ELS BOLETS DE CATALUNYA Poo eeccceccccccccccecececoecceeceeoeeoeeoolS Aleuria aurantia (Fr) Fuckel Cassoleta taronja Castella: Peziza anaranjada; base: Katilu laranja; francés: Pézize orangée; ital alemany: Gewohnlicher Orangebecherling, ‘adellina rosa; ot caminant per la muntanya, hom pot entrellucdr _Preséncia tlampant Aquest fong oreix sempre en grups aquest bolet i creure qué algti ha lengat pel marge del __densos, diectament sobre ! sol, ino té cama ni peu. Es cistingeix, cam{ el que sembla una pell de taronja. Es tracta dela entre daltrs caracters, pel seu color ataronjat, molt lampant cassoleta taronja, un bolet d’un color molt ampant i que creix entre elverd del ose en grups molt nombrosos, de manera que forma gespes molt denses. Viu en Ilocs oberts, sobretot en talussos i marges de camins, normalment sobre el sdl des- cobert o entre les herbes, i se la pot trobar des de juliol fins novembre. Encara que a primer cop d’ull potser no ho sembla, és una espécie comestible, i es pot menjar fins j tot crua, com per exem- ple en amanides o fins i tot en postres innovadoresCASSOLETA TARONJA | Aleuria aurantia Ce cecoccccccccsecvecccccccocceecoececcoceoe El marge del bolet 6 ondulat. La cara exterior és més / pallida que la interior i mai no és vellutada. Elcolor de thimeni és de. taronja a vermellés. ~ La forma del botet 65 de caize o cassoleta, La cassoleta taronja es troba en espais oberts, preferent- ment en sdls argilosos que han estat roturats. Es un bolet forga frequent en tardors plujoses. Aleuria aurantia té forma de calze, de etipula o de casso- leta, i creix directament sobre el sol (séssil). No se’n dife- rencia ni cama ni peu. La cassoleta és en part oberta per un costat jamb el marge lleugerament arrodonit cap al seu interior (involut). Com que solen aparéixer en grups, els exemplars acostumen a quedar comprimits, fins a defor- ‘marse; els exemplars adults s'aplanen i prenen formes on- dulades. Linterior de la cassoleta, lhimeni, sovint és de co- lor ataronjat i de vegades té tonalitats vermelloses. La cara externa és d’una tonalitat més pallida, que pot anar del rosa ataronjat molt clar aun rosat més blanquin6s en temps sec. No presenta mai péls ni un tacte vellutat, sin6 que és lisa, a vegades amb un aspecte lleugerament fari- nds en la cara externa, La carn és frigil, amb una textura com de cera, ino desprén cap olor rellevant. El sabor en tastarla tampoc no és remarcable. Espores reticula En fer una preparacié al microseopi de la part fértil de la cassoleta podem veure les espores, que s6n ellipsotdals i hialines (transparents). Quan aquestes sén tenyides, es fa clarament visible una ampla ornamentacié en forma de xarxa (reticle), amb apéndixs allargats als extrems. Les es- pores mesuren 13-1620) x 7-8(10) pm. Els ascs s6n cilin- dries, de 200 x 1041 pm. Presenta parifisisfiliformes, amb extrem engruixit, amb una forma lleugerament clavifor- me (semblant a la d'una porta), amb un interior ataronjat, de textura granulosa, que es tenyeix de verd amb el lugol Dificil de confondre Quan és madur, aquest bolet és dificil de confondre amb altres espécies; el seu color lampant i la seva mida el fan facilment diferenciable. Li sn semblants especies del gé- nete Feziza, perd no tenen uns colors tan vistosos i, a més, els extrems dels ases es tenyeixen de color violeta amb lugol. Melastiza chateri és del mateix colori se li pot assem- blar forca, perd és molt més petita i al marge té uns fins péls que li donen una coloracié bruna i que s6n facils de veure amb una lupa. Al génere Aleuria, hi pertanyen unes deu espécies apro- ximadament, totes terricoles. Les epores amb un reticle ben diferenciat i la manea de coloracié dels apex dels ases amb lugol, sn caracteristiques comunes a tot el génere