ESCOLA D'ENGINYERIA ENGINYERIA ELÈCTRICA

DE BARCELONA EST ELECTRÒNICA DE POTÈNCIA

Departament d’Enginyeria Electrònica ET2, PAC2. Curs 2017-2018 Tardor
Grup Matí
Professor: Robert Piqué 7 de novembre de 2017
COGNOMS, Nom: Qualificació:

Prova escrita ET2 ,2a Prova d’Avaluació Continuada (PAC2) corresponent als capítols 3 i 4 del temari de l’assignatura:
3. Convertidors contínua-contínua. 3.1. Principi dels convertidors CC/CC. 3.2. Regles d'acoblament entre fonts.
3.3. Tipus de convertidors contínua-contínua. 3.4. Metodologia d’anàlisi de trossejadors. 3.5. Trossejadors d’un
quadrant sense isolament galvànic. 3.6. Trossejadors de 2 i 4 quadrants sense isolament galvànic. 3.7. Trossejadors
amb isolament galvànic. 3.8. Control PWM dels trossejadors.
4. Convertidors continua-alterna. 4.1. Convertidors CC/CA. 4.2. Aproximacions temporal i freqüencial a la
conversió CC/CA. 4.3. Onduladors monofàsics. 4.4. Anàlisi d'onduladors. 4.5. Tècniques d’eliminació d’harmònics.
4.6. Modulació SSPWM. 4.7. Onduladors trifàsics.

23 qüestions, d’acord amb els objectius docents de l’assignatura, a respondre en 80 minuts

Recuperació de suspensos.
No es contempla la possibilitat de recuperació.

Responeu de forma clara i concisa a la zona dedicada a tal efecte després de l’enunciat de cada qüestió.

RESULTATS PROMITJATS DE LA PROVA

Qualificació esperada Temps de Percentatge
Qualificació
(percepció) preparació d’aprovats
Matí 3,6 3,5 20:13 20%

1.- Utilitzant el concepte d’impedància instantània, 𝒁∞ , indiqueu com queda caracteritzada una font
de corrent.

Un element dipolar, d’impedància operacional 𝑍(𝑠) té comportament de font de corrent si

𝑍∞ = lim 𝑍(𝑠) = ∞.
𝑠→∞

(1)

2.- Indiqueu perquè una branca circuital que inclogui una font de corrent no admet la seva obertura.
Com a suggeriment, partiu de l’estat prohibit d’una font de corrent i analitzeu què succeix en aquest
element al cas de l’obertura de la branca que la inclou, concretament analitzant la magnitud que esdevé
inestable.

L’obertura d’un camí on hi ha una font de corrent, provoca una sobretensió, idealment de valor infinit, en
els seus borns.

Efectivament. A l’obrir el camí s’imposa una resistència equivalent de valor infinit, de forma que el
corrent imposat per aquesta font implica una tensió infinita (llei d’Ohm).

(2)

1
El sistema indicat en la figura adjunta és un trossejador reversible en alguna magnitud.

𝒋(𝒕)

+ 𝒖(𝒕) −

CE CE

El relació al mateix, doneu resposta a les següents qüestions.

3.- Sobre la figura anterior marqueu, amb un requadre, les associacions d’interruptors que formen part
de totes i cadascuna de les cèl·lules elementals de commutació rígida transistor-díode. Marqueu
aquestes associacions com a CE.

(3)

4.- Indiqueu, seguidament, quines són les magnituds reversibles en aquest trossejador. Si es tracta de
corrents, utilitzeu sagetes orientades i una identificació del corrent sobre el circuit anterior. En cas de
tensions, marqueu els nodes amb polaritat sobre el mateix circuit. Anoteu el resultat seguidament:

Magnituds reversibles: La tensió a la càrrega, 𝒖(𝒕), i el corrent de la font E, 𝒋(𝒕).

(4)

5.- La figura indicada es correspon amb un sistema energètic flexible d’alimentació, basat en un bus de
corrent continu, emprat en baixells autònoms d’exploració marítima que utilitzen arquitectures de
generació distribuïda d’energia. Noti’s que els convertidors emprats poden ser d’un o de dos passos.

Indiqueu, seguidament, quins dels convertidors indicats (1, 2a, 2b, etc.) són convertidors CC-CC.

1, 2a, 3 i 4a

(5)

2
La figura adjuntada es correspon amb una captura d’oscil·loscopi (@ 20 µs/DIV) de la tensió (5 V/DIV) i
el corrent (100 mA/DIV) a la bobina d’un trossejador reductor E/U 1Q assajat al laboratori.

𝒊𝑳 (𝒕)

𝒖𝑳 (𝒕)

En relació a aquesta figura doneu resposta a les següents 4 qüestions.

6.- Sobre la figura anterior marqueu, clarament, les traces de tensió, 𝒖𝑳 (𝒕), i corrent, 𝒊𝑳 (𝒕), a la bobina.

(6)

7.- Deduiu, aproximadament, el valor, , de la relació de conducció del sistema. Indiqueu la seva
determinació.

Sobre la imatge: Interval 𝑻𝑶𝑵 : 3,5 subdivisions (tensió nivell alt). Interval 𝑻𝑺 : 26,5 subdivisions.
𝑻𝑶𝑵
𝜹= ≅ 𝟎, 𝟏𝟑.
𝑻𝑺
 = 0,13 (7)

8.- D’acord amb la forma d’ona de tensió indicada, justifiqueu quin és el valor, suposat constant, de la
tensió d’alimentació, 𝑬, del sistema.

Al trossejador reductor el nivell alt d’𝒖𝑳 (𝒕) val 𝑬 − 𝑼 = 𝟐𝟓 𝑽 d’acord amb la captura, mentre que el nivell
baix d’𝒖𝑳 (𝒕) val −𝑼 = −𝟔 𝑽 d’acord amb la captura. D’on 𝑬 = 𝟐𝟓 + 𝑼 = 𝟐𝟓 + 𝟔 = 𝟑𝟏 𝑽. (Despreciant la
caiguda de tensió al MOSFET).
𝑬 = 𝟑𝟏 𝑽 (8)

9.- D’acord amb la forma d’ona indicada per al corrent, determineu quin és el valor mig, 𝑰𝑳 , del corrent a
la bobina.

Gràficament, a partir de la determinació del valor mig del corrent a la bobina i comptant subdivisions:
𝟏 𝟏
À𝒓𝒆𝒂 𝒅𝒆𝒍 𝒕𝒓𝒊𝒂𝒏𝒈𝒍𝒆 𝑩𝒂𝒔𝒆·𝑨𝒍𝒕𝒖𝒓𝒂 𝟐𝟏·𝟏𝟎𝟎 [𝒎𝑨]
𝑰𝑳 = 𝑻𝑺
=𝟐 𝑻𝑺
=𝟐 𝟐𝟔,𝟓
= 𝟑𝟗, 𝟔 𝒎𝑨.

𝑰𝑳 = 39,6 mA (9)

3
L’esquema adjunt es correspon al d’un convertidor denominat ZETA, un convertidor derivat del buck E/U
d’un quadrant, al qual se li ha introduït un filtre L-C per tal de permetre certes tècniques orientades a
minimitzar les arrissades de corrent acoblant els dos inductors, amb idèntic nombre d’espires, segons
s’indica en la figura adjunta.

− + + −
+
+ 𝒖𝑪𝟏 𝒖𝑳𝟐 +
𝒖𝑳𝟏 𝑼
𝒖𝑪𝟐
− − −

En aquest convertidor l’interruptor controlat Q treballa amb una relació de conducció 𝜹, i a una
freqüència de commutació 𝒇𝑺 . El disseny de l’estructura és tal que les arrissades de tensió són
despreciables.

Considerant elements ideals, funcionament en règim permanent estàtic, i mode de conducció contínua
dels corrents inductius, doneu resposta a les següents qüestions.

10.- Determineu el valor mig de la tensió, UC1,MIG, al condensador C_1.

Prenent la malla L_1-C_1-L_2-C_2 al circuit inicial, i considerant valors promitjats, es pot plantejar (2a
llei de Kirchhoff):
〈𝑢𝐿1 〉 + 〈𝑢𝐶1 〉 − 〈𝑢𝐿2 〉 − 𝑈 = 0

I com que en règim permanent estàtic 〈𝑢𝐿 〉 = 0 resulta 〈𝑢𝐶1 〉 = 𝑈𝐶1,𝑀𝐼𝐺 = +𝑈.

UC1,MIG = +U (10)

11.- En el sistema d’eixos adjuntat, representeu la forma d’ona de la caiguda de tensió, uL1, a la
inductància L_1, suposant arrissades despreciables. Indiqueu els seus valors característics.

𝒖𝑳𝟏

TS

(11)

12.- A partir del resultat de la qüestió anterior determineu la relació de transferència, U = f(,E).

A partir de la figura de la qüestió anterior, el balanç d’àrees al llarg d’un període de commutació permet
escriure:
𝐸𝛿𝑇𝑆 = 𝑈(1 − 𝛿)𝑇𝑆
d’on
𝛿
𝑈= 𝐸
1−𝛿
U = E/(1-) (12)

4
El circuit indicat en la figura adjunta és un convertidor sincrònic de contínua-contínua reversible en
corrent, el qual pot ser considerat ideal a efectes de l’exercici, i funcionant en règim permanent estàtic.

Els interruptors S1 i S2 es controlen de forma que S1 està tancat i S2 està obert, mentre que S3 i S4 es
controlen complementàriament, de forma que S4 (el primer a tancar a l’inici del període de commutació)
funciona amb una relació de conducció 𝜹, mentre S3 ho fa amb una relació de conducció (𝟏 − 𝜹).

El sistema s’utilitza per alimentar una càrrega que es modelitza per una resistència R = 10 Ω. La resta
de paràmetres del convertidor són: E = 5 V, L = 75 µH i C = 47 µF. El control PWM s’implementa amb
un sistema que genera els senyals de control dels interruptors MOSFET; la portadora en dent de serra,
𝒗𝒕𝒓𝒊 (𝒕), és d’amplitud Vtri,max = 4 V i freqüència fS = 200 kHz, amb VFIX = 5 V.

En relació a aquest convertidor, i considerant règim permanent estàtic de funcionament, doneu resposta
a les següents qüestions.

13.- En el sistema d’eixos adjuntat, representeu dos períodes de la forma d’ona genèrica de la caiguda
de tensió, 𝒖𝑳 , a la inductància L, suposant arrissades despreciables. Indiqueu els seus valors
característics en funció d’E i d’U.
𝒖𝑳 Noti’s que amb el control
indicat el sistema es
𝑬 comporta com un boost

TS
−(𝑼 − 𝑬)

Noti’s la forma de representar la tensió durant TOFF. Amb aquets forma es pot emprar el mètode indicat que
utilitza àrees en valor absolut. Si s’optés per posar el valor “correcte” E-U, aleshores el balanç s’ha de
realizar com (Àrea superior) + (Àrea inferior) = 0, essent el valor de l’Àrea inferior negatiu.
(13)

14.- A partir del resultat de la qüestió anterior determineu la relació de transferència, U/E = f().

A partir de la figura de la qüestió anterior, el balanç d’àrees al llarg d’un període de commutació permet
escriure:
𝐸𝛿𝑇𝑆 = (𝑈 − 𝐸)(1 − 𝛿)𝑇𝑆
𝐸𝛿𝑇𝑆 = (𝑈 − 𝐸) − 𝑈𝛿𝑇𝑆 + 𝐸𝛿𝑇𝑆
𝑈 = 𝐸/(1 − 𝛿)
U/E = 1/(1-) (14)

5
15.- Determineu el valor de la relació de conducció del sistema, , per tal d’assolir el valor mig de la
tensió de sortida U = 20 V a partir d’una alimentació E = 5 V.

𝐸 𝐸 5
𝑈= ⟹ 𝛿 = 1− =1− = 0,75
1−𝛿 𝑈 20

 = 0,75 (15)

16.- Determineu, en les condicions anteriors (L = 75 µH), el valor de l’arrissada, IL, del corrent inductiu.

Observant la forma d’ona de la tensió a L, es pot determinar la variació del corrent inductiu en l’interval
[0, 𝛿𝑇𝑆 [ com

𝛿𝐸 0,75 · 5
∆𝐼𝐿 = = = 0,25 𝐴
𝐿𝑓𝑆 75 · 10−6 · 200 · 103

IL = 250 mA (16)

17.- Determineu, en les condicions anteriors, el valor mig, IL, del corrent inductiu.

𝟐𝟎
𝑼 · 𝑰𝑹 𝟐𝟎 (𝟏𝟎)
𝑬 · 𝑱 = 𝑼 · 𝑰𝑹  𝑱 = 𝑰𝑳 = = =𝟖
𝑬 𝟓
𝑅 𝐼
Nota. Aquest resultat es podria haver obtingut considerant que en una estructura elevadora 𝐼𝐿 = 1−𝛿

IL = 8 A (17)

Espai en blanc per a operacions

6
L’esquema indicat a la figura es correspon amb un ondulador monofàsic SSPWM en pont complet
amb estratègia de commutació unipolar i calat òptim. Està alimentat per una bateria de tensió E = 100
V, que s’utilitza per alimentar una càrrega R-L sèrie caracteritzada per R = 2  i L = 6,4 mH.

Els comparadors del modulador per coincidència estan atacats per dues tensions sinusoïdals, Vsin1 i
Vsin2, desfasades 180º, d’un valor de pic VMAX = 3 V, i freqüència f1 = 50 Hz.

Vtri és una tensió triangular, sincrònica amb pendents oposats amb les sinusoïdals anteriors, d’un
valor de pic VTRIMAX = 4 V, i d’una freqüència fS = 1 kHz.

S1 S3

𝒊(𝒕)
A B
+ 𝒖(𝒕) −
S2 S4

A efectes de l’exercici considereu tots els components ideals i un funcionament en règim permanent
estàtic. En relació a aquest sistema doneu resposta a les següents qüestions:

18.- Determineu els valors dels factors de modulació en amplitud, ma, i en freqüència, mf.
VMAX 3 f 103
ma    0, 75 ; m f  S   20
VTRIMAX 4 f1 50

ma = 0,75 mf = 20 (18)

19.- Dibuixeu, en la gràfica adjunta, un període de la tensió de sortida 𝒖(𝒕). Escalats: 50 V/DIV, 1
ms/DIV.

(19)

7
20.- Dibuixeu, en la gràfica adjunta, un període de la tensió 𝒖𝑨𝑵 (𝒕). Escalats: 50 V/DIV, 1 ms/DIV.

(20)

21.- En les condicions operatives del sistema, i per als valors concrets indicats, determineu els següents
valors, completant la taula adjunta.

Valor mig de la tensió 𝒖(𝒕): 0 V

Valor mig de la tensió 𝒖𝑨𝑵 (𝒕): 50 V
Valor de pic del primer harmònic de la tensió de sortida: U1 = maE = 75 V

(21)

22.- Dibuixeu, en la gràfica adjunta, l’aspecte freqüencial (FFT) de la tensió de sortida 𝒖(𝒕). Escalats: 20
V/DIV, 500 Hz/DIV.

(22)

23.- Indiqueu què s’entèn per un ondulador híbrid i indiqueu tres de les seves característiques típiques.

Un ondulador híbrid (hybrid inverter) és un sistema de conversió estàtica d’energia que controla els
fluxos de potència en sistemes híbrids de generació descentralitzada, com ara els sistemes fotovoltaics.

Algunes funcions que habitualment incorpora són:

─ Regulador per a la càrrega de bateries.

─ Seguiment del punt de màxima potència.
─ Connexió a xarxa amb possibilitat d’injecció.

(23)