Tema: Els orígens de Catalunya

arriba a L’Ebre – conquereix Saragossa 714 – comença la conquesta de territoris catalans

Conquesta exercit musulmà (per la força o pactant)

S. IX - rei franc ajuda al nord de Catalunya per expulsar als àrabs

- territori del Nord de Catalunya (comtats) queden sota control del rei franc Catalunya Vella
musulmana - territori sud i oest estarà 300 anys sota domini musulmà, adoptant cultura, llengua, i religió Catalunya Nova
( des del Llobregat, Anoia i Segre)
Catalunya
territori de: Valls de l’Ebre, Segre, Cinca i la plana de Lleida estan sota el domini del califat de Còrdova
Califat població es converteix a l’ Islam , adopten cultura, formes de vida, avenços ...

1031 desapareix el califat i el territori es divideix en taifes, crearan les taifes de Tortosa i Lleida governades per noblesa local.
musulmana Taifes mantenen relacions pacífiques a canvi d’impostos amb el comtats del nord
frontera es construiran molts castells eina de defensa
creixen i es creen noves ciutats ( Balaguer, Lleida i Tortosa)

Catalunya per protegir-se dels musulmans es crearà una franja de protecció fortificada des de Pamplona fins Barcelona Marca Hispànica
territori català controlat per Carlemany (rei franc) anava des dels Pirineus fins al Llobregat delimitat a l’est per el riu Segre dividit
carolíngia en comtats ( Rosselló, Empúries, Girona, Cerdanya, Barcelona, Urgell....) territoris governats per comtes anomenats i substituïts
Primers per el rei franc.
finals S. IX els comtes catalans anomenats per rei faran el càrrec hereditari, ho deixa als seus
Procés comtats es fan hereditaris successors.
primer en fer-ho serà Guifré el Pelós tindrà diferents comtats sota
comtats el seu domini, seran vassalls
d’ell (Girona, Urgell,
Cerdanya, i el seu propi
Barcelona)
catalans pas definitiu per la independència o fa Borrell II
d’independència comtats es fan independents

Almansor ocupa, saqueja i destrueix Barcelona (985) Borrell II demana ajuda al rei de França
Aquest no li dona .Borrell II no renovarà el jurament de fidelitat es considerarà independent. Els
Comtes catalans seran sobirans del seu territori
 Procés relacions amb el califat de alguns comtes tindran relació amb musulmans de caràcter comercial i cultural
Primers Còrdova a l’hora fan pressió militar a la frontera per lentament expulsar-los dels límits de Lleida
d’independència

a causa de la guerra hi han zones gairebé deshabitades S. X els comtes volen repoblar el territori concedint a pagesos lliures de les
muntanyes terres anomenades alous – parcel·les de terra per conrear

comtats societat Alous pagesos dels alous eren lliures i formaren comunitats viles es reunien i decidien sobre coses col·lectives (conreu,
guaret, l’ús del molí...)
de
tècniques agrícoles economia basada en agricultura i ramaderia
pastors agricultura subsistència (autoconsum , mètodes de conreu rudimentaris)
catalans rotació biennal
i pagesos elaboren les seves eines
pocs intercanvis comercials.
pagesos

S. XI feudalització com a la resta d’Europa Occidental

per protegir els territoris els nobles no fan cas a l’autoritat del comte inicia un procés violent per apropiar-se de fortaleses i terres
que governaven
Societat feudalització governadors que eren nomenats per el comte, per recaptar impostos i fer justícia faran el càrrec hereditari i es posen el títol de
Barons
de
els pagesos lliures i propietaris de la terra (alous) esdevindran serfs
Catalunya

hegemonia S. XI Ramon Berenguer serà nomenat comte de Barcelona es troba que els governadors s’han convertit en barons (senyors dels
seus territoris on imposen les seves lleis)
feudal del
per recuperar el territori farà pactes amb els barons barons es fan vassalls del comte i el comte reconeix el seu càrrec com
casal hereditari
vassallatge
de Ramon Berenguer estableix el feudalisme a les seves terres
codi de lleis Usatges ( un dels primes codis feudals europeus)
Barcelona establirà també negociacions amb altres comtes catalans ( Rosselló, Empúries, Girona, Cerdanya, Urgell i Pallars)

poc a poc aquest comtes es faran vassalls seu així el comtat de Barcelona esdevindrà el cap del
sistema feudal català
Societat caiguda a partir 1035 desmembració del califat de Còrdova desapareix la inferioritat militar dels comtats catalans davant l’exèrcit musulmà
Queden petits regnes de taifes (Lleida i Tortosa) comtes de Barcelona i Urgell negocien amb ells i els exigeixen el tribut
del per mantenir-se al territori – Paries --- amb aquest ingressos els comtes
reforcen el poder militar , edifiquen castells, milloren armament i
califat financen l’expansió cap a Occitània.

feudal comtes aprofiten feblesa militar dels musulmans per conquerir territoris a les taifes la frontera es mourà lentament, aconsegueixen
conquestes ( Tàrrega, Agramunt, Balaguer, Tarragona)
repoblen les terres amb pagesos i nobles dels
catalanes comtats de Barcelona i d’Urgell

S. XI

Paral·lelament a les conquestes catalanes, Aragó i Navarra també fan una expansió militar durant el S. XI-XII
conquesta
Alfons I el Bataller (rei d’Aragó i Navarra) conquereix la taifa de: Saragossa ---- sota el seu domini queda ( Eixea, Saragossa,
de la Tudela, Daroca...)
al morir sense descendència hi haurà crisis Navarra aprofita i es separa del regne d’Aragó
vall de L’Ebre
serà substituït per Ramir II tindrà una filla Peronella

Ramir II concertarà el matrimoni de la seva filla Peronella amb Ramon Berenguer IV (comte de Barcelona) Ramir II deixa
unió tot el control del regne a Ramon Berenguer IV
matrimonial
Formació

La unió entre Catalunya i Aragó va enfortir políticament al nou regne i es va fer més fort militarment.
S. XII es completa la conquesta de la Catalunya Nova (musulmana)
de conquesta
conquesta de Tortosa una vegada units els dos regnes i amb més força militar conquereixen els taifes de Lleida i Tortosa
de i conquereix també les Garrigues, Priorat, Siurana ( amb aquestes conquestes s’assoleix les fronteres de la
la Lleida Catalunya actual
la Les fronteres definitives d’Aragó quedaran fixades més tard amb unes negociacions durant el regnat de
Jaume I i Jaume II
corona Catalunya

Nova
d’Aragó
 Alfons II fill de Ramon Berenguer IV i Peronella serà el primer en ser comte de Barcelona i rei d’Aragó
Formació dinastia
Acabarà la reconquesta d’Aragó i fundarà la ciutat de Terol
de a Catalunya és conegut com Alfons I el Cast
catalanoaragonesa amb ell s’inicia la dinastia catalanoaragonesa Catalunya serà governada per Aragó fins els segle XV
la

corona
repoblament repoblen terres que havien estat deshabitades durant l’ocupació musulmana o havien estat conquerides posteriorment.
d’Aragó repoblament de la Catalunya Nova es fa al segle XIII
els lliuren terres a ordres militars i nobles que havien participat en la conquesta i també ordres religioses
per atreure pobladors els comtes atorgaran cartes de poblament – assegura als pagesos que s’instal·laven en aquelles terres que eren
lliures de determinades servituds senyorials. Es crearan noves
ciutats , moltes amb el nom de Vilanova
s’ofereix quedar-se a força nombre de jueus i musulmans.
- aumenta la producció agrícola -- a causa de progressos tècnics i més terres de conreu.
creixement S. XI --- millora les condicions de vida - Ferreries: ( terres pirinenques) fabriquen eines i armes
- millora el comerç interior gràcies a les millores de l'agricultura
- ciutats es consoliden com a centre d'intercanvis ( més artesans) --- portarà més població
expansió --- renaixement de la vida
econòmic urbana
Catalunya com a lloc de pas entre Al-Andalus i Europa feudal serà enclavament comercial estratègic --- musulmans aporten or a
Europa
i Europa porta esclaus, pells i
econòmica armes.
Barcelona començarà a establir relacions comercials amb altres ports de la Mediterrània
urbà
i
- L'impuls econòmic del segle XI permet una expansió política cap a Occitània s'inicia al 1069 amb la compra per part de Ramon
Expansió Berenguer I dels comtats de Rasés i Carcassona
política - El domini sobre les terres occitanes s'ampliarà en els següents anys amb drets sobre altres terres (Albi, Nimes ...)
- S'annexionen altres terres per motius d'herència (terres aportades per el matrimoni entre Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença)
- les noves terres influenciaran en la cultura dels comtats ( poesia trobadoresca)
occitana
Segle XIII el rei de França vol recuperar els seus territoris d'Occitània --- farà expedició militar contra els comtes d'Occitània ---
enfrontament excusa és que estan a favor de un grup religiós contrari a
la doctrina de l'església ( albigesos)
amb el Pere I rei de la corona d' Aragó --- lluitarà amb les comtes d'Occitània (vassalls seus) --- Batalla de Muret (1213) – guanyen els
rei de França comtes d'Occitània , Pere I mort en aquesta lluita.
expansió enfrontament Jaume I fill de Pere I --- renuncia a través del Tractat de Corbeil (1258) – a tots els seus drets sobre Occitània

econòmica amb el - així la corona d'Aragó es manté a l'altre costat dels Pirineus

i rei de França - tancada la possibilitat d'anar cap a Occitània la corona d'Aragó comença la seva expansió cap el sud de la península i la
Mediterrània

política

Durant el segle XI – XII als comptats catalans apareix l'art romànic (estil amb gran desenvolupament a la zona)

Art - torres de grans proporcions

- planta basilical (una sola nau)
- decoració externa amb arcs cecs tant nobles com clergues promouen la construcció de castells, esglésies i monestirs
romànic arquitectura - estengué tant en el pla feudal com en el rural ( Sant Vicenç de Cardona – església - ) ( Sant Pere de Rodes, Ripoll, Sant
Martí del Canigó , Sant Cugat del
Vallès ... -- monestirs)
a - més representativa Sant Climent i Santa Maria de Taüll

està directament relacionada amb l'arquitectura - era un complement decoratiu- la seva funció era didàctica ensenyar la Bíblia en imatges
Catalunya escultura - També important l'escultura en fusta policromada ( temes: majestats (Crist crucificat), marededéus i Crist a la creu)

pintura Catalunya té les mostres més riques de pintura i les més abundants tant en mural com en fusta
decoració pictòrica es feia a absis i els murs de les esglésies ( Pantocràtor i escenes de la vida de Jesús i la mare de Déu
- pintures de l'església de Taüll / Mestre de Pedret ( Sant Quirze, Esterri d' Aneu)