14

Nom i cognoms:

Data: Llengua 4t
CL

Llig el text amb molta atenció. Primer fes-ne una lectura ràpida; des-
prés, torna a llegir el text lentament per a respondre, sense mirar-lo,
les preguntes de la pàgina d’activitats.

Jocs
Alguns jocs de tauler estan ideats d’una manera tan perfecta que només els po-
den concebre com a invenció d’una sola persona. Molts mites defensen aques-
ta idea. Es diu que el joc xinés del go el va inventar l’emperador Yao cap a l’any
2200 a C. amb la finalitat de reforçar la ment del seu fill deficient, Shokin.
El mite del rei neci
Una llegenda afirma que els escacs els va inventar un visir d’un rei indi. El rei
va quedar tan impressionat amb el joc que va oferir una recompensa al visir.
Ell va demanar un gra d’arròs a la primera casella del tauler, dos a la segona,
quatre a la tercera, vuit a la quarta i així successivament, de manera que es do-
blara en cada cas la quantitat de grans d’arròs fins arribar a la casella seixanta-
quatre. El rei va accedir a una petició aparentment tan humil, però aviat va
tindre la desagradable sorpresa de comprovar que no hi havia prou arròs en tot
el regne per satisfer-la. El rei havia quedat com un neci, i per això el visir va ser
decapitat.
Com van començar realment els jocs
Fa aproximadament dotze mil anys, els humans van començar a organitzar-se en
comunitats. Vivien en cases, recollien les collites i intercanviaven els excedents
amb altres pobles. Tenien més seguretat que els seus avantpassats nòmades
i disposaven de temps per a dedicar-lo a alguna altra cosa que no fóra treballar.
Els jocs van esdevindre la manera perfecta d’omplir aquests períodes de plaer.
De la religió a les carreres
Els arqueòlegs han trobat indicis de jocs de tauler que daten de les civilitzacions
més antigues de l’Orient Mitjà, l’Índia i la Xina. Sembla que molts d’aquests jocs
tenen l’origen en cerimònies religioses en les quals es tirava un determinat tipus
de dau per endevinar el futur. És fàcil imaginar que d’ací van vindre les fitxes per
comptar els resultats dels llançaments, i també que aquestes fitxes en moviment
es podien comparar amb atletes o cavalls que competien en una cursa.
Aquests «jocs de curses» són els jocs de tauler més antics que coneixem i es
juguen a totes les cultures del món. Són, encara ara, els jocs més comuns. El
parxís, el backgammon i molts d’altres seguixen el concepte bàsic de curses de
fitxes en un tauler i tenen unes arrels molt antigues.
Daniel King. Jocs. Ed. Blume

© Grupo Anaya S. A. Material fotocopiable autoritzat.

218

COMPRENSIÓ
Àrea
fotocopiable
LECTORA
 Nom i cognoms:
CL
Llengua 4t

1 De què tracta el text? ?

2 Qui inventà el joc xinés del go? Per què?

3 Què explicà el mite del rei neci?

4 Calcula els grans d’arròs que hauria de pagar el rei al visir.

5 Quan van començar realment els jocs? Per què?

6 Què han trobat els arqueòlegs?

7 Quins són els «jocs de curses»?

Pensa un poc més

Quins són els teus jocs de taula preferits?

© Grupo Anaya S. A. Material fotocopiable autoritzat.

219

COMPRENSIÓ
Àrea
fotocopiable
LECTORA
 14 COMPRENSIÓ ORAL Llengua 4t CO

Normes del joc de les bitles

Les bitles és un esport tradicional consistent a llençar el bitlot contra

unes bitles situades a una determinada distància a fi de tombar-les.
Nombre de jugadors: Es pot jugar individualment o competir per
parelles.
Terreny de joc: Un terreny pla d’un mínim de dotze metres.
Material: 6 bitles i 3 bitlots de fusta.

Explicació:
Es planten les bitles en dues fileres de tres columnes, separades per
uns 7 centímetres.
La distància de tir és d’onze metres i mig per als homes i nou metres
i mig per a les dones.
Una partida consta de nou tirades per jugador, dividides en tres ron-
des. A cada ronda es poden llançar un màxim de tres bitlots.
L’objectiu principal és fer bitla, és a dir, tombar cinc de les sis bitles.
Les tirades es puntuen així: un punt per cada bitla tombada fins a
quatre. Si se’n tomben cinc, que és l’objectiu del joc, 10 punts. Si se’n
tomben les sis, sis punts.
En cas d’empat a punts en acabar una partida, guanyarà qui haja fet
més bitles. Si continua l’empat, es farà una altra ronda de tres tirades.

220

COMPRENSIÓ ORAL
 14
Nom i cognoms:

Data: Llengua 4t
CO

El text que sentiràs a continuació conté les normes d’un joc. Escolta’l
amb atenció per a poder respondre bé les preguntes.

1 De quin joc tracten les normes?

Canut

Bitles

Tennis

2 Com és el terreny de joc?

Un terreny amb forats d’un mínim de quinze metres.

Un terreny amb gespa d’un mínim de deu metres.

Un terreny pla d’un mínim de dotze metres.

3 Quin material es necessita?

Sis bitles i tres bitlots.

Huit bitles i quatre bitlots.

Cinc bitles i tres bitlots.

4 Quin és l’objectiu del joc?

Tombar les 6 bitles.

Tombar 5 bitles.

Tombar 3 bitles.

5 Quantes tirades té una partida?

Nou tirades dividides en tres rondes.

Tres tirades dividides en tres rondes.

Sis tirades dividides en tres rondes.

6 Com s’anomena el fet de tombar cinc bitles?

Fer bitla.

Fer cinquet.

Fer bitlot.

© Grupo Anaya S. A. Material fotocopiable autoritzat.

221

COMPRENSIÓ
Àrea
fotocopiable
ORAL