ESCOLA D'ENGINYERIA ENGINYERIA ELÈCTRICA, Q5

DE BARCELONA EST
Departament d’Enginyeria Electrònica
ELECTRÒNICA DE POTÈNCIA
ET1, PAC1. Curs 2018-2019 Tardor
Grup Matí
Professor: Robert Piqué
8 d’octubre de 2018
COGNOMS, Nom: Qualificació:

1a Prova d’Avaluació Continuada (PAC1, prova ET1) corresponent als capítols 1 2 i 3 del temari de l’assignatura:
1. Introducció a l'electrònica de potència. 1.1. Definicions. 1.2. Classificació dels convertidors estàtics. 1.3. Estudi
dels convertidors estàtics en regim permanent estàtic. 1.4. Components d’electrònica de potència: estat actual i
tendències.
2. Interruptors i commutació. 2.1. Dipols. Caracterització tensió-corrent. Característica estàtica. Potència
dissipada. Fonts. Resistors. 2.2. Interruptors. Característiques estàtiques. Commutació. Característica dinàmica o de
control. Interruptors de mercat i de síntesi. Diagrames de transició d’estat. 2.3. Procés de commutació. Commutació
suau. Aproximacions a la commutació suau. 2.4. Síntesi elemental de convertidors.
3. Components i proteccions. Consideracions pràctiques. 3.1. Díodes, transistors, tiristors, altres. 3.2. Conne-
xionat 3.3. Proteccions. 3.4. Dissipadors.

23 qüestions, d’acord amb els objectius docents de l’assignatura, a respondre en 75 minuts

Responeu a la zona dedicada a tal efecte després de l’enunciat de cada qüestió.

Si cal, anoteu el resultat numéric en el requadre corresponent. Redacteu d’acord amb els criteris de la CEOE.

RESULTATS PROMITJATS DE LA PROVA

Qualificació esperada Temps de Percentatge
Qualificació
(percepció) preparació d’aprovats
Matí 4,4 4,0 12:12 h 22%

1.- D’entre les següents afirmacions, indiqueu quina NO ÉS PRÒPIA de l’Electrònica de Potència.
L’Electrònica de Potència és l’Electrònica del Processament Estàtic d’Energia Elèctrica.
La gran fita de l’Electrònica de Potència és l’augment de la densitat de potència.
A data d’avui, el carbur de silici (SiC) és el semiconductor més emprat per a construir interruptors
de potència.
ATENCIÓ! Marqueu aquesta resposta si penseu que les anteriors afirmacions són totes pròpies de
l’Electrònica de Potència.
(1)

2.- Doneu una definició clara i concisa per al component genèric denominat resistor.

S’anomena resistor al component de relació tensió-corrent independent del temps. Degut a aquest fet,
aquesta característica 𝑖 = 𝑓(𝑢) es pot graficar i rep el nom de característica estàtica.

(2)

3.- Indiqueu el nom d’un dispositiu comercial que pugui treballar com a interruptor estàtic de tres
semirectes en la seva característica estàtica. Indiqueu també el tipus d’interruptor segons les seves
característiques de conducció i bloqueig (CDBD, CDBI, etc.).

Un dels disponibles comercialment és l’SCR de control catòdic, conegut com a tiristor. És un CDBbi de
control a l’encesa que, a més, permet el funcionament en règim de commutació suau.

(3)

1
El convertidor de potència indicat a la figura és un ondulador trifàsic emprat per a la injecció a xarxa de
l’energia produïda per conversió fotovoltaica, que rep el nom d’ondulador B6.

Xarxa

FV

En relació a aquest convertidor, doneu resposta a les següents qüestions:

4.- Sobre l’esquema indicat, requadreu el bloc que aporta l’energia fotovoltaica i el bloc que modelitza la
xarxa trifàsica de 400 V. Nomeneu-los respectivament com FV i Xarxa.

(4)

5.- Indiqueu el nombre de cèl·lules elementals de commutació del sistema, i senyaleu, en cada cas, els
interruptors Si-Sj que les formen.

Nombre de cèl·lules elementals de commutació: 3

Interruptors de cada cèl·lula: S1-S2, S3-S4 i S5-S6.

(5)

6.- Seguidament, dibuixeu una de les cèl·lules elementals de commutació que heu identificat, indicant
clarament els interruptors que la formen juntament amb les fonts de tensió i corrent que enllacen.

NOTA. El generador fotovoltaic

FV no és ni font de tensió ni font
de corrent. La funció del bloc
capacitiu és aconseguir una font
instantània de tensió. La tensió
𝑢𝐹𝑉 és la tensió, essencialment
constant, existent en bornes
dels condensadors.

(6)

7.- Finalment, dibuixeu la característica estàtica que han de tenir els interruptors Sj que constitueixen
aquest convertidor, juntament amb el nom d’un dispositiu comercial que la implementi.

i El generador fotovoltaic no és reversible ni en

tensió ni en corrent, i com que la xarxa és una
font de 4 quadrants (font de tensió reversible en
tensió i en corrent), es necessiten interruptors
CbiBD de 3 semirectes que, per a les potències
u habituals acostumen a ser IGBTs.

(7)

2
Abans de realitzar el prototip d’un convertidor estàtic, es simula la resposta d’un MOSFET treballant en
commutació amb una freqüència 𝒇𝑺 = 𝟓𝟎 𝒌𝑯𝒛 i amb una relació de conducció del 50% (𝜹 = 𝟎, 𝟓). Per a
tal finalitat s’utilitza el següent circuit amb 𝑬 = 𝟏𝟎𝟎 𝑽 i 𝑹 = 𝟓 𝛀.

En la figura següent es poden observar les formes d’ona d’interès (un període): tensió de control del
MOSFET (𝒖𝒄𝒕𝒓𝒍), tensió drenador-font (𝒖𝑫𝑺 (𝒕)), corrent de drenador (𝒊𝑫𝑺 (𝒕)) i potència instantània
(𝒑𝑫𝑺 (𝒕)).

𝒖𝒄𝒕𝒓𝒍

𝑽: 𝟏 𝑽/𝑫𝑰𝑽
𝑯: 𝟏 𝝁𝒔/𝑫𝑰𝑽

𝒖𝑫𝑺 (𝒕)

𝑽: 𝟐𝟎 𝑽/𝑫𝑰𝑽
𝑯: 𝟏 𝝁𝒔/𝑫𝑰𝑽

𝒊𝑫𝑺 (𝒕)

𝑽: 𝟓 𝑨/𝑫𝑰𝑽
𝑯: 𝟏 𝝁𝒔/𝑫𝑰𝑽

𝒑𝑫𝑺 (𝒕)
𝑽: 𝟐𝟎𝟎 𝑾/𝑫𝑰𝑽
𝑯: 𝟏 𝝁𝒔/𝑫𝑰𝑽

𝑇𝑂𝐹𝐹−𝑂𝑁 𝑇𝑂𝑁−𝑂𝐹𝐹
𝑇𝑂𝑁 𝑇𝑂𝐹𝐹

Les mesures d’interès de les magnituds implicades en el procés de commutació són les següents:

Valor mínim 1 Valor mínim 2 Valor màxim 1 Valor màxim 2

Tensió drenador-font 0,8 V --- 100,0 V ---
Corrent de drenador 90 µ A --- 19,8 A ---
Potència 9 mW 15,8 W 285,0 W 572,0 W

En relació a aquest transistor en commutació, doneu resposta a les següents qüestions:

8.- Considerant el transistor ideal en tots els seus paràmetres, inclosos els temps de commutació,
determineu i anoteu els valors requerits en la taula adjunta

Valor mínim 1 Valor mínim 2 Valor màxim 1 Valor màxim 2

Tensió drenador-font 0 100
Corrent de drenador 0 20
Potència 0 0

(8)

3
9.- Considerant el transistor ideal en tots els seus paràmetres, inclosos els temps de commutació,
dibuixeu, completant la gràfica següent, les formes d’ona 𝒖𝑫𝑺 (𝒕) i 𝒊𝑫𝑺 (𝒕). Indiqueu escales.
𝒖𝒄𝒕𝒓𝒍
𝑽: 𝟏 𝑽/𝑫𝑰𝑽
𝑯: 𝟏 𝝁𝒔/𝑫𝑰𝑽

𝒖𝑫𝑺 (𝒕)

𝑽: 20 V/DIV
𝑯: 𝟏 𝝁𝒔/𝑫𝑰𝑽

𝒊𝑫𝑺 (𝒕)
𝑽: 5 A/DIV
𝑯: 𝟏 𝝁𝒔/𝑫𝑰𝑽

(9)

10.- Considerant ara el comportament real de l’interruptor, d’acord amb la modelització que origina les
formes d’ona donades a l’inici de l’exercici, determineu el valor mig, 𝑷𝑴𝑬𝑫(𝑶𝑵) , de la potència dissipada
pel dispositiu en conducció. Marqueu aquest interval, 𝑻𝑶𝑵 , sobre la gràfica inicial. Com a suggeriment,
assimileu les corbes donades a figures geomètriques d’àrea fàcilment calculable. Marqueu aquest interval,
𝑻𝑶𝑵 , sobre la gràfica inicial.

Sobre la gràfica i identificant interval. Figura considerada: rectangle (àrea = base·altura)

𝟏 𝟏
𝑷𝑴𝑬𝑫(𝑶𝑵) = (𝑼𝑫𝑺(𝑶𝑵) 𝑰𝑫𝑺(𝑶𝑵) 𝑻𝑶𝑵 ) = (𝟏𝟓, 𝟖 · 𝟏𝟎, 𝟐 · 𝟏𝟎−𝟔 ) = 𝟖, 𝟎 𝑾
𝑻𝑺 𝟐𝟎 · 𝟏𝟎−𝟔
𝑷𝑴𝑬𝑫(𝑶𝑵) = 𝟖, 𝟎 𝑾 (10)

11.- En les mateixes condicions de la qüestió anterior, determineu el valor mig, 𝑷𝑴𝑬𝑫(𝑶𝑭𝑭) , de la
potència dissipada pel dispositiu en bloqueig. Marqueu aquest interval, 𝑻𝑶𝑭𝑭 , sobre la gràfica inicial.

Sobre la gràfica i identificant interval. Figura considerada: rectangle (àrea = base·altura)

𝟏 𝟏
𝑷𝑴𝑬𝑫(𝑶𝑭𝑭) = (𝑼𝑫𝑺(𝑶𝑭𝑭) 𝑰𝑫𝑺(𝑶𝑭𝑭) 𝑻𝑶𝑭𝑭 ) = (𝟗 · 𝟏𝟎−𝟑 · 𝟗, 𝟑 · 𝟏𝟎−𝟔 ) = 𝟒, 𝟏𝟖 𝒎𝑾
𝑻𝑺 𝟐𝟎 · 𝟏𝟎−𝟔
𝑷𝑴𝑬𝑫(𝑶𝑭𝑭) = 𝟒, 𝟐 𝒎𝑾 (11)

12.- En les mateixes condicions de la qüestió anterior, determineu el valor mig, 𝑷𝑴𝑬𝑫(𝑶𝑵−𝑶𝑭𝑭) , de la
potència dissipada pel dispositiu durant el procés d’apagat. Marqueu aquest interval, 𝑻𝑶𝑵−𝑶𝑭𝑭 , sobre
la gràfica inicial.

Sobre la gràfica i identificant interval. Figura considerada: sector parabòlic (àrea = (2/3)base·altura)

𝟏 𝟏 𝟏 𝟐
𝑷𝑴𝑬𝑫(𝑶𝑵−𝑶𝑭𝑭) = ( 𝑷𝑶𝑵−𝑶𝑭𝑭,𝑴𝑨𝑿 𝑻𝑶𝑵−𝑶𝑭𝑭 ) = −𝟔
( 𝟓𝟕𝟐, 𝟎 · 𝟎, 𝟑 · 𝟏𝟎−𝟔 ) = 𝟓, 𝟕𝟐 𝑾
𝑻𝑺 𝟐 𝟐𝟎 · 𝟏𝟎 𝟑

𝑷𝑴𝑬𝑫(𝑶𝑵−𝑶𝑭𝑭) = 𝟓, 𝟕 𝑾 (12)

4
13.- En les mateixes condicions de la qüestió anterior, determineu el valor mig, 𝑷𝑴𝑬𝑫(𝑶𝑭𝑭−𝑶𝑵) , de la
potència dissipada pel dispositiu durant el procés d’encesa. Marqueu aquest interval, 𝑻𝑶𝑭𝑭−𝑶𝑵 ,
sobre la gràfica inicial.

Sobre la gràfica i identificant interval. Figura considerada: triangle (àrea = (1/2)base·altura)

𝟏 𝟐 𝟏 𝟏
𝑷𝑴𝑬𝑫(𝑶𝑭𝑭−𝑶𝑵) = ( 𝑷𝑶𝑭𝑭−𝑶𝑵,𝑴𝑨𝑿 𝑻𝑶𝑭𝑭−𝑶𝑵 ) = −𝟔
( 𝟐𝟖𝟓, 𝟎 · 𝟎, 𝟐 · 𝟏𝟎−𝟔 ) = 𝟏, 𝟒𝟐 𝑾
𝑻𝑺 𝟑 𝟐𝟎 · 𝟏𝟎 𝟐

𝑷𝑴𝑬𝑫(𝑶𝑭𝑭−𝑶𝑵) = 𝟏, 𝟒 𝑾 (13)

14.- En les mateixes condicions de la qüestió anterior, determineu el valor mig, 𝑷𝑴𝑬𝑫 , de la potència
dissipada pel dispositiu en règim permanent estàtic.

𝑷𝑴𝑬𝑫 = 𝑷𝑴𝑬𝑫(𝑶𝑵) + 𝑷𝑴𝑬𝑫(𝑶𝑭𝑭) + 𝑷𝑴𝑬𝑫(𝑶𝑵−𝑶𝑭𝑭) + 𝑷𝑴𝑬𝑫(𝑶𝑭𝑭−𝑶𝑵) = 𝟏𝟓, 𝟏 𝑾

𝑷𝑴𝑬𝑫 = 𝟏𝟓, 𝟏 𝑾 (14)

Comentaris sobre la resolució d’aquest exercici

1 𝑇
S’haurà d’aplicar, en cada, cas, l’expressió del valor mig de la potència: 𝑃𝑀𝐼𝐺 = 𝑇 ∫0 𝑆 𝑝(𝑡)𝑑𝑡, on la integral
𝑆
es resoldrà gràficament a través de l’àrea d’una figura geomètrica coneguda.

Els intervals interessants es mesuren sobre la figura inicial després de detectar els estats estables de
conducció i bloqueig (tensió/corrent constants) i les transicions (commutacions d’encesa i apagat, amb
tensions i corrents canviant de nivell). Aquests resulten serels següents: 𝑻𝑶𝑵 = 𝟏𝟎, 𝟐 𝝁𝒔, 𝑻𝑶𝑭𝑭 =
𝟗, 𝟑 𝝁𝒔, 𝑻𝑶𝑵−𝑶𝑭𝑭 = 𝟎, 𝟑 𝝁𝒔 i 𝑻𝑶𝑭𝑭−𝑶𝑵 = 𝟎, 𝟐 𝝁𝒔, valors que es prenen com a base de fes figures
emprades en la determinació de les potències. Les altures de les mateixes (sempre dimensió de potència,
es prenen dels valors donats, per a tensions, corrents i potències, en la taula de l’enunciat de l’exercici.

Finalment, noti’s que l’interval de bloqueig està dividit en dues parts, a dreta i esquerra de la figura.

5
L’empresa PowerFakes Co., formada per joves emprenedors de l’extingida EUETIB, s’ha especialitzat
en el disseny de vehicles elèctrics industrials. En el seu darrer disseny, s’inclou una bateria de tensió 𝑬 =
𝟒𝟖 𝑽 i 𝟑, 𝟖 𝒌𝑾𝒉 per alimentar un electroimant industrial de manipulació, de força 𝟓𝟎 𝑵 a un corrent 𝑰 =
𝟖𝟎 𝑨, i que pot ser modelitzat per una inductància pura de valor 𝑳.

Per motius solidaris i per a captar talent, l’empresa obre un concurs entre els estudiants d’Electrònica de
Potència de l’EEBE, per tal de dissenyar un convertidor estàtic que permeti un règim de control de l’imant
definit de la següent forma:

─ Estat de càrrega. Partint de l’electrominat desenergitzat, se li aplicarà una tensió de bateria

positiva, per tal que l’electroimant assoleixi el nivell de corrent 𝑰 = 𝟖𝟎 𝑨, en un temps 𝑻𝑶𝑵 =
𝟖𝟎 𝒎𝒔.
─ Estat operatiu. Un cop carregat, l’electroimant es mantindrà activat un determinat temps 𝑻𝑬 . Durant
tot aquest temps, lògicament, l’electroimant ha de suportar una tensió nul·la.
─ Estat de descàrrega. Finalitzat 𝑻𝑬 , l’electroimant s’ha de desenergitzar en un temps 𝑻𝑶𝑭𝑭 = 𝑻𝑶𝑵 ,
suportant, per a tal finalitat, una tensió negativa subministrada per la bateria.

El disseny del convertidor estàtic es realitzarà a partir del convertidor genèric CC-CC en pont complet,
d’acord amb l’esquema mostrat en la figura adjunta (amb signes positius de tensions i corrents).

En relació a aquest sistema, i considerant elements totalment ideals, doneu resposta a les següents
qüestions:

15.- Determineu el valor adequat de la inductància, 𝑳, de l’electroimant per assolir les especificacions de
𝑻𝑶𝑭𝑭 = 𝑻𝑶𝑵 = 𝟖𝟎 𝒎𝒔.
𝑑𝑖𝐿 (𝑡) 𝐸∆𝑡 48 · 80 · 10−3
𝑢𝐿 (𝑡) = 𝐿 ⟹𝐿= = = 48 𝑚𝐻
𝑑𝑡 ∆𝐼 80

𝑳 = 𝟒𝟖 𝒎𝑯 (15)

16.- Dibuixeu les topologies equivalents del convertidor estàtic durant els temps de càrrega, 𝑻𝑶𝑵 , i de
descàrrega, 𝑻𝑶𝑭𝑭 , de l’electroimant. Indiqueu els signes de tensió i sentits de corrent.

(16)

6
17.- Dibuixeu la topologia equivalent del convertidor estàtic durant el temps, 𝑻𝑬 , en què l’electroimant és
operatiu, considerant el tancament dels interruptors S1 i S3 Indiqueu els signes de tensió i sentits de
corrent.

(17)

18, 19 (pes doble).- A partir de les gràfiques de tensió i corrent esperades a l’electroimant indicades
seguidament, i d’acord amb el resultat de les qüestions anteriors, completeu la figura afegint els senyals
de control dels interruptors S1, S2, S3 i S4. Considereu que amb un nivell alt “1” els interruptors tanquen i
amb un nivell baix “0” obren.

𝒖𝑳 (𝒕)

𝒊𝑳 (𝒕)

𝒔𝟏 (𝒕)

𝒔𝟐 (𝒕)

𝒔𝟑 (𝒕)

𝒔𝟒 (𝒕)

𝑻𝑶𝑵 𝑻𝑬 𝑻𝑶𝑭𝑭

(18, 19)

7
20.- Sobre els eixos donats, dibuixeu els llocs geomètrics necessaris per als punts de treball dels
interruptors S1 i S2. Suggeriment: Considereu els estats ON i OFF dels interruptors.
i i
De 0 a I en TON

Salt instantani de 0 a E S1 i S4 tenen

idéntica
u u característica
estàtica, a
De –I a 0 en TOFF l’igual que S2 i
S3

Llocs geomètrics per a S1 Llocs geomètrics per a S2

(20)

21.- Sobre els eixos donats, dibuixeu els llocs geomètrics necessaris per als punts de treball dels
interruptors S3 i S4. Suggeriment: Considereu els estats ON i OFF dels interruptors.
i i
Malgrat considerar
els elements
ideals, es marca la
característica
resistiva dels
u u interruptors per
millor determinació
de la mateixa

Llocs geomètrics per a S3 Llocs geomètrics per a S4

(21)

22.- A partir dels resultats obtinguts, dibuixeu l’estructura del convertidor estàtic dissenyat emprant
únicament interruptors CDBI (díode) i CDBD (transistor bipolar npn).

Els interruptors es trien de tal

forma que la seva característica
estàtica admeti, amb el menor
nombre possible de semirectes,
les trajectòries dels seus punts
de treball.

(22)

23.- Finalment, i despreciant els temps 𝑻𝑶𝑵 i 𝑻𝑶𝑭𝑭 , determineu el temps màxim, 𝑻𝑬(𝑴𝑨𝑿) , que
l’electroimant pot estar operatiu en el règim de 80 A constants.

La bateria de tensió 𝑬 = 𝟒𝟖 𝑽 i 𝟑, 𝟖 𝒌𝑾𝒉 té una capacitat 𝟕𝟗, 𝟔𝟕 𝑨𝒉. Aquest valor, molt proper a 80,
indica que l’electroimant pot estar excitat gairebé una hora (exactament 59 min i 22 s).

𝑻𝑬(𝑴𝑨𝑿) = 𝟓𝟗 𝒎𝒊𝒏 𝟐𝟐 𝒔 (23)