1

TEMA 3
DESTIL·LACIÓ

© Departament d’Enginyeria Química

 Contingut 2

 Introducció

 Equilibri líquid-vapor

 Barreges binàries

 Destil·lació “flash” o d’equilibri

 Destil·lació per rectificació

 Disseny bàsic de columnes de rectificació

 Barreges multicomponents

 Equip
 Introducció 3

Destil·lació: procés de separació basat en la diferència de volatilitats (és a dir,

pressions de vapor) de les substàncies a separar.
La mescla líquida al seu punt d’ebullició desprèn vapor més ric en els
components volàtils, que és condensat.
La separació fins a una composició desitjada s’obté per evaporació i
condensació successives.
Mescla de 2 components ⇒ destil·lació binària
Mescla amb més de 2 components ⇒ destil·lació multicomponent

És una de les operacions de separació i refinament de productes més

utilitzades a la Indústria Química.
Aplicacions:
• Fraccionament del petroli.
• Indústria petroquímica.
• Fabricació de dissolvents.
• Indústria alimentària.
• Química fina.
• Etc.
 Equilibri líquid-vapor 4

Mescla binària (miscible)

T = f(x,y), a P = ct

vapor saturat: variació de la Tcondensació en

funció de la composició en A (més volàtil)
V
Temperatura

L+V

líquid en ebullició: variació de la

Tebullició amb la composició en A L

0 1
xA, yA
 Equilibri líquid-vapor 5

T = f(x,y) a P = ct

V vapor sobreescalfat
vapor saturat
L+V

comença
T
a bullir

líquid subrefredat
L

0 xAE xA1 yAE yA1 1

xA, yA
En la zona L+V podem calcular el percentatge de líquid i vapor presents
 6
Equilibri líquid-vapor

Mescla binària azeotròpica

T = f(x,y), a P = ct
Azeòtrop (les composicions del líquid que bull i
del vapor format són iguals)

V
V
L+V L+V L+V
L+V
T T

L
L

0 1 0 xA, yA 1
xA, yA

Cada lòbul es comporta com un diagrama T = f(x,y) de les mescles “normals”.

Mitjançant destil·lacions successives mai no podem traslladar-nos d’un lòbul a l’altre.
 Equilibri líquid-vapor 7

Exemple: equilibri L-V per a una mescla etanol + aigua a P =1 atm

Azeòtrop: x = 0.89 (%massa = 95.6%)

 Equilibri líquid-vapor 8

corba d’equilibri

1 1

yA yA

0 0
0 xA 1 0 xA 1
 Equilibri líquid-vapor 9

Gasos ideals

Llei de Raoult (Aproximació de dissolució ideal)

V yi pi = xi · P0i

pi : pressió parcial de “i” en V

xi : fracció molar de “i” en L
L xi P0i : pressió de vapor del component “i” pur

Llei de Dalton

pi = yi · P

yi : fracció molar de “i” en V

P : pressió total en V
 Equilibri líquid-vapor 10

De les lleis de Raoult i Dalton:

P − PB0
xA = 0
PA − PB0
V yA yB
PA0
yA = xA·
P

L xA xB
Coneguent P0A i P0B a diferents T podem construir
el diagrama y-x per a una P donada

Si el comportament és no ideal: determinació experimental

Per a molts sistemes binaris: dades tabulades.

 Equilibri líquid-vapor 11

Exemple (comportament ideal):

P − PB0
xA = 0
PA − PB0

PA0
yA = xA·
P

Comportament no ideal: determinació experimental

 Equilibri líquid-vapor 12

pA
Volatilitat absoluta: αA =
xA
V yA yB
yA
α A pA / x A x A PA0
Volatilitat relativa: α AB = = = = 0
α B pB / x B yB PB
xB
L xA xB

Si αAB > 1 ⇒ vapor més ric en A ⇒ mescla separable per destil·lació

Si αAB = 1 ⇒ mescla no es pot separar per destil·lació (azeòtrops)

Si αAB és constant amb la T i la composició (a P = ct) podem dibuixar el

diagrama y = f (x)
1

yA
yA
xA α AB ·x A
α AB = ⇒ yA =
yB 1 + (α AB − 1)·x A 0
xB 0 xA 1
 Equilibri líquid-vapor 13

Coeficient de distribució:

yA
V kA = kA = f (T, P, composició)
yA yB xA

L xA xB
Llei de Raoult
Llei de Dalton

pA
yA P PA0
kA = = = Per a un líquid pur en ebullició: kA = 1
x A pA P
0
PA

Volatilitat relativa: yA
α A pA / x A xA kA
α AB ≡ = = =
α B pB / x B yB kB
xB
 Mètodes de destil·lació 14

• Destil·lació diferencial

• Destil·lació d’equilibri o flash

• Rectificació
 Destil·lació diferencial (o simple) 15

És la destil·lació més senzilla: una etapa

Molt poc utilitzada

condensador
Estat no estacionari: les composicions de
y D, xD líquid i vapor i la tª d’ebullició canvien amb el
temps.

destil·lat

Component volàtil
L, x Component pesat
“residu” x
caldera residu

temps
L: quantitat de líquid en caldera (mol)
x: fracció molar en líquid en caldera
y = xD: fracció molar en el destil·lat
D: cabal destil·lat (mol/h)
 Destil·lació diferencial (o simple) 16

Destil·lació diferencial contínua

Estat estacionari: les composicions no varien amb el temps.

El sistema es troba en el mateix punt d’equilibri tota l’estona: y = xD en equilibri amb xR.

Per a una T i P determinades:

1
yD
R
yD = xD −
D, xD D

destil·lat

F, xF
R, xR
0
0 xR xF 1
residu
xD = f(F, xF, R, xR, D)
 Destil·lació d’equilibri o flash 17

S’escalfa l’alimentació a T elevada i P elevada i s’expansiona a través d’una vàlvula

en un tanc: es vaporitzen preferentment els components més volàtils.

V, y, Ĥ

D, xD, ĥD
destil·lat
F, xF, ĥF

R, xR, ĥR
residu

Sol utilitzar-se poc per a dissolucions binàries, s’utilitza més per a barreges multicomponents.
Exemple: petroli cru a 170 ºC i 9 bar s’escalfa fins a 250 ºC i es descomprimeix fins a 4 bar;
s’evapora el 15%.
 Destil·lació d’equilibri o flash 18

Si es tracta un sistema binari: F·xF = V·y + R·xR

F=V+R

V=D
 R R
y = 1 +  x F − x R
 D D
Si definim f = (V/F), aleshores l’equació anterior es pot posar de la forma següent:
x F (1 - f )
y= − ⋅ xR
f f
1
R
−
D
Pendent: - R/D o -(1-f)/f y = xD

0
0 xR xF 1
 Destil·lació d’equilibri o flash 19

Problema 3-1
Una mescla líquida que es troba a 5 bar i a temperatura d’ebullició (140 ºC) té una fracció
molar de component volàtil xF = 0,6. S’expansiona en una vàlvula reductora i entra al dipòsit
de vaporització. Es desitja reduir la composició del component volàtil en el líquid fins a xR =
0,5 mitjançant una destil·lació flash adiabàtica (pèrdues de calor negligibles). Calculeu la
pressió a què s’ha d’efectuar la destil·lació. El sistema es comporta idealment i la volatilitat
relativa és 3. Les capacitats calorífiques dels corrents líquids són de 250 J/(mol·ºC) i la del
corrent gasós 150 J/(mol·ºC). La calor latent de vaporització a 0 ºC és de 40000 J/mol, essent
igual per a tots dos components. La pressió de vapor (P0B) del component menys volàtil ve
donada per: log P0B = 7,62 – 1750/T, on P0B s’expressa en mbar i T en K.

V, y

destil·lat D, xD
F, xF = 0,6

R, xR = 0,5
residu
 Destil·lació amb rectificació 20

Relació de reflux:
V, yD, HV QD
LD
r=
LD, xD, hD
D
D, xD, hD
Vn-1
yn-1
Hn-1
n-1
Vn Ln-1
yn xn-1 secció d’enriquiment
Hn hn-1
n Vn+1 Ln
yn+1 xn
Hn+1 hn
n+1
F, xF, hF

m-1 Vm Lm-1
ym xm-1
Hm hm-1
m Vm+1 Lm
secció d’esgotament
ym+1 xm
Hm+1 hm
m+1 Lm+1
xm+1
hm+1

QC
R, xR, hR
Destil·lació amb rectificació 21
Destil·lació amb rectificació 22

Agua calentada
 Destil·lació amb rectificació 23

V, yD, HV QD

LD, xD, hD

Vn-1 D, xD, hD
yn-1
Hn-1
n-1 Idealment en equilibri
Vn Ln-1
yn xn-1 secció d’enriquiment
Hn hn-1
n Ln
Vn+1
yn+1 xn Tn
Hn+1 hn
n+1
Vídeo
F, xF, hF

m-1 Vm Lm-1 yn+1 yn

ym 0 xn xn-1 1
xm-1
Hm hm-1
m Vm+1 Lm secció d’esgotament
ym+1 xm
Hm+1 hm
m+1 Lm+1 en equilibri (=T)
xm+1
hm+1

QC
R, xR, hR
 Destil·lació amb rectificació 24

QD
V, yD, HV

Pèrdues LD, xD, hD

D, xD, TD, hD
Vn-1
yn-1
Hn-1
n-1
Vn Ln-1
yn xn-1 Balanços de matèria:
Hn hn-1
n Ln F=D+R
Vn+1
yn+1 xn
Hn+1 hn F · xF = D· xD + R·xR
n+1
F, xF, TF, hF
Balanç d’energia:
m-1 Lm-1
F · hF + QC = D· hD + R·hR + QD + Pèrdues
Vm
ym xm-1
Hm hm-1
m Vm+1 Lm
ym+1 xm
Hm+1 hm
m+1 Lm+1
xm+1
hm+1

QC
R, xR, TR, hR
 Contingut 25

 Introducció

 Equilibri líquid-vapor

 Barreges binàries

 Destil·lació “flash” o d’equilibri

 Destil·lació per rectificació

 Disseny bàsic de columnes de rectificació

 Barreges multicomponents

 Equip
 Disseny bàsic de columnes de rectificació 26

Càlcul del nombre de plats

Mètode de McCabe-Thiele

Balanç d’energia al plat “n”:

Vn-1
yn-1
Hn-1 Ln-1·hn-1 + Vn+1·Hn+1 = Ln·hn + Vn·Hn + Pèrdues + Qmescla
n-1
Vn Ln-1
yn xn-1 Hipòtesis:
Hn hn-1
n Ln • Pèrdues negligibles
Vn+1
yn+1 xn
Hn+1 hn • Qmescla negligible
n+1 • Canvis de H i h amb T negligibles
• λ molars de vaporització dels 2 components iguals

Això es compleix per a substàncies

⇓ semblants.
Flux molar constant:
(un mol de vapor condensa => es forma un mol de vapor)

vapor: Vn-1 = Vn = Vn+1 =V

líquid: Ln-1 = Ln = Ln+1 = L

vapor: Vm-1 = Vm = Vm+1 = VR

líquid: Lm-1 = Lm = Lm+1 =LR
 Disseny bàsic de columnes de rectificació 27

Secció de rectificació o enriquiment:

Vn+1 = Ln + D
V, yD, HV QD
Vn+1·yn+1 = Ln·xn + D·xD

LD, xD, hD

Vn-1 D, xD Com que V = ct, L = ct

yn-1
Hn-1
n-1
Vn Ln-1 L D
yn xn-1 yn+1 = xn + xD
n
Hn hn-1 L+D L+D
Vn+1 Ln
yn+1 xn
H h Línia d’operació de la secció d’enriquiment

Relaciona les composicions de líquid i

vapor que es creuen en un punt qualsevol
de la secció.
 Disseny bàsic de columnes de rectificació 28

Línia d’operació de la zona d’enriquiment

L D r x
y n+1 = xn + xD o, més útil: yn+1 = xn + D
L +D L +D r +1 r +1

1
yD
Gràficament:

xD
r +1
0
0 x xD 1
 Disseny bàsic de columnes de rectificació 29

Secció d’esgotament:

m-1
Vm Lm-1
ym x m-1
Hm hm-1
m Balanç de matèria:
Vm+1 Lm
y m+1 xm
Hm+1 hm
m+1 Lm-1 = Vm + R
VR Lm+1
yR x m+1
HR hm+1
Lm-1·xm-1 = Vm·ym + R·xR
QC
Lm-1 R
R, xR, hR ym = xm-1 − xR =
Lm-1 − R Lm-1 − R
LR R
= xm-1 − xR
LR − R LR − R

recta d’operació de la secció d’esgotament

Relaciona les composicions de líquid i

vapor que entren en contacte
 Disseny bàsic de columnes de rectificació 30

Representació d’ambdues línies d’operació

1
yD
r x
yn+1 = xn + D
r +1 r +1
y

LR
LR R
ym = xm-1 − xR VR
LR − R LR − R

y = xR -
0 xR xD 1
x
 Disseny bàsic de columnes de rectificació 31

r x
yn+1 = xn + D
QD
r +1 r +1
V, yD, HV De xD trobem yD = y1
de y1 trobem x1 (corba equilibri)
de x1 trobem y2 (recta d’operació)
LD, xD, hD
D, xD, hD de y2 trobem x2 (corba equilibri)
...
V1
y1 fins a l’alimentació. Aquí canviem
1
L1
de línia d’operació.
V2 x1
y2
2 1
L2 y1
F, xF, hF V3 x2
y3
3 y2

m-1
y3
Vm Lm-1
ym Xm-1
Hm Hm-1
m Vm+1 Lm
Ym+1 xm
Hm+1 hm
m+1 Lm+1
xm+1
hm+1

QC y = xR -
R, xR, hR I xFx2 x1 xD 1
0 x
R
 Disseny bàsic de columnes de rectificació 32

LR R
ym = xm-1 − xR
LR − R LR − R

1
1 cond.

2
6 etapes d’equilibri o teòriques: y3

3
5 plats teòrics + yy
4
(calderí + condensador)
4
y5
5
y66
0 cald.
x
0 Rx5 x4 x3 xF xD 1
x
Enriquiment al calderí i al condensador:

-- El punt “cald.” representa el líquid en el calderí;

el punt 6 representa el vapor que surt del calderí;
l’enriquiment 6-cald. s’aconsegueix en el calderí Condensador + calderí = 1 etapa teòrica

-- El segment “1-cond.” correspon al condensador.

 Disseny bàsic de columnes de rectificació 33

Plat d’alimentació: línea q

Líquid fred Líquid a tª ebullició Mescla líquid-vapor

Ln Vn Ln Vn= Vm Ln Vn

F F
F

Lm Vm
Lm Vm Lm= Ln + F Vm

Vapor saturat Vapor rescalfat

Ln Vn= Vm + F Vn

F F

Lm= Ln Vm Lm Vm
 Disseny bàsic de columnes de rectificació 34

El lloc geomètric de tots els punts d’intersecció de les dues rectes d’operació depèn de la
condició física de l’alimentació ⇒ recta q.

Si les línies d’operació es tallen al punt (xq, yq):

V, yD, HV QD
Vn+1 yq = Ln xq + D xD

LD, xD, hD D, xD, hD

Vm yq = Lm-1 xq - R xR
Vn-1
yn-1
Hn-1
n-1 m-1
Vn Ln-1 Lm-1
yn xn-1 Vm
ym x m-1
Hn hn-1 hm-1
n Hm
Vn+1 Ln m Vm+1 Lm
yn+1 xn y m+1 xm
H h Hm+1 hm
m+1 VR Lm+1
yR x m+1
HR hm+1

QC
Restant una equació de l’altra: R, xR, hR

yq (Vm – Vn+1) = xq (Lm-1 – Ln) – R xR – D xD [1 ]

 Disseny bàsic de columnes de rectificació 35

Balanç global de matèria sobre el plat d’alimentació:

F-1
F + LF-1 + VF+1 = VF + LF o bé,
VF LF-1
F, xF, hF yF xF-1
HF h’F-1 VF+1 – VF = LF - LF-1 - F [2]
F
VF+1 LF
yF+1 xF
HF+1 h’F
F+1

Balanç d’entalpia plat alimentació:

hF = entalpia molar de l’alimentació

h’F = entalpia molar de l’alimentació líquida a tª ebullició

F·(h’F – hF) = calor necessària per a portar F a la seva tª ebullició

F·(h’F – hF) / λ = nº de mols de vapor que han de condensar en el plat d’alimentació per a cedir
aquesta calor

Per tant el líquid de reflux, LF , serà:

LF = LF-1 + F + F·(h’F – hF) / λ = LF-1 + F·[ (λ + h’F – hF) / λ] ⇒ LF - LF-1 = q·F [3]

q
 Disseny bàsic de columnes de rectificació 36

Essent:

calor necessària per a vaporitzar 1 mol d' F també:

q=
λ molar d'F

Balanç del component volàtil sobre tota la columna:

F·xF = D·xD + R·xR [4]

Introduint en l’Eq. [1] les Eqs. [2], [3] i [4]:

q x
yq = xq − F Equació de la “línia q”
q −1 q −1

Quan xq = xF ⇒ yq = xF : els punts d’intersecció de les línies d’operació es troben sobre la

recta de pendent q/(q-1) que passa pel punt (xF, xF).
 Disseny bàsic de columnes de rectificació 37

q x
La línia q passa pel punt (xF, xF) i té el pendent q/(q-1) yq = xq − F
q −1 q −1

Líquid fred q>1

Líquid tª ebullició q=1

Barreja líquid/vapor 0<q<1

y

Vapor saturat q=0

Vapor rescalfat q<0

 Disseny bàsic de columnes de rectificació 38

Problema 3-11
La recta operativa d’esgotament de la destil·lació fraccionada d’una mescla binària és
y = 1,44 · x – 0,08, la fracció molar del component més volàtil en l’alimentació és 0,46 i en els
destil·lat 0,85. L’alimentació es troba subrefredada 20ºC respecte la temperatura d’ebullició.
Dades: Cp mescla= 100 kJ/(kmol·ºC) i λ = 25.000 kJ/kmol. Amb aquestes dades quin és el
valor de la raó de reflux de la columna?
 Disseny bàsic de columnes de rectificació 39

Condicions límits d’operació

Nº mínim de plats (reflux total)

r x r↑ ⇒ pendent ↑ (nº etapes disminueix)

yn+1 = xn + D
r +1 r +1 r = ∞ ⇒ ordenada origen = 0 (diagonal)
⇒ nº mínim de plats (NET,min)

(però D = 0)
1
yD

xD
r +1
0 XF
xD 1
 Disseny bàsic de columnes de rectificació 40

Relació de reflux mínima (nº de plats = ∞)

r x
yn+1 = xn + D
r +1 r +1

rmin que es pot recircular a la columna per

assolir el grau de separació desitjat:

rmin x − yE
= D
rmin + 1 x D − x E

per tant:

xD − yE
rmin =
yE − xE

XF
 Disseny bàsic de columnes de rectificació 41

 xD (1− xR ) 
log  
Eq. Fenske:  (1− x ) x 
NET,min = D R
log α

1  xD 1 − xD 
Eq. Fenske-Underwood: rmin =  −α 
α − 1  xE 1 − xE 

Si l’alimentació és líquid saturat: xF en comptes de xE

Importància de la relació de reflux:

r↑ ⇒ cabals en la columna són més grans ⇒ augmenten mides i costos del

calderí, columna i condensador

r↓ ⇒ més etapes necessàries per a la separació ⇒ augmenta cost

 Disseny bàsic de columnes de rectificació 42

Condicions òptimes de funcionament d’una columna

La r òptima segons criteris econòmics sol estar compresa entre (1,2·rmin) i (1,5·rmin)
 Disseny bàsic de columnes de rectificació 43

Eficàcia dels plats

McCabe-Thiele: suposa equilibri líquid-vapor a cada plat ⇒ etapes teòriques.

Realitat: el contacte L-V és limitat i no s’assoleix l’equilibri.

N plats·teòrics
η=
Eficàcia global de la columna: N plats·reals

ηcol es pot estimar amb expressions empíriques com, per a hidrocarburs:

ηcol = 0,17 – 0,616 log Σ (xF·µL)

xF: fracció molar de cada component en l’alimentació

µL: viscositat (mPa·s) de cada component a la temperatura mitjana de la
columna
 Disseny bàsic de columnes de rectificació 44

y − yn +1 yn+1 : y real que entra al plat

Eficàcia de Murphree EM = n
yn* − yn +1 yn : y real que surt del plat
y*n : y en equilibri amb xn

yn-1

n-1
yn xn-1

n
yn+1 xn

n+1

L’eficàcia depèn del tipus de plat i s’estima mitjançant correlacions empíriques

 Disseny bàsic de columnes de rectificació 45

Problema 3-2
En una columna adiabàtica de destil·lació d’una mescla binària ideal (α = 3) es té: F = 100 mol/s,
xF= 0,55 (fracció molar), xD = 0,95, xR = 0,15, r = 2·rmin; l’alimentació és líquid a Tª d’ebullició.
Suposant que es compleixen les hipòtesis simplificatives de McCabe-Thiele, determineu:
a) La relació de reflux mínima.
b) Nombre mínim d’etapes teòriques.
c) Nombre d’etapes teòriques necessàries.
d) Número de plats reals si l’eficàcia global és del 70%.

QD
Equilibri:
D, xD = 0,95 α AB·x A 3·x A
yA = =
1+ (α AB − 1)·x A 1+ 2·x A

x y
0 0
0,1 0,250
F = 100 mol/s
0,2 0,429
xF = 0,55 0,3 0,563
0,4 0,667
0,5 0,750
0,6 0,818
0,7 0,875
0,8 0,923
QC 0,9 0,964
R, xR = 0,15 1 1
 Disseny bàsic de columnes de rectificació 46

1,0

0,8
yE = 0,785

0,6

y
Línia q
0,4

0,2

0,0
xF = 0,55 xD = 0,95
0 0,2 0,4 0,6 0,8 1

x
 Disseny bàsic de columnes de rectificació 47

1,0

0,8
2

0,6 3

0,4
4

0,2
5

0,0
xR = 0,15 xF = 0,55 xD = 0,95
0 0,2 0,4 0,6 0,8 1
 Disseny bàsic de columnes de rectificació 48

1,0

1
2

0,8 3
4
Línia rectificació
yF = 0,717
5
0,6
Línia q

6 Línia esgotament
0,4

7
0,2

0,0
xR = 0,15 xF = 0,55 xD = 0,95
0 0,2 0,4 0,6 0,8 1
 Disseny bàsic de columnes de rectificació 49

Problema 3-4
Cal rectificar una mescla binària de composició molar xF = 0,6 per a obtenir un producte de
caps amb xD = 0,95 i un producte de cues amb xR =0,05. Calculeu:

a) Els cabals de caps i de cues per kmol/h d’alimentació.

b) El nombre mínim d’etapes teòriques necessàries.
c) El nombre d’etapes teòriques necessàries si la relació de reflux és 2·rmin.
d) El nombre real de plats si l’eficàcia global de la columna és del 70%.

Dada: La volatilitat relativa de la mescla és 2,5 i el valor de q en l’alimentació és 0,6.

 Contingut 50

 Introducció

 Equilibri líquid-vapor

 Barreges binàries

 Destil·lació “flash” o d’equilibri

 Destil·lació per rectificació

 Disseny bàsic de columnes de rectificació

 Barreges multicomponents

 Equip
 Barreges multicomponents 51

En el fraccionament de barreges multicomponents, generalment, el requisit essencial és la

separació entre dos dels components que conformen la barreja. Aquests dos components es
denominen components clau.

Suposem una barreja de 4 components: C1, C2, C3 i C4, en la qual C1 és el més volàtil i C4 és el
menys volàtil. A la taula es mostra la separació que volem fer d’aquesta barreja:

Producte de Producte de
Alimentació
cap (destil·lat) cua (residu)

C1 C1
C2 C2 C2

C3 C3 C3

C4 C4

El component C2, el qual és el component més lleuger que apareix en el producte de cua, és el
component clau lleuger; i el component C3, el qual és el component més pesant que apareix en
el destil·lat, és el component clau pesant.

La volatilitat relativa entre els components que formen una barreja multicomponent sempre
s’indica prenent com a volatilitat de referència la volatilitat del component clau pesant, el qual
tindrà una volatilitat relativa (αC3) igual a 1.
 Barreges multicomponents 52

El disseny de columnes de fraccionament de barreges multicomponents és molt complex, ja que

per fer-lo es requereix plantejar els balanços de matèria i energia per a cadascun dels
components que conformen la barreja, així com les seves corbes d’equilibri. Per tant, aquest
disseny o l’estudi de l’operació d’aquestes columnes avui en dia es fan mitjançant simuladors,
com per exemple:

HYSYS (ASPEN)

Malgrat això, si que es pot establir d’una forma més o menys senzilla els paràmetres límits de
disseny d’una columna de rectificació multicomponent, com són el reflux mínim i el nombre mínim
d’etapes teòriques.

Reflux mínim (Mètode d’Underwood)

Aquest mètode és vàlid sempre i quan les volatilitats relatives es mantinguin constants.
α A ⋅ xFA αB ⋅ xFB α C ⋅ xFC
+ + +  = 1− q
αA − θ αB − θ αC − θ
α A ⋅ xDA αB ⋅ xDB α C ⋅ xDC
+ + +  = Rm + 1
αA − θ αB − θ αC − θ
xF, xD : fraccions molars dels components A, B, C, etc., en l’alimentació i en el destil·lat
α: volatilitats relatives dels components A, B, C, etc.
θ: paràmetre a determinar mitjançant la resolució de les dues equacions, el valor del qual
estarà comprès entre els valors de volatilitat relativa del component clau lleuger i del
component clau pesant.
q: relació entre la calor necessària per a vaporitzar 1 mol d’alimentació i la calor latent
molar de l’alimentació.
 Barreges multicomponents 53

Nombre mínim d’etapes teòriques (Equació de Fenske)

Per a barreges multicomponents l’equació de Fenske, si denominem com A i B els components
clau lleuger i pesant, respectivament, és:

 x A   xB  
log   ⋅   
 B D  A R 
x x
Nmín = −1
log α AB

xA, xB : fraccions molars dels components clau lleuger i pesant en el destil·lat i el residu.
αAB : volatilitat relativa del component clau lleuger respecte al component clau pesant.

Problema 3-7
Una barreja d’hexà, heptà i octà, vol separar-se per a obtenir un destil·lat i un residu amb les
composicions que s’indiquen a la taula adjunta; l’alimentació és líquid a tª d’ebullició. Determineu:
a) La relació de reflux mínima.
b) Nombre mínim d’etapes teòriques.

Alimentació Destil·lat Residu

Volatilitat
Component
relativa
F, xF D, xD R, xR
kmol/h kmol/h kmol/h

Hexà 40 0,4 40 0,534 0 0 2,7

Heptà 35 0,35 34 0,453 1 0,04 2,22

Octà 25 0,25 1 0,013 24 0,96 1

 Contingut 54

 Introducció

 Equilibri líquid-vapor

 Barreges binàries

 Destil·lació “flash” o d’equilibri

 Destil·lació per rectificació

 Disseny bàsic de columnes de rectificació

 Barreges multicomponents

 Equip
Equip 55
 Equip 56

Calderí
 Equip 57

Condensador
 Equip 58

Plats
Tres tipus:
•Plats de campanes (els més utilitzats).
•Plats de vàlvules.
•Plats perforats.
 Equip 59

Plats de campanes
 Equip 60

Plats de vàlvules
 Equip 61

Plats perforats

Diàmetre forats: 5-10 mm

 Equip 62

Columna de 40 plats Columna de destil·lació

per a utilitzacions diverses de petroli (P atmosfèrica)
 Equip 63

Fraccionament del petroli

 Equip 64

Columnes de rebliment. No hi ha etapes discretes i identificables per a produir

l’equilibri L-V (bescanvi continu al llarg de tota la columna). Poc utilitzades en
destil·lació, més utilitzades en absorció.