5. Presa de Múrcia, 1266. Llibre dels feits del rei En Jaume [caps.

436-437]
(Edició de Ferran Soldevila; revisió filològica de Jordi Bruguera. Les quatre grans Cròniques, Barcelona:
Institut d’Estudis Catalans, 2008, volum I, pp. 443-444).

1 Ab tant, enviam llaïns [(a)llà (d)ins] l’eixea ab un sarraí, e que dixés a l’algutzir que eixís
2 a nós, que nós volíem parlar ab ell per ben d’ell e d’aquells de la vila. E ell envià’ns a dir
3 que li enviàssem un cavaller, e nós enviam-li un cavaller, per nom Domingo López, qui
4 era poblador de Morvedre e sabia algaravia, e N’Astruc, jueu qui era scrivà nostre
5 d’algaravia. E venc l’algutzir e un cavaller dels pus apoderats que eren en la vila, e el rei
6 Don Alfonso de Castella havia’ls feit cavallers abdós. E, quan nós sabem [vam saber] que
7 ells venien, faem encortinar nostra casa de bons draps, e fer bons setis; e manam que ells
8 tinguessen aparellat gallines vives e moltons e cabrits, e quan ells fossen venguts, que les
9 los faessen degollar, e estiguessen ab nós.
10 E nos estiguem en nostre seti, e ells vengren e saludaren-nos, e fermaren-nos los jonolls
11 davant, e besaren-nos la mà. E faem-los tots eixir de casa, sinó tan solament ells e
12 N’Astruc, jueu damunt dit, qui era trujaman. E dixem-los que nós havíem enviat per ells
13 per aquesta raó: que ben sabien ells que sarraïns havia molts en nostra terra (e antigament
14 que els havia tenguts nostre llinatge en Aragó e en Catalunya, e nós en lo Regne de
15 Mallorques e de València), e tots tenien la llei sua tan bé com si fossen en terra de
16 sarraïns, e aquells eren venguts en nostra mercè e eren renduts a nós; e aquells qui no s’hi
17 volgren rendre, haguem-los a pendre per força, e a poblar-la de crestians. E per ço car nós
18 no volíem mal d’ells ni mort...
19 – ...volíem parlar primerament ab vós per ço que ens ajudàssets a guardar als sarraïns de
20 Múrcia e del regne.
21 Car nos los aguisaríem [faríem acordar] tres coses ab lo rei de Castella: la una, que les
22 cartes que havia ab ells, los tengués; e les covinences que farien ab nós, que les faríem
23 tener et haver ab ells; la terça, que els faríem perdonar totes les coses que feites li
24 haguéssem. E d’aquestes coses que nós los deíem, que els en faríem fer carta al rei de
25 Castella, que els atendria tot ço que farien ab nós. E, si açò no feïen ni ho volien, que nós
26 veníem ab aital cor que d’aquí no ens partíssem tro que la ciutat haguéssem per força, e
27 tota la terra. E que no volíem llur mort ni llur destruïment, ans volíem que vivissen per tots
28 temps ab lo rei de Castella, e que haguessen llurs mesquites, llur llei, així com havien
29 emprès ab ell en ses cartes primeres.