ELS BOLETS DE CATALUNYA
Rovellé de cabra, pinetell bord
Castella: Lactario de leche; base: Esnehorikor arrunt; francs: Lactaire @ lait jaune;
italia: Lattario zolino; alemany: Goldflissiger Milchling.
e vegades, hom se sorprén perqué, enmig d'un
de pins, —elrovelid de cabra es pot confondre
ensopega amb algun rovellé o pinetell. Perd, mal- ‘aquest, por el primor
bose de roures o d'alzines, i en abséncia
suda un
caracteristi latex primer blanc
grat que a primer cop d’ull pot tenir la sensacié d’haver trobat —_després groc cir
una espécie fora del seu habi
el cert és que si s’hi fixa amb
deteniment observara que el que ha trobat és un rovellé de cabra, que es distingeix d’aquestes
espacies tan preuades perqué no fa sang, sin6 que exsuda un latex primer blanc i de color groc
Aixi doncs, cal anar amb co ‘onfondre’s, sobretot en boscos
de sofre poc de pte de
tos, ja que el rovellé de cabra és una especie lleugeramer digestius.
toxica que provoca trastorn:ROVELLO DE CABRA, PINETELL BORD | Lactarius chrysorrheus
Poor reer ecreceecerreceeeeeeeeeooerereoerereE
Cama més clara
que el barret,
sense escrobicules.
Lamines de color
ataroniatcamipatia
Barret de color
ataronjat cami
Latex abundant,
iniciaiment blanc
i rapidament groc.
‘Cama buida (fstulosa).
B dose ot
El rovell6 de cabra o pinetell bord és un bolet que creix en
boscos de planifolis, generalment associat amb arbres del
génere Quercus (roures i alzines), encara que també es pot
trobar sota castanyers (Castanea sativa). Es freqient d’ob-
servarlo des de l'agost fins al novembre.
E] barret mesura de 3 a 6 em de diametre i és de color
carni ataronjat 0 ataronjat groguenc, sovint amb zones
més fosques irregulars. No arriba a prendre una forma
d’embut, siné que tan sols té la part central una mica de-
primida. La superficie és llisa i poc viscosa en temps hu-
mit, Les lamines s6n de color ataronjat carni, de joves més
aviat de color blanquinds, i denses. La cama, buida (fistu-
losa, és blanquinosa o de color carni pallid, sempre més
clara que el barret. A més, no presenta escrobicules, és a
dir, taques en forma de nafres o fossetes com les que pre~
senten gairebé sempre els rovellons.
Latex que es torna groc
La carn iles lamines, en ser ferides, exsuden un latex molt
abundant de color blanquinés, que, en contacte amb l'ai-
re, répidament es torna d'un color groc de sofre llampant
o daurat. La carn fa una olor irrellevant, per®, pel que fa al
sabor, ¢s torna picant i fins i tot amargant passada una es-
tona de tenir-ne un petit tros a la boca. Liesporada és de
color ocraci pallid.
Les espores s6n d’ellipsoidals a finament berrugoses 0
reticulades, i mesuren 7-9 x 6-7 pm.
‘Trucs per evitar confusions
La rapidesa de la reacci6 del litex de blane a groc intens és
la millor caracteristica per reconeixer el rovellé de cabra,
també anomenat pinetell bord o lleterola de let groga. No
obstant aixo, cal tenir en compte que els exemplars que es
tiguin deshidratats poden no deixar anar latex. La manca
d'escrobicules de la cama també és una caracteristica valuo-
sa per identificar l'espécie. Cal tenir en compte, perd, que
hi ha altres especies de lleteroles que també deixen anar la
tex que es torna de color groc; és el cas de Lactarius deci-
piens, que fructifica en alzinars i rouredes i que no és co-
mestible. Aquest té el barret de color ataronjat carni o
brunenc carni i no presenta zones concéntriques i el latex
esdevé groc molt lentament. L. theiogalus, que tambe té el
litex que es torna de color groe, se’n separa perque creix en
vernedes, en zones humides i sobre sil acid.
Convé recordar que L, chrysorrheus é leugerament toxic,
Ja que produeix trastorns gastrointestinals moderats.