Trastorn de

l'Aprenentatge
No Verbal
(TANV)

Anna Carles Miralles

Maria Lapieza Tules

RECURSOS PER ATENDRE LA DIVERSITAT A PRIMÀRIA

2n d’Educació Primària

ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ 2

2. QUÈ ÉS EL TANV? 3

2.1. CARACTERÍSTIQUES I ÀREES AFECTADES 4

3. MESURES I SUPORTS INTENSIUS 5

3.1. MESURES UNIVERSALS 6

3.2. MESURES ADDICIONALS 6

3.3. MESURES INTENSIVES 8

3.4. ÀMBIT FAMILIAR 10

4. RECURSOS PER A L’ATENCIÓ A L’ALUMNAT 12

4.1. ABORDATGE DES DEL DUA 12

4.2. AUTORS DE REFERÈNCIA 13

5. RECURSOS MATERIALS I DIGITALS 14

6. WEBGRAFIA 18

1
1. INTRODUCCIÓ
La Llei d’educació 12/2009 , del 10 de juliol, estableix que hi ha una necessitat
d’adequar tota activitat educativa per atendre la diversitat de l’alumnat i l’assoliment
d’una igualtat d’oportunitats i accessibilitat.

Les aules, actualment, han d’estar organitzades i adaptades per a tot tipus de nens
amb diferents necessitats educatives, amb diferents singularitats o característiques
personals. S’ha de tenir en compte els factors socials, familiars, econòmics i
geogràfics dels diferents alumnes que conformen el centre i l’aula. Amb els diferents
documents de centre i les diferents formes d’abordament cada centre haurà
d’atendre a la diversitat.

Tot l’alumnat ha d’estar atès per tal que progressi adequadament amb el seu
aprenentatge. Hem de ser conscients i tenir en compte que cada alumne té unes
necessitats especials i en alguns casos n’hi ha que tenen unes necessitats
específiques de suport educatiu (NESE). Aquestes necessitats i per tant les
mesures dependran del tipus de trastorn i de les dificultats que tingui el nen o la
nena.

En aquest treball, parlarem del TANV ,aquest tipus de trastorn el desconeixiem i ens
ha suposat tot un repte tant per la recerca d’informació com per a la seva realització
i també hi parlarem del Síndrome d’Asperger i de les diferències que hi ha entre els
dos trastorns ja que encara que el TANV no afecta directament a la intenció de
relacionar-se, tenen dificultats a l’hora d’interpretar gestos i llenguatge no verbal.

2
2. QUÈ ÉS EL TANV?
El Trastorn de l’Aprenentatge No Verbal (TANV) és un trastorn del
neurodesenvolupament que afecta la coordinació motriu, les habilitats socials i la
integració visuoespacial. Podem assegurar que es un tipus de trastorn
infradiagnosticat, ja que és un dels més extranys i probablement dels que menys
estudis i teories hi ha exposades, per tant, també és un dels més desconeguts per a
la societat.
Se’l coneix com TANV (trastorn de l’aprenentatge no verbal), TAHD (trastorn de
l’aprenentatge de l’hemisferi dret) o TCEES (trastorn de la coordinació, del càlcul i
emocional social).
Es caracteritza per una forta dificultat a l’hora de dibuixar, fer trencaclosques, vestir-
se, escriure o presentar treballs a l’escola, per exemple.
Aquest trastorn està relacionat amb deficiències amb el funcionament de l’hemisferi
dret i de la substància blanca del cervell de l’hemisferi dret.
S’estima que 1 de cada 10 nens amb trastorns d’aprenentatge té un TANV.

Els nens que pateixen aquesta alteració els afecta a l’àrea motriu, són maldestres o
poden tenir moltes dificultats per anar amb bicicleta, nedar, botar la pilota… En el
seu dia a dia a l’escola o a cada també es poden trobar en dificultats fent feina o
duen a terme activitats manuals com pintar o retallar o simplement fent accions
diàries en les quals són molt tropells.

3
2.1. CARACTERÍSTIQUES I ÀREES
AFECTADES
Els nens amb TANV tenen dificultats en l’àmbit motor, perceptivo-espacials i per
últim en la comunicació i interacció social.
● Àmbit motriu: desenvolupen dificultats en la grafia, la seva cal·ligrafia és
dificultosa i en molts casos no es pot llegir. Pateixen en la seva
psicomotricitat fina, tenen poca força a les mans, en l’entorn escolar els costa
dur a terme activitats manuals, i aquí també afegim l’aprenentatge
d’instruments musicals. I per últim, en l’aspecte de la coordinació, són bastant
maldestres en els esports, per exemple, montar en bicicleta, xutar una pilota
o botar-la, entre d’altres.
● Àmbit dificultat visuoespacials: tenen complicacions al ‘hora de
representar i de visualitzar elements bàsics i elementals com una casa o un
arbre. En segon lloc, l’orientació espaial, els costa diferenciar la dreta de
l’esquerra i a l’inrevés, la comunicació no verbal i en aquest cas la imitació de
gestos és dificultosa.
● Àmbit d’interacció social: relacionat amb el que s’ha dit a l’altre punt, la
comunicació no verbal és dificultosa per ells i són en molts de casos,
incapaços d’interpretar gestos no verbals, així també, no són capaços
d’entendre la ironia, acudits o metàfores entre d’altres.
● Àmbit atencional: presenten dificultats atencionals i de control executiu,
molts cops no solen parar atenció a les coses i cometen errors per descuit.
Quan se’ls està parlant pareix que no ens estiguin escoltant. No els és fàcil
organitzar-se, en l’àmbit escolar o simplement per seguir passos o directrius. I
per últim, solen ser descuidats i se n’obliden freqüentment de les coses.

4
3. MESURES I SUPORTS INTENSIUS
UNIVERSALS
Personalització
- Reduir tasques escrites.
- Activitats que millorin la
coordinació motriu i altres, les transicions.
l’equilibri.
- Preparar amb anticipació
el que es treballarà a
classe.
Organització
- Apadrinament.
- Ensenyament multinivell.
Avaluació
- Diferents instruments
d’avaluació: coavaluació,
autoavaluació i rúbrica.
- Múltiples formats
d’activitats d’avaluació.
Processos
- Tutoria entre iguals.
- Tutoria personalitzada.
ADDICIONALS INTENSIVES
dels aprenentatges
- Estratègies de gestió de - Desenvolupament de la
l’aula que facilitin, entre regulació emocional.
- Desenvolupament de
- Ús de suport individual. l’autoconeixement.
- Activitats d’aprenentatge
explícites.
flexible del centre i dels recursos
- Suport del mestre - Suports intensius per a
d’educació especial. l’escolarització inclusiva
- Suport individual. (SIEI)
- Flexibilitzar el temps. - Estructuració d’espais
facilitadors del treball
individual.
formativa i formadora
-Utilització de suports per - Selecció de criteris
a l’avaluació formadora: d’avaluació inferiors i
comunicació visual i superiors als del cicle o
explícita. etapa.
d’acció, orientació i acollida
- Actuacions de suport i - Sistema específic de
acompanyament a les comunicació escola/família.
famílies. - Coordinació amb
- Coordinació específica professionals externs.
de professionals del
centre.
5
3.1. MESURES UNIVERSALS
En primer lloc, hem de tenir en compte que tots els centres haurien de gaudir d’un
projecte d’atenció a la diversitat que abasti a tots els nens amb NEE.

La CAD serà juntament amb els tutors encarregada d’elaborar i dur a terme tots els
recursos que necessiti per a un aprenentatge de qualitat, inclusiu i sobretot que
abasti a tothom.

El recurs bàsic a nivell de centre serà la coordinació de tots els agents educatius
que intervenen amb l’alumne: tutor/a, MEE, educadors, auxiliars, EAP,
fisitioterapeuta, CREDA, entre d’altres.

En aquest cas, al tenir en compte que els alumnes amb TANV tenen dificultats
motrius i el que predomina al pati són les pistes de futbol, farem una remodelació a
partir de qüestionaris i de saber l’opinió dels nens i d’aquesta manera facilitarem les
eines necessàries per poder jugar a jocs com; el “Matapatos” o “Cementeri”. Cada
grup classe competirà i així tots els alumnes podran jugar, algun tindrà segurament
més habilitats que d’altres però tots compartiran habilitats i participació.

3.2. MESURES ADDICIONALS

1. Adaptacions en la escolarització i la formació de l’aula: degut a les dificultats que
presneten els nens amb TANV d’adaptació als entorns canviants i a la dificultat
d’’interacció, l’aula ha de ser formada per un nombre no molt alt d’alumnes ja que
l’ambient haurà de ser tanquil i sossegat per al nen, així com evitar qualsevol
conducta disruptiva, l’organització i l’estructuració és un punt clau per a ells.

Dins d’aquest punt també ens hem d’assegurar que aquests nens estan assegurats i
d’alguna manera protegits i controlats per evitar que siguin objecte de burla o abús
per part dels altres companys, tenint en compte que són més vulnerables.

6
2. Adaptacions metodològiques i en la proposta d’activitats: Alguns dels autors dels
quals parlarem després, Thompson o Rourke, asseguren que:
● Degut a les dificultats que sofreixen aquests nens una de les estratègies per
facilitar l’aprenentatge és escriure a la pissarra tots els dies les activitats que
es desenvoluparan al llarg del dia, també es podria complementar apuntatn-li
a l’agenda per tal que ho tingui present constantment.
● Degut a les dificultats cognitives, l'ús d'estratègies d’habilitats de pensament
són clau per aquests nens. La carència dels alumnes TANV en el
processament d’informació no verbal és un obstacle d’alta importància. Aquí
incloem la capacitat de classificar, comparar i contrastar, observar, identificar
patrons, generalitzar i resoldre problemes.
● Degut als dèficits de les funcions executives, s’ha de fomentar l’ensenyament
sistemàtic d’estratègies de resolució de problemes pas a pas.
● En l’aspecte psicomotriu hem de proposar tasques escrites curtes o
substituir-les per tasques verbals, no tenir les mateixes expectatives que de la
resta de companys i això ajudarà a que ell gestioni la seva frustració.
Aquelles activitats manipulatives, d’ús de tisores o altres materials per l’estil,
haurien d’oferir-se amb adaptacions per facilitar la seva estada, en segon lloc,
haurien d’eliminar-se els treballs o activitats amb límit de temps ja que
augmenten l'estrès i la pressió sobre el nen i a la vegada disminueixen la
capacitat de treball, i per últim, en les activitats hem de procurar que
predomini la informació verbal.

Des de l’escola s’ha de proporcionar atenció individualitzada i adaptada:

● Explicacions molt detallades, evitar només informació visual. La informació
verbal ha de ser explícita i directa. Els nens que ho pateixen tenen dificultats
en el llenguatge a l’hora d’entendre frases en segons sentits ni segones
intencions. És important parlar amb claredat, i hi ha d’haver una
retroalimentació oral amb l’infant.
● S’ha d’implantar una rutina diària: apuntar tot a l’agenda, establir un ordre i
una organització
● A l’entorn de l’aula hauria d’estar situat a prop del mestre i al costat d’un
company que sigui bon model.

7
 ● Fer-lo partícip de treballs on s’ocupi del treball oral i no escrit.

3.3. MESURES INTENSIVES

ESCRIPTURA I COMPRENSIÓ LECTORA
1. Reduir tasques escrites
2. Donar-li temps en realitzar aquest tipus de tasques
3. Fer ús d’ordenadors
4. Ajudar a la realització d’esquemes i mapes conceptuals
5. Permetre subratllar el llibre
6. Ensenyar a marcar les paraules clau
7. Treballar el significat de les frases o oracions, treballar la ironia i les
metàfores
8. Treballar esglaonadament, elements claus abstractes
9. Preparar amb anticipació el que es treballarà a classe

MATEMÀTIQUES
1. Verbalitzar procés abans d’escriure
2. Donar exemples concrets
3. Entrenaments previs en llenguatge matemàtic
4. Ser flexibles amb el temps que es dona
5. Permetre instruments o materials que facilitin la resolució dels exercicis, en
aquest cas la calculadora

MÚSICA
1. Evitar fer-li llegir el pentagrama
2. Intentar exigir-los uns mínims instrumentals

EDUCACIÓ FÍSICA
1. Activitats que millorin la coordinació motriu i l’equilibri
2. Fomentar el treball en equip

8
9
3.4. ÀMBIT FAMILIAR
Un cop se li ha diagnosticat a un alumne TANV, s’ha de notificar als pares i parlar
amb la família per tal que ens informin i saber la seva opinió i també explicar-los en
que consisteix aquest trastorn. Explicar als pares les intervencions educatives que
es duran a terme i assegurar el benestar del nen en tot moment i donant-los-hi la
confiança suficient als pares per tal que confiïn amb els processos que s’estan duen
a terme.

En tot moment és important donar el suport psicoeducatiu a tots els membres de la

família, perquè moltes vegades estan desinformats del tema i no saben ben bé el
que li passa al seu fill. En aquell moment sorgeixen pensaments i sentiments de
negativitat i incertesa, tenen por del que li està passant al seu fill i si d’alguna
manera es curarà o no. En aquest cas tots aquests sentiments poden ser
transmesos al nen i això pot repercutir en conseqüències negatives per
desenvolupament d’aprenentatge. Per això des d’un principi és important donar a les
famílies l’etologia del trastorn (lectoescriptura, neurodesenvolupament,
genètic/heretat o no curable) i donar-los recursos per saber-ho portar.
Un dels factors que podem tenir en compte per ajudar a les famílies és posar-los en
contacte amb l’associació nacional d’afectats pel TANV. Podem ensenyar-los la
web, la diferent informació que hi ha i si volen posar-se en contacte.

L’altre punt molt important en aquest àmbit és la protecció i increment de

l’autoestima de l’infant. Els nens degut a aquest trastorn faran molts errors que no
seran compresos per la gent si no saben que té aquest trastorn, per tant, per al nen
serà difícil no dur a terme aquest tipus d’errors ja que ho duen a terme de manera
instintiva, d’aquesta forma, si en el seu progrés abandonen conductes o actituds
arrelades se la de felicitar i elevar de manera que es sentin millor i valorats. Així,
s’ha de motivar a l’alumne ajudant-los a lluitar dia a dia, a evolucionar i a intentar
millorar totes aquelles actituds que més li costen.
1- Han de comprendre el diagnòstic.
2- Buscar el punt just entre exigir i sobreprotegir

10
3- Han de controlar la seva ansietat.
4- No només centrar-se en els defectes
5- No comparar, tenir paciència i donar ànims
6- Han de ser el suport emocional de l’infant

Un altre recurs per oferir a les famílies, poden ser els recursos usats a l’aula, per tal
que l’infant els pugui practicar a casa ja que la majoria de recursos són digitals,
dinàmics i per al nen també són motivadors, i a més treballen unes competències i
capacitats concretes.

L’altre recurs específic és l’ús d’aquesta taula que s’omplirà cada cop que el nen
iniciï una activitat extraescolar o d’oci. Així es motiva al nen per a que dugui a terme
activitats i a practicar l’expressió escrita.

11
4. RECURSOS PER A L’ATENCIÓ A L’ALUMNAT
4.1. ABORDATGE DES DEL DUA
Amb els nens amb Tanv, hem d'estimular l'interès i la motivació per l'aprenentatge.
Ells han d'identificar lletres, paraules o l'estil d'un autor. Això són tasques de
reconeixement. Hem de saber com reben la informació i el contingut present de
maneres diferents.
Hem de diferenciar les maneres que els estudiants poden expressar el que saben.
Ens fixaríem en el tercer nivell, les mesures i els suports intensius es dirigeixen a
aquells alumnes amb greus dificultats acadèmiques que necessiten plans
individualitzats.
Als nens amb Tanv, no els farem fer gaires coses d'arts plàstiques; ja que els pot
causar un gran esforç. Per tant, els ajudarem a fer-ho perquè se'n surtin.
Els haurem de motivar molt, perquè moltes feines i accions quotidianes a ells els hi
costen molt.
Utilitzarem algunes estratègies:
● Deixar-li més espai o situar-lo en un extrem de la fila.
● Facilitar-li estratègies de com donar suport a la carpeta per a posar i treure
els papers sense que li caiguin; ensenyar-li trucs per a vestir-se de manera
adequada i per a cordar-se...
● Adaptar les expectatives en classes com a educació física, plàstica i música.
● Fer-lo participar en esports col·lectius i individuals.
● Posar especial atenció en la prevenció d'accidents.

12
4.2. AUTORS DE REFERÈNCIA
Hi trobem dos autors de refèrencia en aquest tipus de trastorn:
● Myklebust i Johnson, els quals van dur a terme proves d'intel·ligència a
nens, aquests van mostrar bons resultats en quocients d’intwl·ligència
(llenguatge) i mals resultats en els quocients executius (habilitats perceptives
i manipulatives).
● En segon lloc, Rourke, va relacionar el TANV amb una possible alteració
cerebral, al l’hemisferi dret. Les característiques neuropsicològiques d’aquest
trastorn es troben; primàries (percepció auditiva), secundàries (atenció verbal
i auditiva) i terciàries (memòria auditiva i verbal).
➢ Dèficits primaris:
- percepció tàctil i visual
- Adaptació a tasques o situacions
➢ Dèficits secundaris
- Atenció tàctil i visual
- Conductes exploratòries
➢ Dèficits terciàris
- Memòria tàctil i visual
- Capacitat resolució de problemes
➢ Dèficits en algunes dimensions del llenguatge
- Pràxies orals
● Thompson, assegura que les activitats cooperatives escrites hauria de
limitarse o anular-se ja que els produeix frustració i ansietat.

13
5. RECURSOS MATERIALS I DIGITALS
Com hem vist anteriorment, aquest tipus de trastorn afecta a diferents zones.
D’acord amb això, haurem de fer activitats que treballen unes capacitats o unes
altres. Les diferents àrees afectades poden estar en un alt o més baix grau.

Habilitats visuoespacials
JClic “CAP A ON”: treballa la direccionalitat dels objectes
https://clic.xtec.cat/projects/capaon/jclic.js/index.html

Trobar les diferències

http://www.jverdaguer.org/jsmedia/005eficas/index.html

Tangram
És molt útil per treballar la percepció visual-espacial, l’atenció, el raonament lògic
espacial, la memòria visual, la percepció de figura-fons. A més, també es pot
introduir elements de la
geometria. També podem practicar la motricitat fina retallant figures.
https://conrecursos.org/profesorado/proceso-de-ensenanza-y-
aprendizaje/sugerencias-didacticas/ambito-cientifico-y-matematico/tangram-2/

Atenció visual
https://www.symbaloo.com/mix/atencionymemoria

Memòria
http://www.jverdaguer.org/jsmedia/005eficas/index.html→ Memòria visual

● Explicar que van fer el cap de setmana i que ho representin amb un dibuix.
D’aquesta manera treballarem la memòria episòdica, ja que la memòria
d’experiències els hi costa molt. Es pot treballar amb tot el grup classe.
Expressió escrita i comprensió lectora

14
https://sites.google.com/site/seselva1/Home/zona-
dintercanvi/projectesdelsassessoraments/treballemlalecturailexpressioescritaambact
ivitatscooperatives/activitats-cooperatives

https://blocs.xtec.cat/recursosee/2014/11/29/jo-descric-tu-dibuixes-una-nova-
activitat-descriptura-i-comprensio-lectora/

Les emocions → dossier per treballar les emocions a l’aula. Acció tutorial.
https://drive.google.com/drive/folders/0B0rO7GLhTqlYTlFnZFlHVXV5LWc

Altres recursos interessants:

JClic: P.E.M.S.A. Programa d'Entrenament Mental → Aplicació de 62 paquets
d'activitats, repartits en tres blocs que corresponen als tres cicles de l'educació
primària i que
tenen com a objectiu desenvolupar i millorar processos psicològics bàsics que
després
repercutiran a les diverses àrees del currículum (memòria, atenció, observació,
percepció,
intuïció, raonament).

Programa d'estimulació visual EVO

Permet treballar diferents aspectes d'estimulació com ara consciència visual, fixació,
canvi de mirada, localitzacions, seguiment horitzontal i vertical, trajectòries lliures,
exploracions, etc.
Es pot descarrear a l'adreça https://educacion.once.es/ a l'apartat de "Recursos /
Recursos específicos"

15
Orientació espacial - Cursa d’orientació
Les curses d’orientació són un esporton en aquest cas l’alumne ha d’utilitzar un
mapa detallat d’una àrea concreta per tal de trobar uns determinats elements
característics i repartits situats en l’àrea esmentada, com a materials
complementaris podran usar una brúixola. L'objectiu és trobar els elements amagats
i trobar la millor tua per fer-ho en el menys temps possible.

Objectius d’aprenentatge
Pel que fa a objectius d’aprenentatge, podem dir que el principal seria:
- Situar-se en nocions d’orientació espacial
- Llegir i interpretar un mapa
- Desplaçar-se per diferents medis i superar obstacles al medi natural
- Adaptar el ritme de carrera al ritme del grup
- Respectar la natura i l’entorn de l’activitat
- Col·laborar amb els companys d’equip
- Utilitzar de manera correcta la brúixola

Continguts
- L’orientació en el medi natural
- Interpretació de les nocions d’orientació espacial
- La lectura i interpretació dels mapes
- Superació d’obstacles al medi natural
- Adaptació del ritme de carrera al grup
- Respecte a la natura i a l’entorn
- Treball en equip

Justificació d’aquest recurs

L’orientació espacial és bàsica per a què l’alumne tingui autonomia que el permeti
desplaçar-se de manera més fàcil. En aquesta activitat treballarem l’orientació
espacial, a més de les capacitats socials i el respecte amb la natura i l’entorn.

16
17
6. WEBGRAFIA
Què és el TANV? El Trastorn de l'Aprenentatge No Verbal és un trastorn del
neurodesenvolupament poc conegut https://criatures.ara.cat/infancia/Que-
TANV_0_2062593804.html

TANV, TRASTORNO DE APRENDIZAJE NO VERBAL https://ined21.com/trastorno-

aprendizaje-no-verbal/

Intervención en el área de orientación espacial y coordinación motriz para alumnos

con TANV

https://www.fundacioncadah.org/web/articulo/intervencion-en-el-area-de-orientacion-
espacial-y-coordinacion-motriz-para-alumnos-con-tanv.html
PROTOCOL PER AL TRASORN DE L’APRENENTATGE NO VERBAL (TANV)
http://www.psicoat.es/wp-content/uploads/2009/09/protocol%20pel%20tanv.pdf
Los trastornos del aprendizaje. Definición de los distintos tipos y sus bases
neurobiológicas
https://www.sccalp.org/documents/0000/1526/BolPediatr2010_50_043-047.pdf
1a parte: ¿Qué es el TANV? : https://www.youtube.com/watch?v=zn3jLevpA48
2a parte: Respuesta Educativa: https://www.youtube.com/watch?v=1bhzX5uTw2Q
3a parte: "Intervención Especializada" https://www.youtube.com/watch?
v=l9ggHYHlvXE&t=1126s
4a parte: La família: https://www.youtube.com/watch?v=ODUYEYdRSXs

18