Examen Selectivitat Juny 2015

OPCIÓ B

Exercici 1 [5 punts en total]

1.Observeu el mapa següent i responeu a les qüestions plantejades. Evolució del nombre
d’explotacions agràries a Catalunya (1962-1999)

Font: Adaptació del mapa de la Fundació del Món Rural, Atles de la nova ruralitat [en línia]. 1.
Descriviu la informació representada en el mapa. [1 punt]

1.Descriviu la informació representada en el mapa.

Es tracta d’un mapa temàtic que ens representa l’evolució del nombre d’explotacions agràries
a Catalunya durant l’any 1962 i fins el 1999 a través de diferents columnes de barres. Aquest
mapa està distribuït per divions supracomarcals. Cal destacar, també, que hi una forta
tendència a la disminució de les explotacions agrícoles. El Gironès i el Barcelonès han estat els
indrets més afectats, els menys afectats han estat Lleida i Tarragona, pel seu tipus de cultiu
tradicional, el de secà que comprèn la trilogia mediterrània (blat, vinya, oliveres.) La font
d’aquest mapa és l’Adaptació del mapa de la Fundació del Món Rural, Atles de la nova ruralitat
[en línia]. (BÉ)

2. Definiu els termes èxode rural i població activa agrària. [1 punt]

Èxode rural: Moviment que es caracteritza perquè les persones emigren del camp a la ciutat
amb l’objectiu de millorar la seva economia, així com també, de millorar les seves condicions
de vida. Normalment, es fa aquest moviment perquè la indústria necessita més mà d’obra. La
principal ajuda d’aquest èxode rural va ser l’aparició del ferrocarril. (BÉ)

Població activa agrària: Nucli de persones que es dediquen activament al sector primari, en
concret, a l’agricultura. (I TREBALLEN A L’AGRICULTURA, A LA RAMADERIA O A L’EXPLOTACIÓ
FORESTAL). TAMBÉ S’INCLOU EN AQUEST GRUP LES PERSONES QUE HI VOLEN TREBALLAR, TOT
I QUE NO HO ESTIGUIN FENT EN AQUELL MOMENT.

3. Relacioneu l’evolució del nombre d’explotacions agràries que observem en el mapa amb els
factors ambientals i socioeconòmics propis de cada àmbit territorial. [1,5 punts]

En primer lloc, podem veure una gran disminució d’explotacions conreades a la comarca del
Gironès entre els anys 1962 i 1999. En general, hi ha una pèrdua d’explotacions agràries a tot
Catalunya, ENTRE ELS ANYS 1962 I 1999 però hi algunes províncies, com és el cas de Tarragona
i Lleida que no hi ha tanta diferència. A més, a Barcelona i els Pirineus també podem veure un
gran descens d’explotacions agràries.

Les causes d’aquesta pèrdua, en general, d’explotacions agràries són diverses; l’especialització
del sector terciari, el foment de la indústria, el despoblament... Tot i això, Tarragona i Lleida
han pogut mantenir amb un grau més elevat que les altres províncies les seves explotacions
agràries. Aquest fet s’explicaria perquè a Tarragona encara hi ha molta tradició de conreus
plens de vinya i a Lleida de conreus dedicats al blat, un conreu de secà seguint la trilogia que és
cereals, vinya i oliveres. TAMBÉ AQUESTS ÍNDRETS ÉS ON LOCALITZEN ALGUNES DE LES
PRINCIPALS ZONES AGRÍCOLES DE CATALUNYA. EL PRIORAT I LA TERRA ALTA I TAMBÉ PERQUÈ
EL DESENVOLUPAMENT INDUSTRIAL I TURÍSTIC NO HA OFERT TANTES OPORTUNITATS COM A
LES COMARQUES DE BARCELONA I DE LA COSTA BRAVA.

La caiguda generalitzada d’explotacions agràries a Barcelona , a Girona o els Pirineus explicaria

el fet, que, molts cops aquests indrets tenen una gran captació turística. I s’han anat construint
hotels o edificacions per fer front a un nou tipus d’activitat, el turisme. És el cas de la Vall
d’Aran.

4. Relacioneu la localització de les grans àrees agràries de Catalunya (pastures de muntanya,

monocultiu cerealístic de secà, grans zones de regadiu, monocultiu de la vinya) amb els factors
ambientals que les condicionen.
Als Pirineus hi ha pastura de muntanya, la ramaderia és bovina i ovina, criada de manera
extensiva. A les Depressions de l’Ebre es conrea la trilogia mediterrània (cereals, vinya i
olivera). Te un relleu accidentat. Al Delta del Llobregat, la producció és molt intensiva i
orientada al mercat barceloní i a la seva àrea metropolitana. Al Maresme s’hi conreen
productes d’horta (que aprofiten els sòls fèrtils d’al·luvió), però, sobretot, flor ornamental que
es comercialitza a alt preu. A les Garrigues i a Siurana s’hi fa oli, al Delta de l’Ebre arròs i a
l’Empordà fruita dolça. Al Penedès, el Priorat i al Camp de Tarragona s’han especialitzat en el
conreu de la vinya i s’hi elaboren vins de qualitat cada cop més apreciada.

- Grans zones de regadiu: pla de Lleida, delta de l'Ebre i sectors del delta del Llobregat, el

Maresme i la plana de l'Empordà.

- Monocultiu cerealístic de secà: Depressió Central.

- Monocultiu de la vinya: Depressió Prelitoral (el Penedès, el Priorat, la Terra Alta), part

meridional de la Depressió Central (la Conca de Barberà) a més de sectors més reduïts a

Lleida (costers del Segre), la Depressió Central (comarca del Bages), el Maresme (Alella) i

l'Empordà.

Els factors ambientals podrien ser un relleu accidentat, amb planes litorals i valls
sedimentàries, sòls fèrtils o no, terreny poc o molt productiu o falta de precipitacions. TAMBÉ
CLIMA, RÈGIM TÈRMIC, DISPONIBILITAT D’AIGUA I D’ALTITUD.
 EXÀMEN SELECTIVITAT JUNY 2016 GEOGRAFIA

Exercici 2

[5 punts en total]

Llegiu el text següent i responeu a les qüestions plantejades.

El regadiu a Catalunya

Catalunya és un país amb unes condicions naturals poc propícies per al desenvolupament
d’una agri-cultura potent. Amb una superfície total de 3.190.000 hectàrees, la superfície
agrària útil (SAU) no arriba a 1.000.000 d’hectàrees [...]. En aquestes condicions, regar el camp
ha constituït una aspiració històrica per als pagesos de Catalunya. Des de sempre, des de
temps immemorials, però especialment des de la segona meitat del segle xix, s’han plantejat
obres de regulació i de derivació de les aigües dels rius que recorren el país per tal de poder
disposar de majors garanties de reg per a les produccions agrícoles i millorar, a través del
regadiu, la renda dels agricultors i la viabilitat de les explotacions agràries. L’aigua per al
regadiu procedeix bàsicament d’embassaments situats en els rius de les conques internes de
Catalunya o en els de la conca de l’Ebre que, posteriorment, es distribueix a través de canals i
séquies. La reutilització d’aigües procedents de depuradora per a regadiu és encara
relativament escassa.

Adaptació feta a partir del text de la Fundació del Món Rural [en línia]

1. Resumiu les idees principals del text.[1 punt]

El text ens parla de les dificultats dels pagesos de Catalunya a l’hora de desenvolupar la
seva activitat econòmica. Ens parla que Catalunya posseeix unes 3.190.000 hectàrees i que
la SAU (Superfície Agrícola Utilitzada) arriba a 1 000 000 d’hectàrees. També ens comenta
la dificultat de regar i l’accés a obres de regulació i de derivació de l’aigua dels rius per
millorar la renda per càpita dels agricultors. Finalment, comenta que la reutilització de
l’aigua procedent de depuradora per a regadiu és escassa, fet que fa que es destina molta
aigua en aquest sector econòmic. La font d’aquest text és una adaptació feta a partir del
text de la Fundació del Món Rural [en línia] -L'aigua per al regadiu procedeix dels
embassaments dels rius de les conques internes i de l'Ebre. -La SAU no arriba a la tercera
part de la superfície total de Catalunya.
2. Definiu els termes agricultura intensiva i monocultiu.[1 punt]

Agricultura intensiva: Activitat que cerca obtenir la màxima quantitat i qualitat dels productes
en el mínim espai. Per fer-ho, es necessita molta mà d’obra, tècniques avançades i inversions
de capital. (BÉ)

Monocultiu: Agricultura especialitzada en un únic cultiu, cosa que permet assegurar una
producció elevada i unificar la qualitat dels productes per vendre’ls. (BÉ)

3. Digueu si esteu d’acord amb la frase següent del text: «Catalunya és un país amb unes

condicions naturals poc propícies per al desenvolupament d’una agricultura potent.»

Estic d’acord amb aquesta afirmació. La major part del relleu de Catalunya no és propici per a
la dedicació a l’agricultura, a més, el clima influeix de manera negativa a moltes parts de
Catalunya. Per exemple, el mes d’abril solen haver moltes plujes i això fa que molts camps
quedin negats d’aigua. A més, tal com comenta el text superior, hi ha una manca d’aigua per
regar. També és destacable que molts terrenys no són fèrtils a l’hora de conrear i això dificulta
amb un grau elevat el desenvolupament d’un agricultura potent. A més, a la zona del Delta del
Llobregat, els camins rurals i agrícoles són bastant irregulars, fet que provoca mal trànsit pels
tractors o furgonetes. ES UN RELLEU MUNTANYÓS AMB ÀREES DE REGADIU MOLT LIMITADES

4. Exposeu les característiques principals del paisatge agrari mediterrani de Catalunya tenint
en compte els aspectes següents:

— On es troba? Quina estructura agrària presenta?

El paisatge agrari mediterrani ocupa les terres del litoral i del prelitoral mediterrani, les zones
de les depressions de l’Ebre i del Guadalquivir I TORDERA que en reben la influència marina, i
les Illes Balears. L’estructura agrària es caracteritza per explotacions de grandària mitjana. A
les zones amb aigua disponible per al rec es practica una agricultura intensiva de regadiu. Els

productes que s'obtenen difereixen segons les zones i el tipus d'explotació: fruita dolça al

Segrià i l'Empordà; arròs al delta de l'Ebre, hortalisses als deltes, flors al Maresme, etc.

— Quin tipus d’agricultura s’hi practica? Quins són els productes principals que se n’ob-tenen?
 S’hi practica l’agricultura de regadiu, amb tècniques sofisticades reg, hivernacles i ús de tota
mena de productes fitosanitaris. S’obtenen cereals, vinya i oliveres.

— Quin tipus de ramaderia s’hi practica?

La ramaderia que més es practica és la ovina i la cabruna, QUE APROFITAVA ELS ROSTOLLS DE
LES ZONES DE SECÀ, PERÒ DESAPAREIX. La bovina i la porcina tenen caràcter intensiu a
Catalunya, ja que estan destinades a abastar la nombrosa població de nuclis urbans.