annex I and 263 species in
Annex II within the Habitat Directive. Distributed in 1,448 Sites
of Community Importance and 598 Special Protection Areas
for Birds. The conservation state is unknown on 57% of all
types of habitats, and 41% of the species state. In the global
assessment of the state of conservation for taxonomic groups
for mammals, amphibians, arthropods, vascular plants and
non-vascular plants the unknown status is between 40% and
68%, affecting the most elevated numbers for arthropods
and non-vascular plants. In the case of the forest habitat the
unknown status of conservation is 50%. This data is in line
with the average of the European Union Countries.
In relation to the degree of knowledge of species, habitats
and mature tree formations, it needs to be emphasised that
there is a noticeable lack of data in order to quantify in an
n 74
objective and certain way the number of species, varieties,
habitats, individuals and mature formations presents in the
forests, agricultural and urban environments. The available
data is usually available and linked to publications of
dissemination, that follow a criteria that is generally for
editorials, secularism and cultural recognition awarded at
national or international levels.
And therefore emphasise the difficulty to quantify the number
of species, varieties, individuals, mature formations, the
impact of self threat and as well as fungi groups, seaweeds,
bryophytes, lichens, ferns, saproxylic insects and micro-
organism like bacteria, mycoplasma and virus.
It needs to be added that the knowledge of the presence or
the state of conservation of biodiversity of the habitats and
micro-habitats associated with trees and mature forests,
and taxonomic fungi groups, seaweeds, bryophytes,
lichens, ferns, saproxylic insects and micro-organisms
like bacteria, mycoplasma or virus. The trees and mature
forests must be considered as a biodiversity stronghold,
by harbouring hundreds of animal and plant species that
depend on these types of large trees for survival and shelter.
In it’s role as bastions of biodiversity, it should be added
that mature trees themselves are a good example of this
threatened and restricted biodiversity. They are singled
out by age, their small numbers and restricted distribution,
regardless of the priority of its species, being confers
as guarantors of the provision of seeds and vegetative
material very suitable, with which contribute to natural
forest regeneration. At the same time they behave like
a genetic reserve, entertaining in their DNA the adapted
resources developed by these individuals and their
ancestors to survive for hundreds of thousands of years.
Mature forests and trees are important tools in the fight
against desertification, in many cases they are the only
ones to keep standing against the unstoppable advance
of the desert. They also help to reduce global warming, by
absorbing and storing carbon dioxide, and by acting as
carbon sinks and source, according to its type of farming
and average age. As long as the forestall growth is greater
than the felling, they will be CO2 drainers, and the older
these trees are more of these greenhouse gases confine. n Aleppo Pine · Pinus halepensis  ·  Sierra de Enguera - Spain
75 n
 Forest of Gamueta
Abies alba Mill.
Western Valleys Natural Park – Pyrenees – Spain

M
editerranean firs have a unique phytogeographical
value and complex taxonomic diversity due to their
hybridization capacity. Essentially they are represented
by the taxa of Abies cephalonica, Abies pinsapo, Abies
marocana, Abies nebrodensis, Abies cilicica, Abies numídica,
Abies alba, Abies equi-trojani, Abies nordmanniana and Abies
bornmuelleriana.
The silver fir is found across central Europe with isolated
populations at supra-oro-Mediterranean bioclimatic belts in
the Mediterranean region. The mountain chains of southern
Europe served as a refuge for the species during the Würm
glacial stage. At the end of the glacial period, its populations
were isolated, giving rise to specific ecotypes in the Iberian
Peninsula, Italy, the Balkans, the Maritime Alps and the
islands of Corsica and Sicily. Shipbuilding, which has taken
place throughout history, has considerably diminished its
forests.
Natura 2000: Habitats, 9110 - Luzulo-Fagetum beech forests,
9130 - Asperulo-Fagetum beech forests, 91K0 - Illyrian Fagus
sylvatica forests (Aremonio-Fagion), 91P0 - Holy cross fir
forest (Abietetum polonicum), 91W0 - Moesian beech forests,
91V0 - Dacian beech forest (Symphyto-Fagion), 91 BA -
Moesian silver fir forests, 9220 - * Apennine beech forests
with Abies alba and beech forests with Abies nebrodensis,
9510 - * Southern Apennine Abies alba. Red List Category of
Threatened Species, IUCN: Least Concern (LC).n

n 76 77 n
 Arvulu Cruci Cruci
Abies nebrodensis (Lojac.) Mattei
Madonie Regional Natural Park – Sicily – Italy

T
his species were regarded as extinct until 1957, when
certain isolated trees were discovered growing on very
steep escarpments at an altitude of 1,500 metres in the
Madonie Mountains. At present the population comprises
30 trees of which only 24 are sexually mature. The largest
ones are barely 9.50 metres high with a crown diameter of
9.5 metres, a trunk circumference of 1.85 metres and an
estimated age of 150 years.
The main threat is the fact that there are so few adult trees
and consequently extremely low natural regeneration, added
to which there is a high risk of erosion and forest fires. Natura
2000: Habitat, 9220 - * Apennine beech forests with Abies
alba and beech forest with Abies nebrodensis. Prioritary
Specie of Community Interest, Annex II and Annex IV.
Red List Category of Threatened Species, IUCN: Critically
Endangered (CR). Specie listed in Appendix I of CITES. n

n 78 79 n
 The Escaleretas Spanish Fir
Abies pinsapo Boiss.
Sierra de las Nieves Natural Park – Spain
T
he Spanish fir is endemic to the Mediterranean region, with
two disjunct areas of distribution: southeastern Andalusia
and the north-eastern Rif mountains in Morocco. In Spain,
forests of Spanish fir can be found in the Sierra de las Nieves,
Sierra Bermeja and Sierra del Pinar de Grazalema, covering
a total of some 2,800 hectares. The populations in Morocco
are located in five different areas, covering an area of 7,500
hectares.
The Natural Park of Sierra de las Nieves is home to some of
the oldest and largest population of Spanish firs on the Iberian
Peninsula. Notable Spanish fir forests include Cubero, Froncaile,
xxxxxx
n 80
Cañada de Enmedio and Cañada del Cuerno, which are home
to trees that have grown to more than 25 metres in height with
trunk circumferences of 5 metres, such as the Las Escaleretas
Spanish fir.
The general trend is that all these populations are decreasing
and their main threats are forest degradation, deforestation,
forest fires, desertification, climate change, over-grazing, pests
and diseases. Natura 2000: Habitat, 9520 - Abies pinsapo forest,
of the supra-meso-Mediterráeno level. Red List Category of
Threatened Species, IUCN: Endangered (EN). “Grazalema” and
“Sierra de las Nieves y su Entorno” Biosphere Reserves. n
81 n
 Cedar Valley
Cedrus brevifolia (Hook.f.) Henry
Paphos State Forest – Cyprus

T
his species is endemic to the west of Cyprus with
distribution restricted to the peaks of the state forest of
Paphos in the Troodos Mountains. Five natural stands
have been identified, the largest being Tripylos which covers
an area of 200 hectares. It grows forming mixed forests
with species such as Quercus alnifolia, Arbutus andrachne
Arrhenatherum album, Cephalorrhynchus cypricus, Galium
peplidifolium and Stellaria media.
In the past, these forests were more abundant, according to
Theophrastus and Pliny, but forestry over-exploitation and
intensive livestock farming have restricted their spread and
prevented natural regeneration. The main threats today are
erosion, pests and diseases, forest fires and climate change.
Seed production is very low, intermittent and unviable. Natura
2000: Habitat, 9590 - * Cedrus brevifolia forests (Cedrosetum
brevifoliae). Red List Category of Threatened Species, IUCN:
Vulnerable (VU). n

n 82 83 n
 Lebanon Cedar Forest
Cedrus libani A. Rich.
Taurus Mountains – Turkey
T
he forests of Lebanon cedars make up either pure or mixed
formations at supra-oro-Mediterranean bioclimatic belts on
the eastern coasts of the Mediterranean region.
They enjoy a wide area of distribution, appearing in mixed
forests along with Quercus coccifera subsp. calliprinos, Acer
sempervirens, Juniperus excelsa, Juniperus foetidissima,
Juniperus drupacea, Cupressus sempervirens, Abies cilicica,
Quercus cerris, Quercus petraea subsp. pinnatiloba, Quercus
infectoria, Quercus brantii, Quercus ithaburensis, Populus
tremula, Ulmus montana, Ostrya carpinifolia, Fagus sylvatica
subsp. orientalis, Pinus nigra, and Carpinus orientalis.
Most of the Lebanon cedar forests are found in the ranges of
the Taurus Mountains in Turkey, where they cover an area of
n 84
approximately 100,000 hectares. Their presence is much lower
in the Syrian-Lebanese mountains where they cover an area
of around 3,000 hectares in scattered stands. One of the most
famous populations is the Bécharré Forest which is home to
375 ancient cedars, some of which are thought to be well over a
thousand years old and have trunk circumferences of up to 14.5
metres. The Lebanon cedar forests are subject to pressure from
agrosilvopastoral systems as well as the impact of years of war
in the region. Very few of them can actually be found on Mount
Lebanon. Red List Category of Threatened Species, IUCN: Least
Concern (LC). n
85 n
 Saharan Cypress He volteado la foto para que no
quede el arbol en medio de la
Cupressus dupreziana A. Camus
Tassili n’Ajjer National Park – Algeria
página porque no se verá. Os
parece correcto

H
aving been discovered by the Western world for the first
time in 1924, it was not until 1972 that a comparable
census was established showing the existence of some
230 living trees. When revised in 2002, it was found that
twenty of them had died, yet another 23 trees that had not
been inventoried previously were identified. With a population
of just 233 trees, some of them over a thousand years old
with trunk circumferences of up to 12 metres, there are just
ten young trees, bearing witness to pre-desert woody plant
formations that flourished in the heart of the desert in the
past when the climate was more humid.
They grow on the plateau of Tassili n’Ajjer at an altitude of
between 1,000 and 1,800 metres in harsh climatic conditions
where daily temperatures can fluctuate between 32 ºC and
-8 ºC, and where the average annual precipitation can be
as low as just 30 millimetres. With such a small population,
the species have developed a unique and exceptional
survival strategy: paternal apomixes, whereby the pollen, in
the absence of meiosis, provides all the genetic material for
descendants, thus resulting in a high level of consanguinity.
The intensive harvesting of its wood throughout the 19th
century, the drop in the water table due to climate change,
and tourism are among the main threats to this species.
Red List Category of Threatened Species, IUCN: Critically
Endangered (CR). “Tassili n’Ajjer” Biosphere Reserve. “Tassili
n’Ajjer” World Heritage Site. n

n 86 87 n
 Samaria Gorge
Cupressus sempervirens L.
Samaria National Park – Crete – Greece

T
he forest of Mediterranean cypress in the Samaria Gorge
is easily the most extensive and best preserved in the
world, the central part of which covers an area of around
2,800 hectares. It features a continuous altitudinal distribution
from the thermo-Mediterranean to oro-Mediterranean
bioclimatic belts, growing from sea level up to an altitude of
2,000 metres.
The flora in the Samaria Gorge includes over 400 plant
species, of which one fifth are endemic. Quercus coccifera
subsp. calliprinos, Acer sempervirens, Pinus brutia,
Juniperus oxycedrus, Zelkova abelicea, Berberis cretica,
Astragalus angustifolius, Coridothymus capitatus, Origanum
microphyllum, Hypericum kelleri, Sarcopoterium spinosum,
Asperula pubescens, Centaurea raphanina, Centaurea idaea,
Valerianella echinata, Campanula cretica, Cyclamen creticum,
Arum idaeum, Himantoglossum samariense, Cephalanthera
cucullata, Dracunculus vulgaris, Verbascum macrurum,
Delphinium staphisagria, Papaver argemone.
The cypress wood from Cretan forests was very highly valued
in ancient times. Theophrastus made references to the
presence of these forests in the White Mountains: “It is said
that on Crete, in the Idaean Mountains and those mountains
called the White Ones, on whose peaks the snow never
melts, the number of cypress trees is great, as is the case
throughout the whole of the island and the mountains.” n

n 88 89 n
 Tavri Cypress Forest
Cupressus sempervirens L.
White Mountains – Crete – Greece

T
he forests of Mediterranean cypress have a huge
potential area of natural distribution which encompasses
the eastern Mediterranean to the mountainous foothills
of the Indus Valley in Central Asia. Its hard, highly-prized
wood was used for numerous different purposes, particularly
for building ships for the many trading and military fleets that
plied the Mediterranean Sea, the Nile Valley and the rivers
and tributaries of Ancient Mesopotamia. Over-exploitation
of the forests since the birth of civilization in the ancient
Fertile Crescent through to the present day has led them to
the verge of extinction. The Tarvi Cypress is so rare that in
botanical circles it is regarded as an archaic, residual species
in the Mediterranean region. We are so used to the different
varieties used in gardening that we forget that the fastigiate
variety can no longer be found in nature.
Thousand-year-old trees twisted by time straddle the most
rugged, arid crests of the island of Crete, defying time and
the abyss beneath. Their immortal roots are buried in the
moraine of vertiginous slopes or grow placidly alongside
the beds of gullies and gorges, rising up to over 30 metres
in height with a trunk circumference of 7 metres. It is not
a mirage but a rallying cry to uphold its glorious past and
long-lost splendour. While the species itself is not in danger,
its habitats should be regarded as a priority. Natura 2000:
Habitat, 9290 – Cupressus forests (Acero - Cupression), 9540
– Mediterranean forests with endemic Mesogean pines. Red
List Category of Threatened Species, IUCN: Near Threatened
(NT). “Gorge of Samaria” Biosphere Reserve. n

n 90 91 n
 Kastro Mountain Cypress
Cupressus sempervirens L.
White Mountains – Crete – Greece

T
he Greek philosopher and father of Botany, Theophrastus,
left us one of the first written texts on the particular
way that cypresses grow in the mountains of Crete:
“Elsewhere the cypress develops from the seed, but on
Crete from the trunk, as on the mountain at Tarra. The pruned
cypress exists there.” The twisted shapes of these cypress
trees are the result of the harsh environmental conditions and
the pressure from herbivores.
These trees, nibbled at by livestock from their earliest days,
put out vigorous shoots to try to escape their voracious
predators. It is more difficult to develop survival strategies
in the high mountains: whipped by the wind, covered for
much of the year in snow, lashed by storms and lightning
and having to put down roots into living rock, they take on
their tortuous, twisted and crawling shapes to try to expand
the limits of their forests. n

n 92 93 n
Ancient Cypress Forest
Cupressus sempervirens L.
Melisitis – Crete – Greece 95 n
 Makhtar Cypress & Atlas Cypress
Cupressus sempervirens var. numidica Trabut. Bou Abdallah – Tunisia
Cupressus atlantica Gaussen. Sidi Youssef ou Brahim – Morocco
T
he forests of Mediterranean cypress in northern Africa can be
found in two locations: northeast Makhtar on the mountains
forming the backbone of Tunisia, and the Cyrenaica’s Green
Mountain in eastern Libya. The only population in Tunisia can
be found on the Kessra plateau, made up of a small group of
extremely old trees, heavily mutilated and shaped irregularly,
which survive in rocky, eroded soil. The Makhtar cypress are
regarded as an endemic Tunisian variant of the Mediterranean
cypress.
n 96
The Atlas Cypress are a relict species of the high western
Atlas Mountains of Morocco, which according to the FAO,
is now genetically impoverished. Its populations diminished
sharply throughout the 20th century as a result of forestry over-
exploitation, intensive grazing and the local use of its wood.
The Aghbar forest, with an area of 2,800 hectares, is the most
extensive and best-preserved forest. The rest forms small islands
of vegetation in a very advanced state of degradation and limited
regeneration. Red List Category of Threatened Species, IUCN:
Endangered (EN). n
97 n
 Junipers of Kedrodasos
Juniperus oxycedrus L. var. macrocarpa (Sibth. & Sm.) Silba
Juniperus phoenicea L.
Elafonisi – Crete – Greece

T
he azonal formations of junipers on the coastal dunes of
the thermo-Mediterranean belt appear to be associated
with edaphic determinism. These coastal juniper woods,
made up of different taxa of the Phoenicea group, can form
very dense forestry masses in which individual trees can
grow to heights of more than 20 metres. Today these forest
masses are regarded as residual and very fragmented, in
which the trees take on the shape of shrubs. They are under
significant threat from tourism, urban development and over-
grazing.
The plant formations dominated by Juniperus oxycedrus
var. macrocarpa and Juniperus phoenicea are very typical of
the southern islands of Crete, Gavdos, Chrysi, the Cyclades
and the western coast of the Peloponnese. The total surface
area covered by this habitat in Greece is just 12 km2. Natura
2000: Habitats, 2250 - * Coastal dunes with Juniperus spp.,
5210 - Arborescent matorral with Juniperus spp., 2270 * -
Wooded dunes with Pinus pinea and/or Pinus pinaster, 9560
- * Endemic forests with Juniperus spp. Red List Category of
Threatened Species, IUCN, of Juniperus oxycedrus L: Least
Concern (LC). Category of Threatened Species, IUCN, of
Juniperus phoenicea L: Least Concern (LC). n

n 98 99 n
 Javalambre Forest
Juniperus sabina L.
Sierra de Javalambre – Spain

T
he Savin juniper is a woody shrub that lives on high
mountain peaks at altitudes of between 1,500 and 2,700
metres. It can be found in central and southern Europe,
western Asia and North Africa. Its cushiony appearance,
which has adapted very well to the inhospitable environment
of wind, snow and cold typical of the oro-Mediterranean
bioclimatic belt, gives these peaks the look of splodges
of discontinuous vegetation, as the plant rarely exceeds 1
metre in height while its branches spread to form a mosaic of
evergreen vegetation that can exceed 16 metres in diameter.
The species tends to grow alongside Pinus sylvestris, Pinus
nigra, Quercus ilex, Juniperus thurifera, Quercus pubescens,
Juniperus phoenicea, Juniperus communis, Arctostaphylos
uva-ursi and Prunus prostrata.
Natura 2000: Habitats, 5210 - Arborescent matorral with
Juniperus spp., 9560 - * Endemic forests with Juniperus
spp. Red List Category of Threatened Species, IUCN: Least
Concern (LC) n

n 100 101 n
 Las Blancas
Juniperus thurifera L.
Puebla de San Miguel Natural Park – Spain

T
he Spanish juniper is a characteristic species of the
western Mediterranean which can be found in supra-
oro-Mediterranean bioclimatic belts at altitudes of
between 400 and 3,400 metres. Its area of distribution
is disjunct, with different subspecies in North Africa, the
Southern Alps, Corsica and central and eastern Spain. The
status of its populations in Algeria is of particular concern,
where it is estimated that there are only about 50 hectares
of monospecific formations. In Corsica they cover an area of
around 1,000 hectares, and there are a few thousand more
in the Southern Alps, but these are fragmented, isolated
and disperse. Forest fires, over-grazing and forestry over-
exploitation are the main threats to this species in every
country in which it is found.
The Spanish juniper tends to be associated with high-
mountain livestock stockyards as its foliage is used to feed
animals during the winter. For this reason, the trees suffer
from severe pruning which, over the years, can end up
damaging the resistance of the trunk and main branches.
Natura 2000: Habitats, 5210 - Arborescent matorral with
Juniperus spp., 9560 - * Endemic forests with Juniperus
spp. Red List Category of Threatened Species, IUCN: Least
Concern (LC) n

n 102 103 n
 Junipers of Cape
São Vicente
Juniperus turbinata Guss.
Southwest Alentejo and Vicentine Coast Natural Park
Portugal

T
he Atlantic coast of the southern Iberian Peninsula
is home to the first woody plant formations on the
continent of Europe. They took up residence on cliffs,
beaches, little islands and rocky outcrops upon which all the
fury of transatlantic storms is unleashed, with giant, salt-filled
waves flung by the wind onto the vegetation, building up a
soil base formed of shifting dunes on limestone pavements.
In these harsh conditions, we find species which manage
to survive such as Juniperus turbinata, Quercus coccifera,
Pistacia lentiscus, Chamaerops humilis, Viola arborescens,
Ulex erinaceus and Centaurea valentina.
The Southwest Alentejo and Vicentine Coast Natural Park is a
specially-protected area for birds where they live, spend the
winter or use as a migration platform between North Africa
and Europe: Pandion haliaetus, Hieraaetus fasciatus, Falco
peregrinus, Falco tinnunculus, Falco naumanni, Pyrrhocorax
pyrrhocorax, Luscinia svecica, Ficedula hipoleuca, Sylvia
communis. . Natura 2000: Habitats, 2250 - * Coastal dunes
with Juniperus spp., 5140 - * Cistus palhinhae formations on
maritime wet heaths. n

n 104 105 n
Old Juniper
Juniperus foetidissima Willd.
Troodos National Forest Park – Cyprus 107 n
 Troharis Forest
Pinus brutia Ten.
Crete – Greece

T
his species is typical of the eastern Mediterranean,
where it forms an essential part of the forest landscape
and vegetation, being particularly abundant on the
Anatolian Peninsula. These pine forests are primarily found
in the thermo-meso-Mediterranean belts and can even
occasionally reach the oro-Mediterranean belt, and occupy
a total area of 4 million hectares. In Crete and the Aegean
islands they are associated with the cypress woods on the
mountainous massifs at altitudes of between 300 and 1,000
metres. On the island of Crete they are found in the White
Mountains, Psiloriti, Dikti, Sitia and Astenorusia, alongside
Quercus infectoria, Arbutus andrachne, Juniperus turbinata,
Ebenus cretica, Lygeum spartum and Quercus coccifera
subsp. calliprinos.
Natura 2000: Habitats, 93A0 - Woodlands with Quercus
infectoria (Anagyro foetidae- Quercetum infectoriae), 9540 -
Mediterranean pine forests with endemic Mesogean pines.
Red List Category of Threatened Species, IUCN: Least
Concern (LC). n

n 108 109 n
 Pi de la Bassa
Pinus halepensis Mill.
Sierra Calderona Natural Park – Spain

T
he populations of Aleppo pines are mainly distributed in
the western Mediterranean, covering an area of some
3.5 million hectares, with the largest tracts being found in
North Africa and the Iberian Peninsula. In certain ecological
conditions they can represent the climax of potential
vegetation, but their current abundance is the result of the
degradation of forests of sclerophyll oaks and Mediterranean
deciduous trees and extensive reforestation during the 20th
century. This almost exclusively monospecific situation
is a weakness in pine forests because they present lower
biodiversity of flora and fauna and favour the attack of pests
such as the Pine Processionary (Thaumatopoea pityocampa)
and other species of bark beetles.
The Pi de la Bassa is a tree that was recorded by the Hon.
Engineer of the Valencia Provincial Council, Rafael Janini,
in 1914 in his pioneering work Algunos Árboles y Arbustos
Viejos de la Provincia de Valencia (Some Ancient Trees and
Shrubs of the Province of Valencia). Natura 2000: Habitat,
9540 - Mediterranean pine forests with endemic Mesogean
pines. Red List Category of Threatened Species, IUCN: Least
Concern (LC). n

n 110 111 n
 Loricato Pine
Pinus heldreichii Christ
Pollino National Park – Italy

B
osnian pine or pine loricato lives in the Mediterranean
mountains of the central Balkans and southern Italy. They
are very close to Pinus nigra taxonomically. Isolation of
Italian populations and the anthropic pressures have caused
the genetic uniqueness of populations that occur in southern
Apennines in Calabria and Lucania. The main locations are in
Spina-Zaccana, Pollino, Palamuda-Pellegrino and Montèa.
Colonizes calcareous and dolomitic soils on the altitudinal belt
supra-oro-Mediterranean, of per-humid or humid bioclimate
between 850 and 2100 m altitude. It is associated with
Pinus nigra, Fagus sylvatica, Juniperus communis subsp.
hemisphaerica, Quercus ilex, Quercus pubescens, Fraxinus and
Acer monspessulanum.
Natura 2000: Habitat, 95A0 - High oro-Mediterranean pine forests
black pin. Red List Category of Threatened Species, IUCN: Least
Concern (LC). n

n 112 113 n
 Forest of
Valdu Niellu
Pinus nigra Arnold subsp. laricio
(Poiret) Maire
Corsica – France

T
he European black pine tree is em-
blematic of the Corsican mountain
forests. In this place reach extraor-
dinary dimensions, as those found near
the waterfall Radule and Golu. Among
them is a tree of over 38 m high, 1.90
m trunk diameter and has an estimated
age of 450 years. The best formations
are presented in oro-mediterranean bi-
oclimatic belt, scattered individuals ap-
pearing above 1800 m altitude.
Natura 2000: Habitats, 9530 - * (Sub-)
Mediterranean pine forests with endemic
black pines, 5110 - Stable xerothermo-
philous formations with Buxus semper-
virens on rock slopes (Berberidion p.p.),
91R0 - Dinaric dolomite Scots pine for-
ests (Genisto januensis-Pinetum), 91BA
- Moesian silver fir forests, 91CA - Rho-
dopide and Balkan Range Scots pine
forests. Red List Category of Threatened
Species, IUCN: Least Concern (LC). n

n 114 115 n
 Mount Olympus Forest
Pinus nigra Arnold subsp. pallasiana (Lambert) Holmboe
Troodos National Forest Park – Cyprus

T
he Pinus nigra species has a very complex taxonomy –
in biochemical, genetic, morphological and corological
terms – which has given rise to the descriptions of
numerous subspecies and varieties. It is found in mountain
ranges across southern Europe and just occasionally in North
Africa, in the meso-supra-oro-Mediterranean bioclimatic
belts, covering an area of around 3.5 million hectares. It
can form climacic communities as well as integrating with
a dynamic series of deciduous and sclerophyll oaks and
mountain conifers.
The small populations of European black pines on the
island of Cyprus are believed to form part of the pallasiana
subspecies, although a different isoenzymatic-type
biochemical pattern might make it advisable to assign a
different variety. The Troodos Mountains are home to one of
the last outposts of mature forests of the species, containing
Juniperus foetidissima and Sorbus umbellata alongside
endemic species such as Platanthera chlorantha subsp.
holmboei, Epipactis troodi, Thlaspi cyprium, Jurinea cypria,
Nepeta troodi and Cynoglossum troodi.
Natura 2000: Habitats, 9530 - * (Sub-)Mediterranean
pine forests with endemic black pines, 5110 - Stable
xerothermophilous formations with Buxus sempervirens on
rock slopes (Berberidion p.p.), 91R0 - Dinaric dolomite Scots
pine forests (Genisto januensis-Pinetum), 91BA - Moesian
silver fir forests, 91CA - Rhodopide and Balkan Range Scots
pine forests. Red List Category of Threatened Species, IUCN:
Least Concern (LC). n

n 116 117 n
 xxxxx
xxxxx

xxxxxx
European Black pines Forest.
Pinus nigra J.F. Arnold
Troodos National Forest Park – Cyprus 119 n
 Pino de los Dos Hermanos
Pinus pinaster Aiton
Hoces del Cabriel Natural Park & Sierra Calderona Natural Park – Spain
T
he maritime pine is a calcifuge species from the western
Mediterranean whose main natural populations can be
found on the Iberian Peninsula. It has been very widely used
in reforestation projects due to its rapid growth and hardiness
and in order to produce resin.
The Dos Hermanos pine, the emblem of the Hoces del Cabriel
Natural Park, is a magnificent tree with a trunk circumference of
more than 4.5 metres which divides into two thick branches at
a low height. Having been marked for felling in the middle of the
20th century, the local residents formed a movement to stop it
from being cut down.
n 120
The Sierra Calderona Natural Park contains a forest formation of
Pinus pinaster and Quercus suber. Some of its most exclusive,
endemic, rare or threatened species are Cistus populifolius,
Centaurea boissieri subsp. spachii, Erica scoparia and Erica
arborea, protected by the plant micro-reserve of Peñas Altas. At
its feet, the micro-reserve of Barranc del Sargatillo is home to the
species Dianthus multiaffinis and Centaurea saguntina.
Natura 2000: Habitats, 2270 - * Wooded dunes with Pinus pinea
and/or Pinus pinaster, 9540 - Mediterranean pine forests with
endemic Mesogean pines, 2180 - Wooded dunes of the Atlantic,
Continental and Boreal region. Red List Category of Threatened
Species, IUCN: Least Concern (LC). n
121 n
 Ansó Valley Forest
Pinus sylvestris L.
Western Valleys Natural Park – Pyrenees – Spain

T
he forests of the Pinus genus with the largest area of
distribution in the world are those of the Euro-Asiatic
species of Scots pine. They stretch from the Iberian
Peninsula to the western coast of the Sea of Okhotsk in
Russia and from Scandinavia down to southern Andalusia.
They can grow from sea level up to an altitude of more than
2,700 m in the oro-Mediterranean bioclimatic belt. They
are highly morphologically and genetically variable, which
enables them to occupy a wide range of habitats.
Natura 2000: Habitats, 9560 - * Endemic forests with Juniperus
spp., 9010 - * Western Taïga, 91C0 - * Caledonian forest, 91D0
- * Bog woodland, 1610 - Baltic esker islands with sandy,
rocky and shingle beach vegetation and sublittoral vegetation,
2180 - Wooded dunes of the Atlantic, Continental and Boreal
region, 4090 - Endemic oro-Mediterranean heaths with gorse,
40B0 Rhodope Potentilla fruticosa thickets, 5110 - Stable
xerothermophilous formations with Buxus sempervirens on
rock slopes (Berberidion p.p.), 9060 - Coniferous forests on,
or connected to, glaciofluvial eskers, 9070 - Fennoscandian
wooded pastures, 91Q0 -Western Carpathian calcicolous
Pinus sylvestris forests, 91R0 - Dinaric dolomite Scots
pine forests (Genisto januensis-Pinetum), 91T0 - Central
European lichen pine forests, 91U0 - Sarmatic steppe pine
forests (Cytiso-Pinetalia), 91BA - Moesian silver fir forests,
91CA - Rhodopide and Balkan Range Scots pine forests,
9430 - Subalpine and montane Pinus uncinata forests (* if on
gypsum or limestone), 95A0 - High oro-Mediterranean pine
forests. Red List Category of Threatened Species, IUCN:
Least Concern (LC). n

n 122 123 n
 Belagua Valley Forest
Pinus uncinata Ramond ex DC.
Larra Nature Reserve, Ukerdi and Aztaparreta Integral Reserve – Pyrenees – Spain
T
he two species of mountain pine that appear exclusively in
the oro-Mediterranean vegetation belt are Pinus uncinata
and Pinus mugo. The first is more commonly associated
with the mountain ranges of the Pyrenees and the Alps, and the
second with the Apennines and the mountains on the Dalmatian
coast. Black pines can exceed 20 metres in height and have very
dense, dark green foliage. In favourable environmental conditions
they have a straight column-like trunk, but they can also live in
n 124
more exposed conditions on crests, slopes, scree and cracks. In
extreme conditions the trunk arches and divides into numerous
branches from the base, forming twisted, tortuous shapes.
Overgrazing and over-exploitation for timber are its main threats.
Natura 2000: Habitats, 9420 - Alpine Larix decidua and/or Pinus
cembra forests, 9430 - Subalpine and montane Pinus uncinata
forests (* if on gypsum or limestone). Red List Category of
Threatened Species, IUCN, of Pinus mugo: Least Concern (LC). n
125 n
 xxxxx
xxxxx

xxxxxx Mountain pine Forest.

Pinus uncinata Ramond ex DC.
Larra Nature Reserve, Ukerdi and Aztaparreta
n 126 Integral Reserve – Pyrenees – Spain
 Yew Forest
Taxus baccata L.
San Cristóbal de Valdueza – Ponferrada – Spain
Peña Mayor Forest – Melendreros – Spain
T
he yew is a species that are very closely associated with
formations of deciduous vegetation and mountain conifers. In
the past, yews occupied extensive tracts of the meso-supra-
oro-Mediterranean vegetation belt of per-humid bioclima. Its vast
area of potential distribution contrasts with its current situation of
disjunct, sparse and residual populations and isolated trees which
have a beleaguered life in the steepest and most inaccessible
locations on crests, rocky outcrops and scree. Excessive pressure
over thousands of years from silvopastoral exploitation, the
introduction of exotic wildlife for hunting, a forestry management
policy based on monospecific plantations and forest fires have
driven the species and its forests to a critical situation.
n 128
Rooted in popular European culture as a tree of worship, you can
find yews of more than a thousand years old around chapels,
sanctuaries and cemeteries and in town squares. However, their
situation is not much better, being practically neglected.
Natura 2000: Habitats, 9580 - * Mediterranean Taxus baccata
Woods, 91J0 - * Taxus baccata woods of the British Isles, 9180
- * Tilio-Acerion forests of slopes, screes and ravines, 9210 - *
Apennine beech forests with Taxus and Ilex, 9120 - Atlantic
acidophilous beech forests with Ilex and sometimes also
Taxus in the shrublayer (Quercinion robori-petraeae or Ilici-
Fagenion). Red List Category of Threatened Species, IUCN:
Least Concern (LC). n
129 n
Ancient yews forest
Taxus baccata L.
Peña Mayor Forest – Melendreros – Spain 131 n
 European Fan Palm
Chamaerops humilis L.
Cabo de Gata – Nijar Natural Park – Spain
Tower of Cala en Basset – Balearic Islands – Spain
T
he European fan palm is a monospecific genus that is
endemic to the western Mediterranean and is found at the
thermo-meso-Mediterranean belts, although in the High
Atlas it can grow up to an altitude of 2,000 metres. In the past
it formed part of dense mixed sclerophyll forest along with wild
olive trees, Kermes oaks and mastic trees. It prefers warmer,
flatter, more fertile lands close to the sea and if it is allowed to
develop to its full potential it can exceed 15 metres in height.
The spread of farming and urban development, the tasty morsel
offered by its apical buds, the use of its leaves to make “llata”, a
n 132
type of fibre for braiding hats and baskets and making brooms
and, more recently, the attacks of exotic invasive pests such
as the red palm weevil and the paysandisia moth are forcing it
to the verge of extinction. There is documented evidence of its
presence in Antiquity on the island of Crete, the Cyrenaica region
and the Dalmatian coast, from where it has now disappeared.
Natura 2000: Habitats, 5220 - * Arborescent matorral with
Zyziphus, 5330 Thermo-Mediterranean and pre-desert scrub,
9570 - * Tetraclinis articulata forests. “Cabo de Gata-Nijar”
Biosphere Reserve. n
133 n
 Canary Island Date Palm
Phoenix canariensis Hort. ex Chabaud
Fuerteventura - Spain

T
he Canary Island date palm is endemic to the Canary
Islands archipelago, where it can live from sea level up to
an altitude of 1,000 m, with a very large area of potential
distribution on all the islands. However, its populations
are dispersed and residual. On the islands of El Hierro, La
Palma and Tenerife, Canary Island palms are so sparse that
they cannot really be classed as true palm groves, while on
the island of Lanzarote there are just 3,400 palms, and on
Fuerteventura about 5,500. Meanwhile, the island of Gran
Canaria is home to 40,000 palms, most notably the ravines
of Mogán, Fataga, Guiniguada and Tirajana; indeed, Tirajana
is home to at least 30,000 palms. The island of La Gomera
has 47,000 palms which form extremely beautiful landscapes
in the valley of Valle del Gran Rey and Vallehermoso.
Intensive farming, stockbreeding and forest fires have
traditionally been the main cause of the decline in this
species, as well as the introduction, in recent decades, of
exotic pests and diseases such as Paysandisia archon,
Aleurodicus dispersus, Diocalandra frumenti, Rhynchophorus
ferrugineus, Thielaviopsis paradoxa and Fusarium oxysporum
f. sp. canariensis. The reason for this is the import of different
species of adult palms from every continent, which have
put the endemic species in danger of extinction. Natura
2000: Habitat, 9370 - * Palm groves of Phoenix. “La Palma”,
“Lanzarote”, “El Hierro”, “Gran Canaria” “La Gomera” and
“Fuerteventura” Biosphere Reserves. “Garajonay National
Park” and “Teide National Park” World Heritage Sites. n

n 134 135 n
 Vai Palm Grove
Phoenix theophrasti Greuter
Vai – Crete – Greece
T
he Theophrastus’s Date Palm is most widely represented
in the communities of riparian vegetation along the courses
of the coastal gullies on the island of Crete, with residual
populations on the Peloponnese islands and south-west Turkey.
They were first described by the philosopher and Father of
Botany, Theophrastus, to whom they owe their name. In the
Minoan period, the palm groves were more widespread. However,
anthropic pressure over thousands of years on water courses,
farming, stockbreeding, the use of the trunks, leaves, fruits and
buds, human settlements and forest fires have greatly diminished
their habitats. More recently, the arrival of the red palm weevil
n 136
(Rhynchophorus ferrugineus) on the island in 2005 has driven the
species to a critical situation.
The Vai Palm Grove is easily the most extensive, covering an
area of 20 hectares; other palm groves in Crete can be found
at Drapano, the Estuary of the River Almyros, Agios Nikita,
Martselos Bay, Preveli, the Foinikas area and the Holy Monastery
of Hrisoskalitissa. Natura 2000: Habitat, 9370 - * Palm groves
of Phoenix. Specie of Community Interest, Annex II and Annex
IV. Red List Category of Threatened Species, IUCN: Near
Threatened (NT). n
137 n
 Pomieri Field Maple
Acer campestre L.
Madonie Regional Natural Park – Sicily – Italy

T
his species is typical of temperate deciduous European
forests, less common in the Mediterranean and south-
west Asia, and very rare in North Africa. It forms part
of the deciduous communities of supra-Mediterranean sub-
humid and cold humid climatic belts. In drier zones, it grows
in riparian environments and humid mountain zones. It is
associated with Buxus sempervirens, Quercus faginea, Acer
monspessulanum, Tilia platyphyllos, Sorbus domestica, Acer
opalus, and Quercus pubescens. The current populations in
the Mediterranean region are very sparse, with the situation
of Little Kabylia in Algeria and the more arid areas of the
Iberian Peninsula being of particular concern.
The Pomieri Field Maple can be found at an altitude of 1,320
metres in a mixed forest of deciduous oaks and hollies. It
is several hundred years old, with a trunk circumference of
more than 4 metres, though its shape and structure has been
changed by pruning.
Natura 2000: Habitats, 9180 - * Tilio-Acerion forests of
slopes, screes and ravines, 8240 - * Limestone pavements,
91G0 - * Pannonic woods with Quercus petraea and Carpinus
Betulus, 91I0 - * Euro-Siberian steppic woods with Quercus
spp., 91AA - *Eastern white oak woods, 9160 - Sub-Atlantic
and medio-European oak or oakhornbeam forests of the
Carpinion betuli, 9170 - Galio-Carpinetum oak-hornbeam
forests. n

n 138 139 n
 Montpellier Maple
Acer monspessulanum L.
Vallanca – Spain

M
aples are very well represented in the Mediterranean
region, with around 30 species and subspecies.
They are encompassed by the taxa of the temperate
forests of central Europe of Acer campestre, Acer opalus,
Acer platanoides and Acer pseudoplatanus, and other
more specifically Mediterranean species such as Acer
obtusatum, Acer heldreichii, Acer tataricum, Acer lobelii,
Acer sempervirens, Acer obtusifolium and Acer hyrcanum.
In this last group, the one with the biggest potential area
of distribution is the Acer monspessulanum, which is well
represented in North Africa.
The Montpellier Maple grows in the meso-supra-oro-
Mediterranean altitudinal vegetation belts. It can reach over
15 metres in height, forming part of the assemblage of mixed
deciduous and sclerophyll forests. It is becoming increasingly
scarce, having been considerably curtailed by indiscriminate
felling, over-grazing and forest fires. n

n 140 141 n
 Passo Canale Sycamore Maple
Acer pseudoplatanus L.
Madonie Regional Natural Park – Sicily – Italy

T
he Madonie mountain system in the central and
northern part of Sicily contains an extensive tract
of Mediterranean forest with representations
from sea level up to an altitude of 2,000 metres. The
presence of mature trees in these forests gives an idea
of the high diversity and potential that can be achieved
by species such as Acer campestre, Acer obtusatum,
Acer pseudoplatanus, Acer monspessulanum, Arbutus
unedo, Crataegus laciniata, Abies nebrodensis, Olea
europaea, Fraxinus angustifolia, Prunus dulcis, Pyrus
amygdaliformis, Malus sylvestris, Quercus amplifolia,
Quercus suber, Quercus congesta, Quercus dalechampii,
Quercus virgiliana, Quercus ilex, Quercus petraea, Fagus
sylvatica, Ilex aquifolium, Sorbus torminalis, Ulmus glabra
and Castanea sativa.
Natura 2000: Habitats, 2180 - Wooded dunes of the
Atlantic, Continental and Boreal region, 9140 - Medio-
European subalpine beech woods with Acer and Rumex
arifolius, 9180 - * Tilio-Acerion forests of slopes, screes
and ravines, 91W0 - Moesian beech forests. n

n 142 143 n
 Cretan Maple
Acer sempervirens L.
White Mountains – Crete – Greece

T
his species can be found in the eastern Mediterranean,
continental Greece, Crete and south-west Anatolia,
widely distributed in the meso-supra-oro-Mediterranean
altitudinal vegetation belts. In Anatolia it grows at up to 1,300
metres, forming part of mixed forests along with Cedrus libani,
Quercus coccifera subsp. calliprinos, Juniperus excelsa and
Lonicera nummulariifolia subsp. glandulifera. In Crete it has
integrated in the forests of Cupressus sempervirens and
Pinus brutia, and also grows alongside Zelkova abelicea in
the very sparse populations of this endemic species on the
island.
In general, its shape is that of a multi-branched shrub, with
very few examples of arboreal shape of over 10 metres high.
There is one in the Jardín des Plantes in Paris which was
planted in 1732 and has reached a height of 9 metres with a
circumference of 1.65 metres. Over-exploitation for timber,
intensive grazing and forest fires are its main threats. Natura
2000: Habitat, 9390 - *Scrub & low forest vegetation with
Quercus alnifolia. “Gorge of Samaria” Biosphere Reserve. n

n 144 145 n
 Greek Strawberry Tree
Arbutus andrachne L.
Paphos State Forest – Cyprus

T
here are three species of Arbutus growing on the edges of
the Mediterranean: Arbutus unedo, which is most widely
distributed in the Circum-Mediterranean region; Arbutus
andrachne, which is found exclusively on the eastern side in
the Balkan Peninsula, Anatolia, the Black Sea and the coasts
of the Middle East, while Arbutus pavarii is an endemic taxon
that grows in a very restricted area of the Cyrenaica range in
Libya.
The Greek strawberry tree can reach over 15 metres in
height with a trunk circumference of 7 metres, though it is
often found as a multicaulous structure. It is associated with
Cedrus libani, Quercus coccifera subsp. calliprinos, Juniperus
excelsa, Lonicera nummulariifolia subsp. glandulifera, Acer
sempervirens, Juniperus foetidissima, Juniperus drupacea,
Cupressus sempervirens, Abies cilicica, Quercus cerris,
Quercus petraea subsp. pinnatiloba, Quercus infectoria,
Quercus brantii, Populus tremula, Ulmus montana, Ostrya
carpinifolia, Fagus sylvatica subsp. orientalis, Pinus nigra
subsp. nigra var. pallasiana and Carpinus orientalis.
Natura 2000: Habitats, 93A0 - Woodlands with Quercus
infectoria (Anagyro foetidae- Quercetum infectoriae), 9590 - *
Cedrus brevifolia forests (Cedrosetum brevifoliae). n

n 146 147 n
 Puerto de Honduras
Birch Grove
Betula pubescens subsp. celtiberica (Rothm. & Vasc.)
Sierra de las Cruces Altas – Spain

B
irch groves form marginal formations in the Mediterranean
area and are practically non-existent in North Africa and
the Eastern Mediterranean. They are believed to be
the remains of the vegetation that found a haven alongside
the Mediterranean Sea during the Würm glacial period.
Subsequently, with the thaw, they spread towards northern
Europe, where they currently form part of one of the most
extensive forests on the planet, the Siberian Taiga. In the
Mediterranean region they are generally associated with the
hydromorphic soils and peat bogs in the humid bioclimate of
the oro-Mediterranean belt.
The isolated populations in the high Mediterranean mountains
have given rise to different species, subspecies and varieties,
such as the celtiberica which is believed to be endemic to the
northwestern region of the Iberian Peninsula. Betula pendula
subsp. fontqueri ibero-magrebi and Betula aetnensis endemic
to the island of Sicily where they grow on the lava flows of
Mount Etna at altitudes of between 1,300 and 1,900 metres.
Natura 2000: Habitats, 91E0 - * Alluvial forests with Alnus
glutinosa and Fraxinus excelsior (Alno-Padion, Alnion incanae,
Salicion albae), 9030 - * Natural forests of primary succession
stages of landupheaval coast, 9040 - Nordic subalpine/
subarctic forests with Betula pubescens ssp. Czerepanovii,
9080 - *Fennoscandian deciduous swamp woods, 9190 -
Old acidophilous oak woods with Quercus robur on sandy
plains, 91A0 - Old sessile oak woods with Ilex and Blechnum
in the British Isles, 91C0 -* Caledonian forest, 91D0 - * Bog
woodland. n

n 148 149 n
 El Temblar
Chestnut Trees
Castanea sativa Mill.
Segura de Toro – Spain

I
n the Iberian Peninsula, the chestnut grove is associated
with the presence of flinty soils and a sub-humid
bioclimate. Although the forests are more abundant on the
Atlantic side, there is evidence of old chestnut forests on
the Cantabrian seaboard and in Galicia, Castile and Leon,
Catalonia, Andalusia and Extremadura. Mature chestnut
forests are home to abundant and very diverse wildlife,
notably invertebrates Cerambix cerdo, Rosalia alpina,
Lucanus cervus; amphibians and reptiles Rana temporaria,
Rana iberica, Chioglossa lusitanica; birds Pernis apivorus;
and mammals Barbastella barbastellus, Canis lupus, Ursus
arctos, Eliomys quercinus, Sciurus vulgaris, Felis silvestris,
Myotis emarginatus, Nyctalus lasiopterus, Nyctalus leisleri,
Pipistrellus nathusii and Plecotus austriacus. There are also
several important plant taxa, notably Delphinium fissum,
Veronica micrantha, Dactylorhiza insularis and Omphalodes
brassicifolia.
The area of the chestnut forest has declined considerably
in recent decades due to the abandonment of crop fields,
rural depopulation and the spread of diseases such as
root rot (Phytophthora cinnamomi) and chestnut blight
(Cryphonectria parasitica), amongst others. The spoilation
of ancient chestnut trees for the use of their fine wood is
threatening the most ancient chestnut trees in Europe. Natura
2000: Habitats, 9260 - Castanea sativa woods. 91L0 - Illyrian
oak –hornbeam forests (Erythronio-Carpinion). n

n 150 151 n
 Punta Txamantxoia
Forest
Fagus sylvatica L.
Western Valleys Natural Park – Pyrenees – Spain

T
he beech is a typical species of Euro-Asian temperate
deciduous forests. It inhabits central and western Europe,
from the Iberian Peninsula to Poland and the Black Sea,
moving down southwards as far as Sicily. With such a huge
area of distribution, and in view of the morphological variety
and the different habitats it occupies, a number of different
taxonomic interpretations have arisen when considering
subspecies, varieties and breeds, although genetic studies
show a low divergence.
Beech forests in the Iberian Peninsula, generally monospecific,
are mainly located in the mountain systems of the Pyrenees
and the Cantabrian ranges. Some of the most representative
forests can be found in Navarre in the valleys of Irati and
Baztán; in the central and eastern Pyrenees in the valleys of
Ansó, Hecho, Oza, Ordesa and Pineta; in the Catalan pre-
Pyrenean range in the Garrotxa and Montseny mountains; in
Asturias, Cantabria, Galicia and north of Leon in the Ancares,
Somiedo and Caurel mountains, and in the Central System of
Montejo de la Sierra and Cantalojas. n

n 152 153 n
 Herguijuela de
la Sierra Beech
Fagus sylvatica L.
Sierra de Francia – Spain

B
eech woods form part of the most characteristic
forests of the humid zones of the Iberian
Peninsula. They stretch mainly from the north of
the Peninsula to the southernmost limit between the
provinces of Castellón and Tarragona where there is
an enormous tree known as “Faig Pare” and another
in the Sierra de Francia range in the province of
Salamanca, in the town of Herguijuela de la Sierra.
The structural organization of the beech wood is
often found to be very homogeneous and simplified
in two strata: the mono-specific beech tree and the
herbaceous level dominated by hemicryptophytes,
with a high percentage of bulb and rhizome plants.
This situation is often due to anthropic action, as
in the most natural conditions it is associated and
mixes with taxa from the genera of Betula, Sorbus,
Corylus, Ilex, Quercus, Pinus, Abies, Cedrus, Pyrus,
Malus, Prunus, Sambucus, Crataegus, Genista,
Erica, Cytisus, Juniperus, Calluna, Vaccinium and
Ulex, amongst others. “Sierras de Béjar y Francia”
Biosphere Reserve. n

n 154 155 n
 Acqua Rocca Beech
Fagus sylvatica L.
Etna Park – Sicily – Italy

I
n Italy, Mediterranean beech woods are integrated in
the formation Geranio veris coloris-Fagion, giving rise to
different types of groupings: in acid soils they are found
in the central Apennines, in the Nebrodi Mountains in Sicily
they are accompanied by Ilex aquifolium; in Calabria by
Campanula trichocalcyna; and in Lucania by Acer lobelii.
On Mount Etna, the beech woods rise up to an altitude
of 2,280 metres on the volcanic lava, forming part of
the floral retinue of pubescent oak woods. The beech of
Acqua Rocca stands next to a spring at the upper part of a
waterfall, overlooking a lush valley.
Natura 2000: Habitats, 9220 - * Apennine beech forests
with Abies alba and beech forests with Abies nebrodensis,
9270 - Hellenic beech forests with Abies borisii-regis,
9110 - Luzulo-Fagetum beech forests, 9120 - Atlantic
acidophilous beech forests with Ilex and sometimes also
Taxus in the shrublayer (Quercinion robori-petraeae or Ilici-
Fagenion), 9130 - Asperulo-Fagetum beech forests, 9140
- Medio-European subalpine beech woods with Acer and
Rumex arifolius, 9150 - Medio-European limestone beech
forests of the Cephalanthero-Fagion, 9160 - Sub-Atlantic
and medio-European oak or oakhornbeam forests of the
Carpinion betuli, 9170 - Galio-Carpinetum oak-hornbeam
forests, 91K0 - Illyrian Fagus sylvatica forests (Aremonio-
Fagion), 91V0 - Dacian Beech forests (Symphyto-Fagion),
91W0 - Moesian beech forests, 91X0 - *Dobrogean Beech
forests, 91BA - Moesian silver fir forests, 91CA -Rhodopide
and Balkan Range Scots pine forests, 9280 - Quercus
frainetto woods. “Mount Etna”, World Heritage Site. n

n 156 157 n
 Guadarranque
Narrow-leafed Ash
Fraxinus angustifolia Vahl.
Villuercas Mountains and Guadarranque Valley – Spain

A
sh forests are formations with a wide distribution
area in the Mediterranean region, associated with
watercourses and valley bottoms with fresh soils and
a high water table. They grow alongside groves of poplars,
elms, alders and willows, forming riparian gallery forests.
A good example of this can be found in the Guadarranque
Valley in the mountains of Villuercas in Extremadura. This
is the environment in which La Lorera de la Trucha is
found, protected as Singular Tree Grove. This forest has
great botanical value as it is home to one of Spain’s largest
relict forest communities of laurel from the species Prunus
lusitanica subsp. lusitanica.
These dehesas of ash trees are a very special type of formation
that has been exploited by humans through a combination
of pasture, forage and timber. They are known as pollarding
ashes a traditional subsistence technique whereby the trees
are subjected to a type of low pruning or pollarding which
forces the production of young shoots. The overexploitation
of water resources, the abandonment of the dehesas and
rural depopulation are its main threats.
Natura 2000: Habitats, 92A0 - Salix alba and Populus alba
galleries, 91F0 - Riparian mixed forests of Quercus robur, Ulmus
laevis and Ulmus minor, Fraxinus excelsior or Fraxinus angustifolia,
along the great rivers (Ulmenion minoris), 91B0 - Thermophilous
Fraxinus angustifolia woods, 91L0 - Illyrian oak –hornbeam
forests (Erythronio-Carpinion), 92C0 - Platanus orientalis and
Liquidambar orientalis woods (Plantanion orientalis). n

n 158 159 n
 Zambujeiro
Olea europaea L. var. sylvestris
Foros de Vale de Figueira – Portugal

S
clerophyll forests with thermophilic conditions in the
warm and temperate variants of semi-arid and sub-
humid bioclimates on calcareous sub-soils are among
the most seriously affected forests in the Mediterranean basin.
From a phytosociological point of view, with the inclusion of
specific variants, they integrate in forests of Oleo-Ceratonion
in the western Mediterranean and Ceratonio-Pistacion in the
eastern Mediterranean.
The olive tree Olea europaea is the most characteristic
species and the one that most clearly defines the
Mediterranean climate, being found close to the coast with
taxa such as Pistacia lentiscus, Pistacia atlantica, Pistacia
palaestina, Ceratonia siliqua and Chamaerops humilis. Being
accustomed to viewing this species as a type of shrub, it
might seem surprising to know that most of them can reach a
height of 20 metres and in the case of the olive tree can even
exceed 30 metres. These plant communities have declined
significantly across the whole Mediterranean area due to
being displaced by human settlements to establish farming
and stockbreeding holdings.
The Zambujeiro in the Foros de Vale de Figueira is a huge
wild olive tree with very unique characteristics in Portugal,
with a trunk circumference at the base of 20 metres, a crown
diameter at its widest point of 19 metres and a height of 10
metres. Natura 2000: Habitats, 9320 - Olea and Ceratonia
forests. 5230 - * Arborescent matorral with Laurus nobilis. n

n 160 161 n
 Cornicabra
Pistacia terebinthus L.
Sierra Mágina – Spain

T
his species is found across the Mediterranean region
and forms part of sclerophyll forests at meso-supra-oro-
Mediterranean altitude belts. On the Iberian Peninsula
it grows alongside Olea europaea, Quercus ilex, Quercus
coccifera, Arbutus unedo, Phillyrea angustifolia, Rhamnus
alaternus, Pistacia lentiscus, Crataegus monogyna, Acer
monspessulanum, Rubia peregrina, Jasminum fruticans,
Smilax aspera and Lonicera implexa. On the west coast of
the Mediterranean it was mentioned by Theophrastus as
growing in Syria and the island of Crete. In Cyprus it grows
alongside Quercus infectoria, Quercus brachyphylla, Quercus
coccifera ssp. calliprinos, Arbutus andrachne, Acer syriacum,
Fontanesia phillyreoides, Aristolochia altissima and Styrax
officinalis.
It can exceed 20 metres in height and 3 metres in trunk
circumference, although it usually tends to grow in the form
of a shrub. In early spring, it produces a crimson burst of
unisex flowers arranged in clustered, multi-floral panicles
on the branches of the previous year. In Spain, the common
name of the Pistacia terebinthus species is ‘cornicabra’
(goat’s horn) due to the fact that the plant often displays long
galls which look like the horns of a goat, caused by the aphid
species Baizongia pistaciae
This species is of great value to birds and small mammals
which feed on its fruits and disperse its seeds. Its main threats
have traditionally been the exploitation since time immemorial
for its resin and wood, over-grazing and forest fires. Natura
2000: Habitats, 9340 - Quercus ilex and Quercus rotundifolia
forests, 93A0 -Woodlands with Quercus infectoria (Anagyro
foetidae- Quercetum infectoriae). n

n 162 163 n
 The Negrón White Poplar
Populus alba L.
Bohilgues River - Spain
T
he range of riparian gallery forests, including alluvial coastal
zones, stretches across the Mediterranean region around
forests of deciduous species such as Populus alba, Populus
nigra, Ulmus minor, Fraxinus angustifolia and Salix alba. The
white poplar covers extensive areas of the Mediterranean coast
where it grows in coastal wetlands and marshes, which have
been thoroughly transformed by farming activities and urban
development that have considerably reduced their presence and
extension.
The illustrious oenologist, winemaker and ampelologist Rafael
Janini, an agricultural engineer at the Valencia Provincial
Council, was in 1914 one of the first people in the world to study
n 164
monumental trees. His work Algunos árboles y arbustos viejos de
la provincia de Valencia (Some Ancient Trees and Shrubs of the
Province of Valencia) was one of the first publications, illustrated
by photographs, to record the extraordinary value of this living
heritage. The Negrón White Poplar is a survivor or, as the maestro
liked to say, an old and weary tree, replete with the future.
Natura 2000: Habitats, 92A0 - Salix alba and Populus alba
galleries, 3280 - Constantly flowing Mediterranean rivers with
Paspalo-Agrostidion species and hanging curtains of Salix
and Populus alba, 91N0 - *Pannonic inland sand dune thicket
(Junipero-Populetum albae), 92C0 - Platanus orientalis and
Liquidambar orientalis woods (Plantanion orientalis). n
165 n
Black poplar
Populus nigra L.
Bohilgues River - Spain 167 n
 Golden Oak
Quercus alnifolia Poech.
Troodos National Forest Park – Cyprus
T
he Quercus alnifolia is one of the scarcest endemic sclerophyll
oaks in the eastern Mediterranean, with distribution limited
to very basic outcrops on Mount Troodos in Cyprus. It lives in
the meso-Mediterranean vegetation belt at altitudes of between
400 and 1,700 metres in a cool, sub-humid bioclimate, tolerating
a period of summer drought that can extend over five months. It
is associated with Cedrus libani subsp. brevifolia, Pinus brutia,
n 168
Acer sempervirens, Arbutus andrachne, Platanus orientalis,
Helichrysum microphyllum, Sedum cyprium, Cyclamen cyprium,
Crepis fraasii and Stellaria cilicica. From a genetic point of view,
it is a species very close to Quercus ilex and Quercus coccifera,
which might indicate that its insular isolation has facilitated
recent speciation. Natura 2000: Habitat 9390 - *Scrub & low
forest vegetation with Quercus alnifolia. n
169 n
 Kermes Oak of
Mesa Potami
Quercus coccifera L. subsp. calliprinos (Webb) Holmboe
Crete – Greece

O
ne of the most notable groups of Mediterranean
sclerophyll oaks is the coccifera complex. Quercus
coccifera can behave as a very variable collective
species in which it is difficult to make clear differentiations at
an intraspecific level based on morphological, geographical,
biochemical or genetic characteristics. It encompasses both
spreading shrub and tree forms which have been defined
respectively as Quercus coccifera subsp. coccifera and
Quercus coccifera subsp. calliprinos. They grow together in
different locations in their distribution areas of Greece, Sicily,
North Africa and Portugal.
It lives in the thermo- and meso-Mediterranean vegetation
belts, occasionally reaching the supra-Mediterranean belt
in humid, sub-humid and semi-arid bioclimates, growing
alongside most Mediterranean tree species. It was used in
ancient times to obtain a crimson dye from an insect from
the Kermes genus that lives as a parasite on its leaves.
Forestry overexploitation, over-grazing and forest fires are
its main threats. Natura 2000: Habitat, 93A0 - Woodlands
with Quercus infectoria (Anagyro foetidae- Quercetum
infectoriae). n

n 170 171 n
 Barranc dels Horts Forest
Quercus faginea Lam., Quercus ilex L.
Ares del Maestre – Spain

T
he Barranc dels Horts is a tract of over 700 hectares of
farming and forestry land at an altitude of between 675
and 1,175 metres. It is one of the very few formations
in the Mediterranean basin of hundreds of Quercus faginea
and Quercus ilex that are several hundred years old. Having
been farmed sustainably for centuries for livestock, crops,
firewood, charcoal and lime, at the beginning of the 1990s
some of the huge trees were felled which had tremendous
social repercussions resulting in a call for their protection.
Among the abundant biodiversity in this area are various
different species of lichens from the genera of Xanthoria,
Parmelia, Diploschistes and Caloplaca; fungi from Boletus,
Armillaria, Lactarius, Hebeloma, Hericium, Lycoperdon,
Geaster, Agaricus; rock-dwelling plants such as Sarcocapnos
enneaphylla, Chaenorhinum origanifolium subsp. crassifolium;
arthropods such as Scolopendra sp. and Buthus sp.; and
vertebrates including Malpolon monspessulanum, Vipera
latastei, Lacerta lepida, Capra hispanica, Vulpes vulpes, Falco
peregrinus, Nyctalus leisleri, Barbastella barbastellus, Corvus
corone, Oriolus oriolus, Upupa epops, Garrulus glandarius,
Turdus merula, Alectoris rufa, Dendrocopos major, Podarcis
hipanica, Psammodromus algirus and Psammodromus
hispanicus. Natura 2000: Habitats, 9240 - Quercus faginea
and Quercus canariensis Iberian, 9340 - Quercus ilex and
Quercus rotundifolia forests, 9540 Mediterranean pine forests
with endemic Mesogean pines, 2180 - Wooded dunes of the
Atlantic, Continental and Boreal region, 5230 - * Arborescent
matorral with Laurus nobilis. n

n 172 173 n
Barranc dels Horts Forest
Quercus faginea Lam., Quercus ilex L.
Ares del Maestre – Spain 175 n
 Il-Ballut tal-Wuardija
Quercus ilex L.
Malta
T
he strategic location of the Maltese archipelago in the
Mediterranean meant that during the Würm glacial period
these lands served as a bridge for vegetation between
Europe and Africa. In the same way, the trade routes between
the people on the east and west of the Mediterranean led to
the incorporation of different species of plants by local farmers.
Findings from the Bronze Age on these islands show that human
activity was dependent on the use of wood from local forests.
Since then, the military, cultural and religious vicissitudes related
to the geostrategic role of Malta, and also to meet the basic
n 176
needs of the population, have led its vegetation and forests to a
very precarious situation.
Fortunately, there are still some vestiges remaining as a witness
to the potential of this land to accommodate luxuriant forests,
such as Il-Ballut tal-Imgiebah and Il-Ballut tal-Wuardija, two tiny
groups of relict vegetation of Quercus ilex. The latter is the oldest
and most extensive of Malta, though there are also some ancient
Ceratonia siliqua, which shelter more than seventy species of
flora and fauna under their dense vaulted crowns, including a
population of serotine bats (Eptesicus serotinus). n
177 n
 Vallée du Fango
Quercus ilex L.
Corsica – France

M
editerranean sclerophyll woodland dominated by
Quercus ilex and accompanied with Arbutus une-
do, Phillyrea llatifolia, Pinus nigra subsp. laricio,
Ilex aquifolium, Taxus baccata, Myrtus communis, Cistus
salvifolius, Cistus incanus, Cistus monspeliensis, Smilax
aspera, Clematis flammula and Rubia peregrina. In this
forest, grow multi-centennial holm oaks that reaching
heights of over 30 m, showing a natural shape, that not
having been subjected to forestal operations, agricultur-
al or livestock.
Located in the north-west of Corsica, this biosphere re-
serve follows the limits of the Fango Valley watershed.
The Fango River is a mountain torrent that flows into the
Gulf of Galéria in Corsica. The biosphere reserve rises
from the level of the Mediterranean sea up to an altitude
of 2,556 meters above sea level.
Natura 2000: Habitats, 9340 - Quercus ilex and Quer-
cus rotundifolia forests, 9540 Mediterranean pine forests
with endemic Mesogean pines, 2180 - Wooded dunes of
the Atlantic, Continental and Boreal region, 5230 - * Ar-
borescent matorral with Laurus nobilis. “Vallée du Fan-
go” Biosphere Reserve. n

n 178 179 n
 Carbonara Forest &
Ilice du Carrinu
Quercus ilex L.
Madonie Regional Natural Park – Sicily – Italy

T
he Holm oaks from the ilex complex, an emblematic
species of the sclerophyll forests of the central and
western Mediterranean region, can be regarded as a
collective species that includes different and very variable
infraspecific subtypes. They are best represented in the
Iberian Peninsula and North Africa, although they can also be
found in the Maritime Alps, Italy and the Balkans, becoming
more dispersed and localized in the islands of the Aegean
and the western coast of Turkey. The forests optimal growth
zone is in the meso-Mediterranean belt from sea level up to
an altitude of 500 metres, but their populations also extend to
the thermo-supra-oro-Mediterranean belts up to an altitude
of 2,800 metres in certain parts of the western High Atlas
mountains.
In the Madonie Regional Natural Park in Sicily they grow
in mixed forests with Quercus amplifolia, Quercus suber,
Quercus congesta, Quercus dalechampii, Quercus virgiliana,
Quercus ilex and Quercus petraea. In the municipality of
Isnello there is a noteworthy example of a Quercus ilex with
a trunk circumference of more than 8 metres. Meanwhile,
on the volcanic substrate of the skirts of Mount Etna there
is another magnificent holm oak with a crown diameter of
almost 30 metres in which the lower branches have managed
to form a perfect dome.
Natura 2000: Habitats, 9340 - Quercus ilex and Quercus
rotundifolia forests, 9540 Mediterranean pine forests with
endemic Mesogean pines, 2180 - Wooded dunes of the
Atlantic, Continental and Boreal region, 5230 - * Arborescent
matorral with Laurus nobilis. ”Mount Etna”, World Heritage
Site. n

n 180 181 n
Ilice du Carrinu
Quercus ilex L.
Milo – Sicily – Italy. 183 n
 Sessile Oak of Pomieri
Quercus petraea (Matt.) Liebl.
Madonie Regional Natural Park – Sicily – Italy

T
his is a characteristic species of temperate European
forests. It grows in western, central and southern Europe
and in western Asia as far as Crimea and Transcaucasia.
Its best representations can be found at between 300 and
1,500 m, although it is capable of growing at higher altitudes.
It is associated with mixed forests including Fagus sylvatica,
Betula sp., Pinus sylvestris, Quercus robur and Quercus
pyrenaica.
Its most southerly forest can be found in Madonie in Sicily,
where this wonderful specimen of sessile oak stands at an
altitude of 1,300 metres. It is 22 metres high, has a trunk
circumference of 7 metres and covers an area of 450 m2.
Natura 2000: Habitats, 9110 - Luzulo-Fagetum beech
forests, 9130 - Asperulo-Fagetum beech forests, 9160 - Sub-
Atlantic and medio-European oak or oakhornbeam forests of
the Carpinion betuli. 9170 Galio-Carpinetum oak-hornbeam
forests, 9190 - Old acidophilous oak woods with Quercus
robur on sandy plains, 91A0 - Old sessile oak woods with
Ilex and Blechnum in the British Isles, 91G0 - * Pannonic
woods with Quercus petraea and Carpinus betulus, 91M0 -
Pannonian-Balkanic turkey oak- sessile oak forests, 91W0 -
Moesian beech forests, 91Z0 - Moesian Silver lime woods. n

n 184 185 n
 Large-leaved Lime of
Otsindundua Bridge
Tilia platyphyllos Scop.
Belagua River – Pyrenees – Spain

T
he Large-leaved Lime is a typical species of temperate
deciduous forests and inhabits much of central Europe
and western Asia. In the Mediterranean region its best
forests are in the supra-Mediterranean belt in sub-humid
and cool-humid areas along rivers, gullies and gorges. In the
Pyrenees its forests are home to a great wealth of flora, with
representatives of the phytosociological group Quercetalia
pubescentis with taxa such as Acer monspessulanum,
Acer campestre, Sorbus domestica, Buxus sempervirens,
Quercus pubescens, Corylus avellana, Ulmus glabra, Taxus
baccata and Tilia cordata, amongst others. In the eastern
Mediterranean it is associated with Acer pseudoplatanus
giving rise to the Lunario-Acerenion sub-alliance; the sub-
alliance of Tilio-Acerenion is the southernmost example of
this presentation in the Iberian Peninsula.
Natura 2000: Habitats, 9180 * Tilio-Acerion forests of slopes,
screes and ravines, 91I0 - * Euro-Siberian steppic woods
with Quercus spp., 91H0 - * Pannonian woods with Quercus
pubescens. n

n 186 187 n
 Cretan Zelkova
Zelkova abelicea (Lam.) Boiss.
Xeropotamos – Crete – Greece

T
his species is endemic to the island of Crete with exiguous
populations in eight locations across the three main mountain
massifs on the island. One of the best reserves of the
species is found in the upper part of the Gorge of Samaria, where
there are treelike species growing among forests of Cupressus
sempervirens and Acer sempervirens. Along with Zelkova sícula,
a taxon found exclusively in Sicily, there are only 200 trees.
These species bear witness to the role that Mediterranean
islands played as a haven for continental European flora during
the advance of the Quaternary glaciations. In Crete the species is
threatened by over-grazing, forest fires and urban development.
The situation of this species is unfavourable because of its small
population and an uncertain future. Natura 2000: Specie of
Community Interest, Annex II and Annex IV. Red List Category
of Threatened Species, IUCN: Endangered (EN). “Gorge of
Samaria” Biosphere Reserve. n

n 188 189 n
 Monumental Trees
in Agricultural Landscapes

Agro-biodiversity people migrate to the cities, e specially the coastal areas.

Small productions lose profitability and are abandoned,

T
raditional rural landscapes are the product of a mix and with them the cultivation of the indigenous crop
of natural, cultural, social, historical and economic varieties that are lost for ever.
relationships that man has had with the environment
The livestock and animal waste, that once was an ancient
throughout history. The agricultural landscape derives from
and precious natural compost, is now concentrated in the
a deep and ancient relation between man and nature with
farms and becomes a dangerous pollutant. The cultivated
the objective of meeting sustenance needs and resources.
fields expand through the general mechanisation and the
Not the only, but certainly one of the most enduring
establishment of monoculture, using large amounts of
transformations that the natural landscape has undergone.
chemicals, fertilisers, pesticides and herbicides, which
First the flat and fertile lands, and in times of scarcity even
were barely used before. The bees and pollinating insects
the most rugged of landscapes were cultivated with such
bristle severely, over 80% of the European Union crops
intensity that just a few areas of European territory have
depend on them for its pollination, that reaches a financial
never been cultivated and grazed.
value of 15,000 million Euros, which ends up affecting the
Little by little, the farming and cattle activity changed agricultural and agro-industrial sector.
the primitive forest, leaving its print in the landscaping.
The creation of new varieties of genetically modified
This millenary activity has flattered the formation of
plants, are in principle more productive, but they can
numberless variations in the agriculture landscapes that
not or should not be allowed to reproduce, leading to
express the natural diversity of the geographic zones as
a loss of traditional fruit and vegetable diversity. The
well as the cultural patrimony and harvests related to
agricultural transformation takes the natural hedge,
it. The technological revolution in agriculture that took
edge vegetation and riparian vegetation, are channelled
place around the middle of the last century, brought
courses of rivers and affluents. The demand of the
with it a substantial change in relation to landscaping
highest productivity stands out.
and agricultural life. For the first time, a small number
of agricultures, thanks to the technical control and the The extensive agriculture, introduced in the landscape
availability to control environmental variables at a small through the centuries, a legacy of our ancestors and
scale, were enough to cover the needs of products culture, adapted to local conditions and terrain, respectful
and provisions for the population. Almost anywhere of the environment, with a scarce production but a
the most exotic products could be harvested and special quality, consisting of old varieties of a unique and
commercialised. The rural area is depopulated and the unmistakeable fruit flavours, fall. The cultural diversity,

Olive tree - Olea europaea

Pedralva - Spain
Picture of Janini book, 1914 191 n
 genetic diversity, diversity of species and varieties and
diversity of agricultural ecosystems, is threatened. This
matter has been quantified by FAO, 75% of the genetic
diversity of worldwide crops has disappeared since 1990.
If we take as an example one of the most consumed fruit
on the planet, the apple, I must say that for two centuries
had surveyed more than 10,000 different varieties while
now mainly sold ten. Apricot tree, hawthorn tree, cherry
tree, fig tree, almond tree, walnut tree, pear tree, avocado
tree do, hazelnut tree, orange tree, lemon tree, citron tree,
plum tree, persimmon tree, peaches tree, quinces tree,
persimmon trees and pomelo tree with tens of thousands
of European landraces are letting lose.
It is not easy to grow old being a fruit tree, now the average
productive life rarely exceeds a few decades. It is rare that
a fruit tree is allowed to exceed one hundred years, as the
chestnut, carob and olive trees and a few others, so yes, if
they are in marginal or difficult to machine.
The traditional agricultural landscape can allow the
crop compatibility and coexistence of abundant natural
biodiversity. However, since the middle of last century the
relentless industrialization process of agriculture and the
consequent decline of traditional activities have caused
the abandonment of much of the land less susceptible the
process of mechanization and rural depopulation. These
favour the increase of erosion and land degradation, the
spread of large-scale forest fires and the fragmentation
of ecosystems of Natura 2000 network. It is important
to recognize and count the rural population in its
double aspect of quality food producers and curators of
biodiversity that generate ecosystem services. n

n 192 Holm oak · Quercus ilex · Utiel-Requena Region - Spain 193 n

 Bouches du Rhône
Cupressus sempervirens L. var. pyramidalis
Camargue Regional Nature Park – France.

T
he River Rhone, one of the biggest contributors of fresh
water to the Mediterranean Sea, flows out in one of
the most fertile and fecund landscapes in Europe. The
Camargue Regional Nature Park is made up of lakes, swamps,
marshes, salt flats, rice fields and orchards, being home to an
extraordinary diversity of flora and wildlife, particularly birds.
The fertile sediments brought down by the Rhone make it
easy to grow apples, pears, vines, vegetables and cereals.
However, this area is also very windy as the air masses blow
along the Rhone valley at great speeds. In these conditions,
barriers of cypress trees are one of the best ways of
protecting crop fields. Having been planted here since time
immemorial, these evergreen rows which have left their mark
on the landscape were once in danger of disappearing as
a result of the lethal cypress canker disease caused by the
vascular fungus Seiridium cardinale. “Camargue” Biosphere
Reserve. n

n 194 195 n
 Strada della Foce
Cupressus sempervirens L. var. pyramidalis
Tuscany – Italy

R
ecent genetic studies carried out by the Institute for
the Protection of Plants (CNR) in Florence have shown
that the cypresses growing in Italy are related to the
natural populations in the western Mediterranean, so Italy is
the second homeland of the Mediterranean cypress. They
spread across the whole Roman Empire during its period
of domination as a symbol of culture and civilization. The
landscapes of cypress trees are a key element of the Tuscan
economy and have become a universal symbol.
In Italy you can enjoy the cypress in the form of forests, such
as the “Bosco degli Zappini” in Fontegreca where there is a
wood of over 70 hectares which was already being mentioned
in documents as early as the 16th century. The cypress tree
is also an essential feature of historic Renaissance gardens
such as those at “Villa d’Este”, “Giardino di Boboli” o “Strada
della Foce”. The “Viale dei Cipressi di Bolgheri” in Maremma
in Tuscany is a double alignment of cypresses stretching for
almost 5 kilometres which was planted in 1832 and to which
the Nobel prizewinning Italian writer Carducci dedicated
his poem ‘Davanti San Guido’. It is protected as a Natural
Monumental Asset of National Artistic and Historic and is one
of the most outstanding and representative examples of the
role of the cypress in Tuscany. n

n 196 197 n
 Juniper of Opoul
Juniperus oxycedrus L.
Opoul – France

T
he thermophile junipers prefer to integrate in thermo-
Mediterranean vegetation belts in either azonal dune
formations or sclerophyll forests of Quercus spp. The
Opoul juniper bears witness to the size these long-suffering
trees can reach; there are documented examples of junipers
with trunk diameters of over 4 metres. They have been used
for wood, to extract the exclusive essences it contains, and
they have been ravaged by forest fires and driven from their
lands by agricultural transformations. This old, solitary and
well-known “Cade”, the name by which the species is known
in the French Roussillon, stands alone in the middle of the
vineyard, waiting, sick and injured, for help that does not
come.
Natura 2000: Habitat, 5210 - Arborescent matorral with
Juniperus spp., 2250 - * Coastal dunes with Juniperus
spp., 2270 * - Wooded dunes with Pinus pinea and/or
Pinus pinaster, 9560 - * Endemic forests with Juniperus
spp. Red List Category of Threatened Species, IUCN:
Least Concern (LC). n

n 198 199 n
 Atalaya Phoenician
Juniper
Juniperus phoenicea L.
Fuenterrobles – Spain

T
he Phoenician juniper can form very large, dense and
complex woods among masses of Mediterranean
sclerophyll vegetation, from sea level up to an altitude
of 2,000 metres, with a greater presence on the western side
of the Mediterranean. The junipers in the Phoenicea group
have a great capacity to colonize poor, sandy, volcanic,
saline or rocky soils in arid, semi-arid and sub-humid
bioclimates. Having been very abundant in the past, they
have been subject to overexploitation across their whole area
of distribution to make charcoal. Apart from the spread of
farming and over-grazing, they are threatened by intensive
urban development of the coast and forest fires. Increasingly
rare, the Phoenician juniper is in a very poor situation in the
form of small, scattered stands and isolated individual trees.
Today, estimates indicate that their populations in North
Africa, where they are more widespread, have shrunk by
around 70%.
Natura 2000: Habitats, 9560 - * Endemic forests with Juniperus
spp., 2250 - * Coastal dunes with Juniperus ssp., 5210 -
*Arborescent matorral with Juniperus spp. Red List Category
of Threatened Species, IUCN: Least Concern (LC). n

n 200 201 n
 Bordighera Palm Grove
Phoenix dactylifera L.
Bordighera – Italy

T
he presence of date palms on the Ligurian coast has
been documented for over 1,000 years, associated with
maritime trade with North Africa. The cultivation of date
palms was part of the local farming activities, occupying the
edges of small, terraced allotments dropping down from the
Maritime Alps to the Mediterranean Sea. The main product
of the palms was their leaves, which were traditionally used
for religious celebrations such as the Catholic and Jewish
Passover.
During the 17th century, as a result of the upsurge in people’s
interest in and development of natural sciences, there was
an increase in the number of trips by naturalists of central
Europe to the Mediterranean, where they were surprised by
the lushness of the landscape. From that time onwards, the
Italian Riviera became a favourite destination for holidays
and health vacations. The introduction of the railway and the
opening of the Suez Canal led to an influx of travellers and
plants from every corner of the world. This means that this
region boasts some magnificent collections of exotic plants
from all over the world, genuine reserves of biodiversity, as
some of them are at risk of extinction in their regions of origin.
However, the size of the Bordighera Palm Grove has declined
considerably as a result of the urban growth associated
with tourism. As well as the decline in agriculture and, more
recently, the arrival of the red palm weevil, this has meant
that the palm grove is in imminent danger of disappearing. n

n 202 203 n
 Carob Tree
Ceratonia siliqua L.
Laetiporus sulphureus (Bull.) Bondartsev & Singer
Monastery of Corpus Christi – Llutxent – Spain
T
he carob is a species found all around the Mediterranean and
is typical of the thermo-Mediterranean belt. It is widespread
across the whole region as a dryland crop, grown for the
production of its fruit. There are few known natural populations,
where it is associated with Arbutus unedo, Fraxinus ornus,
Laurus nobilis, Olea europaea var. sylvestris, Phillyrea latifolia,
Quercus ilex, Rubia peregrina subsp. longifolia, Smilax aspera
var. altissima and Viburnum tinus.
It is an extremely long-living tree which can achieve considerable
development, in spite of the fact that agricultural pruning
considerably diminishes its vigour. Secular carob trees are very
valuable for the conservation of the biodiversity of flora and
fauna in the Mediterranean, as well as playing a key role in the
fight against desertification. Threats to old carob trees include
n 204
the abandonment of agricultural activities, rural depopulation,
the transformation of dryland farming to irrigated crop fields, and
urbanistic pressure.
The sulphur polypore (Laetiporus sulphurous) is a saproxylic
fungus that populates very weak or damaged trees and is a
good example of the flora known for its natural balancing effect,
responsible for completing the nutrient cycle of ecosystems.
The carob tree of Quinta de Parra in the Portuguese Algarve
has a trunk circumference of 13 metres, one of the largest in the
Iberian Peninsula. Meanwhile, the ‘garrofer’ at the Monastery of
Llutxent in the province of Valencia bears witness to the use of
the fruit of this species for equine feed. Natura 2000: Habitats,
5230 - * Arborescent matorral with Laurus nobilis, 9320 - Olea
and Ceratonia forests. n
205 n
Carob Tree
Ceratonia siliqua L
Quinta da Parra, Moncarapacho – Portugal 207 n
 Belabarce Walnut
Juglans regia L.
Roncal Valley – Pyrenees – Spain

T
his species is typical of riverside woodlands in the eastern
Mediterranean. It grows naturally in southeast Europe
and western Asia from Greece as far as the Himalayas,
associated with trees such as Platanus orientalis, Liquidambar
orientalis, Pterocarya fraxinifolia and Rhododendron ponticum
and lianas such as Periploca graeca and Cyprinia gracilis.
The species spread across Europe during the Roman era,
mainly as a fruit tree although its wood is also of excellent
quality and is very highly regarded. It is associated with
human activities in orchards, on the borders of crop fields and
on mountain slopes. In its area of origin, the natural forests
are threatened by fruit collection, overgrazing and wood
logging, marking a descendant population trend. Natura
2000: Habitats, 92C0 - Platanus orientalis and Liquidambar
orientalis woods (Plantanion orientalis), 92A0 - Salix alba
and Populus alba galleries. Red List Category of Threatened
Species, IUCN: Near Threatened (NT). n

n 208 209 n
 Phoenix Olive Trees
Olea europaea L. var. europaea
Phoenix – Crete – Greece

T
he olive tree was one of the first trees to be domesticated
on the eastern coast of the Mediterranean. From there,
its cultivation extended across the whole Mediterranean
region, on many occasions taking advantage of wild olive
popultions for grafting. In Minoan art dating back to 3,500
years ago, the olive and its branches, fruits and flowers were
used as inspiration for paintings and the decoration of vases
and jewellery.
The Phoenix olive trees bear witness to the extraordinary
capacity for survival of this species in even the harshest
and most arid of landscapes. Few trees have been more
generous to humanity. Yet in the last few decades, these
ancestral trees, from unique native varieties that in many
cases are still unknown to science, have been abandoned,
cornered, chopped down and plundered as a result of market
forces that seem unable to value them and fail to appreciate
their essential environmental role in protecting the soil,
biodiversity, agro-biodiversity and cultural diversity. n

n 210 211 n
 Monumental Olives
of Maestrazgo
Olea europaea L. var. europaea
Maestrazgo – Spain

O
ne of the main assets of the traditional olive grove in
relation to the conservation of biodiversity is very much
related to the abundance of resident, migratory or
wintering bird species found there, seeking food, shelter or
somewhere to nest. Examples include Alectoris rufa, Athene
noctua, Lullula arborea, Oenathe hispanica, Galerida theklae,
Hirundo rustica, Saxicola torquatus, Lanius excubitor, Lanius
senator, Emberiza cirlus, Turdus philomelos, Turdus iliacus,
Erithacus rubecula, Fringilla coelebs and Cercotrichas
galactotes.
Valencian Community Act 4/2006 on the Heritage of
Monumental Trees directly protects every tree over 350 years
old. According to the agricultural associations in the county
of Maestrazgo in the north of the province of Castellón, there
are more than 4,000 olive trees protected as ‘Monumental
Trees’. This has managed to put an end to their despoilment,
protecting the land and allowing a unique olive oil in the world
to be commercialized. There are many ancient olive trees in
the Mediterranean area that need social and political action
on this scale. n

n 212 213 n
 Pollarding Poplar
Populus nigra L.
Ababuj – Spain

T
his species is found in Europe, Asia and North Africa and
forms part of the riparian vegetation along watercourses
and copses. It grows from sea level up to an altitude
of 1,800 metres. Plantations of ‘trasmocho’ or ‘cabecero’
poplars (pollarded), following the meandering of rivers, at the
edges of crop fields and the areas around springs to obtain
beams, firewood and forage, are an essential component of
the traditional landscape and culture of central and southern
Europe.
In many towns in the arid south of Aragon in Spain, these are
almost the only trees of any size to continue existing in this
landscape, forming an essential microhabitat for preserving
bryophytes, lichen and saproxylic organisms. Many stretches
of the Alfambra, Jiloca, Pancrudo, Aguas Vivas, Estercuel,
Gualope, de la Val, Huerva, Fuenteferrada and Piedra rivers
are still home to some of the finest landscapes featuring
these trees. Their main threats are from drying-out of the
land and rechanneling of watercourses, the extraction of
subterranean water from wells which make the water table
drop, rural depopulation and the spread of intensive farming.
Natura 2000: Habitats, 91E0 - * Alluvial forests with Alnus
glutinosa and Fraxinus excelsior (Alno-Padion, Alnion incanae,
Salicion albae), 91F0 - Riparian mixed forests of Quercus
robur, Ulmus laevis and Ulmus minor, Fraxinus excelsior
or Fraxinus angustifolia, along the great rivers (Ulmenion
minoris). . Red List Category of Threatened Species, IUCN:
Least Concern (LC). n

n 214 215 n
 Almond & Lesser Kestrel
Prunus dulcis (Mill.) D.A. Webb.
Falco naumanni Fleischer
Castellón – Spain
S
ome 26 species of wild almond trees are known, which share
a common geographical area between the Middle East
and Central Asia, in Turkmenistan, Uzbekistan, Tajikistan,
Afghanistan, Turkey, Armenia, Pakistan, Iran, Iraq, southern
Russia, China and Mongolia. The tree grows in gorges and on
rocky slopes, in extreme xerophytic conditions on the steppes
and semi-desert zones between 800 and 1,700 metres. They are
generally small trees or shrubs, very rustic, which may have tough
pointed branches in the shape of spines to protect themselves
from herbivores.
The natural populations have a wide variety of shapes and
behaviours, in addition to which human selection and hybridization
n 216
has adapted them to different geographical zones. Until just a
few decades ago, the cultivation of almond trees as a dryland
crop was very common on both sides of the Mediterranean, but
today this is very scarce.
The lesser kestrel is a small falcon that is very useful to agriculture
as it feeds on insects and rodents. In the 1950s there was a
sharp drop in their population due to the indiscriminate use of
poison and hunting. Natura 2000: Specie of Community Interest,
Annex I. Red List Category of Threatened Species, IUCN of Falco
naumanni: Least Concern (LC). n
217 n
 The Terrona Holm Oak
Quercus ilex L.
Zarza de Montánchez - Spain

T
he dehesas are a typical agro-pastoral formation in the
Iberian Peninsula of great environmental, economic and
ecological worth. They combine adult trees, mainly holm
oaks, cork oaks and oaks, with meadows for livestock, the
cultivation of agricultural crops and the extraction of cork,
wood and charcoal. It is one of the most characteristic
landscapes in Extremadura, Andalusia, southern Castile and
Leon, and Portugal. These dehesas are home to some very
important species for the conservation of biodiversity such
as Aquila adalberti, Ciconia nigra and Lynx pardinus and offer
an essential habitat for various species of saproxylic flora
and fauna.
The Terrona holm oak, with a trunk circumference of over
8 metres and a crown diameter of 27 metres, has presided
over a fertile dehesa in the town of Zarza de Montánchez for
more than eight centuries. It was the first singular tree to be
protected in the community of Extremadura, since when it
has received all kinds of care. Some years ago, after a lifetime
of providing fruit for the Iberian pigs which sheltered, bred
and fed underneath its branches, it began to need support,
which has been provided by some Gaudiesque forks to help
preserve its integrity and majestic silhouette. n

n 218 219 n
 Holm Oaks of
Houses of Paterna
Quercus ilex L.
Ayora – Spain

T
he area currently estimated to be covered by Quercus
ilex in the Mediterranean region is around 6.5 million
hectares, with Spain, Portugal, Morocco and Algeria
being the countries with the largest expanses. This is half
of its potential area, with charcoal production, the spread of
farming, forest fires and intensive stockbreeding being some
of the main reasons for this reduction. The conservation of
large holm oak groves in the Iberian Peninsula is very closely
associated with the management and profitability of dehesas.
In ancient times these dehesas proliferated across the whole
of Spain. The cereal-growing landscape of the Casas de
Paterna in Ayora shows off its greenest and most hopeful
face in the spring. Near the main building, two magnificent
holm oaks stand guard next to a dovecote. This kind of
construction, which was very common in rural environments
many years ago, was built to provide a supply of eggs and
pigeons and the equally important pigeon droppings for
fertilizing the land. n

n 220 221 n
 Romanejo & La Nava
Pyrenean Oak
Quercus pyrenaica Willd.
Extremadura – Spain

T
he Quercus pyrenaica species inhabits the western
Mediterranean region, being most abundant in the
western part of the Iberian Peninsula. It is also found
in western and southwestern France and there are a few
communities in northern Morocco.
The Pyrenean Oak of La Nava is situated in the municipality of
Berzocana on the La Maribela mountain range in the county
of Villuercas. This is an agro-pastoral dehesa of deciduous
oaks where the main native bovine breed of the southwest
Iberian Peninsula graze, the Retinta bovine breed. It grows
alongside one of the highest communities of Passeriformes
in Extremadura in a reproduction zone for the black stork and
the Bechstein’s bat.
The Romanejo is one of the oldest and largest examples of
its species and has a trunk circumference at the base of over
9 metres. The crown reaches a height of 20 metres and has a
diameter of 50 metres. The tree stands on a hill between the
fertile valleys of Jerte and Ambroz.
Natura 2000: Habitats, 9190 - Old acidophilous oak woods
with Quercus robur on sandy plains, 9230 - Galicio-
Portuguese oak woods with Quercus robur and Quercus
pyrenaica. n

n 222 223 n
Romanejo Pyrenean Oak
Quercus pyrenaica Willd.
Cabezabellosa – Spain 225 n
 Duas Rodas Cork Oak
Quercus suber L.
Serra do Bispo Mount – Portugal

T
he cork oak forest is a characteristic vegetal formation of
the western Mediterranean in siliceous soils, which are
mainly found in thermo-meso-Mediterranean vegetation
belts with a humid or sub-humid bioclimate. They can also
penetrate the supra-Mediterranean belt in the Rif and High
Atlas mountains of Morocco, where specimens have been
found growing at an altitude of 2,400 metres. Quercus suber
forms part of mixed populations alongside other trees such as
Quercus ilex, Quercus pubescens, Quercus faginea, Quercus
canariensis, Pinus pinaster, Pinus pinea, Arbutus unedo and
Pyrus bourgaeana.
The cork oak forests in the more humid zones of the southern
Iberian Peninsula are home to a wide variety of mosses and
epiphyte ferns such as Davallia canariensis and Polypodium
cambricum; climbing plants, nemoral grasses, ferns, shrubs
and the insectivorous plant Drosophyllum lusitanicum. The
Duas Rodas cork oak has a trunk circumference of 6.4 metres
at its base, a crown diameter of 31 metres, is 19.5 metres
tall and is estimated to be over 400 years old. Natura 2000:
Habitats, 2180 - Wooded dunes of the Atlantic, Continental
and Boreal region, 6310 - Dehesas with evergreen Quercus
spp., 9330 - Quercus suber forests. n

n 226 227 n
 Monumental Trees in the Gardens

T
he presence of monumental trees in cities, hermitages, story of arboriculture know, between the seventeenth and
shrines, village squares and fountains has a lot to nineteenth centuries, a period of great boom and splendour.
do with the deeper meaning that European society
Under the influence of the period illustrated the European
recognizes to the mature trees in their historical, cultural
botanic gardens were enriching their collections in the form
and social relation. Throughout the history of Humanity,
of samples, sheets, propagules and plants, thanks to the
the monumental trees have been present as foundational
material from expeditions conducted worldwide. One of
and encounter trees in all cultures and civilizations.
the substantial changes of this time is the incorporation of
On the other hand the need to enjoy the calm and the palm and trees of the global flora, to the living collections
established order that reigns in a garden comes from of botanic or historic gardens, public spaces and private
ancient times, the Egyptians’ Fields of Aaru, the Garden of collections, forests arboretum of introduction and fruit
the Hesperides and the Garden of Eden are good examples. tree collections, which transformed it into lush, leafy and
In origin destined for private spaces for the enjoyment, exotic treed landscapes, treasuring today an extraordinary
prayer or study, with the exception of the trees located biodiversity of the planet.
in the public squares and fountains. Everything changed
The European and Mediterranean treed landscape owes
since the eighteenth century, with the Enlightenment, when
much to this long history of study, trade and conservation.
was established the hygienists principles with which to
A significant portion of our most iconic and recognized
improve the quality of life in cities. The industrial revolution
landscapes are the result of this relationship. As the
fostered the human concentrations near the factories, and
Mediterranean cypress in the nice Tuscany, where it is
soon began to be felt the harsh consequences on the
known that is not autochthonous, but if one of the most
health of the population. Since then, the presence of trees
emblematic and profitable cultural element worldwide.
and public gardens went from an aesthetic enjoyment to
Or the palm groves of date palms in southern Spain, with
all, to a necessity indispensable to live in the city.
Palmeral of Elche declared as a World Heritage Site.
In relation to health should also keep in mind that the
Also keep in mind that many of these allochthonous tree
foundation of the first botanical gardens in Europe in
species present in Europe, of non-invasive character, they
the mid-sixteenth century, appear linked to the birth of
are often threatened in their home areas, constituting that
the Renaissance universities in Pisa, Padua, Florence
the specimens living among us, are authentic reserves “ex
and Bologna, that would soon followed by the European
situ” of biodiversity.
universities of Zurich, Montpellier, Utrecht and Paris. At
first they were for the cultivation of medicinal plants as a Monumental trees are part of the hallmarks of all European
practical complement to medical studies. Shortly after the peoples. No matter much the species, age, size, shape,

Common elm tree - Ulmus campestris

Aras de los Olmos - Spain
Picture of Janini book, 1914 229 n
 structure or rarity, since the deeper meaning is mainly
local, rooted in history, culture, traditions, beliefs and
social memory. For this in many cases are trees with its
own name, that have been contemplated and admired
for generations. The phenomenon of emigration, the
transformation of lifestyles, acculturation and an unfair
race to highlight the “more” big, old, tall, heavy, corpulent
and historic, has left the vast majority of them, and his
legacy , helpless, harassed and threatened. All should
be equally important, valuable and necessary for the old
Europe.
In response to these considerations, the concept of
“monumental tree” can be applied to isolated individuals,
groups, sets, groves and forest formations of higher plants,
both angiosperms and gymnosperms, autochthonous or
allochthonous, which have one or more trunks enough
differentiated. Regardless if its growth is horizontal,
creeping, with arborescent structure in monocots, shrub
or lianoid. We can be found in the natural, agricultural and
urban. Or that by its scientific relevance, natural, cultural,
historical and social pose, have a high environmental
value, especially for local communities in which they find
themselves. n

La Alameda
Platanus orientalis
n 230 Xàtiva – Spain 231 n
 Atlas Cedar
Cedrus atlantica (Endl.) G. Manetti ex Carrière
El Jardín de la Francesa – Béjar – Spain

T
his species is endemic to the Atlas Mountains of
Morocco and Algeria where it thrives best at an altitude
of between 1,000 and 2,500 metres. It tends to be found
in the form of pure forests, though it is also associated with
Quercus ilex, Quercus faginea, Quercus canariensis, Acer
opalus, Acer monspessulanum, Buxus balearica, Fraxinus
dimorpha, Pinus nigra subsp. mauretanica, Abies marocana,
Abies numidica, Ilex aquifolium and Juniperus thurifera
subsp. africana, amongst others.
Forests of Atlas cedars are currently very fragmented as a
result of forestry over-exploitation and woodland clearance
to extend farmland throughout the 20th century, in addition to
which there has been heavy livestock pressure which makes
regeneration difficult. The most optimistic estimates indicate
that the forests of Atlas cedars cover a total area of 145,000
hectares, which represents just 25% of their potential area.
The Atlas cedar was introduced in Europe as an ornamental
tree in the early 19th century. The cedar in El Jardín de la
Francesa is a mature tree is in the tabulation stage; it has a
trunk circumference of over 8 metres, while the height and
diameter of the crown reach 30 metres. Red List Category of
Threatened Species, IUCN: Least Concern (LC). “Las Sierras
de Béjar y Francia” Biosphere Reserve. n

n 232 233 n
 Cypress of
Principe Real
Cupressus lusitanica Mill.
Lisbon – Portugal

T
his species originated in the mountain chains of Central
America and was introduced in Portugal at the end of the
15th century. It is an upright tree with a rounded crown
that can exceed 30 metres in height.
The cypress of Praça do Principe Real was planted around
the middle of the 19th century. Its crown flattens out into an
ornamental shape because its branches have been directed
by pruning in such a way that it needs to be supported by a
wrought-iron structure. The crown reaches a height of 6.80
metres, the trunk has a circumference of 4 metres and the
diameter of the crown is 27 metres. Red List Category of
Threatened Species, IUCN: Least Concern (LC). n

n 234 235 n
 Les Jumeaux & Notre-Dame du Cyprès
Cupressus sempervirens L.
Provence – Côte d’Azur – France
T
he Mediterranean cypress is one of the most characteristic
trees in the landscapes of Provence and the Côte d’Azur
in France, associated with places of worship, gardens and
residences. Around the Romanesque chapel of Notre-Dame
du Cyprès, which dates back to the 10th century, there are six
magnificent examples with a fastigiate form; the thickest one
among them has a trunk circumference of 5.8 metres.
“Les Jumeaux” are two emblematic cypress trees which were
planted in 1800 at a watchtower near the city of Montpellier,
n 236
which have twice been on the verge of disappearing: the first
during the Second World War when trenches were being dug in
the vicinity and they wanted to prevent it from being used as a
reference point, and the second during the construction of the
A9 motorway as its path went very close by. Today it is urban
development in the immediate area that is threatening these
noble trees. In both cases, the owners and public feeling were
mobilized in their defence. n
237 n
 Genovés Calvary
Cupressus sempervirens L.
Serra Grossa – Spain

T
he Serra Grossa is a mountain range formed by the
union of various gentler ranges whose maximum altitude
reaches 903 metres at the peak of La Creu. Among
them is the Castell de Xàtiva range, topped by a fortress
and, right at its feet, a good example of the dry, calcareous
Mediterranean grasslands which house the endemic
protected species Silene diclinis, as well as examples of
rocky slopes with chasmophytic vegetation featuring taxa
such as Sarcocapnos saetabensis and Saxifraga corsica
subsp. cossoniana.
The municipality of Genovés, at the foot of the La Creu
mountain range, boasts a lovely hill covered in cypresses
around the hermitage of Christ of the Calvary, whose
presence is a living witness of the landscape, the beliefs and
the life of its settlers.
Natura 2000: Habitats, 6210 - Semi-natural dry grasslands
and scrubland facies on calcareous substrates (Festuco-
Brometalia) (*important orchid sites), 8210 - Calcareous rocky
slopes with chasmophytic vegetation. Red List Category of
Threatened Species, IUCN of Silene diclinis: Endangered
(EN). n

n 238 239 n
 Anunciada Cypress & Royal
Botanical Garden Cypress
Cupressus sempervirens L.
Villafranca del Bierzo – Spain
Madrid – Spain

O
n 17 October 1755, on the orders of
King Fernando VI, the Royal Botanical
Garden of Madrid was founded in Migas
Calientes. Later, in 1774, under the reign
of Carlos III, the garden was transferred to
its current location due to the proximity of
the Garden of Buen Retiro and the possible
location of the Natural History Museum on
the current site of the Prado Museum. Rich in
herbariums, botanical drawings and legacies,
it is an international reference centre and one
of the most visited botanical gardens in Spain.
The oldest tree in the Botanical Garden is this
cypress of 32 metres high, which is between
220 and 240 years old.
The cypress which has been growing for 400
years at the Monastery of La Anunciada,
belonging to the Order of the Poor Clares, is
the oldest and, at 33 metres, the tallest cypress
in Spain. Standing on the Pilgrim’s Road to
Santiago, this cypress used to go unnoticed
until the sisters, genuine spiritual guardians
of the tree due to the fact that, according to
tradition, it was planted by their founder Sister
María de la Trinidad, who pulled out all the stops
to get proper attention for the tree. The cypress
was diseased but since 2001 it has been
given care and attention by the Department of
Monumental Trees of the Provincial Council of
Valencia.n

n 240 241 n
 Villa Reale di Castello
Cupressus sempervirens L.
Florence – Italy

W
hen it comes to the art of gardening, the Renaissance
marked a break with the model of a medieval garden.
The scenic effect of wide-open spaces and surprises
for visitors take nature palette in the new gardens of the
hand of some creators who were not only architects but also
landscapers, painters and sculptors. Villa Reale di Castello,
owned by the Medici family, was built under the patronage of
Cosimo I, the First Grand Duke of Tuscany, and is regarded
as one of the very first examples of this Renaissance art.
The grandiose design of the terraces, giving a unitary
impression, the host of different vistas, the harmonious
dimensions of the palace, the balanced and consummate
development of ornamental motifs, the broad parterres
surrounded by hedges, the layout of the numerous fountains
and sculptures, the presence of an Orangery with a rich
collection of citrus trees which in summer are exhibited
outside for an exotic touch, the leaf-shaded tunnels through
the woods... The cypress trees occupy two main positions,
the first at the entrance alongside the palace, and the second
opposite the Winter Fountain. n

n 242 243 n
 Agios Nikolaos Cypress
Cupressus sempervirens L.
Kathikas – Cyprus

T
he Akamas Peninsula is a mountain range forested
with junipers and pines where some of the last unspoilt
beaches of Cyprus can be found. Legend tells us that
Aphrodite, the Greek goddess of Love and Beauty, was born
from the sea foam here. And in Akamas we find the Baths
of Aphrodite, a cool spring that pours down the cliffs until
entering a grotto hidden between fig trees and oleanders.
This natural setting is home to a wide variety of protected flora
and fauna, including the green sea turtle Chelonia mydas,
the loggerhead sea turtle Caretta caretta, the Lepidoptera
Callimorpha quadripunctaria and plants such as Centaurea
akamantis, Crepis pusilla, Ophrys kotschyi, Phlomis cypria
and Tulipa cypria, as well as seven mammals and over 154
birds.
The name Cyprus is related to the presence of cypress trees
among its flora. However, there are no natural formations of
the species today. The two most noteworthy specimens on
the island are the cypress trees of Nisou and St. Nicholas.
According to local legend, the latter is associated with the
presence of St. Nicholas on the island, and has a trunk
circumference of 4.35 metres and a height of 14 metres. n

n 244 245 n
 Abarqu Cypress
Cupressus sempervirens L.
Abarqu – Iran
T
he mountainous regions of the Middle East, from the Taurus
Mountains on the Anatolian peninsula to the northwestern
area of the Indian subcontinent in the Indus Valley, are the
main potential area of distribution of the cypress. It is worth
mentioning the historical reference of Alexander Von Humboldt
in this region who, following in the steps of the Arab geographer
Al Idrisi in the 11th century, suggested that the cypress had its
centre of origin in Afghanistan, where giant cypress trees were
growing. An eloquent witness of the presence of a thousand-
year-old cypress trees in this region are the Abarqu Cypress in
Iran. With a trunk circumference of over 14 metres and dating
back more than 4,000 years, this wonderful cypress has marked
n 246
the meeting point for caravans between East and West for
centuries.
In 1621, Pietro Della Valle related the impression that the Abarqu
cypress made on him in a letter during his travels: “Nell’entrar
della Terra: da una banda, vi è piantato un cipresso molto annoso,
il più grande, che io abbia mai veduto in vita mia”. “ … i rami
più bassi, si stendono lontano dal tronco pero ogni parte atronó,
e conforme io misurai, da quindici passi de miei. L’altezza,
corrisponde alla grossezza: ma non è di forma piramidale, come
sogliono essere i cipressi di ordinario. Alla grandezza, mostra
di essere albero antico assai, i Mahomettani l’hanno in gran
divotione”. n
247 n
 San Anton Gardens
Tetraclinis articulata (Vahl) Masters
Cupressus sempervirens L.
Malta

T
he luxuriance, diversity and freshness of the
vegetation in the San Anton Gardens contrasts with
the arid landscape and deforestation of the islands
of Malta. Renowned professor John Borg recorded
some of the oldest trees in his work in 1933, mentioning
different groups of cypress trees. He particularly noted
two very old pyramid-shaped cypresses planted near
the Arch monument in Valletta, which could well date
back to the times of the Grandmaster Antoine de Paule
between 1623 and 1636, and also mentioned those of
the San Anton Gardens.
The araar or azouca in the Tamazight language
(Tetraclinis articulata) is a species endemic to North
Africa, where the natural populations have been ravaged
by the exploitation of their precious wood. It belongs
to an ancient phylogenetic line of the Cupressaceae
family and its closest genera neighbours are in South
Africa, Australia, New Caledonia and New Guinea, which
indicates how very ancient its origins are. The species
is in danger of extinction in Europe as the only two
residual representations are in the east of the Iberian
Peninsula and in Malta, made up of isolated trees. The
best representations of the species can be found in
North Africa. Red List Category of Threatened Species,
IUCN: Least Concern (LC). Natura 2000: Habitat, 9570 -
* Tetraclinis articulata forests. n

n 248 249 n
 Stone Pine
Pinus pinea L.
Sardinia – Italy
Doñana National Park – Spain
T
he stone pine can be found in thermo-meso-Mediterranean
vegetation belts with a humid and sub-humid bioclimate
and in the Lebanon can reach an altitude of 1,800 metres.
It prefers loose, sandy soils or a dune-type environment with an
underlying water table. The absence of mature natural forests,
the discontinuous and fragmented populations of the tree and its
reduced genetic diversity have made it difficult to establish its area
of origin. The presence of anthracological remains on archaeological
sites in the south of the Iberian Peninsula dating back to between
10,000 and 20,000 years old and pollen in peatlands from previous
periods indicate the spontaneity of the species in this region.
n 250
It is thought that many of the populations in the western
Mediterranean might have originated from the expansion of the
Etruscans in Italy and subsequently spread by the Romans to
their whole area of influence, given the culinary and nutritional
value of their pine-nuts. Natura 2000: Habitats, 2270 - *
Wooded dunes with Pinus pinea and/or Pinus pinaster, 9540 -
Mediterranean pine forests with endemic Mesogean Pines. Red
List Category of Threatened Species, IUCN: Least Concern (LC).
“Doñana” Biosphere Reserve. “Doñana National Park” World
Heritage Site. n
251 n
Ahuehuete
Taxodium mucronatum Ten.
Royal Gardens of Aranjuez – Spain 253 n
 Cycas of San Anton
Gardens
Cycas rumphii Miq.
San Anton Gardens – Malta

T
he palace, and most notably the gardens, of Sant Anton
have borne witness for over 500 years to advances in
natural history, agriculture and gardening on the island.
Some of the most noteworthy species in the garden include
Ficus benghalensis, Araucaria heterophylla, Araucaria
columnaris, Nolina longifolia, Sapindus indica, Sophora
secundiflora, Paulownia tomentosa, Washingtonia robusta,
Phoenix canariensis, Phoenix dactylifera, Pinus canariensis,
Erythrina variegata, Olea europaea, Carya illinoinensis,
Grevillea robusta, Paliurus spina-christi and Tipuana tipu.
Cycas rumphii is native to the tropical areas of Indonesia
and Malaysia where it forms part of the primary rainforest in
coastal areas, helping to stabilize the dunes formed by the
white coral sand. They usually have an upright arborescent
trunk, sometimes branched, which can exceed 10 metres
in height. In the last 50 years, 20% of the species habitat
has been lost. Red List Category of Threatened Species,
IUCN: Near Threatened (NT). Specie listed in Appendix II of
CITES. n

n 254 255 n
 Dragon Tree
Dracaena drago L.
Ravine of Alonso - Canary Islands - Spain
Ajuda Botanical Garden - Portugal

T
he popular name of the Dragon Blood Tree
(Dracaena draco) is easy to understand when
you look at adult trees: the extraordinary size,
the sequence of sinuous dichotomous branches,
the aerial roots that sprout from the branches, the
tortuous roughness of the trunk, its fine bark and the
red ‘blood’ that emerges when it is wounded give it
an unquestionably prehistoric appearance. This has
led many people to regard them as among the oldest
living beings on the planet. The species is endemic
to Macaronesia where it found on the Canary Islands,
Madeira and the Cape Verde islands. A few years
ago, a relict population of Dragon Trees was found in
the western Anti-Atlas range of Morocco on the north
face of the Jbels Imzi and Adad Medni mountains,
growing in almost inaccessible rocky crags and
gorges.
In the Canary Islands its optimal growing belt is
between sea level and 400 metres, which means
that its natural potential area for distribution is very
extensive. However, wild populations are extremely
scarce; on the island of Gran Canaria they are very
rare, in Lanzarote they have disappeared and in
Hierro three old dragon trees are known to exist.
In La Gomera there is only one mature tree, and in
Tenerife they are confined to gullies, cliffs and rocky
clefts. Trade in resin from dragon trees since time
immemorial, the use of their leaves as forage for
cattle, over-grazing, the use of the leaves to make
fibre for ropes, the spread of farming, and changes to
and destruction of their habitat by urban development
have all driven the species to a critical situation.
Natura 2000: Specie of Community Interest, Annex
IV. Red List Category of Threatened Species, IUCN:
Vulnerable (VU). “La Palma”, “Lanzarote”, “El Hierro”,
“Gran Canaria” “La Gomera” and “Fuerteventura”
Biosphere Reserves. “Garajonay National Park” and
“Teide National Park” World Heritage Sites.n

n 256 257 n
 Yucca & Chilean Wine Palm
Yucca filifera Chabaud
Valencia Botanical Garden - Spain
Jubaea chilensis ( Molina) Baill.
Pisa Botanical Garden – Italy

J
ubaea is a monospecific genus endemic to Chile.
Its natural habitat is between latitudes of 32 and 35
degrees south, and it grows from sea level up to an
altitude of more than 1,300 metres. Today there are only
111,000 – 125,000 palms in existence, concentrated in
two main areas: Ocoa, with around 70,000 and Cocalan
with 35,000 palms. It is estimated that these figures
correspond to 2.5% of those that existed 200 years
ago. In 1832, Charles Darwin indicated that several
hundred thousand were growing in the Valparaíso area,
of which just half a century later only a few hundred were
left. The extraction of palm wine, for which the palm
needs to be felled, the spread of farming and intensive
livestock breeding have driven the species to the verge
of extinction.
In order to accommodate medicinal plants as a practical
complement to medical studies, the first botanical
garden was established in Pisa in 1543. This example
would be followed by other incipient Italian universities of
the Renaissance period in Padua, Florence and Bologna,
and in Europe in Zurich, Montpellier, Utrecht and Paris.
Two magnificent specimens of Chilean palms preside
over the garden and bear witness to the interest of
Italian botanists and explorers in the palms. The Valencia
botanical garden is also home to an extraordinary yucca,
originally from Mexico, which has reached 12 metres
in height and has a crown diameter of 10 metres and a
trunk circumference of more than 9 metres at the base.
Red List Category of Threatened Species, IUCN of the
Jubaea chilensis (Molina) Baill: Vulnerable (VU). n

n 258 259 n
 Palmera Imperial
Phoenix dactylifera L.
Palmeral of Elche – Spain

T
he cultivation of date palms dates back to the origins of
agriculture in the Middle East more than six thousand
years ago. Since then it has spread ceaselessly across
the countries of the southern Mediterranean. Pliny the Elder
spoke of the presence of palms with fruit on the eastern
coasts of the Iberian Peninsula in the 1st century. When the
Arabs reached these lands in the 7th century, date palms
were already established, but under their domain the crop
proliferated. Today there are around 200,000 date palms in
the historic palm grove of Elche which has been declared a
World Heritage Site by the UN, recognising its universal value
as an example of the transfer of a typical landscape of North
Africa to Europe.
The European palm groves of Elche, Orihuela, Alicante,
Bordighera and Vai were considered up until a few years ago
to be free of any serious pests and diseases. However, today
they are under serious threat from the relentless advance of
the red palm weevil.
The Imperial Palm is a male palm from which various tillers
have sprouted from the trunk, known as “ulls”, in the form
of a candelabrum, giving it a singular shape. According
to tradition, in 1894 the town was visited by the Empress
Elisabeth of Austria, who was so enchanted by the strength
and beauty of the palm that it was dedicated to her. “Palmeral
of Elche” World Heritage Site. n

n 260 261 n
 Horse Chestnut
Aesculus hippocastanum L.
The Retiro Gardens – Spain

A
n eastern Mediterranean species which naturally inhabit
the mountains of northern Greece, Albania and Bulgaria.
It can be found in the supra-Mediterranean belt in the
association with Ostryo-Carpinion, growing alongside taxa
such as Abies cephalonica and Abies borisii-regis.
The horse chestnut was seemingly introduced in Vienna
around the middle of the 16th century, later spreading
across the rest of Europe and reaching Paris in 1615. Since
then it has gone on to form part of central European gardens
thanks to its numerous virtues: eye-catching summer
flowers in pinkish-white terminal bunches, large digitate
leaves, a leafy crown, a thick fruit similar to chestnuts in
appearance and a strong burst of multi-coloured leaves in
the autumn. The epithet that gives its name to the species
stems from the use of the seeds as a treatment for equine
respiratory diseases. n

n 262 263 n
 Castagno dei
Cento Cavalli
Castanea sativa Mill.
Sant’Alfio – Sicily – Italy

T
he chestnut is a tree that has been spread by human
activity since time immemorial, which makes it difficult
to establish its truly natural area. It is believed to have
originated in the north of the Anatolian peninsula and the Black
Sea, from where it spread across central Europe and then the
western Mediterranean and North Africa, for forestry and the
production of nuts. It can be found in four biogeographical
regions in the European Union: Alpine, Atlantic, Continental
and Mediterranean.
Legend tells us that in the 16th century, under this chestnut
tree at the foot of Mount Etna, one hundred knights and their
mounts took shelter from a storm, part of the entourage of
Queen Juana of Aragon and Castile, Naples and Sicily. The
Hundred Horse Chestnut comprises three thick trunks which
together have a circumference of more than 55 metres,
making it one of the biggest trees in the world, and it is
estimated to be as much as 2,000 years old. A few years
ago an attack was detected of the invasive Asian chestnut
gall wasp (Dryocosmus kuriphilus) and of the chestnut
blight Cryphonectria parasítica. Not too far away stands the
‘Castaño de la Nave’, another immense chestnut tree with a
single trunk measuring 23 metres in circumference. Natura
2000: Habitats, 9260 - Castanea sativa woods. 91L0 - Illyrian
oak –hornbeam forests (Erythronio-Carpinion). “Mount Etna”,
World Heritage Site. n

n 264 265 n
 Gayatonero
Celtis australis L.
Psammodromus hispanicus Fitzinger
Monastery of Sant Jeroni de Cotalba – Spain
A
species found all around the Mediterranean, the preferred
growing areas of the European hackberry or European
nettle tree are the thermo-meso-Mediterranean belts. It
integrates in formations of sclerophyll forests associated with
thermo-hydrophilic environments, in sub-rupicolous locations
and riverine forests. The formations are distributed in a dispersed
way in the form of small groups or isolated trees. It is associated
with Quercus suber, Quercus faginea, Acer campestre,
Acer granatense, Viburnum tinus, Crataegus monogyna and
Amelanchier ovalis in the western Mediterranean. The fruit, in the
form of a drupe, is an important source of food for birds at the
end of the autumn, which then act as dispersers.
n 266
Planted along the edges of crop fields and by rural farmhouses
for manufacturing handles and wooden utensils for farm tools, it
gave rise to a traditional artisanal industry that can still be found
today in the county of Valle de Ayora-Cofrentes in the province of
Valencia, Spain, where the hackberries are called “Gayatoneros”.
The thick trunks, full of hollows which form when they are pruned
every 7-10 years, are a home, refuge and source of food for a
wide variety of wildlife. Natura 2000: Habitats of Celtis australis:
92C0 - Platanus orientalis and Liquidambar orientalis woods.
(Plantanion orientalis). Red List Category of Threatened Species,
IUCN of Psammodromus hispanicus: Least Concern (LC). n
267 n
Moreton Bay Fig
Ficus macrophylla Desf. ex Pers.
Palermo Botanical Garden – Sicily – Italy 269 n
 Etna Broom
Genista aetnensis (Raf. ex Biv.) DC.
Mount Etna – Sicily – Italy

T
he volcanic lava flows of Mount Etna are a particularly
difficult habitat on which to reinstate woods and forests.
In a best case scenario it would take 15 years for the
first lichens to take hold, 30 years for moss, and 100 years
of pioneering woody plant communities, which include two
endemic species of the island, Genista aetnensis and Betula
aetnensis. Between new eruptions, ash rain, clouds of toxic
gases and winter snows, colonization starts off with new
forestry regeneration eco-units which could evolve through
the installation of forests of Querco-Fagetea and Rumici-
Astragaletea.
The Etna broom, planted in a garden in the town of Milo, has
a thick double trunk, each with a circumference of 2 metres,
a height of 12 metres and a crown diameter of 18 metres.
Natura 2000: Habitats, 4090 Endemic oro-Mediterranean
heaths with gorse. “Mount Etna”, World Heritage Site. n

n 270 271 n
Roquebrune Olive
Olea europaea L. var. europaea
Roquebrune-Cap-Martin – France 273 n
 Persian Turpentine Tree
Pistacia atlantica Desf.
Kiti – Cyprus

T
he Persian turpentine tree is an arboreal species found
in the southern and western Mediterranean, abounds
in North Africa, and is also present in the Cyrenaica
chain, the Middle East, the west coast of Anatolia, Cyprus
and the Canary Islands. It evinces great ecological breadth
and plasticity in adapting to different environments, with an
influence on and connections with Macaronesian, pre-desert
and Mediterranean flora. It forms groups with Olea europaea,
Ceratonia siliqua, Tetraclinis articulata, Juniperus turbinata,
Ziziphus lotus, Pistacia khinjuk, Amygdalus communis subsp.
microphylla, Amygdalus lycioides, Amygdalus orientalis,
Amygdalus arabica, Amygdalus webbii, Amygdalus graeca
and Prunus microcarpa, as well as other representatives of
the Rosaceae family such as Prunus, Crataegus, Pyrus, Rosa
and Rhamnus. In the Canary Islands, where on certain islands
it is practically assumed to have disappeared, it grows with
Tamarix canariensis, Phoenix canariensis, Dracaena draco,
Juniperus phoenicea, Olea europaea subsp. cerasiformis,
Pistacia lentiscus, Visnea mocanera, Maytenus canariensis
and Sideroxylon marmulana. Natura 2000: Habitat, 9320 -
Olea and Ceratonia forests. n

n 274 275 n
 U listincu
Pistacia lentiscus L.
Ghisonaccia – Corsica – France

M
astic is a species of the thermophilous forest, that is
preferably in vegetation belts thermo-meso-Mediterra-
nean. Present a circum-Mediterranean distribution, and
form highly diversified forest from the structural point of view.
They are accompanied by Arbutus unedo, Celtis australis,
Ceratonia siliqua, Cercis siliquastrum, Erica arborea, Laurus
nobilis, Myrtus communis, Olea europaea, Pinus pinea, Quer-
cus coccifera, Ramnus alaternus among others.
U Listincu was discovered among the maquis when the own-
er carried out work clearing the land. Was declared the Tree
of the Year 2011 in France. Mastic has a trunk circumference
of 2.30 m, a height of 7 m and covers an area of 80 m2
The fruits of mastic attract different types of birds, like dif-
ferent species of Sylvia spp., who consume and contribute
to its spread. Meanwhile the leaves are protected from her-
bivores by increasing the content of phenols in the youngest
leaves and also throughout the winter when herbaceous lay-
er is scarce. Natura 2000: Habitats, 5320 - Low formations
of Euphorbia close to cliffs, 5420 - Sarcopoterium spinosum
phryganas, 9320 - Olea and Ceratonia forests, 9540 - Medi-
terranean pine forests with endemic Mesogean pines. n

n 276 277 n
 Vlatos Oriental Plane
Platanus orientalis L.
Crete – Greece

T
he Oriental plane is one of the predominant species in
formations of riparian forests in the Balkan Peninsula,
the Middle East, southern Italy, Sicily, Cyprus and
Crete. It grows from sea level up to an altitude of 1,500
metres, demonstrating great ecological breadth, although
its preferred locations are river basins. It has been widely
distributed since Antiquity for the quality of its shade around
springs, in gardens and in avenues. The Vlatos Plane has a
trunk circumference of 26.40 metres. Natura 2000: Habitat,
92C0 - Platanus orientalis and Liquidambar orientalis woods
(Plantanion orientalis). Red List Category of Threatened
Species, IUCN: Least Concern (LC). n

n 278 279 n
 Aleppo Oak
Quercus infectoria Oliv.
Kampos – Cyprus

T
he most extensive forests of deciduous oaks in
the western Mediterranean are mainly made up of
two polymorphous species, Quercus ithaburensis
and Quercus infectoria. The former extends as far as
southern Italy, while the latter is more abundant in the
Anatolian peninsula and the mountains of the Middle
East, with populations in the eastern islands of the
Aegean Sea and in Cyprus. It can be found in forest
formations at the supra-Mediterranean belt in sub-
humid and humid bioclimates along with the Quercion
infectoriae unit, characterized by the presence of
Asperula libanotica, Veronica stenobotrys, Hypericum
lanuginosum, Tamus orientalis, Quercus coccifera
subsp. calliprinos, Pinus brutia, Allium trifoliatum, Ostrya
carpinifolia, Quercus alnifolia, Cupressus sempervirens,
Quercus brachyphylla, Arbutus andrachne, Acer
syriacum, Fontanesia phillyreoides, Aristolochia altissima
and Cyclamen persicum
Natura 2000: Habitat, 93A0 - Woodlands with Quercus
infectoria (Anagyro foetidae- Quercetum infectoriae). n

n 280 281 n
 Carvalleda de Tragamón
Quercus robur L.
Atlantic Botanical Garden of Gijón - Spain

T
he Pendunculate oak is characteristic of temperate
European forests and found a refuge all around the
Mediterranean during the peak of the Würm glacial
period. Today, they can be found across most of Europe and
western Asia, while in the Iberian Peninsula they are more
closely associated with areas with an Atlantic influence.
Natura 2000: Habitats, 2180 - Wooded dunes of the Atlantic,
Continental and Boreal region, 6530 - * Fennoscandian
wooded meadows, 9020 - * Fennoscandian hemiboreal
natural old broad-leaved deciduous forests (Quercus,
Tilia, Acer, Fraxinus or Ulmus) rich in epiphytes, 9070 -
Fennoscandian wooded pastures, 9110 - Luzulo-Fagetum
beech forests, 9160 - Sub-Atlantic and medio-European
oak or oakhornbeam forests of the Carpinion betuli, 9170
- Galio-Carpinetum oak-hornbeam forests, 9180 - * Tilio-
Acerion forests of slopes, screes and ravines, 9190 - Old
acidophilous oak woods with Quercus robur on sandy plains,
91F0 - Riparian mixed forests of Quercus robur, Ulmus laevis
and Ulmus minor, Fraxinus excelsior or Fraxinus angustifolia,
along the great rivers (Ulmenion minoris), 91I0 -* Euro-
Siberian steppic woods with Quercus spp., 91L0 - Illyrian
oak –hornbeam forests (Erythronio-Carpinion), 91P0 - Holy
Cross fir forests (Abietetum polonicum), 91Y0 - Dacian oak
& hornbeam forests, 9230 - Galicio-Portuguese oak woods
with Quercus robur and Quercus pyrenaica, 92A0 - Salix alba
and Populus alba galleries. Red List Category of Threatened
Species, IUCN: Least Concern (LC). n

n 282 283 n
 Chaparral do Mendoça
Cork Oak
Quercus suber L.
Marateca – Portugal

C
ork harvesting has offered a guarantee of the
conservation of cork oak forests. It is estimated that the
surface area occupied by cork oak forests is just under
2 million hectares, with Portugal, Algeria, Spain and Morocco
being the main producers. Cork is harvested from the trees
every 7 or 15 years, depending on the region and the dryness
of the climate – the drier the climate, the better the cork, but
production is slower. Cork can be harvested from the trees
throughout their lifetime although it should be avoided with
very ancient trees as it causes supplementary stress which
could endanger them.
During the extraction process, the cork is separated from
the casca, the latter is a layer which is hugely important
as it contains the capacity to generate new bark, as well
as housing and protecting the cambium which enables the
tree to remain alive. The cork cambium or casca is high in
tannins which have traditionally been used for tanning and
as colorants. Documentary records show that between the
17th century and the early 20th century in southern Spain,
Morocco and the islands of Sardinia, Corsica and Sicily, vast
tracts of cork oak forests were destroyed for this purpose.
This would explain the sharp decline in these forests in the
region. The Chaparral do Mendoça cork oak in Portugal is
regarded as one of the most productive trees in the world and
has a crown diameter of 30 metres and a trunk circumference
of over 5 metres. n

n 284 285 n
 Smallflower Tamarisk
Tamarix parviflora DC.
Agios Athanasios Sklavopoula – Crete – Greece

NO TENGO LA FOTO

T
he Tamarix genus covers around a hundred species of
halophytic/hydrophilic environments distributed across
the warm and temperate regions of Europe, western
Asia and North Africa. The greatest diversity of species can
be found in Iran, Turkey and North Africa, where some taxa
are integrated in the Saharo-Arabian savannah vegetation,
forming part of the desert and dune landscape. Associated
with formations of fresh water, it generally appears with the
taxa of Tamarix africana, Tamarix gallica, along with Salix
alba, Salix triandra, Salix pedicellata, Salix atrocinerea, Salix
purpurea, Populus alba, Populus nigra, Fraxinus angustifolia,
Laurus nobilis, Celtis australis, Prunus lusitanica and Nerium
oleander. Meanwhile, Tamarix canariensis, Tamarix boveana
and Tamarix balansae show a preference for sub-halophytic
environments.
Tamarix parviflora, is originary of the eastern Mediterranean
and North Africa, and other species in the group, can take on
the shape of a tree and grow to extraordinary dimensions.
They have been used in landscape gardening in the eastern
Mediterranean where they have become naturalized. n

n 286 287 n

Abella, I.: La memoria del bosque. RBA, Barcelona 2008.
Académie des Sciences de Paris: Le Journal des Savants. Chez
Iean Cusson, París 1665.
Alcañiz, J. M. - Moya, B. - Moya, J. V. - Pellicer, J., et al.: La sombra
de los árboles. Ruzafa Show Ediciones - Conselleria de Territori i
Habitatge, Valencia 2006.
Alexandrian, D., et al.: Le feu dans la nature, mythes et réalité. Les
Ecologistes de l’Euzière, Prades-le-Lez .
Barthélémy, D. - Caraglio, I. - Drénou, Ch. - Figureau, C.:
«Architecture et sénescence des arbres». Forêt Enterprise nº 83,
Francia, 1992.
Barthélémy, D. - Édelin, C. - Hallé, F.: «Some architectural aspects
of tree ageing». Ann. Sci. For. nº 46, pp. 194-8, Francia, 1989.
Blanco, E., et al.: Los bosques ibéricos, una interpretación
geobotánica. Planeta, Barcelona 1997.
Bourgery, C. - Castaner, D.: Les plantations d’alignement. le long
des routes, chemins, canaux et allées. IDF, París 1988.
Breloer, H. - Mattheck, C.: Handbuch der Schadenskunde von
Bäumen. Der Baumbruch in mechanik und Rechtsprechung.
Rombach Ökologie, Friburgo 1994.
Breuil, M. A. du: Cours élémentaire d’Arboriculture, I, II. Langlois et
Leclercq, París 1853.
Buffon., G.-L. L.: Histoire naturalle générale et particulière, avec la
description du Cabinet du Roy. Imprimerie Royale, París 1749-1804.
Cañizo, J. A. del: Palmeras. Todos los géneros y 565 especies.
Mundi-Prensa, Madrid 2011.
Cavanilles, A. J.: Géneros y especies de plantas demostradas en las
lecciones públicas del año de 1802.
Common elm tree
Ulmus campestris
Chelva – Spain
Picture of
Janini book, 1914
Bibliography
Cavanilles, A. J.: Monadelphiæ classis, dissertationes decem. Ex
Typographia Regia. Madrid 1785-90.
Cavanilles, A. J.: Icones et descriptiones plantarum, quæ aut sponte
in Hispania crescunt, aut in hortis hospitantur. Ex Typographia Regia,
Madrid 1791-1801.
Cavanilles, A. J.: Observaciones sobre la Historia Natural, Geografía,
Agricultura, Población y Frutos del Reyno de Valencia. Imprenta Real,
Madrid 1795-97.
Cavanilles, A. J., et al.: Anales de Historia Natural. Imprenta Real,
Madrid 1799.
Ceballos, L. - Ruiz de la Torre, J.: Árboles y arbustos de la España
Peninsular. Fundación Conde del Valle de Salazar, Madrid 1979.
Codorníu, R.: La Repoblación Forestal en España: Medios de
fomentarla y de convencer de su necesidad á las clases rurales.
Imprenta de Ricardo F. de Rojas, Madrid 1915.
Codorníu, R.: Hojas Forestales. Madrid 1920.
Consell Valencià de Cultura: Jornada sobre incendios forestales.
Nuevas aportaciones. Comisión de Ciencias. Valencia 2012.
Cutler D.F. - Richardson, I.B.K.: Raíces de árboles y edificios.
AEPJP, Barcelona 1986.
Darwin, Ch. R.: On The Origin of Species by Means of Natural
Selection, or the Preservation of Favoured Races in the Struggle for
Life. John Murray, Londres 1859.
Drénou, Ch. [coord.]: Les Racines. Face cachée des arbres. IDF,
CNPPF, París 2006.
Drénou, Ch.: La poda de los árboles ornamentales. Del por qué al
cómo. Mundi-Prensa, Madrid 2000.
289 n
 Durand, R.: Les arbres. Solar, París 1990.
Durand, R.: Champignons des arbres et du bois. R. Durand,
Châtillon-Coligny 2008.
Édelin, C. - Hallé, F. - Prosperi, J.: L’arbre héros. Arbres remarquables
de l’Hérault. A.P.E., Montpellier 1994.
Esteve, A.: Olivos milenarios y monumentales de la provincia de
Castellón. Colegio Oficial de Farmacéuticos de Castellón, 2010.
Evelyn, J.: Sylva: or a Discourse of Forest-Trees. Printed for Robert
Scott in Little-Britain; Richard Chiswell in St. Paul’s Church-yard;
Sawbridge in Little-Britain; and Benj. Tooke in Fleetstreet, Royal
Society, Londres 1764.
FAO: Situación de los bosques en el mundo 2011. Organización de
las Naciones Unidas para la Agricultura y la Alimentación, Roma 2011
Feterman, G.: Une année avec les plus beaux arbres de France.
Dakota Editions, Paris 2006
Font Quer, P.: Diccionario de botánica. Labor, Barcelona 1993.
García, A. - Juárez, P. - Martínez, C.: Árboles singulares de la
provincia de León. La Crónica 16 de León, León 1995.
García, E. - Pedreño, D. - Moya, B. - Moya, J. V.: Árboles
monumentales de Illescas. IV Centenario, Diputación de Toledo,
Illescas 2008.
Gil, A.: Árboles singulares de Extremadura. Consejería de Medio
Ambiente, Junta de Extremadura, Mérida 2004.
Gosselin, M. – Paillet, Y.: Guide Practique, Mieux intégrer la
biodiversité dans la gestion forestière. Editions Quae, Versailles
Cedex 2010.
Hallé, F.: Éloge de la plante. Pour une nouvelle biologie. Le Seuil,
«Science Ouverte», Francia, 1999.
Hallé, F.: Un mundo sin invierno. Los trópicos: naturaleza y
sociedades. Fondo de Cultura Económica, México 1999.
Hallé, F.: Plaidoyer pour l’arbre. Actes Sud, Arles 2005.
Hallé, F., et al.: Aux origines des plantes I, II. Fayard, París 2008.
Hallé, F. - Oldeman, R.A.A.: Essai sur l’architecture et la dynamique
de croissance des arbres tropicaux. Masson, París 1970.
Hallé, F. - Oldeman, R.A.A. - Tomlinson, P.B.: Tropical trees and
forest. Springer, Berlín 1978.
n 290
Jacquemin, D.: Les palmiers ornementaux pour les climats
méditerranéens. Éditions Champflour, Marly-le-Roi 1999.
Janini, R.: Algunos Árboles y Arbustos Viejos de la Provincia de
Valencia. Ed. Rafael Janini, Valencia 1914.
Janini, R.: Principales impulsores y creadores de la riqueza agrícola
valenciana durante la segunda mitad del siglo XIX, 1923.
Johnson, H.: Los árboles. Blume, Córdoba 1980.
Lamark, J.-B.: Philosophie zoologique. Librairie F. Savy, París 1809.
Linneo, C.: Systema naturæ, sive regna tria naturæ systematice
proposita per classes, ordines, genera et species. Ed. Lugduni
Batavorum: Apud Theodorum Haak, ex Typographia Joannis
Wilhelmi de Groot, Leiden 1735.
Linneo, C.: Genera plantarum eorumque characteres naturales
secundum numerum, figuram, situm, et proportionem omnium
fructificationis partium. Ed. Holmiae: Impensis Direct. Laurentii Salvii,
Estocolmo 1764.
Littardi, C.: Atti del convegno «Dies Palmarum». Biennale europea.
Comune di Sanremo 2001.
López, G.: Los árboles y arbustos de la Península Ibérica e Islas
Baleares, Tomo I y II. Ediciones Mundi-Prensa, Madrid 2001.
Maillet, L. - Bourgery, C.: L’arboriculture urbaine. Institut pour le
Développement Forestier, París 1993.
Martínez, C. - Nespral, A. et al.: Un futuro para el castaño. A
Morteira, León 2010.
Mattheck, C.: Design in der Natur. Der Baum als Lehrmeister.
Rombach, Friburgo 1997.
Mattheck, C. - Breloer, H.: The body language of trees. A handbook
for failure analysis. David Lonsdale, Norwich 1998.
Mattheck, C. - Kubler, H.: Wood. The Internal optimization of Trees.
Springer, Berlín - Heidelberg - Nueva York 1995.
Moya B. - Mercé, P., et al.: Olivos de Castellón. Paisaje y cultura.
Diputación de Castellón, Castellón 2005.
Moya, B. – Moya, J.V.: En_Arborar! Árboles monumentales y paisajes
arbolados de la provincia de Valencia. Diputación de Valencia,
Impulso Económico Local S.A. – IMELSA, Museu Valencià de la
Il·lustració i de la Modernitat – MuVIM, Valencia 2011.
Moya, B. - Moya, J. V. - Della Rocca, G., et al.: Cipreses
monumentales. Patrimonio del mediterráneo. Diputación de Valencia,
Valencia 2007.
Moya, B. - Plumed, J. A. - Moya, J.V.: Árboles Monumentales de
España. CLH, Barcelona 2003.
Moya, B. - Plumed, J. A. - Hernández, M. - Zurriaga, M.: Árboles
y Arboledas Monumentales y Singulares de la Provincia de Valencia.
Generalitat Valenciana, Diputació de València, Valencia 1995.
Moya, B. - Plumed, J. A. - Littardi, C.: La potatura delle palme
ornamentali. Biologia, ecologia e gestione delle palme. Comune di
Sanremo 2003.
Moya, B. – Sánchez, M. [coord.]: El arbolado monumental y
singular. Gestión, conservación y legislación. Asociación Española
de Arboricultura AEA, La Pobla Llarga 2006.
Muir, R.: Ancient trees living landscapes. Tempus Publishing Limited,
Gloucestershire, 2005.
Páez de la Cadena, F.: Historia de los estilos en jardinería. Istmo,
Madrid 1982.
Palacios, C. J.: Árboles y arboledas singulares de Canarias,
memorias vivas de la Tierra. Gobierno de Canarias, España, 2009.
Panconesi, A., et al.: Il cipresso, dalla leggenda al futuro. Ed. CNR,
IPP, Florencia 2007.
Pellicer, J.: Costumari botànic, vols. I, II, III. Edicions del Bullent,
Picanya 2005.
Perlin, J.: Historia de los bosques. Gaia, Madrid 1999.
Prada, O., et al.: Convergencia Rural Naturaleza. Fundación Félix
Rodríguez de la Fuente - Centro de Publicaciones, Ministerio de
Agricultura, Pesca y Alimentación, Madrid 2007.
Prosperi, J.: Biologie du développement des hémi-epiphytes
ligneux. Université de Montpellier II, Montpellier 1998.
Queral, I.: El Barranc dels Horts, caminando por su paisaje.
Fundación Caja Castellón – Bancaja, Castellón 2002.
Quézel, P. – Médail, F.: Écologie et biogéographie des forêts du
bassin méditerranéen. Collection environnement -Elsevier, Nancy
2003.
Raddi, P. - Della Rocca, G. - Danti, R. – Torraca, G. - Moya, B. -
Moya, J. V.: Cypress and forest fires: a practical manual. Diputación
de Valencia, Firenze 2012.
Raimbault, P.: Diversité architecturale et convergence dans le
développement. Ed. Naturalia Monspeliensia, Francia, 1999.
Rodríguez de la Fuente, F.: Cuadernos de campo. La colección. Ed.
Marín, Barcelona 1978.
Rodríguez de la Fuente, O.: La huella de Félix. Ed. Fundación Félix
Rodríguez de la Fuente - Grijalbo, Sabadell 2010.
Rojas Clemente, S.: Ensayo sobre las variedades de la vid común
que vegetan en Andalucía. En la Imprenta de Villalpando, Madrid
1807.
Rojas Clemente, S.: Viaje a Andalucía, «Historia Natural del Reino de
Granada», 1804-1809. Ed. Griselda Bonet Girabet, Barcelona 2002.
Rojas-Briales, E., et al.: Situación de los bosques del mundo
2011. Organización de las Naciones Unidas para la Agricultura y la
Alimentación, Roma 2011.
Sánchez, M.: Guía de los árboles singulares del Real Jardín Botánico.
Ed. Raíces, Madrid 2001.
Schnitzler-Lenoble, A.: Écologie des forêts naturelles d’Europe,
Biodiversité, sylvigénèse, valeur patrimoniale des forêts primaires.
Editions Tec & Doc, Paris 2002.
Shigo, A.: A new tree biology. Shigo & Trees Associates, Durham
1989.
Simón, D., et al.: Árboles notables de Extremadura. Adenex, Badajoz
1999.
Sociedad Catalana de Geografia: Treballs de la Societat Catalana
de Geografia, 71-72, Monogràfic sobre incendis forestals. Societat
Catalana de Geografia, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 2011.
Stefulesco, C.: L’urbanisme vegetal. Institut pour le Développement
Forestier, París 1993.
Tournefort, J. P. de: Éléments de Botanique ou Méthode pour
connaître les plantes. Imprimerie Royal, París 1694.
Varillas, B.: Félix Rodríguez de la Fuente. Su vida, mensaje de futuro.
Fundación Félix Rodríguez de la Fuente - La Esfera de los Libros,
Madrid 2010.
Velez, R. [coord.]: La Defensa contra incendios forestales,
fundamentos y experiencias, 2ª edición. McGraw-Hill, España 2010.
291 n
 Sources of Documentation

Istituto per la Protezione delle Pianta (IPP). Consiglio Nazionale
delle Ricerche(CNR)
Paolo Raddi, Anna Romagnoli, Vincenzo Di Lonardo, Gianni Della
Rocca, Roberto Danti, Alberto Panconesi, Giovanni Torraca
Area della Ricerca CNR, Edificio E, Via Madonna del Piano nº 10,
50019. Sesto Fiorentino, Italie
Provincia di Siena (PS)
Paolo Bucelli, Roberta Fineschi, Rossana Bartalucci.
Strada Massetana, 106, 53100, Siena, Italy
bucelli@provincia.siena.it, fineschi@provincia.siena.it Telf:
+390577241650

p.raddi@ipp.cnr.it, a.romagnoli@ipp.cnr.it; r.danti@ipp.cnr.it; g.de-

Office National des Forêts (ONF)
llarocca@ipp.cnr.it; v.dilonardo@ipp.cnr.it; a.panconesi@ipp.cnr.it;
g.torraca@ipp.cnr.it Gael Bardou

Telf: +390555225582 Les jardins de toga – Bât C. Chemin du Furcone, 20200, Bastia,
France.

gael.bardou@onf.fr, Telf: +33495328532

Diputación de Valencia. Impulso Económico Local (IMELSA).
Departamento de Árboles Monumentales

Bernabé Moya, José Moya. Instituto Superior de Agronomia (ISA)

Calle Conde Trenor 9. 46003. Valencia, España Ana Paula Ramos

arboles.monumentales@imelsa.es, sanmojon@yahoo.es, moyaber- Tapada da Ajuda. 1349-017. Lisboa, Portugal

nabe@yahoo.es, pramos@isa.utl.pt Telf: +35213653257
Telf: +34963887200

Autoridade Florestal National (AFN)

Regione Sicilia, Assessorato Territorio ed Ambiente, Comando Francisco Amaral, Paulo Dias
Corpo Forestale (AAF)
Balcao de Portimao. Rua França Borges nº 7 r/c esquerdo 8500-
Salvatore Marranca, Giuseppe Di Miceli 674 Portimao, Portugal

Viale Regione Siciliana, 2246, 90145, Palermo, Italy Paulo.dias@icnf.pt, franciscoamaral@afn.min-agricultura.pt Telf:

smarranca.foreste@regione.sicilia.it, dimiceli@unipa.it +35282402320

Telf+390917072603

Juniper - Juniperus communis

Riba-roja del Turia – Spain
Picture of Janini book, 1914 293 n
 Technological Educational Institute of Crete (TEI Crete)
Andreas Doulis
Estavromenos Iraklio Crete Greece GR 71004
andreas.doulis@nagref-her.gr, Telf: +30 2810245851
Magarr Kulsill Lokali (MGARR)
Eman Vella, Paul Vella
22, Triq Sir Harry Luke, Mgarr, Malta
eman.vella@gov.mt, paul.d.vella@gov.mt Telf: +35621520011
The Hebrew University of Jerusalem (HUJ). Institue of Plant Sci-
ences and Genetics in Agriculture
Anat Madmony
Faculty of Agriculture, Rehovot. 76100, Rehovot, Israel
anat@madmony.co.il
Akdeniz University. Center for Ecological Studies (CES)
Tuncay Neyisci
Akdeniz University, Center for Ecological Studies. Antalya, Turkey
tneyisci@akdeniz.edu.tr Telf: +902423102053
Ministere de l’Agriculture, Institut de Recherche en Genie Rural,
Eaux et Forêts (INRGREF)
Mohamed El Habib Ben Jamâa
INRGREF Rue Hédi EL Karray El Menzah IV, 1004 TunisBP 10
Ariana 2080, Tunisia. benjamaa.lahbib@iresa.agrinet.tn, Telf:
+21671230039
n 294
Universite Cady Ayyad, Muséum d’Histoire Naturelle d Mar- Interactive plant identification an collaborative information system, Programa Medi Ambient. Ràdio Televisió Valenciana.. http://www.
rakech (UCA). Pl@antNet. http://www.plantnet-project.org/papyrus.php?lan- rtvv.es/
Ahmed El Alaoui El Fels gue=en Sistema de Información del Banco de Datos de la Naturaleza.
B.P. 511 Bd Prince My Abdellah, Marrakech – Morocco Istituto da Conservaçao da Natureza e das Florestas ICNF. http:// http://sig.magrama.es/bdn/
www.icnf.pt/portal/florestas/aip/aip-monumentais-pt The Euro+Med PlantBase – the information resource for Euro-Medi-
elalaoui.elfels@gmail.com
Ley 4/2006, de 19 de mayo, de la Generalitat, de Patrimonio Arbó- terranean plan diversity. http://ww2.bgbm.org/EuroPlusMed/
reo Monumental de la Comunitat Valenciana . http://www.boe.es/ The International Plant Names Index. http://www.ipni.org/
Others Sources of Documentation: boe/dias/2006/06/29/pdfs/A24463-24468.pdf
The Plant List, a working list of all plant species. http://www.the-
Biblioteca Digital Real Jardín Botánico, CSIC. http://bibdigital.rjb. LIFE Programme. http://ec.europa.eu/environment/life/index.htm plantlist.org/
csic.es/spa/index.php
Natura 2000 Public Viewer. http://natura2000.eea.europa.eu/# The UICN Red List of Threatened Species. http://www.iucnredlist.
Biomages - Virtual Field-Guide. http://www.bioimages.org.uk/
Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente. http:// org/
Biosphere Reserves. United Nations Educational, Scientific and www.jardibotanic.org/
Valencia Botanical Garden. http://www.jardibotanic.org/
Cultural Organization, UNESCO. http://www.unesco.org/mabdb/
Observatoire régional de la forêt méditerranéenne. http://www. Visor SIGPAC. http://sigpac.mapa.es/fega/visor/
bios1-23.htm
ofme.org/documentation.php3
Web page of CypFire Project. www.cupressus.ipp.cnr.it.
Convention on International Trade in Endangered Species of Wild
Plataforma Interactiva del Inventario Español del Patriomonio Natu-
Fauna and Flora. http://www.cites.org/ World Heritage Sites, United Nations Educational, Scientific and
ral y de la Biodiversidad. http://biomap.es/biomap.php/
Council Directive 92/43/EEC of 21 May 1992 on the conservation of Cultural Organization, UNESCO. http://whc.unesco.org/en/list/
Programa de Cooperación Territorial Europea, Programme MED.
natural habitats and of wild fauna and flora.
http://www.programmemed.eu/index.php?id=5175&L=0
http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=CELEX-
:31992L0043:ES:HTML
Departamento Árboles Monumentales – IMELSA, Diputación de
Valencia. http://www.imelsa.es/
Directive 2009/147/EC of the European Parliament and of the Council of
30 November 2009 on the ervation of wild birds.
http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=O-
J:l:2010:020:0007:0025:ES:PDF
European Commission Environment. http://ec.europa.eu/environ-
ment/index_en.htm
European Environment Agency. http://www.eea.europa.eu/
European Environment Information and Observation Network.
http://www.eionet.europa.eu/
European Forest Genetic Reosurces Programme. http://www.
euforgen.org/
Flora Iberica, Plantas vasculares de la Península Iberica e Islas
Baleares. http://www.floraiberica.es/
Fundación Félix Rodríguez de la Fuente. http://www.felixrodriguez-
delafuente.com/
295 n

Forest of Gamueta 76
Arvulu Cruci Cruci 78
The Escaleretas Spanish Fir 80
Cedar Valley 82
Lebanon Cedar Forest 84
Saharan Cypress 86
Samaria Gorge 88
Tavri Cypress Forest 90
Kastro Mountain Cypress 92
Ancient Cypress Forest 94
Makhtar Cypress & Atlas Cypress 96
Junipers of Kedrodasos 98
Javalambre Forest 100
Las Blancas 102
Junipers of Cape São Vicente 104
Old Juniper 106
Troharis Forest 108
Pi de la Bassa 110
Loricato Pine 112
Forest of Valdu Niellu 114
Mount Olympus Forest 116
European Black Pines Forest 118
Pino de los Dos Hermanos 120
Ansó Valley Forest 122
Belagua Valley Forest 124
Walnut tree - Juglans regia
Vallanca – Spain
Picture of Janini book, 1914
Monumental Trees Index
Mountain Pine Forest 126
Yew Forest 128
Ancient Yews Forest 130
European Fan Palm 132
Canary Island Date Palm 134
Vai Palm Grove 136
Pomieri Field Maple 138
Montpellier Maple 140
Passo Canale Sycamore Maple 142
Cretan Maple 144
Greek Strawberry Tree 146
Puerto de Honduras Birch Grove 148
El Temblar Chestnut Trees 150
Punta Txamantxoia Forest 152
Herguijuela de la Sierra Beech 154
Acqua Rocca Beech 156
Guadarranque Narrow-leafed Ash 158
Zambujeiro 160
Cornicabra 162
The Negrón White Poplar 164
Black Poplar 166
Golden Oak 168
Kermes Oak of Mesa Potami 170
Barranc dels Horts Forest I 172
Barranc dels Horts Forest II 174
Il-Ballut tal-Wuardija 176
Vallée du Fango 178
Carbonara Forest & Ilice du Carrinu 180
Ilice du Carrinu 182
Sessile Oak of Pomieri 184
Large-leaved Lime of Otsindundua Bridge 186
Cretan Zelkova 188
Bouches du Rhône 194
Strada della Foce 196
Juniper of Opoul 198
Atalaya Phoenician Juniper 200
Bordighera Palm Grove 202
Carob Tree 204
Carob Tree 206
Belabarce Walnut 208
Phoenix Olive Trees 210
Monumental Olives of Maestrazgo 212
Pollarding Poplar 214
Almond & Lesser Kestrel 216
The Terrona Holm Oak 218
Holm Oaks of Houses of Paterna 220
Romanejo & La Nava Pyrenean Oak 222
Romanejo Pyrenean Oak 224
Duas Rodas Cork Oak 226
Atlas Cedar 232
297 n
 Cypress of Principe Real 234
Les Jumeaux & Notre-Dame du Cyprès 236
Genoves Calvary 238
Anunciada Cypress & Royal Botanical
Garden Cypress 240
Villa Reale di Castello 242
Agios Nikolaos Cypress 244
Abarqu Cypress 246
San Anton Gardens 248
Stone Pine 250
Ahuehuete 252
Cycas of San Anton Gardens 254
Dragon Tree 256
Yucca & Chilean Wine Palm 258
n 298
Palmera Imperial 260
Horse Chestnut 262
Castagno dei Cento Cavalli 264
Gayatonero 266
Moreton Bay Fig 268
Etna Broom 270
Roquebrune Olive Tree 272
Persian Turpentine Tree 274
U Listincu 276
Vlatos Oriental Plane 278
Aleppo Oak 280
Carvalleda de Tragamón 282
Chaparral do Mendoça Cork Oak 284
Smallflower Tamarisk 286
Mediterranean cypress of Samaria Gorge
Cupressus sempervirens
Samaria National Park - Crete - Greece 299 n

Ababuj - 214
Abarqu - 246
Abies - 154
Abies alba - 73, 76, 78, 156
Abies bornmuelleriana. - 76
Abies cephalonica - 76, 262
Abies cilicica - 36, 76, 84, 146
Abies equi-trojani - 36, 76
Abies marocana - 36, 76, 232
Abies nebrodensis - 36, 73, 76, 78, 142,
156
Abies nordmanniana - 76
Abies numidica - 36, 232
Abies pinsapo - 36, 76
Acer campestre - 336, 138, 140, 142, 186,
266
Acer granatense - 266
Acer heldreichii - 140
Acer hyrcanum - 140
Acer lobelii - 140, 156
Acer monspessulanum - 112, 138, 140,
142, 162, 186, 232
Acer obtusatum - 140, 142
Acer obtusifolium - 140
Olive tree - Olea europaea
Llíria – Spain
Picture of Janini book, 1914
Acer opalus - 138, 140, 232
Acer platanoides - 140
Acer pseudoplatanus - 140, 142, 186
Acer sempervirens - 84, 88, 140, 144, 146,
168, 188
Acer syriacum - 162, 280
Acer tataricum - 140
Aesculus hippocastanum - 262
Agaricus - 172
Agios Athanasios Sklavopoula - 286
Alectoris rufa - 172, 212
Aleurodicus dispersus - 38, 134
Allium trifoliatum - 280
Amelanchier ovalis - 266
Amygdalus arabica - 274
Amygdalus communis - 274
Amygdalus graeca - 274
Amygdalus lycioides - 274
Amygdalus orientalis - 274
Amygdalus webbii - 274
Ansó Valley Forest - 122, 297
Aquila adalberti - 218
Araucaria columnaris - 254
General Index
Araucaria heterophylla - 254
Arbutus andrachne - 82, 108, 146, 162,
168, 280
Arbutus pavarii - 36, 146, 301, 317, 338,
360, 381
Arbutus unedo - 142, 146, 162, 178, 204,
226
Arctostaphylos uva-ursi - 100
Ares del Maestre - 59, 172, 174
Aristolochia altissima - 162, 280
Armillaria - 172
Arrhenatherum album - 82
Arum idaeum - 88
Asperula libanotica - 280
Asperula pubescens - 88
Astragalus angustifolius - 88
Athene noctua - 212
Atlantic Botanical Garden of Gijón - 282
Atlas Cedar - 232, 297
Ayora - 220
Baizongia pistaciae - 162
Barbastella barbastellus - 150, 172
Barranc dels Horts Forest - 172, 174, 297
Béjar - 154, 232
301 n
 Belagua River - 186
Berberis cretica - 88
Betula aetnensis - 148, 270
Betula pendula subsp. fontqueri ibero-
magrebi - 148
Betula pubescens subsp. celtiberica - 148
Bohilgues River - 164, 166
Boletus - 172
Bordighera Palm Grove - 20, 202, 297
Bou Abdallah - 96
Bouches du Rhône - 194, 297
Buthus - 172
Buxus balearica - 232
Buxus sempervirens - 72, 114, 116, 122,
138, 186
Cabezabellosa - 224
Cabo de Gata-Nijar Natural Park - 132
Callimorpha quadripunctaria - 244
Calluna - 154
Caloplaca - 172
Camargue Regional Nature Park - 194
Campanula cretica - 88
Campanula trichocalcyna - 156
Canis lupus - 150
Cape São Vicente - 297
Cap-Martin - 272
Capra hispanica - 172
Carbonara Forest - 180, 297
Caretta caretta - 244
Carpinus orientalis - 84, 146
Carya illinoinensis - 254
Castanea sativa - 41, 142, 150, 264
Cedar Valley - 82, 297
n 302
Cedrus atlantica - 36, 232
Cedrus brevifolia - 36, 73, 82, 146
Cedrus libani - 36, 84, 144, 146, 168
Cedrus libani subsp. brevifolia - 168
Celtis australis - 266, 276, 286
Centaurea akamantis - 244
Centaurea boissieri subsp. spachii - 120
Centaurea idaea - 88
Centaurea raphanina - 88
Centaurea saguntina - 120
Centaurea valentina - 104
Cephalanthera cucullata - 88
Cephalorrhynchus cypricus - 82
Cerambix cerdo - 150
Ceratonia siliqua - 36, 160, 176, 204, 206,
274, 276
Cercis siliquastrum - 276
Cercotrichas galactotes - 212
Chaenorhinum origanifolium subsp.
crassifolium - 172
Chamaerops humilis - 36, 38, 104, 132, 160
Chelonia mydas - 244
Chioglossa lusitanica - 150
Ciconia nigra - 218
Cistus incanus - 178
Cistus monspeliensis - 178
Cistus populifolius - 120
Cistus salvifolius - 178
Clematis flammula - 178
Coridothymus capitatus - 88
Corvus corone - 172
Corylus - 186
Corylus avellana - 154, 186
Crataegus - 154, 274
Crataegus laciniata - 142
Crataegus monogyna - 162, 266
Crepis fraasii - 168
Crepis pusilla - 244
Cryphonectria parasitica - 150
Cupressus atlantica - 96
Cupressus dupreziana - 36, 86
Cupressus lusitanica - 234
Cupressus sempervirens - 31, 67, 84, 88,
90, 92, 94, 96, 144, 146, 188, 194, 196,
236, 238, 240, 242, 244, 246, 248, 280, 298
Cupressus sempervirens var. numidica - 96
Cycas rumphii - 254
Cyclamen creticum - 88
Cyclamen cyprium - 168
Cyclamen persicum - 280
Cynoglossum troodi - 116
Cyprinia gracilis - 208
Cytisus - 154
Dactylorhiza insularis - 150
Davallia canariensis - 226
Delphinium fissum - 150
Delphinium staphisagria - 88
Dendrocopos major - 172
Dianthus multiaffinis - 120
Diocalandra frumenti - 38, 134
Diploschistes - 172
Doñana National Park - 250
Dracaena draco - 39, 73, 256, 274
Dracunculus vulgaris - 88
Drosophyllum lusitanicum - 226
Dryocosmus kuriphilus - 264
Ebenus cretica - 108 Galerida theklae - 212 Juniperus sabina L. - 100
Elafonisi - 98 Galium peplidifolium - 82 Juniperus thurifera. - 36, 38, 100, 102, 232
Eliomys quercinus - 150 Garajonay National Park - 134, 256 Juniperus thurifera subsp. africana - 232
Emberiza cirlus - 212 Garrulus glandarius - 172 Juniperus turbinata - 104, 108, 274
Epipactis troodi - 116 Geaster - 172 Jurinea cypria - 116
Eptesicus serotinus - 176 Genista - 154 Kampos - 280
Erica - 154 Genista aetnensis - 270 Kastro Mountain - 92, 297
Erica arborea - 120, 276 Ghisonaccia - 276 Kathikas - 244
Erica scoparia - 120 Grevillea robusta - 254 Kedrodasos - 98, 297
Erithacus rubecula - 212 Hebeloma - 172 Kiti - 274
Erythrina variegata - 254 Lacerta lepida - 172
Helichrysum microphyllum - 168
Etna Park - 156 Lactarius - 172
Hericium - 172
Fagus sylvatica - 38, 76, 84, 112, 142, 146, Laetiporus sulphureus - 204
Hieraaetus fasciatus - 104
152, 154, 156, 184
Lanius excubitor - 212
Himantoglossum samariense - 88
Fagus sylvatica subsp. orientalis - 146
Lanius senator - 212
Hirundo rustica - 212
Falco naumanni - 104, 216
Larra Nature Reserve - 124, 127
Hoces del Cabriel Natural Park - 120
Falco peregrinus - 104, 172
Laurus nobilis - 36, 72, 160, 172, 178, 180,
Hypericum kelleri - 88
Falco tinnunculus - 104 204, 276, 286
Hypericum lanuginosum - 280
Felis silvestris - 150 Liquidambar orientalis - 36, 158, 164, 208,
266, 278
Il-Ballut tal-Wuardija - 176, 297
Ficedula hipoleuca - 104
Lonicera implexa - 162
Ficus benghalensis - 254 Ilex aquifolium - 142, 156, 178, 232
Lonicera nummulariifolia subsp.
Ficus macrophylla - 268 Jasminum fruticans - 162
glandulifera. - 144
Jubaea chilensis - 258
Fontanesia phillyreoides - 162, 280 Lucanus cervus - 150
Juglans regia - 208, 296
Forest of Gamueta - 76, 297 Lullula arborea - 212
Forest of Valdu Niellu - 114, 297 Juniperus - 36, 38, 73, 98, 100, 102, 104, Luscinia svecica - 104
122, 154, 198, 200
Foros de Vale de Figueira - 160 Lycoperdon - 172
Juniperus communis - 72, 100, 112, 292
Fraxinus angustifolia - 38, 142, 158, 164, Lygeum spartum - 108
214, 282, 286 Juniperus drupacea - 84, 146
Lynx pardinus - 218
Fraxinus dimorpha - 232 Juniperus excelsa - 84, 144, 146
Madonie Regional Natural Park - 78, 138,
Fraxinus ornus - 204 Juniperus foetidissima - 84, 106, 116, 146 142, 180, 184
Fringilla coelebs - 212 Juniperus oxycedrus - 88, 98, 198 Madrid Royal Botanical Garden - 240
Fuerteventura - 134, 256 Juniperus oxycedrus var. macrocarpa - 98 Malpolon monspessulanum - 172
Fusarium oxysporum - 38, 134 Juniperus phoenicea - 98, 100, 200, 274 Malus - 154
303 n
 Malus sylvestris - 142
Marateca - 284
Maytenus canariensis - 274
Melendreros - 128, 130
Melisitis - 94
Monastery of Corpus Christi of Llutxent -
204
Monastery of Sant Jeroni de Cotalba - 266
Moncarapacho - 206
Mount Olympus Forest - 116, 297
Myotis emarginatus - 150
Myrtus communis - 178, 276
Nepeta troodi - 116
Nerium oleander - 286
Nolina longifolia - 254
Notre-Dame du Cyprès - 236, 298
Nyctalus lasiopterus - 150
Nyctalus leisleri - 150, 172
Oenathe hispanica - 212
Olea europea - 25, 34, 36, 48, 61, 142, 160,
162, 190, 254, 274, 276, 300
Olea europaea subsp. cerasiformis - 274
Olea europaea var. europaea - 210, 212,
272
Olea europaea var. sylvestris - 160, 204
Omphalodes brassicifolia - 150
Ophrys kotschyi - 244
Origanum microphyllum - 88
Oriolus oriolus - 172
Ostrya carpinifolia - 84, 146, 280
Palermo Botanical Garden - 268
Paliurus spina-christi - 254
Palmeral of Elche - 26, 38, 229, 260
n 304
Pandion haliaetus - 104
Papaver argemone - 88
Paphos State Forest - 82, 146
Parmelia - 172
Paulownia tomentosa - 254
Paysandisia archon - 38, 60, 134
Peña Mayor Forest - 128, 130
Periploca graeca - 208
Pernis apivorus - 150
Phillyrea angustifolia - 162
Phillyrea latifolia - 204
Phlomis cypria - 244
Phoenix canariensis - 38, 39, 134, 254, 274
Phoenix dactylifera - 20, 27, 202, 254, 260
Phoenix theophrasti - 36, 73, 136
Phytophthora cinnamomi - 150
Pinus brutia - 88, 108, 144, 168, 280
Pinus canariensis - 254
Pinus halepensis - 28, 33, 37, 45, 73, 75,
110
Pinus heldreichii - 36, 112
Pinus mugo - 72, 124
Pinus nigra subsp. laricio - 8, 9, 178
Pinus nigra subsp. mauretanica - 36, 232
Pinus nigra subsp. pallasiana - 116, 146
Pinus pinaster - 72, 98, 120, 198, 226, 250
Pinus pinea - 18, 70, 72, 98, 120, 198, 226,
250, 276
Pinus sylvestris - 100, 122, 184
Pinus uncinata - 73, 122, 124, 127
Pipistrellus nathusii - 150
Pisa Botanical Garden - 258
Pistacia atlantica - 36, 160, 274
Pistacia khinjuk - 274
Pistacia lentiscus - 104, 160, 162, 274, 276
Pistacia palaestina - 160
Pistacia terebinthus - 162
Platanthera chlorantha subsp. holmboei -
116
Platanus orientalis - 158, 164, 168, 208,
230, 266, 278
Plecotus austriacus - 150
Podarcis hipanica - 172
Pollino National Park - 112
Polypodium cambricum - 226
Ponferrada - 63, 128
Populus alba - 72, 158, 164, 208, 282, 286
Populus nigra - 38, 64, 164, 166, 214, 286
Populus tremula - 84, 146
Prunus - 38, 154, 274
Prunus dulcis - 142, 216
Prunus lusitanica - 36, 73, 158, 286
Prunus lusitanica subsp. lusitanica. - 158
Prunus microcarpa - 274
Prunus prostrata - 100
Psammodromus algirus - 172
Psammodromus hispanicus - 172, 266
Pterocarya fraxinifolia - 36, 208
Puebla de San Miguel Natural Park - 102
Puerto de Honduras - 148, 297
Punta Txamantxoia Forest - 152, 297
Pyrrhocorax pyrrhocorax - 104
Pyrus - 154, 274
Pyrus amygdaliformis - 142
Pyrus bourgaeana - 226
Quercus - 72, 138, 154, 186, 198, 226, 282
Quercus alnifolia - 36, 73, 82, 144, 168, 280
Quercus amplifolia - 142, 180
Quercus brachyphylla - 162, 280
Quercus brantii - 84, 146
Quercus canariensis - 36, 172, 226, 232
Quercus cerris - 84, 146
Quercus coccifera - 84, 88, 104, 108, 144,
146, 162, 168, 170, 276, 280
Quercus coccifera subsp. calliprinos - 84,
88, 108, 144, 146, 170, 280,
Quercus coccifera subsp. coccifera - 170
Quercus congesta - 142, 180
Quercus dalechampii - 142, 180
Quercus faginea - 36, 138, 172, 174, 226,
232, 266
Quercus ilex - 21, 22, 39, 42, 57, 59, 72,
100, 112, 142, 162, 168, 172, 174, 176,
178, 180, 182, 192, 204, 218, 220, 226, 232
Quercus infectoria - 84, 108, 146, 162, 170,
280
Quercus ithaburensis - 84, 280
Quercus petraea - 72, 84, 138, 142, 146,
180, 184
Quercus petraea subsp. pinnatiloba - 84,
146
Quercus pubescens - 72, 100, 112, 138,
186, 226
Quercus pyrenaica - 184, 222, 224, 282
Quercus robur - 7, 148, 158, 184, 214,
222, 282
Quercus suber - 51, 72, 120, 142, 180, 226,
266, 284
Quercus virgiliana - 142, 180
Quinta da Parra - 206
Rana iberica - 150
Rana temporaria - 150
Rhamnus - 274
Rhamnus alaternus - 162
Rhododendron ponticum - 208
Rhynchophorus ferrugineus - 27, 38, 134,
136
Roncal Valley - 208
Roquebrune - 272, 298
Rosa - 274
Rosalia alpina - 150
Royal Gardens of Aranjuez - 252
Rubia peregrina - 162, 178, 204
Rubia peregrina subsp. longifolia - 204
Salix alba - 38, 158, 164, 208, 282, 286
Salix atrocinerea - 286
Salix pedicellata - 286
Salix purpurea - 286
Salix triandra - 286
Samaria National Park - 6, 88, 298
Sambucus - 154
San Cristóbal de Valdueza - 41, 128
Sant’Alfio - 264
Sapindus indica - 254
Sarcocapnos enneaphylla - 172
Sarcocapnos saetabensis - 238
Sarcopoterium spinosum - 88, 276
Saxicola torquatus - 212
Saxifraga corsica subsp. cossoniana - 238
Sciurus vulgaris - 150
Scolopendra - 172
Sedum cyprium - 168
Segura de Toro - 150
Seiridium cardinale - 194
Serra do Bispo Mount - 226
Serra Grossa - 238
Sideroxylon marmulana - 274
Sidi Youssef ou Brahim - 96
Sierra Calderona Natural Park - 110, 120
Sierra de Béjar - 232
Sierra de Francia - 62, 154
Sierra de Javalambre - 100
Sierra de las Cruces Altas - 148
Sierra de las Nieves Natural Park - 80
Sierra Mágina - 162
Silene diclinis - 238
Smilax aspera - 162, 178, 204
Smilax aspera var. altissima - 204
Sophora secundiflora - 254
Sorbus - 154
Sorbus domestica - 138, 186
Sorbus torminalis - 142
Sorbus umbellata - 116
Southwest Alentejo - 104
Stellaria cilicica - 168
Stellaria media - 82
Strada della Foce - 196, 297
Styrax officinalis. - 162
Sylvia communis. - 104
Tamarix africana - 286
Tamarix balansae - 286
Tamarix boveana - 286
Tamarix canariensis - 274, 286
Tamarix gallica - 286
Tamarix parviflora - 286
Tamus orientalis - 280
Tassili n’Ajjer National Park - 86
305 n
 Taurus Mountains - 84, 246 Ulex - 154 Villafranca del Bierzo - 240

Taxodium mucronatum - 252 Ulex erinaceus - 104 Villuercas Mountains and Guadarranque
Valley - 158
Taxus baccata - 41, 72, 73, 128, 130, 178, Ulmus glabra - 142, 186
186 Viola arborescens - 104
Ulmus minor - 69, 158, 164, 214, 282
Teide National Park - 134, 256 Vipera latastei - 172
Ulmus montana - 84, 146
Tetraclinis articulata - 36, 73, 132, 248, 274 Visnea mocanera - 274
Upupa epops - 172
Thaumatopoea pityocampa - 110 Vlatos - 278, 298
Ursus arctos - 150
The Retiro Gardens - 262 Vulpes vulpes - 172
Vaccinium - 154
Thielaviopsis paradoxa - 38, 134
Vai - 136, 260, 297 Washingtonia robusta - 254
Thlaspi cyprium - 116
Vai Palm Grove - 136, 297 Western Valleys Natural Park - 76, 122, 152
Tilia cordata - 186
Valencia Botanical Garden - 258, 295 White Mountains - 88, 90, 92, 108, 144
Tilia platyphyllos - 138, 186
Valerianella echinata - 88 Wisteria - 40
Tipuana tipu - 254
Vallanca - 7, 14, 22, 140, 296 Wisteria sinensis - 63
Troharis Forest - 108, 297
Vallée du Fango - 178, 297 Xanthoria - 172
Troodos National Forest Park - 106, 116,
118, 168 Verbascum macrurum - 88 Xeropotamos - 188

Tulipa cypria - 244 Veronica micrantha - 150 Yucca filifera - 54, 258

Turdus iliacus - 212 Veronica stenobotrys - 280 Zarza de Montánchez - 218

Turdus merula - 172 Viburnum tinus - 204, 266 Zelkova abelicea - 36, 73, 88, 144, 188

Turdus philomelos - 212 Vicentine Coast Natural Park - 104 Zelkova sícula - 188

Ukerdi and Aztaparreta Integral Reserve - 124 Villa Reale di Castello - 242, 298 Ziziphus lotus - 274

Pubescent Oak
Quercus pubescens
n 306 Balagne – Corsica – France

Prólogo
Alfonso Rus Terol
Presidente Diputación de Valencia
Nuestra Responsabilidad con el Territorio
Las diputaciones provinciales como la que yo
presido, la de Valencia, han ido creciendo en
sus competencias y responsabilidades en la
medida en que han tenido que dar respuesta a
los problemas que desde los pueblos de la pro-
vincia le iban llegando. Han sido las diputacio-
nes una especie de solución a las necesidades
que los vecinos de los pueblos más pequeños
han ido planteando a lo largo de los siglos.
Después de 200 años de existencia, esas
demandas y esas realidades han ido con-
figurando esta administración polifacética,
que ha demostrado mantenerse en unos ni-
veles de gestión más que aceptables y res-
ponder a las inquietudes de la sociedad.
Una de ellas, nadie lo puede discutir, es
atender a nuestro medioambiente como
una fuente de belleza y también de riqueza.
Hubo un momento en que la sociedad, en la
medida en que se hacía más rica, volvió su
mirada a los recursos naturales para tratar
de devolverle las muchas aportaciones que
nos da sin pedir nada a cambio.
En algo en lo que no habíamos caído o casi
nadie había tenido en cuenta fue que la for-
taleza, precisamente, de esa naturaleza tiene
su máxima expresión en lo que se ha dado
en llamar árboles monumentales, tanto en el
campo abierto, como en la agricultura o en la
jardinería. Estos árboles gigantes y “mayores”
Carob tree - Ceratonia siliqua
Carlet – Spain
Picture of Janini book, 1914
Spanish Translation
ÁRBOLES MONUMENTALES Y BOSQUES MADUROS,
AMENAZADOS EN EL PAISAJE MEDITERRÁNEO
mantienen viva la memoria, transmiten las vi-
vencias de nuestros pueblos y de nuestra his-
toria popular con una espectacularidad que
deberíamos conservar siempre y en todo lugar.
Desde esa necesidad y, también, desde esa
sensibilidad nació el Departamento de Ár-
boles Monumentales, un departamento pio-
nero en España que ahora cumple 20 años
y cuya trayectoria quiere formar parte ahora
de las aportaciones que hacemos desde la
Diputación de Valencia al proyecto europeo
“CypFire: Barrières vertes de cyprès contre
l’incendie: une solution faisable, écologique
et économique pour sauvegarder les régions
méditerranées” (2010 – 2013), cofinanciado
con Fondos FEDER del Programa de Coope-
ración Territorial MED de la Unión Europea.
En la Diputación nos sentimos un poco “mo-
numentales” si se me permite la vanidad,
pero desde el punto de vista histórico y geo-
gráfico. Nuestros servicios, nuestros com-
promisos se encuentran arraigados desde
hace doscientos años entre las gentes, los
pueblos y las geografías recónditas y con
ellos hemos crecido y, después de dos si-
glos, nos sentimos fuertes.
Para nosotros, el hecho de poder impulsar
todas las iniciativas que se nos plantean
desde ese departamento, forma parte de lo
que podríamos llamar nuestra responsabili-
dad social corporativa, nuestra responsabi-
lidad con nuestro territorio.
Presentación
Paolo Raddi
Coordinador del Proyecto CypFire
Instituto de Protección de las Plantas del
CNR, Florencia.
Barreras de Ciprés: una Medida Preven-
tiva y Económica Contra los Incendios
Forestales
El clima en el sur de Europa es principalmente
mediterráneo, caracterizado por veranos calu-
rosos, secos y prolongados y por inviernos hú-
medos. Una orografía abrupta y suelos pobres
son características comunes en este territorio,
mientras que la vegetación que lo habita es tí-
picamente siempreverde, tolerante a la seguía
y pirofítica. Estas condiciones ambientales ha-
cen que los países sean muy vulnerables a los
incendios forestales. Por otra parte, las tenden-
cias socio-económicas y demográficas que
han prevalecido en las zonas rurales de los paí-
ses del Mediterráneo durante las últimas déca-
das aumentan la vulnerabilidad al fuego. Una
parte de las tierras agrícolas de producción
marginal han sido, y están siendo, transforma-
das en plantaciones forestales o abandonadas
a los procesos naturales (vegetación arbustiva
y bosques) generando un paisaje más suscep-
tible a la propagación de incendios forestales.
Durante los últimos 30 años (Forest Fires in
Europe, 2010) los incendios en Portugal, Es-
paña, Francia, Italia y Grecia han afectado
una superficie de 475.000 ha al año, que co-
rresponde al 1 % de la superficie forestal de
los cinco países. Además el número total de
incendios anuales producidos en estos cin-
co países alcanzo un promedio de 50.000.
309 n
 Es evidente que la gestión de los incendios
forestales en el sur de Europa es un tema
candente, a lo que hay que añadir la ame-
naza del cambio climático que empeorará el
problema. Este riesgo se incrementa en la
Región Mediterránea, con un clima más ca-
luroso y desecador que prolonga la duración
de la temporada y la frecuencia de incendios.
Dado que las temperaturas podrían subir en
el futuro, las cuestiones relacionadas con la
prevención de incendios deben ser consi-
deradas como una prioridad europea. En la
actualidad, el problema de la prevención de
incendios se aborda atendiendo a las consi-
deraciones metodológicas vinculadas a las
diferentes legislaciones nacionales y a los
planes de gestión forestal.
Es necesario contribuir a tener una planifi-
cación europea común para prevenir los
incendios forestales, que pueda superar los
diferentes obstáculos nacionales, y estable-
cer vínculos entre los organismos de investi-
gación y las partes interesadas que trabajan
en la silvicultura y en la gestión forestal.
Actualmente, el número de incendios y las
hectáreas de superficie quemada se incre-
mentan cada año y por ello debemos pre-
guntarnos qué estamos haciendo mal des-
pués de décadas de investigación en las
causas de los incendios y tras haber inverti-
do tanto esfuerzo en la prevención y control
en el ámbito regional, nacional y europeo.
Los datos negativos (número de incendios/
año y superficie quemada en ha/año) exi-
gen nuevos estudios y enfoques innovado-
res mediante el uso de vegetación arbórea
específica y nuevas técnicas para prevenir
el inicio y propagación de los incendios de
superficie.
Las “Barreras de ciprés: una medida preven-
tiva y económica contra los incendios fores-
tales” está basada en: 1) el uso de varias filas
de clones de ciprés, caracterizados por ser
resistentes al chancro y por presentar una
forma de la copa particular (las ramas son
largas, delgadas y perpendiculares al tronco)
y 2) en diferentes estudios e investigaciones
experimentales y/o consideraciones hechas
en el Seminario de Cipreses celebrado en
Valencia (septiembre 2012), donde se mos-
traron las ventajas y desventajas del “siste-
n 310
ma ciprés” en el control de los incendios de
superficie, en la protección del suelo y en la
economía rural.
Me gustaría agradecer al P.O.Med, que ha
financiado el proyecto CypFire, como se
muestra más adelante, así como a los so-
cios que han participado activamente en el
proyecto, los grupos de interés - propieta-
rios forestales y gestores, planificadores del
territorio, bomberos, responsables políticos,
los sectores empresariales, asociaciones de
desarrollo rural y ciudadanos – que a menu-
do están poco familiarizados con la ecología
forestal, la dinámica del fuego y el conoci-
miento del bosque.
Dado que la comunicación, el intercambio de
información y la diseminación son de gran
interés y una prioridad para mejorar la pro-
blemática ligada a los incendios, el proyecto
CypFire ha llevado, y lleva a cabo, acciones
específicas de diseminación de los resulta-
dos obtenidos y de buenas prácticas, como
son las visitas a los campos experimentales
para mostrar la efectividad de la solución
propuesta, la organización de cursos de
perfeccionamiento, cursos de formación,
dos Escuelas de Verano Internacionales, así
como numerosos talleres y seminarios.
El objetivo principal de la diseminación es
conocer las consideraciones positivas y ne-
gativas de los diferentes participantes en la
solución propuesta, en comparación con los
métodos actualmente existentes en la pre-
vención y control de los incendios.
Los participantes del proyecto CypFire es-
tán convencidos, a través de los datos ex-
perimentales obtenidos, que la propuesta
“verde” de barrera de ciprés es factible, más
económica y ecológica que las medidas que
se utilizan contra los incendios, contribu-
yendo de esta forma a la preservación de la
riqueza natural y de la biodiversidad de los
árboles monumentales, bosques maduros,
paisajes agrícolas arbolados y jardines.
Introducción
Bernabé Moya
Director del Departamento de Árboles Mo-
numentales
Imelsa – Diputación de Valencia
La Región Mediterránea, Punto Caliente
de Biodiversidad
La necesidad de proteger los bosques y la
biodiversidad ha recibido en las últimas dé-
cadas una atención política y social sin pre-
cedentes. El interés creciente por los árbo-
les tiene mucho que ver con la preocupación
por el futuro y el bienestar de la Humanidad.
Y con un hecho incuestionable: las acciones
dirigidas a su conservación efectiva avanzan
a un ritmo desproporcionadamente más len-
to que la destrucción que de los bosques y
árboles maduros del Planeta.
Entre las iniciativas europeas hay que des-
tacar la aprobación de la Directiva Hábitats,
de la que se conmemora el 20 aniversario,
que ha dado lugar a la creación de la mayor
red mundial de espacios naturales protegi-
dos, la red Natura 2000. Los resultados en
cuanto al número y diversidad de hábitats y
de especies de flora y fauna protegidos han
sido prometedores, pero queda mucho por
avanzar. Únicamente el 17 % de los hábitats
y especies y el 11 % de los ecosistemas cla-
ve protegidos por la legislación europea se
encuentran en un estado de conservación
favorable. A lo que hay que añadir la falta de
reconocimiento y amparo jurídico específico
para los árboles monumentales, los bosques
maduros, los árboles agrícolas multicente-
narios y los más emblemáticos paisajes ar-
bolados de la Unión Europea.
La protección de la biodiversidad es una ne-
cesidad, pero también un objetivo de futu-
ro, integrado en la Estrategia Europa 2020.
Con ella se pretende contribuir a una econo-
mía más eficiente en el uso de los recursos
naturales propios y reducir la dependencia
exterior; mitigar los problemas ambienta-
les relacionados con el cambio climático
y la desertización; mantener la fertilidad y
productividad de los ecosistemas agrícolas
y forestales; liderar la investigación y la in-
novación basada en la conservación de la
biodiversidad; la restauración de los ecosis-
temas e infraestructuras verdes y sus aplica-
ciones tecnológicas, y la creación de nuevas
competencias, empleos y oportunidades de
desarrollo. Se calcula que para el año 2050
las posibilidades de negocio derivadas de la
inversión en biodiversidad alcanzarán entre
los dos y seis billones de euros en todo el
mundo.
Por su parte, la Asamblea General de las Na-
ciones Unidas declaró el 2011 “Año Interna-
cional de los Bosques”. Con el objetivo de
establecer un consenso mundial respecto a
la ordenación, la conservación y el desarrollo
sostenible de todos los tipos de bosques y
los árboles situados fuera de ellos. Recono-
ciendo su papel trascendental para alcanzar
los objetivos marcados en el Convenio sobre
la Diversidad Biológica, la Convención Marco
sobre el Cambio Climático, la Convención de
Lucha contra la Desertificación, y contribuir
significativamente al logro de los Objetivos
de Desarrollo del Milenio. Los datos ofrecidos
por la FAO sobre la pérdida de biodiversidad
son preocupantes: el ritmo de extinción de
las especies a causa de la actividad humana
multiplica entre 100 y 1.000 el ritmo natural;
el 60 % de los ecosistemas naturales están
degradados o se utilizan de forma insosteni-
ble; desde el año 1990 se ha perdido el 75 %
de la diversidad genética de las plantas cul-
tivadas y cada año desaparecen 13 millones
de hectáreas de bosques en el mundo. Para
mejorar esta situación, la ONU ha instituido
la celebración anual del “Día Internacional de
los Bosques” cada 21 de marzo.
Por otra parte, este año se cumple el 40 ani-
versario de la Convención sobre el Comer-
cio Internacional de Especies Amenazadas
de Flora y Fauna Silvestres (CITES) que tiene
como objetivo supervisar, establecer meca-
nismos y controles para que no se produz-
can abusos en la explotación de especies en
peligro de extinción. La convención ha sido
firmada por 177 países y ha permitido prote-
ger 5.000 especies de animales y 29.000 de
plantas en todo el mundo.
La destrucción de los bosques y la biodi-
versidad tiene como causa principal las
actuaciones humanas. Una de las más des-
tacadas es el incremento de los llamados
Grandes Incendios Forestales (GIF), fuegos
que calcinan superficies desde 500 ha a de-
cenas de miles de ha. Un riesgo ambiental
de primer orden que en el 95 % de los casos
tiene un origen, intencionado o accidental,
humano. Siniestros de dimensiones incon-
trolables que causan una gran alarma social;
desesperación, impotencia y fallecimientos
en los profesionales de la extinción y en la
población afectada e incuantificables daños
biológicos, ecológicos, económicos y socia-
les. Los datos recogidos por el European Fo-
rest Fire Information System (EFFIS), en cin-
co países de la región Mediterránea del sur
de Europa (Portugal, España, Francia, Italia
y Grecia), muestran que durante el periodo
1980 – 2009 se produjeron más de un millón
y medio de incendios forestales, afectando
a una superficie de 14,367 millones de ha.
Para ser efectivos en la lucha contra el
fuego es necesario impulsar la investiga-
ción en modelos de gestión y restauración
preventiva que contribuyan a la protección
activa y también a la recuperación de las
formaciones vegetales del futuro, hacién-
dolas más resistentes a las llamas. Objetivo
del proyecto europeo “CypFire: Barrières
vertes de cyprès contre l’incendie: une so-
lution faisable, écologique et économique
pour sauvegarder les régions méditerra-
nées” (2010 – 2013), cofinanciado con Fon-
dos FEDER del Programa de Cooperación
Territorial MED de la Unión Europea. Los
resultados alcanzados se muestran prome-
tedores, por lo que es necesario continuar
profundizando en la investigación relacio-
nada con la inflamabilidad y combustibi-
lidad; valorar la adaptabilidad de las dife-
rentes variedades; establecer áreas piloto
demostrativas y evaluar el potencial de de-
sarrollo económico en el sector viverístico,
ambiental y forestal. Las barreras de ciprés
pueden desempeñar una función estratégi-
ca en la mejora de la eficacia y el impacto
paisajístico de los cortafuegos tradiciona-
les; optimizar la protección en la interfaz ur-
bano – rural – forestal; reforzar la seguridad
en lugares de especial protección: elevado
riesgo, difícil acceso, alto valor cultural y
ambiental o prioridad defensiva. Y fomentar
unas estructuras forestales y agrícolas más
resistentes al avance del fuego, estable-
ciendo discontinuidades y creando paisajes
en mosaico y de heterogeneidad.
Detener la pérdida de biodiversidad, la de-
gradación de los servicios ecosistémicos y
valorar el potencial desarrollo y bienestar
que ofrecen los árboles monumentales, los
bosques maduros, los árboles agrícolas
centenarios y los emblemáticos paisajes
arbolados del Mediterráneo, de Europa y
del mundo es uno de los objetivos de esta
obra. Los datos son demoledores: en el últi-
mo siglo han desaparecido el 80 % de ellos
y la tendencia en las últimas décadas es a
aumentar. Ello muestra el elevado grado de
indefensión jurídica, la frecuencia, perma-
nencia e intensidad de los distintos tipos de
amenazas, presiones y perturbaciones y la
falta de conservación que sufren los árboles
más viejos del Planeta. No parece adecua-
do continuar manteniéndolos en el olvido,
cuando tanto pueden hacer en beneficio del
equilibrio ecológico, la cultura y el desarrollo
social y económico de la Humanidad.
La Estrategia de la Unión
Europea sobre la Biodiversi-
dad 2020 y los Árboles Mo-
numentales
Directiva Hábitats
Los principios de la política Comunitaria en
el ámbito del medio ambiente, recogidos en
los artículos 130 R, S, T del Tratado de la
Comunidad Económica Europea, establecen
la necesidad de conservar, proteger y me-
jorar la calidad del medio ambiente; la pro-
tección de la salud de las personas; la uti-
lización prudente y racional de los recursos
naturales; y el fomento de medidas a escala
internacional destinadas a hacer frente a los
problemas ambientales regionales y mun-
diales. El objetivo es de alcanzar un nivel de
protección basado en la acción preventiva y
la corrección de los atentados al medio am-
biente, preferentemente en la fuente misma.
En base a ellos, y a los compromisos inter-
nacionales adquiridos, la Unión Europea ha
desarrollado un marco legislativo medioam-
biental amplio e integrado en diferentes ám-
bitos de su política, y de los estados miem-
bros. Entre los que destacan el Convenio
311 n
 sobre Diversidad Biológica, la Convención
Marco sobre el Cambio Climático, la Con-
vención de Lucha contra la Desertificación,
los Objetivos de Desarrollo del Milenio, la
Estrategia para un Desarrollo Sostenible, la
Estrategia para la Conservación de la Biodi-
versidad y la creación de la Agencia Europea
del Medio Ambiente
Entre las medidas de protección adoptadas
destaca la Directiva 2009/147/CE relativa a
la conservación de las aves silvestres y la Di-
rectiva 92/43/CEE relativa a la conservación
de los hábitats naturales y de la fauna y flora
silvestres, también conocida como “Directiva
Hábitats”. En las que se considera como un
objetivo esencial de interés general, favorecer
el mantenimiento de la biodiversidad al tiempo
que se tienen en cuenta las exigencias econó-
micas, sociales, culturales, regionales y loca-
les. Al constatar que en el territorio europeo los
hábitats naturales y seminaturales continúan
degradándose y que un número creciente de
especies silvestres están gravemente amena-
zadas, y con ello un futuro de oportunidades y
prosperidad para la Comunidad.
Natura 2000
Para garantizar el restablecimiento, la su-
pervivencia y el mantenimiento de los hábi-
tats naturales y de las especies de interés
comunitario en un estado de conservación
favorable a largo plazo, se ha procedido a lo
largo de los últimos veinte años a designar
zonas especiales de conservación, creando
una red ecológica europea transnacional. La
denominada red Natura 2000, que integra a
las zonas protegidas como Zonas de Espe-
cial Protección de las Aves, los Lugares de
Importancia Comunitaria y las Zonas de Es-
pecial Conservación. Consideran la necesi-
dad de fomentar las políticas de ordenación
del territorio y de desarrollo, la gestión de los
elementos del paisaje que revistan una im-
portancia fundamental para la fauna y flora
silvestre, a la cabe añadir la cultura y la agro
biodiversidad. Esta última declaración equi-
vale a una definición más que aceptable de
lo que se considera un árbol monumental.
Tras cumplirse veinte años de la aplicación
de la Directiva Hábitats los resultados obte-
nidos cabe de calificarlos de favorables en
lo que se refiere a la diversidad y superficie
n 312
de los hábitats y especies protegidas en la
red Natura 2000 y en el avance en el conoci-
miento de la biodiversidad.
Pero a pesar de las actuaciones e inversio-
nes llevadas a cabo, de la importancia de la
biodiversidad para el futuro y bienestar de la
sociedad y de la solidez de los argumentos
económicos a favor de la conservación, las
medidas adoptadas no han sido suficientes
para contrarrestar la pérdida de biodiversi-
dad. Según muestran los informes y eva-
luaciones de la Agencia Europea del Medio
Ambiente se mantiene una tendencia cons-
tante a disminuir, siguen estando en peligro
importantes ecosistemas, las situación de
las poblaciones es heterogénea en su con-
junto, algunas están empezando a recupe-
rarse pero otras siguen menguando de for-
ma alarmante y este declive afecta a su vez
a especies que antes eran comunes. En este
sentido hay que añadir que son muchos los
grupos biológicos, hábitats, especies en el
que conocimiento sobre el inventario, dis-
tribución y estado de conservación sigue
siendo parcial, incompleto y sesgado. Úni-
camente el 17 % de los hábitats y especies y
el 11 % de los ecosistemas clave protegidos
por la legislación europea se encuentran en
un estado de conservación favorable.
Los objetivos fijados en la UE para detener la
perdida de Biodiversidad para el periodo 2001
- 2010 no se han cumplido. Una continua y
creciente presión asociada a los cambios en el
uso del suelo, la sobreexplotación de la biodi-
versidad y de sus componentes, la extensión
de especies exóticas invasoras, la contamina-
ción y el cambio climático son algunas de sus
causas estructurales. Pero también dificulta la
conservación el crecimiento de la población,
una insuficiente sensibilidad social sobre las
consecuencias de su perdida, y que el valor
económico de la biodiversidad no se refleje
en los procesos de toma de decisiones. Los
estudios de sociológicos indican que un 85 %
de la población desconoce la existencia y el
significado de la red Natura 2000, lo viene a
traducirse en desinterés, cuando no en con-
frontación, limitando el avance de los objetivos
ambientales de la Unión Europea.
Es una necesidad urgente priorizar la mejora
en la comunicación a la población europea
del valor de la Red Natura 2000, trasladando
su interés en relación con la calidad de vida
y de los beneficios económicos. Los bene-
ficios económicos derivados de la biodiver-
sidad provienen de los productos y servicios
que realizan los ecosistemas en relación con
el suministro de alimentos del sector agrí-
cola y ganadero, los productos forestales,
el suministro y depuración de agua, la pro-
tección del suelo contra la desertización, la
industria farmacológica y la biotecnología,
las actividades relacionadas con el turismo,
la promoción de los productos y servicios
locales o la actividades de formación y edu-
cación ambiental para un desarrollo local y
regional. Los beneficios sociales proveen a
la población de mayores oportunidades de
empleo, diversificación de la actividad local,
mejorar de las condiciones de vida, protec-
ción del patrimonio natural y cultural y mejo-
ra de las posibilidades de educación, recreo,
salud y ocio medioambiental.
Nueva Estrategia
La Comisión Europea ha definido una nueva
estrategia para el medio ambiente que ha
quedado integrada en la Estrategia Europa
2020. Los fundamentos de la política de bio-
diversidad para este nuevo período se ba-
san en: valorar plenamente el potencial que
ofrece la naturaleza; contribuir a establecer
una economía más eficiente en el uso de
los recursos; conservar y mejorar el uso de
los recursos naturales de forma sostenible:
incrementar la eficiencia y reducir la depen-
dencia del exterior.
Los ecosistemas pueden ofrecer alternativas
rentables y soluciones tecnológicas para la
mitigación y adaptación al cambio climático
y la desertización. También los avances en
el conocimiento, las ciencias aplicadas y la
biotecnología dependen de la disponibilidad
a largo plazo de la biodiversidad, suponen
un potencial de desarrollo para diferentes
sectores económicos de la investigación e
innovación. La restauración de ecosistemas,
la conservación de la biodiversidad y la lla-
mada economía verde ofrecen nuevas com-
petencias y oportunidades a nivel social. Se
estima que en el año 2050 las oportunidades
de negocio derivadas de la inversión en bio-
diversidad supondrán entre dos y seis billo-
nes de euros en todo el mundo.
El marco de actuación para el próximo
decenio en la Unión Europea esta forma-
do por una serie de objetivos estratégicos
interdependientes y que se refuerzan recí-
procamente con los que detener la perdida
de biodiversidad. Entre los que destacan
proteger y restaurar la diversidad biológica
y los servicios ecosistémicos acelerando
la aplicación de las directivas e incremen-
tar las evaluaciones para una mejora de
los estados de conservación. Contribuir
a hacer más sostenibles los objetivos de
crecimiento, a luchar contra el cambio cli-
mático, fomentar la cohesión económica,
territorial y social, y proteger el patrimonio
cultural de la Unión Europea. Así como ga-
rantizar una mejor conectividad funcional
de los ecosistemas, tanto de los situados
en el interior de los espacios Natura 2000
como los que se encuentran fuera de ellos.
De esta forma los arboles monumenta-
les, y su legado, pasan a ser reconocidos
como parte esencial del Patrimonio Natu-
ral y Cultural europeo.
Los Árboles Monumentales y la Agricultura
El 30 % territorio europeo presenta un gra-
do de fragmentación entre moderado y muy
alto, por lo que se hace imprescindible la
incorporación de infraestructura verde a la
ordenación territorial, con la que contribuir
al mantenimiento y mejora de los servicios
ecosistémicos. Esta nueva estrategia es
sustancialmente beneficiosa en lo que se
refiere a los árboles monumentales, los bos-
ques maduros, los árboles y cultivos agrí-
colas centenarios y los mas emblemáticos
paisajes arbolados de la Unión Europea, que
pasan a transformarse en elementos verte-
bradores esenciales para el mantenimiento y
mejora de la red Natura 2000.
La incorporación a la estrategia de biodi-
versidad de la UE de la sostenibilidad de
la agricultura y la silvicultura, es una de las
grandes aportaciones para el periodo 2013 -
2020. Hay que tener en cuenta que el suelo
destinado a estas actividades es el 72 % del
territorio de la Unión Europea. Creando nue-
vas vías para integrar el uso sostenible de
la biodiversidad en el desarrollo, y su incor-
poración en la ejecución de otras políticas
y sectores fundamentales. De esta forma
los instrumentos financieros de la Política
Agraria Común (PAC), la Política Pesquera
Común (PPC) y el próximo Marco Financiero
Plurianual, ofrecen oportunidades para me-
jorar las sinergias y maximizar la coherencia
entre los objetivos de protección de la biodi-
versidad y el desarrollo rural.
De esta forma se reconoce el valor y protege
a los árboles frutales centenarios y a los cul-
tivos tradicionales como olivos, castaños, al-
garrobos, manzanos, perales, cítricos, entre
muchas otras especies y multitud de varieda-
des y las dehesas, a los árboles maduros que
forman parte de los setos, lindes de cultivos
y cauces de los ríos usados tradicionalmente
para el obtener alimentación para el ganado y
leñas. Y también su extraordinario papel en la
salvaguarda de la biodiversidad de las espe-
cies de flora, fauna silvestre y los micro-hábi-
tats que generan. Y con esto se pone fin a la
indefensión y al expolio que han sufrido a lo
largo de las últimas décadas los olivos multi-
centenarios arrancados de cuajo para la jardi-
nería y a la tala indiscriminada de los viejos
fresnos, nogales, chopos y robles como ma-
deras nobles. Todos estos árboles continuaran
participando en la economía local aportando
recursos y servicios exclusivos de excepcional
valor a todo el territorio. Según la FAO desde
1990 se ha perdido el 75 % de la diversidad
genética de los cultivos mundiales.
Los Árboles Monumentales y la Silvicultura
El objetivo de aplicación en 2020 de Planes
de Gestión Forestal acordes con la Gestión
Forestal Sostenible en todas las zonas de
monte de titularidad pública y en explotacio-
nes forestales privadas de entidad, contri-
buirá de forma notable a mejorar el estado de
conservación de las especies y hábitats que
dependen de la silvicultura o están afecta-
dos en la prestación de servicios ecosistémi-
cos. Incorporadas a los Planes de Desarrollo
Rural serán receptoras de la financiación del
Programa de Desarrollo Rural de la Unión
Europea. Los árboles solitarios y las arbole-
das, las formaciones vegetales riparias y los
bosques en general, que integren árboles
maduros y senescentes, se convertirán en
elementos prioritarios de conservación, tan-
to por su propio valor como por la rica diver-
sidad de hábitats que generan y la multitud
de organismos que dependen de ellos para
sobrevivir. Lo que implica un salto cualitati-
vo a la hora de conservar la biodiversidad, la
salud y la resiliencia de los bosques presen-
tes y futuros.
La lucha contra las especies exóticas inva-
soras es una grave amenaza para la biodi-
versidad de la Unión Europea, y lastre eco-
nómico que provoca daños anuales por un
valor de 12.500 millones de euros. Es de
preveer que los problemas generados, a te-
nor del previsible aumento de los intercam-
bios comerciales a escala global, tiendan a
incrementarse. Por lo que el establecimiento
de medidas enérgicas de control a todos los
niveles para evitar su introducción, estable-
cimiento y propagación, así como la lucha
para controlar y erradicar los que ya están
presentes es un reto. La ausencia de una po-
lítica europea global en este campo ha sido
un elemento de fragilidad en el sistema. Los
palmerales naturales europeos, el palmeral
de Elche Patrimonio de la Humanidad, las
colecciones de palmeras únicas en los jar-
dines botánicos e históricos, el paisaje de
costa y rural mediterráneo, y también del at-
lántico, están pagando un precio demasiado
elevado a causa de la introducción de pla-
gas y enfermedades de origen exótico, con
destino el sector urbanístico.
Para afrontar la crisis mundial de la biodiver-
sidad, y cumplir con las metas y acuerdos
comprometidos a nivel nacional, europeo e
internacional, es necesario tomar medidas
dentro y fuera de la Unión Europea, pero
también en relación con las pautas de con-
sumo insostenible. Con las que contribuir a
alcanzar los objetivos del Desarrollo Soste-
nible, Convenio sobre la Diversidad Bioló-
gica, CITES, Convención sobre las Especies
Migratorias, Convenio de Ramsar sobre Hu-
medales, la Convención sobre la Protección
del Patrimonio Mundial y el Protocolo de
Nagoya entre otros. Cada año se talan en el
mundo 13 millones de hectáreas de bosque
primario tropical, el mas rico en diversidad
biológica, a causa de las plantaciones ex-
tensivas monoespecifias, el pastoreo, la ex-
plotación de maderas nobles, la minería y el
comercio de especies.
Utilizar Eficazmente los Recursos
La consecución de los objetivos para la
conservación de la Biodiversidad requiere
313 n
 de una aplicación plena de la normativa am-
biental europea vigente, y de una actuación
nacional, regional y local decidida que sepa
aprovechar las nuevas oportunidades. En
la que todos debemos tomar parte de for-
ma activa, tanto la sociedad civil como los
sectores económicos ligados: agricultura,
silvicultura, industria química, extractiva y
energética, finanzas, investigación, alimen-
tación y turismo.
Para ello es necesario movilizar los recursos
financieros europeos y usarlos de forma efi-
ciente. Entre los que cabe destacar los Fon-
dos Estructurales y Fondos de Cohesión,
LIFE+, Programa Marco de Investigación y
Fondo Europeo Agrícola de desarrollo Rural
– FEADER y la Política Agraria Común PAC
de la Unión Europea. Pero también es ne-
cesario diversificar e incrementar las fuentes
de financiación, incluidos los instrumentos
del mercado, los pagos por los servicios
ecosistémicos de los ecosistemas agrarios
y forestales, incentivar las inversiones en in-
fraestructura verde y las compensaciones de
biodiversidad, entre otros.
Todos los países de la Unión Europea, en
línea con la estrategia para la biodiversi-
dad 2020, y directrices del marco de acción
prioritaria para la red Natura 2000 deberán
incorporar como prioridad estratégica de
conservación a los árboles monumentales,
los bosques maduros, los árboles agrícolas
y cultivos centenarios y los más emblemá-
ticos paisajes arbolados europeos. Es in-
dispensable dotarlos de amparo jurídico e
incorporarlos en la estrategia comunitaria,
lo que exige un nuevo esfuerzo en mejorar
la participación ciudadana y la gobernanza.
Los árboles más viejos del viejo continente
siguen gozando de un gran aprecio y reco-
nocimiento popular a nivel local y pueden
volver a jugar un papel esencial en nuestro
futuro y prosperidad.
n 314
La Situación de los Bosques
en Europa
Los Bosques y la ONU
La necesidad de establecer un consenso
mundial respecto a la ordenación, la con-
servación y el desarrollo sostenible de todos
los tipos de bosques, llevó a la Asamblea
General de las Naciones Unidas, mediante
la resolución 61/193 declarar el 2011 “Año
Internacional de los Bosques”. Reafirman-
do su papel trascendental para alcanzar los
objetivos marcados en el Convenio sobre la
Diversidad Biológica, la Convención Marco
sobre el Cambio Climático y la Convención
de Lucha contra la Desertificación, recogi-
dos en los compromisos nacionales e inter-
nacionales de los países miembros a través
de las Declaraciones, Conferencias, Cum-
bres y Planes de Aplicación. Los bosques
y su ordenación sostenible deben contribuir
significativamente al logro de los Objetivos
de Desarrollo del Milenio. Su situación y
evolución aparecen como indicadores del
avance en la incorporación de los principios
de desarrollo sostenible, la conservación de
la diversidad biológica y el incremento de la
superficie arbolada.
De gran interés para conocer el estado ac-
tual de los bosques resulta el informe sobre
la “Situación de los Bosques del Mundo” ela-
borado por la Organización para la Alimenta-
ción y la Agricultura (FAO). La Evaluación de
los Recursos Forestales Mundiales (FRA) de
2010, la mas completa llevada a cabo hasta
la actualidad, señala que el área total de bos-
ques existentes en el mundo asciende a algo
mas de 4.000 millones de hectáreas, lo que
se corresponde con el 31 % de la superficie
total de la tierra. Con una distribución muy
desigual, cinco países – Federación de Ru-
sia, Brasil, Canadá, Estados Unidos y China -
concentran más de la mitad del área mundial;
diez países o áreas geográficas carecen total-
mente de ellos y otros 54 tienen menos de un
10 % de su extensión cubierta de bosques.
El documento destaca así mismo que el
índice total de deforestación en el planeta
continua siendo alarmante. La presencia de
bosques ha disminuido en la última déca-
da a un ritmo de 13 millones de hectáreas
al año, y no ha sido compensada ni con la
reforestación ni con la expansión natural. La
mayor parte de las pérdidas se concentran
en países y áreas de las regiones tropicales,
siendo especialmente grave la destrucción
de los bosques primarios, los más ricos en
diversidad biológica del planeta, aproxima-
damente 13 millones de hectáreas de selva
tropical se talan cada año. El ritmo de des-
aparición de la biodiversidad en el mundo,
proceso atribuible principalmente a la activi-
dad humana multiplica entre 100 y 1.000 el
ritmo natural. Según la FAO el 60 % de los
ecosistemas mundiales están degradados o
se utilizan de manera insostenible, y desde
1990 se ha perdido el 75 % de la diversidad
genética de los cultivos mundiales.
Entre los aspectos fundamentales para
avanzar en una ordenación forestal sosteni-
ble destacan, según el informe de la FAO,
la extensión de los recursos forestales, la
preservación de la diversidad biológica, la
mejora en la salud y la vitalidad de los bos-
ques, las funciones productivas, protectoras
y socioeconómicas y el marco jurídico, nor-
mativo e institucional de protección.
El papel de los bosques en la mitigación y
adaptación al cambio climático está reco-
gido en el Protocolo de Kioto. Los países
desarrollados y en vía de desarrollo pueden
contribuir de forma significativa a la lucha
contra el efecto invernadero y el cambio cli-
mático mediante la reducción de las emisio-
nes de CO2, de las emisiones derivadas de
la deforestación y la degradación forestal, y
la compensación de las emisiones globales
a través de acciones de reforestación con
arreglo a los Mecanismos para un Desarrollo
Limpio.
Entre las estrategias con vistas a mejorar los
servicios ecosistémicos y evitar los efectos
indirectos negativos de la desertización y
la erosión genética. Destaca la necesidad
de establecer una coherencia con los pro-
gramas y acuerdos internacionales sobre
los bosques ya existentes, la gobernanza
forestal, los derechos de los pueblos indíge-
nas y las colectividades locales, el enfoque
participativo, la conservación de los recur-
sos naturales y la diversidad biológica y la
permanencia de las medidas de mitigación.
El Convenio de las Naciones Unidas sobre la
Diversidad Biológica, que entró en vigor en
1993 y en el que los países miembros Unión
Europea están legalmente vinculados, defi-
ne la biodiversidad como la variabilidad de
organismos vivos de todas las clases, tanto
genética como de especies y ecosistemas,
incluyendo en sentido amplio a la agro bio-
diversidad y la diversidad cultural. El Con-
venio tiene como objetivos la conservación
de la biodiversidad, su uso sostenible y el
reparto justo y equitativo de los beneficios
derivados.
La biodiversidad tiene una importancia
transcendental para el futuro al estar estre-
chamente ligada al desarrollo, la salud y el
bienestar de las personas y del planeta. Los
árboles y los bosques maduros presentes
en el medio natural y forestal, la agro bio-
diversidad y el medio urbano, forman parte
de la identidad cultural de todos los pueblos
y deben ser considerados como Patrimonio
Natural y Cultural de la Humanidad y reser-
vas de la Biosfera.
Las principales tendencias en la extensión
de los bosques y la modificación de los ín-
dices de pérdidas forestales, así como el
estado actual de los bosques productivos y
protectores, muestran una gran disparidad
en las distintas regiones del planeta. Entre
las amenazas mas importantes que impli-
can directamente la perdida de biodiversi-
dad, que además presentan una tendencia
a intensificarse, destacan la destrucción y
fragmentación de los hábitats; la sobreex-
plotación de las especies y los recursos; la
contaminación del agua, del suelo y atmos-
fera; la introducción de las especies exóticas
invasoras; el uso de venenos contra la fauna
y los fitocidas; los incendios forestales; la
desertización y el cambio climático.
Los Bosques en Europa
En relación a los bosques europeos hay que
tomar en consideración los datos recogidos
en el informe de la FAO de 2011, “Situación
de los bosques en el mundo”. La región de
Europa formada por 50 países y áreas, cuen-
ta con una superficie total de bosque entor-
no a 1.000 millones de hectáreas, lo que
viene a suponer un 25 % del área mundial.
Se excluyen de estos datos a la Federación
de Rusia, que con 810 millones de hectáreas
conserva la mayor extensión de masa arbo-
lada del planeta, en una vasta franja de bos-
que circumpolar que se extiende por Siberia
formando el bosque de taiga.
Atendiendo a la información recogida en
la Evaluación de los Recursos Forestales
Mundiales (FRA) de 2010, la tasa de cam-
bio en Europa, entendida como la ganancia
o perdida de porcentaje del área de bosque
restante en el decenio 2000 – 2010, se situó
en un 0.07 %. Cifra pobre que está en con-
sonancia con la tendencia a nivel mundial en
la que la gran mayoría de las regiones tiende
a cero o es negativa. En Europa este insigni-
ficante crecimiento aparece relacionado con
la recolonización desordenada de los bos-
ques a causa del abandono del cultivo de
las tierras agrícolas en el área mediterránea.
En lo que corresponde a la función eco-
nómica de los bosques en Europa, según
la FAO, hay que tener en cuenta que el 52
% del área total esta destinada para fines
de producción forestal. Y que la reserva
total de carbono en la biomasa forestal se
estimo en 13 giga toneladas. Parámetros
que directa o indirectamente empiezan a
formar parte de las cifras de la economía
mundial. Por su parte el área de bosque
designada en Europa para fines de pro-
tección del suelo y el agua, como función
principal, cubre una superficie de unos
21,5 millones de hectáreas. Y los ecosis-
temas boscosos destinados a la conserva-
ción de la diversidad biológica unos 19.4
millones de hectáreas. Resulta interesante
destacar que los beneficios derivados de
la protección ambiental de los bosques
resulten difíciles de cuantificar económica-
mente, que apenas se valoren en los mer-
cados y queden fuera de los mecanismos
de toma de decisiones.
Los hábitats forestales protegidos en la red
Natura 2000 ocupan una superficie de unos
14 millones de hectáreas. En relación con las
reservas forestales, de 26 países europeos,
los bosques de carácter natural, es decir
aquellos que no han sufrido graves altera-
ciones por la actividad humana, representan
el 1,7 % del territorio, es decir unos 3 millo-
nes de hectáreas.
Hasta la fecha la condicionalidad de la Direc-
tiva Hábitat dirigida a los hábitats y especies
silvestres, y la reducida consideración de la
contribución de la agricultura y silvicultura al
mantenimiento y mejora de la biodiversidad,
ha creado una fragmentación de las redes
naturales, y mermado las oportunidades y
múltiples ventajas de valorar la riqueza na-
tural en su conjunto. En este sentido los ár-
boles monumentales, los bosques maduros,
los árboles agrícolas y cultivos centenarios
y los más emblemáticos paisajes arbolados
europeos, han pagado un alto precio al que-
dar fuera de los ámbitos legislativos, finan-
cieros y de conservación.
Sin embargo todos estos árboles ancianos
constituyen muestras insuperables y repre-
sentativas de la potencialidad a la que de-
beríamos aspirar en la conservación de la
biodiversidad, los bosques y los hábitats.
Albergan una diversidad biológica extraor-
dinaria, constituyendo parte esencial de los
hábitats naturales de los bosques maduros,
y también son micro hábitats prioritarios o
exclusivos para numerosas especies de inte-
rés comunitario de organismos saproxílicos,
briofitos, líquenes, microorganismos, micro-
mamíferos, quirópteros o aves, entre otros,
incluidos en el Anexo II y IV de la Directiva
Hábitats amenazados de desaparición. A lo
que hay que añadir su función biológica en
el mantenimiento del equilibrio y salud de los
ecosistemas forestales y agrícolas frente a
las perturbaciones bióticas o abióticas. Y su
importancia en relación con la preservación
“in situ” y “ex situ” de los recursos genéticos
y la innovación que permitan disponer de
elementos del patrimonio hereditario exis-
tente con los que poder afrontar los retos
tanto a las nuevas condiciones ambientales
en relación con el cambio climático como
en caso de deriva genética, las plagas y en-
fermedades en el ámbito forestal, agrícola y
ornamental.
La nueva estrategia para biodiversidad
2020, abre la puerta a considerar a los ár-
boles monumentales y bosques maduros,
enteramente naturales, semi naturales, agrí-
colas y urbanos como “especimenes” de
interés comunitario. Ya que estos individuos
sobresalientes pueden encajar en los princi-
pios del artículo 1 de la Directiva: están en
315 n
 peligro, son vulnerables, escasos, raros y
localizados en áreas geográficas limitadas
o dispersas. Requieren de especial atención
debido a su singularidad y dada la persisten-
cia de los factores que ocasionan su amena-
za presente y futura.
Es urgente garantizar su protección y man-
tenimiento, y reestablecerlos a un estado de
conservación favorable, cuya preservación
supone una especial responsabilidad para la
Comunidad si son considerados, como me-
recen, “lugar de importancia natural y cultu-
ral comunitaria”. Existe un vacío legal, o al
menos una falta extensión jurídica especifi-
ca en relación con la Directiva Hábitats, pero
también en la política agraria y cultural. Es
necesario un nuevo impulso que favorezca,
dinamice las sinergias e iniciativas entre las
instituciones, los ciudadanos, los agentes
sociales económicos y productivos del sec-
tor ambiental, agrario, cultural y social en la
preservación de los árboles y bosques mo-
numentales. Que implemente las estrategias
de desarrollo sostenible a partir de acciones
de impulso de la sostenibilidad, la corres-
ponsabilidad y la gobernanza.
Día Internacional de los Bosques
Ni la sensibilización social ni la consideración
del valor económico de la diversidad biológi-
ca, y por lo tanto, su incidencia en el ámbito
de la decisión política crece al ritmo deseable
para atenuar los efectos de esta destrucción.
La reducción permanente de los árboles y
bosques maduros y la diversidad biológica,
y de su potencial a la hora de ofrecer bienes
y servicios ecosistémicos tiene consecuen-
cias ambientales, económicas y sociales,
que amenazan el desarrollo socioeconómico
mundial, y afectan de forma especial tanto a
los países en desarrollo como a las econo-
mías locales de todos los países. Las causas
que provocan la perdida de biodiversidad no
se han atenuado en las últimas décadas ni
van a desaparecer a corto plazo.
La necesidad de mantener de forma continua
los objetivos en relación con la mejora de los
bosques en el mundo, teniendo en cuenta
los beneficios económicos, socioculturales
y ambientales que aportan. Y de promover
la acción internacional para la ordenación,
conservación y explotación sostenible de
n 316
todos tipos de bosques, incluidos los eco-
sistemas forestales frágiles y los árboles
situados fuera de ellos. Llevó al Segundo
Comité de la Asamblea General de la Orga-
nización de las Naciones Unidas a declarar
el 21 de marzo como “Día Internacional de
los Bosques”, alentando a todos los estados
miembros a su celebración anual. La íntima
y profunda relación que une a los árboles
monumentales con los pueblos y culturas
del mundo ofrecen una oportunidad única
para avanzar en la protección y cuidado de
los bosques y la biodiversidad.
Amenazas, Presiones y Per-
turbaciones
Amenazas
Que el 80 % de los árboles maduros hayan
desaparecido a lo largo del último siglo, y
que la tendencia en las últimas décadas sea
la de aumentar, muestra el grado de frecuen-
cia, permanencia e intensidad de las amena-
zas, presiones y perturbaciones que sufren
los árboles monumentales, los bosques ma-
duros, los árboles agrícolas centenarios y los
paisajes arbolados. Sometidos en todos los
ambientes: natural, forestal, agrícola y urba-
no a un proceso de la fragmentación, disper-
sión, exclusión, aislamiento y extinción.
A las categorías de amenazas que pueden
sufrir los diferentes tipos de hábitats y las
especies de flora y fauna silvestre: agricul-
tura, silvicultura, minería extractiva, infraes-
tructuras, urbanización, turismo, recolec-
ción, contaminación, especies invasoras,
introgresión genética, cambio climático,
procesos bióticos y abióticos naturales, ca-
tástrofes naturales e incendios forestales.
Hay que incorporar las relacionadas con el
estado ontológico, morfo-fisiológico, biome-
cánico y patológico de cada individuo y la
del conjunto de la diversidad biológica que
acogen. Esta multiplicidad de ambientes,
hábitats, poblaciones, especies, circuns-
tancias y especificidad ocasiona que una
determinada acción o actividad deba consi-
derarse una amenaza para un árbol o grupo
de árboles determinados, mientras que para
otros es una forma adecuada de conserva-
ción. En todos los casos la priorización pasa
por garantizar la continuidad de los árboles
maduros.
Entre las consideraciones a tener en cuen-
ta a la hora de establecer las amenazas hay
que destacar las limitaciones relacionadas
con el ámbito de aplicación, declaraciones
efectuadas, nivel de protección y el estado
de conservación de las especies y hábitats
incluidos en la Directiva hábitats. Como tam-
bién la de aquellos otros árboles maduros
que forman parte del paisaje, el ambiente
agro pastoral y los que están presentes en
zonas antropizadas, que a la relevancia am-
biental se le añaden el valor histórico, social
y cultural, independientemente de si su ori-
gen es autóctono o alóctono.
Los informes relativos al estado de conser-
vación en la Unión Europea indican que solo
el 17 % de los hábitats y las especies, y el
11 % de los ecosistemas clave protegidos
por la legislación europea se encuentran en
un estado favorable. Al analizar el tipo y fre-
cuencia de las diferentes presiones y ame-
nazas sobre los hábitats y las especies en
España, nos encontramos que en el grupo
de la agricultura y silvicultura los hábitats
sufren una presión actual del 48 %, mientras
que para las especies se sitúa en el 30 %.
La minería extractiva provoca una presión en
los hábitats del 17 % y sobre las especies
del 6 %. En la urbanización y la industria es
del 21 % para los hábitats y las especies.
Los transportes y las comunicaciones ejer-
cen una presión del 13 % a los hábitats y del
10 % a las especies. El turismo y la recolec-
ción presionan con un 27 % a los hábitats
y con un 21 % a las especies. La contami-
nación y el impacto antrópico ocasionan un
presión del 16 % a los hábitats y un 27 % a
las especies. Los hábitats de los humeda-
les, los ambientes marinos y de costa sufren
una presión del 30 %, mientras que para las
especies es del 9 %. Finalmente los proce-
sos bióticos y abióticos naturales reciben
una presión actual del 10 % en los hábitats
y del 38 % a las especies. Estos datos son
generalizables a la mayor parte de los países
europeos.
En relación a la evolución de la frecuencia
de las presiones y amenazas futuras, tanto
para los hábitats como para las especies, se
prevé que en general tienden a mantenerse.
Una política estratégica como la conserva-
ción de la biodiversidad 2020, que integre a
la agricultura y la silvicultura paliaría sustan-
cialmente la situación.
Otro indicador del grado de amenaza son
las listas rojas de especies y hábitats en el
ámbito nacional, europeo e internacional.
Según la lista roja de las especies de IUCN
de las 290 especies de árboles presentes en
la región mediterránea, de las que 42 son
endémicas, 61 presentan algún tipo de ame-
naza y 24 aparecen como taxones amena-
zados en las categorías de peligro crítico, en
peligro o vulnerable. Entre las especies relíc-
ticas más amenazadas destacan Cupressus
dupreziana, Abies nebrodensis y Zelkova si-
cula de las que únicamente sobreviven entre
200 – 500 individuos.
Las amenazas se agravan en el caso de
los árboles monumentales al carecer de
protección jurídica y consideración indi-
vidual. Son vulnerables, escasos, raros y
localizados en áreas geográficas limitadas,
o extensas pero de forma dispersa, por
lo que la persistencia de los factores que
ocasionan sus amenazas, sean estas cons-
tatadas o plausibles, presentes o futuras,
aumentarán. La pérdida de árboles viejos
supone una amenaza de reducción de las
reservas de diversidad biológica refugiadas
en ellos; y también causa de erosión ge-
nética debido a la pérdida de variabilidad,
especialmente preocupante en áreas de la
red Natura 2000, Reservas de la Biosfera y
Patrimonio de la Humanidad.
Bosques Maduros
En lo que se refiere a los árboles y bosques
maduros situados en el medio forestal las
amenazas globales constatadas están rela-
cionadas con la reducida extensión que ocu-
pan. Como amenazas a gran escala para los
hábitats forestales destacan por su alcance,
consecuencias y reducción de la capacidad
de resiliencia del ecosistema: los incendios
forestales, la desertización, el cambio climá-
tico, el manejo de las plantaciones que se
asocia a la eliminación de los árboles senes-
centes y madera muerta, el sobre pastoreo y
la explotación forestal.
En el mediterráneo septentrional las ame-
nazas más importantes se dan sobre las
zonas refugio ibero-magrebíes en especies
como Prunus lusitanica, Rhododendron
ponticun, Frangula alnus subsp. baetica o
Abies pinsapo. Así mismo cabe destacar
que en estas áreas la mayor parte de los
sistemas forestales maduros sufren agre-
siones y amenazas, causadas tanto por
la sobre explotación forestal como por la
presión originada para la subsistencia de
las poblaciones locales, presentando una
acusada declinación y fragmentación. En
el Magreb es preocupante la situación de
especies como Abies marocana, Abies nu-
midica, Pinus nigra subsp. mauretanica,
Olea europaea subsp. marocana, Laurus
azorica, Quercus afares, Quercus faginea
subsp. tlemcenensis, Pistacia atlantica y las
formaciones maduras de Argania spinosa,
Cedrus atlantica, Quercus canariensis, Te-
traclinis articulata, Juniperus thurifera, Acer
campestre o Arbutus pavarii.
En el mediterráneo oriental las formaciones
vegetales maduras mas amenazadas perte-
necen a las especies Amygdalus korshinskyi,
Abies equi-trojani, Quercus aucheri, Quercus
vulcanica, Liquidambar orientalis, Cedrus
brevifolia, Quercus alnifolia, Zelkova abeli-
cea, Phoenix theophrasti, Pinus heldreichii,
Quercus trojana subsp. euboica, Abies cilici-
ca, Pterocarya fraxinifolia, Pyrus serikensis o
Cedrus libani. En el litoral mediterráneo hay
que destacar que la casi totalidad de las for-
maciones de bosques maduros caducifolios
termo-mediterráneos de Ceratonia siliqua,
Chamaerops humilis, Olea europaea, Laurus
nobilis y Euphorbia dendroides, así como los
sabinares costeros del genero Juniperus,
han sido destruidos por la acción antrópica.
La gran mayoría de los bosques mediterrá-
neos tienen una edad media de entre 60 y 80
años, están compuestos principalmente por
una o dos especies arbóreas, aunque oca-
sionalmente llegan a más de diez. Ello con-
firma el escaso peso cuantitativo del arbo-
lado maduro y senescente en estas masas,
a pesar de su gran importancia cualitativa.
La importancia de la fauna en la dinámi-
ca del bosque natural es trascendental. El
reducido número de especies de plantas
esenciales con las que se cubren las nece-
sidades humanas, unos pocos centenares,
es claramente desproporcionado en com-
paración con el número total de especies
de flora presentes en las distintas zonas
biogeográficas del mundo, más de 250.000.
Lo que viene a indicar, que además de los
factores abióticos, la fauna participa de for-
ma directa y vital en la generación y mode-
lación de las formaciones y ciclos naturales
de la silvigénesis.
El impacto de la actividad humana sobre la
fauna a lo largo de la historia es bien conocido.
Centrado en eliminar a los carnívoros compe-
tidores, capturar a los herbívoros y granívo-
ros para alimentarse y domesticarlos, luchar
contra los insectos que causan mermas a las
producciones y la salud humana, mediante el
uso generalizado y masivo de plaguicidas y
herbicidas, unido a la fragmentación y des-
trucción de los hábitats y poblaciones, el uso
de veneno y la caza furtiva. Da una idea de
las dificultades de la fauna del bosque para
avanzar en su regeneración. Se estima que
un 80% de la biodiversidad terrestre depende
de los bosques para sobrevivir.
Selvicultura
En relación con la explotación forestal de
bosques maduros hay que señalar el impac-
to que sobre los bosques primarios y la bio-
diversidad del planeta causan las pautas de
consumo insostenibles de la sociedad occi-
dental, con la consiguiente presión, pérdida
y degradación de los ecosistemas naturales
y pueblos indígenas. Y con ello la correspon-
sabilidad de la UE a la hora de afrontar la
crisis mundial de la biodiversidad. La tala de
grandes árboles en los bosques tropicales
también tiene su parangón en Europa, aun-
que menos conocido, a través de explota-
ción forestal de árboles maduros ligada a la
tala de castaños, nogales, fresnos, chopos
o robles multicentenarios destinados al co-
mercio de madera noble. Innumerables ob-
jetos elaborados con su veteada madera in-
vaden el mercado sin que los consumidores
conozcan el origen ni sus consecuencias.
Otra amenaza generalizada y de gran impacto,
esta relacionada con las transformaciones de
origen antrópico que afectan a las formaciones
boscosas riparias, áreas lacustres y ambientes
317 n
 edahidrófitos, fuentes y surgentes. Como las
ligadas a la desecación y canalización de los
cursos de agua, descenso del nivel freático y
agotamiento de los acuíferos por extracción
de agua subterránea, contaminación y reduc-
ción del espacio natural por la extensión de la
agricultura. Estas alteraciones afectan a las
formaciones y bosques maduros de los géne-
ros Alnus, Salix, Fraxinus, Ulmus, Populus, Ta-
marix, Tilia, Ocotea, Nerium, Phoenix Laurus,
Prunus o Platanus, entre otros.
Incendios
En relación con la amenaza de incendios
hay que señalar el impacto creciente de los
Grandes Incendios Forestales (GIF). La oro-
grafía complicada, uno de los factores que
condicionan y concentran los GIF, tiene un
punto de coincidencia con la presencia de
los últimos reductos de formaciones de bos-
ques maduros en numerosas especies arbó-
reas. Situación especialmente preocupante
al considerar que en este tipo de catástrofe,
de origen mayoritariamente antrópico, se
pueden calcinar entre de 500 y 80.000 ha.
Si tomamos como referencia el bosque ma-
duro de ciprés mediterráneo más extenso del
mundo, y el único que presenta una distribu-
ción altitudinal continua desde el piso termo
al oro-mediterráneo, situado en la abrupta
Garganta de Samaria en la isla de Creta, tan
solo cubre una superficie de 2.800 ha en su
parte central. Un bosque que dada su ex-
clusividad debería estar clasificado como
hábitat prioritario. Hay que tomar en con-
sideración que el área de bosques maduros
protegidos en los espacios de la red Natura
2000 suelen ocupar superficies mucho más
modestas, entre 50 y 500 hectáreas.
Especies Invasoras
Un caso que merece la pena destacar por el
peligro de extinción inminente de hábitats y
especies prioritarias, paisajes costeros y de
espacios declarados como Patrimonio de la
Humanidad, es el de las palmeras. Afecta a
taxones como Phoenix theophrastri, Cha-
maerops humilis, Phoenix canariensis Phoe-
nix dacytifera y a todo el extenso elenco de
especies de palmeras presentes principal-
mente en la región mediterránea, pero tam-
bién a zonas de interior y de la costa de la
vertiente atlántica.
n 318
Esta causada por la introducción en las úl-
timas décadas de plagas y enfermedades
exóticas como Paysandisia archon, Aleu-
rodicus dispersus, Diocalandra frumenti,
Rhynchophorus ferrugineus, Thielaviopsis
paradoxa o Fusarium oxysporum f. sp. ca-
nariensis, a través de la importación de
especies de palmeras adultas de todos los
continentes con destino al “boom” urbanís-
tico. En el momento actual están destruyen-
do las palmeras de Teofrasto en Creta, las
formaciones de palmeras canarias en las
Islas Canarias, las menguadas poblaciones
naturales de palmito del este de mediterrá-
neo, el palmeral de Elche Patrimonio de la
Humanidad, el palmeral de Bordighera, las
colecciones únicas de palmeras de los jardi-
nes botánicos e históricos, el paisaje urbano
en las ciudades costeras, el paisaje rural en
todo el mediterráneo, y millones de palmeras
datileras en el norte de África. El picudo rojo
ya se encuentra distribuido en los cinco con-
tinentes. Mostrando la debilidad de los con-
troles actuales y la necesidad de establecer
una política europea global para la toma de
medidas enérgicas con las que impedir su
irrupción y erradicar las presentes, aunque
ya insuficientes para salvaguardar a las pal-
meras y palmerales europeos.
Ganadería
En relación al sobre pastoreo ganadero o ci-
negético especialmente intenso, pero no ex-
clusivo en el sur y oeste del mediterráneo,
hay que indicar que causan importantes ba-
jas en los árboles maduros al ser ramonea-
dos intensivamente por el ganado, así como
por las podas severas y desmoches a los
que son sometidos. Afecta a individuos de
especies como Juniperus thurifera, Populus
nigra, Salix alba, Fagus sylvatica o Fraxinus
angustifolia. Este tipo de arbolado está aso-
ciado a una explotación tradicional de los
recursos, caída en desuso por su falta de
rentabilidad. Son por ello de gran interés en
cuanto a la biodiversidad que albergan al ser
en muchos casos los únicos árboles madu-
ros y senescentes del paisaje forestal y agrí-
cola. Pero debe compensarse con un man-
tenimiento y aportación de madera muerta
en las formaciones vegetales en las que se
presentan y con nuevas plantaciones, dando
un tratamiento lo menos estresante posible a
los viejos árboles.
Así mismo cabe señalar el impacto de los
incendios asociados a la práctica ganadera
para la obtención de pastos. Estos incendios
causan daños y pérdidas importantes a los
árboles maduros de los lindes y zonas bos-
cosas, que desaparecen entre las llamas. Un
tipo particular de incendio asociado a las
prácticas de explotación agro pastoral que
afecta a los castaños centenarios en el norte
de España, consiste en proceder a la quema
interior de la madera alterada, en descom-
posición o muerta del interior de los troncos,
lo que causa la destrucción de micro-hábi-
tats, la biodiversidad y daños directos a los
ejemplares.
En la alta montaña hay que destacar que el
descenso del límite del bosque en altitud
está relacionado con la actividad ganade-
ra. Así como que las reducidas poblaciones
naturales de Phoenix canariensis y Dracaena
draco, entre otras especies en las islas cana-
rias, tiene serias dificultades para recuperar-
se por el sobre pastoreo.
Por el contrario las formaciones arbóreas en
forma de dehesas de encinas, robles, alcor-
noques o fresnos son un buen ejemplo de
compatibilidad de producción ganadera y
conservación de árboles adultos y biodiver-
sidad. El pastoreo controlado puede y debe
ayudar al control de los incendios, pero en el
caso de los bosques maduros la sobrecar-
ga ganadera es causa de erosión, de falta
de regeneración y de daños a los individuos
adultos. Que vienen a interferir la dinámica
poblacional de las formaciones vegetales y
las desplazan hacia un envejecimiento irre-
versible.
Agricultura
Entre las amenazas asociadas a la actividad
agrícola hay que destacar las transforma-
ciones de cultivos por modificación, inten-
sificación, reestructuración, mecanización y
abandono de los cultivos tradicionales, así
como la eliminación de los setos naturales y
los árboles de linde.
Como ejemplo de las amenazas de árboles
agrícolas es significativo el caso de los oli-
vos. Cultivados a lo largo de siglos e incluso
milenios en la región mediterránea, pocos
árboles son más generosos con la humani-
dad gracias a su rusticidad, que le ha llevado
a lo largo del tiempo a ir siendo desplazado
de los mejores y más fértiles suelos. Ocu-
pando paulatinamente las zonas menos fa-
vorecidas del paisaje, como los márgenes
de cultivo, los barrancos o las zonas mas
escarpadas y pobres. En la actualidad estos
viejos, nudosos y retorcidos olivos siguen te-
niendo una gran importancia ecológica para
la biodiversidad, además de jugar un papel
relevante en la lucha contra la erosión y la
desertización reteniendo el valioso suelo.
En las últimas décadas del siglo pasado los
olivos milenarios empezaron a ser talados y
arrancados de cuajo para usarlos en deco-
ración de jardines, acabando con algunos
de los más emblemáticos paisajes, la cul-
tura y la biodiversidad en España, Francia,
Portugal, Italia, Chipre, Grecia, el norte de
África y Oriente Medio. Un solo dato sobre
la magnitud de la tragedia, en Andalucía
tierra del olivo por excelencia, con más de
2.000 años de tradición olivarera, y 200 mi-
llones de ejemplares actualmente en cultivo,
únicamente están inventariados un cente-
nar olivos de más de 300 años. De los que
además el 70 % son de variedades de olivo
desconocidas.
Un ejemplo a seguir, para acabar de forma
inmediata con esta inadmisible perdida de
patrimonio natural, agrícola y cultural, lo
constituye la Ley 4/2006 de Protección del
Patrimonio Arbóreo Monumental de la Co-
munidad Valenciana. Según las organizacio-
nes agrarias el número de olivos afectados
por esa ley, que protege directamente a to-
dos aquellos árboles de más de 350 años de
edad, supera los 4.000 solo en la comarca
del Maestrazgo en la provincia de Castellón.
Este número importante de olivos monu-
mentales protegidos ha permitido comercia-
lizar su aceite, que sextuplica su precio en
el mercado, proteger el paisaje, la cultura, la
biodiversidad y fomentar el desarrollo sos-
tenible de todo el territorio. Siendo un ejem-
plo a seguir a la hora de valorar las múltiples
ventajas de la riqueza natural y agrícola, es-
tablecer una economía más eficiente en el
uso de los recursos, mejorar los servicios
ecosistémicos, garantizar la sostenibilidad, y
maximizar los beneficios colaterales de las
diferentes fuentes de financiación.
Acabar con la destrucción de los viejos oli-
vos del paisaje mediterráneo tiene que ser
un objetivo prioritario para la Unión Europea.
Y por lo tanto cortar, arrancar, trasplantar o
destruir intencionalmente a dichos árboles,
y también la posesión, el transporte, el co-
mercio, el intercambio y la oferta con fines
de venta o de intercambio de especímenes.
Ambiente Urbano
En relación a los árboles y arboledas monu-
mentales en entornos urbanos hay que desta-
car el acusado fenómeno de expansión urba-
nizadora y de las infraestructuras, a costa del
medio agrícola, forestal y litoral. Así como el de
urbanización dura a la que han sido sometidos
los espacios verdes, jardines, plazas, ermitas
o santuarios. Con la consiguiente transforma-
ción del entorno y la instalación de infraestruc-
turas aéreas y subterráneas, que han causado
importantes daños a los ejemplares y numero-
sas pérdidas de árboles emblemáticos, al no
respetarse el área donde los árboles extienden
sus raíces y ramas. Árboles y arboledas en-
troncados en la cultura popular local, pertene-
cientes a todo de tipo de especies y proceden-
cias, como olmos, chopos, nogales, glicinas,
hiedras, morales, robles, tilos, higueras, pinos,
tejos, cipreses, yucas, ahuehetes, plátanos de
sombra y un largo listado, han pagado las con-
secuencias de esta silenciosa amenaza.
Turismo
Así mismo se ha producido una presión cre-
ciente en relación al incremento de la afluen-
cia y tránsito de visitantes a árboles y bosques
sensibles, tanto a pie como en vehículos de
todo tipo, que causan un fuerte impacto en la
salud de los árboles y en el entorno. Frente a
su aparente fortaleza estos organismos resul-
tan extraordinariamente frágiles y sensibles a
los cambios ocasionados por las visitas masi-
vas incontroladas, causando daños graves al
sistema radicular de los árboles por erosión,
compactación, abrasión y heridas; así como
a los troncos, ramas y follaje al trepar a los
árboles; además de perturbaciones asocia-
das a todo tipo de recolecciones tanto de los
propios árboles como de los organismos aso-
ciados, musgos, líquenes, hongos, etc. Hay
en ciertos casos, principalmente de árboles
y bosques maduros silvestres, que deberían
salvaguardarse con disposiciones especiales
pudiendo llegar a limitar el acceso, en función
de las amenazas para el árbol, la especie, el
hábitat o las especies integrantes de la bio-
diversidad.
Afortunadamente nuestra sociedad es cada
vez más sensible y demanda desde los
ayuntamientos, las organizaciones sociales
y las personas que aman la naturaleza y la
cultura, el que se protejan y conserven estos
árboles y bosques, y también su legado. Si
queremos conservarlos hay que garantizar-
les un apoyo real y permanente de tipo so-
cial, científico, económico y jurídico. Y, para
ello, que establezcan los mecanismos reales
de control, gestión y uso de los árboles y
arboledas singulares, poniendo los medios
materiales, humanos, técnicos y económi-
cos necesarios y específicos.
Grandes Incendios
Forestales
Los Incendios Forestales en Números
Los datos recogidos por el European Fo-
rest Fire Information System (EFFIS) en cin-
co países de la región mediterránea del sur
de Europa (Portugal, España, Francia, Italia
y Grecia) muestran que durante el periodo
1980 – 2009 se produjeron más de un millón
y medio de incendios forestales, que afecta-
ron a una superficie de 14,367 millones de
ha. Solo en el año 2009 la superficie quema-
da alcanzo un total de 438.417 ha. El origen
de todos ellos tiene en el 96% de los casos
procedencia humana, sea esta intencionada
o accidental.
Los incendios forestales se clasifican en fun-
ción de la superficie afectada por el fuego.
Un fuego que afecta a una superficie inferior
a una hectárea se denomina conato, y viene a
suponer entorno al 60 % de los incendios. A
partir de esa superficie quemada y hasta las
500 ha se les llaman incendios forestales. Y
junto a los conatos forman el 99,8 % de los
siniestros que calcinan la mitad de la super-
ficie total anual en los países mediterráneos.
Pero la historia más reciente de los incen-
dios forestales muestra un nuevo rostro aún
más temible y destructor. Una atención es-
319 n
 pecial merece ese porcentualmente bajo 0,2
% que consume el restante 50 % de superfi-
cie quemada. Se conocen con el nombre de
Grandes Incendios Forestales (GIF), y que-
man más de 500 ha. Los GIF son incendios
devastadores que resultan incontrolables, y
que en cuestión de horas, pueden calcinar
entre 10.000 y 80.000 ha. En el peor año re-
gistrado en la historia mas reciente en Espa-
ña es de 1994, cuando en 4 días se produ-
jeron nueve GIF que devastaron 197.000 ha.
Esta situación se reproduce de forma cíclica
en otros países de norte del mediterráneo
como Italia, Grecia, Portugal, Turquía y luga-
res como California o Australia.
Todo ello a pesar del notable incremento de
la eficacia de los medios disponibles para en
su extinción, ya que en el 70 % de los casos
los incendios no pasan de la fase de cona-
to, y el 99,8 % de los casos se consiguen
extinguir antes de convertirse en GIF. Estos
siniestros de dimensiones pavorosas causan
una gran alarma social, desesperación, im-
potencia y el fallecimiento de los profesiona-
les de la extinción y la población afectada.
Además de incuantificables daños bioló-
gicos, ecológicos, económicos y sociales,
que hacen tambalear gobiernos municipales
y supra municipales, a la espera de que se
tomen decisiones políticas y socio económi-
cas que los resuelvan.
El análisis de las causas que originan los
GIF nos dan algunas de las claves para in-
terpretar esta situación. Es relevante que
en el 47 % de los casos sean de origen in-
tencionado, y que otra parte del porcenta-
je provenga de las negligencias debidas a
las quemas agrícolas, obtención de pasto,
trabajos forestales, barbacoas, fumadores,
quema de basuras, escape de vertederos,
ferrocarril, líneas eléctricas, motores y ma-
quinas o maniobras militares. El resto co-
rresponde a incendios de origen natural
causados por rayos básicamente, en un
porcentaje en torno al 5 %.
Algunos de los factores que favorecen los
GIF están relacionados con su concentra-
ción en lugares en los que se presentan
grandes extensiones arboladas mono espe-
cíficas con un bajo nivel de gestión forestal.
Zonas de interior con una clara tendencia al
n 320
despoblamiento y con la población envejeci-
da, lo que implica una ausencia de conser-
vación y gestión del medio rural, asociado al
abandono de la actividad ganadera y agríco-
la. Unas condiciones meteorológicas adver-
sas y una orografía complicada, conforman
los ingredientes principales para que un in-
cendio resulte incontrolable.
La preocupante situación resulta aun más
paradójica al comprobar que ciertas regio-
nes del norte de la Península Ibérica, pero
también del centro y norte de Europa, con
climas más húmedos presentan un número
de incendios similares. Mientras por el con-
trario en la región mediterránea del norte
de África tanto los datos en relación con el
número de incendios como con la superfi-
cie quemada son inferiores. El clima influye,
pero no es un factor determinante absoluto
en cuanto al número, superficie y recurren-
cia de los mismos. El uso, la ordenación y la
conservación de los recursos naturales, así
como la actividad humana ligada al territorio
resultan factores a tener muy en cuenta.
El Fuego y la Vegetación
El bosque mediterráneo no necesita el fue-
go para regenerarse, y tampoco es acertado
afirmar que haya plantas pirófilas, una suer-
te de especies vegetales suicidas. Una cosa
distinta es que algunas plantas han desarro-
llado estrategias para poder sobrevivir a este
duro impacto. Pero pagando un alto precio,
generalmente con la vida, y alejándose del
objetivo final de cualquier tipo de formación
boscosa, formar un rico y variado hogar para
una infinidad de especies pertenecientes de
todos los órdenes de la vida que forman la
biodiversidad.
Los incendios reiterados y la vida en el bos-
que son poco compatibles. Los incendios
repetidos, con una tendencia a aumentar
su frecuencia en periodos cada vez más
cortos de tiempo en la región mediterránea,
situada entre los 20 y los 50 años, dificultan
considerablemente el establecimiento de un
bosque maduro y reduce drásticamente la
biodiversidad. Es cierto que en los bosques
inalterados por la acción humana se produ-
cen incendios por causas naturales. Y que
esta perturbación se cicatriza con el paso de
los años al crecer de nuevo la vegetación y
los árboles a partir de las semillas, rebrotes
y otras formas de regeneración, formando
parte de la dinámica del ecosistema. Pero
esta perturbación de importancia, que mo-
difica profundamente la composición florís-
tica, la estructura forestal y las interacciones
entre los organismos, es menos frecuente
de lo que parece. Ya que el intervalo medio
de tiempo transcurrido entre dos incendios
sucesivos debido a causas naturales en el
bosque mediterráneo es superior a los 200
años. Y el hecho de que la mayoría de las
especies arbóreas que ilustran este libro
puedan superar con facilidad los 500 años
es otra evidencia.
Cuando un primer incendio destruye un ár-
bol maduro de 500 años, su relevancia a nivel
ecológico y ambiental no es, y no se debe
admitir, comparable a la presencia de los mas
de 500 pimpollos que brotan al poco tiempo
a su alrededor. La severidad del impacto final
del fuego sobre un bosque, depende en gran
medida del periodo de tiempo transcurrido
hasta que concurra un segundo incendio. En
un régimen de recurrencia elevado, en el que
a la primera generación de árboles nacidos
tras el primer incendio le resulte imposible
consolidar la madurez sexual, se habrá per-
dido mucho, en especial el estrato arbóreo
y se estará caminando hacia un proceso de
matorralización, formación de estepas y de-
sertización. Hay muchas dificultades para
aceptar las consecuencias ecológicas, y nos
resistimos a cuantificarlas económicamente
de forma honesta, cuando lo que se calcina
es un bosque de árboles maduros.
La falta de las labores de gestión, manteni-
miento y prevención de los bosques es uno
de los principales motores de los GIF. Es el
conocido como síntoma del gestor ausente,
que viene a indicar la carencia de una ges-
tión planificada, que ordene los usos y apro-
vechamientos forestales, dejando a las ma-
sas forestales, en su mayor parte artificiales
y fuertemente antropizadas, abandonadas a
su propia y desordenada evolución. El aban-
dono de las tierras menos productivas para
la agricultura en las ultimas décadas y la
escasa, cuando no nula, rentabilidad de las
explotaciones madereras de las formacio-
nes actuales llevan a tener que replantarse
nuevas estrategias conjuntas de actuación.
La rentabilidad económica puede llegar de
otros sectores al ligarlo al desarrollo rural y a
la generación de servicios ecosistémicos, en
línea con la conservación de la biodiversidad,
la adopción de Planes de Gestión acordes
con las directrices generales para la gestión
sostenible de los bosques, la adaptación al
cambio climático y las medidas para mejorar
la resiliencia de los bosques y la selvicultura
preventiva. En línea con la Estrategia para la
conservación de la biodiversidad en los paí-
ses de la Unión Europea 2020.
Selvicultura Preventiva
La prevención de los incendios forestales,
es decir la toma de las medidas necesarias
para evitar que ocurran, es sin lugar a dudas
la mejor forma de evitarlos. Hay dos gran-
des formas de prevenirlos, la dirigida a las
labores de gestión y planificación de las ma-
sas forestales que engloban al conjunto de
actuaciones en relación a las labores de de-
fensa y conservación directa sobre los bos-
ques. Y la que incide en prevenir las causas
que originan el elevado numero de incendios
cada año.
La gestión y planificación de una política
forestal común y organizada, en todos los
niveles de la administración y sectores pro-
ductivos implicados, que valore los produc-
tos y servicios ecosistémicos y la conserva-
ción de la biodiversidad es el camino. Una
política forestal clara, estable, coordinada,
coherente y con asignación presupuestaria
específica y suficiente que fomente los me-
canismos innovadores de participación y fi-
nanciación, mejorará la gestión de las masas
forestales actuales y la restauración de los
espacios degradados.
La lucha contra los incendios forestales que
se desarrolla en la actualidad se basa prin-
cipalmente en métodos teóricos o tradicio-
nales, por lo requiere de una nueva revisión
y orientación como son: el desarrollo de
estrategias comunes entre los países me-
diterráneos; el establecimiento de métodos
de gestión sostenible del medio natural que
integren prácticas agronómicas, ganaderas,
forestales y de conservación de la biodiver-
sidad; garantizar la rentabilidad económica
de los productos y servicios forestales y ru-
rales, y con ello el futuro y la permanencia
de las poblaciones de interior; la educación
y sensibilización de la sociedad sobre los
riesgos y consecuencias de los incendios fo-
restales; y potenciar nuevas líneas de inves-
tigación que mejoren la prevención y faciliten
el control del fuego, entre otras, en línea con
los principios de la selvicultura preventiva.
La estrategia de restauración tras el paso
de un GIF pasa entre otros objetivos por
establecer una estrategia de planificación
de futuro; proteger y conservar el suelo; re-
cuperar la dinámica natural de la vegetación
favoreciendo la regeneración natural de la
flora y fauna; asegurar la conectividad en-
tre las masas forestales y agrícolas; crear
nuevas estrategias de prevención; implicar
a la población en la restauración; reducir el
riesgo erosivo; controlar la evolución de las
plagas y enfermedades y establecer planes
de mantenimiento, seguimiento y evaluación
periódicos de las masas. La participación
ciudadana a través de los diferentes grupos
de interés económico, social y científico,
especialmente de la población local, es ga-
rantía de resultados satisfactorios presentes
y futuros. Ya que facilitan el establecimiento
de una mayor coherencia en la planificación
territorial, las priorizaciones en las zonas de
actuación y en la selección de las especies
que formaran los bosques del futuro. La polí-
tica de instauración de infraestructura verde
en el medio natural, rural y urbano, el pago
por los servicios ecosistémicos y la conser-
vación de la biodiversidad, y el desarrollo
rural sostenibles son formulas adecuadas de
optimizar los recursos, valorar las múltiples
ventajas de la riqueza natural y crear nuevas
competencias y oportunidades.
La prevención en las causas pasa por incre-
mentar la información y la toma de concien-
cia social, con la finalidad de educar a la po-
blación de los peligros y del uso racional del
fuego, para evitar las situaciones de riesgo.
En este sentido tiene una gran importancia
las campañas informativas en los medios de
comunicación. Es duro reconocerlo pero la
participación “involuntaria” de la sociedad
en el origen de los incendios es tan impor-
tante como los extraños intereses ocultos
tras los incendios intencionados. Contra los
que los profesionales de la extinción y pre-
vención poco pueden hacer.
El cuidado y la vigilancia del bosque depen-
den de la colectividad. El fuego es tarea de
todos: políticos, técnicos, sectores empre-
sariales y de la sociedad civil, desde antes
que comience a arder. La sociedad tiene que
tomar iniciativas. Las campañas de sensibi-
lización del gran publico, hasta la actualidad
y en general, puntuales, anónimas e indife-
renciadas, tienen que completarse y poner
en evidencia las principales causas que
originan el fuego a través de acciones de
comunicación apropiadas y especificas. La
creación de cuerpos de voluntarios para cui-
dar y vigilar el bosque, en cada pueblo o co-
marca, debidamente formados, equipados,
organizados y remunerados durante todo el
periodo de riesgo de incendios, llevando a
cabo labores de vigilancia intensiva, disuasi-
va, de información y de protección civil fren-
te a los riesgos ambientales, es aconsejable.
La educación ambiental, la custodia del te-
rritorio y las campañas de restauración de la
cubierta vegetal son a su vez muy buenas
iniciativas.
El Ciprés Mediterráneo y los Incendios
Forestales
Para ser efectivos en la lucha contra el fue-
go es necesario impulsar la investigación en
modelos de gestión y restauración preventi-
va que contribuyan a la recuperación de las
formaciones vegetales del futuro, para que
sean lo más resistentes a las llamas. En este
sentido el ciprés mediterráneo presenta una
serie de características morfológicas y eco-
lógicas que le hacen especialmente intere-
sante en la lucha contra los incendios fores-
tales en forma de barreras cortafuegos. Una
menor inflamabilidad y combustibilidad que
otras especies, la baja emisión de partículas
incendiarias, una disminución de la biomasa
en superficie y su acción como cortavien-
tos, actúan retrasando el avance del fuego
en línea con los principios de la selvicultura
preventiva. Este es el objetivo del proyecto
europeo “CypFire: Barrières vertes de cyprès
contre l’incendie: une solution faisable, éco-
logique et économique pour sauvegarder les
régions méditerranées” (2010 – 2013). Cofi-
nanciado con Fondos FEDER del Programa
de Cooperación Territorial MED de la Unión
Europea, en el que participan trece centros
de investigación, gestión forestal y desarro-
llo del arco mediterráneo.
321 n
 El GIF de Andilla de 2012 en el que se cal-
cinaron unas 20.000 hectáreas afectó a las
parcelas experimentales del proyecto “Cyp-
Fire”, situadas en el barranco de la Herba-
sana en Jérica. El fuego arrasó el bosque
mixto mediterráneo (Clase: Quercetea ilicis,
introducción de clase: Pino-Juniperetea) si-
tuado en el entorno de la parcela, mientras
que únicamente el 1,27 % de de los cipreses
entraron en combustión. Los cipreses expe-
rimentales, de entre 21 y 25 años de edad,
superan los 9 metros de altura formando una
pantalla de vegetación de elevada continui-
dad en vertical y horizontal. A esto hay que
añadir que la cobertura arbustiva en el inte-
rior de la parcela alcanza únicamente el 1%,
sin que se hayan llevado a cabo labores de
cultivo en los últimos 11 años.
Los estudios de campo y las investigacio-
nes en laboratorio empiezan a mostrar la
potencialidad del ciprés para actuar como
barreras en la lucha contra los incendios fo-
restales. De confirmarse pueden jugar una
función estratégica al reforzar la eficacia y
mejorar el impacto paisajístico de los cor-
tafuegos tradicionales, optimizar la protec-
ción en la interfaz urbano – rural – forestal y
reforzar la seguridad en lugares de especial
protección: elevado riesgo, difícil acceso,
alto valor cultural o prioridad defensiva. Al
fomentar estructuras forestales y agrícolas
más resistentes al fuego, estableciendo dis-
continuidades y creando paisajes en mosai-
co y de heterogeneidad.
El futuro de las barreras de ciprés pasa por
continuar con los estudios relacionados con
la inflamabilidad y la combustibilidad, evaluar
la adaptabilidad de las diferentes variedades,
valorar el potencial de desarrollo económico
en el sector viverístico, ambiental y forestal y
la creación áreas piloto demostrativas.
Protección Jurídica
Derechos de los Árboles Ancianos
La falta de reconocimiento, la indefensión
jurídica y su exclusión de los marcos de ac-
ción prioritaria en el ámbito nacional y eu-
ropeo es la necesidad mas acuciante a la
n 322
que se enfrentan los árboles monumentales,
los bosques maduros, los árboles agrícolas
centenarios y los paisajes arbolados más re-
levantes en Europa, y en el mundo, lo que
explica su elevada tasa de desaparición.
La nueva estrategia de la Unión Europea
para la biodiversidad 2020, supone un se-
guro de vida para este capital natural. El
mandato de la Unión establece un nuevo
horizonte cuyo objetivo principal es detener
la perdida de la biodiversidad, protegiendo,
valorando y restaurando su valor intrínseco,
por su contribución esencial al bienestar hu-
mano y a la prosperidad económica, evitan-
do los catastróficos cambios derivados de
su pérdida y la dependencia exterior de los
recursos naturales. Este marco de actuación
establece la conservación y restauración de
la naturaleza, el mantenimiento y mejora de
los servicios ecosistémicos, y la sostenibili-
dad de la agricultura y la selvicultura como
objetivos prioritarios.
En base a ello a todos estos árboles les debe
ser de aplicación los artículos 1 y 2 de la Di-
rectiva Hábitats, al contribuir de forma efec-
tiva a garantizar la biodiversidad a través de
la conservación de los hábitats, la fauna y
flora. Cumplen con el requisito de ser vul-
nerables al constatar de forma fehaciente,
y pudiendo considerar mas que probable,
que en un futuro próximo continuarán per-
sistiendo los factores que ocasionan su des-
trucción. Los individuos en esta fase de de-
sarrollo son extremadamente escasos, y en
muchos casos pertenecen a especies que
están amenazadas según la lista roja IUCN
nacionales e internacionales. Se localizan
en áreas geográficas limitadas, con pobla-
ciones de pequeño tamaño y dispersas, fre-
cuentemente aislados, con independencia
de la abundancia de la especie. Y requieren
una especial atención debido a la singulari-
dad de sus hábitats y micro-hábitats, y a las
posibles repercusiones que su explotación y
destrucción pueden tener para la conserva-
ción de especies prioritarias de la Directiva
Hábitats y Directiva Aves.
Sin menos cabo del amparo legal que pue-
da aplicarse en base al patrimonio agrícola y
cultural, la posibilidad de poder iniciar de for-
ma urgente la protección individualizada bajo
el amparo de la definición de “especímenes
prioritarios de interés comunitario” siguiendo
los principios de la Directiva Hábitats, y poder
pasar a formar parte de la red Natura 2000,
es una forma rápida y efectiva de ponerse en
marcha para subsanar este olvido.
Todo ello permitiría cumplir con los princi-
pios de la política comunitaria en el ámbito
del medio ambiente establecidos en el Tra-
tado de la Comunidad Económica Europea,
relacionados con la necesidad de conser-
var, proteger y mejorar la calidad del medio
ambiente; la protección de la salud de las
personas; la utilización prudente y racional
de los recursos naturales; y el fomento de
medidas a escala internacional destinadas
a hacer frente a los problemas ambientales
regionales o mundiales. Y cumplir con los
compromisos internacionales adquiridos
con la ONU.
En este sentido se han desarrollado instru-
mentos financieros que permiten promover
la conservación de los árboles monumen-
tales, los bosques maduros, los árboles
agrícolas centenarios y los paisajes arbola-
dos presentes en el medio natural, agrícola
y urbano. Entre los que cabe destacar los
Fondos Estructurales y Fondos de Cohe-
sión, LIFE+, Programa Marco de Investiga-
ción, Fondo Europeo Agrícola de desarrollo
Rural – FEADER, y los de la Política Agraria
Común – PAC y la Política Pesquera Común
– PPC, entre otros. Ofreciendo la posibili-
dad a mejorar las sinergias y maximizar la
participación y la inversión de los sectores
productivos como la agricultura, la industria
alimentaria, la selvicultura, la energía, la in-
novación, las finanzas y el turismo.
Legislación Nacional
Por su parte en el ámbito estatal, y de las
regiones, de los países miembros existen
disposiciones legales y administrativas rela-
cionadas con la protección y conservación
del medio natural y agrícola, y del patrimonio
cultural que les puede ser de aplicación.
Entre la legislación básica aplicable en Es-
paña se puede destacar: Ley 42/2007 del
Patrimonio Natural y de la Biodiversidad;
Ley 43/2003 de Montes, modificada por la
Ley 10/2006; Ley 45/2007 para el Desarro-
llo Sostenible del Medio Rural; Real Decreto
Legislativo 1/2008 de Evaluación de Impacto
Ambiental; Ley 9/2006, sobre Evaluación de
los Efectos de Determinados Planes y Pro-
gramas en el Medio Ambiente; Ley 26/2007
de Responsabilidad Medioambiental; Ley
Orgánica 10/1995 del Código Penal, modifi-
cada por la Ley Orgánica 7/2012, entre otras.
En relación con los árboles monumentales la
Ley de ámbito estatal, 42/2007, del Patrimo-
nio Natural y de la Biodiversidad, establece
en el Art. 33 que: “Se consideran como Mo-
numentos Naturales a los árboles singulares
y monumentales”. Reconociéndoles explíci-
tamente que forman parte de los Espacios
Naturales Protegidos de nuestro país, y por
tanto de la Red Natura 2000. Sin embargo,
hasta el momento actual no existe un catá-
logo completo y especifico de todos ellos;
falta por establecer los objetivos de conser-
vación; se carece de criterios para su con-
servación, tampoco cuentan con planes ni
instrumentos de gestión aprobados, ni se ha
determinado el estado de conservación, las
presiones y las amenazas como elementos
clave de la biodiversidad.
Ley de Patrimonio Arbóreo Monumental
de la Comunidad Valenciana
Así mismo la Ley 42/2007, del Patrimonio
Natural y de la Biodiversidad, en su Art.
36, estable que “Corresponde a las Comu-
nidades Autónomas la declaración y la de-
terminación de la fórmula de gestión de los
espacios naturales protegidos en su ámbito
territorial”. En este sentido hay que destacar
el desigual interés mostrado por las Comuni-
dades Autónomas, ya que los objetivos, los
criterios y el número de ejemplares protegi-
dos denotan una elevada arbitrariedad.
En este sentido, y como ejemplo de una le-
gislación abierta, participativa y conserva-
cionista destaca a nivel nacional y europeo,
cuanto menos, el marco de protección jurí-
dico establecido en la Comunitat Valenciana
a través de la Ley 4/2006 de Patrimonio Ar-
bóreo Monumental, que fue aprobada por la
unanimidad de los grupos parlamentarios de
les Corts Valencianes.
La ley reconoce que en el territorio valen-
ciano, por sus características ambientales e
históricas, se ha visto favorecida la presencia
de una gran diversidad de especies vegeta-
les leñosas, tanto autóctonas como alócto-
nas, que forman parte de la vegetación de
los bosques, del medio agrícola y de los jar-
dines. Estos árboles, distribuidos por todo el
territorio en forma de grupos o como indivi-
duos, reúnen una serie de valores históricos,
culturales, sociales, científicos, ecológicos,
económicos, etnográficos y educativos, y
representan una parte singular y significativa
del patrimonio medioambiental y cultural del
pueblo valenciano, siendo de interés público
su protección y conservación.
Pero, tal y como recoge en el preámbulo,
muchos de estos árboles y su entorno es-
tán en peligro por causas diversas, lo que ha
supuesto que a lo largo del siglo XX se haya
producido la pérdida de una parte sustancial
de nuestro patrimonio arbóreo más sobresa-
liente. Para detener y evitar la degradación y
desaparición de este patrimonio arbóreo, se
requiere de una asistencia especializada que
garantice su supervivencia.
Más allá de las funciones de producción de
recursos, que cada uno de estos árboles y
arboledas ha llevado a lo largo de su vida,
estos ejemplares, y su historia, han dejado
de ser meramente, y en esencia, árboles
forestales, agrícolas u ornamentales, para
pasar a ser las piezas de un patrimonio na-
tural y cultural formado por árboles monu-
mentales vivos. Una herencia que demanda
la categoría ética e intelectual de nuestra so-
ciedad para procurarle los mejores cuidados
y atenciones, los que estas auténticas obras
de arte, formadas por árboles vivos y sensi-
bles, producto de la naturaleza y la cultura,
merecen. El objeto principal es que estos ár-
boles puedan permanecer con vida el mayor
tiempo posible en las mejores condiciones,
y teniendo a la ley de su parte. No es menos
importante, y por ello también protegido por
ley, el patrimonio cultural que representa el
conjunto de documentos gráficos, escritos,
etnobotánicos, etnográficos y la tradición
oral que tiene como protagonistas a estos
árboles y al pueblo valenciano.
La ley también reconoce el papel decisivo
que han jugado los propietarios públicos y
privados en su preservación, facilitando el
que hayan llegado hasta nosotros. Reconoce
que para asegurar la conservación de todos
estos monumentos naturales y el conjunto
de valores que representan se hace necesa-
ria una amplia y eficiente colaboración insti-
tucional y social. Y con ello, la participación
conjunta de la Generalitat, las diputaciones
provinciales y los ayuntamientos en la do-
tación financiera y de recursos materiales y
humanos, que permitirá ofrecer una atención
integrada y polivalente a este patrimonio.
Los árboles monumentales ofrecen nume-
rosas posibilidades dentro del ámbito de la
educación ambiental y del desarrollo sos-
tenible. El interés y el aprecio que estos ár-
boles inspiran pueden servir como punto de
partida para concienciar a la sociedad del
respeto que debemos al medio natural, ade-
más de facilitar la revalorización y la difusión
de los espacios ecológicos por toda nuestra
rica geografía. Estos árboles y paisajes con-
tinúan cumpliendo una función educativa,
cultural, social, económica y de futuro para
el pueblo valenciano.
La ley tiene como objetivos garantizar la pro-
tección, conservación, difusión, fomento, in-
vestigación y acrecentamiento del patrimonio
arbóreo monumental, considerando como tal
el conjunto de árboles por sus características
botánicas o culturales, en sentido amplio, y
su legado. El concepto arbóreo se aplica a
los ejemplares y a los grupos de plantas su-
periores, tanto si son autóctonas como alóc-
tonas, sean árboles, arbustos, palmeras o
plantas trepadoras. Su ámbito de aplicación
se extiende a todos aquellos que radiquen en
el territorio de la Comunitat Valenciana, inde-
pendientemente de la naturaleza y propiedad
del suelo sobre el que se asienten.
Los organismos competentes para proteger
son la Consellería con competencias en medio
ambiente y los ayuntamientos. Estableciendo
varios procedimientos para la protección: La
protección genérica, la protección expresa por
la Generalitat, la protección expresa por los
Ayuntamientos y el procedimiento para la pro-
tección expresa que puede iniciarse de oficio
o a petición de persona o entidad.
La protección genérica establece que que-
dan protegidos automáticamente, sin ne-
323 n
 cesidad de resolución singularizada, los
ejemplares de cualquier especie arbórea
existente en la Comunitat Valenciana que
igualen o superen uno o más de los si-
guientes parámetros: 350 años de edad; 30
metros de altura; 6 metros de perímetro de
tronco, medido a una altura de 1,30 m de la
base; 25 metros de diámetro mayor de copa,
medido en la proyección sobre el plano hori-
zontal; así como las distintas especies de la
familia Palmae que superen los 12 metros de
estípite, con excepción de la especie Was-
hingtonia robusta H.A. Wendland, cuyo um-
bral se establece en 18 m.
Los ayuntamientos, mediante acuerdo ple-
nario, también pueden declarar protegidos
árboles monumentales de interés local. Esta
declaración se comunica a la Consellería,
que procede a su inscripción en la corres-
pondiente sección del Catalogo de árboles
monumentales. Independientemente de la vía
o procedimiento seguido y de la categoría a
la que finalmente se asigne, monumental, sin-
gular o de interés local, todos tienen el mismo
nivel de protección que otorga la ley, ya que
todos en conjunto forman el Patrimonio Arbó-
reo Monumental de la Comunitat Valenciana.
Asimismo, se crea una comisión consultiva
de evaluación y seguimiento de la protección
y conservación del patrimonio arbóreo de la
Comunidad Valenciana, que estará integra-
da por representantes de la Consellería con
competencias en medio ambiente, en agricul-
tura y en cultura, las Diputaciones Provincia-
les, la Federación Valenciana de Municipios
y Provincias, las Universidades Valencianas
y centros de investigación, asociaciones de
conservación de la naturaleza y de propieta-
rios y el Consell Valencià de Cultura.
Según las organizaciones agrarias de la Co-
munidad Valenciana, el número de olivos
amparados por esta ley, solo en la comarca
del Maestrazgo en la provincia de Castellón
superaría los 4.000 olivos. Lo que ha abierto
la comercialización de su aceite exclusivo, y
la promoción y desarrollo sostenible del te-
rritorio, que esta sirviendo de referencia para
muchos lugares de España y de Europa.
La decisiva labor llevada a cabo por el equi-
po del Departamento de Árboles Monumen-
n 324
tales impulsando, redactando y negociando
dicha ley, fue reconocida en el acta de la se-
sión parlamentaría de aprobación celebrada
el 10 de mayo de 2006.
Gobernanza Local
Las corporaciones locales disponen de la
capacidad de establecer normativas muni-
cipales que permitan proteger los árboles
monumentales, los bosques maduros y los
paisajes arbolados a través de Ordenanzas
Municipales que pueden facilitar su protec-
ción directamente desde los municipios y
contando con la participación ciudadana.
La protección jurídica del patrimonio natu-
ral, histórico, cultural y social que son los
árboles monumentales es uno de los pilares
fundamentales para garantizar su conserva-
ción. Plenamente conscientes de esta reali-
dad, y desde el inicio de nuestra actividad,
el Departamento de Árboles Monumentales
de la Diputación de Valencia - Imelsa, ha
dedicado un esfuerzo especial para crear
marcos jurídicos específicos y estables que
permitan desde todos los ámbitos proteger
estos árboles.
Fruto de ello es el “modelo” de Ordenanza
Municipal de Protección de Arbolado de In-
terés Local. Un texto que está facilitando,
desde hace más de una década, que cada
vez más ayuntamientos de toda España es-
tén protegiendo directamente sus árboles
mediante la figura de Árbol o Arboleda de In-
terés Local. Esta ordenanza se fundamenta
en la ley 7/1985 Reguladora de las Bases de
Régimen Local, en su articulo 25.2 aparta-
dos d), e), f) y m), que da amparo jurídico
para la protección en materia urbanística,
parques y jardines, patrimonio histórico-ar-
tístico, de protección del medio ambiente y
de turismo. Es decir, cada municipio tiene
suficiente base jurídica para poder declarar
protegidos directamente cuantos árboles,
arboledas, espacios naturales y paisajes de
interés local considere necesario.
Dicha propuesta de ordenanza es el texto
reglamentario en el que se concretan los
objetivos y la función de la Protección del
Arbolado de Interés Local, regulando la par-
te relativa a la gestión de estos árboles y
del entorno en que se encuentran. Se divide
en cinco capítulos. En el primero, destinado
a las disposiciones de carácter general, se
establece el marco legal de la ordenanza,
su objeto, ámbito de aplicación, vigencia e
interpretación. En el capitulo segundo, se
regula el proceso de declaración de Arbola-
do de Interés Local y sus efectos, creándo-
se el Catálogo de Árboles de Interés Local.
En el capitulo tercero se regulan las dis-
posiciones relativas a la conservación del
Arbolado de Interés Local, estableciendo
las especificaciones técnicas, la financia-
ción y los derechos y deberes que tal de-
claración comporta. En el capitulo cuarto
se crea el Consejo Asesor del Arbolado de
Interés Local, regulando su composición y
funcionamiento, dicho Consejo integra la
participación ciudadana como uno de sus
elementos fundamentales. Por último, en
el capitulo quinto se establece el régimen
de infracciones y sanciones, de acuerdo
con la legislación aplicable en la materia en
cada territorio. El principio es proteger los
árboles monumentales desde la propia raíz,
desde cada uno de los pueblos de Europa
donde viven.
Conservación y Geriatría
Arbórea
Conocimiento y Conservación
La conservación de la biodiversidad es un
objetivo primordial en la Unión Europea al
constituir su perdida, junto con el cambio
climático, una de las mayores amenazas a
nivel medioambiental para el futuro del pla-
neta y bienestar de la humanidad. La con-
servación y restauración de la naturaleza y
el mantenimiento del conjunto de servicios
ecosistémicos permiten crear nuevas vías
con las que alcanzar la sostenibilidad am-
biental y económica.
Los objetivos principales de la conservación
son estabilizar y ampliar el número de indi-
viduos, especies y hábitats protegidos, así
como la estructura y las funciones específi-
cas necesarias para su mantenimiento a lar-
go plazo. El estado de conservación engloba
al conjunto de influencias que actúan sobre
el hábitat natural, semi natural, agrícola o
urbano del que se trate, y sobre las espe-
cies asentadas en el mismo. Las amenazas
pueden afectar tanto a corto como a largo
plazo a su distribución natural, su estructura
y funciones, a la supervivencia de los indivi-
duos, las especies y al mantenimiento de la
biodiversidad en el territorio.
La metodología de la conservación debe
integrar de forma sistemática y estandari-
zada, el conocimiento de la caracterización
ecológica, ocurrencia y distribución a nivel
especifico, local y global; la relevancia del
individuo y las poblaciones; la fragilidad del
hábitat, de las especies y del espécimen; las
variaciones y amenazas constatables y pre-
visibles tanto genéricas como particulares;
la protección legal y las recomendaciones
de gestión. Acorde con los criterios estable-
cidos en la Directiva Hábitats, que faciliten
la toma las medidas necesarias para instau-
rar un sistema de protección rigurosa. La
desaparición de cada uno de estos árboles,
por causas no naturales, supone una mer-
ma para la biodiversidad y una amenaza a
la hora de garantizar el restablecimiento y el
mantenimiento de los hábitats y micro-hábi-
tats naturales y las especies asociadas en un
estado de conservación favorable.
Disponer de bases de referencia con infor-
mación armonizada y comparable sobre la
presencia de masas arboladas maduras, ti-
pos de bosques y hábitats, riqueza de es-
pecies arbóreas, estructura de los rodales,
árboles senescentes, madera muerta y el
sotobosque y biodiversidad asociada con-
tribuiría a una cuantificación objetiva de su
situación, a la toma de medidas de protec-
ción y conservación, y a un uso ordenado y
sostenible de los recursos y oportunidades
que ofrecen.
Evaluación del Estado de Conservación
Se ha avanzado de forma favorable en el de-
sarrollo de una base de conocimiento sobre
la biodiversidad, fundamento clave para la
elaboración de políticas a partir de la infor-
mación y datos científicos. Gracias a ellos
sabemos que el estado de conservación
en la Unión Europea necesita mejorar. Úni-
camente el 11 % de los ecosistemas clave
protegidos presentan un estado favorable y
sube hasta el 17% para las especies y los
hábitats. En el caso de España un país que
presenta 118 tipos de hábitats incluidos en
el anexo I, y 260 especies del Anexo II de
la Directiva Hábitats en cinco regiones bio-
geográficas: alpina, atlántica, macaronesica,
mediterránea y macaronesica marina. Los
datos de evaluación del estado de conserva-
ción de la red Natura 2000 indican que el 24
% de los hábitats presenta un estado des-
favorable inadecuado; el 11 % desfavorable
malo; del 57 % se desconoce su estado de
conservación y solo en el 1 % es favorable.
En relación con el estado de conservación
de las especies, el 28 % presenta un esta-
do desfavorable inadecuado; el 16 % des-
favorable malo; del 41 % se desconoce su
estado de conservación y solo en el 12 % la
conservación de las especies es favorable.
En España los datos relativos a la evaluación
global del estado de conservación por grupo
taxonómico, destacan los reptiles y mamífe-
ros en los que un 50% y un 20 % respectiva-
mente presentan un estado favorable, mien-
tras el resto de grupos se sitúa por debajo
del 16 %. El numero de grupos biológicos de
los que se desconoce su estado es elevado:
artrópodos 68 %, plantas no vasculares 63
%, anfibios 50 %, mamíferos 45%, plantas
vasculares 40 %, peces 26 %, reptiles 17 %.
La suma de estados de conservación desfa-
vorable inadecuada y desfavorable mala se
sitúa para todos los grupos entre el 21 % y
el 78 %.
En la región biogeográfica mediterránea en
España los hábitats presentan un estado de
conservación mas comprometido, con un 33
% en situación de desfavorable inadecuada;
el 67 % desfavorable mala y el 19 % desco-
nocido. Por su parte las especies se encuen-
tran con un 10 % en situación de desfavora-
ble inadecuada; el 8 % desfavorable mala y
el 77 % desconocido.
Por otra parte la evaluación global del estado
de conservación de los 28 tipos de hábitats
de bosque presentes en España: un 25 %
en encuentran en situación de desfavorable
inadecuada; el 25 % es desfavorable mala y
el 50 % es desconocido. Hay que destacar
que los bosques ocupan el 53,87 % del tipo
uso del suelo y la agricultura: 23,65 % en los
lugares declarados red Natura 2000.
Principios para la Conservación de los Ár-
boles Monumentales
En relación a la conservación de los árboles
monumentales, los bosques maduros, los
árboles agrícolas multicentenarios y paisa-
jes arbolados formados por árboles madu-
ros en la Unión Europea, hay que indicar
que los datos científicos disponibles sobre
su presencia y estado de conservación son
escasos, el conocimiento lagunar; la inves-
tigación poco desarrollada; las áreas e in-
dividuos protegidos reducidos; la gestión
inexistente o empírica y los impactos y ame-
nazas antrópicas crecientes. Es indispensa-
ble mejorar los conocimientos científicos y
técnicos, y promover la investigación para
dotar de instrumentos validos para la ges-
tión de estos elementos fundamentales para
los hábitats, la fauna y la flora silvestres, la
agro biodiversidad y la cultura.
Aquellos lugares en los que la presencia hu-
mana y de sus actividades se ha incremen-
tado o modificado son las que más árboles
monumentales han perdido. La tala indis-
criminada, el desnaturalizado transplante,
los ciegos intereses urbanísticos, viarios e
industriales, las transformaciones agrarias
de dudosa rentabilidad, los incendios fores-
tales, la imperdonable falta de conservación
y el abandono, los cuidados inapropiados
e interesados, la ausencia de control de su
estado de salud y de las visitas, o las pla-
gas y enfermedades expandidas por ac-
ción humana son algunas de las amenazas
principales. La conservación de los árboles
monumentales, los bosques maduros y los
paisajes arbolados tiene en el fomento de
las políticas de gobernabilidad, la ordena-
ción del territorio y el desarrollo económico
rural sostenible, las claves para garantizar su
preservación.
Como se establece en la Directiva Hábitats,
es necesario fijar las medidas de conser-
vación adecuadas que impliquen planes
de gestión individualizados, específicos a
las características del entorno e integrados
en otros planes de desarrollo, mediante las
apropiadas medidas reglamentarias, admi-
nistrativas y contractuales. Contemplando
la aplicación de un sistema de vigilancia de
su estado de conservación y adoptando las
medidas para evitar su deterioro y altera-
325 n
 ciones. Cualquier plan o proyecto que, sin
tener relación directa con la gestión del lu-
gar o sin ser necesario para la misma, pueda
afectar de forma apreciable a los individuos
y lugares, ya sea individualmente o en com-
binación con otros planes y proyectos, se
someterá a una adecuada evaluación de sus
repercusiones, teniendo en cuenta los obje-
tivos de conservación, asegurando que no
causará perjuicio a su integridad.
Así mismo hay que tomar las medidas ne-
cesarias para instaurar un sistema de pro-
tección rigurosa de las especies vegetales,
la fauna, los hábitats y de todos estos es-
pecimenes maduros, que impida recoger, así
como cortar, arrancar o destruirlos intencio-
nalmente. Y la posesión, el transporte, el co-
mercio o el intercambio y la oferta con fines
de venta o de intercambio de especímenes
de árboles maduros y productos derivados.
Medidas que incluirán, en particular, dispo-
siciones relativas al acceso a determinados
sectores, la explotación de determinados
ejemplares y la evaluación del efecto de
las medidas adoptadas. Mediante criterios
de evaluación para cada tipo de individuo,
especie, hábitat y localización, grado de re-
presentatividad, grado de conservación de
la estructura y de las funciones del tipo de
hábitat natural de que se trate y posibilidad
de restauración, y valor ecológico, paisajís-
tico, forestal, agrícola y cultural.
Pero también es importante considerar y
fomentar los aspectos relacionados con la
puesta en valor de los productos y servicios
derivados de su presencia, con repercusión
a nivel económico en los sectores producti-
vos forestales, agrícolas, innovación, educa-
ción ambiental o el turismo en el ámbito lo-
cal. Sin que ello suponga riesgo alguno para
su garantía de continuidad, como puede ser
por ejemplo el aceite de olivos multicente-
narios. Y la conservación del germoplasma
para asegurar la conservación “ex situ” del
patrimonio genético de estos individuos.
Y de una manera especialmente significativa
proteger y conservar el patrimonio cultural
ligado a estos árboles en forma de docu-
mentos gráficos, escritos, tradición oral y et-
nobotánica, mediante la creación de archivos
documentales, bibliográficos y audiovisuales.
n 326
Gestión Forestal y Biodiversidad
Integrar la gestión de la biodiversidad en la
gestión forestal y agrícola es el camino que
debe unir a los agentes sociales y económi-
cos locales en beneficio común. Compatibi-
lizando el suministro de recursos materia-
les y alimentos, los servicios de regulación
ambiental y protección de los bosques en
relación con el clima, la desertización, la ca-
lidad del aire y del agua, y la función cultural,
recreativa, estética y espiritual.
Mediante la adopción de Planes de Gestión
de los Bosques, con el que paliar el síndro-
me del gestor ausente; integrar las medidas
de protección de la biodiversidad en los pla-
nes de gestión forestal; financiar el mante-
nimiento de los servicios ecosistémicos que
proporcionan los montes multifuncionales;
conservar los espacios silvestres y los de la
red Natura 2000; llevar a cabo una refores-
tación acorde con las directrices generales
para la gestión sostenible de los bosques en
Europa; en relación con la diversidad de es-
pecies y las necesidades de adaptación al
cambio climático; medidas ecosistémicas
que mejoren la resiliencia de los bosques a
los incendios; el establecimiento de planes
de prevención de incendios forestales y el
mantenimiento en niveles óptimos de árbo-
les maduros, senescentes y madera muerta.
Agricultura
Afortunadamente la Estrategia de la Unión
Europea para la Biodiversidad hasta 2020,
viene a mostrar una nueva forma de valorar
la potencialidad de los árboles maduros en
el medio agrícola. Tiene entre sus objetivos
invertir la perdida de biodiversidad, acelerar
la transición hacia una economía ecológica
capaz de utilizar eficientemente los recur-
sos, reducir la dependencia de los recursos
naturales procedentes del exterior, liderar la
investigación y la innovación, ofrecer alter-
nativas rentables a las soluciones tecnológi-
cas para la mitigación del cambio climático
y la desertización, y crear nuevas competen-
cias y oportunidades ligados a la puesta en
valor de los productos, y servicios ecosisté-
micos que proporciona el medio agrícola.
Y también fomentar la creación y el des-
pliegue de infraestructura verde en las zo-
nas urbanas y rurales, establecer sistemas
de compensación por los servicios ecosis-
témicos, retribuir la prestación de bienes
ambientales mas allá de la condicionalidad
productiva incorporando a las medioam-
bientales, orientar el desarrollo rural a la
conservación de la biodiversidad, facilitar la
colaboración entre los agricultores y silvicul-
tores con la que mejorar la continuidad y co-
nectividad de los ecosistemas y elementos
paisajísticos, y la protección y conservación
de los recursos genéticos agrarios a través
de medidas agroambientales.
Geriatría Arbórea
Los árboles maduros, ancianos o monumen-
tales son las piezas únicas de un museo al
aire libre, producto tanto de la naturaleza
como de la cultura. Un museo con múltiples
sedes, repartidas por todos los municipios,
y que expone obras vivas. Vivas por parti-
da doble, porque la supervivencia de estos
ejemplares comporta también la de la bio-
diversidad asociada y el legado etnográfico
asociado a ellos, como ocurre con los ancia-
nos de nuestros pueblos.
El proceso de envejecimiento y muerte de los
árboles se produce más como consecuencia
de factores exógenos - transformaciones en
el entorno, podas severas, abandono, mal-
trato, cuidados inapropiados, ataques de
parásitos, fenómenos climáticos adversos
generalmente de carácter excepcional como
heladas, sequías, vientos o tormentas - que
por factores endógenos, es decir por agota-
miento del organismo.
En los últimos 30 años la investigación bo-
tánica fundamental y aplicada desarrollada
sobre los bosques y los árboles ha permitido
incrementar nuestros conocimientos sobre
la arquitectura arbórea, los sistemas de de-
fensa de los árboles contra las heridas, los
hongos y los insectos, la biomecánica, los
procesos de envejecimiento y senectud, las
condiciones que favorecen y perjudican el
desarrollo radicular, la interrelación con los
hongos y los microorganismos del suelo, la
rifosfera o la ecología.
Mas allá del uso y la explotación a los que los
hemos sometido para la obtención de todo
tipo de recursos, el árbol como organismo
vivo “Per se”, es otra cosa. Por ello, al hablar
de la preservación y cuidado de estos árboles
excepcionales, o mejor dicho, de estas obras
de arte, no debemos perder de vista que las
técnicas agronómicas, forestales u ornamen-
tales habituales no son de aplicación direc-
ta a estos valiosos ancianos; hablamos más
bien de principios de botánica geriátrica.
Gestión Individualizada
••Es esencial velar, coordinar y supervi-
sar para garantizar que los programas
de conservación y las medidas de in-
tervención sean las más adecuadas
para cada árbol, en función de su es-
tado de salud, sus necesidades vitales
y su pervivencia. Por lo que es nece-
sario la obtención de las autorizacio-
nes previas por parte de las adminis-
traciones competentes en el ámbito,
local, provincial, autonómico o estatal.
••Previamente a cualquier intervención
en el árbol o en el entorno, es nece-
sario realizar un estudio dendrológico
individualizado y específico adecuado
a cada momento y circunstancia por
personal especializado, en el que se
valore el estado morfo-fisiológico, on-
tológico, biomecánico y patológico del
árbol, el estado del medio natural y los
usos del espacio. Basándose en ellos,
se podrá diagnosticar y establecer un
plan de gestión, restauración e inter-
vención que garantice la aplicación de
las medidas idóneas de conservación
y seguimiento en el tiempo.
••Como las modificaciones o interven-
ciones en el entorno pueden acarrear
graves consecuencias para la salud de
los árboles e hipotecar su futuro, todo
tipo de obra, construcción, reparación,
modificación, restauración, rehabilita-
ción o transformación llevada a cabo
en el entorno, o en las proximidades,
de un árbol monumental, necesita de
la elaboración de una documentación
previa específica de carácter técnico
con las características constructivas
y planos detallados del mismo. En él
se estudiará el grado de afectación y
alteración al monumento y al entorno,
de las excavaciones, conducciones
aéreas y subterráneas, viales y pavi-
mentos, edificios colindantes, ajardina-
miento, etc. que se pretenden llevar a
cabo. Así mismo definirá el área de pro-
tección en torno al ejemplar, que eng-
lobará íntegramente al árbol, de la raíz
a las puntas. Como protección previa,
al comienzo de las obras se procederá
a la instalación de un vallado sólido e
impenetrable en dicha área.
Mantenimiento
••Una práctica cada vez más extendida
y banalizada es que con la excusa de
conocer la edad, el crecimiento, la cro-
nología, el cambio climático, la conta-
minación o cualquier otro parámetro,
estos árboles son perforados mediante
barrenas Pressler para obtener los de-
nominados “corex” o muestras internas
de madera. Esta técnica necesita de un
gran control y justificación científica, así
como de rigor metodológico y ético en
su aplicación a los árboles monumenta-
les. En la gran mayoría de los casos no
aporta datos realmente significativos; por
ejemplo, es muy poco útil para conocer
la edad exacta, puesto que la mayoría de
los árboles monumentales están huecos
en su interior. Evitemos que estos árboles
tan valiosos se conviertan en dianas acri-
billadas indiscriminadamente.
••Es fundamental no modificar las con-
diciones del medio. La superficie ocu-
pada por las raíces suele ser mucho
mayor que la proyección de la copa
sobre el suelo. Además, la mayor parte
de la cabellera radicular está situada
próxima a la superficie. La elevación
o disminución del nivel del suelo, la
compactación, la impermeabilización,
las zanjas superficiales, los cambios
de prácticas culturales en el laboreo
del suelo, etc. modifican las condicio-
nes cerca de la superficie y provocan
la rotura y sección de las raíces, la de-
bilidad en el árbol y las infecciones.
••Podar los árboles monumentales
como si únicamente fueran árboles
frutales, forestales u ornamentales no
es solo un error de técnica, sino tam-
bién de comprensión de los principios
fundamentales de la botánica. En ge-
neral, los llamados “chupones” o re-
brotes deben conservarse prioritaria-
mente en los árboles maduros, ya que
aseguran una regresión de la copa.
••En este momento, una grave amenaza
se cierne sobre el patrimonio íntegro de
palmeras de nuestro país, de Europa
y del mundo debido a la introducción
de plagas, como el picudo rojo o la
paisandisia que están resultando im-
posibles de controlar. En la actualidad
no se dispone de tratamientos preven-
tivos, curativos o paliativos totalmente
efectivos, con resultados contrastados
en campo y aceptados por la comuni-
dad científica. Manteniendo las palme-
ras infectadas y muertas se incrementa
el riesgo de expansión.
••Los árboles tienen sistemas de defensa
muy efectivos frente a los microorga-
nismos que pudren, alteran y descom-
ponen la madera. Han desarrollado a
través del tiempo sus propios sistemas
de autoprotección, que un incorrecto
tratamiento puede destruir en unos mi-
nutos. Por ello hay que evitar “limpiar”
o “quemar” la madera o zona afectada
de descomposición de un árbol, ya que
en la actualidad es imposible conocer
con exactitud y precisión la extensión
de los patógenos, mientras que es fá-
cil destruir, alterar y romper las barre-
ras microscópicas y bioquímicas que
tienen los árboles para defenderse,
ayudando con ello a expandir los pa-
tógenos. También hay que recordar
que incluso la madera irremediable-
mente descompuesta del interior de
los troncos puede ser posteriormente
auto digerida con la emisión de raíces
internas por el propio árbol. Además, la
supresión de la madera muerta de los
troncos, cimales y ramas principales
que no presenten riesgos de caída y
el “pintar” dicha madera con “mastics”
supone alterar signos sobre su estado
y evolución, borrar las trazas del pasa-
do, debilidad mecánica, artificiosidad,
merma estética y pérdida de hábitats
para la biodiversidad, sin aportar nada
a cambio, ya que dichos procesos son
internos.
327 n
 ••Respecto a la nutrición de los árboles
monumentales hay que reseñar que
el aporte de una capa superficial de
materia orgánica vegetal composta-
da (exenta de turba), en la superficie
ocupada por las raíces, mejora las ca-
racterísticas físicas y nutricionales del
suelo, favoreciendo la micorrización.
Suele ser desaconsejable la instala-
ción de riego por goteo y la plantación
de césped, ya que modifican las con-
diciones en las que se han desarrolla-
do las raíces, aumentan la competen-
cia por los nutrientes y provocan un
menor crecimiento radicular, ocasio-
nando debilidades fisiológicas y una
mayor sensibilidad patológica.
Biodiversidad
••Una gran variedad de fauna superior
e insectos, musgos, líquenes, hongos,
algas, bacterias, micoplasmas, virus...
dependen de los árboles para obtener
sus alimentos y sobrevivir. La mayoría
de estos organismos son necesarios
para el desarrollo sano de los árboles.
La salud del bosque también depen-
de de ellos. Solo unos pocos, y en
determinadas circunstancias, pueden
causar daños de importancia y llegar
a producir la muerte del árbol. Es im-
prescindible, por tanto, el seguimiento
y control de su evolución.
••Las zonas en descomposición, las cavi-
dades y la madera senescente o muer-
ta que no presente riesgo de caída, con
potencial daño a las personas y bienes,
deben conservarse prioritariamente,
ya que constituyen hábitats esenciales
para la biodiversidad. En ellas vive una
gran variedad de seres como briofitos,
líquenes, algas, hongos e insectos sa-
proxílicos, reptiles, anfibios, aves y ma-
míferos, muchos de ellos protegidos
específicamente al encontrarse en peli-
gro de extinción. Los árboles grandes y
ancianos son los mejores hábitats para
la vida silvestre.
••Estos árboles, una vez fallecidos, siguen
siendo extraordinariamente valiosos
para la salud del bosque. Sus restos
orgánicos acogen una gran variedad de
n 328
organismos, que tienen en estos árboles
unos hábitats cada vez más escasos.
Por otra parte, también pueden ser con-
servados y utilizados como elementos
culturales, educativos, objeto de inves-
tigación o con fines artísticos.
Trasplantes
••Los árboles adultos sufren gravísimos
daños en su salud cuando son arranca-
dos de cuajo, aunque se le llame trans-
plante. Esta agresión a la integridad de
un organismo, y a un monumento, que
bien puede calificarse de “anti natura”
y de expolio no es inocua para la vida
de los árboles. Causándoles estrés fi-
siológico, desorganización hormonal,
destrucción de biomasa, merma en el
crecimiento, problemas biomecánicos
e infecciones de agentes patológicos.
••El “trasplante” que afecta a los olivos
multicentenarios de nuestro país, y a los
de los países de la cuenca mediterránea,
cabe calificarlo de expolio de Patrimo-
nio Natural y Cultural. Que están destru-
yendo de forma irreversible el paisaje, la
agro biodiversidad y la cultura ancestral
ligada a unos árboles que en aquellos
lugares en los que se han protegido y
conservados, como en la comarca del
Maestrazgo o la Sierra de Francia, son
motores del desarrollo sostenible para el
medio rural. La elaboración y comercia-
lización diferenciada del aceite de estos
monumentos llega a alcanzar precios de
300 euros el litro. Situaciones similares
deben promoverse para otros produc-
tos agrícolas obtenidos de estos árboles
centenarios como las castañas, nueces,
vinos, almendras, manzanas, por poner
solo unos pocos ejemplos.
Incendios
••Es conveniente tener precauciones
especiales a la hora de prevenir y evi-
tar los incendios en los árboles monu-
mentales y ancianos, más acusados
en el medio agrícola y forestal. El fuego
de suelo, a través de su propagación
por las plantas herbáceas y arbustivas
facilita el incendio de la copa de estos
árboles y de sus troncos huecos.
Educación y Plantaciones
••La conservación del material genético
y la reproducción de estos árboles es
necesaria para preservar la riqueza y
variabilidad de las poblaciones en los
bosques.
••Una de las mejoras formas de ayu-
dar a los árboles monumentales y al
bosque, es incrementar el número de
plantaciones de todo tipo.
••La educación reglada y ambiental jue-
ga un papel transcendental a la hora
de mejorar el conocimiento, la recupe-
ración y la tutela de estos árboles y su
legado histórico y cultural.
Uso Sostenible y Difusión
La protección y conservación del patrimonio
arbóreo monumental y del paisaje comparten
el objetivo fundamental de preservar y difun-
dir los valores e importancia de los espacios
naturales y la biodiversidad en la sociedad.
La labor de formación y educación que llevan
a cabo los museos conservando y tutelando
las colecciones de obras de arte es un ejem-
plo del buen proceder a la hora de acercar-
nos a conocer, divulgar y disfrutar de un Pa-
trimonio Natural y Cultural común sin correr el
riesgo de deteriorarlo. Sin embargo en el caso
de los árboles monumentales la percepción
de los riesgos, daños y deterioros que puede
sufrir un árbol y su entorno, a causa de visitas
masivas, inadecuadas y sin control, o el com-
portamiento abusivo suele ser otra.
Es importante aprender a conocerlos, amar-
los y respetarlos, acercarse a visitarlos, co-
nocer su historia y recuperar la memoria si
queremos garantizar su continuidad.
Divulgación
••No todos los árboles ni su entorno es-
tán preparados para acoger visitas. En
algunos casos, incluso deben quedar
completamente restringidas, ya que
los ejemplares no están suficiente-
mente protegidos, estudiados y tute-
lados, de manera que su salud podría
resentirse a causa de las visitas masi-
vas o inconscientes.
••Tienen la ventaja de estar repartidos
por toda la geografía y facilitando la
revalorización del territorio, la promo-
ción de los productos locales y el in-
tercambio social, pero también tiene
la desventaja de encontrarse aislado,
disperso y con falta de control.
••Estén incluidos o no en figuras de pro-
tección, no todos los árboles monu-
mentales, ni todos los entornos en los
que crecen tienen el mismo grado, ni
capacidad, para acoger visitas.
••Antes de promocionarlos e incluirlos
en los circuitos turísticos, educativos,
de promoción o desarrollo es necesa-
rio conocer su estado, el grado de visi-
tabilidad que presentan y garantizarles
una tutela efectiva.
••La adecuación del entorno y la ordena-
ción de los accesos a los árboles son
piezas claves en la difusión, y requieren
de estudios específicos que compati-
bilicen la salud del árbol y el equilibrio
del ecosistema, así como la integra-
ción. En todo caso, hay que adaptar el
espacio al árbol, y no al contrario.
••La señalización de los accesos y la
información referida al árbol debe ser
discreta e integrada, tratando de evitar
la interferencia con la percepción del
árbol y su entorno. Los paneles infor-
mativos hay que situarlos a cierta dis-
tancia del árbol, nunca sobre el tronco,
las ramas, ni las raíces.
Tipos de Ambientes
••Árboles monumentales en el medio ur-
bano y zonas humanizadas
La visita a los árboles que se en-
cuentran en parques, jardines, pla-
zas, alineaciones, ermitas, iglesias,
monasterios o recintos feriales, si el
estado de salud de los ejemplares no
lo impide, es muy deseable y reco-
mendable. Son los árboles y paisa-
jes mejor preparados, e ideales, para
centrar las actividades educativas,
excursiones y visitas con pocas res-
tricciones.
••Árboles monumentales en el medio
agrícola
Los árboles monumentales que viven en
el medio agrícola continúan cumpliendo
una función productiva y hay que ser
respetuosos con ellos y con los pro-
pietarios. Todos, en principio, se ganan
su sustento mediante la producción de
frutos, sombra, marcando los límites de
las propiedades, sirviendo de hito en el
paisaje, personalizando las edificacio-
nes rurales - masías, casas rurales, co-
rrales de ganado, vías pecuarias, fuen-
tes - formando parte de la vegetación
de los lindes de cultivo y manteniendo
la diversidad agrobiológica. Nunca hay
que pisotear los campos, especialmen-
te después de las lluvias y en época de
cosecha. No debemos recoger frutos:
no nos pertenecen. Lo correcto y lo que
más puede ayudar al árbol es adquirir y
consumir los productos que los agricul-
tores cultivan y elaboran.
••Árboles Monumentales en el Medio
Natural
Dentro de los árboles monumentales y
bosques maduros que se encuentran
en el medio silvestre, podemos distin-
guir dos grandes grupos. Aquellos que
se encuentran situados en zonas fá-
cilmente accesibles y acondicionadas
para recibir visitas, siendo equiparables
a los de las zonas urbanas, como las
áreas recreativas situadas en las zonas
boscosas adecuados para acoger las
visitas y excursiones. Suelen disponer
de todos los servicios y constituyen la
mejor forma de acercarse al bosque.
Y los ejemplares y grupos de vegeta-
ción que forman parte de los muy esca-
sos reductos de bosques primigenios,
especies en peligro de extinción, po-
blaciones muy mermadas, ejemplares
enfermos y en recuperación, situacio-
nes y entornos muy frágiles como can-
chales, roquedos, arenales o que sirven
de hábitat para otras especies de gran
valor científico y ambiental, en el que
una difusión generalizada, y sin una
debida regulación y control puede po-
ner en grave peligro su continuidad. En
estos casos hay que evitar las visitas
salvo en condiciones muy controladas.
¿Cómo Visitar los Árboles Monumentales?
Al acercarnos a este patrimonio, tendremos
siempre en cuenta que nos encontramos ge-
neralmente ante árboles ancianos e irreem-
plazables. Es importante trasladar a todos los
organismos, instituciones, fundaciones, aso-
ciaciones, empresas y ciudadanos relaciona-
dos con el desarrollo, la promoción, el turis-
mo y la defensa de la naturaleza y la cultura
algunas consideraciones y recomendaciones
a la hora de darlos a conocer y visitarlos.
••Previo a la visita
Antes de organizar la visita, es reco-
mendable empezar por informarse de
la manera, condiciones y momento
más adecuado para llevarla a cabo en
los organismos oficiales correspon-
dientes, tanto en las consejerías como
en los ayuntamientos, así como los
propietarios. De esta forma recibiremos
consejos, información y las autorizacio-
nes necesarias para poder llevar a cabo
una visita fructífera e inocua.
Los grupos de visita han de ser siem-
pre reducidos, cuanto más mejor.
••Durante la visita
La aproximación a estos árboles y pai-
sajes es mejor llevarla a cabo a pie,
dejando los vehículos muy lejos de
ellos, tanto por respeto al entorno y
sus habitantes como por las diferentes
perspectivas que nos ofrece una apro-
ximación reposada. Lo deseable es
que existan zonas específicas correc-
tamente acondicionadas y señalizadas
en las que poder estacionar.
Además de respetar las normas de
vista básica al medio natural, hay que
tener en cuenta que muchos de estos
árboles pueden estar sometidos a es-
tudios, tratamientos y controles sobre
su estado de salud. Hay que respetar
escrupulosamente las áreas de protec-
ción y los límites establecidos, como
vallas, cercados o senderos. No las
329 n
 traspases, ni las cruces, y atiende a las
indicaciones específicas que aparecen
en las señales y carteles informativos.
Durante la visita a los árboles monu-
mentales y bosques maduros, hay que
evitar subirse al tronco y las ramas, así
como pisotear la base o peana y las
raíces, ya que estas acciones, perió-
dicamente repetidas puesto que no
somos sus únicos visitantes, causan
graves daños al árbol.
Hay que evitar la recolección de hojas,
flores, frutos, semillas, fragmentos de
madera, ramas, tierra, restos vegetales,
raíces, mantillo, madera caída o des-
compuesta... ya que todo ello forma
parte también del árbol y su entorno.
El fruto de estos árboles forma parte
de la economía de las personas que
viven en el medio rural. Y también es
la base de la alimentación de los ani-
males silvestres: no les dejemos sin su
sustento.
La corteza protege el árbol. Especial-
mente, los tejidos meristemáticos que
crecen debajo de ella. No la dañes ni
deteriores con marcas, inscripciones
o señales. Llevar a cabo inscripciones
en el tronco, ramas o raíces, en cual-
quier árbol, causa daños a su salud y
muestra una falta de respeto inacepta-
ble a cualquier patrimonio.
No dejar huella de la visita es el prin-
cipio sobre el que gira la preservación
y el disfrute de los árboles ancianos.
Cuida el entorno. Al marcharnos a
nuestros hogares, nada debe indicar
que hemos pasado por allí.
Los paisajes arbolados son el hogar y
el lugar favorito para disfrutar de todo
tipo de fauna salvaje y domestica,
además de la flora, hongos, briofitos
y algas.
Participa de forma activa en la tutela,
informando a otras personas para un
uso y comportamiento correcto del lu-
gar. Todos podemos ayudar.
n 330
Disfruta de las celebraciones que tie-
nen como protagonista a estos árbo-
les en fiestas, ferias y romerías.
Podemos visitar los árboles, admirar-
los, dibujarlos, fotografiarlos, escri-
bir, sentir, escuchar, meditar, soñar y
aprender junto a ellos.
••Después de la visita
Participa en su defensa, fomentando
la protección y la recuperación de su
legado dando a conocer las imágenes,
observaciones y emociones que hayas
sentido en su visita, así como de los
documentos antiguos que conozcas y
la tradición oral que compartan conti-
go los vecinos de los pueblos.
Estos árboles suelen estar destinados
a la obtención de semillas con las que
llevar a cabo estudios y reforestacio-
nes. Los propietarios y las administra-
ciones competentes podrán facilitar-
nos el acceso a ellas en el caso de que
queramos multiplicar el árbol.
Educación Reglada y Ambiental
El papel que está jugando la educación re-
glada y ambiental en nuestros jóvenes, y la
difusión responsable de los medios de co-
municación en la sociedad, es trascendental
y supone nuestra mayor esperanza.
Si un árbol puede ser un maestro “planta ár-
boles a miles, o mejor a millones, y abrázate a
ellos”, como propone Wangari Maathai, pre-
mio Nobel de la Paz. Y celebra cada 21 de
marzo el “Día Internacional de los Bosques”.
Mas información del proyecto “CypFire: Ba-
rrières vertes de cyprès contre l’incendie: une
solution faisable, écologique et économique
pour sauvegarder les régions méditerranées”
en la pagina web http://cupressus.ipp.cnr.
it/. En el proyecto LIFE + “BIGTREES4LIFE
The key role of big trees and mature forests
in biodiversity conservation” http://www.
felixrodriguezdelafuente.com/ArbolesSingu-
lares.aspx y en el Departamento de árboles
monumentales de Imelsa de la Diputación
de Valencia página web: http://www.imelsa.
es/.
Árboles Monumentales y
Bosques Maduros
Bosques Maduros
El concepto de naturalidad de los ecosiste-
mas forestales se utiliza a menudo para de-
finir aquellos territorios que no han sufrido
impactos antrópicos notables. En donde los
procesos de silvigénesis pueden evolucionar
libremente en base a las capacidades intrín-
secas de estabilidad propia, en concordan-
cia con los regímenes locales de perturba-
ciones y estrés.
En estas condiciones las formaciones vege-
tales tienden a evolucionar hacia el estable-
cimiento de los denominados bosques ma-
duros, primarios o naturales. Se caracterizan
por presentar una muy amplia diversidad
de plantas leñosas y herbáceas forestales
ocupando una extensa superficie; una he-
terogeneidad espacial a gran escala, donde
coexisten mosaicos de poblaciones en fase
madura y senescente con otros de estructu-
ra diversa; una estructura vertical compleja,
que comporta la presencia de diversos es-
tratos de vegetación altamente organizados
y en madurez; una edad elevada de los ár-
boles constitutivos, combinados en altura y
con densidad importante; una tasa elevada
de biomasa y necromasa; un número impor-
tante de especies bio-indicadoras foresta-
les, entre las que destacan representantes
de los complejos saproxílicos, humícolas y
epifítico; una heterogeneidad a pequeña es-
cala, ligada a las perturbaciones naturales
puntuales garantes de la dinámica forestal
y una diversidad del ecosistema especifi-
ca. En estas condiciones las poblaciones
de los organismos, pertenecientes a todos
los grupos taxonómicos que forman el reino
de la vida, constituyen redes tróficas com-
plejas en las que los intercambios genéticos
permanentes están garantizados a nivel de
meta poblaciones.
En el bosque maduro la heterogeneidad y
discontinuidad en la vegetación está asocia-
da a las variaciones ambientales y a la diná-
mica natural del proceso de la silvigénesis,
que facilitan los procesos de regeneración y
colonización de las especies forestales a es-
cala espacio-temporal. Las fragmentaciones
forestales, atribuibles a causas antrópicas,
dan comienzo cuando en el seno de una ma-
triz boscosa las formaciones vegetales arbó-
reas empiezan a separarse y aislarse. El pro-
ceso se acentúa al incrementarse el espacio
desarbolado, pasando la matriz no forestal a
dominar el paisaje. En estas circunstancias
la continuidad de los corredores vegetales,
como los cauces de los ríos y barrancos y la
continuidad que ofrecen los cultivos leñosos
maduros, son de suma importancia ya que
permiten la transmisión de los nutrientes y
el desplazamiento de las especies. En la si-
guiente fase la fragmentación de los hábitats
alcanza el nivel insular, quedando instalando
fuera del sistema forestal propiamente dicho.
Las principales consecuencias del proceso de
fragmentación de los bosques son la perdida
de hábitats, el reemplazamiento de especies,
la modificación los procesos de silvigénesis,
la reducción del tamaño de las poblaciones, la
deriva genética y la reducción y deterioro de
la biodiversidad. La dispersión y escasez de
árboles ancianos en el paisaje mediterráneo,
que ilustran este libro son, un buen ejemplo del
proceso de fragmentación llevado al extremo,
que pasa por las fases de exclusión, aisla-
miento, individualización y extinción.
Hábitats Prioritarios
Los bosques maduros o de carácter natural,
es decir aquellas áreas arboladas poco alte-
radas por la acción antrópica durante cientos
de años, en las que las eco-unidades alcan-
zan fases homeostáticas y de degradación,
presentan extensiones muy reducidas en to-
das las regiones biogeográficas europeas. La
superficie mínima a proteger en las reservas
forestales, ha sido un debate intenso y difícil
a nivel europeo. Inicialmente se consideraron
que deberían alcanzar al menos varias dece-
nas de miles de hectáreas, con las que ase-
gurar un funcionamiento natural del ecosiste-
ma, pero al comprobar que tales conjuntos
hace mucho tiempo que dejaron de existir, y
de forma especial en la región mediterránea,
el Consejo de Europa, trató de fijarlas en 500
ha. Pero ante la escasa frecuencia de espa-
cios de estas dimensiones se bajó a 50 ha.
Finalmente el grado de atomización de los
hábitats llegó a la declaración de microrrese-
vas de flora, con superficies de unos pocos
metros cuadrados.
Atendiendo a los resultados de la red de in-
vestigación europea sobre las reservas fo-
restales hay que indicar que los bosques de
carácter natural cubren el 1,7 % del territo-
rio, unos 3 millones de hectáreas, de las que
únicamente unas 285.000 ha se localizan en
la región mediterránea.
El anexo I de la Directiva Hábitats, incluye 233
tipos de hábitats naturales europeos, de ellos
71 son prioritarios, es decir que están ame-
nazados o en peligro de desaparición y que
es de interés comunitario su conservación,
quedando agrupados en: hábitats costeros
y vegetación halófila, dunas marítimas y con-
tinentales, hábitats de agua dulce, brezales y
matorrales de zona templada, matorrales es-
clerófilos, formaciones herbosas naturales y
semi-naturales, turberas y áreas pantanosas,
hábitats rocosos y cuevas, y los bosques. Los
sitios declarados red Natura 2000, a través de
la Directiva Hábitats y la Directiva Aves, as-
cienden en Europa a unos 24.749 lugares de
interés comunitario y un total de unas 2.714
especies de flora y fauna.
En algunos de estos hábitats la presencia
de formaciones arbóreas y bosques puede
ser significativa y relevante como en el
tipo 2270 - *Bosques de dunas con Pinus
pinea, Pinus pinaster o ambos; 3240 -
Ríos alpinos y la vegetación leñosa de
sus orillas de Salix elaeagnos; 3280 - Ríos
mediterráneos de caudal permanente con
Paspalo-Agrostidion y cortinas vegetales
ribereñas con Salix y Populus alba. 4070 - *
Matorrales de Pinus mugo y Rhododendron
hirsutum (Mugo-Rhodoretum hirsuti); 4080
- Formaciones subarbustivas subárticas
de sauces; 5110- Formaciones estables
de Buxus sempervirens en pendientes
rocosas calcáreas (Berberidion sp.). 5130
- Formaciones de Juniperus communis
en brezales o pastizales calcáreos; 5140
- * Formaciones de Cistus palhinhae sobre
brezales marítimos (Junipero-Cistetum
palhinhae); 5210 - Formaciones de enebros;
5220 - *Matorrales de Zyziphus; 5230 -
*Matorrales de Laurus nobilis; 5310 - Monte
bajo de laurel; 6310 - Bosques esclerófilos o
dehesas de Quercus suber y/o Quercus ilex.
Hábitats Prioritarios de Bosque
Por su parte el grupo de bosques acoge es-
pecíficamente a las formaciones naturales y
semi-naturales de especies autóctonas de
árboles, con presencia de sotobosque ca-
racterístico, que responden a los criterios de
rareza y residualidad, de albergar especies
de interés comunitario. Además deben cum-
plir con los criterios de ser bosques de es-
pecies nativas, un alto grado de naturalidad,
presencia de estrato arbóreo y de árboles
viejos y muertos, una elevada superficie y
que se hayan gestionado de forma sosteni-
ble continua durante un periodo de tiempo
significativo.
Atendiendo a estas premisas los hábitats de
bosque agrupan 8 tipos de hábitats de bos-
ques boreales; 37 de bosques templados,
13 de bosques caducifolios mediterráneos,
9 de bosques esclerófilos mediterráneos, 3
de bosques de coníferas de montaña tem-
plados y 10 de bosques de coníferas de
montaña mediterráneos y macaronésicos.
Son hábitats de bosque prioritarios:
••Priority habitats of Forests of Boreal
Europe: 9010 - * Western Taïga; 9020
- * Fennoscandian hemiboreal natural
old broad-leaved deciduous forests
(Quercus, Tilia, Acer, Fraxinus or Ul-
mus) rich in epiphytes; 9030 - * Natural
forests of primary succession stages
of landupheaval coast; 9080 - *Fen-
noscandian deciduous swamp woods.
••Priority habitats of Forests of tempera-
te Europe: 9180 - * Tilio-Acerion forests
of slopes, screes and ravines; 91C0
- * Caledonian forest; 91D0 - * Bog
woodland; 91E0 * Alluvial forests with
Alnus glutinosa and Fraxinus excelsior
(Alno-Padion, Alnion incanae, Salicion
albae); 91G0 - * Pannonic woods with
Quercus petraea and Carpinus betulus;
91H0 - * Pannonian woods with Quer-
cus pubescens; 91I0 - * Euro-Siberian
steppic woods with Quercus spp; 91J0
- * Taxus baccata woods of the British Is-
les; 91N0 - *Pannonic inland sand dune
thicket (Junipero-Populetum albae);
91S0 - *Western Pontic beech forests;
91X0- *Dobrogean Beech forests; 91AA
- *Eastern white oak woods.
331 n
 ••Priority habitats of Mediterranean
deciduous forests: 9210 - * Apenni-
ne beech forests with Taxus and Ilex;
9220 - * Apennine beech forests with
Abies alba and beech forests with
Abies nebrodensis.
••Priority habitats of Mediterranean
sclerophyllous forests: 9360 - * Maca-
ronesian laurel forests (Laurus, Oco-
tea); 9370 * Palm groves of Phoenix;
9390 - *Scrub & low forest vegetation
with Quercus alnifolia;
••Priority habitats of Temperate moun-
tainous coniferous forests: 9430 Sub-
alpine and montane Pinus uncinata fo-
rests (* if on gypsum or limestone)
••Priority habitats of Mediterranean and
Macaronesian mountainous conife-
rous forests: 9510 * Southern Apenni-
ne Abies alba; 9530 * (Sub-) Mediterra-
nean pine forests with endemic black
pines; 9560 - * Endemic forests with
Juniperus spp; 9570 * Tetraclinis arti-
culata forests; 9580 - * Mediterranean
Taxus baccata woods; 9590 *Cedrus
brevifolia forests (Cedrosetum brevi-
foliae).
En relación a las especies de árboles inclui-
das en los anexos II y IV, hay que destacar
que solamente unas pocas forman parte de
ellas Abies nebrodensis, Zelkova abelicea,
Prunus lusitanica spp. azorica, Salix salvifolia
ssp. australis, Sorbus maderensis, Phoenix
theophrasti y Dracaena draco.
Los criterios de la Directiva Hábitat dirigida a
los hábitats y especies silvestres prioritarios,
ha condicionado la incorporación de una par-
te importante de las especies, poblaciones y
fragmentos de bosques maduros, la mayoría
de los sistemas agrícolas y los árboles situa-
dos en el ambiente urbano. Por otra parte
cabe señalar que son pocos los hábitats de
bosque que gozan de la máxima protección
comunitaria. Pero esta situación va a cambiar
con los nuevos fundamentos recogidos en
Estrategia de la Unión Europea para la con-
servación de la Biodiversidad 2020.
n 332
Diversidad Biológica
El Convenio de las Naciones Unidas sobre la
Diversidad Biológica define la biodiversidad
como la variabilidad de organismos vivos de
todas las clases, tanto genética como de
especies y ecosistemas. Los datos de es-
pecies protegidas de interés comunitario en
la red Natura 2000 en Europa ofrecen para
los grupos taxonómicos principales los si-
guientes datos: invertebrados 149 especies;
moluscos 47 especies; peces 680 especies;
anfibios 102 especies; reptiles 257 especies;
aves 193 especies; mamíferos 323 especies,
plantas vasculares 745 especies y plantas
no vasculares 218 especies. Y aunque se ha
avanzado en el conocimiento europeo sobre
el inventario y estado de conservación de la
biodiversidad, la información disponible si-
gue siendo insuficiente, parcial e incompleta.
Si tomamos como referencia la situación
en España, un país con espacios en la red
Natura 2000 en cinco regiones biogeográ-
ficas, cuenta con 118 tipos de hábitats en
el anexo I y 263 especies en el anexo II en
la Directiva hábitats. Distribuidos en 1.448
Lugares de Importancia Comunitaria y 598
Zonas de Especial Protección para las Aves.
Se desconoce el estado de conservación
en el 57 % de todos los tipos de hábitats,
y el 41 % del estado de las especies. En la
evaluación global del estado de conserva-
ción por grupos taxonómicos destaca que
para los mamíferos, anfibios, artrópodos,
plantas vasculares y plantas no vasculares
el desconocimiento de su estado se sitúe
entre el 40 % y el 68 %, afectando las cifras
más elevadas a los artrópodos y las plantas
no vasculares. En el caso de los hábitats de
bosque el desconocimiento del estado de
conservación alcanza el 50 %. Estos datos
están en línea con la media de los países de
Unión Europea.
En relación al grado de conocimiento de las
especies, hábitats y formaciones de árboles
maduros hay que destacar una marcada au-
sencia de datos con las que cuantificar de
forma objetiva y verificable el número de
especies, variedades, hábitats, individuos
y formaciones maduras presentes el am-
biente forestal, agrícola y urbano. Los datos
disponibles aparecen habitualmente ligados
a publicaciones de divulgación, que siguen
en general criterios más bien editoriales de
gigantismo, secularidad y destacado reco-
nocimiento cultural a nivel nacional o inter-
nacional.
Y por tanto destacar las dificultades para
cuantificar número de especies, variedades,
individuos, formaciones maduras, el impac-
to de las amenazas propias y también so-
bre los grupos de hongos, algas, briofitos,
líquenes, helechos, insectos saproxílicos y
microorganismos como bacterias, micoplas-
mas o virus.
A lo que hay que añadir que el conocimiento
de la presencia o del estado de la conser-
vación de la biodiversidad de los hábitats
y micro hábitats asociados a los árboles y
bosques maduros, y de los grupos taxonó-
micos de hongos, algas, briofitos, líquenes,
helechos, insectos saproxílicos y microorga-
nismos como bacterias, micoplasmas o vi-
rus. Los árboles y bosques maduros deben
ser considerados como reductos de biodi-
versidad, al albergar a cientos de especies
animales y vegetales que dependen para su
subsistencia y cobijo de este tipo de gran-
des árboles.
A su papel como reductos de diversidad
biológica, hay que añadir que los árbo-
les maduros en sí mismos, son un buen
ejemplo de esta biodiversidad restringida
y amenazada. El estar singularizados por
la edad, su escaso número y distribución
restringida, al margen de la prioridad de su
especie, les confiere el ser como garantes
del suministro de semillas y material ve-
getativo muy adaptado, con el que contri-
buir a la regeneración natural del bosque.
Dada su elevada edad se comportan al
mismo tiempo como reserva genética, al
albergar en su ADN los recursos adapta-
tivos desarrollados por estos individuos
y sus ancestros para sobrevivir durante
cientos o miles de años.
Los árboles y bosques maduros son he-
rramientas importantes en la lucha contra
la desertización, en muchos casos son los
últimos supervivientes que dan la cara ante
el avance imparable del desierto. Y también
para mitigar el calentamiento global, al ab-
sorber y almacenar dióxido de carbono, los
bosques son a la vez sumideros y fuentes
de carbono, según su tipo de explotación y
edad media. Mientras el crecimiento fores-
tal sea superior a la tala serán sumideros de
CO2, y cuanto más viejos sean estos árboles
más cantidad de estos gases de efecto in-
vernadero confinarán.
Forest of Gamueta
Abies alba Mill.
Western Valleys Natural Park – Pyrenees –
Spain
Los abetos mediterráneos constituyen un
elemento de singular valor fitogeográfico,
y compleja diversidad taxonómica dada su
capacidad de hibridación. Sintéticamente
comprende a los taxones Abies cephaloni-
ca, Abies pinsapo, Abies marocana, Abies
nebrodensis, Abies cilicica, Abien numídica,
Abies alba, Abies equi-trojani, Abies nord-
manniana y Abies bornmuelleriana.
El abeto blanco, es una especie de distribu-
ción centro-europea, que presenta pobla-
ciones disyuntas en los pisos altitudinales
supra-oro-mediterráneo en la región medi-
terránea. Las cadenas montañosas del sur
de Europa le sirvieron de refugio durante la
glaciación Würm. Al finalizar la era glaciar las
poblaciones quedaron aisladas dando lugar
a ecotipos específicos en la península Ibé-
rica, Itálica y Balcánica, Alpes marítimos, y
en las islas de Córcega y Sicilia. La cons-
trucción naval, llevada a cabo a lo largo de
la historia mermó considerablemente sus
bosques.
Arvulu Cruci Cruci
Abies nebrodensis (Lojac.) Mattei
Madonie Regional Natural Park – Sicily – Italy
Especie considerada extinguida hasta el año
1.957, cuando se redescubrieron algunos
ejemplares aislados creciendo en zonas es-
carpadas y de fuerte pendiente a una altitud
de 1.500 metros en las Montañas de la Mado-
nie. En la actualidad la población está formada
por 30 individuos de los cuales únicamente
24 son maduros sexualmente. Los ejemplares
de mayores dimensiones apenas alcanzan los
9,50 m de altura, 9,5 m de diámetro de copa,
un perímetro de tronco de 1,85 m y una edad
estimada de unos 150 años.
Las principales amenazas provienen del re-
ducido número de individuos adultos con
una regeneración natural muy escasa, a lo
que hay que añadir el alto riesgo de la ero-
sión y los incendios forestales.
The Escaleretas Spanish Fir
Abies pinsapo Boiss.
Sierra de las Nieves Natural Park – Spain
El pinsapo es una especie endémica de la
región mediterránea, con dos áreas de distri-
bución disyuntas, las cadenas montañosas
del sureste de Andalucía y las montañas del
Rif nord-oriental de Marruecos. En España,
los bosques de pinabete se localizan en la
Sierra de las Nieves, Sierra Bermeja y Sierra
del pinar de Grazalema, ocupando en total
unas 2.800 ha. Las poblaciones de Marrue-
cos se ubican en cinco localizaciones cu-
briendo una superficie de 7.500 ha.
El Parque Natural de la Sierra de las Nie-
ves acoge algunas de las poblaciones de
pinsapos de mayor edad y dimensiones en
la península Ibérica. Destacan el pinsapar
de Cubero, Froncaile, Cañada de Enmedio
y Cañada del Cuerno, con ejemplares que
superan los 25 m de altura y los 5 m de pe-
rímetro de tronco como el pinsapo de Las
Escaleretas.
La tendencia de todas las poblaciones es
decreciente, y sus principales amenazas
provienen de la degradación de los bosques,
deforestación, incendios forestales, deserti-
zación, cambio climático, sobre-pastoreo,
plagas y enfermedades.
Cedar Valley
Cedrus brevifolia (Hook.f.) Henry
Paphos State Forest – Cyprus
Especie endémica del oeste de la isla de
Chipre con una distribución restringida a
las cumbres del bosque estatal de Paphos
en las Montañas de Troodos. Se conocen
cinco rodales naturales, siendo el mayor
extensión el de Tripylos que ocupa una su-
perficie de 200 ha. Crece formando bosques
mixtos con especies como Quercus alnifolia,
Arbutus andrachne Arrhenatherum album,
Cephalorrhynchus cypricus, Galium peplidi-
folium, Stellaria media.
En el pasado estos bosques fueron más abun-
dantes, según narran Teofrasto y Plinio, pero
la sobreexplotación forestal y la intensa acti-
vidad ganadera limitaron su extensión e impi-
dieron la regeneración natural. Las principales
amenazas actuales son la erosión, las plagas
y enfermedades, los incendios forestales, y el
cambio climático. La producción de semilla es
muy escasa, intermitente y poco viable.
Lebanon Cedar Forest
Cedrus libani A. Rich.
Taurus Mountains – Turkey
Los bosques de cedro del Líbano constituyen
formaciones puras o mixtas en los pisos altitu-
dinales de vegetación supra-oro-mediterráneo
en la costa oriental de la región mediterránea.
Presenta una amplia área de distribución don-
de aparece mezclado con Quercus coccifera
subsp. calliprinos, Acer sempervirens, Juniperus
excelsa, Juniperus foetidissima, Juniperus dru-
pacea, Cupressus sempervirens, Abies cilicica,
Quercus cerris, Quercus petraea subsp. pinna-
tiloba, Quercus infectoria, Quercus brantii, Quer-
cus ithaburensis, Populus tremula, Ulmus mon-
tana, Ostrya carpinifolia, Fagus sylvatica subsp.
orientalis, Pinus nigra, Carpinus orientalis.
La mayor parte de los bosques de cedros del
Líbano, están situados en la cadena monta-
ñosa de los Montes Taurus en Turquía, donde
cubren una superficie de unas 100.000 ha. Su
presencia es mucho menor en las cadenas si-
rio – libanesas, donde existen unas 3.000 ha en
forma de reductos dispersos. Una de las pobla-
ciones más celebres es el bosque de Bécharré
que alberga 375 cedros ancianos, algunos de
ellos considerados milenarios y que alcanzarían
los 14,5 m de perímetro de tronco. Los bosques
de cedro del Líbano sufren presiones agro-sil-
vo-pastorales, así como el impacto de los años
de guerra en la región. De ellas solo unas pocas
se encuentran en el Monte Líbano.
333 n
 Saharan Cypress
Cupressus dupreziana A. Camus
Tassili n’Ajjer National Park – Algeria
Descrita la presencia de la especie por pri-
mera vez en el año 1.924, para el mundo oc-
cidental, no fue hasta 1.972 cuando se dis-
puso de un censo comparable que mostró la
existencia de 230 árboles vivos. Revisado en
el año 2.002 veinte de ellos habían muerto,
pero se incorporaron 23 individuos no inven-
tariados anteriormente. Con una población
de solo 233 árboles, algunos de edad mile-
naria que alcanzan los 12 m de perímetro de
tronco, y solo diez ejemplares jóvenes, son
el testimonio de unas formaciones vegeta-
les pre-desérticas, de carácter boscoso, que
florecieron en el corazón del desierto en el
pasado, cuando el clima era más húmedo.
Habitan en el altiplano del Tassili n’Ajjer entre
los 1.000 y 1800 m de altitud en unas con-
diciones climáticas extremas, con oscilacio-
nes térmicas diarias que varían entre los 32
y los -8 ºC, y donde la precipitación media
anual puede alcanzar en los casos más ex-
tremos solo 30 mm. Con una población tan
reducida, la especie ha desarrollado una es-
trategia de supervivencia única y excepcio-
nal, la apomixia paterna. En la que el polen,
con ausencia de meiosis, aporta la totalidad
del material genético a la descendencia, que
presenta un alto grado de consanguinidad.
La intensa explotación de su madera a lo lar-
go del siglo XIX, el descenso del nivel freáti-
co a causa del cambio climático y el turismo
aparecen como amenazas principales para
la especie.
Samaria Gorge
Cupressus sempervirens L.
Samaria National Park – Crete – Greece
El bosque de ciprés mediterráneo de la Gar-
ganta de Samaria es con diferencia el más
extenso y mejor conservado del mundo, la
parte central cubre una superficie de unas
2.800 ha. Presenta una distribución altitudi-
nal continua desde el piso termo al oro-me-
diterráneo, creciendo desde nivel mar hasta
más de 2.000 m de altitud.
n 334
La flora de la Garganta de Samaria reúne a
más de 400 especies vegetales, de las que
una quinta parte son plantas endémicas.
Quercus coccifera subsp. calliprinos, Acer
sempervirens, Pinus brutia, Juniperus oxy-
cedrus, Zelkova abelicea, Berberis cretica,
Astragalus angustifolius, Sarcopoterium spi-
nosum, Coridothymus capitatus, Origanum
microphyllum, Hypericum kelleri, Asperula
pubescens, Centaurea raphanina, Centau-
rea idaea, Valerianella echinata, Campanula
cretica, Cyclamen creticum, Arum idaeum,
Himantoglossum samariense, Cephalanthera
cucullata, Dracunculus vulgaris, Verbascum
macrurum, Delphinium staphisagria, Papaver
argemone.
La madera de ciprés procedente de los bos-
ques de Creta fue muy apreciada en la anti-
güedad. Teofrasto dejo referencias sobre la
presencia de sus bosques en las Montañas
Blancas. “It is said that on Crete in the Idaean
Mountains and those mountains called the
White Ones, on whose peaks the snow never
melts, the number of cypress trees is great,
as is the case throughout the whole of the
island and the mountains”.
Tavri Cypress Forest
Cupressus sempervirens L.
White Mountains – Crete – Greece
Los bosques de ciprés mediterráneo tienen
una amplísima área potencial de distribución
natural, que abarca del este de la región
mediterránea a las estribaciones montaño-
sas del valle del Indo en Asía central. Su
apreciada y duradera madera, con múltiples
usos, fue utilizada de forma masiva en la
construcción naval de las innumerables flo-
tas comerciales y militares que surcaron el
mar Mediterráneo, el valle del Nilo, y los ríos
y afluentes de la antigua Mesopotamia. La
sobreexplotación de sus bosques, desde el
nacimiento de la civilización en el Creciente
Fértil a la actualidad, los ha llevado al borde
de la extinción. Tal es su rareza que en ám-
bito botánico es considerado como un ele-
mento arcaico y residual en la región medite-
rránea. Y tan acostumbrados estamos a las
diferentes variedades utilizadas en jardine-
ría, que olvidamos que la forma fastigiada no
se presenta en la actualidad en la naturaleza.
Ejemplares milenarios retorcidos por el tiem-
po cabalgan sobre las más escabrosas y ári-
das crestas de la isla de Creta, desafiando
al tiempo y al abismo. Hunden sus raíces
inmortales en canchales de pendiente verti-
ginosa o crecen plácidamente junto al lecho
de los barrancos hasta superar los más de
30 m de altura y los siete metros de períme-
tro de tronco. No es un espejismo, es un úl-
timo grito en defensa de su glorioso pasado
y perdido esplendor. Si la especie no corre
peligro, sus hábitats deberían ser considera-
dos prioritarios.
Kastro Mountain Cypress
Cupressus sempervirens L.
White Mountains – Crete – Greece
El filósofo griego, y padre de la botánica,
Teofrasto dejo uno de los primeros escri-
tos sobre la particular forma de crecimiento
de los cipreses en las montañas de Creta
“Elsewhere the cypress develops from the
seed, but on Crete from the trunk, as on the
mountain at Tarra. The pruned cypress exixts
there”. Estas formas retorcidas del ciprés
son debidas a las exigentes condiciones
ambientales y a la presión de los herbívoros.
Los cipreses ramoneados por el ganado
desde su más tierna infancia emiten vigoro-
sos brotes tratando de escapar de su voraz
enemigo. Mas difícil resulta desarrollar es-
trategias para sobrevivir en la alta montaña:
azotados por el viento, cubiertos una gran
parte del año por la nieve, acosados por tor-
mentas y rayos, y explorando sus raíces la
roca viva, toman formas tortuosas, retorci-
das y rastreras con las que tratar de expan-
dir el límite del bosque.
Makthar Cypress & Atlas Cypress
Cupressus sempervirens var. numidica Tra-
but
Bou Abdallah – Tunisia
Cupressus atlantica Gaussen
Sidi Youssef ou Brahim – Morocco
Los bosques de ciprés mediterráneo en el
norte de África se presentan en dos localiza-
ciones, al NE de Makthar en la dorsal tuneci-
na y en la Montaña Verde de la dorsal Cyre-
naica en Libia. La única población de Túnez
está situada en la altiplanicie de Kessra for-
mada por un pequeño grupo de árboles de
edad muy avanzada, fuertemente mutilados
y de porte irregular, que viven en un suelo
rocoso y erosionado. El ciprés de Makthar se
considera una variedad endémica tunecina
del ciprés mediterráneo.
El ciprés del Atlas es una especie relíctica
del alto Atlas occidental de Marruecos que
en la actualidad presenta según la FAO un
patrimonio genético empobrecido. Sus po-
blaciones han sufrido un gran descenso a lo
largo del siglo XX, como consecuencia de la
sobreexplotación forestal, el pastoreo inten-
sivo y el aprovechamiento local de su made-
ra. El bosque de Aghbar con una superficie
de unas 2800 ha es el más extenso y mejor
conservado. El resto está formado por islo-
tes de vegetación en un estado de degrada-
ción muy avanzado y regeneración limitada.
Junipers of Kedrodasos
Juniperus oxycedrus L. var. macrocarpa
(Sibth. & Sm.) Silba, Juniperus phoenicea L.
Elafonisi – Crete – Greece
Las formaciones azonales de enebros sobre
dunas litorales del piso termo-mediterráneo
aparecen ligadas al determinismo edáfico.
Los enebrales costeros, integrados por los
diferentes taxones del grupo Phoenicea,
pueden formar masas boscosas muy den-
sas en las que los individuos pueden su-
perar más de 20 m de altura. Actualmente
estas masas se consideran residuales y muy
fragmentadas, en las que los ejemplares ad-
quieren portes arbustivos, estando extrema-
damente amenazadas a causa del turismo,
el urbanismo y el sobre pastoreo.
Las formaciones vegetales dominadas por
Juniperus oxycedrus var. macrocarpa y Ju-
niperus phoenicea, son muy características
de las islas del sur de Creta, Gavdos, Chrysi,
Cyclades y en la costa oeste del Pelopone-
so. La superficie total ocupada por este há-
bitat en Grecia es de solo 12 km2.
Javalambre Forest
Juniperus sabina L.
Sierra de Javalambre – Spain
La sabina rastrera es una planta leñosa ar-
bustiva que habita en las cumbres de altas
montañas entre los 1500 y los 2700 m de
altitud. Se encuentra presente en Europa
central y meridional, en el oeste de Asia y
el norte de África. Su forma almohadillada,
muy bien adaptada al ambiente inhóspito
de vientos, nieves y fríos característico del
piso bioclimático oro-mediterráneo dan a las
cumbres un aspecto en forma de manchas
de vegetación discontinua, ya que la planta
rara vez supera 1 m de altura, mientras que
sus ramas se extienden formando un mosai-
co de vegetación siempreverde que pueden
superar los 16 m de diámetro. Esta especie
suele estar acompañada de Pinus sylvestris,
Pinus nigra, Quercus ilex, Juniperus thurife-
ra, Quercus pubescens, Juniperus phoeni-
cea, Juniperus communis, Arctostaphylos
uva-ursi, Prunus prostrata
Las Blancas
Juniperus thurifera L.
Puebla de San Miguel Natural Park – Spain
La sabina albar es una especie característi-
ca del mediterráneo occidental que apare-
ce en los pisos altitudinales de vegetación
supra-oro-mediterráneo, entre los 400 y los
3400 m de altitud. Presenta un área de distri-
bución disyunta, con diferentes subespecies
en el Magreb, los Alpes meridionales, la Isla
de Córcega y el centro y este de España. Es-
pecialmente preocupante es la situación de
las poblaciones en Argelia, donde se estiman
únicamente en torno a 50 ha de formaciones
monoespecíficas. En Córcega la superficie
ocupada es de unas 1000 ha, y unos pocos
miles más en los Alpes meridionales, pero se
presentan fragmentadas, aisladas y dispersas.
Los incendios forestales, el sobre pastoreo y la
sobre explotación forestal son las principales
amenazas en todos los países para la especie.
Las sabinas albares suelen estar asociadas
a los corrales de ganado de la alta montaña,
ya que su follaje se utilizaba para alimentar
a los animales durante el invierno. A tal fin
los árboles sufrían severas podas que con el
paso de los años acaban por dañar la resis-
tencia de troncos y ramas principales.
Junipers of Cape São Vicente
Juniperus turbinata Guss.
Southwest Alentejo and Vicentine Coast Na-
tural Park – Portugal
La costa atlántica del sur de la península
Ibérica acoge a las primeras formaciones
vegetales leñosas del continente europeo.
Se asientan en acantilados, playas, islotes
y roquedos aislados, sobre los que cargan
con furia las tormentas transatlánticas le-
vantando olas gigantescas de agua mari-
na cargada de sal, que el viento proyecta
sobre la vegetación, y que se acumula en
un suelo formado por paleo dunas sobre
un lapiaz calcáreo. En estas condiciones
extremas sobreviven especies como Ju-
niperus turbinata, Quercus coccifera, Pis-
tacia lentiscus, Chamaerops humilis, Viola
arborescens, Ulex erinaceus y Centaurea
valentina.
El Parque Natural del Sudoeste Alentejano
y Costa Vicentina es una zona de especial
protección para las aves, donde residen,
invernan o utilizan como plataforma mi-
gratoria entre el norte de África y Europa:
Pandion haliaetus, Hieraaetus fasciatus,
Falco peregrinus, Falco tinnunculus, Falco
naumanni, Pyrrhocorax pyrrhocorax, Lus-
cinia svecica, Ficedula hipoleuca, Sylvia
communis.
Troharis Forest
Pinus brutia Ten.
Crete – Greece
Especie característica del Mediterráneo
oriental donde constituye un elemento
esencial de la vegetación y del paisaje
forestal, especialmente abundante en la
península de Anatolia. Las formaciones
de este pinar se distribuyen principalmen-
te por los pisos termo-meso-mediterrá-
neo, que en ocasiones puede alcanzar al
oro-mediterráneo, ocupando un área total
de 4 millones de hectáreas. En Creta y en
las islas del Egeo aparece asociado a los
bosques de ciprés en los macizos monta-
335 n
 ñosos entre los 300 y los 1.000 m de alti-
tud. En la isla de Creta se presenta en las
cadenas montañosas de White Mountains,
Psiloriti, Dikti, Sitia y Astenorusia, acom-
pañados de Quercus infectoria, Arbutus
andrachne, Juniperus turbinata, Ebenus
cretica, Lygeum spartum, Quercus cocci-
fera subsp. calliprinos
Pi de la Bassa
Pinus halepensis Mill.
Sierra Calderona Natural Park – Spain
Las poblaciones de pino carrasco se distri-
buyen principalmente por el mediterráneo
occidental, ocupando una superficie de
unos 3,5 millones de hectáreas, siendo los
países del norte de África y de la penínsu-
la Ibérica los que presentan una mayor su-
perficie. Puede constituir en determinadas
condiciones ecológicas el clímax de vege-
tación potencial, pero su actual abundancia
es consecuencia de la degradación de los
bosques de robles esclerófilos y caducifolios
mediterráneos, así como de las extensas re-
forestaciones llevadas a cabo a lo largo del
siglo XX. Esta situación de práctica exclusi-
vidad monoespecífica constituye un punto
de debilidad de los pinares, al presentarse
una menor biodiversidad de flora y fauna
y al favorecer el ataque de plagas como la
procesionaria del pino Thaumatopoea pityo-
campa y diversas especies de escolítidos.
El Pi de la Bassa en un ejemplar que fue re-
cogido por el Ilustre Ingeniero de la Diputa-
ción de Valencia D. Rafael Janini en el año
1914 en la obra pionera “Algunos Árboles y
Arbustos Viejos de la Provincia de Valencia”.
Loricato Pine
Pinus heldreichii Christ
Pollino National Park– Italy
El pino de Bosnia o pino loricato se presenta
en las montañas mediterráneas de los Balca-
nes centrales y en el sur de Italia. Muy próximo
desde un punto de vista taxonómico al Pinus
nigra. El aislamiento de las poblaciones italia-
nas y las presiones antrópicas han ocasiona-
do la singularidad genética de las poblaciones
que se presentan en los Apeninos meridio-
n 336
nales, en Calabria y Lucania. Las principales
localizaciones se sitúan en Spina-Zàccana,
Pollino, Palamuda-Pellegrino y Montèa.
Coloniza suelos calcáreos y dolomíticos en los
pisos supra y oromediterráneo, de bioclima
perhúmedo o húmedo entre los 850 y 2100 m
de altitud. Se asocia con Pinus nigra, Fagus
sylvatica, Juniperus communis subsp. hemis-
phaerica, Quercus ilex, Quercus pubescens,
Fraxinus ornus o Acer monspessulanum.
Forest of Valdu Niellu
Pinus nigra Arnold subsp. laricio (Poiret) Maire
Corsica – France.
El pino laricio es un árbol emblemático de los
bosques de la montaña corsa. En este lugar
alcanzan dimensiones excepcionales, como
los que podemos encontrar cerca de la Cas-
cada de Radule y de Golu. Entre ellos destaca
un ejemplar que supera los 38 m de alto, 1,90
m de diámetro de tronco y se le estima una
edad de 450 años. Las mejores formaciones
se presentan en el piso bioclimático orome-
diterráneo, apareciendo individuos dispersos
por encima de los 1800 m de altitud.
Mount Olympus Forest
Pinus nigra Arnold subsp. pallasiana (Lam-
bert) Holmboe
Troodos National Forest Park – Cyprus
La especie Pinus nigra presenta una gran
complejidad taxonómica tanto en el ámbito
bioquímico y genético como en el morfoló-
gico y corológico, lo que ha dado lugar a la
descripción de numerosas subespecies y
variedades. Se distribuye por las cadenas
montañosas del sur de Europa, con una
presencia testimonial en el norte de África,
en los pisos meso-supra-oro-mediterráneo
ocupando una superficie de 3,5 millones de
hectáreas. Puede constituir formaciones cli-
mácicas, así como integrarse en las series
dinámicas de robles caducifolios, esclerófi-
los y coníferas de alta montaña.
Las reducidas poblaciones de pino negro en
la isla de Chipre se consideran que forman
parte de la subespecie pallasiana, aunque di-
ferencias bioquímicas de tipo isoenzimático
podrían aconsejar designarlo al menos una
variedad diferente. Las montañas de Troodos
albergan uno de los últimos reductos de bos-
ques maduros de la especie con presencia
de Juniperus foetidissima y Sorbus umbe-
llata asociados a especies endémicas como
Platanthera chlorantha subsp. holmboei, Epi-
pactis troodi, Thlaspi cyprium, Jurinea cypria,
Nepeta troodi, Cynoglossum troodi.
Pino de los Dos Hermanos
Pinus pinaster Aiton
Hoces del Cabriel Natural Park – Spain &
Sierra Calderona Natural Park – Spain
El pino marítimo es una especie calcífuga
del Mediterráneo occidental, cuyas mayores
poblaciones naturales se encuentran en la
península Ibérica. Ha sido muy utilizado en
reforestaciones por su rapidez de crecimien-
to, rusticidad y para la producción de resina.
El Pino de los dos Hermanos, emblema del
Parque Natural de las Hoces del Cabriel, es
un magnifico ejemplar de más de 4.5 m de
perímetro de tronco que se divide en dos
gruesas ramas principales a baja altura.
Marcado para ser cortado a mediados del
siglo pasado fueron los vecinos los que mo-
vilizándose evitaron su tala.
El Parque Natural de la Sierra Calderona reú-
ne a una formación forestal de Pinus pinaster
y Quercus suber. Entre flora más exclusiva,
endémica, rara o amenazada se encuentran
las especies Cistus populifolius, Centaurea
boissieri subsp. spachii, Erica scoparia, Erica
arborea, protegidas por la microrreserva de
flora de Peñas Altas. A su pies, la microrre-
serva del Barranc del Sargatillo, que acoge a
las especies Dianthus multiaffinis y Centau-
rea saguntina.
Ansó Valley Forest
Pinus sylvestris L.
Western Valleys Natural Park – Pyrenees –
Spain
Los bosques del género Pinus que presentan
una mayor área de distribución en el mundo
son los de la especie euro-asiática de pino
albar. Se extienden de la península Ibérica a
la costa occidental del mar de Okhostsk en
Rusia y de la península escandinava al sur
de Andalucía. Puede crecer desde el nivel del
mar hasta los más de 2.700 m de altitud en
el piso oro-mediterráneo. Presenta una alta
variabilidad morfológica y genética, que le fa-
cilita ocupar una gran diversidad de hábitats.
Belagua Valley Forest
Pinus uncinata Ramond ex DC.
Larra Nature Reserve, Ukerdi and Aztaparre-
ta Integral Reserve – Pyrenees – Spain
Las dos especies de pino de alta montaña
que de forma exclusiva aparecen en el piso
de vegetación oro-mediterráneo son el Pinus
uncinata y el Pinus mugo. El primero está
más ligado a las cadenas montañosas de
Pirineos y los Alpes, el segundo a los Apeni-
nos y las montañas de la costa dálmata. Los
ejemplares de pino negro pueden superar
los 20 m de altura, y presentan un follaje muy
denso y oscuro. En condiciones ambientales
favorables desarrolla un tronco recto y co-
lumnar, pero también puede vivir en situacio-
nes más expuestas en las crestas, laderas,
canchales y grietas. En situaciones extremas
el tronco se arquea y divide en numerosas
ramas desde la base, adquiriendo formas
retorcidas y tortuosas. El sobre pastoreo y la
sobre explotación maderera son sus princi-
pales amenazas.
Yew Forest
Taxus baccata L.
San Cristóbal de Valdueza – Ponferrada –
Spain
Peña Mayor Forest – Melendreros – Spain
El tejo es una especie que aparece muy li-
gada a las estructuras de vegetación ca-
ducifolias y de coníferas de alta montaña.
Las tejedas ocuparon en el pasado grandes
espacios en los pisos de vegetación me-
so-supra-oro-mediterráneos de bioclima
per-húmedo. Su vasta área de distribución
potencial contrasta con la situación actual
de poblaciones disyuntas, exiguas, residua-
les y árboles aislados, que viven acosados
en las zonas más escarpadas e inaccesibles
del paisaje en crestas, roquedos y cancha-
les. Una desorbitada presión mantenida
a lo largo de milenios a través de la sobre
explotación silvo-pastoral, la introducción
de fauna exótica cinegética, una política de
gestión forestal basada en plantaciones mo-
noespecíficas y los incendios forestales han
llevado a la especie y sus bosques a una si-
tuación crítica.
Ligado a la cultura popular europea como
árbol de culto se encuentran ejemplares mi-
lenarios en ermitas, santuarios, cementerios
y plazas. Aunque su situación no es mucho
mejor, al estar prácticamente desatendidos.
European Fan Palm
Chamaerops humilis L.
Cabo de Gata-Nijar Natural Park – Spain
Tower of Cala en Basset – Balearic Islands
- Spain
El palmito constituye un género monoespe-
cífico endémico del oeste del Mediterráneo,
que se presenta en los pisos termo-me-
so-mediterráneo, aunque en el Alto Atlas
puede subir hasta los 2.000 m de altitud. En
el pasado formó parte de los densos bos-
ques mixtos esclerófilos, junto con acebu-
ches, coscojas y lentiscos. Prefiere las tie-
rras más cálidas, llanas y fértiles próximas al
mar, y si se le deja desarrollar todo su vigor
puede superar los quince metros de altura.
La extensión de la agricultura y de las urba-
nizaciones, el exquisito bocado que es su
yema apical y el uso de sus hojas para ela-
borar “llata” un tipo de tejido con el que tren-
zar sombreros, capazos y elaborar escobas
y, más recientemente, los ataques de plagas
exóticas invasoras como el picudo rojo o la
paisandisia, lo están llevando al borde de la
extinción. Se tiene citas de su presencia en
la Antigüedad en la isla de Creta, en la región
Cirenaica y la costa Dálmata, de donde ha-
bría desaparecido.
Canary Island Date Palm
Phoenix canariensis Hort. ex Chabaud
Fuerteventura – Spain
La palmera canaria es una especie endé-
mica del archipiélago canario, que puede
vivir desde el nivel del mar hasta los 1.000
m de altitud, siendo su área de distribución
potencial muy amplia en todas las islas. Sin
embargo, las poblaciones se presentan de
forma dispersa y residual. En las islas de
El Hierro, La Palma y Tenerife las palmeras
canarias son tan escasas que no puede ha-
blarse de verdaderos palmerales, mientras
en la isla de Lanzarote crecen únicamente
unos 3.400 individuos, y en la Fuerteventura
unos 5.500. Por su parte la isla de Gran Ca-
naria, cuenta con un total de 40.000 indivi-
duos, destacando los barrancos de Mogán,
Fataga, Guiniguada y Tirajana, hay que tener
en cuenta que esta última localización acoge
casi 30.000 de ellas. La isla de la Gomera
dispone de unas 47.000 palmeras creando
paisajes de gran belleza en el Valle del Gran
Rey y Vallehermoso.
La intensa actividad agrícola, ganadera, y
los incendios forestales han sido tradicio-
nalmente la causa principal del declive de
la especie. A lo que hay que añadir la intro-
ducción en las últimas décadas de plagas y
enfermedades exóticas como Paysandisia
archon, Aleurodicus dispersus, Diocalandra
frumenti, Rhynchophorus ferrugineus, Thie-
laviopsis paradoxa o Fusarium oxysporum f.
sp. canariensis. Mediante la de la importa-
ción de distintas especies de palmeras adul-
tas de todos los continentes, que han puesto
en peligro de extinción a la especie.
Vai Palm Grove
Phoenix theophrasti Greuter
Vai – Crete – Greece
La palmera de Teofrasto tiene sus mejores
representaciones en las formaciones de ve-
getación riparia ligada a los cauces de los
barrancos litorales de la isla de Creta, con
poblaciones residuales en las islas del Pe-
loponeso y el suroeste de Turquía. Descrita
por primera vez por el filósofo y padre de la
botánica Teofrasto, al que debe su nombre.
En el periodo Minoico los palmerales tuvie-
ron una mayor difusión. Pero la presión
antrópica mantenida durante milenios en los
cauces de agua, la agricultura, la ganadería,
el aprovechamiento del tronco, hojas, frutos
y yemas, los asentamientos humanos, los
incendios mermaron sus hábitats. Más re-
cientemente la introducción de la plaga del
picudo rojo Rhynchophorus ferrugineus en la
337 n
 isla en el año 2005, han situado a la especie
en una situación crítica.
El palmeral de Vai, el más extenso con dife-
rencia ocupa una superficie de 20 ha., otras
localizaciones en Creta son las de Drapano,
Estuary of River Almyros, Agios Nikita, Mart-
selos Bay, Preveli, Foiniklas Area, Holy Mo-
nastery of Hrisoskalitissa.
Pomieri Field Maple
Acer campestre L.
Madonie Regional Natural Park – Sicily – Italy
Especie característica de los bosques tem-
plados caducifolios europeos, menos fre-
cuente en el mediterráneo y suroeste de
Asía, y muy escasa en el norte de África.
Forma parte de las estructuras caducifolias
del piso supra-mediterráneo en bioclima
sub-húmedo y húmedo frio. En las zonas
más secas se posiciona en ambientes ri-
parios y zonas húmedas de montaña. Se
asocia con Buxus sempervirens, Quercus fa-
ginea, Acer monspessulanum, Tilia platyphy-
llos, Sorbus domestica, Acer opalus, Quer-
cus pubescens. Las poblaciones actuales
en el mediterráneo son muy escasas, siendo
especialmente preocupante su situación en
la Pequeña Kabilia en Argelia, y en las zonas
más áridas de la península Ibérica.
El arce de Pomieri se encuentra situado a
1.320 m de altitud, en un bosque mixto de
robles caducifolios y acebos. Es un ejemplar
multicentenario cuyo tronco alcanza un pe-
rímetro de más de 4 metros y presenta un
porte modificado a causa de las podas.
Montpellier Maple
Acer monspessulanum L.
Vallanca – Spain
Los arces tienen una amplia representación
en la región mediterránea, agrupando a las 30
especies y subespecies. Engloba tanto a ta-
xones de bosques templados de centro Euro-
pa Acer campestre, Acer opalus, Acer plata-
noides y Acer pseudoplatanus, como a otros
más específicamente mediterráneos Acer
obtusatum, Acer heldreichii, Acer tataricum,
Acer lobelii, Acer sempervirens, Acer obtusi-
n 338
folium o Acer hyrcanum. De este último grupo
el que presenta una mayor área de distribu-
ción potencial es el Acer monspessulanum,
con buenas representaciones en el Magreb.
El arce de Montpellier ocupa los pisos de ve-
getación altitudinal meso-supra-oro-medite-
rráneo. Este árbol puede superar los quince
metros de altura, formando parte del cortejo
de bosques mixtos caducifolios y esclerófi-
los. Cada vez más escaso, ha visto conside-
rablemente mermada su presencia a causa
de la tala abusiva, el sobre pastoreo y los
incendios forestales.
Passo Canale Sycamore Maple
Acer pseudoplatanus L.
Madonie Regional Natural Park – Sicily – Italy
El sistema montañoso de la Madonie, situa-
do en la parte centro-septentrional de la isla
de Sicilia, comprende una extensa de for-
maciones forestales mediterráneas con re-
presentaciones desde el nivel del mar hasta
los 2000 m de altitud. La presencia de árbo-
les maduros en los bosques dan idea de la
alta diversidad y potencialidad que pueden
alcanzar especies como Acer campestre,
Acer obtusatum, Acer pseudoplatanus, Acer
monspessulanum, Arbutus unedo, Cratae-
gus laciniata, Abies nebrodensis, Olea eu-
ropaea, Fraxinus angustifolia, Prunus dul-
cis, Pyrus amygdaliformis, Malus sylvestris,
Quercus amplifolia, Quercus suber, Quercus
congesta, Quercus dalechampii, Quercus
virgiliana, Quercus ilex, Quercus petraea, Fa-
gus sylvatica, Ilex aquifolium, Sorbus tormi-
nalis, Ulmus glabra, Castanea sativa.
Cretan Maple
Acer sempervirens L.
White Mountains – Crete – Greece
Especie presente en el mediterráneo oriental,
Grecia continental, Creta y Anatolia sud-occi-
dental, con una amplia distribución altitudinal en
los pisos de vegetación meso-supra-oro-medi-
terráneo. En Anatolia asciende hasta los 1.300
m formando parte de bosques mixtos junto a
Cedrus libani, Quercus coccifera subsp. calli-
prinos, Juniperus excelsa, Lonicera nummula-
riifolia subsp. glandulifera. En Creta se integra
en los bosques de Cupressus sempervirens y
Pinus brutia, y crece junto a la Zelkova abelicea
en las escasísimas poblaciones que presenta
esta especie endémica en la isla.
Generalmente se presenta en forma de ar-
busto multicaule, siendo escasísimos los
ejemplares de porte arbóreo que superan los
diez metros de altura. Existe uno en el Jardín
des Plantes de Paris plantado en 1732 con
una altura de 9 m y un perímetro de tronco
de 1.65 m. La sobre explotación de su ma-
dera, el pastoreo intensivo y los incendios
forestales son sus principales amenazas.
Greek Strawberry Tree
Arbutus andrachne L.
Paphos State Forest – Cyprus
Tres especies de madroño crecen en las ribe-
ras del mediterráneo. El Arbutus unedo con
una presencia circunmediterránea es el que
posee un área de distribución más amplia.
El Arbutus andrachne exclusivo de la región
oriental, península Balcánica, Anatolia, Mar
negro y costas Oriente próximo. Y el Arbutus
pavarii un taxón endémico con un área muy
restringida, en la cadena Cirenaica en Libia.
El madroño griego es un árbol que puede
superar los 15 m de altura y los 7 m de pe-
rímetro de tronco, aunque frecuentemente
presenta una estructura multicaule. Se aso-
cia con Cedrus libani, Quercus coccifera
subsp. calliprinos, Juniperus excelsa, Lo-
nicera nummulariifolia subsp. glandulifera,
Acer sempervirens, Juniperus foetidissima,
Juniperus drupacea, Cupressus sempervi-
rens, Abies cilicica, Quercus cerris, Quercus
petraea subsp. pinnatiloba, Quercus infecto-
ria, Quercus brantii, Populus tremula, Ulmus
montana, Ostrya carpinifolia, Fagus sylvatica
subsp. orientalis, Pinus nigra subsp. nigra
var. pallasiana, Carpinus orientalis.
Puerto de Honduras Birch Grove
Betula pubescens subsp. celtiberica (Rothm.
& Vasc.)
Sierra de las Cruces Altas – Spain
Los abedulares constituyen formaciones
marginales en la región mediterránea, estan-
do prácticamente ausentes en el norte de
África y en el mediterráneo oriental. Se con-
sideran restos de la vegetación que encon-
tró refugio junto al mar Mediterráneo durante
la glaciación Würm. Posteriormente emigró
con el deshielo hacia el norte de Europa,
donde en la actualidad forman parte de los
más extensos bosques del planeta, de Taiga
Siberiana. En el Mediterráneo han quedado
asociados generalmente a suelos hidromor-
fos y turberas de bioclima húmedo en el piso
oro-mediterráneo.
Las poblaciones aisladas en las altas mon-
tañas mediterráneas han dado lugar a dife-
rentes especies, subespecies y variedades,
como la celtiberica que se considera endé-
mica del noroeste de la península Ibérica. La
Betula pendula subsp. fontqueri ibero-ma-
grebi, o la Betula aetnensis un endemismo
de la Isla de Sicilia que crece en las cola-
das volcánicas del Etna entre los 1.300 y los
1.900 m de altitud.
El Temblar Chestnut Trees
Castanea sativa Mill.
Segura de Toro – Spain
En la península Ibérica el castañar aparece
ligado a la presencia de suelos silíceos y bio-
clima sub-húmedo. Aunque las masas tienen
una presencia más abundante en la vertiente
atlántica, se tiene constancia de viejos casta-
ños en la cornisa Cantábrica, Galicia, Castilla
y León, Cataluña, Andalucía y Extremadura.
En los castañares maduros la fauna es muy
abundante y diversa entre los que destacan
los grupos de invertebrados Cerambix cer-
do, Rosalia alpina, Lucanus cervus; anfibios
y reptiles Rana temporaria, Rana iberica,
Chioglossa lusitanica; aves Pernis apivorus;
mamiferos Barbastella barbastellus, Canis lu-
pus, Ursus arctos, Eliomys quercinus, Sciurus
vulgaris, Felis silvestris, Myotis emarginatus,
Nyctalus lasiopterus, Nyctalus leisleri, Pipis-
trellus nathusii, Plecotus austriacus. Así como
diferentes taxones vegetales relevantes Del-
phinium fissum, Veronica micrantha, Dac-
tylorhiza insularis, Omphalodes brassicifolia.
La superficie de castañar se ha visto reduci-
da de forma importante en las ultimas déca-
das a causa del abandono de los cultivos, el
despoblamiento rural, la extensión de enfer-
medades como la tinta, Phytophthora cinna-
momi y el chancro Cryphonectria parasitica,
entre otras. El expolio de castaños multicen-
tenarios para la explotación madera noble
amenaza los más viejos castaños de Europa.
Punta Txamantxoia Forest
Fagus sylvatica L.
Western Valleys Natural Park – Pyrenees –
Spain
El haya es una especie característica de los bos-
ques templados plano-caducifolios euro-asiáti-
cos. Habita en el centro y oeste de Europa, des-
de la península Ibérica a Polonia y al Mar Negro,
descendiendo meridionalmente hasta la isla de
Sicilia. Con un área de distribución tan amplia, y
atendiendo a la variabilidad morfológica y a los
diferentes hábitats que ocupa, ha dado lugar
a diferentes interpretaciones taxonómicas a la
hora de considerar sub-especies variedades y
razas, aunque los estudios genéticos muestran
una baja divergencia.
Las formaciones de hayedos en la penínsu-
la Ibérica, generalmente monoespecíficas,
tienen una localización principal en los sis-
temas montañosos de Pirineos y el eje Can-
tábrico. Algunas de las mejores representa-
ciones se dan en Navarra en los Valles de
Irati y Baztán; en el Pirineo central y oriental
en los valles de Ansó, Hecho, Oza, Ordesa
y Pineta; en el Pre-Pirineo catalán en la Ga-
rrotxa y el Monsteny; en Asturias, Cantabria,
Galicia y norte de León en los Ancares, So-
miedo y el Caurel; en el Sistema central los
de Montejo de la Sierra y Cantalojas.
Herguijuela de la Sierra Beech
Fagus sylvatica L.
Sierra de Francia – Spain
Los hayedos forman parte los bosques más
característicos de iberia húmeda. Se extien-
den principalmente por el norte peninsular
alcanzando el límite meridional entre las pro-
vincias de Castellón y Tarragona donde se
localiza un ejemplar de grandes dimensio-
nes denominado “Faig Pare” y otro en la Sie-
rra de Francia en la provincia de Salamanca
en la población de Herguijuela de la Sierra.
La organización estructural del hayedo se
muestra a menudo de forma muy homogé-
nea y simplificada en dos estratos, el arbó-
reo mono especifico de haya y el herbáceo
dominado por hemicriptófitos, con un alto
porcentaje de plantas bulbosas y rizomato-
sas. Esta situación es en muchos casos de-
bida a la acción antrópica, ya que en condi-
ciones más naturales presenta conexiones y
mezclas con taxones de los géneros Betula,
Sorbus, Corylus, Ilex, Quercus, Pinus, Abies,
Cedrus, Pyrus, Malus, Prunus, Sambucus,
Crataegus, Genista, Erica, Cytisus, Junipe-
rus, Calluna, Vaccinium y Ulex, entre otros.
“Sierras de Béjar y Francia” Biosphere Re-
serve.
Acqua Rocca Beech
Fagus sylvatica L.
Etna Park – Sicily – Italy
En Italia los hayedos mediterráneos se in-
tegran en la formación Geranio veris colo-
ris-Fagion, dando lugar a diferentes tipos
de agrupaciones: sobre suelos ácidos se
presentan en los Apeninos centrales, en los
Montes Nebrodi en Sicilia acompañados de
Ilex aquifolium; en la Calabria con Campa-
nula trichocalcyna; y en Lucania con Acer
lobelii. En el Etna las hayas ascienden hasta
los 2.280 m de altitud sobre las coladas vol-
cánicas formando parte del cortejo florísti-
co de los robledales pubescentes. El haya
de Acqua Rocca, está situado junto a una
fuente en la parte superior de una cascada
dominando un frondoso valle.
Guadarranque Narrow-leafed Ash
Fraxinus angustifolia Vahl.
Mountains of the Villuercas and Guadarran-
que Valley – Spain.
Las fresnedas son formaciones con una am-
plia área de distribución en la región medite-
rránea asociadas a los cursos de agua y fon-
dos de valle con suelos frescos y nivel freático
elevado. Se acompañan de choperas, olme-
das, alisedas y saucedas, formando los bos-
ques ribereños de galería. Un buen ejemplo
de todo ello lo podemos encontrar en el Valle
del Guadarranque situado en la Sierra de las
Villuercas en Extremadura. En este entorno se
339 n
 encuentra el paraje protegido como Arboleda
Singular “La Lorera de la Trucha”. Formación
de gran valor botánico que alberga una de las
poblaciones de bosques relícticos de lauri-
silva de la especie Prunus lusitanica subsp.
lusitanica, más importante de España.
Las dehesas de fresnos es una tipo de for-
mación muy especial que han sido explo-
tadas antrópicamente, donde se combina
la obtención de pastos para el ganado, el
ramón y la madera. Conocidos como fres-
nos trasmochos, una técnica tradicional de
subsistencia en la que los árboles son so-
metidos a un tipo de explotación median-
te la poda a baja altura o desmoche, que
fuerza la producción de brotes jóvenes. La
sobreexplotación de los recursos hidro-
lógicos, el abandono de las dehesas y el
despoblamiento rural son sus principales
amenazas.
Zambujeiro
Olea europaea L. var. sylvestris
Foros de Vale de Figueira – Portugal
Las formaciones esclerófilas de ambiente ter-
mófilo en las variantes cálidas y templadas de
bioclima semi-árido y sub-húmedo sobre sus-
tratos calcáreos, constituyen uno de los bos-
ques más castigados de la cuenca mediterrá-
nea. Desde el punto de vista fitosociológico,
con la inclusión de las variantes específicas, se
integran en las formaciones Oleo-Ceratonion
en el Mediterráneo occidental y Ceratonio-Pis-
tacion en el Mediterráneo oriental.
El olivo, Olea europaea, es la especie más ca-
racterística y que con mayor claridad define
el clima mediterráneo, se distribuye en zonas
próximas a la costa con taxones como Pistacia
lentiscus, Pistacia atlantica, Pistacia palaestina,
Ceratonia siliqua o Chamaerops humilis. Pue-
de sorprender, acostumbrados como estamos
a encontrar a estas especies como matas ar-
bustivas, que la mayoría puedan alcanzar los
20 m de altura y en casos como el del olivo
superar los 30 m. Estas formaciones vegetales
se han visto muy mermadas por todo el me-
diterráneo al ser desplazadas por los asenta-
mientos humanos para el establecimiento de
la agricultura y la ganadería.
n 340
El Zambujeiro de Foros de Vale de Figueira,
es un olivastro de características únicas en
Portugal, con un perímetro tronco en la base
de 20 m. un diámetro mayor de copa de 19
m. y una altura de 10 m.
Cornicabra
Pistacia terebinthus L.
Sierra Mágina – Spain
Especie de distribución mediterránea que
forma parte de las formaciones esclerófilas
de los pisos altitudinales de vegetación me-
so-supra-oro-mediterráneo. En la península
Ibérica, aparece formando parte del cortejo
con Olea europaea, Quercus ilex, Quercus
coccifera, Arbutus unedo, Phillyrea angusti-
folia, Rhamnus alaternus, Pistacia lentiscus,
Crataegus monogyna, Acer monspessulanum,
Rubia peregrina, Jasminum fruticans, Smilax
aspera, Lonicera implexa. En la costa oeste del
Mediterráneo fue citado por Teofrasto en Siria
y en la isla de Creta. En Chipre aparece junto
a la Quercus infectoria, Quercus brachyphylla,
Quercus coccifera ssp. calliprinos, Arbutus an-
drachne, Acer syriacum, Fontanesia phillyreoi-
des, Aristolochia altissima, Styrax officinalis.
Puede superar los 20 metros de altura y los
3 metros de perímetro de tronco, aunque ge-
neralmente se encuentra en forma de arbus-
tiva. A principios de la primavera, se produce
el estallido carmesí de las flores unisexuales
dispuestas en panículas ramosas y multiflo-
ras, en las ramas del año anterior. La cor-
nicabra es el nombre común en castellano
de la especie Pistacia terebinthus, se debe a
que la planta presenta con frecuencia unas
agallas de forma alargada que se parecen la
cuerno de las cabras, que están provocadas
por el pulgón Baizongia pistaciae
Especie de gran valor para las aves y pe-
queños mamíferos que se alimentan de sus
frutos y dispersan las semillas. Las principa-
les amenazas han sido tradicionalmente la
sobre explotación llevada a cabo desde la
más remota antigüedad para la obtención
de resina y madera, el sobre pastoreo y los
incendios forestales.
The Negrón White Poplar
Populus alba L.
Bohilgues River – Spain
El conjunto de bosques riparios en galería,
incluyendo las zonas costeras aluviales se
organizan en la región mediterránea en tor-
no a la formaciones forestales de especies
caducifolias, como Populus alba, Populus
nigra, Ulmus minor, Fraxinus angustifolia,
Salix alba. El chopo blanco habita en am-
plias zonas de la costa mediterránea ocu-
padas por humedales costeros y marjales,
que han sido muy transformadas por la
actividad agrícola y urbanizadora, que han
reducido notablemente su presencia y ex-
tensión.
El insigne enólogo, viticultor y ampelólogo
Rafael Janini, ingeniero agrónomo de la Di-
putación de Valencia, fue en 1914 uno de
los precursores mundiales en el estudio de
los árboles monumentales. Su obra “Algu-
nos árboles y arbustos viejos de la provincia
de Valencia” es una de las primeras pu-
blicaciones ilustrada mediante fotografías
que recoge el extraordinario valor de este
patrimonio vivo. El Chopo de Negrón es
un superviviente, o como gustaba decir al
maestro un viejo y gastado árbol, cargado
de futuro.
Golden Oak
Quercus alnifolia Poech.
Troodos National Forest Park – Cyprus
El Quercus alnifolia es uno de los robles
esclerófilos endémicos más escasos del
mediterráneo oriental, con una distribución
limitada a los afloramientos ultrabásicos
del monte Troodos en la isla de Chipre.
Habita en el piso de vegetación meso-me-
diterráneo entre los 400 y los 1.700 m de
altitud en bioclima sub-húmedo fresco,
tolerando un periodo de sequedad estival
que se puede prolongar durante más de 5
meses. Se asocia con Cedrus libani subsp.
brevifolia, Pinus brutia, Acer sempervirens,
Arbutus andrachne, Platanus orientalis, He-
lichrysum microphyllum, Sedum cyprium,
Cyclamen cyprium, Crepis fraasii, Stellaria
cilicica. Desde el punto de vista genético es
una especie muy próxima a Quercus ilex y
Quercus coccifera, que podría derivar del
aislamiento insular que ha facilitado una re-
ciente especiación.
Kermes Oak of Mesa Potami
Quercus coccifera L. subsp. calliprinos
(Webb) Holmboe
Crete – Greece
Entre los robles esclerófilos mediterráneos
destaca el grupo del complejo coccifera.
Quercus coccifera puede comportarse como
una especie colectiva muy variable en la que
resulta difícil individualizar con nitidez, a ni-
vel intraespecífico, en base a los caracteres
morfológicos, geográficos, bioquímicos o
genéticos. Agrupa tanto a las formas arbus-
tivas y rastreras como a las arbóreas, que
han sido definidas respectivamente como
Quercus coccifera subsp. coccifera, Quer-
cus coccifera subsp. calliprinos. Se presen-
tan juntas en diferentes emplazamientos de
su área de distribución en Grecia, Sicilia,
África del norte y Portugal.
Habita en los pisos de vegetación termo
y meso mediterráneo, alcanzando algunas
poblaciones el supra-mediterráneo en bio-
climas húmedo, sub-húmedo y semi-árido.
Vegeta en compañía de la mayoría de las
especies arbóreas mediterráneas. Utilizado
en la antigüedad para obtener un tinte de
color carmesí a partir de un insecto del ge-
nero Kermes que parasita las hojas. La so-
breexplotación forestal, el sobrepastoreo y
los incendios forestales son sus principales
amenazas.
Barranc dels Horts Forest
Quercus faginea Lam., Quercus ilex L.
Ares del Maestre – Spain
El Barranc dels Horts es un espacio agríco-
la-forestal de más de 700 ha, situado a una
altitud de entre 675 y 1.175 m. Constituye una
de las muy escasas formaciones de Quercus
faginea y Quercus ilex con cientos de árbo-
les multicentenarios en el norte de la cuenca
mediterránea. Explotado de forma sostenible
durante siglos, para la producción ganadera,
agrícola, leña, carbón y cal. A principios de la
década de los 90 del siglo pasado se produ-
jo la tala de algunos ejemplares de grandes
dimensiones, causando una intensa reacción
social que promovió su protección.
Entre la abundante biodiversidad que acoge
se encuentran diferentes especies de líque-
nes pertenecientes a los géneros Xanthoria,
Parmelia, Diploschistes o Caloplaca; hon-
gos del género Boletus, Armillaria, Lactarius,
Hebeloma, Hericium, Lycoperdon, Geaster,
Agaricus; plantas rupícolas como Sarcocap-
nos enneaphylla, Chaenorhinum origanifo-
lium subsp. crassifolium; artrópodos como
Scolopendra sp. Buthus sp.; vertebrados,
Malpolon monspessulanum, Vipera latastei
Lacerta lepida, Capra hispanica, Vulpes vul-
pes, Falco peregrinus, Nyctalus leisleri, Bar-
bastella barbastellus, Corvus corone, Oriolus
oriolus, Upupa epops, Garrulus glandarius,
Turdus merula, Alectoris rufa, Dendrocopos
major, Podarcis hipanica, Psammodromus
algirus, Psammodromus hispanicus.
Il-Ballut tal-Wuardija
Quercus ilex L.
Malta
La situación estratégica del archipiélago
maltés en el mediterráneo, facilitó que du-
rante la glaciación Würm estas tierras sir-
vieran de puente para la vegetación entre
Europa y África. De la misma forma las rutas
comerciales entre los pueblos del este y el
oeste del Mediterráneo, ocasionaron la in-
corporaron diferentes especies de plantas
en la agricultura local. Los yacimientos de la
Edad de Bronce en las islas muestran una
actividad humana dependiente del consumo
de madera de los bosques locales. Desde
entonces las vicisitudes militares, culturales
y religiosas ligadas al papel geoestratégico
de este territorio, así como para satisfacer
las necesidades básicas de la población,
han llevado a la vegetación y sus bosques a
una situación muy precaria.
Afortunadamente, aún sobreviven algunos
de los últimos testimonios de la potencia-
lidad de estas tierras para albergar frondo-
sos bosques. Como Il-Ballut tal-Imgiebah y
Il-Ballut tal-Wuardija, dos grupos reducidí-
simos de vegetación relíctica de la especie
Quercus ilex. Este último es el más viejo y
extenso de Malta, que también cuenta con
la presencia de algún ejemplar secular de
Ceratonia siliqua, que acogen bajo su densa
bóveda más de setenta especies de flora y
fauna, entre otras una población del murcié-
lago hortelano Eptesicus serotinus.
Vallée du Fango
Quercus ilex L.
Corsica – France.
Bosque esclerófilo mediterráneo dominado
por Quercus ilex, acompañado de Arbutus
unedo, Phillyrea latifolia, Pinus nigra subsp.
laricio, Ilex aquifolium, Taxus baccata, Myr-
tus communis, Cistus salviifolius, Cistus in-
canus, Cistus monspeliensis, Smilax aspera,
Clematis flammula y Rubia peregrina. En
este bosque crecen encinas multicentena-
rias que alcanzan alturas de más de 30 m,
presentando un porte natural al no haber
sido sometidas a intervenciones de explota-
ción forestal, agrícola o ganadera.
Situado en el noroeste de Córcega, esta re-
serva de la biosfera sigue los límites de la
cuenca del Valle de Fango. El río Fango es
un torrente que desemboca en el Golfo de
Galéria. La Reserva de Biosfera se eleva
desde el nivel del mar Mediterráneo hasta
una altitud de 2.556 metros.
Carbonara Forest & Ilice du Carrinu
Quercus ilex L.
Madonie Regional Natural Park – Sicily –
Italy, Etna Park – Sicily – Italy
Las encinas del complejo ilex, especie em-
blemática de los bosques esclerófilos del
Mediterráneo central y occidental, pueden
considerarse como una especie colectiva
que integra a diferentes subtipos infraespe-
cíficos muy variables. Tienen sus mejores
representaciones en la península Ibérica y
el norte de África, aunque también se dis-
tribuye por los Alpes Marítimos, las penín-
sulas Itálica y Balcánica, volviéndose mas
dispersa y localiza en las islas del Egeo y
la costa occidental de Turquía. El desarrollo
óptimo de sus bosques se sitúa en el piso
meso-mediterráneo desde el nivel del mar
hasta los 500 m de altitud, pero las pobla-
ciones también se extienden a los pisos ter-
341 n
 mo—supra-oro–mediterráneo, alcanzando
hasta los 2.800 m en algunas localidades en
el Alto Atlas occidental.
En el Parque Natural regional de la Madonie
en Sicilia aparece en bosques mixtos con
Quercus amplifolia, Quercus suber, Quercus
congesta, Quercus dalechampii, Quercus
virgiliana, Quercus ilex y Quercus petraea. En
el municipio de Isnello destaca un ejemplar
de Quercus ilex de más de 8 m de perímetro
tronco. Por su parte en las faldas del monte
Etna, sobre un sustrato de origen volcánico,
se encuentra otra magnífica encina con un
diámetro de copa de casi 30 m, en el que
las ramas inferiores alcanzan a formar una
cúpula completa.
Sessile Oak of Pomieri
Quercus petraea (Matt.) Liebl.
Madonie Regional Natural Park – Sicily – Italy
Especie característica de los bosques
templados europeos. Habita en el oes-
te centro y sur de Europa y en Asia oc-
cidental hasta Crimea y Transcaucasia.
Tiene sus mejores representaciones entre
los 300 y 1.500 m pudiendo superar esta
altitud. Entra en contacto con masas de
bosques mixtos con Fagus sylvatica, Be-
tula sp., Pinus sylvestris, Quercus robur,
Quercus pyrenaica.
Tiene su representación más meridional en
los bosques de la Madonie en Sicilia, don-
de se encuentra este magnífico ejemplar de
roble albar situado a 1.300 m de altitud, que
con 22 metros de altura y un perímetro de
tronco de 7 m, cubre una superficie 450 m2.
Large-leaved Lime of Otsindundua Bridge
Tilia platyphyllos Scop.
Belagua River – Pyrenees – Spain
El tilo común es una especie característica de
los bosques templados caducifolios, que ha-
bita en gran parte de Europa central y el oeste
de Asía. En la región mediterránea presenta
sus mejores poblaciones en el piso supra-me-
diterráneo en zonas de ambientes sub-hú-
medos y húmedos fríos de la ribera de ríos,
cañones y barrancos. En el Pirineo las forma-
ciones son de una gran riqueza florística, con
n 342
representantes de la agrupación fitosociológi-
ca Quercetalia pubescentis con taxones como
Acer monspessulanum, Acer campestre, Sor-
bus domestica, Buxus sempervirens, Quercus
pubescens, Corylus avellana, Ulmus glabra,
Taxus baccata, Tilia cordata, entre otros. En
el mediterráneo oriental aparece asociado
con Acer pseudoplatanus dando lugar a la
sub-alianza Lunario-Acerenion, la sub-alianza
Tilio-Acerenion ocupa en la península Ibérica
su presentación más meridional.
Cretan Zelkova
Zelkova abelicea (Lam.) Boiss.
Xeropotamos – Crete – Greece
Especie endémica de la isla de Creta con
poblaciones exiguas, presente en ocho lo-
calizaciones distribuidas en los tres grandes
macizos montañosos de la isla. En la parte
superior de la Garganta de Samaria se en-
cuentra una de las mejores reservas de es-
pecie, donde se presentan ejemplares de
porte arbóreo creciendo entre bosques de
Cupressus sempervirens y Acer sempervi-
rens. Junto con Zelkova sícula, taxón exclu-
sivo de la isla de Sicilia y de la únicamente
sobreviven unos 200 individuos.
Estas especies son testigos del papel que
jugaron las islas mediterráneas como refu-
gio para la flora continental europea durante
el avance de las glaciaciones del Cuaterna-
rio. En Creta está amenazada por el sobre
pastoreo, los incendios forestales y la urba-
nización. La situación de la especie es des-
favorable debido a su reducida población y
futuro incierto.
Árboles Monumentales en
los Paisajes Agrícolas
Agro-biodiversidad
Los paisajes rurales tradicionales son el
producto de la mezcla de valores naturales,
culturales, sociales, históricos y económicos
de la relación del hombre con el entorno a
lo largo de la historia. El paisaje agrario de-
riva de una relación profunda y antigua entre
el hombre y la naturaleza con el objeto de
satisfacer las necesidades alimentarias y de
recursos. No es la única, pero si una de las
más perdurables transformaciones que ha
sufrido el paisaje natural. En primer lugar
fueron las tierras más llanas y fértiles, y en
épocas de escasez hasta las más escarpa-
das, con tal intensidad que son pocas las
porciones del territorio europeo que no han
sido nunca cultivadas o pastoreadas.
Poco a poco, la actividad agrícola y ganade-
ra transforma el bosque primigenio, dejan-
do su impronta en el paisaje. Esta actividad
milenaria ha favorecido la formación de una
variedad innumerable de paisajes agrícolas
que expresan tanto la diversidad natural de
las distintas zonas geográficas como del
patrimonio cultural y cultivado ligado a ella.
La revolución tecnológica agrícola llevada
cabo a mitad del siglo pasado, trajo consi-
go un cambio sustancial en la relación del
paisaje y la vida agrícola. Por primera vez,
un reducido número de agricultores, gracias
al dominio técnico y a la capacidad de con-
trol de las variables ambientales a pequeña
escala, fueron suficientes para cubrir las ne-
cesidades de productos y alimentos para la
población. Casi en cualquier lugar se puede
producir y comercializar los más exóticos
productos. El medio rural se despuebla y la
población emigra a las ciudades, especial-
mente a las costeras. Las pequeñas produc-
ciones pierden rentabilidad y se abandona, y
con ello el cultivo de las variedades agrícolas
autóctonas que se pierden para siempre.
La ganadería se estabuliza, y los desechos
de los animales, que antiguamente eran
preciados abonos naturales, ahora concen-
trados en las granjas se trasforman en pe-
ligrosos contaminantes. Las extensiones de
los cultivos se amplían extraordinariamente
mediante la mecanización generalizada y se
establece el monocultivo, utilizándose gran-
des cantidades de productos químicos, abo-
nos, pesticidas y herbicidas, antes práctica-
mente ausentes. Las abejas y los insectos
polinizadores se resienten gravemente, más
del 80 % de los cultivos de la Unión Europea
dependen de ellos para su polinización, que
alcanza un valor económico anual de 15.000
millones de euros, lo que acaba afectando
a los agricultores y al sector agroindustrial.
La creación de nuevas variedades de plan-
tas modificadas genéticamente, en principio
más productivas, pero que no se puede o no
conviene dejar que se reproduzcan, condu-
ce a una pérdida de la diversidad hortícola
y frutal tradicional. Las transformaciones
agrarias se llevan por delante los setos natu-
rales y la vegetación de margen y de ribera,
se canalizan los cursos de los ríos y afluen-
tes. La exigencia de la máxima productivi-
dad se impone.
La agricultura extensiva, la instaurada en el
paisaje a través de los siglos, herencia de
nuestros antepasados y de nuestra cultura,
adaptada a las condiciones locales y a la
orografía, respetuosa con el medio ambiente,
de producción poco abundante pero de una
calidad especial, formada por variedades an-
tiguas de frutos de sabor único e inconfundi-
ble, cae. La diversidad cultural, la diversidad
genética, la diversidad de las especies y va-
riedades y la diversidad de los ecosistemas
agrícolas, está en peligro. Este aspecto ha
sido cuantificado por la FAO, el 75 % de la
diversidad genética de los cultivos mundiales
ha desaparecido desde el año 1990.
Si tomamos como ejemplo una de las frutas
más consumidas en el Planeta, la manza-
na, hay que decir que hace dos siglos ha-
bían censadas más de 10.000 variedades
distintas, mientras que en la actualidad se
comercializan mayoritariamente unas diez.
Albaricoques, acerolos, cerezos, higueras,
almendros, nogales, perales, aguacates, ave-
llanos, naranjos, limoneros, cidros, ciruelas,
kaki, melocotones, membrillos, nísperos o
pomelos con decenas de miles de variedades
locales europeas se están dejando perder.
No es fácil llegar a viejo siendo un árbol fru-
tal; actualmente la media de vida producti-
va rara vez supera unas pocas décadas. Es
poco frecuente que a un árbol frutal se le
permita sobrepasar los cien años, como los
castaños, los algarrobos o los olivos y pocos
más; eso sí, siempre que estén en terrenos
marginales o de difícil mecanización.
El paisaje agrario tradicional puede permi-
tir compatibilizar el cultivo y la convivencia
de una abundante biodiversidad natural. No
obstante, desde mediados del siglo pasado
la incesante industrialización del proceso
agrícola y la consiguiente caída de las acti-
vidades tradicionales ha provocado el aban-
dono de una gran parte de las tierras menos
susceptibles del proceso de mecanización y
la despoblación del medio rural. Favorecien-
do el incremento de los procesos de erosión
y degradación del suelo, la extensión de los
Grandes Incendios Forestales y la fragmen-
tación de los ecosistemas de la red Natura
2000. Es importante reconocer y contar con
la población rural en su doble vertiente de
productores de alimentos de calidad y de
conservadores de la biodiversidad con el
que generar servicios ecosistémicos.
Bouches du Rhône
Cupressus sempervirens L. var. pyramidalis
Camargue Regional Nature Park – France.
El rio Ródano, uno de los principales apor-
tantes de agua al mar Mediterráneo, tiene en
su desembocadura una de los paisajes más
fértiles y fecundos de Europa. El parque na-
tural regional de la Camarga está formado
por estanques, marismas, pantanos, salinas,
arrozales y cultivos frutales, que acogen a
una extraordinaria diversidad de flora y fauna
silvestre, destacando su riqueza ornitológica.
La fertilidad de los sedimentos aportados por
el Ródano facilita el cultivo de manzanos, pe-
rales, vides, hortícolas y cereales.
Pero esta zona es también muy ventosa,
pues las masas de aire discurren por la
cuenca del Ródano a gran velocidad. En es-
tas condiciones las barreras de ciprés son
uno de los mejores aliados para proteger los
cultivos agrícolas. Plantados desde la más
remota antigüedad, estas alineaciones siem-
preverdes que dejan su impronta en el paisa-
je, estuvieron en peligro de desaparecer por
el ataque de la enfermedad del chancro del
ciprés causada por el hongo vascular Seiri-
dium cardinale.
Strada della Foce
Cupressus sempervirens L. var. pyramidalis
Tuscany – Italy
Estudios genéticos recientes llevados a
cabo por el Istituto per la Protezione delle
Piante – CNR de Florencia, han mostrado
que los cipreses que crecen en Italia están
emparentados con las poblaciones natura-
les del oeste del mediterráneo, por lo que
Italia es la segunda patria del ciprés medi-
terráneo. Fueron extendidos durante el pe-
riodo del Imperio Romano por toda su área
de influencia como símbolo de la cultura y
la civilización. El paisaje de ciprés es un ele-
mento central de la economía Toscana, que
ha hecho de él un símbolo universal.
En Italia se puede disfrutar de su presencia
en formaciones boscosas, como en el “Bos-
co degli Zappini” de Fontegreca donde crece
una población de unas 70 ha, que ya apare-
ce citada en documentos del siglo XVI. For-
mando parte esencial de los jardines rena-
centistas e históricos como la “Villa d’Este”,
“Giardino di Boboli” o “Strada della Foce”. El
“Viale dei Cipressi di Bolgheri” situado en la
Maremma Toscana, es una doble alineación
de casi 5 km de longitud plantada en 1832,
a la que el premio nobel de literatura italiano
Carducci dedicó el poema “Davanti San Gui-
do”. Está protegido como “Bien monumental
natural de interés artístico e histórico nacio-
nal”, y constituye uno de los ejemplos más
señalados y representativos del rol del ciprés
en la Toscana.
Juniper of Opoul
Juniperus oxycedrus L.
Opoul – France
Los enebros termófilos se integran preferen-
temente en el piso de vegetación termo-me-
diterráneo, tanto en formaciones azonales
dunares como en bosques esclerófilos de
Quercus spp. El enebro de Opoul es un
testimonio de la grandeza a la que pueden
aspirar estos sufridos árboles, se conocen
citas de ejemplares que alcanzaron más de
4 metros de diámetro de tronco. Han sido
explotados por su madera, para la obten-
ción de las exclusivas esencias que contie-
nen, acosados por los incendios forestales,
y expulsados de sus territorios por las trans-
formaciones agrícolas. Este viejo, solitario
y reconocido “Cade”, nombre con el que se
conoce a esta especie en el Roussillon fran-
cés, permanece aislado en mitad del viñedo
mientras espera herido y enfermo una ayuda
que no acaba de llegar.
343 n
 Atalaya Phoenician Juniper
Juniperus phoenicea L.
Fuenterrobles – Spain
La sabina negral puede llegar a formar bos-
ques de gran extensión, densidad y com-
plejidad entre las masas de vegetación
esclerófila mediterránea, desde el nivel del
mar hasta los 2.000 m de altitud, con una
presencia mayor en la ribera oeste del Me-
diterráneo. Las sabinas del grupo Phoenicea
estan dotadas de una gran capacidad para
colonizar suelos esqueléticos, dunares, vol-
cánicos, salinos y rocosos en los bioclimas
árido, semi-árido y sub-húmedo. Muy abun-
dantes en el pasado han sufrido una explota-
ción abusiva en toda su área de distribución
para la obtención de carbón vegetal. A la
extensión de la agricultura y el sobre pasto-
reo, hay que añadir los procesos intensivos
de urbanización de la costa y los incendios
forestales. Cada vez más escasos, los sabi-
nares presentan un estado muy degradado,
en forma de pequeños rodales disyuntos e
individuos aislados. En la actualidad las esti-
maciones para las poblaciones del norte de
África, las más abundantes, indican que se
han reducido en un 70%.
Bordighera Palm Grove
Phoenix dactylifera L.
Bordighera – Italy
Desde hace 1000 años se tiene constancia
de la presencia de palmeras datileras en la
costa de la Liguria ligadas a los intercambios
comerciales marítimos con el norte de Áfri-
ca. El cultivo de palmeras datileras formaba
parte de la actividad agrícola local ocupan-
do los márgenes de las pequeñas huertas
abancaladas que recaen desde los Alpes
Marítimos al mar Mediterráneo. El producto
principal obtenido eran sus hojas, utilizadas
tradicionalmente para las celebraciones reli-
giosas de la pascua católica y hebrea.
Durante el siglo XVII con el aumento del in-
terés y desarrollo del conocimiento de las
ciencias naturales se incrementaron los
viajes de los naturalistas centroeuropeos al
mediterráneo, quedando sorprendidos por la
exuberancia del paisaje. A partir de entonces
la Riviera fue convirtiéndose en centro de
n 344
atracción para el descanso y las vacaciones
de salud. La llegada del ferrocarril y la aper-
tura del canal de Suez, supuso la entrada de
plantas y viajeros de todos los rincones del
planeta. Por lo que en la actualidad gozan
de magnificas colecciones de plantas exó-
ticas de todo el mundo, auténticas reservas
de biodiversidad, al encontrarse algunas de
ellas en riesgo en sus regiones de origen. Por
su parte, el palmeral de Bordighera, a causa
del crecimiento urbanístico ligado al turismo,
fue mermando considerablemente su exten-
sión. Lo que unido al abandono de la agricul-
tura, y más recientemente a la llegada de la
plaga del picudo rojo, hace que se encuentre
en peligro inminente de desaparición.
Carob Tree
Ceratonia siliqua L.
Laetiporus sulphureus (Bull.) Bondartsev &
Singer
Monastery of Corpus Christi – Llutxent –
Spain
El algarrobo en una especie de distribución
circunmediterránea, característica del piso
termo-mediterráneo, muy extendida por
toda la región como árbol de cultivo en se-
cano para la producción de fruto. Se cono-
cen pocas poblaciones naturales, donde se
asocia con Arbutus unedo, Fraxinus ornus,
Laurus nobilis, Olea europaea var. sylvestris,
Phillyrea latifolia, Quercus ilex, Rubia pere-
grina subsp. longifolia, Smilax aspera var.
altissima y Viburnum tinus.
Es un árbol muy longevo que puede alcanzar
un gran desarrollo, a pesar de que las podas
agrícolas le acortan considerablemente el
vigor. Los algarrobos seculares son de gran
valor para la conservación de la biodiversidad
de la flora y la fauna en el mediterráneo, ade-
más de jugar un papel fundamental en la lu-
cha contra la desertización. Entre las amena-
zas para los viejos algarrobos se encuentra el
abandono de la actividad, el despoblamiento
rural, las transformaciones agrarias para culti-
vos de regadío y la presión urbanística.
El políporo azufrado es un hongo saproxílico
que habita sobre árboles heridos o muy de-
bilitados, siendo un buen representante de
la flora llamada de equilibrio, encargado en
los ecosistemas de completar el ciclo de los
nutrientes.
El algarrobo de Quinta de Parra en el Algarbe
portugués con 13 m de perímetro de tronco
es uno de los de mayores dimensiones en la
península Ibérica. Por su parte el “garrofer”
del monasterio de Llutxent en la provincia de
Valencia, es un testimonio del uso del fruto
de esta especie para la alimentación equina.
Belabarce Walnut
Juglans regia L.
Roncal Valley – Pyrenees – Spain
Especie característica de las formaciones
boscosas de ribera en el Mediterráneo orien-
tal. Habita de forma natural en el sudeste de
Europa y oeste de Asia, desde Grecia has-
ta el Himalaya, asociada con árboles como
Platanus orientalis, Pterocarya fraxinifo-
lia, Liquidambar orientalis, Rhododendron
ponticum y lianas como Periploca graeca y
Cyprinia gracilis.
La especie fue distribuida por toda Europa
durante el periodo Romano principalmen-
te como árbol frutal, aunque su madera es
de gran calidad y muy apreciada. Aparece
asociado a la actividad humana en huertas,
márgenes de cultivos y laderas de montes.
En su área de origen los bosques naturales
están amenazados por la recolección de fru-
tos, el sobre pastoreo y las talas para made-
ra, marcando una tendencia de la población
descendiente.
Phoenix Olive Trees
Olea europaea L. var. europaea
Phoenix – Crete – Greece
El olivo fue uno de los primeros árboles en
ser domesticado en la costa oriental del
Mediterráneo. Desde allí se extendió el cul-
tivo por toda la región mediterránea, apro-
vechando en muchas ocasiones las pobla-
ciones de olivo silvestre para injertarlo. En
el arte minoico de hace 3500 años, el olivo,
sus ramas, frutos y la floración constituyen
motivos de inspiración en la decoración de
pinturas, vasijas y joyas.
Los olivos de Phoenix, dan testimonio de la
extraordinaria capacidad de resistencia de la
especie para sobrevivir en los sitios más exi-
gentes y áridos del paisaje. Pocos árboles
han sido más generosos con la humanidad.
Pero en las últimas décadas estos árboles
ancestrales, de variedades locales únicas
y en muchos casos desconocidas para la
ciencia, han sido abandonados, arrincona-
dos, talados y expoliados, ante el impulso
de un mercado que tiene dificultades para
valorarlos, y que no tiene en cuenta su pa-
pel ecológico trascendental en la protección
suelo, la biodiversidad, la agrobiodiversidad
y la diversidad cultural.
Monumental Olives of Maestrazgo
Olea europaea L. var. europaea
Maestrazgo – Spain
Uno de los principales valores del olivar tra-
dicional en relación con la conservación de
la biodiversidad tiene mucho que ver con la
abundancia de especies de aves residentes,
migratorias o invernantes que encuentran en
él, alimento, cobijo o lugar de nidificación.
Como Alectoris rufa, Athene noctua, Lullula
arborea, Oenathe hispanica, Galerida the-
klae, Hirundo rustica, Saxicola torquatus,
Lanius excubitor, Lanius senator, Emberiza
cirlus, Turdus philomelos, Turdus iliacus, Eri-
thacus rubecula, Fringilla coelebs o Cercotri-
chas galactotes.
La Ley 4/2006 de Patrimonio Arbóreo Mo-
numental de la Comunidad Valencia, prote-
ge directamente todos aquellos ejemplares
que tienen más 350 años de edad. Según
las organizaciones agrarias de la comarca
del Maestrazgo en el norte de la provincia de
Castellón son más de 4.000 los olivos pro-
tegidos como “Árboles Monumentales”. Lo
que ha permitido acabar con el expolio, con-
servar el territorio y comercializar un aceite
único en el mundo. Son muchos los olivos
centenarios en el área mediterránea los que
necesitan un gesto político y social de estas
dimensiones.
Pollarding Poplar
Populus nigra L.
Ababuj – Spain
Especie con distribución en Europa, Asía y
norte de África, formando parte de la vege-
tación de ribera en los cauces de los ríos y
sotos. Habita desde el nivel del mar hasta
los 1.800 m de altitud. Las plantaciones de
chopos “trasmochos” o “cabeceros” siguien-
do los cursos de los ríos, los lindes de los cul-
tivos y las inmediaciones de las fuentes para
la obtención de vigas, leña y forraje, son un
componente esencial de paisaje y la cultura
tradicional del centro y sur de Europa.
En muchos pueblos del árido sur de Aragón
en España son casi los únicos árboles de
dimensiones notables que persisten en el
paisaje, constituyendo unos microhábitats
esenciales para la conservación de brió-
fitos, líquenes y organismos saproxílicos.
Muchos tramos de los ríos Alfambra, Jiloca,
Pancrudo, Aguas Vivas, Estercuel, Gualope,
de la Val, Huerva, Fuenteferrada o Piedra
conservan algunos de los mejores paisajes
para celebrarlos. Las principales amenazas
provienen de la desecación y canalización
de los cauces de los ríos, la extracción del
agua subterránea a través de pozos que han
hecho descender el nivel freático, la despo-
blación del medio rural y la extensión de la
agricultura intensiva.
Almond & Lesser Kestrel
Prunus dulcis (Mill.) D.A. Webb.
Falco naumanni Fleischer
Castellón – Spain
Se conocen unas 26 especies de almendros
silvestres que comparten un área geográfica
común entre el Oriente Medio y Asia Central,
en Turkmenistán, Uzbekistán, Tayikistán,
Afganistán, Turquía, Armenia, Pakistán, Irán,
Irak, sur de Rusia, China y Mongolia. Crecen
en gargantas y laderas rocosas, en condicio-
nes xerofíticas extremas de las zonas este-
parias y semidesérticas entre los 800 y los
1.700 m. En general son pequeños árboles
o arbustos, muy rústicos, que pueden estar
provistos de duras ramillas puntiagudas en
forma espina, para defenderse del ataque de
los herbívoros.
Las poblaciones naturales presentan una
gran variabilidad en formas y comporta-
mientos, a las que hay que añadir la selec-
ción e hibridación humana para adaptarla a
distintas zonas geográficas. Hasta hace solo
unas décadas las plantaciones de almen-
dros, como árbol frutal de secano era muy
frecuente en todas las riberas del Mediterrá-
neo, pero en actualidad es muy escaso.
El cernícalo primilla es un halconcillo muy
útil para la agricultura que se alimenta de
insectos y roedores. En la década de los
años 50 se produjo un fuerte descenso en
las poblaciones, a causa del uso masivo de
veneno y su caza.
The Terrona Holm Oak
Quercus ilex L.
Zarza de Montánchez - Spain
La dehesa es un tipo de formación agro-pas-
toral característico de la península Ibérica de
gran valor ecológico, económico y ambien-
tal. Combina la presencia de arbolado adul-
to, principalmente de encinas, alcornoques
y robles, con pastos para la ganadería, el
cultivo de plantas agrícolas y la extracción
de corcho, leñas y carbón. Forma uno de
los paisajes más característicos en la co-
munidad de Extremadura, Andalucía, el sur
de Castilla y León y Portugal. Las dehesas
albergan especies de gran importancia para
la conservación de la biodiversidad como
Aquila adalberti, Ciconia nigra, Lynx par-
dinus, y ofrece hábitats imprescindibles a
diferentes especies de flora y fauna sapro-
xílicas.
La encina Terrona, con más de 8 m de perí-
metro de tronco y 27 m de diámetro de copa,
preside una fértil dehesa en el municipio de
Zarza de Montánchez desde hace más de
ocho siglos. Fue el primer árbol singular pro-
tegido de la comunidad extremeña, y des-
de entonces recibe todo tipo de cuidados y
atenciones. Hace unos años y tras una larga
vida ofreciendo su fruto a los cerdos ibéri-
cos que bajo su copa se resguardan, crían y
alimentan, necesitó de apoyos, que a modo
de horcones Gaudinianos le sirven de ayuda
con la preservar su integridad y majestuosa
silueta.
345 n
 Holm Oaks of Houses of Paterna
Quercus ilex L.
Ayora – Spain
La superficie estimada actual de Quercus
ilex en la región mediterránea se sitúa entor-
no a los 6.5 millones de hectáreas, siendo
España, Portugal, Marruecos y Argelia los
que presentan las áreas más extensas. Esta
superficie viene a ser la mitad de su área
potencial, el carboneo, la extensión de los
cultivos agrícolas, los incendios forestales
y la ganadería intensiva, son algunas de las
causas principales de esta reducción. La
conservación de grandes de encinares en la
península Ibérica tiene mucho que ver con la
gestión y rentabilidad de las dehesas.
Antiguamente las dehesas estaban muy
extendidas por toda la España. El paisaje
cerealista de la masía Casas de Paterna,
en Ayora, muestra durante la primavera su
cara más verde y esperanzadora. Cerca de
la edificación principal, dos magníficas ca-
rrascas hacen guardia junto a un palomar.
Este tipo de construcción, muy común en el
medio rural en el pasado, estaba destinada
al suministro de huevos y pichones y de la
no menos importante palomina con la que
abonar la tierra.
Romanejo & La Nava Pyrenean Oak
Quercus pyrenaica Willd.
Extremadura – Spain
La especie Quercus pyrenaica habita en la re-
gión mediterránea occidental, es más abun-
dante en la parte occidental de la península
Iberica, aparece en el oeste y sudoeste de
Francia, y cuenta con la presencia de algunas
poblaciones en el norte de Marruecos.
El rebollo de la Nava se encuentra situado en
el municipio de Berzocana, en la sierra de La
Maribela, en la comarca de las Villuercas. En
una formación agropastoral de dehesa de ro-
bles caducifolios donde pastorea la principal
raza bovina autóctona del sudoeste de la pe-
nínsula Ibérica denominada “retinta”. Convive
con la presencia de una de las comunidades
de paseriformes más altas de Extremadura, y
es lugar de reproducción de la cigüeña negra
y el murciélago ratonero forestal.
n 346
El Romanejo es uno de los ejemplares de
mayor edad y dimensiones de su especie,
presenta un perímetro de tronco en la base
de más de 9 m, la copa alcanza una altura de
20 m, con un diámetro de copa de 50 m. Se
localiza en un collado entre los fértiles valles
del Jerte y el Ambroz.
Duas Rodas Cork Oak
Quercus suber L.
Serra do Bispo Mount – Portugal
El alcornocal es una formación vegetal ca-
racterística del mediterráneo occidental en
suelos de naturaleza silícea, que se presenta
principalmente en los pisos de vegetación ter-
mo-meso-mediterráneo de bioclima húmedo
o sub-húmedo. Aunque también penetra en
el piso supra-mediterráneo en el Rif y el Alto
Atlas Marroquí, donde se encuentran ejem-
plares creciendo a 2.400 m de altitud. Quer-
cus suber entra a formar parte de poblaciones
mixtas con especies arbóreas como Quercus
ilex, Quercus pubescens, Quercus faginea,
Quercus canariensis, Pinus pinaster, Pinus pi-
nea, Arbutus unedo, Pyrus bourgaeana.
Los alcornocales de las zonas más húmedas
del sur de la península Ibérica presentan una
amplia representación de musgos y helechos
epifitos como Davallia canariensis y Polypo-
dium cambricum; plantas trepadoras, hierbas
nemorales, helechos, arbustos, y una espe-
cie insectívora Drosophyllum lusitanicum. El
alcornoque de Duas Rodas presenta un pe-
rímetro de tronco en la base de 6, 4 m, un
diámetro de copa de 31 m, una altura de 19,5
m y se le estima una edad 400 años.
Árboles Monumentales en
los Jardines
Diversidad Cultural
La presencia de árboles monumentales en
las ciudades, ermitas, santuarios, plazas de
los pueblos y fuentes tiene mucho que ver
con el significado profundo que la sociedad
europea reconoce a los árboles maduros en
su relación histórica, cultural y social. A lo lar-
go de la historia de la Humanidad los árboles
monumentales han estado presentes como
árboles fundacionales y de encuentro en to-
das las culturas y civilizaciones del mundo.
Por otra parte la necesidad de disfrutar de la
calma y del orden instituido que reina en un
jardín nos viene de antiguo, los Campos de
Ialu de los egipcios, el jardín de las Hespé-
rides o el jardín del Edén son buenos ejem-
plos. En origen destinados a espacios priva-
dos para el disfrute, la oración o el estudio,
con excepción de los árboles situados en las
plazas publicas y las fuentes. Todo cambio a
partir del siglo XVIII, con la Ilustración, cuan-
do se establecieron los principios higienistas
con los que mejorar la calidad de vida de las
ciudades. La revolución industrial fomentó
las concentraciones humanas junto a las fá-
bricas y pronto se empezaron a dejar sentir
las duras consecuencias sobre la salud de la
población. Desde entonces la presencia de
los árboles y los jardines públicos pasó de
ser, además de un goce estético al alcance
de todos, una necesidad irrenunciable para
poder vivir en la ciudad.
En relación con la salud también hay que tener
en cuenta que la fundación de los primeros jar-
dines botánicos en Europa a mediados del si-
glo XVI, aparecen ligados al nacimiento de las
universidades renacentistas en Pisa, Padua,
Florencia o Bolonia, al que pronto seguirían las
universidades europeas de Zurich, Montpellier,
Utrech o Paris. En principio estaban destina-
dos al cultivo de las plantas medicinales como
complemento práctico a los estudios de medi-
cina. Poco después la historia de la arboricul-
tura conocerá, entre los siglos XVII y XIX, un
período de gran auge y esplendor.
Bajo la influencia del período ilustrado los
jardines botánicos europeos fueron enrique-
ciendo sus colecciones en forma de mues-
tras, pliegos, propágulos y plantas vivas,
gracias al material procedente de las expe-
diciones llevadas a cabo por todo el mundo.
Uno de los cambios sustanciales de esta
época es la incorporación de árboles y pal-
meras de la flora mundial a las colecciones
vivas de los jardines botánicos e históricos,
espacios públicos y colecciones privadas,
arboretum forestales de introducción y co-
lecciones de frutales, que los trasformaron en
exuberantes, frondosos y exóticos paisajes
arbolados, atesorando en la actualidad una
extraordinaria biodiversidad viva del planeta.
El paisaje arbolado europeo y mediterráneo
le debe mucho a esta larga historia de es-
tudio intercambio y conservación. Una parte
significativa de nuestros paisajes más em-
blemáticos y reconocidos son fruto de esta
relación. Como los de ciprés mediterráneo
en la Bella Toscana, de donde se sabe que
no es autóctono, pero si uno de los ele-
mentos mas emblemáticos y rentables de
atracción cultural de todo el mundo. O los
palmerales de palmeras datileras en el sur
de España, estando declarado el de Elche
Patrimonio de la Humanidad.
También hay que tener en cuenta que mu-
chas de estas especies arbóreas alóctonas
presentes en Europa, de carácter no invasi-
vo, se encuentran frecuentemente amenaza-
das en sus zonas de origen, constituyendo
los ejemplares que viven entre nosotros au-
tenticas reservas “ex situ” de biodiversidad.
Los árboles monumentales forman parte de
las señas de identidad de todos los pueblos
europeos. Sin importar demasiado su espe-
cie, antigüedad, tamaño, forma, porte o rare-
za, ya que el significado profundo es funda-
mentalmente local, enraizados en su historia,
cultura, tradiciones, creencias y memoria
social. Por ello en muchos casos son árboles
con nombre propio, que han sido contempla-
dos y admirados durante generaciones. El fe-
nómeno de la emigración, la transformación
de las formas de vida, la aculturación y una
injusta carrera para destacar el “más” gran-
de, viejo, alto, pesado, corpulento, histórico
ha dejado a la gran mayoría de ellos, y de
su legado, indefensos, acosados y amenaza-
dos. Todos deben ser igual de importantes,
valiosos y necesarios para la vieja Europa.
Atendiendo a estas consideraciones el con-
cepto de “árbol monumental” se puede apli-
car a los ejemplares aislados, grupos, con-
juntos, arboledas y formaciones boscosas
de plantas superiores, tanto de angiosper-
mas como de gimnospermas, autóctonos o
alóctonos, que poseen uno o varios troncos
lo suficientemente diferenciados. Indepen-
dientemente de si su crecimiento es hori-
zontal, rastrero, de porte arborescente en
las monocotiledóneas, arbustivo o lianoide.
Pueden encontrarse en el medio natural,
agrícola y urbano. O que por su relevancia
científica, natural, cultural, histórica y social
representan un alto valor ambiental, en es-
pecial para las comunidades locales en los
que se encuentran.
Atlas Cedar
Cedrus atlantica (Endl.) G. Manetti ex Carrière
Garden of the French – Béjar – Spain
Especie endémica de las cadenas atlásicas
de Marruecos y Argelia, donde ocupa sus
mejores posiciones entre los 1.000 los 2.500
m de altitud. Suele presentarse en forma de
masas puras, aunque se asocia con Quercus
ilex, Quercus faginea, Quercus canariensis,
Acer opalus, Acer monspessulanum, Buxus
balearica, Fraxinus dimorpha, Pinus nigra
subsp. mauretanica, Abies marocana, Abies
numidica, Ilex aquifolium y Juniperus thurife-
ra subsp. africana, entre otros.
Los bosques de cedro del Atlas se presentan
en la actualidad muy fragmentados a con-
secuencia de una sobreexplotación forestal
abusiva y de las roturaciones para la exten-
sión de la agricultura llevadas a cabo a lo lar-
go del siglo XX, a lo que hay que añadir una
alta presión ganadera, que dificulta su rege-
neración. Las estimaciones más favorables
indican que los bosques de cedro del Atlas
ocupan una superficie total de 145.000 ha,
que suponen un 25 % de su área potencial.
Fue introducido en Europa como árbol or-
namental a principios del siglo XIX. El cedro
del Jardín de la Francesa es un ejemplar ma-
duro en fase de tabulación, el perímetro del
tronco supera los 8 m, mientras la altura y el
diámetro de copa alcanzan los 30 m.
Cypress of Principe Real
Cupressus lusitanica Mill.
Lisbon – Portugal
Especie originaria de las cadenas montaño-
sas de centro América. Fue introducido en
Portugal a finales del siglo XV. Es un árbol
de porte elevado y copa globosa que puede
superar los 30 m de altura.
El ciprés de la Plaza do Principe Real fue
plantado a mediados del siglo XIX. Presenta
un porte aplanado en forma ornamental al
haber sido dirigidas sus ramas por las po-
das, de tal forma, que necesitan apoyarse
sobre una estructura de forja. La copa al-
canza una altura de 6,80 m, el tronco un pe-
rímetro de 4 m, y el diámetro de copa 27 m.
Les Jumeaux & Notre-Dame du Cyprès
Cupressus sempervirens L.
Provence – Côte d’Azur – France
El ciprés mediterráneo es uno de los árboles
más característicos del paisaje de la Pro-
venza y la Costa Azul francesa, apareciendo
asociado a los centros de culto, jardines y
residencias. Situados en torno a la capilla ro-
mánica de Notre-Dame du Cyprès, que tiene
sus orígenes en el siglo X, se encuentran seis
magníficos ejemplares de porte fastigiado, el
ejemplar más grueso alcanza un perímetro
de tronco de 5,8 m.
“Les Jumeaux” son dos emblemáticos ci-
preses plantados en el año 1800 en una
atalaya cerca de la ciudad de Montpellier,
que en dos ocasiones han estado a punto
de desaparecer. La primera en la Segunda
Guerra mundial cuando al llevarse a cabo
la excavación de trincheras en sus proximi-
dades, se trataba de evitar que sirvieran de
referencia. La segunda durante la construc-
ción de la autopista A9, al pasar el trazado
por los aledaños. Actualmente es la urbani-
zación del entorno la que amenaza el futuro
de estos árboles señeros. En todos los ca-
sos los propietarios y la movilización popular
salieron en su defensa.
Genovés Calvary
Cupressus sempervirens L.
Serra Grossa – Spain.
La Serra Grossa es una alineación montaño-
sa, formada por la unión de varias sierras de
formas suaves, que tiene su cota más eleva-
da a 903 m en el pico de la Creu. Entre ellas
se encuentra la Serra del Castell de Xàtiva,
coronada por una fortaleza, y justo a sus pies
un buen ejemplo de pastizales secos calcá-
reos mediterráneos que alberga la especie
347 n
 endémica protegida Silene diclinis, además
de una representación en pendientes rocosas
con vegetación casmofítica en la que desta-
can taxones como Sarcocapnos saetabensis
y Saxifraga corsica subsp. cossoniana.
El municipio de Genovés, situado a los pies
de la Serra de la Creu, presenta una delicio-
sa colina cubierta de cipreses entorno a la
ermita del Cristo del Calvario cuya presencia
constituye un testimonio vital del paisaje, las
creencias y la vida de sus pobladores.
Anunciada Cypress & Royal Botanical
Garden Cypress
Cupressus sempervirens L.
Villafranca del Bierzo – Spain
Madrid – Spain
En fecha 17 de octubre de 1755 por man-
dato del rey Fernando VI se fundó en Migas
Calientes el Real Jardín Botánico de Madrid.
Posteriormente en 1774 bajo el reinado de
Carlos III el jardín traslado su sede al empla-
zamiento actual, dada la proximidad al jardín
del Buen Retiro y al posible emplazamiento
del Gabinete de Historia Natural, en la ac-
tualidad sede del Museo del Prado. Rico en
herbarios, dibujos y legados botánicos es
un centro de referencia internacional y uno
de los jardines botánicos más visitados del
país. El árbol más antiguo del Jardín Botáni-
co es este ciprés de 32 m de altura, con una
edad de entre 220 – 240 años.
El ciprés que desde hace 400 años crece en
el Monasterio de la Anunciada, de la orden
de clausura de la Clarisas descalzas, es el
más viejo y con sus 33 metros el más alto
de España. Situado en el camino de San-
tiago, este ciprés solía pasar desapercibido
hasta que las hermanas, auténticas guar-
dianas espirituales del ejemplar ya que se-
gún la tradición el árbol fue plantado por su
fundadora Sor María de la Trinidad, echaron
las campanas al vuelo pidiendo ayuda. El ci-
prés estaba enfermo, y desde el año 2001
el ejemplar recibe los cuidados y atenciones
del Departamento de Árboles Monumentales
de la Diputación de Valencia.
n 348
Villa Reale di Castello
Cupressus sempervirens L.
Florence – Italy
En lo que corresponde al arte de la jardi-
nería, el Renacimiento supuso una ruptura
con el modelo de jardín medieval. El efec-
to escenográfico de los grandes espacios y
las sorpresas al espectador toman carta de
naturaleza en los nuevos jardines de la mano
de unos creadores, que al tiempo que arqui-
tectos son también paisajistas, pintores y
escultores. Villa Reale di Castello, propiedad
de los Medici, erigida bajo el patronazgo de
Cosimo I primer Gran Duque de la Toscana,
está considerado como una de las primeras
muestras de este arte renovado.
El grandioso diseño de las terrazas dando
una impresión unitaria, la multiplicidad de las
vistas, la armoniosa dimensión del palacio, el
desarrollo equilibrado y pleno de los motivos
ornamentales, los amplios parterres rodea-
dos de setos, la disposición de numerosas de
fuentes y esculturas, la presencia de un “oran-
gerie” para albergar una rica colección de cítri-
cos que en el periodo estival son expuestos al
exterior como muestra de alarde exótico, los
sombreados túneles entre el bosque... Los ci-
preses ocupan dos posiciones principales, la
primera en la entrada junto al palacio, la se-
gunda frente a la “Fuente del Invierno”.
Agios Nikolaos Cypress
Cupressus sempervirens L.
Kathikas – Cyprus
La península Akamas es una sierra pobla-
da de bosques de sabinas y pinos donde
se conservan algunas de las últimas pla-
yas vírgenes de la isla de Chipre. Cuenta la
leyenda que Afrodita, diosa del amor y la
belleza griega, nació de la espuma del mar.
Y en Akamas se encuentran los Baños de
Afrodita, un fino manantial que desciende
por los acantilados hasta penetrar en una
gruta oculta entre higueras y adelfas. Este
espacio natural acoge una amplia muestra
de flora y fauna protegida entre la que se
encuentra la tortuga verde marina Chelonia
mydas, la tortuga boba Caretta caretta, el
lepidóptero Callimorpha quadripunctaria y
plantas como Centaurea akamantis, Crepis
pusilla, Ophrys kotschyi, Phlomis cypria, Tu-
lipa cypria, así como siete mamíferos y más
de 154 aves.
El nombre de la isla “Chipre” se ha relaciona-
do con la presencia de Ciprés entre su flora.
Sin embargo, en la actualidad no existen for-
maciones naturales de la especie. Los dos
ejemplares más destacados de la isla son el
Ciprés de Nisou y el de San Nicolás. Este
último y según cuenta la leyenda está rela-
cionado con la presencia del santo en la isla,
tiene un perímetro de tronco de 4,35 m. y
alcanza una altura de 14 m.
Abarqu Cypress
Cupressus sempervirens L.
Abarqu – Iran
Las áreas montañosas de oriente medio,
desde los Montes Taurus en la penínsu-
la de Anatolia a la zona noroccidental del
subcontinente indio en el Valle del Indo,
constituye la principal área potencial de
distribución del ciprés. De esta región cabe
destacar la referencia histórica de Alexan-
der Von Humboldt, que siguiendo los pasos
del geógrafo árabe Al Idrisi en el siglo XI,
propuso que el ciprés tenía su centro de
origen en Afganistán, donde crecían ejem-
plares gigantescos. Un testimonio elocuen-
te de la presencia de cipreses milenarios
en esta región es el Ciprés de Abarqu en
Irán. Con más de 14 metros de perímetro de
tronco y datado con más de 4.000 años de
edad, este acogedor ciprés ha sido centro
de encuentro de las caravanas que comuni-
can oriente y occidente.
Pietro Della Valle en 1621 relata en una carta
de viaje la impresión que le produjo el ciprés
de Abarqu “Nell’entrar della Terra: da una
banda, vi è piantato un cipresso molto an-
noso, il più grande, che io abbia mai veduto
in vita mia”. “ … i rami più bassi, si stendono
lontano dal tronco pero ogni parte atronó,
e conforme io misurai, da quindici passi de
miei. L’altezza, corrisponde alla grossezza:
ma non è di forma piramidale, come sogliono
essere i cipressi di ordinario. Alla grandezza,
mostra di essere albero antico assai, i Maho-
mettani l’hanno in gran divotione”.
San Anton Gardens
Tetraclinis articulata (Vahl) Masters
Cupressus sempervirens L.
Malta
La exuberancia, diversidad y frescura que
muestra la vegetación de San Anton Gar-
dens, contrasta con la aridez y deforestación
que muestra el conjunto de islas en Malta.
El insigne profesor John Borg, recogió en un
trabajo de 1933 algunos de los árboles más
viejos del paisaje donde menciono diferen-
tes grupos de cipreses. Destacando dos ci-
preses piramidales muy ancianos plantados
cerca del monumento del Arch en La Valle-
tta, que podrían remontarse a la época del
Gran Maestro de Paula entre 1623 – 1636, y
los de San Anton Gardens.
El araar o azouca en lengua Tamazight, Te-
traclinis articulata es una especie endémica
del norte de África, donde las poblaciones
naturales están muy castigadas por la ex-
plotación de su preciada madera. Pertenece
a una antigua línea filogenética de la familia
de las Cupressaceae, y tiene a los géneros
vecinos más próximos en Sud-África, Aus-
tralia, Nueva Caledonia y Nueva Guinea, que
indican el arcaísmo de su origen. Especie en
peligro de extinción en Europa, ya que las
dos únicas representaciones residuales se
encuentran en el este de la Península Ibérica
y en Malta, formadas por individuos aisla-
dos. En el norte de África se dan las mejores
representaciones de la especie.
Stone Pine
Pinus pinea L.
Sardinia – Italy
Doñana National Park – Spain
El pino piñonero se distribuye por los pisos
de vegetación termo-meso-mediterráneos
de bioclima húmedo y sub-húmedo, puede
alcanzar altitudes máximas en el Líbano has-
ta los 1.800 m. Prefiere los suelos sueltos,
arenosos, o de ambiente dunar, con el nivel
freático subyacente. La ausencia de forma-
ciones naturales maduras, la presencia dis-
continua y fragmentada de las poblaciones y
una diversidad genética reducida, hace que
resulte difícil establecer su área original. La
presencia de restos antracológicos en yaci-
mientos arqueológicos en sur de la península
Ibérica datados entre 10.000 y 20.000 años,
y de polen en turberas en épocas anteriores,
indicarían la espontaneidad de la especie en
esta zona.
Se considera que muchas de las poblacio-
nes del mediterráneo occidental podrían
provenir de la expansión que los Etruscos
llevaron a cabo en Italia, y que posterior-
mente los Romanos trasladaron a toda su
área de influencia, dado el valor alimenticio y
culinario de sus piñones.
Cycas of San Anton Gardens
Cycas rumphii Miq.
San Anton Gardens – Malta
El palacio, y especialmente los jardines de
Sant Anton, han sido testigos desde hace
500 años del avance de la historia natural, la
agricultura y la jardinería en la isla. En entre
los individuos más destacables del jardín
destacan ejemplares de Ficus benghalensis,
Araucaria heterophylla, Araucaria columna-
ris, Nolina longifolia, Sapindus indica, So-
phora secundiflora, Paulownia tomentosa,
Washingtonia robusta, Phoenix canarien-
sis, Phoenix dactylifera, Pinus canariensis,
Erythrina variegata, Olea europaea, Carya
illinoinensis, Grevillea robusta, Paliurus spi-
na-christi o Tipuana tipu.
Cycas rumphii es originaria de las áreas tro-
picales de Indonesia y Malasia donde forma
parte de las comunidades y los bosques
primarios lluviosos de las áreas costeras.
Participa en la estabilización de las dunas
formadas por la blanca arena de coral. Sue-
len presentar un tronco arborescente erecto,
en ocasiones ramificado, que puede supe-
rar los más de diez metros de altura. En los
últimos 50 años se ha perdido el 20 % del
hábitat de la especie.
Dragon Tree
Dracaena draco L.
Ravine of Alonso – Canary Islands – Spain
Ajuda Botanical Garden - Portugal
El nombre popular de árbol dragón o drago,
Dracaena draco resulta fácil de entender al
contemplar ejemplares adultos: las extraor-
dinarias dimensiones, la secuenciada y si-
nuosa ramificación dicotómica, las raíces
aéreas que brotan de las ramas, las ator-
mentadas rugosidades del tronco, su fina
corteza y la “sangre” roja que brota cuando
se le hiere le confieren una aspecto prehis-
tórico innegable. Lo que ha llevado a con-
siderarlos como los seres vivos más viejos
del planeta. Especie endémica de la región
macaronésica se distribuye en las Islas Ca-
narias, Madeira y Cabo Verde. Hace unos
años se ha descrito una población relíctica
de dragos en el Anti Atlas occidental marro-
quí, sobre la cara norte de los Jbels Imzi y
Adad Medni creciendo en roquedos y gar-
gantas prácticamente inaccesibles.
En las Islas Canarias crece preferentemente
desde el nivel del mar hasta 400 m. por lo
que su área natural potencial de distribución
es muy extensa. Sin embargo las poblacio-
nes silvestres son extremadamente escasas,
en la isla de Gran Canaria es muy raro, en
Lanzarote ha desaparecido, en el Hierro se
conocen tres dragos viejos, en la Gomera
únicamente un adulto, en Tenerife está con-
finado a barrancos, zonas escarpadas y cor-
tados rocosos. El comercio de la resina de
dragón desde la más remota antigüedad, el
uso de sus hojas como forraje para el ga-
nado, el sobre pastoreo, el uso de las hojas
para la obtención de fibras con las elaborar
cuerdas, la extensión de la agricultura, y la
alteración y destrucción de su hábitat por
las urbanizaciones han llevado a la especie a
una situación crítica.
Chilean Wine Palm & Yucca
Jubaea chilensis (Molina) Baill.
Pisa Botanical Garden – Italy
Yucca filifera Chabaud
Valencia Botanical Garden – Spain
Jubaea constituye un género monoespecífi-
co endémico de Chile. Su hábitat natural se
sitúa entre los 32 y 35 grados de latitud Sur,
desde el nivel del mar hasta más de 1.300
m de altitud. En la actualidad únicamente
existen entre 111.000 y 125.000 individuos,
concentrados especialmente en dos secto-
res, Ocoa con unas 70.000 y Cocalan con
35.000. Se estima que estas cifras se co-
349 n
 rresponden con el 2.5 % de las que existían
hace unos doscientos años. Charles Darwin
en 1832 indico que varios cientos de miles
crecían en la zona de Valparaíso, de las que
medio siglo después solo quedaban unos
pocos centenares. La extracción del vino de
palma, para lo que se abate el ejemplar, la
extensión de la agricultura y la ganadería in-
tensiva, han llevado a la especie al borde de
la extinción.
Con el fin de albergar las plantas medicina-
les como complemento práctico asociado a
los estudios de medicina, en 1543 se crea el
primer jardín botánico en Pisa. Seguirían su
ejemplo las incipientes universidades italia-
nas renacentistas de Padua, Florencia o Bo-
lonia y en Europa las de Zúrich, Montpellier,
Utrecht y París. Dos magníficos ejemplares de
palma chilena presiden el jardín y atestiguan
el interés de los botánicos y exploradores ita-
lianos por las palmeras. El jardín botánico de
Valencia alberga una extraordinario ejemplar
de Yuca originaria de México que alcanza 12
m de altura, 10 m de diámetro de copa y más
de 9 m de perímetro de tronco en la base.
Palmera Imperial
Phoenix dactylifera L.
Palmeral of Elche – Spain
El cultivo de la palmera datilera se remonta
a los orígenes de la agricultura en Oriente
Medio hace más de 6.000 años. Desde en-
tonces no ha hecho más que de extenderse
por los países del sur del mediterráneo. Pli-
nio el Viejo en el siglo I relata la presencia de
palmeras con fruto en las costas levantinas
de la península Ibérica. Cuando los árabes
llegaron a estas tierras en el siglo VII, los pal-
merales ya existían, pero su dominio en este
cultivo potencio su difusión. En la actualidad
en torno a 200.000 palmeras forman el pal-
meral histórico de Elche declarado Patrimo-
nio de la Humanidad por la ONU. Recono-
ciendo su valor universal como ejemplo de
transferencia de un paisaje característico del
Norte de África a Europa.
Los palmerales europeos de Elche, Orihuela,
Alicante, Bordighera y Vai, eran considera-
dos hasta hace unos años libres de plagas
y enfermedades graves. Pero en la actuali-
n 350
dad se encuentran gravemente amenazados
ante el avance imparable de la plaga del pi-
cudo rojo.
La Palmera Imperial es un ejemplar macho,
al que le brotaron varios hijuelos del tronco
o “Ulls” en forma de candelabro confiriéndo-
le un porte singular. Cuenta la tradición que
en 1894 visito la ciudad la Emperatriz Sissi,
quedando maravillada por la belleza y fuerza
del ejemplar, a la que debe su nombre. “Pal-
meral of Elche” World Heritage Site.
Horse Chestnut
Aesculus hippocastanum L.
The Retiro Gardens – Spain
Especie del mediterráneo oriental, habita de
forma natural en las montañas del norte de
Grecia, Albania y Bulgaria. Se presenta en el
piso supra-mediterráneo con la asociación
Ostryo-Carpinion, creciendo junto a taxones
como Abies cephalonica y Abies borisii-regis.
Al parecer fue introducido en Viena a me-
diados del siglo XVI, para posteriormente
difundirse por el resto de Europa, llegando a
Paris en el año 1615. Desde entonces paso
a formar parte de los jardines centro-eu-
ropeos gracias a sus numerosas virtudes:
llamativa floración estival en racimos termi-
nales de color blanco-rosado, hojas digita-
das de gran tamaño, copa frondosa, fruto
grueso de aspecto similar a las castañas y
un poderoso estallido otoñal multicolor. El
epíteto que da nombre a la especie provie-
ne del uso que se hizo de sus semillas como
tratamiento de las enfermedades respirato-
rias de los equinos.
Castagno dei Cento Cavalli
Castanea sativa Mill.
Sant’Alfio – Sicily – Italy
El castaño es un árbol extendido por la acti-
vidad humana desde la más remota antigüe-
dad, lo que hace difícil establecer su área
natural. Se considera originario de la región
del norte de la península de Anatolia y el mar
Negro, desde donde habría expandido por
centro Europa así como en el oeste del Me-
diterráneo y norte de África, para la explota-
ción forestal y la producción de fruto. Apare-
ce en cuatro regiones biogeográficas de la
Unión Europea: alpina, atlántica, continental
y mediterránea.
Cuenta la leyenda que en el siglo XVI, y bajo
este castaño situado a las faldas del Etna se
resguardaron de una tormenta los cien ca-
balleros, y sus correspondientes monturas,
que formaban el sequito de la reina Juana
de Aragón y de Castilla, de Nápoles y Sicilia.
El castaño de los cien caballos está forma-
do por tres gruesos troncos que en conjunto
superan los 55 metros de perímetro, lo que
lo convierte en uno de los árboles de tron-
co más grueso del mundo, estimándose su
edad en unos 2.000 años. Hace unos años
se le detecto el ataque de un cinípido de
origen asiático Dryocosmus kuriphilus y de
chancro del castaño Cryphonectria parasíti-
ca. No lejos de él se encuentra el Castaño
de la Nave, otro monstruoso ejemplar de un
solo tronco que supera los 23 metros de pe-
rímetro.
Gayatonero
Celtis australis L.
Psammodromus hispanicus Fitzinger
Monastery of Sant Jeroni de Cotalba – Spain
Especie de distribución circunmediterránea,
se sitúa preferentemente en los pisos ter-
mo-meso-mediterráneo. Se integra en las
formaciones de bosques esclerófilos, ligado
a los ambientes termo-hidrófilos, en situa-
ción sub-rupícola y en bosques de ribera.
Las formaciones presentan una distribución
dispersa, en forma de pequeños grupos o
aislada. Se asocia en el mediterráneo oc-
cidental a Quercus suber, Quercus faginea,
Acer campestre, Acer granatense, Viburnum
tinus, Crataegus monogyna, Amelanchier
ovalis. El fruto en forma de drupa supone
una fuente de alimento importante para la
fauna avícola en los meses finales del otoño,
que actúan de dispersores.
Plantado en los márgenes de cultivo y en las
casas de campo para la fabricación de man-
gos y utensilios de madera para las herra-
mientas del campo, dio lugar a una industria
artesanal tradicional que aún persiste en la
comarca del Valle de Ayora-Cofrentes, en la
provincia de Valencia en España, donde a los
almeces se les denomina “Gayatoneros”. Los
gruesos troncos plagados de oquedades que
se forman al ser recepados cada 7 a 10 años,
son el hogar, el refugio y la fuente de alimento
para una gran variedad de vida silvestre.
Etna Broom
Genista aetnensis (Raf. ex Biv.) DC.
Mount Etna – Sicily – Italy
Las coladas volcánicas del Etna constituyen
un hábitat especialmente difícil para reinsta-
lación de formaciones boscosas. En el me-
jor de los casos trascurrirán 15 años hasta
se asienten los primeros líquenes, 30 años
para los musgos, y 100 años para las co-
munidades vegetales leñosas pioneras, en-
tre las que destacan dos endemismos de la
isla la Genista aetnensis y Betula aetnensis.
Entre nuevas erupciones, lluvias de cenizas,
humaredas de gases tóxicos y nevadas in-
vernales, da comienzo la colonización con
nuevas ecounidades forestales que podrán
evolucionar hasta la instalación de las for-
maciones Querco-Fagetea y Rumici-Astra-
galetea.
La genista del Etna plantada en un jardín
en el municipio de Milo presenta un grueso
tronco doble donde cada uno de ellos al-
canza los 2 m de perímetro, la copa se eleva
hasta los 12 m y el diámetro de copa llega a
los 18 m.
Persian Turpentine Tree
Pistacia atlantica Desf.
Kiti – Cyprus
El almacigo es una especie arbórea que se
distribuye por el sur y el oeste del medite-
rráneo, abunda en el Magreb, está presente
en la cadena Cirenaica, Oriente Medio, la
costa oeste de Anatolia y en Chipre y Cana-
rias. Muestra una gran amplitud ecológica
y plasticidad para adaptarse a diferentes
ambientes, teniendo influencias y cone-
xiones con la flora macaronésica, pre-de-
sértica y mediterránea. Forma agrupacio-
nes con Olea europaea, Ceratonia siliqua,
Tetraclinis articulata, Juniperus turbinata,
Ziziphus lotus, Pistacia khinjuk, Amygdalus
communis subsp. microphylla, Amygdalus
lycioides, Amygdalus orientalis, Amygda-
lus arabica, Amygdalus webbii, Amygda-
lus graeca, Prunus microcarpa, así como
otros representantes de la familia de las
Rosaceae, como Prunus, Crataegus, Pyrus,
Rosa, Rhamnus. En las Islas Canarias, don-
de prácticamente se da por desaparecido
en algunas islas, aparece con Tamarix ca-
nariensis, Phoenix canariensis, Dracaena
draco, Juniperus phoenicea, Olea europaea
subsp. cerasiformis, Pistacia lentiscus, Vis-
nea mocanera, Maytenus canariensis, Side-
roxylon marmulana.
U listincu
Pistacia lentiscus L.
Ghisonaccia – Corsica – France
Este ejemplar fue descubierto entre la ma-
quia cuando la propietaria llevó a cabo tra-
bajos de desbroce de la parcela. Fue de-
clarado Árbol del Año 2011 en Francia. El
lentisco tiene un perímetro de tronco de 2,30
m una altura de 7 m y ocupa una superficie
de 80 m2.
El lentisco es una especie integrante del
bosque termófilo que se presenta prefe-
rentemente en los pisos de vegetación ter-
mo y meso-mediterráneo. De distribución
circum-mediterránea, forma bosques muy
diversificados desde el punto de vista es-
tructural, acompañado de Arbutus unedo,
Celtis australis, Ceratonia siliqua, Cercis
siliquastrum, Erica arborea, Laurus nobilis,
Myrtus communis, Olea europaea, Pinus pi-
nea, Quercus coccifera, Ramnus alaternus
entre otras.
Los frutos del lentisco atraen a diferentes
tipos de aves entre las que destaca Sylvia
spp., que los consumen y contribuyen a su
dispersión. Por su parte las hojas se prote-
gen de los herbívoros incrementando el con-
tenido de fenoles en las hojas más jóvenes
y tambien a lo largo del invierno, cuando el
estrato herbáceo es más escaso.
Vlatos Oriental Plane
Platanus orientalis L.
Crete – Greece
El plátano de sombra es una de las especies
dominantes de las formaciones de bosques
riparios en la península Balcánica, Oriente
Próximo, el sur de Italia, Sicilia, Chipre y Creta.
Crece desde el nivel del mar hasta los 1.500 m
de altitud, mostrando una gran amplitud eco-
lógica, aunque sus emplazamientos preferidos
son los cauces de los ríos. Distribuido desde
la Antigüedad por la calidad de su sombra en
fuentes, jardines y alineaciones. Plátano de
Vlatos perímetro de tronco 26,40 m.
Aleppo Oak
Quercus infectoria Oliv.
Kampos – Cyprus
Los bosques más extensos de robles ca-
ducifolios del oeste del mediterráneo están
formados principalmente por dos especies
polimorfas Quercus ithaburensis y Quercus
infectoria. La primera es extiende hasta el
sur de Italia, la segunda es más abundante
en la península de Anatolia y las montañas
de Oriente Próximo, con poblaciones en las
islas orientales del mar Egeo y en Chipre. Se
presenta en formaciones forestales del piso
supra-mediterráneo y bioclima sub-húmedo
y húmedo reunidas en la unidad Quercion
infectoriae caracterizado por la presencia de
Asperula libanotica, Veronica stenobotrys,
Hypericum lanuginosum, Tamus orientalis,
Quercus coccifera subsp. calliprinos, Pinus
brutia, Allium trifoliatum, Ostrya carpinifolia,
Quercus alnifolia, Cupressus sempervirens,
Quercus brachyphylla, Arbutus andrachne,
Acer syriacum, Fontanesia phillyreoides,
Aristolochia altissima, Cyclamen persicum
Carvalleda de Tragamón
Quercus robur L.
Atlantic Botanical Garden of Gijón - Spain
El roble albar es una especie característica
de los bosques templados europeos que en-
contró refugio en el área circunmediterránea
durante el máximo glaciar de la era Würm.
En la actualidad se encuentra distribuida por
la mayor parte de Europa y Asia occidental,
351 n

mientras que en la península Ibérica perma-
nece más ligada a las zonas con influencia
Atlántica.
Chaparral do Mendoça Cork Oak
Quercus suber L.
Marateca – Portugal
La obtención del corcho ha supuesto una
garantía de conservación para las forma-
ciones de alcornoques. Se estima que la
superficie ocupada se sitúa en algo menos
de 2 millones de ha, siendo Portugal, Argelia,
España y Marruecos los principales produc-
tores. La extracción del corcho del árbol se
lleva a cabo cada 7 o 15 años dependiendo
de las zonas, cuanto más seco es el clima
el corcho es de mejor calidad, pero su pro-
ducción es más lenta. La operación puede
llevarse a cabo a lo largo de toda la vida del
árbol, aunque debe evitarse en los ejempla-
res más ancianos, pues les causa un estrés
suplementario que puede poner en peligro
sus vidas.
Durante la extracción se separa el corcho de
la casca, esta última es una capa de extraor-
dinaria importancia ya que es la que conserva
la capacidad de regenerar la nueva corteza,
además de contener y preservar el cambium
para que el árbol pueda seguir viviendo. La
casca tiene un alto contenido en taninos,
que se han utilizado tradicionalmente como
curtientes y colorantes. Se tienen datos que
muestran como entre los siglos XVII y princi-
pios del XX en el sur de España, Marruecos
y las islas de Cerdeña, Córcega y Sicilia se
destruyeron vastísimas extensiones de alcor-
noques para este fin. Esta actividad sería una
n 352
de las razones que explicarían el brusco des-
censo de estas masas en la región. El alcor-
noque de Chaparral do Mendoça en Portugal
es considerado uno de los más productivos
del mundo, presenta un diámetro de copa de
30 m y un perímetro de tronco de más de 5 m
Smallflower Tamarisk
Tamarix parviflora DC.
Agios Athanasios Sklavopoula – Crete –
Greece.
El género Tamarix reúne a un centenar de
especies de ambientes halo-hidrófilos, re-
partidas por las regiones templadas y cáli-
das de Europa, oeste de Asia y el norte de
África. La mayor diversidad de especies se
da en la región irano-turca y el norte de Áfri-
ca donde algunos taxones se integran en la
vegetación saharo-arabiga de las sabanas
formando parte del paisaje desértico y du-
nar. Asociados a las formaciones de agua
dulce suelen aparecen los taxones Tamarix
africana, Tamarix gallica, junto a Salix alba,
Salix triandra, Salix pedicellata, Salix atroci-
nerea, Salix purpurea, Populus alba, Populus
nigra, Fraxinus angustifolia, Laurus nobilis,
Celtis australis, Prunus lusitanica, Nerium
oleander. Por su parte Tamarix canariensis,
Tamarix boveana y Tamarix balansae mues-
tran una mayor preferencia por los ambien-
tes sub-halófitos.
Tamarix parviflora originario del mediterráneo
oriental y el norte de África, así como otras
especies del grupo, pueden tomar portes
arbóreos y adquirir dimensiones extraordina-
rias. Se ha utilizado en jardinería en el medite-
rráneo oriental donde se ha naturalizado.
Pròleg
Alfonso Rus Terol
President Diputació de València
La Nostra Responsabilitat amb el Territori
Les diputacions provincials com la que jo
presidisc, la de València, han crescut en les
seues competències i responsabilitats en la
mesura en què han hagut de donar resposta
als problemes que des dels pobles de la pro-
víncia anaven arribant-li. Han sigut les dipu-
tacions una espècie de solució a les neces-
sitats que els veïns dels pobles més menuts
han plantejat al llarg dels segles.
Després de dos-cents anys d’existència, es-
tes demandes i estes realitats han configurat
esta administració polifacètica, que ha de-
mostrat que es manté en uns nivells de ges-
tió més que acceptables i que respon a les
inquietuds de la societat.
Una d’elles, ningú no ho pot discutir, és
atendre el nostre medi ambient com una font
de bellesa i també de riquesa. Va haver-hi un
moment en què la societat, en la mesura en
què es feia més rica, va tornar la seua mirada
als recursos naturals per a tractar de retor-
nar-li les moltes aportacions que ens dóna
sense demanar res a canvi.
Una cosa en la qual no havíem caigut o que
quasi ningú no havia tingut en compte va ser
que la fortalesa, precisament, d’esta natura-
lesa té la seua màxima expressió en el que
s’ha acordat anomenar arbres monumen-
tals, tant al camp obert, com en l’agricultu-
ra o en la jardineria. Estos arbres gegants i
Valencian Translation
ARBRES MONUMENTALS Y BOSCOS MADURS,
AMENAÇATS EN EL PAISATGE MEDITERRANI
«majors» mantenen viva la memòria, trans-
meten les vivències dels nostres pobles i de
la nostra història popular amb una especta-
cularitat que hauríem de conservar sempre i
en qualsevol lloc.
Des d’esta necessitat i, també, des d’esta
sensibilitat va nàixer el Departament d’Ar-
bres Monumentals, un departament pioner a
Espanya que ara compleix vint anys i la tra-
jectòria dels quals vol formar part ara de les
aportacions que fem des de la Diputació de
València al projecte europeu «CypFire: Bar-
reres verdes de xiprer contra l’incendi: una
solució factible, ecològica i econòmica per
a salvaguardar les regions mediterrànies»
(2010-2013), cofinançat amb Fons FEDER
del Programa de Cooperació Territorial MED
de la Unió Europea.
En la Diputació ens sentim un poc «monu-
mentals», si se’m permet la vanitat, però
des del punt de vista històric i geogràfic. Els
nostres servicis, els nostres compromisos
es troben arrelats des de fa dos-cents anys
entre la gent, els pobles i les geografies re-
còndites i amb ells hem crescut i, després de
dos segles, ens sentim forts.
Per a nosaltres, el fet de poder impulsar to-
tes les iniciatives que se’ns plantegen des
d’este departament, forma part del que
podem anomenar la nostra responsabilitat
social corporativa, la nostra responsabilitat
amb el nostre territori.
Presentació
Paolo Raddi
Coordinador del Projecte CypFire
Institut de Protecció de les Plantes del CNR,
Florència.
“Barreres de Xiprer: una Mesura Preven-
tiva i Econòmica Contra els Incendis Fo-
restals”
El clima en el sud d’Europa és principalment
mediterrani, caracteritzat per estius caloro-
sos, secs i prolongats i per hiverns humits.
Una orografia abrupta i sòls pobres són
característiques comunes en este territori,
mentre que la vegetació que l’habita és típi-
cament sempre verda, tolerant a la sequera
i pirofítica. Estes condicions ambientals fan
que els països siguen molt vulnerables als
incendis forestals. D’altra banda, les tendèn-
cies socioeconòmiques i demogràfiques que
han prevalgut en les zones rurals dels països
del Mediterrani durant les últimes dècades
augmenten la vulnerabilitat al foc. Una part
de les terres agrícoles de producció margi-
nal han sigut, i estan sent, transformades
en plantacions forestals o abandonades als
processos naturals (vegetació arbustiva i
boscos) generant un paisatge més suscepti-
ble a la propagació d’incendis forestals.
Durant els últims 30 anys (Forest Fires in Eu-
rope, 2010) els incendis a Portugal, Espanya,
França, Itàlia i Grècia han afectat una super-
fície de 475.000 ha a l’any, que es correspon
amb l’1 % de la superfície forestal dels cinc
països. A més, el nombre total d’incendis
anuals produïts en estos cinc països arriba
a una mitjana de 50.000.
353 n
 És evident que la gestió dels incendis fores-
tals en el sud d’Europa és un tema candent,
a la qual cosa cal afegir l’amenaça del canvi
climàtic que empitjorarà el problema. Este
risc s’incrementa en la Regió Mediterrània,
amb un clima més calorós i dessecant que
prolonga la duració de la temporada i la fre-
qüència d’incendis. Atés que les temperatu-
res podrien pujar en el futur, les qüestions
relacionades amb la prevenció d’incendis
han de ser considerades com una prioritat
europea. En l’actualitat el problema de la
prevenció d’incendis s’aborda atenent a les
consideracions metodològiques vinculades
a les diferents legislacions nacionals i als
plans de gestió forestal.
És necessari contribuir a tindre una planifi-
cació europea comuna per a previndre els
incendis forestals que puguen superar els
diferents obstacles nacionals, i establir vin-
cles entre els organismes d’investigació i les
parts interessades que treballen en la silvi-
cultura i en la gestió forestal.
Actualment, el nombre d’incendis i les hec-
tàrees de superfície cremada s’incrementen
any rere any i per això hem de preguntar-nos
què estem fent malament després de dè-
cades d’investigació en les causes dels
incendis i després d’haver-hi invertit tant
d’esforç en la prevenció i control en l’àmbit
regional, nacional i europeu. Les dades ne-
gatives (nombre d’incendis/any i superfície
cremada en ha/any) exigixen nous estudis i
enfocaments innovadors per mitjà de l’ús de
vegetació arbòria específica i noves tècni-
ques per a previndre l’inici i propagació dels
incendis de superfície.
Les “Barreres de xiprer: una mesura preven-
tiva i econòmica contra els incendis fores-
tals” està basada en: 1) l’ús d’unes quantes
files de clons de xiprer, caracteritzats per ser
resistents al xancre i per presentar una for-
ma de la copa particular (les branques són
llargues, primes i perpendiculars al tronc) i
2) en diferents estudis i investigacions ex-
perimentals i/o consideracions fetes en el
Seminari de Xiprers celebrat a València (se-
tembre 2012), on es van mostrar els avantat-
ges i desavantatges del “sistema xiprer” en
el control dels incendis de superfície, en la
protecció del sòl i en l’economia rural.
n 354
M’agradaria agrair al P.O.Med, que ha finan-
çat el projecte CypFire, com es mostra més
avant, com també als socis que han parti-
cipat activament en el projecte, els grups
d’interés - propietaris forestals i gestors,
planificadors del territori, bombers, respon-
sables polítics, els sectors empresarials,
associacions de desenrotllament rural i ciu-
tadans – que sovint estan poc familiaritzats
amb l’ecologia forestal, la dinàmica del foc i
el coneixement del bosc.
Atés que la comunicació, l’intercanvi d’infor-
mació i la disseminació són de gran interés
i una prioritat per a millorar la problemàtica
lligada als incendis, el projecte CypFire ha
portat, i du a terme, accions específiques
de disseminació dels resultats obtinguts i
de bones pràctiques, com són les visites als
camps experimentals per a mostrar l’efecti-
vitat de la solució proposada, l’organització
de cursos de perfeccionament, cursos de
formació, dos Escoles d’Estiu Internacio-
nals, com també nombrosos tallers i semi-
naris.
L’objectiu principal de la disseminació és co-
néixer les consideracions positives i negati-
ves dels diferents participants en la solució
proposada, en comparació amb els mètodes
actualment existents en la prevenció i con-
trol dels incendis.
Els participants del projecte CypFire estan
convençuts, a través de les dades experi-
mentals obtingudes, que la proposta “verda”
de barrera de xiprer és factible, més econò-
mica i ecològica que les mesures que s’uti-
litzen contra els incendis, contribuint d’esta
manera a la preservació de la riquesa natural
i de la biodiversitat dels arbres monumen-
tals, boscos madurs, paisatges agrícoles
arborats i jardins.
Introducció
Bernabé Moya
Director del Departament d’Arbres Monu-
mentals
Imelsa – Diputació de València
La Regió Mediterrània, Punt Calent de Bi-
odiversitat
La necessitat de protegir els boscos i la bi-
odiversitat ha rebut en les últimes dècades
una atenció política i social sense prece-
dents. L’interés creixent pels arbres té molt
a veure amb la preocupació pel futur i el
benestar de la Humanitat. I amb un fet in-
qüestionable: les accions dirigides a la seua
conservació efectiva avancen a un ritme
desproporcionadament més lent que la des-
trucció que dels boscos i arbres madurs del
Planeta.
Entre les iniciatives europees cal destacar
l’aprovació de la Directiva Hàbitats, de la qual
es commemora el 20 aniversari, que ha do-
nat lloc a la creació de la major xarxa mundial
d’espais naturals protegits, la xarxa Natura
2000. Els resultats quant al número i diversitat
d’hàbitats i d’espècies de flora i fauna prote-
gits han sigut prometedors, però queda molt
per avançar. Únicament el 17 % dels hàbitats
i espècies i l’11 % dels ecosistemes clau pro-
tegits per la legislació europea es troben en
un estat de conservació favorable. Al que cal
afegir la falta de reconeixement i empara ju-
rídica específica per als arbres monumentals,
els boscos madurs, els arbres agrícoles mul-
ticentenaris i els més emblemàtics paisatges
arborats de la Unió Europea.
La protecció de la biodiversitat és una neces-
sitat, però també un objectiu de futur, integrat
en l’Estratègia Europa 2020. Amb ella es pre-
tén contribuir a una economia més eficient
en l’ús dels recursos naturals propis i reduir la
dependència exterior; mitigar els problemes
ambientals relacionats amb el canvi climàtic i
la desertització; mantindre la fertilitat i produc-
tivitat dels ecosistemes agrícoles i forestals;
liderar la investigació i la innovació basada en
la conservació de la biodiversitat; la restauració
dels ecosistemes i infraestructures verdes i les
seues aplicacions tecnològiques, i la creació de
noves competències, ocupacions i oportunitats
de desenrotllament. Es calcula que per a l’any
2050 les possibilitats de negoci derivades de
la inversió en biodiversitat arribaran a una xifra
entre els dos i sis bilions d’euros en tot el món.
Per la seua banda, l’Assemblea General de
les Nacions Unides va declarar el 2011 “Any
Internacional dels Boscos”. Amb l’objectiu
d’establir un consens mundial respecte a
l’ordenació, la conservació i el desenrotlla-
ment sostenible de tots els tipus de boscos
i els arbres situats fora d’ells. Reconeixent
el seu paper transcendental per a assolir
els objectius marcats en el Conveni sobre la
Diversitat Biològica, la Convenció Marc so-
bre el Canvi Climàtic, la Convenció de Lluita
contra la Desertificació, i contribuir significa-
tivament a l’èxit dels Objectius de Desenrot-
llament del Mil·lenni. Les dades oferides per
la FAO sobre la pèrdua de biodiversitat són
preocupants: el ritme d’extinció de les espè-
cies a causa de l’activitat humana multiplica
entre 100 i 1.000 el ritme natural; el 60 %
dels ecosistemes naturals estan degradats o
s’utilitzen de forma insostenible; des de l’any
1990 s’ha perdut el 75 % de la diversitat ge-
nètica de les plantes cultivades i cada any
desapareixen 13 milions d’hectàrees de bos-
cos en el món. Per a millorar esta situació,
l’ONU ha instituït la celebració anual del “Dia
Internacional dels Boscos” cada 21 de març.
D’altra banda, enguany es complix el 40
aniversari de la Convenció sobre el Comerç
Internacional d’Espècies Amenaçades de
Flora i Fauna Silvestres (CITES) que té com
a objectiu supervisar, establir mecanismes i
controls per a què no es produïsquen abu-
sos en l’explotació d’espècies en perill d’ex-
tinció. La convenció ha sigut firmada per 177
països i ha permés protegir 5.000 espècies
d’animals i 29.000 de plantes en tot el món.
La destrucció dels boscos i la biodiversitat té
com a causa principal les actuacions huma-
nes. Una de les més destacades és l’incre-
ment dels anomenats Grans Incendis Fores-
tals (GIF), focs que calcinen superfícies des
de 500 ha a desenes de milers d’ha. Un risc
ambiental de primer orde que en el 95 % dels
casos té un origen, intencionat o accidental,
humà. Sinistres de dimensions incontrolables
que causen una gran alarma social; desespe-
ració, impotència i defuncions en els profes-
sionals de l’extinció i en la població afectada i
danys biològics, ecològics, econòmics i soci-
als inquantificables. Les dades arreplegades
per l’European Forest Fire Information Sys-
tem (EFFIS), en cinc països de la regió Medi-
terrània del sud d’Europa (Portugal, Espanya,
França, Itàlia i Grècia), mostren que durant el
període 1980 – 2009 es van produir més d’un
milió i mig d’incendis forestals, afectant una
superfície de 14,367 milions d’ha.
Per a ser efectius en la lluita contra el foc és
necessari impulsar la investigació en models
de gestió i restauració preventiva que contri-
buïsquen a la protecció activa i també a la re-
cuperació de les formacions vegetals del futur,
fent-les més resistents a les flames. Objectiu
del projecte europeu “CypFire: Barrières vertes
de cyprès contre l’incendie: unix solution faisa-
ble, écologique et économique pour sauvegar-
der les régions méditerranées” (2010 – 2013),
cofinançat amb Fons FEDER del Programa de
Cooperació Territorial MED de la Unió Euro-
pea. Els resultats aconseguits es mostren pro-
metedors, per la qual cosa és necessari conti-
nuar aprofundint en la investigació relacionada
amb la inflamabilitat i combustibilitat; valorar
l’adaptabilitat de les diferents varietats; establir
àrees pilot demostratives i avaluar el potencial
de desenrotllament econòmic en el sector vi-
verístic, ambiental i forestal. Les barreres de xi-
prer poden exercir una funció estratègica en la
millora de l’eficàcia i l’impacte paisatgístic dels
tallafocs tradicionals; optimitzar la protecció
en la interfase urbà – rural – forestal; reforçar la
seguretat en llocs d’especial protecció: elevat
risc, difícil accés, alt valor cultural i ambiental o
prioritat defensiva. I fomentar unes estructures
forestals i agrícoles més resistents a l’avanç
del foc, establint discontinuïtats i creant pai-
satges en mosaic i d’heterogeneïtat.
Detindre la pèrdua de biodiversitat, la de-
gradació dels servicis ecosistèmics i valorar
el potencial desenrotllament i benestar que
oferixen els arbres monumentals, els boscos
madurs, els arbres agrícoles centenaris i els
emblemàtics paisatges arborats del Mediter-
rani, d’Europa i del món és un dels objectius
d’esta obra. Les dades són demolidores: en
l’últim segle han desaparegut el 80 % d’ells i
la tendència en les últimes dècades és a aug-
mentar. Això mostra l’elevat grau d’indefensió
jurídica, la freqüència, permanència i intensi-
tat dels distints tipus d’amenaces, pressions
i pertorbacions i la falta de conservació que
patixen els arbres més vells del Planeta. No
sembla adequat continuar mantenint-los en
l’oblit, quan tant poden fer en benefici de
l’equilibri ecològic, la cultura i el desenrotlla-
ment social i econòmic de la Humanitat.
L’estratègia de la Unió Euro-
pea sobre la Biodiversitat 2020
i els Arbres Monumentals
Directiva Hàbitats
Els principis de la política comunitària en
l’àmbit del medi ambient, arreplegats en els
articles 130 R, S, T del Tractat de la Comuni-
tat Econòmica Europea, establixen la neces-
sitat de conservar, protegir i millorar la quali-
tat del medi ambient; la protecció de la salut
de les persones; la utilització prudent i ra-
cional dels recursos naturals; i el foment de
mesures a escala internacional destinades a
fer front als problemes ambientals regionals
i mundials. L’objectiu és d’aconseguir un ni-
vell de protecció basat en l’acció preventiva i
la correcció dels atemptats al medi ambient,
preferentment en la font mateixa. 
Basant-se en ells, i als compromisos inter-
nacionals adquirits, la Unió Europea ha de-
senrotllat un marc legislatiu mediambiental
ampli i integrat en diferents àmbits de la
seua política, i dels estats membres. Entre
els Destaquen el Conveni sobre Diversitat
Biològica, la Convenció Marc sobre el Can-
vi Climàtic, la Convenció de Lluita contra la
Desertificació, els Objectius de Desenrotlla-
ment del Mil·lenni, l’Estratègia per a un De-
senrotllament Sostenible , l’Estratègia per a
la Conservació de la Biodiversitat i la creació
de l’Agència Europea del Medi Ambient  
Entre les mesures de protecció adoptades
destaca la Directiva 2009/147/CE dedica-
da a la conservació de les aus silvestres i la
Directiva 92/43 relativa a la conservació dels
hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres,
també coneguda com “Directiva Hàbitats”. En
elles es considera com un objectiu essencial
d’interés general afavorir el manteniment de la
biodiversitat alhora que es tenen en compte
355 n
 les exigències econòmiques, socials, culturals,
regionals i locals. Al constatar que en el terri-
tori europeu els hàbitats naturals i semi-natu-
rals continuen degradant-se i que un nombre
creixent d’espècies silvestres estan greument
amenaçades, i amb això un futur d’oportuni-
tats i prosperitat per a la Comunitat.
Natura 2000
Per a garantir el restabliment, la supervivèn-
cia i el manteniment dels hàbitats naturals i
de les espècies d’interés comunitari en un
estat de conservació favorable a llarg termi-
ni, s’ha procedit al llarg dels últims vint anys
a designar zones especials de conservació,
creant una xarxa ecològica europea transna-
cional. La denominada Xarxa Natura 2000,
que integra les zones protegides com a Zo-
nes d’Especial Protecció per a les Aus, els
Llocs d’Importància Comunitària i les Zones
d’Especial Conservació. Consideren la ne-
cessitat de fomentar les polítiques d’ordena-
ció del territori i de desenrotllament, la gestió
dels elements del paisatge que revestixen
una importància fonamental per a la fauna
i flora silvestre, a la que cal afegir la cultura
i l’agro-biodiversitat. Esta última declaració
equival a una definició més que acceptable
del què es considera un arbre monumental.
Després de complir-se vint anys de l’aplicació
de la Directiva Hàbitats els resultats obtinguts
cal qualificar-los de favorables pel que fa a
la diversitat i superfície dels hàbitats i espè-
cies protegides en la Xarxa Natura 2000 i en
l’avanç en el coneixement de la biodiversitat.  ficis econòmics derivats de la biodiversi-
Però a pesar de les actuacions i inversions
dutes a terme, de la importància de la biodi-
versitat per al futur i benestar de la societat
i de la solidesa dels arguments econòmics a
favor de la conservació, les mesures adopta-
des no han sigut suficients per a contrarestar
la pèrdua de biodiversitat. Segons mostren
els informes i avaluacions de l’Agència Euro-
pea del Medi Ambient, es manté una tendèn-
cia constant a disminuir, continuen estant en
perill importants ecosistemes, les situació
de les poblacions és heterogènia en el seu
conjunt, algunes estan començant a recu-
perar-se però altres continuen minvant de
forma alarmant i este declivi afecta a la seua
vegada a espècies que abans eren comuns.
En este sentit cal afegir que són molts els
n 356
grups biològics, hàbitats i espècies en què
el coneixement sobre l’inventari, distribució
i estat de conservació continua sent parcial,
incomplet i poc objectiu. Únicament el 17 %
dels hàbitats i espècies i l’11 % dels eco-
sistemes clau protegits per la legislació eu-
ropea es troben en un estat de conservació
favorable.  establir una economia més eficient en l’ús dels
Els objectius fixats en la UE per a detindre la
pèrdua de biodiversitat en el període 2001
- 2010 no s’han complit. Una contínua i crei-
xent pressió associada als canvis en l’ús del
sòl, la sobreexplotació de la biodiversitat i
dels seus components, l’extensió d’espè-
cies exòtiques invasores, la contaminació i
el canvi climàtic són algunes de les seues
causes estructurals. Però també dificulta la
conservació el creixement de la població,
una insuficient sensibilitat social sobre les
conseqüències de la seua pèrdua, i que el
valor econòmic de la biodiversitat no es re-
flectisca en els processos de presa de deci-
sions. Els estudis sociològics indiquen que
un 85 % de la població desconeix l’existèn-
cia i el significat de la Xarxa Natura 2000, la
qual cosa ve a traduir-se en desinterés, quan
no en confrontació, limitant l’avanç dels ob-
jectius ambientals de la Unió Europea.
És una necessitat urgent prioritzar la millora
en la comunicació a la població europea del
valor de la Xarxa Natura 2000, traslladant
el seu interés en relació amb la qualitat de
vida i els beneficis econòmics.  Els bene-
tat provenen dels productes i servicis que
realitzen els ecosistemes en relació amb
el subministrament d’aliments del sector
agrícola i ramader, els productes forestals,
el subministrament i depuració d’aigua, la
protecció del sòl contra la desertització, la
indústria farmacològica i la biotecnologia,
les activitats relacionades amb el turisme,
la promoció dels productes i servicis lo-
cals o les activitats de formació i educació
ambiental per a un desenrotllament local i
regional. Els beneficis socials proveïxen a
la població de majors oportunitats d’ocupa-
ció, diversificació de l’activitat local, millo-
ra de les condicions de vida, protecció del
patrimoni natural i cultural i millora de les
possibilitats d’educació, recreació, salut i
oci mediambiental.
Nova Estratègia
La Comissió Europea ha definit una nova es-
tratègia per al medi ambient  que ha quedat in-
tegrada en l’Estratègia Europa 2020. Els fona-
ments de la política de biodiversitat per a este
nou període es basen en: valorar plenament el
potencial que oferix la naturalesa; contribuir a
recursos; conservar i millorar l’ús dels recur-
sos naturals de forma sostenible: incrementar
l’eficiència i reduir la dependència de l’exterior.  llora de la Xarxa Natura 2000.
Els ecosistemes poden oferir alternatives
rendibles i solucions tecnològiques per a
la mitigació i adaptació al canvi climàtic i
la desertització. També els avanços en el
coneixement, les ciències aplicades i la bi-
otecnologia depenen de la disponibilitat a
llarg termini de la biodiversitat, suposen un
potencial de desenrotllament per a diferents
sectors econòmics de la investigació i inno-
vació. La restauració d’ecosistemes, la con-
servació de la biodiversitat i l’anomenada
economia verda oferixen noves competènci-
es i oportunitats a nivell social. S’estima que
l’any 2050 les oportunitats de negoci deriva-
des de la inversió en biodiversitat suposaran
entre dos i sis bilions d’euros en tot el món.  objectius de protecció de la biodiversitat i el
El marc d’actuació per al pròxim decenni en la
Unió Europea esta format per una sèrie d’ob-
jectius estratègics interdependents i que es
reforcen recíprocament amb els que detindre
la pèrdua de biodiversitat. Entre ells destaquen
protegir i restaurar la diversitat biològica i els
servicis ecosistèmics accelerant l’aplicació
de les directives i incrementar les avaluacions
per a una millora dels estats de conservació.
Contribuir a fer més sostenibles els objectius
de creixement, a lluitar contra el canvi climà-
tic, fomentar la cohesió econòmica, territorial i
social, i protegir el patrimoni cultural de la Unió
Europea. També, garantir una millor connecti-
vitat funcional dels ecosistemes, tant dels situ-
ats en l’interior dels espais Natura 2000  com
els que es troben fora d’ells. D’esta manera els
arbres monumentals, i el seu llegat, passen a
ser reconeguts com a part essencial del Patri-
moni Natural i Cultural europeu.  Tots estos arbres continuaren participant en
Els Arbres Monumentals i l’Agricultura
El 30 % del territori europeu presenta un grau
de fragmentació entre moderat i molt alt, per
la qual cosa es fa imprescindible la incorpo-
ració d’infraestructura verda a l’ordenació
territorial, amb la qual contribuir al mante-
niment i millora dels servicis ecosistèmics.  Gestió Forestal acords amb la  Gestió Fores-
Esta nova estratègia és substancialment
beneficiosa pel que fa als arbres monumen-
tals, els boscos madurs, els arbres i cultius
agrícoles centenaris i els més emblemàtics
paisatges arborats de la Unió Europea, que
passen a transformar-se en elements verte-
bradors essencials per al manteniment i mi-
La incorporació a l’estratègia de biodiversitat
de la UE de la sostenibilitat de l’agricultura i
la silvicultura, és una de les grans aportaci-
ons per al període 2013 - 2020. Cal tindre en
compte que el sòl destinat a estes activitats
és el 72 % del territori de la Unió Europea.
Creant noves vies per a integrar l’ús sosteni-
ble de la biodiversitat en el desenrotllament,
i la seua incorporació en l’execució d’altres
polítiques i sectors fonamentals. D’esta ma-
nera els instruments financers de la Política
Agrària Comú (PAC), la Política Pesquera
Comú (PPC) i el pròxim Marc Financer Pluri-
anual, oferixen oportunitats per a millorar les
sinergies i maximitzar la coherència entre els
desenrotllament rural.   12.500 milions d’euros. És de preveure que
D’esta manera es reconeix el valor i es prote-
gix els arbres fruiters centenaris i els cultius
tradicionals com ara oliveres, castanyers,
garroferes, pomeres, pereres, cítrics, entre
moltes altres espècies i multitud de vari-
etats; les deveses, els arbres madurs que
formen part de les tanques, límits de cultius
i llits dels rius usats tradicionalment per a
obtindre alimentació per al bestiar i llenyes. I
també el seu extraordinari paper en la salva-
guarda de la biodiversitat de les espècies de
flora, fauna silvestre i els microhàbitats que
generen. I amb açò es posa fi a la indefensió
i a l’espoli que han patit al llarg de les úl-
times dècades les oliveres multicentenàries
arrancades de soca-rel per a la jardineria i la
tala indiscriminada dels vells fleixos, nouers,
xops i roures per a obtindre fustes nobles.
l’economia local aportant recursos i servicis
exclusius d’excepcional valor a tot el territo-
ri. Segons la FAO, des de 1990 s’ha perdut
el 75 % de la diversitat genètica dels cultius
mundials.  dins i fora de la Unió Europea, però també
Els Arbres Monumentals i la Silvicultura
L’objectiu d’aplicació en 2020 de Plans de
tal Sostenible en totes les zones de muntanya
de titularitat pública i en explotacions fores-
tals privades d’entitat contribuirà de forma
notable a millorar l’estat de conservació de
les espècies i hàbitats que depenen de la sil-
vicultura o estan afectats en la prestació de
servicis ecosistèmics. Incorporades als Plans
de Desenrotllament Rura,l seran receptores
del finançament del Programa de Desenrot-
llament Rural de la Unió Europea. Els arbres
solitaris i les arbredes, les formacions vege-
tals ripàries i els boscos en general que inte-
gren arbres madurs i envellits es convertiran
en elements prioritaris de conservació, tant
pel seu valor propi com per la rica diversitat
d’hàbitats que generen i la multitud d’organis-
mes que depenen d’ells per a sobreviure.  El
què implica un salt qualitatiu a l’hora de con-
servar la biodiversitat, la salut i la resiliència
dels boscos presents i futurs.  prendre part de forma activa, tant la societat
La lluita contra les espècies exòtiques inva-
sores és una greu amenaça per a la biodiver-
sitat de la Unió Europea, i un llast econòmic
que provoca danys anuals per un valor de
els problemes generats, a tenor del previsi-
ble augment dels intercanvis comercials a
escala global, tendisquen a incrementar-se.
Per això, l’establiment de mesures enèrgi-
ques de control a tots els nivells per a evitar
la seua introducció, establiment i propaga-
ció, així com la lluita per a controlar i eradi-
car les que ja estan presents, és un repte.
L’absència d’una política europea global
en este camp ha sigut un element de fra-
gilitat en el sistema. Els palmerars naturals
europeus, el palmerar d’Elx -Patrimoni de
la Humanitat-  les col·leccions de palmeres
úniques en els jardins botànics i històrics, el
paisatge de costa i rural mediterrani, i també
l’atlàntic, estan pagant un preu massa elevat
a causa de la introducció de plagues i malal-
ties d’origen exòtic, amb destinació al sector
urbanístic.  la Xarxa Natura 2000, hauran d’incorporar els
Per a afrontar la crisi mundial de la biodi-
versitat, i complir amb les metes i acords
compromesos a nivell nacional, europeu i
internacional, és necessari prendre mesures
en relació amb les pautes de consum insos-
tenible. Amb les quals contribuir a assolir els
objectius del Desenrotllament Sostenible,
Conveni sobre la Diversitat Biològica, CITES,
Convenció sobre les Espècies Migratòries,
Conveni de Ramsar sobre Aiguamolls, la
Convenció sobre la Protecció del Patrimoni
Mundial i el Protocol de Nagoya, entre al-
tres. Cada any es talen en el món 13 milions
d’hectàrees de bosc primari tropical, el mas
ric en diversitat biològica, a causa de les
plantacions extensives monoespecífiques,
el pasturatge, l’explotació de fustes nobles,
la mineria i el comerç d’espècies. 
Utilitzar Eficaçment els Recursos
La consecució dels objectius per a la con-
servació de la biodiversitat requerix d’una
aplicació plena de la normativa ambiental
europea vigent, i d’una actuació nacional,
regional i local decidida que sàpia aprofitar
les noves oportunitats. En ella tots hem de
civil com els sectors econòmics lligats: agri-
cultura, silvicultura, indústria química, ex-
tractiva i energètica, finances, investigació,
alimentació i turisme.  
Per això és necessari mobilitzar els recur-
sos financers europeus i usar-los de forma
eficient, recursos entre els quals cal desta-
car els Fons Estructurals i Fons de Cohesió,
LIFE+, Programa Marc d’Investigació i Fons
Europeu Agrícola de desenrotllament Rural
– FEADER i la Política Agrària Comuna PAC
de la Unió Europea. Però també és neces-
sari diversificar i incrementar les fonts de
finançament, inclosos els instruments del
mercat, els pagaments pels servicis ecosis-
tèmics dels ecosistemes agraris i forestals,
incentivar les inversions en infraestructura
verda i les compensacions de biodiversitat,
ens altres. 
Tots els països de la Unió Europea, en línia
amb l’Estratègia per a la Biodiversitat 2020,
i directrius del marc d’acció prioritària per a
arbres monumentals com a prioritat estratè-
gica de conservació , els boscos madurs, els
arbres agrícoles i cultius centenaris i els més
emblemàtics paisatges arborats europeus.
És indispensable dotar-los d’empara jurídica
i incorporar-los en l’estratègia comunitària,
357 n
 la qual cosa exigix un nou esforç a millorar
la participació ciutadana i la governança. Els
arbres més vells del Vell continent continuen
gaudint d’una gran estima i reconeixement
popular a nivell local i poden tornar a jugar un
paper essencial en el nostre futur i prosperitat.
La Situació dels Boscos a Eu-
ropa
Els Boscos i l’ONU
La necessitat d’establir un consens mundial
respecte a l’ordenació, la conservació i el de-
senrotllament sostenible de tots els tipus de
boscos va portar a l’Assemblea General de
les Nacions Unides, per mitjà de la resolució
61/193, a declarar el 2011 “Any Internacional
dels Boscos”. Reafirmant amb això el seu
paper transcendental per a assolir els objec-
tius marcats en el Conveni sobre la Diversitat
Biològica, la Convenció Marc sobre el Canvi
Climàtic i la Convenció de Lluita contra la
Desertificació, arreplegats en els compro-
misos nacionals i internacionals dels països
membres a través de les Declaracions, Con-
ferències, Cimeres i Plans d’Aplicació. Els
boscos i la seua ordenació sostenible han
de contribuir significativament a l’èxit dels
Objectius de Desenrotllament del Mil·lenni.
La seua situació i evolució apareixen com a
indicadors de l’avanç en la incorporació dels
principis de desenrotllament sostenible, la
conservació de la diversitat biològica i l’in-
crement de la superfície arborada.
De gran interés per a conéixer l’estat actual
dels boscos resulta l’informe sobre la “Situació
dels Boscos del Món” elaborat per l’Organit-
zació per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO).
L’Avaluació dels Recursos Forestals Mundials
(FRA) de 2010, la més completa duta a ter-
me fins l’actualitat, assenyala que l’àrea total
de boscos existents en el món ascendix a un
poc més de 4.000 milions d’hectàrees, la qual
cosa es correspon amb el 31 % de la superfí-
cie total de la Terra. Amb una distribució molt
desigual, cinc països – Federació de Rússia,
Brasil, Canadà, Estats Units i Xina - concen-
tren més de la meitat de l’àrea mundial; deu
països o àrees geogràfiques manquen total-
ment d’ells i altres 54 tenen menys d’un 10 %
de la seua extensió coberta de boscos.  permanència de les mesures de mitigació.
n 358
El document destaca així mateix que l’índex
total de desforestació en el Planeta contí-
nua sent alarmant. La presència de boscos
ha disminuït en l’última dècada a un ritme de
13 milions d’hectàrees a l’any, i no ha sigut
compensada ni amb la reforestació ni amb
l’expansió natural. La major part de les pèr-
dues es concentren en països i àrees de les
regions tropicals, sent especialment greu la
destrucció dels boscos primaris, els més rics
en diversitat biològica del Planeta; aproxima-
dament 13 milions d’hectàrees de selva tropi-
cal es talen cada any. El ritme de desaparició
de la biodiversitat en el món, procés atribuïble
principalment a l’activitat humana multiplica
entre 100 i 1.000 el ritme natural. Segons la
FAO el 60 % dels ecosistemes mundials es-
tan degradats o s’utilitzen de manera insoste-
nible, i des de 1990 s’ha perdut el 75 % de la
diversitat genètica dels cultius mundials.
Entre els aspectes fonamentals per a avançar
en una ordenació forestal sostenible desta-
quen, segons l’informe de la FAO, l’extensió
dels recursos forestals, la preservació de la
diversitat biològica, la millora en la salut i la vi-
talitat dels boscos, les funcions productives,
protectores i socioeconòmiques i el marc jurí-
dic, normatiu i institucional de protecció.
El paper dels boscos en la mitigació i adap-
tació al canvi climàtic està arreplegat en el
Protocol de Kyoto. Els països desenrotllats i
en vies de desenrotllament poden contribuir
de forma significativa a la lluita contra l’efec-
te d’hivernacle i el canvi climàtic per mitjà de
la reducció de les emissions de CO2, de les
emissions derivades de la desforestació i la
degradació forestal, i la compensació de les
emissions globals a través d’accions de re-
forestació d’acord amb els Mecanismes per
a un Desenrotllament Net.
Entre les estratègies amb vista a millorar els
servicis ecosistèmics i evitar els efectes in-
directes negatius de la desertització i l’ero-
sió genètica destaca la necessitat d’establir
una coherència amb els programes i acords
internacionals sobre els boscos ja existents,
la governança forestal, els drets dels pobles
indígenes i  les col·lectivitats locals, l’enfo-
cament participatiu, la conservació dels re-
cursos naturals i la diversitat biològica i la
El Conveni de les Nacions Unides sobre la
Diversitat Biològica, que va entrar en vigor
el 1993 i al qual els països membres Unió
Europea estan legalment vinculats, definix
la biodiversitat com la variabilitat d’organis-
mes vius de totes les classes, tant genètica
com d’espècies i ecosistemes, incloent-hi
en sentit ampli l’agro-biodiversitat i la diver-
sitat cultural. El Conveni té com a objectius
la conservació de la biodiversitat, el seu ús
sostenible i el repartiment just i equitatiu dels
beneficis derivats.
La biodiversitat té una importància transcen-
dental per al futur, en estar estretament lliga-
da al desenrotllament, la salut i el benestar
de les persones i del Planeta. Els arbres i els
boscos madurs presents en el medi natural
i forestal, l’agro-biodiversitat i  el medi urbà
formen part de la identitat cultural de tots els
pobles i han de ser considerats com a Pa-
trimoni Natural i Cultural de la Humanitat i
Reserves de la Biosfera.
Les principals tendències en l’extensió dels
boscos i la modificació dels índexs de pèr-
dues forestals, així com l’estat actual dels
boscos productius i protectors, mostren una
gran disparitat en les distintes regions del
Planeta. Entre les amenaces més importants
que impliquen directament la pèrdua de bio-
diversitat, que a més presenten una tendèn-
cia a intensificar-se, destaquen la destrucció
i fragmentació dels hàbitats; la sobreexplo-
tació de les espècies i els recursos; la con-
taminació de l’aigua, del sòl i l’atmosfera; la
introducció de les espècies exòtiques inva-
sores; l’ús de verins contra la fauna i els fito-
cides; els incendis forestals; la desertització
i el canvi climàtic.
Els Boscos a Europa
En relació als boscos europeus cal prendre
en consideració les dades arreplegades
en l’informe de la FAO de 2011, “Situació
dels boscos en el món”. La regió d’Euro-
pa, formada per 50 països i àrees, disposa
d’una superfície total de bosc d’uns 1.000
milions d’hectàrees, la qual cosa ve a com-
portar un 25 % del total mundial. S’exclou
d’estes dades la Federació de Rússia, que
amb 810 milions d’hectàrees conserva
la major extensió de massa arborada del
Planeta, en una vasta franja de bosc cir-
cumpolar que s’estén per Siberia formant
el bosc de taigà.
Atenent a la informació arreplegada en l’Ava-
luació dels Recursos Forestals Mundials
(FRA) de 2010, la taxa de canvi a Europa, en-
tesa com el guany o pèrdua de percentatge
de l’àrea de bosc restant en el decenni 2000
– 2010, es va situar en un 0.07 %. Xifra pobra
que està en consonància amb la tendència a
nivell mundial en què la gran majoria de les
regions tendix a zero o és negativa. A Euro-
pa, este insignificant creixement apareix re-
lacionat amb la recolonització desordenada
dels boscos a causa de l’abandó del cultiu
de les terres agrícoles en l’àrea mediterrània.
En allò que correspon a la funció econòmi-
ca dels boscos a Europa, segons la FAO,
cal tindre en compte que el 52 % de l’àrea
total està destinada a finalitats de produc-
ció forestal. I  que la reserva total de carboni
en la biomassa forestal es va estimar en 13
gigatones. Paràmetres que directament o
indirectament comencen a formar part de
les xifres de l’economia mundial. Per la seua
banda, l’àrea de bosc designada a Europa
per a fins de protecció del sòl i l’aigua, com a
funció principal, cobrix una superfície d’uns
21,5 milions d’hectàrees. I els ecosistemes
boscosos destinats a la conservació de la
diversitat biològica uns 19.4 milions d’hec-
tàrees. Resulta interessant destacar que els
beneficis derivats de la protecció ambiental
dels boscos siguen difícils de quantificar
econòmicament, a penes es valoren en els
mercats i queden fora dels mecanismes de
presa de decisions.
Els hàbitats forestals protegits en la Xarxa
Natura 2000 ocupen una superfície d’uns 14
milions d’hectàrees. En relació amb les re-
serves forestals de 26 països europeus, els
boscos de caràcter natural, és a dir aquells
que no han patit greus alteracions per l’acti-
vitat humana, representen el 1,7 % del terri-
tori, és a dir uns 3 milions d’hectàrees.
Fins al moment, la condicionalitat de la Di-
rectiva Hàbitat dirigida als hàbitats i espè-
cies silvestres, i la reduïda consideració de
la contribució de l’agricultura i silvicultura al
manteniment i millora de la biodiversitat, ha
creat una fragmentació de les xarxes natu-
rals i han minvat les oportunitats i múltiples
avantatges de valorar la riquesa natural en
el seu conjunt. En este sentit, els arbres mo-
numentals, els boscos madurs, els arbres
agrícoles i cultius centenaris i els més em-
blemàtics paisatges arborats europeus han
pagat un alt preu al quedar fora dels àmbits
legislatius, financers i de conservació.
No obstant això, tots estos arbres ancians
constituïxen mostres insuperables i repre-
sentatives de la potencialitat a què hauríem
d’aspirar en la conservació de la biodiversi-
tat, els boscos i els hàbitats. Alberguen una
diversitat biològica extraordinària, consti-
tuint part essencial dels hàbitats naturals
dels boscos madurs, i també són microhàbi-
tats prioritaris o exclusius per a nombroses
espècies d’interés comunitari d’organismes
saproxílics, briòfits, líquens, microorganis-
mes, micromamífers, quiròpters o aus, entre
altres, inclosos en l’annex II i IV de la Directi-
va Hàbitats com amenaçats de desaparició.
Al què cal afegir la seua funció biològica
en el manteniment de l’equilibri i salut dels
ecosistemes forestals i agrícoles enfront de
les pertorbacions biòtiques o abiòtiques. I la
seua importància en relació amb la preser-
vació in situ i ex situ dels recursos genètics i
la innovació que permeten disposar de  ele-
ments del patrimoni hereditari existent amb
els que poder afrontar el repte tant de les
noves condicions ambientals en relació amb
el canvi climàtic com en el cas de deriva ge-
nètica, les plagues i malalties en l’àmbit fo-
restal, agrícola i ornamental.
La nova estratègia per a biodiversitat 2020
obri la porta a considerar als arbres monu-
mentals i boscos madurs - enterament natu-
rals, semi-naturals, agrícoles i urbans - com
a “espècimens” d’interés comunitari. De fet,
estos individus excel·lents poden encaixar
en els principis de l’article 1 de la Directiva:
estan en perill, són vulnerables, escassos,
rars i localitzats en àrees geogràfiques limi-
tades o disperses. Requerixen d’especial
atenció a causa de la seua singularitat i do-
nada la persistència dels factors que ocasio-
nen la seua amenaça present i futura.
És urgent garantir la seua protecció i man-
teniment, i restablir-los a un estat de con-
servació favorable, la preservació del qual
suposa una especial responsabilitat per a
la Comunitat si són considerats, com me-
reixen, “lloc d’importància natural i cultural
comunitària”. Hi ha un buit legal, o almenys
una falta d’extensió jurídica especifica en re-
lació amb la Directiva Hàbitats, però també
en la política agrària i cultural. És necessari
un nou impuls que afavorisca, dinamitze les
sinergies i iniciatives entre les institucions,
els ciutadans, els agents socials econòmics
i productius del sector ambiental, agrari, cul-
tural i social en la preservació dels arbres i
boscos monumentals. Que implemente les
estratègies de desenrotllament sostenible a
partir d’accions d’impuls de la sostenibilitat,
la coresponsabilitat i la governança.
Dia Internacional dels Boscos
Ni la sensibilització social ni la consideració
del valor econòmic de la diversitat biològi-
ca, i per tant, la seua incidència en l’àmbit
de la decisió política creix al ritme desitjable
per a atenuar els efectes d’esta destrucció.
La reducció permanent dels arbres i boscos
madurs i la diversitat biològica, i del seu po-
tencial a l’hora d’oferir béns i servicis eco-
sistèmics, té conseqüències ambientals,
econòmiques i socials que amenacen el
desenrotllament socioeconòmic mundial, i
afecten  de forma especial tant els països en
desenrotllament com a les economies locals
de tots els països. Les causes que provo-
quen la pèrdua de biodiversitat no s’han ate-
nuat en les últimes dècades ni desapareixe-
ran a curt termini.
La necessitat de mantindre de forma con-
tínua els objectius en relació amb la millora
dels boscos en el món, tenint en compte els
beneficis econòmics, socioculturals i am-
bientals que aporten, i  de promoure l’acció
internacional per a l’ordenació, conservació i
explotació sostenible de tots tipus de boscos,
inclosos els ecosistemes forestals fràgils i els
arbres situats fora d’ells, va portar al Segon
Comité de l’Assemblea General de l’Organit-
zació de les Nacions Unides a declarar el 21
de març com a “Dia Internacional dels Bos-
cos”, encoratjant tots els estats membres a
la seua celebració anual. L’íntima i profunda
relació que unix a els arbres monumentals
amb els pobles i cultures del món oferix una
oportunitat única per a avançar en la protec-
ció i atenció dels boscos i la biodiversitat.
359 n
 Amenaces, Pressions i Per-
torbacions
Amenaces
Que el 80 % dels arbres madurs hagen
desaparegut al llarg de l’últim segle, i que
la tendència en les últimes dècades siga la
d’augmentar, mostra el grau de freqüència,
permanència i intensitat de les amenaces,
pressions i pertorbacions que patixen els ar-
bres monumentals, els boscos madurs, els
arbres agrícoles centenaris i els paisatges
arborats. Sotmesos en tots els ambients -
natural, forestal, agrícola i urbà - a un procés
de fragmentació, dispersió, exclusió, aïlla-
ment i extinció.
A les categories d’amenaces que poden pa-
tir els diferents tipus d’hàbitats i les espècies
de flora i fauna silvestre - agricultura, silvi-
cultura, mineria extractiva, infraestructures,
urbanització, turisme, recol·lecció, conta-
minació, espècies invasores, introgressió
genètica, canvi climàtic, processos biòtics
i abiòtics naturals, catàstrofes naturals i in-
cendis forestals - cal incorporar les relacio-
nades amb l’estat ontològic, morfo-fisiolò-
gic, biomecànic i patològic de cada individu
i la del conjunt de la diversitat biològica que
acullen. Esta multiplicitat d’ambients, hàbi-
tats, poblacions, espècies, circumstàncies i
especificitat ocasiona que una determinada
acció o activitat haja de considerar-se una
amenaça per a un arbre o grup d’arbres de-
terminats, mentre que per a altres és una
forma adequada de conservació. En tots els
casos, la prioritat passa per garantir la conti-
nuïtat dels arbres madurs.
Entre les consideracions a tindre en comp-
te a l’hora d’establir les amenaces cal
destacar les limitacions relacionades amb
l’àmbit d’aplicació, declaracions efectua-
des, nivell de protecció i estat de conser-
vació de les espècies i hàbitats inclosos
en la Directiva Hàbitats. Com també la
d’aquells altres arbres madurs que formen
part del paisatge, l’ambient agro-pastoral
i els que estan presents en zones antro-
pitzades, que a la rellevància ambiental
afigen el valor històric, social i cultural, in-
dependentment de si el seu origen és au-
tòcton o al·lòcton.
n 360
Els informes relatius a l’estat de conservació
en la Unió Europea indiquen que només el 17
% dels hàbitats i les espècies i l’11 % dels
ecosistemes clau protegits per la legislació
europea es troben en un estat favorable. A
l’analitzar el tipus i freqüència de les diferents
pressions i amenaces sobre els hàbitats i les
espècies a Espanya, ens trobem que en el
grup de l’agricultura i silvicultura els hàbitats
patixen una pressió actual del 48 %, mentre
que per a les espècies se situa en el 30 %.
La mineria extractiva provoca una pressió
en els hàbitats del 17 % i sobre les espècies
del 6 %. En la urbanització i la indústria, és
del 21 % tant per als hàbitats com per a les
espècies. Els transports i les comunicacions
exercixen una pressió del 13 % als hàbitats i
del 10 % a les espècies. El turisme i la recol·
lecció pressionen amb un 27 % als hàbitats i
amb un 21 % a les espècies. La contaminació
i l’impacte antròpic ocasionen un pressió del
16 % als hàbitats i un 27 % a les espècies.
Els hàbitats dels aiguamolls, els ambients
marins i de costa patixen una pressió del 30
%, mentre que per a les espècies és del 9
%. Finalment, els processos biòtics i abiòtics
naturals reben una pressió actual del 10 % en
els hàbitats i del 38 % a les espècies. Estes
dades són generalitzables a la major part dels
països europeus.
En relació a l’evolució de la freqüència de les
pressions i amenaces futures, tant per als
hàbitats com per a les espècies es preveu
que en general tendiran a mantindre’s. Una
política estratègica com la Conservació de la
Biodiversitat 2020, que integre l’agricultura
i la silvicultura, pal·liaria substancialment la
situació.
Un altre indicador del grau d’amenaça són
les llistes roges d’espècies i hàbitats en
l’àmbit nacional, europeu i internacional.
Segons la llista roja de les espècies d’IUCN,
de les 290 espècies d’arbres presents en la
regió mediterrània, de les que 42 són endè-
miques, 61 presenten algun tipus d’amena-
ça i 24 apareixen com taxons amenaçats
en les categories de perill crític, en perill o
vulnerable. Entre les espècies relictes mes
amenaçades destaquen Cupressus duprezi-
ana,  Abies nebrodensis i Zelkova sícula, de
les quals únicament sobreviuen entre 200 i
500 individus.
Les amenaces s’agreugen en el cas dels ar-
bres monumentals, en no tindre protecció
jurídica i consideració individual. Són vulne-
rables, escassos, rars i localitzats en àrees
geogràfiques limitades, o extenses però de
forma dispersa,  per la qual cosa la persis-
tència dels factors que ocasionen les seues
amenaces, siguen estes constatades o plau-
sibles, presents o futures, augmentaran. La
pèrdua d’arbres vells suposa una amenaça
de reducció de les reserves de diversitat
biològica refugiades en ells; i també causa
d’erosió genètica a causa de la pèrdua de
variabilitat, especialment preocupant en àre-
es de la Xarxa Natura 2000, Reserves de la
Biosfera i Patrimoni de la Humanitat.
Boscos Madurs
Pel que fa als arbres i boscos madurs situ-
ats en el medi forestal, les amenaces globals
constatades estan relacionades amb la re-
duïda extensió que ocupen. Com a amena-
ces a gran escala per als hàbitats forestals
destaquen pel seu abast, conseqüències
i reducció de la capacitat de resiliència de
l’ecosistema els incendis forestals, la deser-
tització, el canvi climàtic, el maneig de les
plantacions que s’associa a l’eliminació dels
arbres envellits i la fusta morta, el sobrepas-
turatge i la  explotació forestal.  ït nombre d’espècies de plantes essencials
En el Mediterrani septentrional, les ame-
naces més importants es donen sobre les
zones refugi ibero-magribines en espècies
com Prunus lusitanica, Rhododendron pon-
ticun, Frangula alnus subsp. baetica o Abi-
es pinsapo. Així mateix, cal destacar que
en estes àrees la major part dels sistemes
forestals madurs patixen agressions i ame-
naces, causades tant per la sobreexplota-
ció forestal com per la pressió originada
per a la subsistència de les poblacions hu-
manes locals, presentant una pronunciada
declinació i fragmentació. En el Magrib és
preocupant la situació d’espècies com Abi-
es marocana, Abies numidica, Pinus nigra
subsp. mauretanica, Olea europaea subsp.
marocana, Laurus azorica, Quercus afares,
Quercus faginea subsp. tlemcenensis, Pis-
tacia atlantica y las formaciones maduras
de Argania spinosa, Cedrus atlantica, Quer-
cus canariensis, Tetraclinis articulata, Juni-
perus thurifera, Acer campestre o Arbutus
pavarii.
En el Mediterrani oriental les formacions ve-
getals madures més amenaçades pertanyen
a les espècies Amygdalus korshinskyi, Abi-
es equi-trojani, Quercus aucheri, Quercus
vulcanica, Liquidambar orientalis, Cedrus
brevifolia, Quercus alnifolia, Zelkova abeli-
cea, Phoenix theophrasti, Pinus heldreichii,
Quercus trojana subsp. euboica, Abies cili-
cica, Pterocarya fraxinifolia, Pyrus serikensis
o Cedrus libani. En el litoral mediterrani cal
destacar que la quasi totalitat de les forma-
cions de boscos madurs caducifolis termo-
mediterranis de Ceratonia siliqua, Chamae-
rops humilis, Olea europaea, Laurus nobilis
i Euphorbia dendroides, com també els sa-
vinars costaners del genere Juniperus, han
sigut destruïts per l’acció antròpica.
La gran majoria dels boscos mediterranis te-
nen una edat mitjana d’entre 60 i 80 anys;
estan compostos principalment per una o
dos espècies arbòries, encara que ocasio-
nalment arriben a més de deu. Això confirma
l’escàs pes quantitatiu de l’arbrat madur i
envellit en estes masses, a pesar de la seua
gran importància qualitativa.
La importància de la fauna en la dinàmica
del bosc natural és transcendental. El redu-
amb què es cobrixen les necessitats huma-
nes, uns pocs centenars, és clarament des-
proporcionat en comparació amb el nombre
total d’espècies de flora presents en les dis-
tintes zones biogeogràfiques del món, més
de 250.000. La qual cosa ve a indicar que, a
més dels factors abiòtics, la fauna participa
de forma directa i vital en la generació i mo-
delat de les formacions i cicles naturals de
la silvigènesi.
L’impacte de l’activitat humana sobre la fau-
na al llarg de la història és ben conegut. Una
activitat centrada a eliminar els carnívors
competidors, capturar els herbívors i graní-
vors per a alimentar-se i domesticar-los, llui-
tar contra els insectes que causen minves a
les produccions i la salut humana per mitjà
de l’ús generalitzat i massiu de plaguicides i
herbicides, a més de la fragmentació i des-
trucció dels hàbitats i poblacions, l’ús de verí
i la caça furtiva. Tot això dóna una idea de les
dificultats de la fauna del bosc per a avan-
çar en la seua regeneració. S’estima que un
80% de la biodiversitat terrestre depén dels
boscos per a sobreviure.  xiprer mediterrani més extens del món, i l’únic
Silvicultura
En relació amb l’explotació forestal de bos-
cos madurs, cal assenyalar l’impacte que
sobre els boscos primaris i la biodiversitat
del Planeta causen les pautes de consum
insostenibles de la societat occidental, amb
la consegüent pressió, pèrdua i degradació
dels ecosistemes naturals i pobles indíge-
nes. I amb això, la coresponsabilitat de la
UE a l’hora d’afrontar la crisi mundial de la
biodiversitat. La tala de grans arbres en els
boscos tropicals també té el seu parangó a
Europa, encara que menys conegut, a tra-
vés de l’explotació forestal d’arbres madurs
lligada a la tala de castanys, nouers, fleixos,
xops o roures multicentenaris destinats al
comerç de fusta noble. Innumerables objec-
tes elaborats amb la seua fusta dibuixada
de vetes invadixen el mercat sense que els
consumidors en coneguen ni l’origen ni les
conseqüències.
Una altra amenaça generalitzada, i de gran
impacte, està relacionada amb les trans-
formacions d’origen antròpic que afecten
les formacions boscoses ripàries, àrees
lacustres i ambients edafo-hidròfits, fonts i
ullals. Com les lligades a  la dessecació i ca-
nalització dels cursos d’aigua, descens del
nivell freàtic i esgotament dels aqüífers per
extracció d’aigua subterrània, contamina-
ció i reducció de l’espai natural a causa de
l’extensió de l’agricultura. Estes alteracions
afecten les formacions i boscos madurs dels
gèneres Alnus, Salix, Fraxinus, Ulmus, Po-
pulus, Tamarix, Tilia, Ocotea, Nerium, Pho-
enix, Laurus, Prunus o Platanus, entre altres.
Incendis
En relació amb l’amenaça d’incendis, cal
assenyalar l’impacte creixent dels Grans
Incendis Forestals (GIF). L’orografia com-
plicada, un dels factors que condicionen
i concentren els GIF, té un punt de coin-
cidència amb la presència dels últims re-
ductes de formacions de boscos madurs
en nombroses espècies arbòries. Situació
especialment preocupant al considerar que
en este tipus de catàstrofe, d’origen majori-
tàriament antròpic, es poden calcinar entre
500 i 80.000 ha.  palmerars europeus.
Si prenem com a referència el bosc madur de
que presenta una distribució altitudinal contí-
nua des del pis termo- a l’oromediterrani, si-
tuat en l’abrupta Gola de Samaria en l’illa de
Creta, tan sols cobrix una superfície de 2.800
ha en la seua part central. Un bosc que, do-
nada la seua exclusivitat, hauria d’estar clas-
sificat com a hàbitat prioritari.  Cal prendre en
consideració que l’àrea de boscos madurs
protegits en els espais de la Xarxa Natura
2000 solen ocupar superfícies molt més mo-
destes, entre 50 i 500 hectàrees. 
Espècies Invasores
Un cas que val la pena destacar pel perill
d’extinció imminent d’hàbitats i espècies
prioritàries, paisatges costaners i espais de-
clarats Patrimoni de la Humanitat és el de les
palmeres. Afecta taxons com ara Phoenix
theophrastri, Chamaerops humilis, Phoenix
canariensis, Phoenix dacytifera i tot l’ex-
tens elenc d’espècies de palmeres presents
principalment en la regió mediterrània, però
també en zones d’interior i de la costa del
vessant atlàntic. 
Esta causada per la introducció en les últimes
dècades de plagues i malalties exòtiques
com Paysandisia archon, Aleurodicus disper-
sus, Diocalandra frumenti, Rhynchophorus
ferrugineus, Thielaviopsis paradoxa o Fusa-
rium oxysporum f. sp. canariensis, a través de
la importació d’espècies de palmeres adul-
tes de tots els continents amb destinació al
boom urbanístic. En el moment actual estan
destruint les palmeres de Teofrast en Creta,
les formacions de palmeres canàries en les
Illes Canàries, les minvades poblacions na-
turals de margalló de l’est del Mediterrani, el
palmerar d’Elx - Patrimoni de la Humanitat
- el palmerar de Bordighera, les col·leccions
úniques de palmeres dels jardins botànics i
històrics, el paisatge urbà en les ciutats cos-
taneres, el paisatge rural en tot el Mediterra-
ni, i milions de palmeres datileres en el nord
d’África. El morrut roig ja es troba distribuït
pels cinc continents, demostrant la debilitat
dels controls actuals i la necessitat d’establir
una política europea global per a la presa de
mesures enèrgiques amb què impedir la seua
irrupció i eradicar les presents, encara que ja
insuficients per a salvaguardar les palmeres i
361 n
 Ramaderia
En relació al sobrepasturatge ramader o ci-
negètic, especialment intens però no exclu-
siu en el sud i oest del Mediterrani, cal indicar
que causa baixes importants en els arbres
madurs al ser rossegats intensivament pel
bestiar, així com per les podes severes i es-
motxadures a què són sotmesos. Afecta in-
dividus d’espècies com Juniperus thurifera,
Populus nigra, Salix alba, Fagus sylvatica o
Fraxinus angustifolia. Este tipus d’arbrat està
associat a una explotació tradicional dels re-
cursos, caiguda en desús per la seua falta
de rendibilitat. Són per això de gran interés
quant a la biodiversitat que alberguen, al ser
en molts casos els únics arbres madurs i en-
vellits del paisatge forestal i agrícola. Però
ha de compensar-se amb un manteniment i
aportació de fusta morta en les formacions
vegetals en què es presenten i amb noves
plantacions, donant un tractament el mínim
estressant possible als vells arbres.
Així mateix cal assenyalar l’impacte dels
incendis associats a la pràctica ramadera
per a l’obtenció de pastures. Estos incen-
dis causen danys i pèrdues importants als
arbres madurs de les vores i a les zones
boscoses pròximes, que desapareixen en-
tre les flames. Un tipus particular d’incendi
associat a les pràctiques d’explotació agro-
pastoral que afecta els castanys centenaris
en el nord d’Espanya, consistix a procedir a
la crema interior de la fusta alterada, en des-
composició o morta de l’interior dels troncs,
la qual cosa causa la destrucció de micro-
hàbitats, la biodiversitat i danys directes als
exemplars.
En l’alta muntanya cal destacar que el descens
del límit del bosc en altitud està relacionat amb
l’activitat ramadera. També, que les reduïdes
poblacions naturals de Phoenix canariensis i
Dracaena draco, entre altres espècies en les
Illes Canàries, tenen serioses dificultats per a
recuperar-se pel sobrepasturatge.
Al contrari, les formacions arbòries en for-
ma de deveses d’alzines, roures, sureres o
fleixos són un bon exemple de compatibi-
litat de producció ramadera i conservació
d’arbres adults i biodiversitat. El pasturatge
controlat pot i ha d’ajudar al control dels in-
cendis, però en el cas dels boscos madurs
n 362
la sobrecàrrega ramadera és causa d’erosió,
de falta de regeneració i de danys als indivi-
dus adults, que vénen a interferir la dinàmica
poblacional de les formacions vegetals i les
desplacen cap a un envelliment irreversible.
Agricultura
Entre les amenaces associades a l’activitat
agrícola, cal destacar les transformacions
de cultius per modificació, intensificació, re-
estructuració, mecanització o abandó dels
cultius tradicionals, com també l’eliminació
de les tanques naturals i els arbres de límit.
Com a exemple de les amenaces dels arbres
agrícoles, és significatiu el cas de les olive-
res. Cultivats al llarg de segles i inclús mil·
lennis en la regió mediterrània, pocs arbres
són més generosos amb la Humanitat gràci-
es a la seua rusticitat, que li ha portat al llarg
del temps a anar sent desplaçat dels millors
i més fèrtils sòls i ocupar gradualment les
zones menys afavorides del paisatge, com
els marges de cultiu, els barrancs o els sòls
més escarpats i pobres. En l’actualitat, estes
velles, nuoses i retorçudes oliveres continu-
en tenint una gran importància ecològica per
a la biodiversitat, a més de jugar un paper
rellevant en la lluita contra l’erosió i la deser-
tització al retindre el valuós sòl.
En les últimes dècades del segle passat, les
oliveres mil·lenàries van començar a ser ta-
lades i arrancades de soca-rel per a usar-los
en decoració de jardins, acabant amb alguns
dels més emblemàtics paisatges, la cultura i
la biodiversitat a Espanya, França, Portugal,
Itàlia, Xipre, Grècia, el nord d’África i Pròxim
Orient. Una sola dada sobre la magnitud de
la tragèdia: a Andalusia, terra de l’olivera
per excel·lència, amb més de 2.000 anys de
tradició oliverera i 200 milions d’exemplars
actualment en cultiu, únicament estan inven-
tariats un centenar d’oliveres de més de 300
anys, de les que a més el 70 % són de vari-
etats desconegudes.
Un exemple que s’ha de seguir, per a acabar
de forma immediata amb esta inadmissible
pèrdua de patrimoni natural, agrícola i cultu-
ral, ho constituïx la Llei 4/2006 de Protecció
del Patrimoni Arbori Monumental de la Comu-
nitat Valenciana. Segons les organitzacions
agràries, el nombre d’oliveres afectades per
eixa llei, que protegix directament tots aquells
arbres de més de 350 anys d’edat, supera
els 4.000 només en la comarca del Maestrat,
a la província de Castelló. Este nombre tan
important d’oliveres monumentals protegides
ha permés comercialitzar el seu oli, que sex-
tuplica el preu de mercat, protegir el paisatge,
la cultura, la biodiversitat i fomentar el desen-
rotllament sostenible de tot el territori. És un
exemple que s’ha de seguir a l’hora de valorar
els múltiples avantatges de la riquesa natural
i agrícola, establir una economia més eficient
en l’ús dels recursos, millorar els servicis eco-
sistèmics, garantir la sostenibilitat, i maximit-
zar els beneficis col·laterals de les diferents
fonts de finançament.
Acabar amb la destrucció de les velles oli-
veres del paisatge mediterrani ha de ser un
objectiu prioritari per a la Unió Europea, im-
pedint tallar, arrancar, trasplantar o destruir
intencionalment estos arbres, i també la
seua possessió, transport, comerç, i l’oferta
amb finalitat de venda o d’intercanvi d’espè-
cimens.
Ambient Urbà
En relació als arbres i arbredes monumentals
en entorns urbans cal destacar el pronunciat
fenomen d’expansió urbanitzadora i de les
infraestructures, a costa del medi agrícola, fo-
restal i litoral, així com el d’urbanització dura a
què han sigut sotmesos els espais verds, jar-
dins, places, ermites o santuaris. Amb la con-
següent transformació de l’entorn i la instal·la-
ció d’infraestructures aèries i subterrànies, que
han causat danys importants als exemplars i
nombroses pèrdues d’arbres emblemàtics, al
no respectar-se l’àrea on els arbres estenen
les seues arrels i branques. Arbres i arbredes
entroncats en la cultura popular local, perta-
nyents a tot tipus d’espècies i procedències -
com ara oms, xops, nouers, glicines, hedres,
morals, roures, til·lers, figueres, pins, teixos, xi-
prers, iuques, ahuehetes, plàtans d’ombra i un
llarg llistat més - han pagat les conseqüències
d’esta silenciosa amenaça.
Turisme
Així mateix s’ha produït una pressió creixent
en relació a l’increment de l’afluència i tràn-
sit de visitants a arbres i boscos sensibles,
tant a peu com en vehicles de qualsevol ti-
pus, que causen un fort impacte en la salut
dels arbres i en l’entorn. A despit de la seua
aparent fortalesa, estos organismes resul-
ten extraordinàriament fràgils i sensibles
als canvis ocasionats per les visites massi-
ves incontrolades, que causen danys greus
al sistema radicular dels arbres per erosió,
compactació, abrasió i ferides; així com als
troncs, branques i fullatge quan es puja als
arbres, a més de pertorbacions associades
a tot tipus de recol·leccions tant dels pro-
pis arbres com dels organismes associats:
molses, líquens, fongs, etc. Hi ha certs ca-
sos, principalment d’arbres i boscos madurs
silvestres, que haurien de salvaguardar-se
amb disposicions especials, podent arribar a
limitar-se l’accés, en funció de les amenaces
per a l’arbre, l’espècie, l’hàbitat o les espèci-
es integrants de la biodiversitat.
Afortunadament, la nostra societat és cada
vegada més sensible i demanda des dels
ajuntaments, les organitzacions socials i les
persones que amen la naturalesa i la cultura
que es protegisquen i conserven estos ar-
bres i boscos, i també el seu llegat. Si volem
conservar-los cal garantir-los un suport real
i permanent de tipus social, científic, eco-
nòmic i jurídic. I, per a això, cal establir els
mecanismes reals de control, gestió i ús dels
arbres i arbredes singulars, posant els  mit-
jans materials, humans, tècnics i econòmics
necessaris i específics.
Grans Incendis Forestals
Els Incendis Forestals en Números
Les dades arreplegades per l’European
Forest Fire Information System (EFFIS) en
cinc països de la regió mediterrània del sud
d’Europa (Portugal, Espanya, França, Itàlia i
Grècia) mostren que durant el període 1980
– 2009 es van produir més d’un milió i mig
d’incendis forestals, que van afectar una su-
perfície de 14,367 milions d’ha. Només l’any
2009, la superfície cremada arriba a un total
de 438.417 ha. L’origen de tots ells té en el
96% dels casos procedència humana, siga
esta intencionada o accidental.
Els incendis forestals es classifiquen en
funció de la superfície afectada pel foc. Un
foc que afecta una superfície inferior a una
hectàrea es denomina conat, i ve a suposar
entorn del 60 % dels incendis. A partir d’eixa
superfície cremada i fins a les 500 ha se’ls
anomena incendis forestals. I juntament amb
els conats formen el 99,8 % dels sinistres
que calcinen la mitat de la superfície total
anual en els països mediterranis.
Però la història més recent dels incendis fo-
restals mostra un nou rostre encara més temi-
ble i destructor. Una atenció especial mereix
eixe percentualment escás 0,2 % que consu-
mix el restant 50 % de superfície cremada.
Es coneixen amb el nom de Grans Incendis
Forestals (GIF), i cremen més de 500 ha. Els
GIF són incendis devastadors que resulten in-
controlables i que, en qüestió d’hores, poden
calcinar entre 10.000 i 80.000 ha. El pitjor any
registrat en la història mes recent a Espanya
és 1994, quan en 4 dies es van produir nou
GIF que van devastar 197.000 ha. Esta situ-
ació es reproduïx de forma cíclica en altres
països de nord del Mediterrani com ara Itàlia,
Grècia, Portugal, Turquia i altres llocs com
Califòrnia o Austràlia.
Tot això a pesar del notable increment de
l’eficàcia dels mitjans disponibles per a ex-
tingir-los, ja que en el 70 % dels casos els
incendis no passen de la fase de conat i el
99,8 % dels casos s’aconseguixen extingir
abans de convertir-se en GIF. Estos sinistres
de dimensions paoroses causen una gran
alarma social, desesperació, impotència i la
defunció dels professionals de l’extinció i la
població afectada. A més d’inquantificables
danys biològics, ecològics, econòmics i so-
cials, que fan trontollar governs municipals
i supra-municipals, a l’espera que es pren-
guen decisions polítiques i socioeconòmi-
ques que els resolguen.
L’anàlisi de les causes que originen els GIF
ens donen algunes de les claus per a inter-
pretar esta situació. És rellevant que en el 47
% dels casos siguen d’origen intencionat, i
que una altra part del percentatge provinga
de les negligències degudes a les cremes
agrícoles, obtenció de pastura, treballs fo-
restals, barbacoes, fumadors, crema de
fems, fuites d’abocadors, ferrocarril, línies
elèctriques, motors i maquines o maniobres
militars. La resta correspon a incendis d’ori-
gen natural causats per rajos bàsicament, en
un percentatge entorn del 5 %.
Alguns dels factors que afavorixen els GIF
estan relacionats amb la seua concentració
en llocs en què es presenten grans exten-
sions arborades monoespecífiques amb un
baix nivell de gestió forestal. Zones d’interior
amb una clara tendència al despoblament i
amb la població envellida, la qual cosa impli-
ca una absència de conservació i gestió del
medi rural, associat a l’abandó de l’activitat
ramadera i agrícola. Unes condicions mete-
orològiques adverses i una orografia compli-
cada, conformen els ingredients principals
perquè un incendi resulte incontrolable.
La preocupant situació resulta inclús més
paradoxal al comprovar que certes regions
del nord de la península Ibèrica, però tam-
bé del centre i nord d’Europa, amb climes
més humits, presenten un nombre d’incen-
dis semblants. Mentre al contrari en la regió
mediterrània del nord d’África tant les dades
en relació amb el nombre d’incendis com
amb la superfície cremada són inferiors. El
clima influïx, però no és un factor determi-
nant absolut quant al nombre, superfície i re-
currència dels mateixos. L’ús, l’ordenació i la
conservació dels recursos naturals, així com
l’activitat humana lligada al territori resulten
factors a tindre molt en compte.
El Foc i la Vegetació
El bosc mediterrani no necessita el foc per
a regenerar-se, i tampoc és encertat afirmar
que hi haja plantes piròfiles, una mena d’es-
pècies vegetals suïcides. Una cosa distinta
és que algunes plantes han desenrotllat es-
tratègies per a poder sobreviure a este dur
impacte. Però pagant un alt preu, general-
ment amb la vida, i allunyant-se de l’objectiu
final de qualsevol tipus de formació bosco-
sa, formar una rica i variat llar per a una infi-
nitat d’espècies pertanyents a tots els ordes
de la vida que formen la biodiversitat.
Els incendis reiterats i la vida en el bosc són
poc compatibles. Els incendis repetits, amb
una tendència a augmentar la freqüència en
períodes cada vegada més curts de temps
en la regió mediterrània, situada entre els 20
i els 50 anys, dificulten considerablement
l’establiment d’un bosc madur i reduïxen
363 n
 dràsticament la biodiversitat. És cert que
en els boscos inalterats per l’acció humana
es produïxen incendis per causes naturals,
i que esta pertorbació se cicatritza amb el
pas dels anys al créixer novament la vege-
tació i els arbres a partir de les llavors, re-
brots i altres formes de regeneració, formant
part de la dinàmica de l’ecosistema. Però
esta pertorbació d’importància, que modi-
fica profundament la composició florística,
l’estructura forestal i les interaccions en-
tre els organismes, és menys freqüent del
que pareix. Ja que l’interval mitjà de temps
transcorregut entre dos incendis successius
a causa de causes naturals en el bosc me-
diterrani és superior als 200 anys. I el fet de
que la majoria de les espècies arbòries que
il·lustren este llibre puguen superar amb faci-
litat els 500 anys és una altra evidència.
Quan un primer incendi destruïx un arbre ma-
dur de 500 anys, la seua rellevància a nivell
ecològic i ambiental no és, i no s’ha d’ad-
metre, comparable a la presència dels mas
de 500 brots que brosten al poc de temps
al seu voltant. La severitat de l’impacte final
del foc sobre un bosc depén en gran manera
del període de temps transcorregut fins que
aparega un segon incendi. En un règim de
recurrència elevat, en el que a la primera ge-
neració d’arbres nascuts després del primer
incendi els resulte impossible consolidar la
maduresa sexual, s’haurà perdut molt, en
especial l’estrat arbori i s’estarà caminant
cap al matollar, la formació d’estepes i la de-
sertització. Hi ha moltes dificultats per a ac-
ceptar les conseqüències ecològiques, i ens
resistim a quantificar-les econòmicament de
forma honesta, quan el que es calcina és un
bosc d’arbres madurs.
La falta de les labors de gestió, manteniment
i prevenció dels boscos és un dels principals
motors dels GIF. És el conegut com a símp-
toma del gestor absent, que ve a indicar la
carència d’una gestió planificada, que orde-
ne els usos i aprofitaments forestals, deixant
a les masses forestals, majoritàriament arti-
ficials i fortament antropitzades, abandona-
des a la seua pròpia i desordenada evolució.
L’abandó de les terres menys productives
per a l’agricultura en les ultimes dècades i
l’escassa, si no nul·la, rendibilitat de les ex-
plotacions fusteres de les formacions actuals
n 364
porten a haver de replantejar-se noves estra-
tègies conjuntes d’actuació. La rendibilitat
econòmica pot arribar d’altres sectors al lli-
gar-la al desenrotllament rural i a la genera-
ció de servicis ecosistèmics, en línia amb la
conservació de la biodiversitat, l’adopció de
Plans de Gestió acords amb les directrius ge-
nerals per a la gestió sostenible dels boscos,
l’adaptació al canvi climàtic i les mesures per
a millorar la resiliència dels boscos i la silvi-
cultura preventiva. En línia amb l’Estratègia
per a la Conservació de la Biodiversitat en els
països de la Unió Europea 2020.
 
Silvicultura Preventiva
La prevenció dels incendis forestals, és a dir
la presa de les mesures necessàries per a
evitar que ocórreguen, és sense cap dubte
la millor forma d’evitar-los. Hi ha dos grans
formes de previndre. La dirigida a les labors
de gestió i planificació de les masses fores-
tals que engloben el conjunt d’actuacions en
relació a les labors de defensa i conservació
directa sobre els boscos. I la que incidix a
previndre les causes que originen l’elevat
nombre d’incendis cada any.
La gestió i planificació d’una política fores-
tal comuna i organitzada, en tots els nivells
de l’administració i sectors productius impli-
cats, que valore els productes i serveis eco-
sistèmics i la conservació de la biodiversitat
és el camí. Una política forestal clara, esta-
ble, coordinada, coherent i amb assignació
pressupostària específica i suficient que fo-
mente els mecanismes innovadors de parti-
cipació i finançament, millorarà la gestió de
les masses forestals actuals i la restauració
dels espais degradats.
La lluita contra els incendis forestals que es
desenrotlla en l’actualitat es basa principal-
ment en mètodes teòrics o tradicionals, per
la qual cosa requerix d’una nova revisió i
orientació, el desenrotllament d’estratègies
comunes entre els països mediterranis; l’es-
tabliment de mètodes de gestió sostenible
del medi natural que integren pràctiques
agronòmiques, ramaderes, forestals i de
conservació de la biodiversitat; garantir la
rendibilitat econòmica dels productes i ser-
vicis forestals i rurals, i amb això el futur i
la permanència de les poblacions d’interior;
l’educació i sensibilització de la societat so-
bre els riscos i conseqüències dels incendis
forestals; i potenciar noves línies d’investi-
gació que milloren la prevenció i faciliten el
control del foc, entre altres, en línia amb els
principis de la silvicultura preventiva.
L’estratègia de restauració després del pas
d’un GIF passa entre altres objectius per es-
tablir una estratègia de planificació de futur;
protegir i conservar el sòl; recuperar la dinà-
mica natural de la vegetació afavorint la re-
generació natural de la flora i fauna; assegu-
rar la connectivitat entre les masses forestals
i agrícoles; crear noves estratègies de pre-
venció; implicar la població en la restaura-
ció; reduir el risc erosiu; controlar l’evolució
de les plagues i malalties i establir plans de
manteniment, seguiment i avaluació peri-
òdics de les masses. La participació ciuta-
dana a través dels diferents grups d’interés
econòmic, social i científic, especialment de
la població local, és garantia de resultats sa-
tisfactoris presents i futurs. És així perquè fa-
ciliten l’establiment d’una major coherència
en la planificació territorial, les prioritzacions
en les zones d’actuació i en la selecció de
les espècies que formaran els boscos del fu-
tur. La política d’instauració d’infraestructura
verda en el medi natural, rural i urbà, el paga-
ment pels servicis ecosistèmics i la conser-
vació de la biodiversitat, i el desenrotllament
rural sostenibles són formules adequades
d’optimitzar els recursos, valorar els múlti-
ples avantatges de la riquesa natural i crear
noves competències i oportunitats.
La prevenció en les causes passa per incre-
mentar la informació i la presa de conscièn-
cia social, amb la finalitat d’educar a la po-
blació en els perills i l’ús racional del foc, per
a evitar les situacions de risc. En este sentit
tenen una gran importància les campanyes
informatives en els mitjans de comunicació.
És dur reconéixer-ho però la participació
“involuntària” de la societat en l’origen dels
incendis és tan important com els estranys
interessos ocults darrere dels incendis inten-
cionats. Contra els que els professionals de
l’extinció i prevenció poc poden fer.
L’atenció i la vigilància del bosc depenen
de la col·lectivitat. El foc és tasca de tots:
polítics, tècnics, sectors empresarials i de la
societat civil, des d’abans que comence a
cremar. La societat ha de prendre iniciatives.
Les campanyes de sensibilització del gran
públic, fins a l’actualitat i en general, puntu-
als, anònimes i indiferenciades, han de com-
pletar-se i posar en evidència les principals
causes que originen el foc a través d’acci-
ons de comunicació apropiades i especi-
fiques. La creació de cossos de voluntaris
per a cuidar i vigilar el bosc, en cada poble
o comarca, degudament formats, equipats,
organitzats i remunerats durant tot el període
de risc d’incendis, duent a terme labors de
vigilància intensiva, dissuasiva, d’informació
i de protecció civil enfront dels riscos ambi-
entals, és aconsellable. L’educació ambien-
tal, la custòdia del territori i les campanyes
de restauració de la coberta vegetal són al
seu torn molt bones iniciatives.
El Xiprer Mediterrani i els Incendis Forestals
Per a ser efectius en la lluita contra el foc
és necessari impulsar la investigació en mo-
dels de gestió i restauració preventiva que
contribuïsquen a la recuperació de les for-
macions vegetals del futur, per a què siguen
més resistents a les flames. En este sentit, el
xiprer mediterrani presenta una sèrie de ca-
racterístiques morfològiques i ecològiques
que el fan especialment interessant en la
lluita contra els incendis forestals en forma
de barreres tallafocs. Una menor inflamabi-
litat i combustibilitat que altres espècies, la
baixa emissió de partícules incendiàries, una
disminució de la biomassa en superfície i la
seua acció com a tallavent actuen retardant
l’avanç del foc en línia amb els principis de la
silvicultura preventiva. Este és l’objectiu del
projecte europeu “CypFire: Barrières vertes
de cyprès contre l’incendie: unix solution fai-
sable, écologique et économique pour sau-
vegarder les régions méditerranées” (2010
– 2013). Cofinançat amb Fons FEDER del
Programa de Cooperació Territorial MED de
la Unió Europea, en el que participen tretze
centres d’investigació, gestió forestal i de-
senrotllament de l’arc mediterrani.
El GIF d’Andilla de 2012, en el què es van calci-
nar unes 20.000 hectàrees, va afectar les parce-
l·les experimentals del projecte “CypFire” situa-
des en el barranc de l’Herbasana, a Jérica. El
foc va arrasar el bosc mixt mediterrani (Classe:
Quercetea ilicis, introducció de classe: Pino-Ju-
niperetea) situat en l’entorn de la parcel·la, men-
tre que únicament el 1,27 % dels xiprers van
entrar en combustió.  Els xiprers experimentals,
d’entre 21 i 25 anys d’edat, superen els 9 me-
tres d’altura formant una pantalla de vegetació
d’elevada continuïtat en vertical i horitzontal.
A açò cal afegir que la cobertura arbustiva en
l’interior de la parcel·la arriba únicament a l’1%,
sense que s’hagen dut a terme labors de cultiu
en els últims 11 anys.
Els estudis de camp i les investigacions en
laboratori comencen a mostrar la potenciali-
tat del xiprer per a actuar com a barrera en la
lluita contra els incendis forestals. De confir-
mar-se, poden jugar una funció estratègica al
reforçar l’eficàcia i millorar l’impacte paisat-
gístic dels tallafocs tradicionals, optimitzar la
protecció en la interfície urbà – rural – fores-
tal i reforçar la seguretat en llocs d’especial
protecció: elevat risc, difícil accés, alt valor
cultural o prioritat defensiva, al fomentar es-
tructures forestals i agrícoles més resistents
al foc, establint discontinuïtats i creant pai-
satges en mosaic i d’heterogeneïtat.
El futur de les barreres de xiprer passa per
continuar amb els estudis relacionats amb
la inflamabilitat i la combustibilitat, avaluar
l’adaptabilitat de les diferents varietats, va-
lorar el potencial de desenrotllament econò-
mic en el sector dels vivers, en l’ambiental
i en el forestal i en la creació d’àrees pilot
demostratives.
Protecció Jurídica
Drets dels Arbres Ancians
La falta de reconeixement, la indefensió ju-
rídica i la seua exclusió dels marcs d’acció
prioritària en l’àmbit nacional i europeu és la
carència més apressant a la qual s’enfronten
els arbres monumentals, els boscos madurs,
els arbres agrícoles centenaris i els paisat-
ges arborats més rellevants a Europa, i al
món, la qual cosa explica la seua elevada
taxa de desaparició.
La nova Estratègia de la Unió Europea per
a la Biodiversitat 2020 suposa una assegu-
rança de vida per a este capital natural. El
mandat de la Unió establix un nou horitzó
l’objectiu principal del qual és detindre la
pèrdua de la biodiversitat, protegint, valorant
i restaurant el seu valor intrínsec, per la seua
contribució essencial al benestar humà i a
la prosperitat econòmica, evitant els catas-
tròfics canvis derivats de la seua pèrdua i la
dependència exterior dels recursos naturals.
Este marc d’actuació establix la conservació
i restauració de la naturalesa, el manteni-
ment i millora dels servicis ecosistèmics, i la
sostenibilitat de l’agricultura i la silvicultura
com a objectius prioritaris.
Basant-se en això, a tots estos arbres els ha
de ser aplicat els articles 1 i 2 de la Directi-
va Hàbitats, al contribuir de forma efectiva
a garantir la biodiversitat a través de la con-
servació dels hàbitats, la fauna i flora.  Com-
plixen amb el requisit de ser vulnerables al
constatar de forma fefaent els factors que
ocasionen la seua destrucció, i podent con-
siderar més que probable que en un futur
pròxim continuaran persistint. Els individus
en esta fase de desenrotllament són extre-
madament escassos, i en molts casos per-
tanyen a espècies que estan amenaçades
segons les llistes roges IUCN nacionals i in-
ternacionals. Es localitzen en àrees geogràfi-
ques limitades, amb poblacions de dimensió
reduïda i disperses, sovint aïllats, amb inde-
pendència de l’abundància de l’espècie. I
requerixen una especial atenció a causa de
la singularitat dels seus hàbitats i microhà-
bitats, i a les possibles repercussions que
la seua explotació i destrucció poden tindre
per a la conservació d’espècies prioritàries
de la Directiva Hàbitats i Directiva Aus.
Sense detriment de l’empara legal que puga
aplicar-se basant-se en el patrimoni agrícola
i cultural, la possibilitat de poder iniciar de
forma urgent la protecció individualitzada
sotal l’empara de la definició d’espècimens
prioritaris d’interés comunitari seguint els
principis de la Directiva Hàbitats, i poder
passar a formar part de la Xarxa Natura
2000, és una forma ràpida i efectiva de po-
sar-se en marxa per a esmenar este oblit.
Tot això permetria complir amb els principis
de la política comunitària en l’àmbit del medi
ambient establits en el Tractat de la Comu-
nitat Econòmica Europea, relacionats amb la
necessitat de conservar, protegir i millorar la
365 n
 qualitat del medi ambient; la protecció de la
salut de les persones; la utilització prudent i
racional dels recursos naturals; i el foment de
mesures a escala internacional destinades a
fer front als problemes ambientals regionals
o mundials. I complir amb els compromisos
internacionals adquirits amb l’ONU.
En este sentit s’han desenrotllat instruments
financers que permeten promoure  la con-
servació els arbres monumentals, els bos-
cos madurs, els arbres agrícoles centenaris
i els paisatges arborats presents en el medi
natural, agrícola i urbà. Entre ells cal desta-
car els Fons Estructurals i Fons de Cohesió,
LIFE+, Programa Marc d’Investigació, Fons
Europeu Agrícola de desenrotllament Rural –
FEADER, i els de la Política Agrària Comuna
– PAC i la Política Pesquera Comuna – PPC,
entre altres. Oferixen la possibilitat de millo-
rar les sinergies i maximitzar la participació
i la inversió dels sectors productius com
l’agricultura, la indústria alimentària, la silvi-
cultura, l’energia, la innovació, les finances i
el turisme.
Legislació Nacional
Per la seua banda, en l’àmbit estatal i de les
regions dels països membres hi ha disposi-
cions legals i administratives relacionades
amb la protecció i conservació del medi na-
tural i agrícola, i del patrimoni cultural que els
pot ser aplicat.
Entre la legislació bàsica aplicable a Espanya
es pot destacar: Llei 42/2007 del Patrimo-
ni Natural i de la Biodiversitat; Llei 43/2003
de Monts, modificada per la Llei 10/2006;
Llei 45/2007 per al Desenrotllament Soste-
nible del Medi Rural; Reial Decret Legislatiu
1/2008 d’Avaluació d’Impacte Ambiental;
Llei 9/2006, sobre Avaluació dels Efectes de
Determinats Plans i Programes en el Medi
Ambient; Llei 26/2007 de Responsabilitat
Mediambiental; Llei Orgànica 10/1995 del
Codi Penal, modificada per la Llei Orgànica
7/2012, entre altres.
En relació amb els arbres monumentals, la
Llei d’àmbit estatal, 42/2007, del Patrimo-
ni Natural i de la Biodiversitat, establix en
l’Art. 33 que: “Es consideren com a Monu-
ments Naturals els arbres singulars i monu-
mentals”, reconeixent-los explícitament que
n 366
formen part dels Espais Naturals Protegits
del nostre país, i per tant de la Xarxa Natura
2000. No obstant això, fins al moment actual
no hi ha un catàleg complet i específic de
tots ells; falta per  establir els objectius de
conservació; no es té criteris per a la seua
conservació, tampoc disposen de plans ni
instruments de gestió aprovats, ni s’ha de-
terminat l’estat de conservació, les pressi-
ons i les amenaces com a elements clau de
la biodiversitat.
Llei de Patrimoni Arbori Monumental de la
Comunitat Valenciana
Així mateix, la Llei 42/2007, del Patrimoni
Natural i de la Biodiversitat, en el seu Art. 36,
estable que “Correspon a les comunitats au-
tònomes la declaració i la determinació de la
fórmula de gestió dels espais naturals prote-
gits en el seu àmbit territorial”. En este sentit,
cal destacar el desigual interés mostrat per
les comunitats autònomes, ja que els ob-
jectius, els criteris i el nombre d’exemplars
protegits denoten una elevada arbitrarietat.
En este sentit, i com a exemple d’una legis-
lació oberta, participativa i conservacionista,
destaca a nivell nacional i europeu, almenys,
el marc de protecció jurídic establit en la Co-
munitat Valenciana a través de la Llei 4/2006
de Patrimoni Arbori Monumental, que va ser
aprovada per la unanimitat dels grups parla-
mentaris de les Corts Valencianes.
La llei reconeix que en el territori valencià,
per les seues característiques ambientals i
històriques, s’ha vist afavorida la presència
d’una gran diversitat d’espècies vegetals
llenyoses, tant autòctones com al·lòctones,
que formen part de la vegetació dels bos-
cos, del medi agrícola i dels jardins. Estos
arbres, distribuïts per tot el territori en forma
de grups o com a individus, reunixen una
sèrie de valors històrics, culturals, socials,
científics, ecològics, econòmics, etnogràfics
i educatius, i representen una part singular
i significativa del patrimoni mediambiental i
cultural del poble valencià, sent d’interés pú-
blic la seua protecció i conservació.
Però, tal com arreplega en el preàmbul,
molts d’estos arbres i el seu entorn estan
en perill per causes diverses, la qual cosa
ha suposat que al llarg del segle XX s’haja
produït la pèrdua d’una part substancial del
nostre patrimoni arbori més excel·lent. Per a
detindre i evitar la degradació i desaparició
d’este patrimoni arbori, es requerix d’una
assistència especialitzada que garantisca la
seua supervivència.
Més enllà de les funcions de producció de
recursos, que cada un d’estos arbres i arbre-
des ha portat al llarg de la seua vida, estos
exemplars, i la seua història, han deixat de
ser merament, i en essència, arbres fores-
tals, agrícoles o ornamentals, per a passar
a ser les peces d’un patrimoni natural i cul-
tural format per arbres monumentals vius.
Una herència que demanda la categoria èti-
ca i intel·lectual de la nostra societat per a
procurar-los les millors cures i atencions, les
que estes autèntiques obres d’art, formades
per arbres vius i sensibles, producte de la
naturalesa i la cultura, mereixen. L’objecte
principal és que estos arbres puguen roman-
dre amb vida el major temps possible en les
millors condicions, i tenint a la llei de la seua
part. No és menys important, i per això tam-
bé està protegit per llei, el patrimoni cultu-
ral que representa el conjunt de documents
gràfics, escrits, etnobotànics, etnogràfics i la
tradició oral que té com a protagonistes es-
tos arbres i el poble valencià.
La llei també reconeix el paper decisiu que
han jugat els propietaris públics i privats en la
seua preservació, facilitant que hagen arribat
fins a nosaltres. Reconeix que per a assegu-
rar la conservació de tots estos monuments
naturals i el conjunt de valors que represen-
ten es fa necessària una àmplia i eficient col·
laboració institucional i social. I amb això, la
participació conjunta de la Generalitat, les
diputacions provincials i els ajuntaments en
la dotació financera i de recursos materials i
humans, que permetrà oferir una atenció in-
tegrada i polivalent a este patrimoni.
Els arbres monumentals oferixen nombroses
possibilitats dins de l’àmbit de l’educació
ambiental i del desenrotllament sostenible.
L’interés i l’estima que estos arbres inspi-
ren poden servir com a punt de partida per
a conscienciar la societat del respecte que
devem al medi natural, a més de facilitar la
revaloració i la difusió dels espais ecològics
per tota la nostra rica geografia. Estos arbres
i paisatges continuen complint una funció
educativa, cultural, social, econòmica i de
futur per al poble valencià.
La llei té com a objectius garantir la pro-
tecció, conservació, difusió, foment, inves-
tigació i acreixement del patrimoni arbori
monumental, considerant com a tal el con-
junt d’arbres per les seues característiques
botàniques o culturals, en sentit ampli, i el
seu llegat. El concepte arbori s’aplica als
exemplars i als grups de plantes superiors,
tant si són autòctones com a al·lòctones,
siguen arbres, arbustos, palmeres o plantes
enfiladores. El seu àmbit d’aplicació s’estén
a tots aquells que radiquen en el territori de
la Comunitat Valenciana, independentment
de la naturalesa i propietat del sòl sobre el
qual s’assenten.
Els organismes competents per a prote-
gir són la Conselleria amb competències al
medi ambient i els ajuntaments. Estableix
diversos procediments per a la protecció:
la protecció genèrica, la protecció expressa
per la Generalitat, la protecció expressa pels
ajuntaments i el procediment per a la pro-
tecció expressa que pot iniciar-se d’ofici o a
petició de persona o entitat.
La protecció genèrica establix que queden
protegits automàticament, sense necessitat
de resolució singularitzada, els exemplars
de qualsevol espècie arbòria existent en la
Comunitat Valenciana que igualen o superen
un o més dels paràmetres següents: 350
anys d’edat; 30 metres d’altura; 6 metres de
perímetre de tronc, mesurat a una altura de
1,30 m de la base; 25 metres de diàmetre
major de copa, mesurat en la projecció so-
bre el pla horitzontal; així com les distintes
espècies de la família Palmae que superen
els 12 metres d’estípit, a excepció de l’espè-
cie Washingonia robusta H.A. Wendland, el
llindar del qual s’establix en 18 m.
Els ajuntaments, mitjançant un acord ple-
nari, també poden declarar protegits arbres
monumentals d’interés local. Esta declaració
es comunica a la Conselleria, que procedix a
la seua inscripció en la corresponent secció
del Catàleg d’arbres monumentals. Inde-
pendentment de la via o procediment seguit
i de la categoria a què finalment s’assigne,
monumental, singular o d’interés local, tots
tenen el mateix nivell de protecció que ator-
ga la llei, ja que tots en conjunt formen el Pa-
trimoni Arbori Monumental de la Comunitat
Valenciana.
Així mateix, es crea una comissió consulti-
va d’avaluació i seguiment de la protecció i
conservació del patrimoni arbori de la Co-
munitat Valenciana, que estarà integrada per
representants de la Conselleria amb com-
petències al medi ambient, en agricultura
i en cultura, les diputacions provincials, la
Federació Valenciana de Municipis i Provín-
cies, les universitats valencianes i centres
d’investigació, associacions de conservació
de la naturalesa i de propietaris i el Consell
Valencià de Cultura.
Segons les organitzacions agràries de la Co-
munitat Valenciana, el nombre d’oliveres em-
parades per esta llei, només en la comarca
del Maestrat a la província de Castelló su-
peraria els 4.000 individus. Això ha obert la
porta a la comercialització del seu oli exclu-
siu, i a la promoció i desenrotllament soste-
nible del territori, que està servint de referèn-
cia per a molts llocs d’Espanya i d’Europa.
La decisiva labor duta a terme per l’equip del
Departament d’Arbres Monumentals impul-
sant, redactant i negociant la dita llei, va ser
reconeguda en l’acta de la sessió parlamen-
tària d’aprovació, celebrada el 10 de maig de
2006.
Governança Local
Les corporacions locals disposen de la
capacitat d’establir normatives municipals
que permeten protegir els arbres monumen-
tals, els boscos madurs i els paisatges arbo-
rats a través d’Ordenances Municipals que
poden facilitar la seua protecció directament
des dels municipis i comptant amb la parti-
cipació ciutadana.
La protecció jurídica del patrimoni natural,
històric, cultural i social que són els arbres
monumentals és un dels pilars fonamen-
tals per a garantir la seua conservació. Ple-
nament conscients d’esta realitat, i des de
l’inici de la nostra activitat, el Departament
d’Arbres Monumentals de la Diputació de
València - Imelsa ha dedicat un esforç espe-
cial a la creació de marcs jurídics específics
i estables que permetan des de tots els àm-
bits protegir estos arbres.
Fruit d’això és el model d’Ordenança Muni-
cipal de Protecció d’Arborat d’Interés Local.
Un text que està facilitant, des de fa més
d’una dècada, que cada vegada més ajun-
taments de tota Espanya estiguen protegint
directament els seus arbres per mitjà de la fi-
gura d’Arbre o Arbreda d’Interés Local. Esta
ordenança es fonamenta en la llei 7/1985
Reguladora de les Bases de Règim Local, en
l’article 25.2 apartats d), e), f) i m), que dóna
empara jurídica per a la protecció en matèria
urbanística, parcs i jardins, patrimoni histò-
rico-artístic, de protecció del medi ambient
i de turisme. És a dir, cada municipi té prou
base jurídica per a poder declarar protegits
directament quants arbres, arbredes, espais
naturals i paisatges d’interés local considere
necessari.
La dita proposta d’ordenança és el text re-
glamentari en què es concreten els objectius
i la funció de la Protecció de l’Arborat d’Inte-
rés Local, regulant la part relativa a la gestió
d’estos arbres i de l’entorn en què es tro-
ben. Es dividix en cinc capítols. En el primer,
destinat a les disposicions de caràcter gene-
ral, s’establix el marc legal de l’ordenança,
el seu objecte, àmbit d’aplicació, vigència i
interpretació. En el capítol segon, es regula
el procés de declaració d’Arborat d’Interés
Local i els seus efectes, creant-se el Catà-
leg d’Arbres d’Interés Local. En el capítol
tercer es regulen les disposicions relatives a
la conservació de l’Arborat d’Interés Local,
establint les especificacions tècniques, el fi-
nançament i els drets i deures que tal decla-
ració comporta. En el capítol quart es crea
el Consell Assessor de l’Arborat d’Interés
Local, regulant la seua composició i funci-
onament; el dit Consell integra la participa-
ció ciutadana com un dels seus elements
fonamentals. Finalment, en el capítol quint
s’establix el règim d’infraccions i sancions,
de conformitat amb la normativa aplicable
en la matèria en cada territori. El principi és
protegir els arbres monumentals des de les
pròpies arrel, des de cada un dels pobles
d’Europa on viuen.
367 n
 Conservació i Geriatria Arbòria
Coneixement i Conservació
La conservació de la biodiversitat és un ob-
jectiu primordial en la Unió Europea al cons-
tituir la seua pèrdua, juntament amb el canvi
climàtic, una de les majors amenaces a nivell
mediambiental per al futur del Planeta i ben-
estar de la Humanitat. La conservació i res-
tauració de la Naturalesa i el manteniment
del conjunt de servicis ecosistèmics perme-
ten crear noves vies amb què aconseguir la
sostenibilitat ambiental i econòmica.
Els objectius principals  de la conservació
són estabilitzar i ampliar el nombre d’indivi-
dus, espècies i hàbitats protegits, com també
l’estructura i les funcions específiques neces-
sàries per al seu manteniment a llarg termi-
ni. L’estat de conservació engloba el conjunt
d’influències que actuen sobre l’hàbitat natu-
ral, semi-natural, agrícola o urbà de què es
tracte, i sobre les espècies assentades en el
mateix. Les amenaces poden afectar tant a
curt com a llarg termini la seua distribució na-
tural, la seua estructura i funcions, la supervi-
vència dels individus, les espècies i el mante-
niment de la biodiversitat en el territori.
La metodologia de la conservació ha d’inte-
grar de forma sistemàtica i estandarditzada
el coneixement de la caracterització ecolò-
gica, idea i distribució a nivell específic, lo-
cal i global; la rellevància de l’individu i les
poblacions; la fragilitat de l’hàbitat, de les
espècies i de l’espècimen; les variacions i
amenaces constatables i previsibles tant ge-
nèriques com particulars; la protecció legal
i les recomanacions de gestió. Acords amb
els criteris establerts en la Directiva Hàbitats,
que faciliten la presa les mesures necessàri-
es per a instaurar un sistema de protecció
rigorosa. La desaparició de cada un d’estos
arbres, per causes no naturals, suposa una
minva per a la biodiversitat i una amenaça
a l’hora de garantir el restabliment i el man-
teniment dels hàbitats i microhàbitats natu-
rals i les espècies associades en un estat de
conservació favorable.
Disposar de bases de referència amb informa-
ció harmonitzada i comparable sobre la pre-
sència de masses arborades madures, tipus de
n 368
boscos i hàbitats, riquesa d’espècies arbòries,
estructura dels rodals, arbres envellits, fusta
morta i el sotabosc i biodiversitat associada
contribuiria a una quantificació objectiva de la
seua situació, a la presa de mesures de protec-
ció i conservació, i a un ús ordenat i sostenible
dels recursos i oportunitats que oferixen.
 
Avaluació de l’Estat de Conservació
S’ha avançat de forma favorable en el de-
senrotllament d’una base de coneixement
sobre la biodiversitat, fonament clau per a
l’elaboració de polítiques a partir de la in-
formació i dades científiques. Gràcies a
ells sabem que l’estat de conservació en la
Unió Europea necessita millorar. Únicament
l’11% dels ecosistemes clau protegits pre-
senten un estat favorable, xifra que puja fins
al 17% per a les espècies i els hàbitats. És
el cas d’Espanya, un país que presenta 118
tipus d’hàbitats inclosos en l’annex I i 260
espècies del Annex II de la Directiva Hàbi-
tats en cinc regions biogeogràfiques: alpina,
atlàntica, macaronèsica, mediterrània i ma-
caronèsica marina. Les dades d’avaluació
de l’estat de conservació de la Xarxa Natu-
ra 2000 indiquen que el 24% dels hàbitats
presenta un estat desfavorable inadequat;
l’11% desfavorable roí; del 57% es desco-
neix el seu estat de conservació i només en
l’1% és favorable. En relació amb l’estat de
conservació de les espècies, el 28% presen-
ta un estat desfavorable inadequat; el 16%
desfavorable roí; del 41% es desconeix el
seu estat de conservació i només en el 12%  als hàbitats, la fauna i la flora silvestres,
la conservació de les espècies és favorable.
A Espanya, en les dades relatives a l’avalua-
ció global de l’estat de conservació per grup
taxonòmic destaquen els rèptils i mamífers
en els quals un 50% i un 20% respectiva-
ment presenten un estat favorable, mentre la
resta de grups se situa per davall del 16%. El
nombre de grups biològics de què es desco-
neix el seu estat és elevat: artròpodes 68%,
plantes no vasculars 63%, amfibis 50%,
mamífers 45%, plantes vasculars 40%, pei-
xos 26%, rèptils 17%. La suma d’estats de
conservació desfavorable inadequada i des-
favorable roïna se situa per a tots els grups
entre el 21% i el 78%.
En la regió biogeogràfica mediterrània a Es-
panya, els hàbitats presenten un estat de
conservació mes compromés, amb un 33%
en situació de desfavorable inadequada; el
67% desfavorable roïna i el 19% descone-
gut. Per la seua banda, les espècies es tro-
ben amb un 10% en situació de desfavora-
ble inadequada; el 8% desfavorable roïna i el
77% desconegut.  individualitzats, específics a les caracterís-
D’altra banda, l’avaluació global de l’estat de
conservació dels 28 tipus d’hàbitats de bosc
presents a Espanya: un 25% en troben en si-
tuació de desfavorable inadequada; el 25% és
desfavorable roïna i el 50% és desconegut. Cal
destacar que els boscos ocupen el 53,87%
del tipus ús del sòl i l’agricultura: 23,65% en
els llocs declarats Xarxa Natura 2000.
Principis per a la Conservació dels Arbres
Monumentals
En relació a la conservació dels arbres mo-
numentals, els boscos madurs, els arbres
agrícoles multicentenaris i paisatges arbo-
rats formats per arbres madurs en la Unió
Europea, cal indicar que les dades científi-
ques disponibles sobre la seua presència i
estat de conservació són escasses; el co-
neixement, discontinu; la investigació, poc
desenrotllada; les àrees i individus protegits,
reduïts; la gestió, inexistent o empírica i els
impactes i amenaces antròpiques, creixents.
És indispensable millorar els coneixements
científics i tècnics, i promoure la investiga-
ció per a dotar d’instruments favorits per a
la gestió d’estos elements fonamentals per
l’agro-biodiversitat i la cultura.
Aquells llocs en què la presència humana
i de les seues activitats s’ha incrementat
o modificat són les que més arbres monu-
mentals han perdut. La tala indiscriminada,
el desnaturalitzat trasplantament, els cecs
interessos urbanístics, viaris i industrials, les
transformacions agràries de dubtosa rendi-
bilitat, els incendis forestals, la imperdona-
ble falta de conservació i l’abandó, les cures
inapropiades i interessades, l’absència de
control del seu estat de salut i de les visi-
tes, o les plagues i malalties expandides per
acció humana són algunes de les amenaces
principals. La conservació dels arbres mo-
numentals, els boscos madurs i els paisat-
ges arborats té en el foment de les polítiques
de governabilitat, l’ordenació del territori i el
desenrotllament econòmic rural sostenible
les claus per a garantir la seua preservació.
Com s’establix en la Directiva Hàbitats, és
necessari fixar les mesures de conservació
adequades que impliquen plans de gestió
tiques de l’entorn i integrats en altres plans
de desenrotllament, per mitjà de les apropia-
des mesures reglamentàries, administratives
i contractuals. Contemplant l’aplicació d’un
sistema de vigilància del seu estat de conser-
vació i  adoptant les mesures per a evitar el
seu deteriorament i alteració. Qualsevol pla o
projecte que, sense tindre relació directa amb
la gestió del lloc o sense ser necessari per a
la mateixa, puga afectar de forma apreciable
els individus i llocs, ja siga individualment o
en combinació amb altres plans i projectes,
se sotmetrà a una adequada avaluació de les
seues repercussions, tenint en compte els
objectius de conservació, assegurant que no
causarà perjuí a la seua integritat.
Així mateix, cal prendre les mesures neces-
sàries per a instaurar un sistema de pro-
tecció rigorosa de les espècies vegetals, la
fauna, els hàbitats i de tots estos espèci-
mens madurs, que impedisca arreplegar-los,
tallar-los, arrancar-los o destruir-los inten-
cionalment. I la possessió, el transport, el
comerç o l’intercanvi i l’oferta amb fins de
venda o d’intercanvi d’espècimens d’arbres
madurs i productes derivats. Mesures que
inclouran, en particular, disposicions relati-
ves a l’accés a determinats sectors, l’explo-
tació de determinats exemplars i l’avaluació
de l’efecte de les mesures adoptades. Per
mitjà de criteris d’avaluació per a cada tipus
d’individu, espècie, hàbitat i localització,
grau de representativitat, grau de conserva-
ció de l’estructura i de les funcions del tipus
d’hàbitat natural de què es tracte i possibili-
tat de restauració, i valor ecològic, paisatgís-
tic, forestal, agrícola i cultural.
Però també és important considerar i fomen-
tar els aspectes relacionats amb la posada
en valor dels productes i servicis derivats de
la seua presència, amb repercussió a nivell
econòmic en els sectors productius forestals,
agrícoles, innovació, educació ambiental o el
turisme en l’àmbit local. Sense que això su-
pose cap risc per a la seua garantia de conti-
nuïtat, com pot ser per exemple l’oli d’oliveres
multicentenàries. I la conservació del germo-
plasma per a assegurar la conservació “ex
situ” del patrimoni genètic d’estos individus.  productes, i servicis ecosistèmics que pro-
I d’una manera especialment significativa,
protegir i conservar el patrimoni cultural lli-
gat a estos arbres en forma de documents
gràfics, escrits, tradició oral i etnobotànica,
per mitjà de la creació d’arxius documentals,
bibliogràfics i audiovisuals.
Gestió Forestal i Biodiversitat
Integrar la gestió de la biodiversitat en la
gestió forestal i agrícola és el camí que ha
d’unir als agents socials i econòmics locals
en benefici comú. Compatibilitzant el submi-
nistrament de recursos materials i aliments,
els servicis de regulació ambiental i protecció
dels boscos en relació amb el clima, la de-
sertització, la qualitat de l’aire i de l’aigua, i la
funció cultural, recreativa, estètica i espiritual.
Per mitjà de l’adopció de Plans de Gestió
dels Boscos, amb el quals pal·liar la síndro-
me del gestor absent; integrar les mesures
de protecció de la biodiversitat en els plans
de gestió forestal; finançar el manteniment
dels servicis ecosistèmics que proporcionen
les muntanyes multifuncionals; conservar
els espais silvestres i els de la Xarxa Natura
2000; dur a terme una reforestació d’acord
amb les directrius generals per a la gestió
sostenible dels boscos a Europa; en relació
amb la diversitat d’espècies i les necessitats
d’adaptació al canvi climàtic; mesures eco-
sistèmiques que milloren la resiliència dels
boscos als incendis; l’establiment de plans
de prevenció d’incendis forestals i el man-
teniment en nivells òptims d’arbres madurs,
envellits i fusta morta.
Agricultura
Afortunadament l’Estratègia de la Unió Eu-
ropea per a la Biodiversitat fins a 2020 ve a
mostrar una nova forma de valorar la potenci-
alitat dels arbres madurs en el medi agrícola.
Té entre els seus objectius invertir la perduda
de biodiversitat, accelerar la transició cap a
una economia ecològica capaç d’utilitzar efi-
cientment els recursos, reduir la dependència
dels recursos naturals procedents de l’exte-
rior, liderar la investigació i la innovació, oferir
alternatives rendibles a les solucions tecno-
lògiques per a la mitigació del canvi climàtic i
la desertització, i crear noves competències i
oportunitats lligades a la posada en valor dels
porciona el medi agrícola.
I també fomentar la creació i el desplega-
ment d’infraestructura verda en les zones
urbanes i rurals, establir sistemes de com-
pensació pels servicis ecosistèmics, retribuir
la prestació de béns ambientals mes enllà de
la condicionalitat productiva incorporant les
mediambientals, orientar el desenrotllament
rural a la conservació de la biodiversitat, fa-
cilitar la col·laboració entre els agricultors i
silvicultors amb els quals millorar la conti-
nuïtat i connectivitat dels ecosistemes i ele-
ments paisatgístics, i la protecció i conser-
vació dels recursos genètics agraris a través
de mesures agroambientals.
Geriatria Arbòria
Els arbres madurs, ancians o monumentals
són les peces úniques d’un museu a l’aire
lliure, producte tant de la naturalesa com de
la cultura. Un museu amb múltiples seus, re-
partides per tots els municipis, i que exposa
obres vives. Vives per partida doble, perquè
la supervivència d’estos exemplars compor-
ta també la de la biodiversitat associada i el
llegat etnogràfic associat a ells, com ocorre
amb els ancians dels nostres pobles.
El procés d’envelliment i mort dels arbres es
produïx més com a conseqüència de factors
exògens - transformacions en l’entorn, po-
des severes, abandó, maltractament, cures
inapropiades, atacs de paràsits, fenòmens
climàtics adversos generalment de caràcter
excepcional com gelades, sequeres, vents o
tempestats - que per factors endògens, és a
dir per esgotament de l’organisme.
En els últims 30 anys la investigació botànica
fonamental i aplicada desenrotllada sobre els
boscos i els arbres ha permés incrementar
els nostres coneixements sobre l’arquitectura
arbòria, els sistemes de defensa dels arbres
contra les ferides, els fongs i els insectes, la
biomecànica, els processos d’envelliment i
senectut, les condicions que afavorixen i per-
judiquen el desenrotllament radicular, la inter-
relació amb els fongs i els microorganismes
del sòl, la rizosfera o l’ecologia.
369 n
 Mes allà de l’ús i l’explotació a què els hem
sotmés per a l’obtenció de qualsevol tipus
de recursos, l’arbre com a organisme viu per
se és una altra cosa. Per això, al parlar de
la preservació i atenció d’estos arbres ex-
cepcionals, o millor dit, d’estes obres d’art,
no hem de perdre de vista que les tècniques
agronòmiques, forestals o ornamentals habi-
tuals no s’apliquen directa a estos valuosos
ancians; parlem més aïna de principis de bo-
tànica geriàtrica.
Gestió Individualitzada
• Es essencial vetlar, coordinar i super-
visar per a garantir que els programes
de conservació i les mesures d’inter-
venció siguen les més adequades per
a cada arbre, en funció del seu estat
de salut, les seues necessitats vitals
i la seua pervivència. Per això, és ne-
cessari l’obtenció de les autoritzacions
prèvies per part de les administracions
competents en l’àmbit, local, provinci-
al, autonòmic o estatal.
• Prèviament a qualsevol intervenció
en l’arbre o en l’entorn, és necessari
realitzar un estudi dendrològic indi-
vidualitzat i específic adequat a cada
moment i circumstància per personal
especialitzat, en el que es valore l’es-
tat morfo-fisiològic, ontològic, biome-
cànic i patològic de l’arbre, l’estat del
medi natural i els usos de l’espai. Ba-
sant-se en ells, es podrà diagnosticar
i establir un pla de gestió, restauració
i intervenció que garantisca l’aplicació
de les mesures idònies de conservació
i seguiment en el temps.
• Com que les modificacions o inter-
vencions en l’entorn poden ocasi-
onar greus conseqüències per a la
salut dels arbres i hipotecar el seu
futur, tot tipus d’obra, construcció,
reparació, modificació, restauració,
rehabilitació o transformació duta a
terme en l’entorn, o en les proximi-
tats, d’un arbre monumental neces-
sita l’elaboració d’una documentació
prèvia específica de caràcter tècnic
amb les característiques constructi-
ves i plans detallats de la mateixa. En
ella s’estudiarà el grau d’afectació i
n 370
alteració al monument i a l’entorn, de
les excavacions, conduccions aèri-
es i subterrànies, vials i paviments,
edificis limítrofs, enjardinament, etc.
que es pretenen dur a terme. Així
mateix definirà l’àrea de protecció
entorn de l’exemplar, que englobarà
íntegrament l’arbre, de l’arrel a les
puntes. Com a protecció prèvia, al
començament de les obres es proce-
dirà a la instal·lació d’un tanca sòlida
i impenetrable en l’àrea dita.  que estan resultant impossibles de
Manteniment
• Una pràctica cada vegada més estesa
i banalitzada és, amb l’excusa de co-
néixer l’edat, el creixement, la cronolo-
gia, el canvi climàtic, la contaminació
o qualsevol altre paràmetre, perforar
estos arbres per mitjà de barrines
Pressler per a obtindre els denomi-
nats corex o mostres internes de fus-
ta. Esta tècnica necessita d’un gran
control i justificació científica, a més
de rigor metodològic i ètic en la seua
aplicació als arbres monumentals. En
la gran majoria dels casos no apor-
ta dades realment significatives; per
exemple, és molt poc útil per a conéi-
xer l’edat exacta, donat que la majoria
dels arbres monumentals estan buits
per dins. Evitem que estos arbres tan
valuosos es convertisquen en dianes
crivellades indiscriminadament.
• Es fonamental no modificar les condi-
cions del medi. La superfície ocupada
per les arrels sol ser molt major que
la projecció de la copa sobre el sòl. A
més, la major part de la cabellera radi-
cular està situada pròxima a la super-
fície. L’elevació o disminució del nivell
del sòl, la compactació, la impermeabi-
lització, les rases superficials, els can-
vis de pràctiques culturals en el treball
del sòl, etc. modifiquen les condicions
prop de la superfície i provoquen la rup-
tura i secció de les arrels, la debilitat en
l’arbre i les infeccions.
• Podar els arbres monumentals com
si únicament foren arbres fruiters, fo-
restals o ornamentals no és només un
error de tècnica, sinó també de com-
prensió dels principis fonamentals de
la botànica. En general, els rebrotins
han de conservar-se prioritàriament en
els arbres madurs, ja que asseguren
una regressió de la copa.
• En este moment, hi ha una greu ame-
naça el patrimoni íntegre de palmeres
del nostre país, d’Europa i del món a
causa de la introducció de plagues,
com el punxegut roig o la paisandisia,
controlar.  En l’actualitat no es disposa
de tractaments preventius, curatius o
pal·liatius totalment efectius, amb re-
sultats contrastats en camp i accep-
tats per la comunitat científica. Man-
tenint les palmeres infectades i mortes
s’incrementa el risc d’expansió.
• Los arbres tenen sistemes de de-
fensa molt efectius contra els micro-
organismes que podrixen, alteren i
descomponen la fusta. Han desen-
rotllat a través del temps els seus
propis sistemes d’autoprotecció,
que un incorrecte tractament pot
destruir en uns minuts. Per això cal
evitar “netejar” o “cremar” la fusta
o zona afectada de descomposició
d’un arbre, ja que en l’actualitat és
impossible conéixer amb exactitud
i precisió l’extensió dels patògens,
mentre que és fàcil destruir, alterar i
trencar les barreres microscòpiques
i bioquímiques que tenen els arbres
per a defendre’s, ajudant amb això
a expandir els patògens. També cal
recordar que inclús la fusta irreme-
iablement descomposta de l’interior
dels troncs pot ser posteriorment au-
to-digerida amb l’emissió d’arrels in-
ternes pel propi arbre. A més, la su-
pressió de la fusta morta dels troncs,
cimes i branques principals que no
presenten riscos de caiguda i el “pin-
tar” la dita fusta amb mastics supo-
sa alterar signes sobre el seu estat i
evolució, esborrar les traces del pas-
sat, debilitat mecànica, artificialitat,
minva estètica i pèrdua d’hàbitats
per a la biodiversitat, sense aportar
res a canvi, ja que estos processos
són interns.
• Respecte a la nutrició dels arbres mo-
numentals cal ressenyar que l’apor-
tació d’una capa superficial de ma-
tèria orgànica vegetal compostada
(exempta de torba) en la superfície
ocupada per les arrels millora les ca-
racterístiques físiques i nutricionals
del sòl, afavorint la micorizació. Sol
ser desaconsellable la instal·lació de
reg per degoteig i la plantació de ges-
pa, ja que modifiquen les condicions
en què s’han desenrotllat les arrels,
augmenten la competència pels nu-
trients i provoquen un menor creixe-
ment radicular, ocasionant debilitats
fisiològiques i una major sensibilitat
patològica.
Biodiversitat
• Una gran varietat de fauna superior i
insectes, molses, líquens, fongs, al-
gues, bacteris, micoplasmes, virus...
depenen dels arbres per a obtindre els
seus aliments i sobreviure. La majoria
d’estos organismes són necessaris
per al desenrotllament sa dels arbres.
La salut del bosc també depén d’ells.
Només uns pocs, i en determinades
circumstàncies, poden causar danys
d’importància i arribar a produir la
mort de l’arbre. És imprescindible, per
tant, el seguiment i control de la seua
evolució.
• Las zones en descomposició, les
cavitats i la fusta envellida o morta
que no present risc de caiguda, amb
potencial dany a les persones i béns,
han de conservar-se prioritàriament,
ja que constituïxen hàbitats essen-
cials per a la biodiversitat. En elles
viu una gran varietat de sers com
ara briòfits, líquens, algues, fongs i
insectes saproxílics, rèptils, amfibis,
aus i mamífers, molts d’ells protegits
específicament al trobar-se en perill
d’extinció. Els arbres grans i ancians
són els millors hàbitats per a la vida
silvestre.
• Estos arbres, una vegada morts, con-
tinuen sent extraordinàriament valuo-
sos per a la salut del bosc. Les seues
restes orgàniques acullen una gran
varietat d’organismes, que tenen en
estos arbres uns hàbitats cada vega-
da més escassos. D’altra banda, tam-
bé poden ser conservats i utilitzats
com a elements culturals, educatius,
objecte d’investigació o amb fins ar-
tístics.
Trasplantaments
• Els arbres adults patixen gravíssims
danys en la salut quan són arrancats
d’arrel, encara que se li anomene tras-
plantament. Esta agressió a la integri-
tat d’un organisme, i a un monument,
que bé pot qualificar-se d’anti-natura
i d’espoli, no és innòcua per a la vida
dels arbres. Els causa estrés fisiològic,
desorganització hormonal, destrucció
de biomassa, minva en el creixement,
problemes biomecànics i infeccions
d’agents patològics.
• El “trasplantament” que afecta les
oliveres multicentenàries del nostre
país, i als dels països de la conca me-
diterrània, cal qualificar-lo d’espoli de
Patrimoni Natural i Cultural, que està
destruint de forma irreversible el pai-
satge, l’agro-biodiversitat i la cultura
ancestral lligada a uns arbres que en
aquells llocs en què s’han protegit i
conservats, com en la comarca del
Maestrat o la Serra de França, són
motors del desenrotllament sostenible
per al medi rural. L’elaboració i comer-
cialització diferenciada de l’oli d’estos
monuments arriba a aconseguir preus
de 300 euros el litre. Situacions sem-
blants han de promoure’s per a altres
productes agrícoles obtinguts d’estos
arbres centenaris com les castanyes,
nous, vins, ametles, pomes, per posar
només uns pocs exemples.   tinuïtat.
Incendis
• Es convenient tindre precaucions es-
pecials a l’hora de previndre i evitar els
incendis en els arbres monumentals i
ancians, més acusats en el mediagrí-
cola i forestal. El foc de sòl, a través
de la seua propagació per les plantes
herbàcies i arbustives, facilita l’incendi
de la copa d’estos arbres i dels seus
troncs buits.
Educació i Plantacions
• La conservació del material genètic i la
reproducció d’estos arbres és neces-
sària per a preservar la riquesa i varia-
bilitat de les poblacions en els boscos.
• Una de les millores formes d’ajudar els
arbres monumentals i el bosc és incre-
mentar el nombre de plantacions de
qualsevol tipus.
• La educació reglada i ambiental juga
un paper transcendental a l’hora de
millorar el coneixement, la recuperació
i la tutela d’estos arbres i el seu llegat
històric i cultural.
Ús Sostenible i Difusió
La protecció i conservació del patrimoni
arbori monumental i del paisatge  compar-
tixen l’objectiu fonamental de preservar i
difondre els valors i la importància dels es-
pais naturals i la biodiversitat en la societat.
La labor de formació i educació que duen a
terme els museus, conservant i tutelant les
col·leccions d’obres d’art, és un exemple
del bon procedir a l’hora d’acostar-nos a
conéixer, divulgar i gaudirr d’un Patrimo-
ni Natural i Cultural comú sense córrer el
risc de deteriorar-lo. No obstant això, en
el cas dels arbres monumentals la percep-
ció dels riscos, danys i deterioraments que
pot patir un arbre i el seu entorn - a causa
de visites massives, inadequades i sense
control, o el comportament abusiu - sol ser
una altra.
És important aprendre a conéixer-los,
amar-los i respectar-los, acostar-se a visi-
tar-los, conéixer la seua història i recuperar
la memòria si volem garantir la seua con-
Divulgació
• No tots els arbres ni el seu entorn es-
tan preparats per a acollir visites. En
alguns casos, inclús han de quedar
completament restringides, ja que els
exemplars no estan prou protegits,
estudiats i tutelats, de manera que la
seua salut podria ressentir-se a cau-
sa de les visites massives o incons-
cients.
371 n
 • Tenen l’avantatge d’estar repartits
per tota la geografia i facilitar la reva-
loració del territori, la promoció dels
productes locals i l’intercanvi social,
però també tenen el desavantatge de
trobar-se aïllats, dispersos i amb falta
de control.
• Esten inclosos o no en figures de pro-
tecció, no tots els arbres monumen-
tals, ni tots els entorns en què creixen
tenen el mateix grau, ni capacitat, per
a acollir visites.
• Abans de promocionar-los i incloure’ls
en els circuits turístics, educatius, de
promoció o desenrotllament és neces-
sari conéixer el seu estat, el grau de
visitabilitat que presenten i garantir-los
una tutela efectiva.
• L’adequació de l’entorn i l’ordenació
dels accessos als arbres són peces
claus en la difusió, i requerixen d’estudis
específics que compatibilitzen la salut
de l’arbre i l’equilibri de l’ecosistema,
així com la integració. En tot cas, cal
adaptar l’espai a l’arbre, i no al contrari.
• La senyalització dels accessos i la in-
formació referida a l’arbre ha de ser
discreta i integrada, tractant d’evitar la
interferència amb la percepció de l’ar-
bre i el seu entorn. Els panells informa-
tius cal situar-los a una certa distància
de l’arbre, mai sobre el tronc, les bran-
ques, ni les arrels.
 
Tipus d’Ambients
• Arbres monumentals en el medi urbà i
zones humanitzades
La visita als arbres que es troben en
parcs, jardins, places, alineacions, er-
mites, esglésies, monestirs o recintes
firals, si l’estat de salut dels exemplars
no ho impedix, és molt desitjable i re-
comanable. Són els arbres i paisatges
millor preparats, i ideals, per a centrar
les activitats educatives, excursions i
visites amb poques restriccions.
• Arbres monumentals en el medi agrícola
Els arbres monumentals que viuen en
el medi agrícola continuen complint
n 372
una funció productiva i cal ser respec-
tuosos amb ells i amb els propietaris.
Tots, en principi, es guanyen el seu su-
port per mitjà de la producció de fruits,
ombra, marcant els límits de les pro-
pietats, servint  de fita en el paisatge,
personalitzant les edificacions rurals -
masies, cases rurals, corrals de besti-
ar, vies pecuàries, fonts - formant part
de la vegetació dels límits de cultiu i
mantenint la diversitat agrobiològica.
Mai s’han de xafar els camps, espe-
cialment després de les pluges i en
època de collita. No hem d’arreplegar
fruits: no ens pertanyen. Allò correcte i
el que més pot ajudar a l’arbre és ad-
quirir i consumir els productes que els
agricultors cultiven i elaboren.
• Arbres Monumentals en el Medi Natural
Dins dels arbres monumentals i bos-
cos madurs que es troben en el medi
silvestre, podem distingir dos grans
grups. Per un costat, aquells que es
troben situats en zones fàcilment ac-
cessibles i preparades per a rebre visi-
tes, sent equiparables als de les zones
urbanes, com ara les àrees recreatives
situades en les zones boscoses ade-
quades per a acollir les visites i ex-
cursions. Solen disposar de tots els
servicis i constituïxen la millor forma
d’acostar-se al bosc.
I, d’un altre, els exemplars i grups de
vegetació que formen part dels molt
escassos reductes de boscos primi-
genis, espècies en perill d’extinció,
poblacions molt minvades, exemplars
malalts i en recuperació, situacions i
entorns molt fràgils com ara penyalars,
penyals, arenals o que servixen d’hà-
bitat per a altres espècies de gran va-
lor científic i ambiental, en els que una
difusió generalitzada, i sense una de-
guda regulació i control, pot posar en
greu perill la seua continuïtat. En estos
casos cal evitar les visites excepte en
condicions molt controlades.
Com Visitar els Arbres Monumentals?
A l’acostar-nos a este patrimoni, tindrem
sempre en compte que ens trobem gene-
ralment davant d’arbres ancians i irreem-
plaçables. És important traslladar a tots els
organismes, institucions, fundacions, asso-
ciacions, empreses i ciutadans relacionats
amb el desenrotllament, la promoció, el tu-
risme i la defensa de la naturalesa i la cultura
algunes consideracions i recomanacions a
l’hora de donar-los a conéixer i visitar-los.
• Previ a la visita
Abans d’organitzar la visita, és reco-
manable començar per informar-se de
la manera, condicions i moment més
adequat per a portar-la a cap en els or-
ganismes oficials corresponents, tant en
les conselleries com en els ajuntaments,
així com els propietaris. D’esta manera
rebrem consells, informació i les autorit-
zacions necessàries per a poder dur a
terme una visita fructífera i innòcua.
Els grups de visita han de ser sempre
reduïts, com més millor.
• Durant la visita
La aproximació a estos arbres i pai-
satges és millor portar-la a cap a peu,
deixant els vehicles molt lluny d’ells,
tant per respecte a l’entorn i els seus
habitants com per les diferents pers-
pectives que ens oferix una aproxima-
ció reposada. Allò desitjable és que
existisquen zones específiques cor-
rectament preparades i senyalitzades
en les quals poder estacionar.
A més de respectar les normes de vis-
ta bàsica al medi natural, cal tindre en
compte que molts d’estos arbres po-
den estar sotmesos a estudis, tracta-
ments i controls sobre el seu estat de
salut. Cal respectar escrupolosament
les àrees de protecció i els límits esta-
blits, com ara tanques o sendes. No les
traspasses, ni les creues, i atén a les
indicacions específiques que apareixen
en els senyals i cartells informatius.
Al llarg de la visita als arbres monumen-
tals i boscos madurs, cal evitar pujar-se
al tronc i les branques, com també xa-
far la base o peanya i les arrels, ja que
estes accions, periòdicament repetides
ja que no som els seus únics visitants,
causen greus danys a l’arbre.
Cal evitar la recol·lecció de fulles,
flors, fruits, llavors, fragments de fus-
ta, branques, terra, restes vegetals,
arrels, humus, fusta caiguda o des-
composta... ja que tot això forma part
també de l’arbre i el seu entorn.
El fruit d’estos arbres forma part de
l’economia de les persones que viuen
en el medi rural. I també és la base de
l’alimentació dels animals silvestres:
no els deixem sense el seu sustent.
La corfa protegix l’arbre. Especial-
ment, els teixits meristemàtics que
creixen davall d’ella. No la danyem ni
deteriorem amb marques, inscripcions
o senyals. Dur a terme inscripcions en
el tronc, branques o arrels, en qualse-
vol arbre, causa danys a la seua salut i
mostra una falta de respecte inaccep-
table a qualsevol patrimoni.  com proposa Wangari Maathai, premi Nobel
No deixar empremta de la visita és el
principi sobre el qual gira la preserva-
ció i el gaudi dels arbres ancians. Cui-
dem l’entorn. Quan tornem a les nos-
tres cases, res ha d’indicar que hem
passat per allí.
Els paisatges arborats són la llar i el
lloc favorit per a gaudir de qualsevol
tipus de fauna salvatge i domèstica, a
més de la flora, fongs, briòfits i algues.
Participem de forma activa en la tutela,
informant altres persones per a un ús
i comportament correcte del lloc. Tots
podem ajudar.
Gaudim de les celebracions que tenen
com a protagonista a estos arbres en
festes, fires i romeries.
Podem visitar els arbres, admirar-los,
dibuixar-los, fotografiar-los, escriu-
re, sentir, escoltar, meditar, somiar i
aprendre al costat d’ells.
• Després de la visita
Participem en la seua defensa, fo-
mentant la protecció i la recuperació
del seu llegat donant a conéixer les
imatges, observacions i emocions que
hàgem sentit en la visita, així com dels
documents antics que coneguem i la
tradició oral que compartisquen amb
nosaltres els veïns dels pobles.
Estos arbres solen estar destinats a
l’obtenció de llavors amb les què dur a
terme estudis i reforestacions. Els propi-
etaris i les administracions competents
podran facilitar-nos l’accés a elles en el
cas que vullguem multiplicar l’arbre.   una estructura vertical complexa, que com-
Educació Reglada i Ambiental
El paper que està jugant l’educació reglada
i ambiental en els nostres joves, i la difusió
responsable dels mitjans de comunicació
en la societat, és transcendental i suposa la
nostra major esperança.  pècies bioindicadores forestals, entre les
Si un arbre pot ser un mestre, “planta arbres
a milers, o millor a milions, i abraça’t a ells”,
de la Pau. I celebra cada 21 de març el Dia
Internacional dels Boscos.
Mes informació del projecte “CypFire: Barri-
ères vertes de cyprès contre l’incendie: une
solution faisable, écologique et économi-
que pour sauvegarder les régions méditer-
ranées” en la pagina web http://cupressus.
ipp.cnr.it/. En el projecte LIFE + “BIGTRE-
ES4LIFE The key role of big trees and ma-
ture forests in biodiversity conservation”
http://www.felixrodriguezdelafuente.com/
ArbolesSingulares.aspx i en el Departament
d’arbres monumentals d’Imelsa, de la Dipu-
tació de València, pàgina web http://www.
imelsa.es/.
Arbres Monumentals i Boscos
Madurs
Boscos Madurs
El concepte de naturalitat dels ecosistemes
forestals s’utilitza sovint per a definir aquells
territoris que no han patit impactes antròpics
notables, on els processos de silvigènesi po-
den evolucionar lliurement basant-se en les
capacitats intrínseques d’estabilitat pròpia,
en concordança amb els règims locals de
pertorbacions i estrès.
En estes condicions, les formacions vege-
tals tendixen a evolucionar cap a l’esta-
bliment dels denominats boscos madurs,
primaris o naturals. Es caracteritzen per
presentar una molt àmplia diversitat de
plantes llenyoses i herbàcies forestals que
ocupen una extensa superfície; una hetero-
geneïtat espacial a gran escala, on coexisti-
xen mosaics de poblacions en fase madura
i envellida amb altres d’estructura diversa;
porta la presència de diversos estrats de
vegetació altament organitzats i en madu-
resa; una edat elevada dels arbres consti-
tutius, combinats en altura i amb densitat
important; una taxa elevada de biomassa
i necromassa; un nombre important d’es-
quals destaquen representants dels com-
plexos saproxílics, humícoles i epifítics; una
heterogeneïtat a xicoteta escala, lligada a
les pertorbacions naturals puntuals garants
de la dinàmica forestal i una diversitat de
l’ecosistema especifica. En estes condici-
ons, les poblacions dels organismes, per-
tanyents a tots grups taxonòmics que for-
men el regne de la vida, constituïxen xarxes
tròfiques complexes en què els intercanvis
genètics permanents estan garantits a nivell
de metapoblacions.
En el bosc madur, l’heterogeneïtat i discon-
tinuïtat en la vegetació està associada a les
variacions ambientals i a la dinàmica natural
del procés de la silvigènesi, que faciliten els
processos de regeneració i colonització de
les espècies forestals a escala espai-tem-
poral. Les fragmentacions forestals, atribu-
ïbles a causes antròpiques, donen comen-
çament quan en el si d’una matriu boscosa
les formacions vegetals arbòries comencen
a separar-se i aïllar-se. El procés s’accen-
tua en incrementar-se l’espai desarborat,
passant la matriu no forestal a dominar el
paisatge. En estes circumstàncies, la con-
tinuïtat dels corredors vegetals, com els
llits dels rius i barrancs i la continuïtat que
oferixen els cultius llenyosos madurs són
de la màxima importància, ja que permeten
la transmissió dels nutrients i el desplaça-
ment de les espècies. En la següent fase,
la fragmentació dels hàbitats arriba al nivell
insular, quedant fora del sistema forestal
pròpiament dit.
373 n
 Les principals conseqüències del procés de
fragmentació dels boscos són la perduda
d’hàbitats, el reemplaçament d’espècies, la
modificació els processos de silvigènesi, la
reducció de la grandària de les poblacions, la
deriva genètica i la reducció i deteriorament
de la biodiversitat. La  dispersió i l’escasse-
tat d’arbres ancians en el paisatge mediter-
rani, que s’il·lustra en este llibre, són un bon
exemple del procés de fragmentació portat a
l’extrem, que passa per les fases d’exclusió,
aïllament, individualització i extinció.
Hàbitats Prioritaris
Els boscos madurs o de caràcter natural, és
a dir aquelles àrees arborades poc alterades
per l’acció antròpica durant centenars d’anys,
en les que les eco-unitats aconseguixen fa-
ses homeostàtiques i de degradació, presen-
ten extensions molt reduïdes en totes les regi-
ons biogeogràfiques europees. La superfície
mínima a protegir en les reserves forestals
ha sigut un debat intens i difícil a nivell eu-
ropeu. Inicialment es va considerar que hau-
rien d’abastar almenys diverses desenes de
milers d’hectàrees, amb les que assegurar un
funcionament natural de l’ecosistema, però al
comprovar que tals conjunts fa molt de temps
que van deixar d’existir, i de forma especial
en la regió mediterrània, el Consell d’Europa
va tractar de fixar-les en 500 ha. Però davant
de l’escassa freqüència d’espais d’estes di-
mensions es va abaixar a 50 ha. Finalment, el
grau d’atomització dels hàbitats va arribar a
la declaració de micro-reserves de flora, amb
superfícies d’uns pocs metres quadrats.
Atenent els resultats de la xarxa d’investigació
europea sobre les reserves forestals, cal indi-
car que els boscos de caràcter natural cobri-
xen el 1,7 % del territori, uns 3 milions d’hec-
tàrees, de les que únicament unes 285.000 ha
es localitzen en la regió mediterrània.
El annex I de la Directiva Hàbitats inclou 233
tipus d’hàbitats naturals europeus. D’ells, 71
són prioritaris, és a dir, estan amenaçats o
en perill de desaparició i la seua conservació
és d’interés comunitari, quedant agrupats
en: hàbitats costaners i vegetació halòfi-
la, dunes marítimes i continentals, hàbitats
d’aigua dolça, bruguerars i matolls de zona
temperada, matolls escleròfils, formacions
herboses naturals i semi-naturals, torberes i
n 374
àrees pantanoses, hàbitats rocosos i coves,
i els boscos. Els llocs declarats Xarxa Natura
2000, a través de la Directiva Hàbitats i la
Directiva Aus, arriben a Europa a uns 24.749
llocs d’interés comunitari i a un total d’unes
2.714 espècies de flora i fauna.
En alguns d’estos hàbitats, la presència de
formacions arbòries i boscos pot ser sig-
nificativa i rellevant, com en el tipus 2270 -
*Boscos de dunes amb Pinus pinea, Pinus
pinaster o ambdós; 3240 - Rius alpins i la
vegetació llenyosa de les seues vores de
Salix elaeagnos; 3280 - Rius mediterranis
de cabal permanent amb Paspalo-Agros-
tidion i cortines vegetals riberenques amb
Salix i Populus alba; 4070 - * Matolls de
Pinus mugo i Rhododendron hirsutum (Mu-
go-Rhodoretum hirsuti); 4080 - Formacions
subarbustives subàrtiques de salzes; 5110 -
Formacions estables de Buxus sempervirens
en pendents rocoses calcàries (Berberidion
sp.). 5130- Formacions de Juniperus com-
munis en bruguerars o pastures calcàries;
5140 - * Formacions de Cistus palhinhae so-
bre bruguerars marítims (Junipero-Cistetum
palhinhae); 5210 - Formacions de ginebres;
5220 - *Matolls de Zyziphus; 5230 - *Matolls
de Laurus nobilis; 5310 - Matollar de llorer;
6310 - Boscos escleròfils o deveses de
Quercus suber i/o Quercus ilex.
Hàbitats Prioritaris de Bosc
Per la seua banda, el grup de boscos acull
específicament les formacions naturals i se-
mi-naturals d’espècies autòctones d’arbres,
amb presència de sotabosc característic,
que responen als criteris de raresa, caràcter
residual i albergar espècies d’interés comu-
nitari. A més, han de complir amb els criteris
de ser boscos d’espècies natives, un alt grau
de naturalitat, presència d’estrat arbori i d’ar-
bres vells i morts, una elevada superfície i que
s’hagen gestionat de forma sostenible contí-
nua durant un període de temps significatiu.  i estat de conservació de la biodiversitat, la
Atenent a estes premisses, els hàbitats de
bosc agrupen 8 tipus d’hàbitats de boscos
boreals, 37 de boscos temperats, 13 de
boscos caducifolis mediterranis, 9 de bos-
cos escleròfils mediterranis, 3 de boscos de
coníferes de muntanya temperats i 10 de
boscos de coníferes de muntanya mediter-
ranis i macaronèsics.
Són hàbitats de bosc prioritaris:
• Priority habitats of Forests of Boreal
Europe: 9010 - * Western Taïga; 9020
- * Fennoscandian hemiboreal natural
old broad-leaved deciduous forests
(Quercus, Tilia, Acer, Fraxinus or Ul-
mus) rich in epiphytes; 9030 - * Natural
forests of primary succession stages
of landupheaval coast; 9080 - *Fen-
noscandian deciduous swamp woods.
• Priority habitats of Forests of tempera-
te Europe: 9180 - * Tilio-Acerion forests
of slopes, screes and ravines; 91C0 - *
Caledonian forest; 91D0 - * Bog wo-
odland; 91E0 * Alluvial forests with Al-
nus glutinosa and Fraxinus excelsior
(Alno-Padion, Alnion incanae, Salicion
albae); 91G0 - * Pannonic woods with
Quercus petraea and Carpinus betulus;
91H0 - * Pannonian woods with Quer-
cus pubescens; 91I0 - * Euro-Siberian
steppic woods with Quercus spp; 91J0
- * Taxus baccata woods of the British
Isles; 91N0 - *Pannonic inland sand
dune thicket (Junipero-Populetum al-
bae); 91S0 - *Western Pontic beech
forests; 91X0- *Dobrogean Beech fo-
rests; 91AA - *Eastern white oak wo-
ods.
• Priority habitats of Mediterranean de-
ciduous forests: 9210 - * Apennine be-
ech forests with Taxus and Ilex; 9220 - *
Apennine beech forests with Abies alba
and beech forests with Abies nebroden-
sis.
• Priority habitats of Mediterranean
sclerophyllous forests: 9360 - * Maca-
ronesian laurel forests (Laurus, Oco-
tea); 9370 * Palm groves of Phoenix;
9390 - *Scrub & low forest vegetation
with Quercus alnifolia;
• Priority habitats of Temperate moun-
tainous coniferous forests: 9430
Subalpine and montane Pinus uncina-
ta forests (* if on gypsum or limestone)
• Priority habitats of Mediterranean and
Macaronesian mountainous coniferous
forests: 9510 * Southern Apennine Abi-
es alba; 9530 * (Sub-) Mediterranean
pine forests with endemic black pines;
9560 - * Endemic forests with Juniperus
spp; 9570 * Tetraclinis articulata forests;
9580 - * Mediterranean Taxus baccata
woods; 9590 *Cedrus brevifolia forests
(Cedrosetum brevifoliae).
En relació a les espècies d’arbres incloses
en els annexos II i IV, cal destacar que només
unes poques formen part d’elles: Abies ne-
brodensis, Zelkova abelicea, Prunus lusitani-
ca spp. azorica, Salix salvifolia ssp. australis,
Sorbus maderensis, Phoenix theophrasti i
Dracaena draco.
Els criteris de la Directiva Hàbitats, dirigida als
hàbitats i espècies silvestres prioritaris, han
condicionat la incorporació d’una part impor-
tant de les espècies, poblacions i fragments
de boscos madurs, la majoria dels sistemes
agrícoles i els arbres situats en l’ambient
urbà. D’altra banda, cal assenyalar que són
pocs els hàbitats de bosc que gaudixen de
la màxima protecció comunitària. Però esta
situació canviarà amb els nous fonaments
arreplegats en Estratègia de la Unió Europea
per a la Conservació de la Biodiversitat 2020.
Diversitat Biològica
El Conveni de les Nacions Unides sobre la
Diversitat Biològica definix la biodiversitat
com la variabilitat d’organismes vius de to-
tes les classes, tant genètica com d’espè-
cies i ecosistemes. Les dades d’espècies
protegides d’interés comunitari en la Xarxa
Natura 2000 a Europa oferixen per als grups
taxonòmics principals les dades següents:
invertebrats, 149 espècies; mol·luscos, 47
espècies; peixos, 680 espècies; amfibis, 102
espècies; rèptils, 257 espècies; aus, 193
espècies; mamífers, 323 espècies, plantes
vasculars, 745 espècies i plantes no vascu-
lars, 218 espècies. I encara que s’ha avançat
en el coneixement europeu sobre l’inventari
informació disponible continua sent insufici-
ent, parcial i incompleta.
Si prenem com a referència la situació a Es-
panya, un país amb espais en la Xarxa Natura
2000 en cinc regions biogeogràfiques, hi ha
118 tipus d’hàbitats en l’annex I i 263 espè-
cies en l’annex II en la Directiva Hàbitats. Es-
tan distribuïts en 1.448 Llocs d’Importància
Comunitària i 598 Zones d’Especial Protecció
per a les Aus. Es desconeix l’estat de conser-
vació en el 57% de tots els tipus d’hàbitats i el
41% de l’estat de les espècies. En l’avaluació
global de l’estat de conservació per grups ta-
xonòmics destaca que per als mamífers, amfi-
bis, artròpodes, plantes vasculars i plantes no
vasculars el desconeixement del seu estat se
situe entre el 40 % i el 68 %, afectant les xi-
fres més elevades als artròpodes i les plantes
no vasculars. En el cas dels hàbitats de bosc,
el desconeixement de l’estat de conservació
arriba al 50%. Estes dades estan en línia amb
la mitjana dels països d’Unió Europea.
En relació al grau de coneixement de les
espècies, hàbitats i formacions d’arbres
madurs cal destacar una marcada absèn-
cia de dades amb què quantificar de forma
objectiva i verificable el nombre d’espècies,
varietats, hàbitats, individus i formacions
madures presents l’ambient forestal, agrí-
cola i urbà. Les dades disponibles aparei-
xen habitualment lligades a publicacions de
divulgació, que seguixen en general criteris
més aïna editorials de gegantisme, seculari-
tat i destacat reconeixement cultural a nivell
nacional o internacional.
I, per tant, destacar les dificultats per a
quantificar el nombre d’espècies, varietats,
individus, formacions madures, l’impacte
de les amenaces pròpies i també sobre els
grups de fongs, algues, briòfits, líquens, fa-
lagueres, insectes saproxílics i microorganis-
mes com a bacteris, micoplasmes o virus.
A tot açò cal afegir que el coneixement de la
presència o de l’estat de la conservació de
la biodiversitat dels hàbitats i micro-hàbitats
associats als arbres i boscos madurs i dels
grups taxonòmics de fongs, algues, briòfits,
líquens, falagueres, insectes saproxílics i mi-
croorganismes com a bacteris, micoplasmes
o virus, és escàs. Els arbres i boscos madurs
han de ser considerats com a reductes de
biodiversitat, a l’albergar centenars d’espè-
cies animals i vegetals que depenen per a
la seua subsistència i recer d’este tipus de
grans arbres.  servir de refugi durant la glaciació Würm. Al
Al seu paper com a reductes de diversitat
biològica, cal afegir que els arbres madurs,
en si mateixos, són un bon exemple d’esta
biodiversitat restringida i amenaçada. El fet
d’estar singularitzats per l’edat, el seu escàs
nombre i distribució restringida, al marge de
la prioritat de la seua espècie, els fa garants
del subministrament de llavors i material ve-
getatiu molt adaptat, amb el que contribuir
a la regeneració natural del bosc. Donada la
seua elevada edat, es comporten al mateix
temps com a reserva genètica, a l’alber-
gar en el seu ADN els recursos adaptatius
desenrotllats per estos individus i els seus
avantpassats per a sobreviure durant cente-
nars o milers d’anys.
Els arbres i boscos madurs són ferramentes
importants en la lluita contra la desertització;
en molts casos són els últims supervivents
que donen la cara davant l’avanç imparable
del desert. I també per a mitigar el calfament
global: en absorbir i emmagatzemar diòxid
de carboni, els boscos són al mateix temps
engolidors i fonts de carboni, segons el seu
tipus d’explotació i edat mitjana. Mentre el
creixement forestal siga superior a la tala,
seran engolidors de CO2; i com més vells
siguen estos arbres, més quantitat d’estos
gasos d’efecte d’hivernacle confinaran.
Forest of Gamueta
Abies alba Mill.
Western Valleys Natural Park – Pyrenees –
Spain
 
Els avets mediterranis constituïxen un ele-
ment de singular valor fitogeogràfic, i com-
plexa diversitat taxonòmica donada la seua
capacitat d’hibridació. Sintèticament inclou
els taxons Abies cephalonica, Abies pins-
apo, Abies marocana, Abies nebrodensis,
Abies cilicica, Abien numídica, Abies alba,
Abies equi-trojani, Abies nordmanniana i
Abies bornmuelleriana.
 
L’avet blanc és una espècie de distribució
centreeuropea, que presenta poblacions dis-
juntes en els pisos altitudinals supra-oro-me-
diterranis en la regió mediterrània. Les ca-
denes muntanyoses del sud d’Europa li van
finalitzar l’era glacial, les poblacions van que-
dar aïllades donant lloc a ecotipus específics
en les penínsules Ibèrica, Itàlica i Balcànica,
com també als Alps Marítims i les illes de
375 n
 Còrsega i Sicília. La construcció naval duta
a terme al llarg de la història va minvar consi-
derablement els seus boscos.
Arvulu Cruci Cruci
Abies nebrodensis (Lojac.) Mattei
Madonie Regional Natural Park – Sicily – Italy
Espècie considerada extingida fins a l’any
1.957, quan es van redescobrir alguns
exemplars aïllats creixent en zones escarpa-
des i de fort pendent a una altitud de 1.500
metres en les muntanyes de la Madonie.
En l’actualitat la població està formada per
30 individus, dels quals únicament 24 són
madurs sexualment. Els exemplars de ma-
jors dimensions a penes assolixen els 9,50
m d’altura, 9,5 m de diàmetre de copa, un
perímetre de tronc de 1,85 m i una edat esti-
mada d’uns 150 anys.
Les principals amenaces provenen del reduït
nombre d’individus adults, amb una regenera-
ció natural molt escassa, a la qual cosa cal afe-
gir l’alt risc de l’erosió i els incendis forestals.
The Escaleretas Spanish Fir
Abies pinsapo Boiss.
Sierra de les Nieves Natural Park – Spain
El pinsap és una espècie endèmica de la re-
gió mediterrània, amb dos àrees de distribu-
ció disjuntes, les cadenes muntanyoses del
sud-est d’Andalusia i les muntanyes del Rif
nord-oriental del Marroc. A Espanya, els bos-
cos de pinsap es localitzen en les Serra de
Las Nieves, Bermeja i d’El Pinar de Grazale-
ma, ocupant en total unes 2.800 ha. Les po-
blacions del Marroc s’ubiquen en cinc localit-
zacions, cobrint una superfície de 7.500 ha.
El Parc Natural de la Serra de les Neus
acull algunes de les poblacions de pinsaps
de major edat i dimensions en la península
Ibèrica. Destaquen el pinsapar de Cubero,
Froncaile, Cañada de Enmedio i Cañada del
Cuerno, amb exemplars que superen els 25
m d’altura i els 5 m de perímetre de tronc
com el pinsap de Las Escaleretas.
La tendència de totes les poblacions és de-
creixent, i les seues principals amenaces
n 376
provenen de la degradació dels boscos,
desforestació, incendis forestals, desertitza-
ció, canvi climàtic, sobrepasturatge, plagues
i malalties.
Cedar Valley
Cedrus brevifolia (Hook.f.) Henry
Paphos State Forest – Cyprus
Espècie endèmica de l’oest de l’illa de
Xipre amb una distribució restringida als
cims del bosc estatal de Paphos en les
Muntanyes de Troodos. Es coneixen cinc
rodals naturals, sent el de major extensió
el de Tripylos que ocupa una superfície de
200 ha. Creix formant boscos mixtos amb
espècies com Quercus alnifolia, Arbutus
andrachne Arrhenatherum album, Cepha-
lorrhynchus cypricus, Galium peplidifolium,
Stellaria media.
En el passat, estos boscos van ser més
abundants, segons conten Teofrast i Plini,
però la sobreexplotació forestal i la intensa
activitat ramadera van limitar-ne l’extensió i
van impedir la regeneració natural. Les prin-
cipals amenaces actuals són l’erosió, les
plagues i malalties, els incendis forestals, i el
canvi climàtic. La producció de llavor és molt
escassa, intermitent i poc viable.
Lebanon Cedar Forest
Cedrus libani A. Rich.
Taurus Mountains – Turkey
Els boscos de cedre del Líban constituïxen
formacions pures o mixtes en els pisos al-
titudinals de vegetació supra-oro-mediterrà-
nia en la costa oriental de la regió mediter-
rània.
Presenta una àmplia àrea de distribució on
apareix mesclat amb Quercus coccifera
subsp. calliprinos, Acer sempervirens, Ju-
niperus excelsa, Juniperus foetidissima, Ju-
niperus drupacea, Cupressus sempervirens,
Abies cilicica, Quercus cerris, Quercus pe-
traea subsp. pinnatiloba, Quercus infectoria,
Quercus brantii, Quercus ithaburensis, Po-
pulus tremula, Ulmus montana, Ostrya car-
pinifolia, Fagus sylvatica subsp. orientalis,
Pinus nigra, Carpinus orientalis.
La major part dels boscos de cedres del Lí-
ban estan situats en la cadena muntanyosa
dels Taurus, a Turquia, on cobrixen una su-
perfície d’unes 100.000 ha. La seua presèn-
cia és molt menor en les cadenes sirio-liba-
neses, on hi ha unes 3.000 ha en forma de
reductes dispersos. Una de les poblacions
més celebres és el bosc de Bécharré que
acull 375 cedres ancians, alguns d’ells con-
siderats mil·lenaris i que arriben als 14,5 m
de perímetre de tronc. Els boscos de cedre
del Líban patixen pressions agro-silvo-pas-
torals, així com l’impacte dels anys de guer-
ra en la regió. D’elles només unes poques es
troben en la Muntanya Líban.
Saharan Cypress
Cupressus dupreziana A. Camus
Tassili n’Ajjer National Park – Algeria
 
Descrita la presència de l’espècie per primera
vegada l’any 1924 per al món occidental, no
va ser fins a 1972 quan es va disposar d’un
cens comparable que va mostrar l’existència
de 230 arbres vius. Revisat l’any 2.002, vint
d’ells havien mort, però es van incorporar 23
individus no inventariats anteriorment. Amb
una població de només 233 arbres, alguns
d’edat mil·lenària que aconseguixen els 12 m
de perímetre de tronc, i només deu exemplars
joves, són el testimoni d’unes formacions ve-
getals pre-desèrtiques, de caràcter boscós,
que van florir en el cor del desert en el passat,
quan el clima era més humit.
 
Habiten en l’altiplà del Tassili n’Ajjer entre els
1.000 i 1.800 m d’altitud en unes condicions
climàtiques extremes, amb oscil·lacions tèr-
miques diàries que van des dels 32 als -8 ºC, i
on la precipitació mitjana anual a penes arriba
als 30 mm en els casos més extrems. Amb
una població tan reduïda, l’espècie ha desen-
rotllat una estratègia de supervivència única
i excepcional, l’apomixia paterna. El pol·len,
amb absència de meiosi, aporta la totalitat del
material genètic a la descendència, que pre-
senta un alt grau de consanguinitat.
 
La intensa explotació de la seua fusta al llarg
del segle XIX, el descens del nivell freàtic a
causa del canvi climàtic i el turisme apareixen
com a amenaces principals per a l’espècie.
Samaria Gorge
Cupressus sempervirens L.
Samaria National Park – Crete – Greece
 
El bosc de xiprer mediterrani de la Gola de
Samaria és amb diferència el més extens i
millor conservat del món; la part central co-
brix una superfície d’unes 2.800 ha. Presen-
ta una distribució altitudinal contínua des del
pis termo- a l’oromediterrani, creixent des de
nivell mar fins a més de 2.000 m d’altitud.
 
La flora de la Gola de Samaria reunix més de
400 espècies vegetals, de les que una quinta
part són plantes endèmiques. Quercus coc-
cifera subsp. calliprinos, Acer sempervirens,
Pinus brutia, Juniperus oxycedrus, Zelkova
abelicea, Berberis cretica, Astragalus angus-
tifolius, Sarcopoterium spinosum, Coridot-
hymus capitatus, Origanum microphyllum,
Hypericum kelleri, Asperula pubescens, Cen-
taurea raphanina, Centaurea idaea, Valeriane-
lla echinata, Campanula cretica, Cyclamen
creticum, Arum idaeum, Himantoglossum sa-
mariense, Cephalanthera cucullata, Dracun-
culus vulgaris, Verbascum macrurum, Delphi-
nium staphisagria, Papaver argemone.
La fusta de xiprer procedent dels boscos de
Creta va ser molt apreciada en l’antiguitat.
Teofrast deixà referències sobre la presència
dels seus boscos en les Muntanyes Blanques:
“es diu que a Creta, a les Muntanyes Idaenes
i en les anomenades Muntanyes Blanques, en
els cims de les quals la neu mai no es desfà,
el nombre de xiprers és gran, com passa a la
totalitat de l’illa i de les seves muntanyes”
Tavri Cypress Forest
Cupressus sempervirens L.
White Mountains – Crete – Greece
 
Els boscos de xiprer mediterrani tenen una
amplíssima àrea potencial de distribució na-
tural, que comprén des de l’est de la regió
mediterrània fins als contraforts muntanyosos
de la vall de l’Indus, en Àsia central. La seua
apreciada i duradora fusta, amb múltiples
usos, va ser utilitzada de forma massiva en
la construcció naval de les innumerables flo-
tes comercials i militars que van solcar el mar
Mediterrani, la vall del Nil i els rius i afluents
de l’antiga Mesopotàmia. La sobreexplotació
dels seus boscos, des del naixement de la ci-
vilització en el Creixent Fèrtil a l’actualitat, els
ha portat a la vora de l’extinció. Tal és la seua
raresa que en l’àmbit botànic és considerat
com un element arcaic i residual en la regió
mediterrània. I tan acostumats estem a les di-
ferents varietats utilitzades en jardineria que
oblidem que la forma fastigiada no es presen-
ta en l’actualitat en la naturalesa.
 
Exemplars mil·lenaris retorçuts pel temps
cavalquen sobre les més escabroses i àrides
crestes de l’illa de Creta, desafiant el temps
i l’abisme. Afonen les seues arrels immortals
en penyalars de pendent vertiginós o creixen
plàcidament al costat del llit dels barrancs
fins a superar els 30 m d’altura i els set me-
tres de perímetre de tronc. No és un miratge,
és un últim crit en defensa del seu gloriosa
passat i perdut esplendor. Si l’espècie no
corre perill, els seus hàbitats haurien de ser
considerats prioritaris.
Kastro Mountain Cypress
Cupressus sempervirens L.
White Mountains – Crete – Greece
 
El filòsof grec Teofrast, pare de la botànica, va
deixar un dels primers escrits sobre la parti-
cular forma de creixement dels xiprers en les
muntanyes de Creta “Per tot arreu, el xiprer
creix des de la llavor, però a Creta ho fa des del
tronc, com en la muntanya At Tarra. Ací trobem
el xiprer esporgat”. Estes formes retorçudes
del xiprer són degudes a les exigents condi-
cions ambientals i a la pressió dels herbívors.
Els xiprers esporgats pel bestiar des de
molt joves emeten vigorosos brots tractant
d’escapar del seu voraç enemic. Més difícil
resulta desenrotllar estratègies per a sobre-
viure en l’alta muntanya: assotats pel vent,
coberts una gran part de l’any per la neu,
assetjats per tempestats i rajos, i explorant
les seues arrels la roca viva, prenen formes
tortuoses, retorçudes i reptants amb les que
tractar d’expandir el límit del bosc.
Makthar Cypress & Atlas Cypress
Cupressus sempervirens var. numidica
Trabut
Bou Abdallah – Tunisia
Cupressus atlantica Gaussen
Sidi Youssef ou Brahim – Morocco
Els boscos de xiprer mediterrani en el nord
d’África es presenten en dos localitzacions,
al NE de Makthar en la dorsal tunisenca i en
la Muntanya Verda de la dorsal cirenaica a
Líbia. L’única població de Tunis està situada
en l’altiplà de Kessra formada per un xicotet
grup d’arbres d’edat molt avançada, forta-
ment mutilats i de port irregular, que viuen en
un sòl rocós i erosionat. El xiprer de Makthar
es considera una varietat endèmica tunisen-
ca del xiprer mediterrani.
El xiprer de l’Atles és una espècie relicta de
l’alt Atles occidental del Marroc que en l’ac-
tualitat presenta, segons la FAO, un patrimoni
genètic empobrit. Les seues  poblacions han
patit un gran descens al llarg del segle XX,
com a conseqüència de la sobreexplotació
forestal, el pasturatge intensiu i l’aprofitament
local de la seua fusta. El bosc d’Aghbar, amb
una superfície d’unes 2800 ha, és el més ex-
tens i millor conservat. La resta està format
per illots de vegetació en un estat de degra-
dació molt avançat i regeneració limitada.
Junipers of Kedrodasos
Juniperus oxycedrus L. var. macrocarpa
(Sibth. & Sm.) Silba, Juniperus phoenicea L.
Elafonisi – Crete – Greece
Les formacions azonals de ginebres sobre
dunes litorals del pis termomediterrani apa-
reixen lligades al determinisme edàfic. Els
ginebrars costaners, integrats pels diferents
taxons del grup Phoenicea, arriben a formar
masses boscoses molt denses en les quals
els individus poden superar els 20 m d’al-
tura. Actualment estes masses es conside-
ren residuals i molt fragmentades, on  els
exemplars adquirixen ports arbustius, estant
extremadament amenaçades a causa del tu-
risme, l’urbanisme i el sobrepasturatge.
Les formacions vegetals dominades per Ju-
niperus oxycedrus var. macrocarpa i Juni-
perus phoenicea, són molt característiques
377 n
 de les illes del sud de Creta, Gavdos, Chrysi,
Cyclades i en la costa oest del Peloponès.
La superfície total ocupada per este hàbitat
a Grècia és de només 12 km2 .
Javalambre Forest
Juniperus savina L.
Sierra de Javalambre – Spain
La savina de muntanya és una planta llenyosa
arbustiva que habita en els cims d’altes mun-
tanyes entre els 1.500 i els 2.700 m d’altitud.
Es troba present a Europa central i meridional,
en l’oest d’Àsia i el nord d’Àfrica. La seua for-
ma encoixinada, molt ben adaptada a l’ambi-
ent inhòspit de vents, neus i freds característic
del pis bioclimàtic oromediterrani, dóna als
cims un aspecte en forma de taques de vege-
tació discontínua, ja que la planta rares vega-
des supera 1 m d’altura, mentre que les seues
branques s’estenen formant un mosaic de ve-
getació sempre verd que pot superar els 16 m
de diàmetre. Esta espècie sol estar acompa-
nyada de Pinus sylvestris, Pinus nigra, Quercus
ilex, Juniperus thurifera, Quercus pubescens,
Juniperus phoenicea, Juniperus communis,
Arctostaphylos uva-ursi, Prunus prostrata.
Las Blancas
Juniperus thurifera L.
Puebla de San Miguel Natural Park – Spain
 
La savina turífera és una espècie caracterís-
tica del mediterrani occidental que apareix
en els pisos altitudinals de vegetació su-
pra-oro-mediterranis, entre els 400 i els 3.400
m d’altitud. Presenta una àrea de distribució
disjunta, amb diferents subespècies en el Ma-
grib, els Alps Meridionals, l’Illa de Còrsega i el
centre i est d’Espanya. Especialment preocu-
pant és la situació de les poblacions a Algèria,
on s’estimen únicament entorn de 50 ha de
formacions monoespecífiques. A Còrsega la
superfície ocupada és d’unes 1.000 ha, i uns
pocs milers més en els Alps Meridionals, però
es presenten fragmentades, aïllades i disper-
ses. Els incendis forestals, el sobrepasturatge
i la sobreexplotació forestal són les principals
amenaces en tots els països per a l’espècie.
 
Les savines turiferes solen estar associades
als corrals de bestiar de l’alta muntanya, ja
n 378
que el seu fullatge s’utilitzava per a alimentar
els animals durant l’hivern. Amb este fi, els
arbres patien esporgades severes, que amb
el pas dels anys acaben per danyar la resis-
tència de troncs i branques principals.
Junipers of Cape São Vicente
Juniperus turbinata Guss.
Southwest Alentejo and Vicentine Coast Na-
tural Park – Portugal
La costa atlàntica del sud de la península
Ibèrica acull les primeres formacions vege-
tals llenyoses del continent europeu. S’as-
senten en penya-segats, platges, illots i pe-
nyals aïllats, sobre els quals carreguen amb
fúria les tempestats transatlàntiques alçant
onades gegantines d’aigua marina carre-
gada de sal, que el vent projecta sobre la
vegetació, i que s’acumula en un sòl format
per paleodunes damunt d’un rascler calca-
ri. En estes condicions extremes sobreviuen
espècies com Juniperus turbinata, Quercus
coccifera, Pistacia lentiscus, Chamaerops
humilis, Viola arborescens, Ulex erinaceus i
Centaurea valentina.
 
El Parc Natural del Sud-oest de l’Alentejo i
Costa Vicentina és una zona d’especial pro-
tecció per a les aus, on residixen, hivernen
o utilitzen com a plataforma migratòria entre
el nord d’África i Europa: Pandion haliaetus,
Hieraaetus fasciatus, Falco peregrinus, Falco
tinnunculus, Falco naumanni, Pyrrhocorax
pyrrhocorax, Luscinia svecica, Ficedula hi-
poleuca, Sylvia communis.
Troharis Forest
Pinus brutia Tin.
Crete – Greece
 
Espècie característica del Mediterrani ori-
ental, on constituïx un element essenci-
al de la vegetació i del paisatge forestal,
especialment abundant en la península
d’Anatòlia. Les formacions d’esta pineda
es distribuïxen principalment pels pisos
termo-meso--mediterranis i de vegades
pot arribar a l’oromediterrani, ocupant una
àrea total de 4 milions d’hectàrees. En Cre-
ta i en les illes de l’Egeu apareix associ-
at als boscos de xiprer en els massissos
muntanyosos entre els 300 i els 1.000 m
d’altitud. En l’illa de Creta es presenten en
les cadenes muntanyoses de Muntanyes
Blanques, Psiloriti, Dikti, Sitia i Astenorusia,
acompanyats de Quercus infectoria, Arbu-
tus andrachne, Juniperus turbinata, Ebenus
cretica, Lygeum spartum, Quercus coccife-
ra subsp. calliprinos
Pi de la Bassa
Pinus halepensis Mill.
Serra de la Calderona Natural Park – Spain
 
Les poblacions de pi blanc es distribuïxen
principalment pel Mediterrani occidental,
ocupant una superfície d’uns 3,5 milions
d’hectàrees, sent els països del nord d’Áfri-
ca i de la península Ibèrica els que presen-
ten una major superfície. Pot constituir, en
determinades condicions ecològiques, el
clímax de vegetació potencial, però la seua
actual abundància és conseqüència de la
degradació dels boscos de roures escleròfils
i caducifolis mediterranis, així com de les ex-
tenses reforestacions dutes a terme al llarg
del segle XX. Esta situació de pràctica exclu-
sivitat monoespecífica constituïx un punt de
debilitat de les pinedes, al presentar-se una
menor biodiversitat de flora i fauna i afavorir
així l’atac de plagues com la processionària
del pi Thaumatopoea pityocampa i diverses
espècies d’escolítids.
El Pi de la Bassa en un exemplar que va ser
arreplegat per l’Il·lustre Enginyer de la Dipu-
tació de València D. Rafael Janini l’any 1914
en l’obra pionera Alguns Arbres i Arbustos
Vells de la Província de València.
Loricato Pine
Pinus heldreichii Christ
Pollino National Park– Italy
El pi de Bòsnia o pi loricato es presenta en
les muntanyes mediterrànies dels Balcans
centrals i en el sud d’Itàlia. Molt pròxim des
d’un punt de vista taxonòmic al Pinus nigra.
L’aïllament de les poblacions italianes i les
pressions antròpiques han ocasionat la sin-
gularitat genètica de les poblacions que es
presenten als Apenins meridionals, a Calà-
bria i Lucània. Les principals localitzacions
se situen en Spina-Zàccana, Pollino, Pala-
muda-Pellegrino i Montèa.
Colonitza sòls calcaris i dolomítics en els
pisos supra i oromediterrani, de bioclima
perhumit o humit entre els 850 i 2100 m d’al-
titud. S’associa amb Pinus nigra, Fagus syl-
vatica, Juniperus communis subsp. hemis-
phaerica, Quercus ilex, Quercus pubescens,
Fraxinus ornus o Acer monspessulanum.
Forest of Valdu Niellu
Pinus nigra Arnold subsp. laricio (Poiret) Maire
Corsica – France.
La pinassa és un arbre emblemàtic dels
boscos de la muntanya corsa. En este lloc
aconseguix dimensions excepcionals, com
els exemplars que podem trobar prop de la
Cascada de Radule i de Golu. Entre ells des-
taca un que supera els 38 m d’alt, 1,90 m
de diàmetre de tronc i se li estima una edat
de 450 anys. Les millors formacions es pre-
senten en el pis bioclimàtic oromediterrani,
apareixent individus dispersos per damunt
dels 1800 m d’altitud.
Mount Olympus Forest
Pinus nigra Arnold subsp. pallasiana (Lam-
bert) Holmboe
Troodos National Forest Park – Cyprus
L’espècie Pinus nigra presenta una gran
complexitat taxonòmica tant en l’àmbit bio-
químic i genètic com en el morfològic i coro-
lògic, la qual cosa ha donat lloc a la descrip-
ció de nombroses subespècies i varietats. Es
distribuïx per les cadenes muntanyoses del
sud d’Europa, amb una presència testimoni-
al en el nord d’Àfrica, en els pisos meso-su-
pra-oromediterranis ocupant una superfície
de 3,5 milions d’hectàrees. Pot constituir for-
macions climàciques i també integrar-se en
les sèries dinàmiques de roures caducifolis
escleròfils i coníferes d’alta muntanya.
Les reduïdes poblacions de pi negre en l’illa
de Xipre es considera que formen part de
la subespècie pallasiana, encara que dife-
rències bioquímiques de tipus isoenzimàtic
podrien aconsellar designar-lo almenys una
varietat diferent. Les muntanyes de Troodos
alberguen un dels últims reductes de boscos
madurs de l’espècie amb presència de Ju-
niperus foetidissima i Sorbus umbellata as-
sociats a espècies endèmiques com Platant-
hera chlorantha subsp. holmboei, Epipactis
troodi, Thlaspi cyprium, Jurinea cypria, Ne-
peta troodi, Cynoglossum troodi.
Pino de los Dos Hermanos
Pinus pinaster Aiton
Hoces del Cabriel Natural Park – Spain
Serra Calderona Natural Park – Spain
El pi marítim és una espècie calcífuga del
Mediterrani occidental, les majors pobla-
cions naturals de la qual es troben en la
península Ibèrica. Ha sigut molt utilitzat en
reforestacions per la seua rapidesa de crei-
xement, rusticitat i producció de resina.
El Pi dels dos Germans, emblema del Parc
Natural de les Gorges del Cabriol,  és un mag-
nífic exemplar de més de 4.5 m de perímetre
de tronc que es dividix en dos grosses bran-
ques principals a baixa altura.  Marcat per a
ser tallat a mitjan segle passat, van ser els ve-
ïns els que, mobilitzant-se, van evitar la tala.
El Parc Natural de la Serra Calderona reu-
nix una formació forestal de Pinus pinaster
i Quercus suber. Entre la flora més exclusi-
va,  endèmica, rara o amenaçada  es troben
les espècies Cistus populifolius, Centaurea
boissieri subsp. spachii, Erica scoparia, Eri-
ca arborea, protegides per la microrreserva
de flora de Penyes Altes. Als seus peus, la
microrreserva del Barranc del Sargatillo, que
acull a les espècies Dianthus multiaffinis i
Centaurea saguntina.
Ansó Valley Forest
Pinus sylvestris L.
Western Valleys Natural Park – Pyrenees –
Spain
Els boscos del gènere Pinus que presenten
una major àrea de distribució en el món són
els de l’espècie euroasiàtica de pi roig. S’es-
tenen des de la península Ibèrica a la costa
occidental del mar d’Okhostsk, a Rússia, i
de la península escandinava al sud d’An-
dalusia. Pot créixer des del nivell del mar
fins als més de 2.700 m d’altitud en el pis
oromediterrani. Presenta una alta variabilitat
morfològica i genètica, que li facilita ocupar
una gran diversitat d’hàbitats.
Belagua Valley Forest
Pinus uncinata Ramond ex DC.
Larra Nature Reserve, Ukerdi and Aztaparre-
ta Integral Reserve – Pyrenees – Spain
 
Les dos espècies de pi d’alta muntanya que
de forma exclusiva apareixen en el pis de
vegetació oromediterrani són Pinus uncina-
ta i Pinus mugo. El primer està més lligat a
les cadenes muntanyoses dels Pirineus i els
Alps, el segon als Apenins i les muntanyes
de la costa dàlmata. Els exemplars de pi ne-
gre poden superar els 20 m d’altura, i pre-
senten un fullatge molt dens i fosc. En con-
dicions ambientals favorables desenrotlla un
tronc recte i columnar, però també pot viure
en situacions més exposades en les crestes,
vessants, penyalars i clivells. En situacions
extremes, el tronc s’arqueja i dividix en nom-
broses branques des de la base, adquirint
formes retorçudes i tortuoses. El sobrepas-
turatge i la sobreexplotació fustera són les
seues principals amenaces.
 
Yew Forest
Taxus baccata L.
San Cristóbal de Valdueza – Ponferrada –
Spain
Peña Major Forest – Melendreros – Spain
El teix és una espècie que apareix molt lli-
gada a les estructures de vegetació cadu-
cifòlies i de coníferes d’alta muntanya. Les
teixedes van ocupar en el passat grans
espais en els pisos de vegetació meso-su-
pra-oromediterranis de bioclima perhumit.
La seua vasta àrea de distribució potencial
contrasta amb la situació actual de pobla-
cions disjuntes, exigües, residuals i arbres
aïllats, que viuen assetjats en les zones més
escarpades i inaccessibles del paisatge en
crestes, penyals i penyalars. Una desorbita-
da pressió mantinguda al llarg de mil·lennis
a través de la sobreexplotació silvo-pastoral,
la introducció de fauna exòtica cinegètica,
una política de gestió forestal basada en
plantacions monoespecífiques i els incen-
379 n
 dis forestals han portat a l’espècie i els seus
boscos a una situació crítica.
Lligat a la cultura popular europea com a ar-
bre de culte, es troben exemplars mil·lenaris
en ermites, santuaris, cementeris i places.
Encara que la seua situació no és molt millor,
ja que estan pràcticament desatesos.
European Fan Palm
Chamaerops humilis L.
Cabo de Gata – Nijar Natural Park – Spain
Tower of Cala en Basset – Balearic Islands
– Spain
El margalló constituïx un gènere monoespecí-
fic endèmic de l’oest del Mediterrani, que es
presenta en els pisos termo-meso-mediterra-
nis, encara que en l’Alt Atles pot pujar fins als
2.000 m d’altitud. En el passat va formar part
dels densos boscos mixtos escleròfils, en
companyia d’ullastres, coscolls i llentiscles.
Preferix les terres més càlides, planes i fèrtils
pròximes al mar, i si se li deixa desenrotllar
tot el seu vigor pot superar els quinze metres
d’altura. L’extensió de l’agricultura i de les
urbanitzacions, l’exquisit mos que és la seua
gemma apical i l’ús de les fulles per a elaborar
llata, un tipus de teixit amb què trenar barrets,
cabassos i elaborar graneres i, més recent-
ment, els atacs de plagues exòtiques invaso-
res com el morrut roig o la paisandisia, estan
portant-lo a la vora de l’extinció. Es té cites
de la seua presència en l’antiguitat en l’illa de
Creta, en la regió cirenaica i la costa dàlmata,
d’on hauria desaparegut.
Canary Island Date Palm
Phoenix canariensis Hort. ex Chabaud
Fuerteventura – Spain
La palmera canària és una espècie endèmi-
ca de l’arxipèlag canari, que pot viure des
del  nivell del mar fins als 1.000 m d’altitud,
sent la seua àrea de distribució potencial
molt àmplia en totes les illes. No obstant
això, les poblacions es presenten de forma
dispersa i residual. En les illes d’El Hierro, La
Palma i Tenerife, les palmeres canàries són
tan escasses que no pot parlar-se de verda-
ders palmerars, mentre en l’illa de Lanzarote
creixen únicament uns 3.400 individus i a
n 380
Fuerteventura uns 5.500. Per la seua ban-
da, l’illa de Gran Canària presenta un total
de 40.000 individus, destacant els barrancs
de Mogán, Fataga, Guiniguada i Tirajana; cal
tindre en compte que esta última localització
acull quasi 30.000 d’elles. L’illa de la Gomera
disposa d’unes 47.000 palmeres, creant pai-
satges de gran bellesa en la Vall del Gran Rei  escassa en el nord d’Àfrica. Forma part de
i Vallehermoso.
 
La intensa activitat agrícola, ramadera i els
incendis forestals han sigut tradicionalment
la causa principal del declivi de l’espècie.
Cal afegir la introducció en les últimes dè-
cades de plagues i malalties exòtiques -com
Paysandisia archon, Aleurodicus dispersus,
Diocalandra frumenti, Rhynchophorus fer-
rugineus, Thielaviopsis paradoxa o Fusarium
oxysporum f. sp. canariensis- per mitjà de la
importació de distintes espècies de palme-
res adultes de tots els continents, que han
posat en perill d’extinció l’espècie.
Vai Palm Grove
Phoenix theophrasti Greuter
Vai – Crete – Greece
 
La palmera de Teofrast té les seues millors
representacions en les formacions de ve-
getació ripària lligada als llits dels barrancs
litorals de l’illa de Creta, amb poblacions
residuals en les illes del Peloponès i el sud-
oest de Turquia. Descrita per primera vegada
pel filòsof i pare de la botànica Teofrast, a
qui deu el seu nom. En el període Minoic,
els palmerars van tindre una major difusió.
Però la pressió antròpica mantinguda durant
mil·lennis en els cursos d’aigua, l’agricultura,
la ramaderia, l’aprofitament del tronc, fulls,
fruits i gemmes, els assentaments humans
i els incendis van minvar els seus hàbitats.
Més recentment, la introducció de la plaga
del morrut roig Rhynchophorus ferrugineus
en l’illa l’any 2005 ha situat a l’espècie en
una situació crítica.
El palmerar de Vai, el més extens amb dife-
rència, ocupa una superfície de 20 ha; altres
localitzacions en Creta són les de Drapano,
estuari del riu Almyros, Àgios Nikita, badia
de Martselos, Preveli, Foiniklas Àrea, Mo-
nestir de Hrisoskalitissa.  de boscos mixtos caducifolis i escleròfils.
Pomieri Field Maple
Acer campestre L.
Madonie Regional Natural Park – Sicily – Italy
 
Espècie característica dels boscos tempe-
rats caducifolis europeus, menys freqüent
en el Mediterrani i sud-oest d’Àsia, i molt
les estructures caducifòlies del pis supra-
mediterrani en bioclima subhumit i humit
fred. En les zones més seques es posicio-
na en ambients riparis i zones humides de
muntanya. S’associa amb Buxus sempervi-
rens, Quercus faginea, Acer monspessula-
num, Tilia platyphyllos, Sorbus domestica,
Acer opalus, Quercus pubescens. Les po-
blacions actuals en el Mediterrani són molt
escasses, sent especialment preocupant  la
seua situació en la Petita Kabilia, a Algèria,
i en les zones més àrides de la península
Ibèrica.
 
L’auró de Pomieri  es troba situat a 1.320 m
d’altitud, en un bosc mixt de roures caduci-
folis i grèvols. És un exemplar multicentenari
el tronc del qual aconseguix un perímetre de
més de 4 metres i presenta un port modificat
a causa de les podes.
Montpellier Maple
Acer monspessulanum L.
Vallanca – Spain
 
Els aurons tenen una àmplia representació
en la regió mediterrània, agrupant 30 espè-
cies i subespècies. Engloba tant a taxons
de boscos temperats de Centreuropa -Acer
campestre, Acer opalus, Acer platanoides i
Acer pseudoplatanus- com a d’altres més
específicament mediterranis: Acer obtusa-
tum, Acer heldreichii, Acer tataricum, Acer
lobelii, Acer sempervirens, Acer obtusifolium
o Acer hyrcanum. D’este últim grup, el que
presenta una major àrea de distribució po-
tencial és l’Acer  monspessulanum, amb bo-
nes representacions en el Magrib.
L’auró de Montpeller ocupa els pisos de
vegetació altitudinal meso-supra-orome-
diterranis. Este arbre pot superar els quin-
ze metres d’altura, formant part del seguici
Cada vegada més escàs, ha vist considera-
blement minvada la seua presència a causa
de la tala abusiva, el sobrepasturatge i els
incendis forestals.
 
Passo Canale Sycamore Maple
Acer pseudoplatanus L.
Madonie Regional Natural Park – Sicily – Italy
 
El sistema muntanyós de la Madonie, si-
tuat en la part centro-septentrional de l’illa
de Sicília, comprén una extensa varietat
de formacions forestals mediterrànies amb
representacions des del nivell del mar fins
als 2.000 m d’altitud. La presència d’arbres
madurs en els boscos dóna idea de l’alta
diversitat i potencialitat que poden acon-
seguir espècies com como Acer campes-
tre, Acer obtusatum, Acer pseudoplatanus,
Acer monspessulanum, Arbutus unedo,
Crataegus laciniata, Abies nebrodensis,
Olea europaea, Fraxinus angustifolia, Pru-
nus dulcis, Pyrus amygdaliformis, Malus syl-
vestris, Quercus amplifolia, Quercus suber,
Quercus congesta, Quercus dalechampii,
Quercus virgiliana, Quercus ilex, Quercus
petraea, Fagus sylvatica, Ilex aquifolium,
Sorbus torminalis, Ulmus glabra, Castanea
sativa.
Cretan Maple
Acer sempervirens L.
White Mountains – Crete – Greece
 
Espècie present en el Mediterrani oriental,
Grècia continental, Creta i Anatòlia sud-occi-
dental, amb una àmplia distribució altitudinal
en els pisos de vegetació meso-supra-oro-
mediterranis. A Anatòlia ascendix fins als
1.300 m, formant part de boscos mixtos
juntament amb Cedrus libani, Quercus coc-
cifera subsp. calliprinos, Juniperus excelsa,
Lonicera nummulariifolia subsp. glandulifera.
En Creta s’integra en els boscos de Cupres-
sus sempervirens i Pinus brutia, i creix al
costat de Zelkova abelicea en les escassís-
simes poblacions que presenta esta espècie
endèmica en l’illa.
 
Generalment es presenta en forma d’arbust
multicaule, sent escassíssims els exemplars
de port arbori que superen els deu metres
d’altura. Hi ha un en el Jardin des Plantes de
Paris, plantat en 1732, amb una altura de 9
m i un perímetre de tronc de 1,65 m. La so-
breexplotació de la seua fusta, el pasturatge
intensiu i els incendis forestals són les seues
principals amenaces.
 
Greek Strawberry Tree
Arbutus andrachne L.
Paphos State Forest – Cyprus
 
Tres espècies d’arboç creixen en les riberes
del Mediterrani. Arbutus unedo, amb una
presència circummediterrània, és el que
presenta una àrea de distribució més àm-
plia. Arbutus andrachne, exclusiu de la regió
oriental, península Balcànica, Anatòlia, mar
Negre i costes d’Orient Pròxim. I Arbutus pa-
varii, un tàxon endèmic amb una àrea molt
restringida, en la cadena Cirenaica, en Líbia.
 
L’arboç grec és un arbre que pot superar
els 15 m d’altura i els 7 m de perímetre de
tronc, encara que sovint presenta una es-
tructura multicaule. S’associa amb Cedrus
libani, Quercus coccifera subsp. calliprinos,
Juniperus excelsa, Lonicera nummulariifolia
subsp. glandulifera, Acer sempervirens, Ju-
niperus foetidissima, Juniperus drupacea,
Cupressus sempervirens, Abies cilicica,
Quercus cerris, Quercus petraea subsp. pin-
natiloba, Quercus infectoria, Quercus bran-
tii, Populus tremula, Ulmus montana, Ostrya
carpinifolia, Fagus sylvatica subsp. orientalis,
Pinus nigra subsp. nigra var. pallasiana, Car-
pinus orientalis.
Puerto de Honduras Birch Grove
Betula pubescens subsp. celtiberica (Rothm.
& Vasc.)
Sierra de las Cruces Altas – Spain
 
Els bedollars constituïxen formacions margi-
nals en la regió mediterrània, estant pràcti-
cament absents en el nord d’África i en el
Mediterrani oriental. Es consideren restes de
la vegetació que va trobar refugi a la vora del
mar Mediterrani durant la glaciació Würm.
Posteriorment van emigrar amb el des-
gel cap al nord d’Europa, on en l’actualitat
formen part dels més extensos boscos del
planeta, la Taigà siberiana. En el Mediterrani
han quedat associats generalment a sòls hi-
dromorfes i torberes de bioclima humit en el
pis oromediterrani.
 
Les poblacions aïllades en les altes munta-
nyes mediterrànies han donat lloc a diferents
espècies, subespècies i varietats, com la
celtiberica que es considera endèmica del
nord-oest de la península Ibèrica;  Betula
pendula subsp. fontqueri, ibero-magrebi, o
Betula aetnensis, un endemisme de l’Illa de
Sicília que creix en les colades volcàniques
de l’Etna entre els 1.300 i els 1.900 m d’al-
titud.
 
El Temblar Chestnut Trees
Castanea sativa Mill.
Segura de Toro – Spain
 
En la península Ibèrica, el castanyar apareix
lligat a la presència de sòls silicis i bioclima
subhumit. Encara que les masses tenen una
presència més abundant  en el vessant at-
làntic, es té constància de vells castanyers
en la Cornisa Cantàbrica, Galícia, Castella
i Lleó, Catalunya, Andalusia i Extremadu-
ra. En els castanyars madurs, la fauna és
molt abundant i diversa, entre la qual des-
taquen els grups d’invertebrats Cerambix
cerdo, Rosalia alpina, Lucanus cervus; an-
fibis i rèptils Rana temporaria, Rana iberica,
Chioglossa lusitanica; aus Pernis apivorus;
mamífers Barbastella barbastellus, Canis
lupus, Ursus arctos, Eliomys quercinus,
Sciurus vulgaris, Felis silvestris, Myotis
emarginatus, Nyctalus lasiopterus, Nycta-
lus leisleri, Pipistrellus nathusii, Plecotus
austriacus. També diferents taxons vegetals
rellevants: Delphinium fissum, Veronica mi-
crantha, Dactylorhiza insularis, Omphalodes
brassicifolia.
 
La superfície de castanyar s’ha vist reduïda
de forma important en les ultimes dècades
a causa de l’abandó dels cultius, el despo-
blament rural, l’extensió de malalties com la
tinta, Phytophthora cinnamomi, i el xancre,
Criphonectria parasitica, entre altres. L’espo-
li d’exemplars multicentenaris per a l’explo-
tació de fusta noble amenaça els més vells
castanyers d’Europa.
 
381 n
 Punta Txamantxoia Forest
Fagus sylvatica L.
Western Valleys Natural Park – Pyrenees –
Spain
El faig és una espècie característica dels
boscos temperats plano-caducifolis euroa-
siàtics. Habita en el centre i oest d’Europa,
des de la península Ibèrica a Polònia i al mar
Negre, descendint meridionalment fins l’illa
de Sicília. Amb una àrea de distribució tan
àmplia, i atenent a la variabilitat morfològica
i als diferents hàbitats que ocupa, ha donat
lloc a diferents interpretacions taxonòmi-
ques a l’hora de considerar subespècies va-
rietats i races, encara que els estudis genè-
tics mostren una baixa divergència.
Les formacions de fagedes en la península
Ibèrica, generalment monoespecífiques, te-
nen una localització principal en els sistemes
muntanyosos de Pirineus i l’eix Cantàbric.
Algunes de les millors representacions es
donen en Navarra, a les Valls d’Irati i Baztán;
en el Pirineu central i oriental, en les valls
d’Ansó, Hecho, Oza, Ordesa i Pineta; en el
Pre-Pirineu català, en la Garrotxa i el Mont-
seny; a Astúries, Cantàbria, Galícia i nord de
Lleó, en Ancares, Somiedo i el Caurel; en el
Sistema central, els de Montejo de la Serra
i Cantalojas.
Herguijuela de la Sierra Beech
Fagus sylvatica L.
Sierra de Francia – Spain
 
Les fagedes formen part els boscos més ca-
racterístics d’Iberia humida. S’estenen prin-
cipalment pel nord peninsular aconseguint el
límit meridional entre les províncies de Cas-
telló i Tarragona on es localitza un exemplar
de grans dimensions denominat Faig Pare i
un altre en la Serra de França a la província
de Salamanca en la població d’Herguijuela
de la Sierra.
 
L’organització estructural de la fageda es mos-
tra sovint de forma molt homogènia i simplifi-
cada en dos estrats, l’arbori monoespecífic
de faig i l’herbaci dominat per hemicriptòfits,
amb un alt percentatge de plantes bulboses i
rizomatoses. Esta situació és en molts casos
deguda a l’acció antròpica, ja que en condici-
n 382
ons més naturals presenta connexions i mes-
cles amb taxons dels gèneres Betula, Sorbus,
Corylus, Ilex, Quercus, Pinus, Abies, Cedrus,
Pyrus, Malus, Prunus, Sambucus, Crataegus,
Genista, Erica, Cytisus, Juniperus, Calluna,
Vaccinium i Ulex, entre altres. “Sierras de Bé-
jar y Francia” Biosphere Reserve.
Acqua Rocca Beech
Fagus sylvatica L.
Etna Park – Sicily – Italy
 
A Itàlia, les fagedes mediterrànies s’integren
en la formació Gerania veris coloris-Fagion,
donant lloc a diferents tipus d’agrupacions:
sobre sòls àcids es presenten en els Ape-
nins centrals, en els Montes Nebrodi a Si-
cília, acompanyats d’Ilex aquifolium; en la
Calàbria amb Campanula trichocalcyna  i a
Lucània amb Acer lobelii. En l’Etna, les ha-
ges ascendixen fins als 2.280 m d’altitud so-
bre les colades volcàniques formant part del
seguici florístic de les rouredes pubescents.
El faig d’Acqua Rocca està situat al costat
d’una font en la part superior d’una cascada,
dominant una frondosa vall.
Guadarranque Narrow-leafed Ash
Fraxinus angustifolia Vahl.
Mountains of the Villuercas and Guadarran-
que Valley – Spain.
 
Les freixedes són formacions amb una àm-
plia àrea de distribució en la regió mediterrà-
nia, associades als cursos d’aigua i fons de
vall amb sòls frescos i nivell freàtic elevat.
S’acompanyen de xopades, omedes, verne-
des i salzedes, formant els boscos riberencs
de galeria. Un bon exemple de tot això el po-
dem trobar en la Vall del Guadarranque, situa-
da en la Serra de Las Villuercas, a Extremadu-
ra. En este entorn es troba el paratge Lorera
de la Trucha, protegit com a Arbreda Singular.
Formació de gran valor botànic que alberga
una de les poblacions de boscos relictes
de laurisilva de l’espècie Prunus lusitanica
subsp. lusitanica, més important d’Espanya.
 
Les deveses de fleixos són un tipus de for-
mació molt especial que ha sigut explotada
antròpicament, on es combina l’obtenció de
pastures per al bestiar, la brosta i la fusta.
Coneguts com a fleixos escapçats, a causa
d’una tècnica tradicional de subsistència en
què els arbres són sotmesos a un tipus d’ex-
plotació per mitjà de la poda a baixa altura o
escapçament, que força la producció de brots
joves. La sobreexplotació dels recursos hidro-
lògics, l’abandó de les deveses i el despobla-
ment rural són les seues principals amenaces.
Zambujeiro
Olea europaea L. var. sylvestris
Foros de Vale de Figueira – Portugal
Les formacions escleròfil·les d’ambient ter-
mòfil en les variants càlides i temperades de
bioclima semiàrid i subhumit sobre substrats
calcaris constituïxen un dels boscos més
castigats de la conca mediterrània. Des del  metres de perímetre de tronc, encara que
punt de vista fito-sociològic, amb la inclusió
de les variants específiques, s’integren en
les formacions Oleo-Ceratonion en el Medi-
terrani occidental i Ceratonio-Pistacion en el
Mediterrani oriental.
L’olivera, Olea europaea, és l’espècie més
característica i que amb més claredat definix
el clima mediterrani; es distribuïx en zones
pròximes a la costa amb taxons com Pis-
tacia lentiscus, Pistacia atlantica, Pistacia
palaestina, Ceratonia siliqua o Chamaerops
humilis. Pot sorprendre, acostumats com
estem a trobar estes espècies com a mates
arbustives, que la majoria puguen aconse-
guir els 20 m d’altura i en casos com el de
l’olivera superar els 30 m. Estes formacions
vegetals s’han vist molt minvades per tot el
Mediterrani al ser desplaçades pels assenta-
ments humans per a l’establiment de l’agri-
cultura i la ramaderia.
 
El Zambujeiro de Foros de Vale de Figueira
és un ullastre de característiques úniques a
Portugal, amb un perímetre de tronc en la
base de 20 m, un diàmetre major de copa de
19 m i una altura de 10 m.
Cornicabra
Pistacia terebinthus L.
Sierra Mágina – Spain
 
Espècie de distribució mediterrània que for-
ma part de les formacions escleròfil·les dels
pisos altitudinals de vegetació meso-supra
oromediterranis. En la península Ibèrica,
apareix formant part del seguici amb Olea
europaea, Quercus ilex, Quercus coccifera,
Arbutus unedo, Phillyrea angustifolia, Rham-
nus alaternus, Pistacia lentiscus, Crataegus
monogyna, Acer monspessulanum, Rubia
peregrina, Jasminum fruticans, Smilax as-
pera, Lonicera implexa. En la costa oest del
Mediterrani va ser citada per Teofrast a Síria
i en l’illa de Creta. A Xipre apareix juntament
amb Quercus infectoria, Quercus brac-
hyphylla, Quercus coccifera ssp. calliprinos,
Arbutus andrachne, Acer syriacum, Fonta-
nesia phillyreoides, Aristolochia altissima,
Styrax officinalis.
Pot superar els 20 metres d’altura i els 3
generalment es troba en forma arbustiva. A
principis de la primavera, es produïx l’esclat
carmesí de les flors unisexuals disposades
en panícules ramoses i multiflors, en les
branques de l’any anterior. La noguerola és
el nom comú en valencià de l’espècie Pis-
tacia terebinthus pel paregut de les fulles
amb les de la noguera o nouer; en castellà
es coneix com a cornicabra perquè la plan-
ta presenta ben sovint unes gal·les de forma
allargada que s’assemblen a la banya de les
cabres i que estan provocades pel pugó Bai-
zongia pistaciae
Espècie de gran valor per a les aus i xicotets
mamífers, que s’alimenten dels seus fruits
i dispersen les llavors. Les principals ame-
naces han sigut tradicionalment la sobreex-
plotació duta a terme des de la més remota
antiguitat per a la  obtenció de resina i fusta,
el sobrepasturatge i els incendis forestals.
The Negrón White Poplar
Populus alba L.
Bohilgues River – Spain
El conjunt de boscos riparis en galeria, inclo-
ent-hi les zones costaneres al·luvials, s’orga-
nitzen en la regió mediterrània entorn de les
formacions forestals d’espècies caducifòlies
com Populus alba, Populus nigra, Ulmus mi-
nor, Fraxinus angustifolia, Salix alba. El xop
blanc habita en àmplies zones de la costa
mediterrània ocupades per aiguamolls cos-
taners i marjals, molt transformades per l’ac-
tivitat agrícola i urbanitzadora, que ha reduït
notablement la seua presència i extensió.
 
L’insigne enòleg, viticultor i expert en vinyes
Rafael Janini, enginyer agrònom de la Di-
putació de València, va ser en 1914 un dels
precursors mundials en l’estudi dels arbres
monumentals. La seua obra Alguns arbres i
arbustos vells de la província de València és
una de les primeres publicacions il·lustrada
amb fotografies que arreplega l’extraordinari
valor d’este patrimoni viu. El Xop de Negrón
és un supervivent o, com li agradava dir al
mestre, un vell i gastat arbre, carregat de
futur.
Golden Oak
Quercus alnifolia Poech.
Troodos National Forest Park – Cyprus
El Quercus alnifolia és un dels roures es-
cleròfils endèmics més escassos del Medi-
terrani oriental, amb una distribució limitada
als afloraments ultrabàsics  de la muntanya
Troodos en l’illa de Xipre. Habita en el pis de
vegetació mesomediterrani entre els 400 i els
1.700 m d’altitud en bioclima subhumit fresc,
tolerant un període de sequedat estival que
es pot prolongar durant més de 5 mesos.
S’associa amb Cedrus libani subsp. brevifo-
lia, Pinus brutia, Acer sempervirens, Arbutus
andrachne, Platanus orientalis, Helichrysum
microphyllum, Sedum cyprium, Cyclamen
cyprium, Crepis fraasii, Stellaria cilicica. Des
del punt de vista genètic és una espècie molt
pròxima a Quercus ilex i Quercus coccifera,
que podria derivar de l’aïllament insular que
ha facilitat una recent especiació.
 
Kermes Oak of Mesa Potami
Quercus coccifera L. subsp. calliprinos
(Webb) Holmboe
Crete – Greece
 
Entre els roures escleròfils mediterranis des-
taca el grup del complex coccifera. Quercus
coccifera pot comportar-se com una espè-
cie col·lectiva molt variable en què resulta
difícil individualitzar amb nitidesa, a nivell
interespecífic, basant-se en els caràcters
morfològics, geogràfics, bioquímics o ge-
nètics. Agrupa tant a les formes arbustives
i reptants com a les arbòries, que han sigut
definides respectivament com Quercus coc-
cifera subsp. coccifera, Quercus coccifera
subsp. calliprinos. Es presenten juntes en
diferents emplaçaments de la seua àrea de
distribució a Grècia, Sicília, África del nord
i Portugal.
 
Habita en els pisos de vegetació termo- i
mesomediterrani, aconseguint algunes po-
blacions el supramediterrani en bioclimes
humit, subhumit i semiárid. Vegeta en com-
panyia de la majoria de les espècies arbòri-
es mediterrànies. Utilitzat en l’antiguitat per
a obtindre un tint de color carmesí a partir
d’un insecte del genere Kermes que parasita
les fulles. La sobreexplotació forestal, el so-
brepasturatge i els incendis forestals són les
seues principals amenaces.
Barranc dels Horts Forest
Quercus faginea Lam., Quercus ilex L.
Ares del Maestrat – Spain
 
El Barranc dels Horts és un espai agríco-
la-forestal de més de 700 ha, situat a una
altitud d’entre 675 i 1.175 m. Constituïx una
de les molt escasses formacions de Quercus
faginea i Quercus ilex amb centenars d’ar-
bres multicentenaris en el nord de la conca
mediterrània. Explotat de forma sostenible
durant segles per a la producció ramadera, 
agrícola, llenya, carbó i calç. A principis de
la dècada dels 90 del segle passat es va
produir la tala d’alguns exemplars de grans
dimensions, causant una intensa reacció so-
cial que va promoure la seua protecció.
 
Entre l’abundant biodiversitat que acull es
troben diferents espècies de líquens per-
tanyents als gèneres Xanthoria, Parmelia,
Diploschistes o Caloplaca; fongs del gène-
re Boletus, Armillaria, Lactarius, Hebeloma,
Hericium, Lycoperdon, Geaster, Agaricus;
plantes rupícoles com Sarcocapnos en-
neaphylla, Chaenorhinum origanifolium
subsp. crassifolium; artròpodes com Scolo-
pendra sp. Buthus sp.; vertebrats, Malpolon
monspessulanum, Vipera latastei, Lacerta
lepida, Capra hispanica, Vulpes vulpes, Fal-
co peregrinus, Nyctalus leisleri, Barbastella
barbastellus, Corvus corone, Oriolus oriolus,
383 n
 Upupa epops, Garrulus glandarius, Turdus
merula, Alectoris rufa, Dendrocopos major,
Podarcis hipanica, Psammodromus algirus,
Psammodromus hispanicus.
Il-Ballut tal-Wuardija
Quercus ilex L.
Malta
 
La situació estratègica de l’arxipèlag maltés
en el Mediterrani va facilitar que durant la
glaciació Würm estes terres serviren de pont
per a la vegetació entre Europa i África. De
la mateixa forma, les rutes comercials entre
els pobles de l’est i l’oest del Mediterrani van
incorporar diferents espècies de plantes en
l’agricultura local. Els jaciments de l’Edat
de Bronze en les illes mostren una activitat
humana dependent del consum de fusta
dels boscos locals. Des d’aquell moment,
les vicissituds militars, culturals i religioses
lligades al paper geoestratègic d’este terri-
tori, així com la satisfacció de les necessi-
tats bàsiques de la població, han portat a la
vegetació i els seus boscos a una situació
molt precària.
 
Afortunadament, encara sobreviuen alguns
dels últims testimonis de la potencialitat
d’estes terres per a albergar boscos fron-
dosos. Com Il-Ballut tal-Imgiebah i Il-Ballut
tal-Wuardija, dos grups molt reduïts de ve-
getació relicta de l’espècie Quercus ilex.
Este últim és el més vell i extens de Malta,
que també compta amb la presència d’al-
gun exemplar secular de Ceratonia siliqua,
arbres que acullen davall la seua densa vol-
ta més de setanta espècies de flora i fauna,
entre altres una població de la rata penada
hortolana Eptesicus serotinus.
Vallée du Fango
Quercus ilex L.
Corsica – France
Bosc escleròfil mediterrani dominat per Quer-
cus ilex, acompanyat d’Arbutus unedo, Philly-
rea latifolia, Pinus nigra subsp. laricio, Ilex
aquifolium, Taxus baccata, Myrtus commu-
nis, Cistus salviifolius, Cistus incanus, Cistus
monspeliensis, Smilax aspera, Clematis flam-
mula i Rubia peregrina. En este bosc creixen
n 384
alzines multicentenàries que assolixen altures
de més de 30 m, presentant un port natural
en no haver sigut sotmeses a intervencions
d’explotació forestal, agrícola o ramadera.
Situat en el nord-oest de Còrsega, esta Re-
serva de la Biosfera seguix els límits de la
conca de la Vall del Fang. El riu Fang és un
torrent que desemboca en el Golf de Galéria.
La Reserva de la Biosfera s’eleva des del ni-
vell del mar Mediterrani fins una altitud de
2.556 metres.
Carbonara Forest & Ilice du Carrinu
Quercus ilex L.
Madonie Regional Natural Park – Sicily –
Italy, Etna Park – Sicily – Italy
Les alzines del complex ilex, espècie emble-
màtica dels boscos escleròfils del Mediterra-
ni central i occidental, poden considerar-se
com una espècie col·lectiva que integra a
diferents subtipus infra-específics molt vari-
ables. Tenen les seues millors representaci-
ons en la península Ibèrica i el nord d’Àfrica,
encara que també es distribuïxen pels Alps
Marítims, les  penínsules Itàlica i Balcànica,
tornant-se mes disperses i localitzades en
les illes de l’Egeu i la costa occidental de
Turquia. El desenrotllament òptim dels seus
boscos se situa en el pis mesomediterrani
des del nivell del mar fins als 500 m d’alti-
tud, però les poblacions també s’estenen als
pisos termo-supra-oromediterranis, aconse-
guint fins als 2.800 m en algunes localitats
en l’Alt Atles occidental.
En el Parc Natural regional de la Madonie, a
Sicília, apareix en boscos mixtos amb Quercus
amplifolia, Quercus suber, Quercus conges-
ta, Quercus dalechampii, Quercus virgiliana,
Quercus ilex i Quercus petraea. En el municipi
d’Isnello destaca un exemplar de Quercus ilex
de més de 8 m de perímetre de tronc. Per la
seua banda, en les faldes de l’Etna, sobre un
substrat d’origen volcànic, es troba una altra
magnífica alzina amb un diàmetre de copa de
quasi 30 m, en el qual les branques inferiors
arriben a formar una cúpula completa.
 
Sessile Oak of Pomieri
Quercus petraea (Matt.) Liebl.
Madonie Regional Natural Park – Sicily – Italy
Espècie característica dels boscos tempe-
rats europeus. Habita en l’oest, centre i sud
d’Europa i a Àsia occidental fins a Crimea i
Transcaucàsia. Té les seues millors repre-
sentacions entre els 300 i 1.500 m, podent
superar esta altitud. Entra en contacte amb
masses de boscos mixtos de Fagus sylvati-
ca, Betula sp., Pinus sylvestris, Quercus ro-
bur, Quercus pyrenaica.
Té la seua representació més meridional en
els boscos de la Madonie, a Sicília, on es tro-
ba este magnífic exemplar de roure de fulla
grossa situat a 1.300 m d’altitud, que amb
22 metres d’altura i un perímetre de tronc de
7 m cobrix una superfície de 450 m2.
Large-leaved Lime of Otsindundua Bridge
Tilia platyphyllos Scop.
Belagua River – Pyrenees – Spain
 
El til·ler comú és una espècie característi-
ca dels boscos temperats caducifolis, que
habita en gran part d’Europa central i l’oest
d’Àsia. En la regió mediterrània presenta les
seues millors poblacions en el pis suprame-
diterrani en zones d’ambients subhumits
i humits freds de la ribera de rius, canons i
barrancs.  En el Pirineu les formacions són
d’una gran riquesa florística, amb represen-
tants de l’agrupació fitosociológica Quer-
cetalia pubescentis amb taxons com Acer
monspessulanum, Acer campestre, Sorbus
domestica, Buxus sempervirens, Quercus
pubescens, Corylus avellana, Ulmus glabra,
Taxus baccata, Tilia cordata, entre altres.
En el Mediterrani oriental apareix associat
amb Acer pseudoplatanus donant lloc a la
subaliança Lunaria-Acerenion; la subaliança
Tilio-Acerenion ocupa en la península Ibèrica
la seua presentació més meridional.
 
Cretan Zelkova
Zelkova abelicea (Lam.) Boiss.
Xeropotamos – Crete – Greece
 
Espècie endèmica de l’illa de Creta, amb po-
blacions exigües, present en vuit localitzaci-
ons distribuïdes en els tres grans massissos
muntanyosos de l’illa. En la part superior de
la Gola de Samaria es troba una de les mi-
llors reserves de l’espècie, on es presenten
exemplars de port arbori creixent entre bos-
cos de Cupressus sempervirens i Acer sem-
pervirens en companyia de Zelkova sicula,
tàxon exclusiu de l’illa de Sicília i del qual
únicament sobreviuen uns 200 individus.
 
Estes espècies són testimonis del paper que
van jugar les illes mediterrànies com a refu-
gi per a la flora continental europea durant
l’avanç de les glaciacions del Quaternari. En
Creta està amenaçada pel sobrepasturatge,
els incendis forestals i la urbanització. La si-
tuació de l’espècie és desfavorable a causa
de la seua reduïda població i futur incert.
Arbres Monumentals en els
Paisatges Agrícoles
Agro-biodiversitat
Els paisatges rurals tradicionals són el pro-
ducte de la combinació de valors naturals,
culturals, socials, històrics i econòmics de la
relació de l’home amb l’entorn al llarg de la
història. El paisatge agrari deriva d’una rela-
ció profunda i antiga entre l’home i la natu-
ralesa amb l’objecte de satisfer les necessi-
tats alimentàries i de recursos. No és l’única,
però si una de les més perdurables transfor-
macions que ha patit el paisatge natural. En
primer lloc van ser les terres més planes i
fèrtils, i en èpoques d’escassetat fins a les
més escarpades, amb tal intensitat que són
poques les porcions del territori europeu que
no han sigut mai cultivades o pasturades.
A poc a poc, l’activitat agrícola i ramade-
ra transforma el bosc primigeni, deixant la
seua empremta en el paisatge. Esta activi-
tat mil·lenària ha afavorit la formació d’una
varietat innumerable de paisatges agrícoles
que expressen tant la diversitat natural de
les distintes zones geogràfiques com del
patrimoni cultural i cultivat lligat a elles. La
revolució tecnològica agrícola mampresa
a mitat del segle passat va comportar un
canvi substancial en la relació del paisatge
i la vida agrícola. Per primera vegada, un
reduït nombre d’agricultors, gràcies al do-
mini tècnic i a la capacitat de control de les
variables ambientals a xicoteta escala, van
ser suficients per a cobrir les necessitats de
productes i aliments per a la població. Quasi
en qualsevol lloc es pot produir i comerci-
alitzar  els productes més exòtics. El medi
rural es despobla i la població emigra a les
ciutats, especialment a les costaneres. Les
xicotetes produccions perden rendibilitat i
s’abandonen, i amb elles el cultiu de les va-
rietats agrícoles autòctones, que es perden
per sempre.
La ramaderia s’estabula, i els excrements
dels animals, que antigament eren preats
adobs naturals, ara concentrats en les gran-
ges es transformen en perillosos contami-
nants. Les extensions dels cultius s’amplien
extraordinàriament per mitjà de la mecanit-
zació generalitzada i s’establix el monocul-
tiu, utilitzant-se grans quantitats de produc-
tes químics, adobs,  pesticides i herbicides,
abans pràcticament absents. Les abelles
i els insectes pol·linitzadors es ressenten
greument; més del 80 % dels cultius de la
Unió Europea depenen d’ells per a la seua
pol·linització, que assolix un valor econò-
mic anual de 15.000 milions d’euros, la qual
cosa acaba afectant els agricultors i al sec-
tor agroindustrial.
La creació de noves varietats de plantes
modificades genèticament, en principi més
productives però que no es pot o no convé
deixar que es reproduïsquen, conduïx a una
pèrdua de la diversitat hortícola i fructícola
tradicional. Les transformacions agràries es
porten per davant les tanques naturals i la
vegetació de marge i de ribera, es canalitzen
els cursos dels rius i afluents. L’exigència de
la màxima productivitat s’imposa.
L’agricultura extensiva, la instaurada en el
paisatge a través dels segles, herència dels
nostres avantpassats i de la nostra cultura,
adaptada a les condicions locals i a l’oro-
grafia, respectuosa amb el medi ambient, de
producció poc abundant però d’una qualitat
especial, formada per varietats antigues de
fruits de sabor únic i inconfusible, cau. La di-
versitat cultural, la diversitat genètica, la di-
versitat de les espècies i varietats i la diversi-
tat dels ecosistemes agrícoles estan en perill.
Este aspecte ha sigut quantificat per la FAO:
el 75 % de la diversitat genètica dels cultius
mundials ha desaparegut des de l’any 1990. 
Si prenem com a exemple una de les fruites
més consumides en el Planeta, la poma, cal
dir que fa dos segles havia censades més
de 10.000 varietats distintes, mentre  que en
l’actualitat es comercialitzen majoritàriament
unes deu. Albercocs, atzerolers, cirerers, fi-
gueres, ametlers, nouers, pereres, alvocaters,
avellaners, tarongers, llimeres, poncemers,
prunes, caquis, bresquilles, codonys, nispros
o pomelos amb desenes de milers de varie-
tats locals europees s’estan deixant perdre. 
No és fàcil arribar a vell sent un arbre fruiter;
actualment la mitjana de vida productiva ra-
res vegades supera unes poques dècades.
És poc freqüent que a un arbre fruiter se li
permeta sobrepassar els cent anys, com als
castanys, garroferes, oliveres i pocs més;
això sí, sempre que estiguen en terrenys
marginals o de difícil mecanització.
El paisatge agrari tradicional pot perme-
tre compatibilitzar el cultiu i la convivència
d’una abundant biodiversitat natural. No
obstant això, des de mitjans del segle passat
la incessant industrialització del procés agrí-
cola i la consegüent caiguda de les activitats
tradicionals ha provocat l’abandó d’una gran
part de les terres menys susceptibles de
mecanització i la despoblació del medi rural.
S’afavorix així l’increment dels processos
d’erosió i degradació del sòl, l’extensió dels
Grans Incendis Forestals i la fragmentació
dels ecosistemes de la Xarxa Natura 2000.
És important reconéixer i comptar amb la
població rural en la seua doble vessant de
productors d’aliments de qualitat i de con-
servadors de la biodiversitat amb què gene-
rar servicis ecosistèmics.
Bouches du Rhône
Cupressus sempervirens L. var. pyramidalis
Camargue Regional Nature Park – France.
 
El riu Roine, un dels principals aportants
d’aigua al mar Mediterrani, té en la seua de-
sembocadura un dels paisatges més fèrtils
i fecunds d’Europa. El parc natural regional
de la Camarga està format per estanys, ma-
renys, pantans, salines, arrossars i cultius
385 n
 fruiters, que acullen una extraordinària di-
versitat de flora i fauna silvestre, destacant
la seua riquesa ornitològica. La fertilitat dels
sediments aportats pel Roine facilita el cul-
tiu de pomeres, pereres, vinyes, hortícoles i
cereals.
 
Però esta zona és també molt ventosa, per-
què les masses d’aire discorren per la conca
del Roine a gran velocitat. En estes condici-
ons, les barreres de xiprer són un dels mi-
llors aliats per a protegir els cultius agrícoles.
Plantats des de la més remota antiguitat,
estes alineacions sempre verdes que deixen
la seua empremta en el paisatge van estar
en perill de desaparéixer per l’atac de la ma-
laltia del xancre del xiprer causada pel fong
vascular Seiridium cardinale.
Strada della Foce
Cupressus sempervirens L. var. pyramidalis
Tuscany – Italy
 
Estudis genètics recents duts a terme per
l’Istituto per la Protezione delle Piante-CNR
de Florència, han mostrat que els xiprers
que creixen a Itàlia estan emparentats amb
les poblacions naturals de l’oest del Medi-
terrani, per la qual cosa Itàlia és la segona
pàtria del xiprer mediterrani. Van ser estesos
durant el període de l’Imperi Romà per tota
la seua àrea d’influència com a símbol de la
cultura i la civilització. El paisatge de xiprer
és un element central de l’economia de la
Toscana, que ha fet d’ell un símbol universal.
 
A Itàlia es pot gaudir de la seua presència
en formacions boscoses, com en el “Bosco
degli Zappini”, de Fontegreca, on creix una
població d’unes 70 ha que ja apareix cita-
da en documents del segle XVI. Forma part
essencial dels jardins renaixentistes i histò-
rics com “Vila d’Este”, “Giardino di Boboli”
o “Strada della Foce”. El “Viale dei Cipressi
di Bolgheri” situat en la Maremma Toscana,
és una doble alineació de quasi 5 km de lon-
gitud plantada en 1832, a la qual el premi
Nobel de literatura italià Carducci va dedicar
el poema “Davanti Sant Guido”. Està prote-
git com “Ben monumental natural d’interés
artístic i històric nacional”, i constituïx un
dels exemples més assenyalats i represen-
tatius del rol del xiprer en la Toscana.
n 386
Juniper of Opoul
Juniperus oxycedrus L.
Opoul – France
 
Els ginebres termòfils s’integren preferent-
ment en el pis termomediterrani de vegeta-
ció, tant en formacions azonals dunars com
en boscos escleròfils de Quercus spp. El
càdec d’Opoul és un testimoni de la gran-
desa a què poden aspirar estos arbres de
vida difícil: es coneixen cites d’exemplars
que van aconseguir més de 4 metres de
diàmetre de tronc. Han sigut explotats per
la seua fusta, per a l’obtenció de les exclu-
sives essències que contenen, assetjats
pels incendis forestals i expulsats dels seus
territoris per les transformacions agrícoles.
Este vell, solitari i reconegut cade, nom amb
què es coneix a esta espècie en el Roussi-
llon francès, roman aïllat en mitat de la vi-
nya mentre espera ferit i malalt una ajuda
que no acaba d’arribar.
 
Atalaya Phoenician Juniper
Juniperus phoenicea L.
Fuenterrobles – Spain
 
La savina comuna pot arribar a formar bos-
cos de gran extensió, densitat i complexitat
entre les masses de vegetació escleròfil·la
mediterrània, des del nivell del mar fins als
2.000 m d’altitud, amb una presència ma-
jor en la ribera oest del Mediterrani. Les
savines del grup Phoenicea  estan dota-
des d’una gran capacitat per a colonitzar
sòls esquelètics, dunars, volcànics, salins
i rocosos en els bioclimes àrid, semiàrid
i subhumit. Molt abundants en el passat,
han patit una explotació abusiva en tota la
seua àrea de distribució per a l’obtenció de
carbó vegetal. A l’extensió de l’agricultura i
el sobrepasturatge cal afegir els processos
intensius d’urbanització de la costa i els in-
cendis forestals. Cada vegada més escas-
sos, els savinars presenten un estat molt
degradat, en forma de xicotets rodals dis-
junts i individus aïllats. En l’actualitat, les
estimacions per a les poblacions del nord
d’Àfrica, les més abundants, indiquen que
s’han reduït en un 70%.
Bordighera Palm Grove
Phoenix dactylifera L.
Bordighera – Italy
 
Des de fa 1.000 anys es té constància de la
presència de palmeres datileres en la costa
de la Ligúria, lligades als intercanvis comer-
cials marítims amb el nord d’Àfrica. El cultiu
de palmeres datileres formava part de l’ac-
tivitat agrícola local, ocupant els marges de
les xicotetes hortes abancalades que reca-
uen des dels Alps Marítims al mar Mediter-
rani. El producte principal obtingut eren les
seues fulles, utilitzades tradicionalment per
a les celebracions religioses de la Pasqua
catòlica i jueva.
 
Durant el segle XVII, amb l’augment de l’in-
terés i desenrotllament del coneixement de
les ciències naturals, es van incrementar els
viatges dels naturalistes centreeuropeus al
Mediterrani, que van quedar sorpresos per
l’exuberància del paisatge. A partir d’aquell
moment, la Riviera va anant convertint-se en
centre d’atracció per al descans i les vacan-
ces de salut. L’arribada del ferrocarril i l’ober-
tura del canal de Suez van suposar l’entrada
de plantes i viatgers de tots els racons del
Planeta. Per això, en l’actualitat gaudixen
de magnifiques col·leccions de plantes exò-
tiques de tot el món, autèntiques reserves
de biodiversitat, al trobar-se algunes d’elles
en risc en les seues regions d’origen. Per
la seua banda, el palmerar de Bordighera,
a causa del creixement urbanístic lligat al
turisme, ha tingut una minva considerable
en la seua extensió, la qual cosa, unida a
l’abandó de l’agricultura, i més recentment a
l’arribada de la plaga del morrut roig, fa que
es trobe en perill imminent de desaparició.
Carob Tree
Ceratonia siliqua L.
Laetiporus sulphureus (Bull.) Bondartsev &
Singer
Monastery of Corpus Christi – Llutxent –
Spain
 
La garrofera en una espècie de distribució
circummediterrània, característica del pis ter-
momediterrani, molt estesa per tota la regió
com a arbre de cultiu en secà per a la produc-
ció de fruit. Es coneixen poques poblacions
naturals, on s’associa amb Arbutus unedo,
Fraxinus ornus, Laurus nobilis, Olea europaea
var. sylvestris, Phillyrea latifolia, Quercus ilex,
Rubia peregrina subsp. longifolia, Smilax as-
pera var. altissima i Viburnum tinus.
 
És un arbre molt longeu que pot aconseguir
un gran desenrotllament, a pesar que les
podes agrícoles li minven considerablement
el vigor. Les garroferes seculars són de gran
valor per a la conservació de la biodiversi-
tat de la flora i la fauna en el Mediterrani, a
més de jugar un paper fonamental en la lluita
contra la desertització. Entre les amenaces
per a les velles garroferes es troba l’aban-
dó de l’activitat, el despoblament rural, les
transformacions agràries per a cultius de re-
gadiu i la pressió urbanística.
 
El polípor de sofre és un fong saproxílic que
habita sobre arbres ferits o molt debilitats,
sent un bon representant de la flora anome-
nada d’equilibri, encarregada en els ecosis-
temes de completar el cicle dels nutrients.
 
La garrofera de Quinta de Parra en l’Algarve
portuguès amb 13 m de perímetre de tronc
és un dels de majors dimensions en la pe-
nínsula Ibèrica. Per la seua banda, la garro-
fera del monestir de Llutxent, en la  província
de València, és un testimoni de l’ús del fruit
d’esta espècie per a l’alimentació equina.
Belabarce Walnut
Juglans regia L.
Roncal Valley – Pyrenees – Spain
 
Espècie característica de les formacions bos-
coses de ribera en el Mediterrani oriental. Ha-
bita de forma natural en el sud-est d’Europa
i oest d’Àsia, des de Grècia fins a l’Himàlaia,
associada amb arbres com Platanus orienta-
lis, Pterocarya fraxinifolia, Liquidambar orien-
talis, Rhododendron ponticum i lianes com
Periploca graeca i Cyprinia gracilis.
L’espècie va ser distribuïda per tot Europa
durant el període romà, principalment com a
arbre fruiter, encara que la seua fusta és de
gran qualitat i molt apreciada. Apareix asso-
ciada a l’activitat humana en hortes, marges
de cultius i vessants de muntanyes. En la
seua àrea d’origen, els boscos naturals estan
amenaçats per la recol·lecció de fruits, el so-
brepasturatge i les tales per a fusta, marcant
una tendència de la població descendent.
Phoenix Olive Trees
Olea europaea L. var. europaea
Phoenix – Crete – Greece
 
L’olivera va ser un dels primers arbres a ser
domesticat a la costa oriental del Mediterra-
ni. Des d’allí es va estendre el cultiu per tota
la regió mediterrània, aprofitant moltes vega-
des les poblacions d’olivera silvestre per a
empeltar-lo. En l’art minoic de fa 3.500 anys,
l’olivera, les seues branques, fruits i floració
constituïxen motius d’inspiració en la deco-
ració de pintures, atuells i joies.
 
Les oliveres de Phoenix donen testimoni de
l’extraordinària capacitat de resistència de
l’espècie per a sobreviure en els llocs més
exigents i àrids del paisatge. Pocs arbres
han sigut més generosos amb la Humanitat.
Però, en les últimes dècades, estos arbres
ancestrals, de varietats locals úniques i en
molts casos desconegudes per a la ciència,
han sigut abandonats, arraconats, talats i
espoliats, davant de l’impuls d’un mercat
que té dificultats per a valorar-los i que no té
en compte el seu paper ecològic transcen-
dental en la protecció del sòl, la biodiversi-
tat, l’agro-biodiversitat i la diversitat cultural.
Monumental Olives of Maestrazgo
Olea europaea L. var. europaea
Maestrat – Spain
 
Un dels principals valors de l’oliverar tradi-
cional en relació amb la conservació de la
biodiversitat té molt a veure amb l’abundàn-
cia d’espècies d’aus residents, migratòries o
hivernants que troben en ell, aliment, recer
o lloc de nidificació. Com Alectoris rufa, At-
hene noctua, Lullula arborea, Oenathe his-
panica, Galerida theklae, Hirundo rustica,
Saxicola torquatus, Lanius excubitor, Lanius
senator, Emberiza cirlus, Turdus philomelos,
Turdus iliacus, Erithacus rubecula, Fringilla
coelebs o Cercotrichas galactotes.
La Llei 4/2006 de Patrimoni Arbori Monu-
mental de la Comunitat Valènciana protegix
directament tots aquells exemplars que te-
nen més 350 anys d’edat. Segons les orga-
nitzacions agràries de la comarca del Maes-
trat, en el nord de la província de Castelló,
són més de 4.000 les oliveres protegides
com a “Arbres Monumentals”. Això ha per-
més acabar amb l’espoli, conservar el ter-
ritori i comercialitzar un oli únic en el món.
Són moltes les oliveres centenàries en l’àrea
mediterrània que necessiten un gest polític i
social d’estes dimensions.
Pollarding Poplar
Populus nigra L.
Ababuj – Spain
 
Espècie amb distribució a Europa, Àsia i
nord d’Àfrica, formant part de la vegetació
de ribera en els llits dels rius i bosquines.
Habita des del nivell del mar fins als 1.800
m d’altitud. Les plantacions de xops esca-
pçats seguint els cursos dels rius, els límits
dels cultius i els voltants de les fonts per a
l’obtenció de bigues, llenya i farratge són un
component essencial de paisatge i la cultura
tradicional del centre i sud d’Europa.
 
En molts pobles de l’àrid sud d’Aragó, a
Espanya, són quasi els únics arbres de di-
mensions notables que persistixen en el
paisatge, constituint uns microhàbitats es-
sencials per a la conservació de briòfits, lí-
quens i organismes saproxílics. Molts trams
dels rius Alfambra, Jiloca, Pancrudo, Aguas
Vivas, Estercuel, Guadalope, de la Val, Huer-
va, Fuenteferrada o Piedra conserven alguns
dels millors paisatges per a celebrar-los. Les
principals amenaces provenen de la desse-
cació i canalització dels llits dels rius, l’ex-
tracció de l’aigua subterrània a través de
pous que han fet baixar el nivell freàtic, la
despoblació del medi rural i l’extensió de
l’agricultura intensiva.
Almond & Lesser Kestrel
Prunus dulcis (Mill.) D.A. Webb.
Falco naumanni Fleischer
Castelló – Spain
 
Es coneixen unes 26 espècies d’ametlers
silvestres, que compartixen àrea geogràfica
comuna entre l’Orient Pròxim i Àsia Central,
387 n
 a Turkmenistan, Uzbekistan, Tadjikistan, Af-
ganistan, Turquia, Armènia, Pakistan, Iran,
Iraq, sud de Rússia, Xina i Mongòlia. Crei-
xen en goles i vessants rocoses, en condi-
cions xerofítiques extremes de les zones
estepàries i semi-desèrtiques entre els 800
i els 1.700 m. En general són xicotets arbres
o arbustos, molt rústics, que poden estar
proveïts de dures branquetes punxegudes
en forma d’espina per a defendre’s de l’atac
dels herbívors.
 
Les poblacions naturals presenten una gran
variabilitat en formes i comportaments, a les
que cal afegir la selecció i hibridació huma-
na per a adaptar-lo a distintes zones geo-
gràfiques. Fins fa només unes dècades, les
plantacions d’ametlers com a arbre fruiter de
secà eren molt freqüent en totes les riberes
del Mediterrani, però en actualitat son molt
escasses.
 
El xoriguer petit és un menut falcó molt útil
per a l’agricultura perquè s’alimenta d’insec-
tes i rosegadors. En la dècada dels anys 50
es va produir un fort descens en les poblaci-
ons, a causa de l’ús massiu de verí i la seua
caça.
The Terrona Holm Oak
Quercus ilex L.
Zarza de Montánchez - Spain
 
La devesa és un tipus de formació agro-pas-
toral característic de la península Ibèrica de
gran valor ecològic, econòmic i ambiental.
Combina la presència d’arbratge adult -prin-
cipalment d’alzines, sureres i roures- amb
pastures per a la ramaderia, el cultiu de
plantes agrícoles i l’extracció de suro, lle-
nyes i carbó. Forma un dels paisatges més
característics en les comunitats d’Extrema-
dura, Andalusia, el sud de Castella i Lleó i
Portugal. Les deveses alberguen espècies
de gran importància per a la conservació de
la biodiversitat com Aquila adalberti, Ciconia
nigra o Lynx pardinus, i oferix hàbitats im-
prescindibles a diferents espècies de flora i
fauna saproxíliques.
 
L’alzina Terrona, amb més de 8 m de perí-
metre de tronc i 27 m de diàmetre de copa,
presidix una fèrtil devesa en el municipi Zar-
n 388
za de Montánchez des de fa més de huit
segles. Va ser el primer arbre singular pro-
tegit de la comunitat extremenya, i des de
llavors rep tot tipus de cures i atencions. Fa
uns anys i després d’una llarga vida oferint
el seu fruit als porcs ibèrics que davall la
seua copa es resguarden, crien i alimenten,
va necessitar de suports, que a manera de
forques gaudinianes, li servixen d’ajuda per
a preservar la seua integritat i majestuosa
silueta.
Holm Oaks of Houses of Paterna
Quercus ilex L.
Ayora – Spain
 
La superfície estimada actual de Quercus
ilex en la regió mediterrània se situa entorn
dels 6.5 milions d’hectàrees, sent Espanya,
Portugal, El Marroc i Algèria els que presen-
ten les àrees més extenses. Esta superfície
ve a ser la mitat de la seua àrea potencial: el
carboneig, l’extensió dels cultius agrícoles,
els incendis forestals i la ramaderia intensiva
són algunes de les causes principals d’esta
reducció. La conservació de grans d’alzinars
en la península Ibèrica té molt a veure amb la
gestió i rendibilitat de les deveses.
 
Antigament, les deveses estaven molt es-
teses per tota Espanya. El paisatge cerea-
lista de la masia Casas de Paterna, a Aiora,
mostra durant la primavera la seua cara més
verda i esperançadora. Prop de l’edificació
principal, dos magnífiques carrasques fan
guàrdia en companyia d’un colomer. Este
tipus de construcció, molt comuna en el
medi rural en el passat, estava destinada al
subministrament d’ous i colomins i de la no
menys important colomassa amb què abo-
nar la terra.
Romanejo & La Nava Pyrenean Oak
Quercus pyrenaica Willd.
Extremadura – Spain
 
L’espècie Quercus pyrenaica habita en la
regió mediterrània occidental, és més abun-
dant en la part occidental de la península
Ibèrica, apareix en l’oest i sud-oest de Fran-
ça i presenta algunes poblacions al nord del
Marroc.
El reboll de La Nava es troba situat en el mu-
nicipi de Berzocana, en la serra de La Mari-
bela, en la comarca de Las Villuercas. Situat
en una formació agro-pastoral de devesa
de roures caducifolis on pastura la principal
raça bovina autòctona del sud-oest de la pe-
nínsula Ibèrica, denominada retinta. Conviu
amb la presència d’una de les comunitats de
passeriformes més abundants d’Extrema-
dura, i és lloc de reproducció de la cigonya
negra i la rata penada ratonera forestal co-
muna.
 
El Romanejo és un dels exemplars de major
edat i dimensions de la seua espècie, pre-
senta un perímetre de tronc en la base de
més de 9 m, la copa aconseguix una altura
de 20 m, amb un diàmetre de copa de 50 m.
Es localitza en un tossal entre les fèrtils valls
del Jerte i l’Ambroz.
Duas Rodas Cork Oak
Quercus suber L.
Serra do Bispo Mount – Portugal
 
La sureda és una formació vegetal carac-
terística del Mediterrani occidental en sòls
de naturalesa silícia, que es presenta prin-
cipalment en els pisos de vegetació ter-
mo-meso-mediterranis de bioclima humit
o subhumit. Encara que també penetra en
el pis supramediterrani en el Rif i l’Alt Atles
Marroquí, on es troben exemplars creixent a
2.400 m d’altitud. Quercus suber entra a for-
mar part de poblacions mixtes amb espècies
arbòries com Quercus ilex, Quercus pubes-
cens, Quercus faginea, Quercus canariensis,
Pinus pinaster, Pinus pinea, Arbutus unedo,
Pyrus bourgaeana.
 
Les suredes de les zones més humides del
sud de la península Ibèrica presenten una
àmplia representació de molses i falagueres
epífites com Davallia canariensis i Polypo-
dium cambricum; plantes enfiladores, her-
bes nemorals, falagueres, arbustos i una es-
pècie insectívora, Drosophyllum lusitanicum.
La surera de Duas Rodas presenta un perí-
metre de tronc en la base de 6,4 m, un dià-
metre de copa de 31 m, una altura de 19,5 m
i se li estima una edat de 400 anys.  Davall la influència del període il·lustrat els
Arbres Monumentals en els
Jardins
Diversitat Cultural
La presència d’arbres monumentals  en les
ciutats, ermites, santuaris, places dels po-
bles i fonts té molt a veure amb el significat
profund que la societat europea reconeix als
arbres madurs en la seua relació històrica,
cultural i social. Al llarg de la història de la
Humanitat, els arbres monumentals han es-
tat presents com a arbres fundacionals i de
trobada en totes les cultures i civilitzacions
del món.
D’altra banda, la necessitat de gaudir de la
calma i de l’orde instituït que reina en un jardí
ens ve d’antic: els Campos d’Ialu dels egip-
cis, el jardí de les Hespèrides o el jardí de
l’Edèn són bons exemples. En origen desti-
nats a espais privats per al gaudi, l’oració o
l’estudi, a excepció dels arbres situats en les
places públiques i les fonts. Tot va canviar a
partir del segle XVIII, amb la Il·lustració, quan
es van establir els principis higienistes amb
què millorar la qualitat de vida de les ciutats.
La revolució industrial va fomentar les con-
centracions humanes al costat de les fàbri-
ques i prompte van començar a deixar sen-
tir-se les dures conseqüències sobre la salut
de la població. Des de llavors, la presència
dels arbres i els jardins públics va passar de
ser, a més d’un plaer estètic a l’abast de tots,
una necessitat irrenunciable per a poder viu-
re en la ciutat.
En relació amb la salut també cal tindre en
compte que la fundació dels primers jardins
botànics a Europa, a mitjan segle XVI, apa-
reix lligada al naixement de les universitats
renaixentistes en Pisa, Pàdua, Florència o
Bolonya, a què prompte seguirien les univer-
sitats europees de Zuric, Montpeller, Utrec-
ht o Paris. En principi, estaven destinats al
cultiu de les plantes medicinals com a com-
plement pràctic als estudis de Medicina. Poc
després, la història de l’arboricultura conei-
xerà, entre els segles XVII i XIX, un període
de gran auge i esplendor.
jardins botànics europeus van ser enriquint
les seues col·leccions en forma de mostres,
plecs, propàguls i plantes vives, gràcies
al material procedent de les expedicions
mampreses per tot el món. Un dels canvis
substancials d’esta època és la incorporació
d’arbres i palmeres de la flora mundial a les
col·leccions vives dels jardins botànics i his-
tòrics, espais públics i col·leccions privades,
arborètum forestals d’introducció i col·lecci-
ons de fruiters, que els van transformar en
exuberants, frondosos i exòtics paisatges
arborats, atresorant en l’actualitat una extra-
ordinària biodiversitat viva del Planeta.
El paisatge arborat europeu i mediterrani li
deu molt a esta llarga història d’estudi, in-
tercanvi i conservació. Una part significativa
dels nostres paisatges més emblemàtics i
reconeguts són fruit d’esta relació. Com els
de xiprer mediterrani en la Bella Toscana,
d’on se sap que no és autòcton però si un
dels elements més emblemàtics i rendibles
d’atracció cultural de tot el món. O els pal-
merars de palmeres datileres en el sud d’Es-
panya, estant declarat el d’Elx Patrimoni de
la Humanitat.
També cal tindre en compte que moltes
d’estes espècies arbòries al·lòctones pre-
sents a Europa, de caràcter no invasiu, es
troben sovint amenaçades en les seues zo-
nes d’origen, constituint els exemplars que
viuen entre nosaltres autèntiques reserves
“ex situ” de biodiversitat.
Els arbres monumentals formen part de les
senyes d’identitat de tots els pobles euro-
peus. Sense importar massa la seua espècie,
antiguitat, grandària, forma, port o raresa, ja
que el significat profund és fonamentalment
local, arrelats en la seua història, cultura, tra-
dicions, creences i memòria social. Per això
en molts casos són arbres amb nom propi,
que han sigut contemplats i admirats durant
generacions. El fenomen de l’emigració, la
transformació de les formes de vida, l’acul-
turació i una injusta carrera per a destacar el
“més” gran, vell, alt, pesat, corpulent, histò-
ric ha deixat a la gran majoria d’ells, i del seu
llegat, indefensos, assetjats i amenaçats.
Tots han de ser igual d’importants, valuosos
i necessaris per a la vella Europa.
Atenent a estes consideracions, el concep-
te “d’arbre monumental” es pot aplicar als
exemplars aïllats, grups, conjunts, arbredes
i formacions boscoses de plantes supe-
riors, tant d’angiospermes com de gimnos-
permes, autòctons o al·lòctons, que pos-
seïxen un o més troncs prou diferenciats.
Independentment de si el seu creixement
és horitzontal, reptant, de port arborescent
en les monocotiledònies, arbustiu o lianoi-
de. Poden trobar-se en el medi natural, agrí-
cola i urbà. O que per la seua rellevància
científica, natural, cultural, històrica i social
representen un alt valor ambiental, en es-
pecial per a les comunitats locals en què
es troben.
Atlas Cedar
Cedrus atlàntica (Endl.) G. Manetti ex Car-
rière
Garden of the French – Béjar – Spain
 
Espècie endèmica de les cadenes del Atles
del Marroc i Algèria, on ocupa les seues mi-
llors posicions entre els 1.000 els 2.500 m
d’altitud. Sol presentar-se en forma de mas-
ses pures, encara que s’associa amb Quer-
cus ilex, Quercus faginea, Quercus canari-
ensis, Acer opalus, Acer monspessulanum,
Buxus balearica, Fraxinus dimorpha, Pinus
nigra subsp. mauretanica, Abies marocana,
Abies numidica, Ilex aquifolium i Juniperus
thurifera subsp. africana, entre altres.
 
Els boscos de cedre de l’Atles es presenten
en l’actualitat molt fragmentats a conse-
qüència d’una sobreexplotació forestal abu-
siva i de les tales per a l’extensió de l’agri-
cultura dutes a terme al llarg del segle XX, a
la qual cosa cal afegir una alta pressió rama-
dera, que dificulta la seua regeneració. Les
estimacions més favorables indiquen que els
boscos de cedre de l’Atles ocupen una su-
perfície total de 145.000 ha, que suposen un
25 % de la seua àrea potencial.
Va ser introduït a Europa com a arbre orna-
mental a principis del segle XIX. El cedre del
Jardí de la Francesa és un exemplar madur
en fase de tabulació. El perímetre del tronc
supera els 8 m, mentre l’altura i el diàmetre
de copa arriben als 30 m. 
389 n
 Cypress of Principe Real
Cupressus lusitanica Mill.
Lisbon – Portugal
 
Espècie originària de les cadenes muntanyo-
ses d’Amèrica central. Va ser introduïda a
Portugal a finals del segle XV. És un arbre de
port elevat i copa globosa que pot superar
els 30 m d’altura.
 
El xiprer de la Plaça do Príncep Real va
ser plantat a mitjan segle XIX. Presenta un
port aplanat en forma ornamental a l’haver
sigut dirigides les seues branques per les
podes, de tal forma que necessiten recol-
zar-se sobre una estructura de forja. La
copa aconseguix una altura de 6,80 m, el
tronc un perímetre de 4 m, i el diàmetre de
copa 27 m.
 
Les Jumeaux & Notre-Dame du Cyprès
Cupressus sempervirens L.
Provence – Côte d’Azur – France
 
El xiprer mediterrani és un dels arbres més
característics del paisatge de la Provença i
la Costa Blava francesa, apareixent asso-
ciat als centres de culte, jardins i residèn-
cies. Situats entorn de la capella romànica
de Notre-Dame du Cyprès, que té els seus
orígens en el segle X, es troben sis magní-
fics exemplars de port fastigiat. L’exemplar
més gros assolix un perímetre de tronc de
5,8 m.
 
Les Jumeaux (els bessons) són dos emble-
màtics xiprers plantats l’any 1800 en una
talaia prop de la ciutat de Montpeller, que
en dos ocasions han estat a punt de des-
aparéixer. La primera, en la Segona Guerra
Mundial quan al dur-se a terme l’excavació
de trinxeres en les seues proximitats es
tractava d’evitar que serviren de referència.
La segona, durant la construcció de l’auto-
pista A9, al passar el traçat pels voltants.
Actualment és la urbanització de l’entorn la
que amenaça el futur d’estos arbres capda-
vanters. En tots els casos, els propietaris i
la mobilització popular van eixir en la seua
defensa.
 
n 390
Genovés Calvary
Cupressus sempervirens L.
Serra Grossa – Spain.
 
La Serra Grossa és una alineació munta-
nyosa formada per la unió d’unes quantes
serres de formes suaus, que té la seua cota
més elevada a 903 m en el pic de la Creu.
Entre elles es troba la Serra del Castell de
Xàtiva, coronada per una fortalesa, i just als
seus peus un bon exemple de pastius secs
calcaris mediterranis que alberguen l’espè-
cie endèmica protegida Silene diclinis, a més
d’una representació en pendents rocallosos
de vegetació casmofítica en la què desta-
quen taxons com Sarcocapnos saetabensis i
Saxifraga corsica subsp. cossoniana.
 
El municipi d’El Genovés, situat als peus de
la Serra de la Creu, presenta un deliciós tos-
sal cobert de xiprers entorn de l’ermita del
Crist del Calvari la presència del qual consti-
tuïx un testimoni vital del paisatge, les creen-
ces i la vida dels seus pobladors.
Anunciada Cypress & Royal Botanical
Garden Cypress
Cupressus sempervirens L.
Vilafranca del Bierzo – Spain
Madrid – Spain
En data 17 d’octubre de 1755, per mandat
del rei Ferran VI, es va fundar a Migas Calen-
tes el Reial Jardí Botànic de Madrid. Poste-
riorment, en 1774, sota el regnat de Carles
III, el jardí es va traslladar a l’emplaçament
actual, donada la proximitat al jardí del Buen
Retiro i al possible emplaçament del Gabinet
d’Història Natural, en l’actualitat seu del mu-
seu del Prado. Ric en herbaris, dibuixos i
llegats botànics, és un centre de referència
internacional i un dels jardins botànics més
visitats del país. L’arbre més antic del Jardí
Botànic és este xiprer de 32 m d’altura, amb
una edat d’entre 220 i 240 anys.
 
El xiprer que des de fa 400 anys creix en el
monestir de l’Anunciada, de l’orde de clau-
sura de la Clarisses Descalces, és el més vell
i, amb els seus 33 metres, el més alt d’Espa-
nya. Situat en el camí de Sant Jaume, este
xiprer solia passar desapercebut fins que les
germanes, autèntiques guardianes espiritu-
als de l’exemplar -ja que segons la tradició
l’arbre va ser plantat per la seua fundado-
ra, Sor María de la Trinidad- van llançar les
campanes al vol demanant ajuda. El xiprer
estava malalt, i des de l’any 2001 l’exemplar
rep les cures i atencions del Departament
d’Arbres Monumentals de la Diputació de
València.
Villa Reale dí Castello
Cupressus sempervirens L.
Florence – Italy
 
En el què pertoca a l’art de la jardineria, el
Renaixement va suposar una ruptura amb
el model de jardí medieval. L’efecte esce-
nogràfic dels grans espais i les sorpreses a
l’espectador prenen carta de naturalesa en
els nous jardins de la mà d’uns creadors que
alhora que arquitectes són també paisatgis-
tes, pintors i escultors. Villa Reale di Caste-
llo, propietat dels Mèdici, erigida davall el
patronatge de Cosimo I, primer Gran Duc de
la Toscana, està considerada una de les pri-
meres mostres d’este art renovat.
 
El grandiós disseny de les terrasses donant
una impressió unitària, la multiplicitat de les
vistes, l’harmoniosa dimensió del palau, el
desenrotllament equilibrat i ple dels motius
ornamentals, els amplis parterres envoltats
de tanques, la disposició de nombroses de
fonts i escultures, la presència d’una oran-
gerie per a albergar una rica col·lecció de
cítrics que en el període estival són exposats
a l’exterior com a mostra d’ostentació exò-
tica, els ombrívols túnels entre el bosc... Els
xiprers ocupen dos posicions principals, la
primera en l’entrada junt al palau, la segona
enfront de la Font de l’Hivern.
 
Àgios Nikolaos Cypress
Cupressus sempervirens L.
Kathikas – Cyprus
 
La península Akamas és una serra poblada
de boscos de savines i pins on es conserven
algunes de les últimes platges verges de l’illa
de Xipre. Conta la llegenda que Afrodita, de-
essa de l’amor i la bellesa grega, va nàixer de
la bromera del mar. I en Akamas es troben els
Banys d’Afrodita, un fi brollador que descen-
dix pels penya-segats fins a penetrar en una
gruta oculta entre figueres i baladres. Este es-
pai natural acull una àmplia mostra de flora i
fauna protegida entre la qual es troba la tor-
tuga verda marina Chelonia mydas, la tortuga
babaua Caretta caretta, el lepidòpter Calli-
morpha quadripunctaria i plantes com ara
Centaurea akamantis, Crepis pusilla, Ophrys
kotschyi, Phlomis cypria, Tulipa cypria, així
com set mamífers i més de 154 aus.
 
El nom de l’illa de Xipre s’ha relacionat amb
la presència del xiprer entre la seua flora. No
obstant això, en l’actualitat no hi ha formaci-
ons naturals de l’espècie. Els dos exemplars
més destacats de l’illa són el xiprer de Nisou
i el de Sant Nicolau. Este últim i segons con-
ta la llegenda està relacionat amb la presèn-
cia del sant en l’illa, té un perímetre de tronc
de 4,35 m. i aconseguix una altura de 14 m.
Abarqu Cypress
Cupressus sempervirens L.
Abarqu – Iran
 
Les àrees muntanyoses d’Orient Mitjà, des
dels Montes Taurus en la península d’Ana-
tòlia a la zona nord-occidental del subcon-
tinent indi en la Vall de l’Indus, constituïxen
la principal àrea potencial de distribució del
xiprer. D’esta regió cal destacar la referència
històrica d’Alexander Von Humboldt que, se-
guint els passos del geògraf àrab Al Idrisi en
el segle XI, va proposar que el xiprer tenia el
seu centre d’origen a Afganistan, on creixien
exemplars gegantins. Un testimoni eloqüent
de la presència de xiprers mil·lenaris en esta
regió és el xiprer d’Abarqu, a Iran. Amb més
de 14 metres de perímetre de tronc i datat
en més de 4.000 anys d’edat, este acollidor
xiprer ha sigut centre de trobada de les ca-
ravanes que comuniquen Orient i Occident.
 
Pietro Della Vall en 1621 relata en una car-
ta de viatge la impressió que li va produir el
ciprer d’Abarqu: “Nell’entrar della Terra: da
una banda, vi è piantato un cipresso molto
annoso, il più grande, che io abbia mai vedu-
to in vita mia”. “ … i rami più bassi, si stendo-
no lontano dal tronco pero ogni parte atronó,
e conforme io misurai, da quindici passi de
miei. L’altezza, corrisponde alla grossezza:
ma non è di forma piramidale, come sogliono
essere i cipressi di ordinario. Alla grandezza,
mostra di essere albero antico assai, i Maho-
mettani l’hanno in gran divotione”.
San Anton Gardens
Tetraclinis articulata (Vahl) Masters
Cupressus sempervirens L.
Malta
 
L’exuberància, diversitat i frescor que mostra
la vegetació de San Anton Gardens contras-
ta amb l’aridesa i desforestació que mostra
el conjunt d’illes a Malta. L’insigne professor
John Borg va arreplegar en un treball de 1933
alguns dels arbres més vells del paisatge, on
va mencionar diferents grups de xiprers, des-
tacant dos xiprers piramidals molt ancians
plantats prop del monument de l’Arch en La
Valletta, que podrien remuntar-se a l’època
del Gran Mestre de Paula entre 1623 – 1636, i
els de San Anton Gardens.
 
L’araar -o azouca en llengua Tamazight- Te-
traclinis articulata és una espècie endèmica
del nord d’Àfrica, on les poblacions naturals
estan molt castigades per l’explotació de la
seua preada fusta. Pertany a una antiga línia
filogenètica de la família Cupressaceae, i té
als gèneres veïns més pròxims a Sud-àfrica,
Austràlia, Nova Caledònia i Nova Guinea,
que indiquen l’arcaisme del seu origen. Es-
pècie en perill d’extinció a Europa, ja que les
dos úniques representacions residuals es
troben a l’est de la Península Ibèrica i a Mal-
ta, formades per individus aïllats. En el nord
d’Àfrica es donen les millors representacions
de l’espècie.  picals d’Indonèsia i Malàisia, on forma part
 
Stone Pine
Pinus pinea L.
Sardinia – Italy
Doñana National Park – Spain
 
El pi pinyoner es distribuïx pels pisos de
vegetació termo-meso-mediterranis de bi-
oclima humit i subhumit, pot aconseguir
altituds màximes en el Líban fins als 1.800
m. Preferix els sòls solts arenosos, o d’am-
bient dunar, amb el nivell freàtic subjacent.
L’absència de formacions naturals madu-
res, la presència discontínua i fragmentada
de les poblacions i una diversitat genètica
reduïda fa que resulte difícil establir la seua
àrea original. La presència de restes antra-
cològics en jaciments arqueològics en el sud
de la península Ibèrica, datats entre 10.000 i
20.000 anys, i de pol·len en torberes en èpo-
ques anteriors, indicarien l’espontaneïtat de
l’espècie en esta zona.
 
Es considera que moltes de les poblacions
del Mediterrani occidental podrien provindre
de l’expansió que els etruscos van dur a ter-
me a Itàlia, i que posteriorment els romans
van traslladar a tota la seua àrea d’influència,
donat el valor alimentari i culinari dels seus
pinyons. 
Cycas of San Anton Gardens
Cycas rumphii Miq.
San Anton Gardens – Malta
 
El palau, i especialment els jardins de San
Anton, han sigut testimonis des de fa 500
anys de l’avanç de la història natural, l’agri-
cultura i la jardineria en l’illa de Malta. En en-
tre els individus més  destacables del jardí hi
ha exemplars de Ficus benghalensis, Arau-
caria heterophylla, Araucaria columnaris,
Nolina longifolia, Sapindus indica, Sophora
secundiflora, Paulownia tomentosa, Washin-
gtonia robusta, Phoenix canariensis, Phoenix
dactylifera, Pinus canariensis, Erythrina va-
riegata, Olea europaea, Carya illinoinensis,
Grevillea robusta, Paliurus spina-christi o
Tipuana tipu.
 
Cycas rumphii és originària de les àrees tro-
de les comunitats i els boscos primaris plu-
josos de les àrees costaneres. Participa en
l’estabilització de les dunes formades per la
blanca arena de coral.  Solen presentar un
tronc arborescent erecte, de vegades ramifi-
cat, que pot superar els deu metres d’altura.
En els últims 50 anys s’ha perdut el 20 % de
l’hàbitat de l’espècie.
Dragon Tree
Dracaena draco L.
Ravine of Alonso - Canary Islands – Spain
Ajuda Botanical Garden - Portugal
 
El nom popular d’arbre dragó o drago, Dra-
caena draco resulta fàcil d’entendre al con-
391 n
 templar exemplars adults: les extraordinà-
ries dimensions, la seqüenciada i sinuosa
ramificació dicotòmica, les arrels aèries que
broten de les branques, les turmentades ru-
gositats del tronc, la seua fina corfa i la sang
roja que brolla quan se li ferix li conferixen
una aspecte prehistòric innegable. Això ha
portat a considerar-los com els sers vius
més vells del Planeta. Espècie endèmica de
la regió macaronèsica, es distribuïx en les
illes Canàries, Madeira i Cap Verd. Fa uns
anys s’ha descrit una població relicta de
dragos en l’Anti Atles occidental marroquí,
sobre la cara nord dels Jbels Imzi i Adad
Medni creixent en penyals i goles pràctica-
ment inaccessibles.
En les illes Canàries creix preferentment des
del nivell del mar fins a 400 m, per la qual cosa
la seua àrea natural potencial de distribució
és molt extensa. No obstant això, les pobla-
cions silvestres són extremadament escas-
ses: en l’illa de Gran Canària és molt estrany,
a Lanzarote ha desaparegut, en El Hierro es
coneixen tres dragos vells, en La Gomera
únicament un adult, a Tenerife està confinat
a barrancs, zones escarpades i penyasegats.
El comerç de la resina de dragó des de la més
remota antiguitat, l’ús de les seus fulles com a
farratge per al bestiar, el sobrepasturatge, l’ús
de les fulles per a l’obtenció de fibres amb
què elaborar cordes, l’extensió de  l’agricul-
tura i l’alteració i destrucció del seu hàbitat
per les urbanitzacions han portat a l’espècie
a una situació crítica.
Chilean Wine Palm & Yucca
Jubaea chilensis (Molina) Baill.
Pisa Botanical Garden – Italy
Yucca filifera Chabaud
Valencia Botanical Garden – Spain
Jubaea constituïx un gènere monoespecífic
endèmic de Xile. El seu hàbitat natural se si-
tua entre els 32 i 35 graus de latitud Sud, des
del nivell del mar fins més de 1.300 m d’alti-
tud. En l’actualitat únicament existixen entre
111.000 i 125.000 individus, concentrats es-
pecialment en dos sectors: Ocoa, amb uns
70.000 i Cocalan amb 35.000. S’estima que
estes xifres es corresponen amb el 2,5 % de
les que existien fa uns dos-cents anys. Char-
les Darwin, en 1832, va indicar que diversos
n 392
centenars de milers creixien en la zona de
Valparaíso, dels que mig segle després no-
més quedaven uns pocs centenars. L’ex-
tracció del vi de palma, per a la qual cosa es
tala l’exemplar, l’extensió de l’agricultura i la
ramaderia intensiva han portat a l’espècie a
la vora de l’extinció.
 
A fi d’albergar les plantes medicinals com a
complement pràctic associat als estudis de
Medicina, en 1543 es crea el primer jardí bo-
tànic en Pisa. Seguirien el seu exemple les
incipients universitats italianes renaixentis-
tes de Pàdua, Florència o Bolonya i a Euro-
pa les de Zuric, Montpeller, Utrecht i París.
Dos magnífics exemplars de palma xilena
presidixen el jardí i testifiquen l’interés dels
botànics i exploradors italians per les palme-
res. El jardí botànic de València alberga una
extraordinari exemplar de Iuca originari de
Mèxic, que assolix 12 m d’altura, 10 m de
diàmetre de copa i més de 9 m de perímetre
de tronc en la base.
Palmera Imperial
Phoenix dactylifera L.  nals de color blanc-rosat, fulles digitades
Palmeral of Elx – Spain
 
El cultiu de la palmera datilera es remunta
als orígens de l’agricultura en Orient Pròxim,
fa més de 6.000 anys. Des d’aquell moment
no ha fet més que d’estendre’s pels països
del sud del Mediterrani. Plini el Vell, en el
segle I, relata la presència de palmeres amb
fruit en les costes llevantines de la península
Ibèrica. Quan els àrabs van arribar a estes
terres en el segle VII, els palmerars ja exis-
tien, però el domini que tenien d’este cultiu
va potenciar la seua difusió. En l’actualitat,
vora 200.000 palmeres formen el palmerar
històric d’Elx, declarat Patrimoni de la Hu-
manitat per l’ONU. Reconeix així el seu valor
universal com a exemple de transferència
d’un paisatge característic del Nord d’Àfri-
ca a Europa. Els palmerars europeus d’Elx,
Oriola, Alacant, Bordighera i Vai eren consi-
derats fins fa uns anys lliures de plagues i
malalties greus. Però en l’actualitat es troben
greument amenaçats davant de l’avanç im-
parable de la plaga del morrut roig.
 
La Palmera Imperial és un exemplar mascle,
al qual li van brotar diversos fillols o ulls del
tronc en forma de canelobre conferint-li un
port singular. Conta la tradició que en 1894
va visitar la ciutat l’Emperadriu Sissi, que-
dant meravellada per la bellesa i força de
l’exemplar, a la que deu el seu nom.
Horse Chestnut
Aesculus hippocastanum L.
The Retiro Gardens – Spain
 
Espècie del Mediterrani oriental, habita de
forma natural en les muntanyes del nord de
Grècia, Albània i Bulgària. Es presenta en el
pis supramediterrani amb l’associació Os-
tryo-Carpinion, creixent en companyia de
taxons com ara Abies cephalonica i Abies
borisii-regis.
 
Segons pareix, va ser introduïd a Viena a
mitjan segle XVI, per a posteriorment difon-
dre’s per la resta d’Europa, arribant a Paris
l’any 1615. Des d’aquell moment passà
a formar part dels jardins centreeuropeus
gràcies a les seues nombroses virtuts: cri-
danera floració estival en xanglots termi-
de grans mides, copa frondosa, fruit gros
d’aspecte semblant a les castanyes i un
poderós esclat tardorenc multicolor. L’epí-
tet que dóna nom a l’espècie prové de l’ús
que es va fer de les seues llavors com a
tractament de les malalties respiratòries
dels equins.
Castagno dei Cento Cavalli
Castanea sativa Mill.
Sant’Alfio – Sicily – Italy
 
El castanyer és un arbre estés per l’activitat
humana des de la més remota antiguitat, la
qual cosa fa difícil establir la seua àrea natu-
ral. Es considera originari de la regió del nord
de la península d’Anatòlia i el mar Negre, des
d’on s’hauria expandit per Centreuropa així
com en l’oest del Mediterrani i nord d’Àfrica
per a l’explotació forestal i la producció de
fruit. Apareix en quatre regions biogeogràfi-
ques de la Unió Europea: alpina, atlàntica,
continental i mediterrània.
 
Conta la llegenda que, en el segle XVI, da-
vall este castany situat a les faldes de l’Etna
es van resguardar d’una tempestat els cent
cavallers i les seues corresponents muntu-
res que formaven el seguici de la reina Joa-
na d’Aragó i de Castella, de Nàpols i Sicília.
El castanyer dels Cent Cavalls està format
per tres troncs ben grossos que en con-
junt superen els 55 metres de perímetre, la
qual cosa el convertix en un dels arbres del
món amb el tronc més gros, estimant-se la
seua edat en uns 2.000 anys. Fa uns anys
se li detectà l’atac d’un cinípid d’origen asi-
àtic Dryocosmus kuriphilus i del xancre del
castanyer Criphonectria parasitica. No lluny
d’ell es troba el castanyer de la Nau, un altre
exemplar monstruós d’un sol tronc que su-
pera els 23 metres de perímetre.
Gayatonero
Celtis australis L.
Psammodromus hispanicus Fitzinger
Monestir de Sant Jeroni de Cotalba – Spain
 
Espècie de distribució circummediterrà-
nia, se situa preferentment en els pisos
termo-meso-mediterranis. S’integra en les
formacions de boscos escleròfils, lligada
als ambients termo-hidròfils, en situació
sub-rupícola i en boscos de ribera. Les for-
macions presenten una distribució dispersa,
en forma de xicotets grups o aïllades. S’as-
socia en el Mediterrani occidental a Quercus
suber, Quercus faginea, Acer campestre,
Acer granatense, Viburnum tinus, Crataegus
monogyna, Amelanchier ovalis. El fruit en
forma de drupa suposa una font d’aliment
important en els mesos finals de la tardor
per a la fauna avícola, que actua com a dis-
persant.
 
Plantat en els marges de cultiu i en les ca-
ses de camp per a la fabricació de mànecs
i utensilis de fusta per a les ferramentes del
camp, va donar lloc a una indústria artesanal
tradicional que encara persistix en la comar-
ca de la Vall d’Aiora-Cofrents, a la província
de València, a Espanya, on als lledoners
se’ls anomena gayatoneros. Els grossos
troncs infestats de buits que es formen al ser
escapçats cada 7 a 10 anys són la llar, el re-
fugi i la font d’aliment per a una gran varietat
de vida silvestre.
Etna Broom
Genista aetnensis (Raf. ex Biv.) DC.
Mount Etna – Sicily – Italy
Les colades volcàniques de l’Etna constitu-
ïxen un hàbitat especialment difícil per a la
reinstal·lació de formacions boscoses. En el
millor dels casos transcorreran 15 anys fins
a que s’establisquen els primers líquens, 30
anys per a les molses i 100 anys per a les
comunitats vegetals llenyoses pioneres, en-
tre les que destaquen dos endemismes de
l’illa, Genista aetnensis i Betula aetnensis.
Entre noves erupcions, pluges de cendres,
fumarades de gasos tòxics i nevades hi-
vernals, dóna començament la colonització
amb noves eco-unitats forestals que podran
evolucionar fins a la instal·lació de les for-
macions Querco-Fagetea i Rumici-Astraga-
letea.
La ginesta de l’Etna plantada en un jardí en
el municipi de Milo presenta un gros  tronc
doble on cada un d’ells aconseguix els 2 m
de perímetre, la copa s’eleva fins als 12 m i el
diàmetre de copa arriba als 18 m.
Persian Turpentine Tree
Pistacia atlantica Desf.
Kiti – Cyprus
El pistatxer és una espècie arbòria que es
distribuïx pel sud i l’oest del Mediterrani,
abunda en el Magrib, està present en la ca-
dena Cirenaica, Orient Mitjà, la costa oest
d’Anatòlia i a Xipre i Canàries. Mostra una
gran amplitud ecològica i plasticitat per a
adaptar-se a diferents ambients, tenint in-
fluències i connexions amb la flora macaro-
nèsica, predesèrtica i mediterrània. Forma
agrupacions amb Olea europaea, Cerato-
nia siliqua, Tetraclinis articulata, Juniperus
turbinata, Ziziphus lotus, Pistacia khinjuk,
Amygdalus communis subsp. microphylla,
Amygdalus lycioides, Amygdalus orienta-
lis, Amygdalus arabica, Amygdalus webbii,
Amygdalus graeca, Prunus microcarpa, així
com altres representants de la família de les
Rosaceae, com Prunus, Crataegus, Pyrus,
Rosa, Rhamnus. En les illes Canàries, on
pràcticament es dóna per desaparegut en
algunes illes, apareix amb Tamarix canari-
ensis, Phoenix canariensis, Dracaena draco,
Juniperus phoenicea, Olea europaea subsp.
cerasiformis, Pistacia lentiscus, Visnea mo-
canera, Maytenus canariensis, Sideroxylon
marmulana.
U listincu
Pistacia lentiscus L.
Ghisonaccia – Corsica – France
Este exemplar va ser descobert entre la mà-
quia quan la propietària va dur a terme tre-
balls de desbrossament de la parcel·la. Va ser
declarat Arbre de l’Any 2011 a França. El llen-
tiscle té un perímetre de tronc de 2,30 m, una
altura de 7 m i ocupa una superfície de 80 m2.
El llentiscle és una espècie integrant del
bosc termòfil que es presenta preferentment
en els pisos de vegetació termo i mesome-
diterrani. De distribució circummediterrània,
forma boscos molt diversificats des del punt
de vista estructural, acompanyat d’Arbutus
unedo, Celtis australis, Ceratonia siliqua,
Cercis siliquastrum, Erica arborea, Laurus
nobilis, Myrtus communis, Olea europaea,
Pinus pinea, Quercus coccifera, Ramnus ala-
ternus entre altres.
Els fruits del llentiscle atrauen a diferents ti-
pus d’aus, entre les que destaca Sylvia spp.,
que els consumixen i contribuïxen a la seua
dispersió. Per la seua banda, les fulles es
protegixen dels herbívors incrementant el
contingut de fenols en les fulles més joves
i també al llarg de l’hivern, quan l’estrat her-
baci és més escàs.
Vlatos Oriental Plane
Platanus orientalis L.
Crete – Greece
 
El plàtan d’ombra és una de les espècies do-
minants de les formacions de boscos riparis
en la península Balcànica, Orient Pròxim, el
sud d’Itàlia, Sicília, Xipre i Creta. Creix des
del nivell del mar fins als 1.500 m d’altitud,
mostrant una gran amplitud ecològica, enca-
ra que els seus emplaçaments preferits són
els llits dels rius. Distribuït des de l’antiguitat
per la qualitat de la seua ombra en fonts, jar-
dins i alineacions. Plàtan de Vlatos perímetre
de tronc 26,40 m.
393 n
 Aleppo Oak
Quercus infectoria Oliv.
Kampos – Cyprus
 
Els boscos més extensos de roures caduci-
folis de l’oest del Mediterrani estan formats
principalment per dos espècies polimorfes
Quercus ithaburensis i Quercus infectoria. La
primera s’estén fins al sud d’Itàlia, la segona
és més abundant en la península d’Anatòlia i
les muntanyes d’Orient Pròxim, amb pobla-
cions en les illes orientals del mar Egeu i a
Xipre. Es presenta en formacions forestals
del pis supramediterrani i bioclima subhumit
i humit reunides en la unitat Quercion infec-
toriae caracteritzat per la presència d’As-
perula libanotica, Veronica stenobotrys,
Hypericum lanuginosum, Tamus orientalis,
Quercus coccifera subsp. calliprinos, Pinus
brutia, Allium trifoliatum, Ostrya carpinifolia,
Quercus alnifolia, Cupressus sempervirens,
Quercus brachyphylla, Arbutus andrachne,
Acer syriacum, Fontanesia phillyreoides,
Aristolochia altissima, Cyclamen persicum
Carvalleda de Tragamón
Quercus robur L.
Atlantic Botanical Garden of Gijón - Spain
 
El roure pènol és una espècie característi-
ca dels boscos temperats europeus que va
trobar refugi en l’àrea circummediterrània
durant el màxim glacial de l’era Würm. En
l’actualitat es troba distribuïda per la major
part d’Europa i Àsia occidental, mentre que
en la península Ibèrica roman més lligada a
les zones amb influència atlàntica.
n 394
Chaparral do Mendoça Cork Oak
Quercus suber L.
Marateca – Portugal
 
L’obtenció del suro ha suposat una garantia
de conservació per a les formacions de su-
reres. S’estima que la superfície ocupada se
situa en una mica menys de 2 milions d’ha,
sent Portugal, Algèria, Espanya i Marroc els
principals productors. L’extracció del suro de
l’arbre es du a terme cada 7 o 15 anys, depe-
nent de les zones: com més sec és el clima,
el suro és de millor qualitat, però la seua pro-
ducció és més lenta. L’operació pot dur-se a
terme al llarg de tota la vida de l’arbre, encara
que ha d’evitar-se en els exemplars més an-
cians perquè els causa un estrès suplemen-
tari que pot posar en perill les seues vides.
 
Durant l’extracció se separa el suro de la pell
interna. Esta última és una capa d’extraordi-
nària importància, ja que és la que conserva
la capacitat de regenerar la nova corfa, a més
de contindre i preservar el cambium perquè
l’arbre puga continuar vivint. La pell interna té
un alt contingut en tanins, que s’han utilitzat
tradicionalment com adobadors i colorants.
Es tenen dades que mostren com entre els
segles XVII i principis del XX en el sud d’Espa-
nya, Marroc i les illes de Sardenya, Còrsega i
Sicília es van destruir vastíssimes extensions
de sureres amb esta finalitat. Esta activitat
seria una de les raons que explicarien el brusc
descens d’estes masses en la regió. La sure-
ra de Chaparral do Mendoça, a Portugal, és
considerat un dels més productius del món,
presenta un diàmetre de copa de 30 m i un
perímetre de tronc de més de 5 m.
Smallflower Tamarisk
Tamarix parviflora DC.
Agios Athanasios Sklavopoula – Crete –
Greece
El gènere Tamarix reunix un centenar d’espè-
cies d’ambients halo-hidròfils, repartides per
les regions temperades i càlides d’Europa,
oest d’Àsia i nord d’Àfrica. La major diversi-
tat d’espècies es dóna en la regió irano-tur-
ca i el nord d’Àfrica, on alguns taxons s’in-
tegren en la vegetació saharo-aràbiga de les
sabanes formant part del paisatge desèrtic
i dunar. Associats a les formacions d’aigua
dolça solen apareixen els taxons Tamarix
africana, Tamarix gallica, en companyia de
Salix alba, Salix triandra, Salix pedicellata,
Salix atrocinerea, Salix purpurea, Populus
alba, Populus nigra, Fraxinus angustifolia,
Laurus nobilis, Celtis australis, Prunus lusi-
tanica, Nerium oleander. Per la seua banda,
Tamarix canariensis, Tamarix boveana i Ta-
marix balansae mostren una preferència pels
ambients sub-halòfits.
 
Tamarix parviflora, originari del Mediterrani
oriental i el nord d’Àfrica, així com altres es-
pècies del grup, poden prendre ports arboris
i adquirir dimensions extraordinàries. S’ha
utilitzat en jardineria en el Mediterrani orien-
tal on s’ha naturalitzat.
T
he need to protect our forests and biodiversity has been
granted unprecedented political and social attention
in the last few decades. The growing interest in trees
has much to do with concern for the future and well-being
of humanity. And with an unquestionable fact, is that the
actions that are aimed at their conservation are moving
forward at a disproportionately slow pace compared to the
destruction of mature trees and forests all over the planet.
One of the key European initiatives in this respect is the Habitats
Directive, whose twentieth anniversary was celebrated last
year, which has given rise to the creation of the world’s biggest
network of natural protected areas: the Natura 2000 network.
The results in terms of the number and diversity of habitats and
species of protected flora and fauna have been promising, yet
there is still much to do. Only 17% of habitats and species and
11% of key ecosystems protected by European legislation are
in a favourable state of conservation. Added to this is the lack
of recognition and specific legal protection for monumental
trees, mature forests, centuries-old agricultural trees and the
most emblematic treed landscapes in the European Union.
The destruction of forests and biodiversity are mainly
caused by humans. One of the major ones is the increase
in what are known as Large-scale Forest Fires (LFF), i.e.
fires that burn surface areas ranging from 500 to tens of
thousands of hectares. This is a huge environmental hazard
which in 95% of the cases is caused either accidentally or
deliberately by humans.
To take an effective stand against forest fires there is a
need to step up research into preventive management and
regeneration models that help to provide active protection
and also contribute to the recovery of plant communities
in the future to make them more resistant to fires. This is
the goal of the European CypFire project: Multiple-rowed
cypress barriers against fires: a feasible, ecological and
economical solution for the protection of Mediterranean
Regions (2010–2013), co-financed by ERDF funds from
the MED Programme, the EU’s transnational cooperation
programme. n

CypFire
European Project CypFire: Multiple-rowed cypress barriers against fires: a feasible, ecological and economical solution for
the protection of Mediterranean Regions (Reference: 2130 / 2G-MED09-070). Co-financed by ERDF

Sponsors Collaborators