SC
ELS BOLETS DE CATALUNYA
Pec eecccccccccccccccccccccccecccccceoccccce
Pleurotus ostreatus (Jacq: Fr.) P. Kum.
Girgola, orellana
Castella: Pleuroto concoideo; base: Belarri landu; frane’s: Nouret, pleurote en coquillo; tal
anglés: Oyster mushroom; alemany: Austernseitling,
ant el nom popular com el nom cientific fan referencia _Millor sobre fusta
La girgola és un dels bolets més
ala forma d’orella que presenta aquest bolet, tret comti__freqiientment cultivats sobre substrats
preparats per Thome, pero els
ala majoria d’espécies del ganere Plewrotus. Lorellana, exemplars com els dela fotogratia
creixent sobre fusta, segueixen sent
coneguda sobretot com a girgola, s'ha popularitzat molt en els els més ben valorats pels consumidors
entesos
darrers anys gracies a que el cultiu intensiu sobre substrats pre-
parats ha permés la seva entrada massiva als nostres mercats. Malauradament, pero, est consi
rada per la majoria de consumidors entesos una especie de qualitat mediocre, ja que els exemplars
resultants d’aquest tipus de cultiu tenen unes caracteristiques gastronomiques forca inferiors a les
dels exemplars que creixen sobre fusta en el bose.GIRGOLA, ORELLANA | Pleurotus ostreatus
Coo Coe e eee eee eee EEE EEE E HELE EEE EEEOELEOEOS
Les amines s6n blanques
i sestenen per la cama
(s6n decurrrents),
El barret és d'un color
variable que va del bru
molt pallid al grisés 0
aris blavés,
La cama és lateral
icurta
La girgola o orellana és un bolet freqtient que es pot trobar
a la tardor ia principi de l'hivern, quan Ia temperatura
nocturna comenga a davallar de forma significativa ies
produeixen les primeres glagades; el xoc t&rmic n’activa la
fructificaci6, Es tracta d'una espécie saprotrofica que creix
sobre fusta, generalment troncs vius o morts de planifolis,
especialment pollancres, faigs i també salzes. De forma
molt excepeional, apareix sobre contferes exdtiques.
‘Amb forma d'orella
Tal com el seu nom indica, Pleurofus ostreatus és pleurotoi-
de, és a dir, té una forma que recorda la d’una orella. E]
barret, que pot mesurar de 5 a 15 i fins i tot 20 em de diée
metre, és d'un color variable, que pot anar des del bru gri-
ss més o menys paid fins a un color gris blavés, gairebé
metallic, La superficie (cuticula) és Ilisa i seca, i, en els
exemplars envellits, més pallida i amb un aspecte prut-
niés, Les lamines es troben a la cara inferior i s'estenen
forca avall per la cama; s6n blanques i denses, i produei-
xen una esporada abundant, també de color blanc. La
cama és lateral, és a dir, es troba a un costat del barret,
i és de color blanc, curta i massissa. La base s'insereix
directament sobre el substrat. La carn és blanca, elastica i
tuna mica tenag, especial ment a la base de la cama i en els
exemplars envellits. La carn en cru té una olor i un sabor
poe remareables.
Les espores s6n Ilises, oblongocilindriques i mesuren
12x 3-4 pm,
Barret de color variable
P-ostreatus presenta un ampli ventall de tonalitats al bar
ret, en bona part a causa de l'existéncia de diverses varie
tats, Per altra banda, la tecnologia actual de cultius ha fet
que s'hagin obtingut soques seleccionades i nombrosos hi
brids per encreuament amb altres espécies (P. eryngii
P. pulmonarius, ete.)
Aquesta espécie pot ser confosa amb daltres del génere
Pleurotus que se li assemblen forga. Entre aquestes cal des-
tacar P. dryinus, que se'n diferencia pel seu barret, més
pallid, i sobretot perqué els exemplars més joves presen-
ten un vel parcial que va de la cama al marge del barret,
protegint-ne les lamines; aquest vel es trenca quan el bolet
‘madura. Una altra espécie semblant a la girgola és P. cor-
nucopiae, que es reconeix perqué les limines s'estenen per
Ja cama de forma molt marcada i fins molt avall, gairebé
fins arribar ala base.