LA BICICLETA TOT TERRENY ec emarObserva atentament I'atlas visual del final de la Unitat. Alla podras conéixer les diverses parts i components d’una bicicleta tot terreny. La mida de bicicleta. Les bicicletes tenen una mida. Per saber si és l'adequada per a tu, puja a la bicicleta, perd sense asseure't al sell6, | posa els peus a terra. Comprova que quedin uns 3 cm entre Ventrecuix i el tub horitzontal. Si no és aixi, podras anar “jugant” amb I'algada del sellé, perd no sera la ideal. Alcada del sell6. Assegut a la bicicleta, amb les cames estirades {el pedal en el punt més baix, has de poder tocar el pedal amb el tal6. Algada del manillar. Per conservar una postura aerodinamica s'ha de fixar a 1 0 3 cm més avall que el Mida de ta BT Algada del sellEl case. El casc de coberta rigida és I'Uinic mitja eficag per protegir-nos dels cops al cap. En una caiguda no hi temps per fer cap gest de proteccié i un impacte al cap pot causar lesions molt greus. El casc I'has de portar ben subjectat. ow Les ulleres. Protegeixen els ulls dels insectes, les branques i la pols. Els guants. Protegeixen les mans del fred i en les caigudes. També eviten l'aparicié de butllofes en trajectes llargs. El caleat. Ha de ser de sola dura i rigida per evitar que el pedal es clavi en la planta del peu. Compte amb els cordons, ja que es poden enganxar en la cadena o en els plats. Les sabatilles per a pedals automatics porten una pega en a sola anomenada cala. El vestuari. Sén aconseliables els pantalons tipies de ciclista 0 culots, perqué protegeixen entrecuix del frec i, en ser encoixinats, limiten el dolor en I'os. sacre. També cal una samarreta, un mallot o jersei, uns mitjons i, en funcié del temps, un impermeable. La roba de colors llampants és adequada per poder ser vist des de lluny. » Els frens. Llur eficacia depén del contacte paral-lel amb la Ilanda (cércol metal-lic que suporta el pneumatic). Has de tesar-los si n’estan molt separats perqué si no hauries de prémer massa les manetes,» La direccié. Intenta moure la bicicleta endavant i enrere amb els frens bloquejats. Si sents un “clic-clio” per la zona de la R b, Geen direccié és que cal ajustarta. Com amb qualsevolaltre vehicle, quan vagis amb bicicleta has de respectar els senyals de transit les normes de circulacis, A més, recorda » La brida de les rodes. Sempre ha d'estar cargolada ben fort. » Les eines basiques. Sempre has de portar una cambra de recanvi, dues claus per desmuntar les rodes, una nce eee caixa de pegats, un tornavis pla i d’estrella, 4 claus Allen i as. una clau anglesa. |, per descomptat... no et descuidis la —— manxal » La pressié d’aire. El pneumatic s’infia fins que, en prémero, els dits no s'hi enfonsin. Pots anar a una estaci6 de servel | inflar la roda a 3 kg/cm? de pressi6, que és el que s’aconsella per a les rodes de tot terreny. -QUINA Tecnica Has p’emPRaR? COMENCAAPEDALEJAR Com es pedaleja? E! pedaleig s’ha d'efectuar amb la part davantera del peu. Normalment es pedaleja de manera continua, fent forca en tot el recorregut circular del pedal Es el que, en argot ciclista, s’anomena pedaleig rodo. També pots pedalejar fent forca només en la primera meitat del recorregut circular del pedal, de dalt a baix. Es l'anomenat pedaleig a pistd, que s'usa en els esprints i canvis bruses de desnivell Pecileig a pistsEl desenvolupament. S'anomena aix! la distancia que recorres a cada volta completa de pedal. Depén de la marxa engranada, és a dir, del piny6 i el plat seleccionats i del diametre de la roda. A major desenvolupament, més metres recorreguts a cada pedalada, perd ‘també més dificultat per pedalejar. La freqiiéncia. També s'anomena cadéncia de pedaleig. S6n les voltes de pedal que realitzem per minut, 0 pedalades per minut. De qué depén Ia velocitat? La teva velocitat dependra precisament d'aquests dos aspactes: el desenvolupament i la cadancia de pedaleig. Quin desenvolupament i cadéncia halg de portar? Depén de moltes coses: el grau d’entrenament que tinguis, I'habit de pedaleig, el desnivell | la longitud del trajecte, etc. Si el terreny es pla, entre 80 i 100 ped/min (pedaleig agil). Si és una baixada suau, entre 100 1 120 ped/min, i si és pujada, en funci6 del tipus, entre 60 i 80 ped/min. Observa el quadre: baixadesValineacié de la cadena. Per evitar que la cadena treballi massa tesada, has de tenir en compte que no tots els pinyons poden combinarse amb els tres plats. Cal, dones, cercar la millor alineaci6 entre els 68 pinyons i els tres plats. ——= a Quatre pinyons petits —> Plat gran cid a poms SFR _ ST LA.CONDUCEIO Consells per a les pujades Procura portar un desenvolupament petit. Condueix assegut, que Notis el pes del cos en el sell6. Aixi, la roda de darrere no. derrapara damunt el terreny. El cos inclinat damunt el manillar, perqué la roda davantera no s‘aixequi. Si la pujada és molt forta, pots aixecar-te del sellé i pedalejar a pist6. Consells per als descens Procura portar el pes en la zona posterior del selld per poder controlar la velocitat amb el fre del darrere, sense que la roda derray ‘Com passar una corba? 1. En la recta, acciona ambdés frens alhora. 2. Just abans d’agafar la corba, preveu l'arribada frenant enérgicament. 3. En la corba, no frenis! perd si ho fas, procura que domini el fre de darrere, perque, si es bloqueja, és més facil evitar la caiguda recolzant un peu a terra. 4. A\ final de la corba, comenga a accelerar. Deixa anar els frens i pedaleja. Teonica de subjectament | renadaNORMES DE CONDUCCIO » Respecta sempre els senyals de transit. » Respecta el medi natural. Circula per les pistes i camins permesos. No en surtis. » Recorda que en els teus itineraris no vas sol. Les pistes s6n d's Pliblic, sén per a tothom; sempre has de respecter la preferéncia de pas segtient: 1. Persones: gent que passeja i excursionistes. Redueix la veloci- tat i, si cal, atura't. 2. Cavalls. 3. Bicicletes. 4. Vehicles a motor, 1. Desmuntar la roda: afluixar les brides de fixaci6 estirant la palanca cap enfora. Si és la roda posterior, primer deixarem posat el piny6 petit i el plat gran per facilitar que la roda s’alliberi de la cadena. 2. Per treure la cambra punxada | canviarla, hem de separar la coberta de la llanda amb les claus de desmuntatge. 3. En arribar a casa, si no tenim cambra de recanvi en aquell moment, hem de reparar la punxada. Per fer-no: » Localitzem la punxada. » Polim la zona. » Posem pega i la deixem assecar una mica. » Desenganxem la part no adhesiva del pegat i lenganxem, pressionantio ben fort perqu® quedi ben enganxat 4. Abans de tornar a muntar la cambra, hem de comprovar que no hi hagi cap objecte clavat en la coberta.PREPARA ta propera sorti Després de circular per camins plens de fang, cal netejar la bicicleta amb aigua i un fregall 0 esponja amb sab6. Un Recorda ye cop seca, posa unes gotes doll en les parts articulades | visibles: cadena, rodetes del canvi i Quan preparis una sorta, plats, desviador i manetes de fre. PE nalts Periddicament lubrifca i greixa les parts articulades Maat staan ice ales cocultes, eix del pedal, rodets de les rodes, suports hora del mat, perexemple, / dels frens, estreps dels pedals, tija del selld, tia del és molt milo. manillar. abies que...? 1 41 EI record de salt d’alcada amb BTT és de més de 70 cm. 4 J Actualment, hi ha uns 800 milions de bicicletes en el m6n, quantitat que duplica el nombre de cotxes. Només a Xina ja n’hi ha més de 300 milions. Q El ciclista considerat més velog és John Howard, d’Estats Units, el qui el 1985 va assolir els 245,08 km per hora en una j bicicleta de disseny especial. 2JA\ final de !’Edat Mitjana, concretament el 1490, el polifacetic Leonardo da Vinei ja va inventar una “bicicleta” amb una transmissi6 de cadena com les que s’usen actualment. Amb el / ‘temps, els dibuixos es van dispersar i van quedar compilats sense ordre ni concert en la biblioteca de Mila. E! 1690, un francés, el comte Mede De Sivrac inventa el “célérifére”, que 4 consistia en un quadre de fusta al qual s'afegien dues rodes. El vehicle no tenia manillar, el seient era un coixi i es propulsava i es dirigia amb... els peus a terra! SS" Eee P JATLES VISUAL: la bicicleta de muntanya