2020

Proves d’accés a la universitat

Física
Sèrie 1

Responeu a QUATRE dels vuit problemes següents. En el cas que respongueu a més problemes,
només es valoraran els quatre primers.
Cada problema val 2,5 punts.

P1) Freddie Mercury ha passat a la història com una de les millors veus del rock. La seva
màgica veu ha estat objecte de discussió i estudi, també per a la ciència. El biofísic
austríac Christian Herbst va estudiar la veu del cantant de Queen i va determinar
que Mercury era un baríton amb un registre vocal que anava del fa 2 (al voltant de
92,2 Hz) al sol 5 (al voltant de 784 Hz).

Font: https://queenphotos.wordpress.com.
a) Calculeu les longituds d’ona dels sons més greus i més aguts que Mercury podia
emetre.
[1,25 punts]
b) L’any 1985, Queen va actuar al festival Rock in Rio, en un concert que va aplegar
unes 350 000 persones. En un moment de molta emoció, els assistents van comen-
çar a cantar a cappella la famosa cançó Love of my life. Si cada assistent al concert
cantava amb una potència de 10–7 W, quin nivell d’intensitat sonora (en decibels)
es podia percebre a 1 km del concert? (A aquesta distància, podeu considerar que
el concert és una font puntual de so.)
[1,25 punts]

Dades: 
I0 = 10–12 W m–2.
La velocitat del so en l’aire és de 340 m s–1.
 P2) Durant una tempesta cau un llamp pel qual circula un corrent elèctric de 400 kA.
Suposeu que la intensitat del corrent del llamp és constant durant els 50 μs que dura.
a) Quina és la càrrega elèctrica total que ha transportat aquest llamp? Quin és el camp
magnètic que crea aquest corrent a una distància de 100 m?
[1,25 punts]
b) Quina força magnètica actua sobre una partícula carregada que es troba en repòs a
aquesta mateixa distància? Justifiqueu la resposta.
[1,25 punts]

μ0 = 4π × 10–7 T m A–1.
Dades: 
|e| = 1,602 × 10–19 C.
La intensitat del camp magnètic creat per un corrent rectilini és , en
què r és la distància al corrent.

P3) La sonda solar Parker (en anglès, Parker Solar Probe) és una nau espacial en òrbita al
voltant del Sol que té com a objectiu acostar-se molt a la superfície solar. La gràfica
següent mostra com varia la distància de la nau respecte al Sol al llarg dels primers
1 000 dies de missió i indica els instants A, B i C. Les unitats emprades per a mesurar la
distància a la superfície del Sol són radis solars, RS.

Font: http://parkersolarprobe.jhuapl.edu.
a) Observeu a la gràfica els moments de màxim acostament al Sol de cada òrbita i
determineu quantes voltes completes ha fet la nau al voltant del Sol en aquests
1 000 dies. Quant mesura l’eix major de l’òrbita entre els moments A i C? (Doneu el
resultat en radis solars.)
[1,25 punts]
b) Representeu esquemàticament el Sol i l’òrbita de la nau entre els moments A i C.
Indiqueu sobre el dibuix les posicions corresponents a A, B i C. Situeu la nau en la
posició B i dibuixeu en aquest instant els vectors velocitat i acceleració de la nau
(no cal calcular-ne els mòduls). En quina posició la velocitat de la nau és màxima?
Justifiqueu la resposta i indiqueu el principi físic en què us baseu.
[1,25 punts]

2
P4) Dues esferes iguals de 20 g de massa pengen cadascuna d’un fil de 50 cm de llarg, tal com
mostra la figura. Totes dues esferes tenen càrregues elèctriques iguals, però de signe con-
trari. A causa de l’atracció elèctrica que hi ha entre les esferes, els fils formen un angle de
15° amb la vertical. En aquesta configuració, la distància entre les esferes és de 10 cm.

a) Calculeu el mòdul de la força elèctrica entre les esferes i el valor de les seves càrre-
gues elèctriques.
[1,25 punts]
b) Si retiréssim la càrrega positiva, quin camp hauríem de crear al voltant de la càrrega
negativa perquè aquesta última no canviés de posició? Indiqueu-ne el mòdul i repre-
senteu esquemàticament la direcció i el sentit que tindria. Com hauria de ser aquest
camp si, en lloc de retirar la càrrega positiva, retiréssim la càrrega negativa?
[1,25 punts]

Dada:  .

Nota:  Suposeu que les dues càrregues són puntuals.

P5) El 146C es produeix a l’atmosfera per l’acció dels raigs còsmics. Aquest isòtop és inestable
i va decaient a 147N mitjançant un procés de desintegració β, amb un període de semi-
desintegració de 5 730 anys. La proporció de 14C respecte al 12C que hi ha a l’atmosfera és
constant al llarg del temps. Els éssers vius assimilen el CO2 de l’atmosfera sense distingir
si es tracta de 12C o de 14C, i ho fan en la proporció en què aquests isòtops es troben de
manera natural a l’atmosfera. Quan moren, els éssers deixen d’assimilar CO2 i, a partir
d’aquest moment, la quantitat de 14C va decaient.
a) Escriviu la reacció que correspon al decaïment del 14C a 14N. Incloeu-hi, si escau, els
antineutrins.
[1,25 punts]
b) Si una mostra d’una fusta utilitzada en un sarcòfag presenta una proporció de 146C
de només el 58 % respecte a la proporció que hi ha a l’atmosfera, trobeu quina és
l’antiguitat del sarcòfag.
[1,25 punts]

3
P6) El 1971 l’astronauta David Scott, de la missió Apollo 15, va fer l’experiment següent a la
superfície de la Lluna: en una mà hi tenia una ploma de falcó de 30 g de massa i a l’altra
mà hi tenia un martell d’alumini d’1,32 kg. Els va deixar anar alhora des de la mateixa
altura i va comprovar la predicció de Galileu segons la qual en caiguda lliure els dos
objectes havien d’arribar simultàniament a terra. Concretament, tots dos objectes van
trigar 1,1 s a recórrer els 100 cm que els separaven del terra.
a) A partir de l’experiment de David Scott, calculeu la intensitat del camp gravitatori a
la superfície de la Lluna i la massa de la Lluna.
[1,25 punts]
b) Calculeu el període orbital de la Lluna al voltant de la Terra.
[1,25 punts]

Dades: 
G = 6,67 × 10–11 N m2 kg–2.
MTerra = 5,98 × 1024 kg.
Distància Terra-Lluna = 3,84 × 108 m.
RLluna = 1,74 × 106 m.

P7) Dues càrregues elèctriques puntuals de –5,0 µC i 7,0 µC estan separades 10 cm l’una de
l’altra.
a) Calculeu el camp elèctric (mòdul, direcció i sentit) en un punt a 3,0 cm de la càrrega
negativa i a 7,0 cm de la càrrega positiva. Aquest punt pertany a la línia que uneix les
dues càrregues.
[1,25 punts]
b) Calculeu en quin punt de la línia que uneix les càrregues el potencial elèctric és nul.
[1,25 punts]

Dada:  .

P8) Per a obrir i tancar la porta del garatge, disposem d’una cèŀlula fotoelèctrica d’un material
alcalí que presenta una funció de treball d’1,20 eV. Sobre la superfície d’aquest material hi
fem incidir llum de diverses longituds d’ona: λ1 = 1,04 μm; λ2 = 0,6 μm; λ3 = 0,5 μm.
a) Quina freqüència i quina energia (en eV) tenen els fotons incidents en cada cas?
[1,25 punts]
b) Representeu en una gràfica l’energia cinètica màxima dels electrons arrencats del
fotocàtode en funció de l’energia dels fotons incidents (en eV). Hi ha electrons arren-
cats en tots els casos? Justifiqueu la resposta.
[1,25 punts]

Dades: 1 eV = 1,602 × 10–19 J.
c = 3,00 × 108 m s–1.
h = 6,63 × 10–34 J s.

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés