4. Presa d’Elx, 1265. Llibre dels feits del rei En Jaume [caps.

416-417]
(Edició de Ferran Soldevila ; revisió filològica de Jordi Bruguera. Les quatre grans Cròniques,
Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2008, volum I, pp. 429-430).

1 E, quan nós haguem parlat ab ells, enviam missatge a Elx per un trujaman
2 [intèrpret] nostre, ab l'eixea [missatger], ab nostra carta, e que ens enviassen dos o
3 tres sarraïns dels bons de la vila, e que parlàssem ab ells; car, si ells ho volien, nós
4 no els faríem mal ni ho havíem en cor, ans los ajudaríem a salvar. E ells enviaren-
5 nos Mahomet Abingalip ab un altre. E, quan foren denant nós, saludaren-nos per
6 los vells e per l'aljama d'Elx. E nós dixem-los que Déus los des bé, e dixem-los
7 encara:
8 – Fem-vos saber que per ço nós havem enviat per vosaltres: que creem que
9 vosaltres sabets d'aquells sarraïns que ab nós han guerrejat, com nos ha nostre
10 Senyor ajudat d'ells ni a qual victòria ha aduit ço que nós començam; e aquells
11 que volgren haver pau ab nós e es venien metre [posar] en nostra mercè e els
12 ateníem ço que promès los havíem, si per ells no ho perdien. E ara nós venim en
13 aquesta terra per aquestes dues raons: que aquells que es llevaran contra nós e no
14 es volran metre en nostra mercè, que els conquiram, e muiren a espaa; e aquells
15 qui es volran metre en nostra mercè, que la’ls hajam (e aital mercè que estien en
16 llurs cases e tenguen ses possessions e tenguen llur llei), e que els farem atendre
17 al rei de Castella e a Don Manuel les covinences que havien ab ells e llurs
18 costums, segons les cartes que ab ells havien, e, si res vos n'han trencat, que us ho
19 adoben.
20 E respòs aquell sarraí que graïa a Déu e a nós la bona paraula que nós los deíem.
21 (...) E així anaren-se’n e contaren a l’aljama ço que nós los havíem dit; (...) E nós
22 dixem a aquell sarraí, Mahomet per nom, que nós volíem parlar ab ell; e tiram-
23 nos a una part ab ell e pregam-lo que fos curós de nós, e nós dar-li híem per part
24 l’heretat que ell havia en Elx (...). E teníem tres-cents besants amagats e metem-
25 los-li [li’ls vam ficar] per la mànega de l’almeixia. E fo pagat de nós, e promès-
26 nos en sa llei que hi faria tot ço que fer-hi pogués a nostre pro, e havia fiança en
27 Déu que ho acabaria; e anà-se’n.