TE ELS BOLETS DE CATALUNYA Cee oeccccvecccescessccsccsecccccccccccccccs Cortinarius orellanus (Fr, Fr. Cortinari metzinos Castell: Cortinario de montaha; francs: Cortinaire couleur de Rocou; italia: Cortinario orellano; alemany: Orangefuchsiger Rauhkopf. om indica el seu nom popular, el cortinari metzinds Cama i lamines vermelloses Les lamines de color bru vermeliés, ésun bolet toxic, poc freqiient a casa nostra, perd que _istants iventrudes, i una cama ‘guamide per estris vermelloses cal conéixer molt bé, ja que provoca intoxicacions _séntrets que permeten identicar aquest boletverinés. mortals. Aquest bolet va fer-se desgraciadament conegut a causa d’un enverinament coHectiu que es va produir a Polonia l’any 1952, i que es va concloure amb nombrosos casos mortals. Tot i que es tracta d’una especie poe fre- qiient i dificil de confondre amb d’altres de comestibles, arran d’aquest fet els micdlegs d’arreu d’Europa es van alertar. La substancia que produeix l'enverinament és oreHlanina, que té un peri- ode d'incubacié de fins a 15 dies a partir de la ingesta, fet que encara el fa més perillés.CORTINARI METZINOS | Cortinarius orellanus Pe rrcccccccccccccccccccccccccccecccccoccece Les lamines, de color bru verrellés, sn distants i ventrudes. Lacama esta ‘guamida per estries longitudinals vermelloses. El barret és de color - bru vermeliés o bru ataronjat. \ En els exemplars joves el marge és lNeugerament cargolat cap a Vinterior. El cortinari metzinés és un bolet mortal que ereix sobre sols basies 0 écids, tant en boscos mixtos com de planifolis (rouredes, fagedes, avellanoses, ctc.). Es tracta d'una esp cie poc freqiient, que fructifica des de finals de l'estiu fins ala tardor. Glarament umbonat El barret mesura de 4a 8 cm de diametre. De bon principi és bombat (convex), i amb el temps es va estenent, fins a formar-s’hi un clar mugré 0 umb6 al centre. Té el marge cargolat cap a l'interior {involut). La seva superficie és de color bru vermell6s o bru ataronjat, eixuta i recoberta per fines esquames. Les limines estan disposades forca separa des, s'estenen una mica per la cama (s6n decurrents) i s6n sinuoses, ventrudes si es miren de perfil, itipicament veno- ses en les cares. La seva coloracié va del bru canyella al bru vermellés, depenent de I'estat de maduracié de les espores. La cama és cilindrica, de 540 x 1-1,5 em, sinuosa (corbada), normalment més estreta cap a la base (afuada). Es de color groc pallid, esté coberta d'estries longitudinals bru vermello- ses, del mateix color que el barret, i presenta una cortina molt fugag. La carn és de color groc daurat, i desprén una olor més o menys agradable, de patata crua o rave (rafanoi- de). En canvi, el sabor és pricticament inapreciable. Fent una preparacié al microscopi de les lamines es po- den observar les espores, que s6n berrugoses, sense porus germinatiu i mesuren de 8,5-11 x 5,5-7 jum. Una contusié perillosa amb la comestible cama de perdiu Cortinarius és el genere amb ’himeni laminar més nom- brds del continent europeu (unes 2.500 espécies) i es troba dividit en diferents subgéneres. C. orellanus esta inclos dins de Leprocybe, al qual pertanyen nombrosos bolets mortals. Aquest és un bolet forga semblant a alguns conge- neres del mateix grup, com és el cas de C. speciosissimus, també mortal, que se’n separa perqué té uns dibuixos en ziga-zaga a la cama i perqué normalment creix en boscos de coniferes i sobre sdls acids. Una confusi6 molt perillosa del cortinari metzin6s es pot donar amb la cama de perdiu (Chroogomphus rutilus), perillosa a causa de la comestibilitat d’aquesta ditima, que se'n separa del primer per les limines gruixudes, sub- decurrents, i perqueé es taca de vinds.