Lluís está al llit i la Paca va a donar-li la bona nit.

La mare es senta al llit.

Lluis- Mare, soc l’unic, soc l’unic que no les te, les sabatilles Nike-Air.
Paca- No será tant, home! Algú hi deu a ver que no les te.
LLuis- Si, jo! Bé, el Marc no les té, però ell té calculadora electrónica i no les necesita.
El prestigi. Als 14 anys és molt important el prestigi, gairebé més I tot que la resta de la vida.

A la feina de la Paca
Paca- No saps d’un lloc que les venguin regaixades? Tu que saps d’aquestes coses. A mi mes igual si son
robades o d’imitació, tant me fot. Asixò sí: han de dir “Nike -Air”. Si no, no les vull.
Eulalia- Que pesada, tu i les Nike de merda! Fot-li un bolet al teu fill i s’han acabat les raons!
Paca- Vinga dona, mira si me les trobes...

Al cap d’uns dies a la feina de Paca

Eulalia- Mira Paca, t’ho he trobat: Nike de ganga. Un regal! No-més 13.500, però has d’anar a l’Hospitalet.
Ës un taller tancat, has de dir que vas de part meua.

Paca pensativa
Li diré al Pep que costen 7.000 i axí no s’enfadarà tant o pot ser li diré 5.000.

Al menjador de casa
Pep- Aquest préssecs no fan gust de res, Paca!
Paca- Què t’has pensat, que faran el gust dels d’abans? I això que son ben cars. Ja se que abans les coses
eren mes bones i mes barates.
Paca pensant- Que pesat, sempre igual, que poc original.

Paca pensant- Ja fa un mes que faig hores per arreplegar diners i encara em falten 2.000 peles, a vore si
algú me les pot deixar...
Paca- Assun, que tens 2000 peles? Te les tornaré aviat.
Assun- Si passes amb 1.000, si. No en tinc més.
Paca- Eulàlia, dona, que me’n falten 2.000 només.
Eulàlia- Per la conya de les Nike? El que no té dents que no mengi formatge.
Paca pensant- Quina cara posarà en Lluis quan obri el paquet. Que no se m’oblide que han de ser grises.
Nike-Aire grises del 39.
Paca a la feina- Senyor Ricard: que me’n pot avançar 2000 peles? Les necessito molt...
Sr. Ricard- Ja saps que no, són les normes. Res d’avançaments!
Paca- Quina merda de garrepes, tots plegats!

A casa
Paca- Pep hem de parlar. Saps les vambes que li fan tanta il·lusió al Lluis? Les he vistes baratíssimes.
Regalades. No m’agrada que faci el pobre a l’escola...
Pep- Quant et falta?
Paca- 2000. Valen molt mes, però les he trobat mes barates! Una ganga!
Pep- 2000? Però que valen aquesta merda de vambes?
Paca- 5.500 peles. Una ganga. No podem perdre aquesta ganga!
Pep- Molt bé ací les tens, però no t’hi acostumis eh?
Al magatzem
Paca pensant- Que lluny que està això. He perdut tot el mati.
Paca- Vinc de part de l’Eulàlia!
Venedor No ens queda cap de grises. Les darreres se les emporta aquella senyora que ara paga..
Paca- Como una boija Quan vaig telefonar, em van assegurar que tenien grises....jo les vull grises...
El que mana del magatzem Mire! Queden unes grises, no es preocupe.
A casa amb un pastiss amb espelmes i la caixa amb un llaç roig.
Lluis- Molt maques.
Al llit
Lluis Saps mare? Les Nike estan bè, no t’enfadis,eh? Però és que tothom, però tothom, tè el Nintendo..
Paca- El què?
Lluis. Una consola de jocs, no saps res de res! En Jaume,l’Enric, el Xavi: tothom. Havia pensat que, si no et
fa res, podries anar a la botiga de les Nike i que et tornin els diners. La Nintendo és mes cara que les Nike,
pero ... Sóc l’únic que no la té. L’únic de tota la classe!.