CONEIXEMENT I SOCIETAT 01 I ARTICLES

LA LLEI D’UNIVERSITATS DE CATALUNYA. UN MARC JURÍDIC

PROPI PER A LES UNIVERSITATS DEL SISTEMA UNIVERSITARI
CATALÀ
Roser Martí i Torres *

La Llei 1/2003, de 19 de febrer, d’universitats de Catalunya, és la primera Llei aprovada pel Parlament de Catalunya que d’una
manera general integra els diferents aspectes que conformen la matèria universitària. L’autora n’estudia el contingut i explica
com el legislador ha procurat recollir el sentit de la societat catalana i més concretament el de la comunitat acadèmica per dis-
senyar un model adequat a la realitat i a les necessitats de la universitat catalana.

L’article fa referència al concepte de sistema universitari, que aglutina les diferents universitats establertes a Catalunya i les
que en el futur siguin creades o reconegudes pel Parlament; explica la nova concepció de comunitat universitària que s’inte-
gra participativament a Europa, fent especial esment al model català de personal docent i investigador contractat per les uni-
versitats, i als instruments de mobilitat, cooperació i col·laboració interuniversitària; recorda la importància de l’acció dels estu-
diants i dels antics alumnes, i els espais de participació que la Llei crea per a tots ells, així com els seus drets i deures; fa
referència al català com a signe d’identitat pròpia de les universitats de Catalunya; explica l’evolució seguida per l’Agència
Catalana de Qualitat, que assoleix per aquesta Llei importants funcions sobre el professorat i la valoració de l’activitat acadèmi-
ca universitària i, finalment, assenyala les principals novetats en el Consell Interuniversitari de Catalunya, principal òrgan de
coordinació universitària, i en la composició dels consells socials, per tal que puguin continuar exercint la important tasca de
representació de la societat en la universitat.

* Roser Martí i Torres és advocada de la Generalitat de Catalunya. Com a advocada en cap del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació
que actualment és, ha intervingut activament en la redacció de l’avantprojecte d’aquesta Llei.

36
 LA LLEI D’UNIVERSITATS DE CATALUNYA. UN MARC JURÍDIC PROPI
PER A LES UNIVERSITATS DEL SISTEMA UNIVERSITARI CATALÀ

Sumari

1. La Llei 1/2003, de 19 de febrer, d’universitats de Catalunya. El ple exercici de la competència de la Generalitat i

l’autonomia universitària.
1.1. El moviment universitari català. Una aposta per la democràcia i el progrés.
1.2. El repartiment trifront de competències en matèria d’universitats.

2. El sistema universitari de Catalunya com a eix vertebrador de la Llei d’universitats de Catalunya.

2.1. Les universitats que integren el sistema universitari de Catalunya.
2.2. Els objectius del sistema universitari de Catalunya. La missió de l’activitat de docència, recerca i estudi.
2.3. Els centres i les estructures de docència i de recerca universitària.

3. La comunitat universitària de Catalunya.

3.1. El personal docent i investigador de les universitats.
3.2. Les categories de personal docent i investigador contractat per les universitats de Catalunya.
3.3. Les característiques del model català de professorat universitari.
3.4. L’abast de la regulació autonòmica sobre el personal acadèmic de recerca. Els investigadors propis i vinculats.
3.5. Els estudiants del sistema universitari de Catalunya. L’accés a la universitat.
3.6. Els drets i els deures dels estudiants universitaris.
3.7. La política de beques i ajuts als estudis universitaris.

4. L’espai europeu d’educació superior i el foment de la mobilitat com a objectius del sistema universitari de Catalunya.

5. L’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya. L’avaluació, l’acreditació i la certificació.

6. La coordinació universitària i la participació de la societat a la universitat.

7. La Llei d’universitats de Catalunya, un marc jurídic per desenvolupar, interpretar i aplicar.

37
 CONEIXEMENT I SOCIETAT 01 I ARTICLES

“La
“Lacatalanitat dede
catalanitat la la
universitat i de
universitat la la
i de cultura, més
cultura, que
més enen
que sin- competència plena en “la regulació i l’administració de
gularitzar-se, ha de ha
singularitzar-se, consistir en aportar
de consistir enelaportar
nostre esforç i l’es-
el nostre l’ensenyament en tota la seva extensió, nivells i graus,
perit del nostre
esforç poble
i l’esperit delalnostre
patrimoni
poble espiritual de la humanitat”.
al patrimoni espiritual modalitats i especialitats, en l’àmbit de les seves com-
de la humanitat”.
Projecte d’Estatut d’Autonomia de la Universitat Catalana, petències, sens perjudici d’allò que disposen l’article
Projecte d’Estatut d’Autonomia de la Universitat Catalana,
1918. 27 de la Constitució i les lleis orgàniques que, con-
1918. forme a l’apartat primer de l’article 81 d’aquella, el
desenvolupin, de les facultats que atribueix a l’Estat el
1. La Llei 1/2003, de 19 de febrer, d’uni- número 30, de l’apartat 1, de l’article 149 de la Cons-
versitats de Catalunya. El ple exercici titució, i de l’alta inspecció necessària per al seu com-
de les competències de la Generalitat pliment i la seva garantia”.
i l’autonomia universitària
La redacció donada a l’article 15 EAC, en referir-se a
El Ple del Parlament de Catalunya ha aprovat la Llei la competència plena de la Generalitat en ensenya-
1/2003, de 19 de febrer, d’universitats de Catalunya ment, ha quedat singularitzada i, per tant, diferencia-
(LUC), que ha estat publicada al DOGC núm. 3826, de da de la competència exclusiva que se li reconeix als
20 de febrer de 2003. La Llei consta d’un preàmbul, articles 9 i 12 EAC. Ha quedat també distingida de la
cent seixanta-cinc articles, dotze disposicions addi- de desenvolupament legislatiu i execució que corres-
cionals, set disposicions transitòries, una disposició pon exercir a la Generalitat en els títols sistematitzats
derogatòria i tres disposicions finals. a l’article 10 EAC i, òbviament, abasta camps més
extensos que la competència de mera execució de la
legislació de l’Estat, en aquelles matèries recollides a
l’article 11 EAC. La competència plena no s’atribueix
La Llei 1/2003 és la primera llei aprovada a la Generalitat en cap altre àmbit.
pel Parlament de Catalunya que d’una ma-
És interessant recordar que el Projecte d’Estatut de
nera general integra els diferents aspectes Sau, que va aprovar l’Assemblea de Parlamentaris de
que conformen la matèria universitària. Catalunya, atribuïa inicialment la competència exclusi-
va a la Generalitat en matèria d’ensenyament 1. En la
redacció finalment aprovada, i després d’un interessant
debat en la sessió del dia 13 d’agost de 1978 2, la
La Llei 1/2003 és la primera llei aprovada pel Par- competència exclusiva que inicialment s’atribuïa a la
lament de Catalunya que d’una manera general inte- Generalitat, passava a ser definida com a competència
gra els diferents aspectes que conformen la matèria plena, tal com està actualment recollida a l’article 15
universitària. La capacitat de legislar sobre les univer- EAC, tot i tractar-se d’una expressió que mai no havia
sitats emana de l’article 15 de l’Estatut d’Autonomia estat utilitzada abans ni a la Constitució, ni a l’Estatut,
de Catalunya (EAC), que reconeix a la Generalitat la i sense precedents en la doctrina d’aquell moment.

1
En la redacció de l’Avantprojecte d’Estatut d’Autonomia de Catalunya al seu article 16, i fins i tot abans, en la primera redacció donada per la comissió dels vint,
s’atribuïa la competència exclusiva en matèria d’ensenyament a la Generalitat de Catalunya.
2
Debat de la Comissió Constitucional - Delegació de l’Assemblea de Parlamentaris de Catalunya, produït amb motiu del canvi en la redacció que l’Assemblea de
Parlamentaris Catalans havia proposat a l’article relatiu a l’ensenyament.

38

Aquest primer fet característic del tractament estatu-
tari que rep l’ensenyament i també l’expressa remis-
sió que l’àmplia redacció de l’article 15 de l’Estatut fa
a la Constitució Espanyola, en concret a l’article 27
–que reconeix el dret fonamental a l’educació i la lli-
bertat d’ensenyament– i a l’article 81 –que ordena el
desenvolupament dels drets fonamentals i les llibertats
públiques mitjançant lleis orgàniques– fan que la defi-
nició dels límits de la competència plena en ensenya-
ment esdevingui una qüestió complexa. Conceptual-
ment, aquesta competència s’ha demostrat canviant,
evolutiva, a vegades d’ampli espectre i a voltes molt
limitada, segons la regulació continguda en les dife-
rents lleis orgàniques, que s’han anat succeint 3, i
segons anava quedant definida en la nombrosa doc-
trina del Tribunal Constitucional, fruit de l’alta conflicti-
vitat competencial generada de resultes de les matei-
xes lleis i del seu desplegament reglamentari. A la fi,
però, la competència plena s’ha anat apropant pro-
gressivament a la de desenvolupament legislatiu i exe-
cució, més que no pas a cap altre tipus de com-
petència estatutàriament reconeguda a la Generalitat.
L’àmbit propi de l’educació i en concret el de l’en-
senyament com a conjunt de sistemes i mètodes
emprats per instruir i educar i, per tant, també per fer
efectiu el dret a l’educació, ha estat històricament
objecte d’especial interès. L’enorme importància del
model educatiu que regula i aplica una societat, que
incideix molt significativament en la seva pròpia es-
tructura i l’evolució social, cultural, política i econòmi-
ca, és el motiu principal pel qual la matèria educativa
esdevé un dels esculls més importants i un dels ele-
ments de més gran controvèrsia en la configuració i
l’aprovació dels textos constitucionals. És per això
que els articles dedicats a l’ensenyament presenten
3
Llei orgànica 5/1980, de 19 de juny, de l’estatut dels centres escolars; Llei orgànica 11/1983, de 25 d’agost, de reforma universitària; Llei orgànica 8/1985, de 3
de juliol, reguladora del dret a l’educació; Llei orgànica 1/1990, de 3 d’octubre, d’ordenació general del sistema educatiu; Llei orgànica 9/1995, de 20 de novem-
bre, de participació, avaluació i govern dels centres docents, i les més recentment aprovades Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’universitats i Llei orgàni-
ca 10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de l’educació.
39
LA LLEI D’UNIVERSITATS DE CATALUNYA. UN MARC JURÍDIC PROPI
PER A LES UNIVERSITATS DEL SISTEMA UNIVERSITARI CATALÀ
un elevat nombre d’intervencions, de propostes i d’es-
menes, que recullen les diverses tendències i ideolo-
gies, tal com va succeir en els debats relatius a l’arti-
cle 27 de la Constitució Espanyola i també de l’article
15 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i, com no
podia ser d’altra manera, en les llargues sessions de
tramitació i aprovació de les lleis orgàniques sectorials
en la matèria, l’exponent més recent de les quals són
la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’univer-
sitats i la Llei orgànica 10/2002, de 23 de desembre,
de qualitat de l’educació.
En aquest context, és comprensible que l’evolució
que ha seguit la interpretació i el desplegament de
l’article 15 EAC no hagi estat sempre inequívoc, pací-
fic o estable, sinó en constant evolució, i en alguns
moments la seva aplicació s’ha trobat greument con-
dicionada i sotmesa a l’acció estatal. Hem de recor-
dar que, en una etapa de màxima restricció de les
competències normatives de les comunitats autòno-
mes, en virtut de la Sentència del Tribunal Constitu-
cional 5/1981, dictada en resolució d’un recurs d’in-
constitucionalitat sobre la Llei orgànica 5/1980, de 19
de juny, de l’Estatut dels Centres Escolars (LOECE),
que va ser impugnada pels grups parlamentaris So-
cialista, Socialistes de Catalunya i Socialistes Bas-
cos, i també de la Sentència 77/1985, emesa pel Tri-
bunal Constitucional en resolució del recurs previ
d’inconstitucionalitat interposat per part de la Coalició
Democràtica amb motiu de l’aprovació del projecte
definitiu de la Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol, re-
guladora del dret a l’educació (LODE), les comunitats
autònomes van veure significativament reduït l’abast
de les seves competències de regulació normativa,
de manera que, a la pràctica, perdien tota possibilitat
de legislar sobre una gran part de les submatèries que
CONEIXEMENT I SOCIETAT 01 I ARTICLES
integren la competència en ensenyament, en haver
acceptat el Tribunal Constitucional que la competèn-
cia estatal per dictar normes bàsiques de desplega-
ment de l’article 27 CE, habilitava l’Estat per aprovar
normes reglamentàries d’obligat compliment per a les
comunitats autònomes i no modificables per aquestes.
D’aquesta manera, quedava reduït el camp normatiu
d’impuls autonòmic a l’aprovació de mers reglaments
de desplegament de la normativa bàsica estatal.
Fou posteriorment, en la Sentència 137/1986, dictada
de resultes de la impugnació per part de l’Estat de la
Llei del Parlament Basc 15/1983, de 27 de juliol, per
la qual es va crear l’Euskal Ikastolen Erakundea, que el
Tribunal Constitucional va modificar substantivament
la seva doctrina anterior en reconèixer la competència
de la comunitat autònoma per legislar, i la sentència
esmentada va esdevenir un dels màxims referents per
al reconeixement i la conformació de les competències
normatives de les comunitats autònomes. Va quedar de-
finit el concepte de norma bàsica com a línia general o
criteri essencial que, per tant, es contradiu amb la re-
gulació pròpia d’un reglament que és la concreció de
l’àmbit regulat. El Tribunal va reclamar una expressa
col·laboració entre la llei orgànica i l’ordinària per pro-
cedir a l’ordenació de la matèria educativa, i va obrir
definitivament les portes a la legislació autonòmica.
Una vegada superada l’inicial dissertació doctrinal
respecte a l’abast efectiu de les competències legis-
latives autonòmiques, i consolidada la interpretació
que la competència plena permet a la Generalitat
adoptar per llei del seu Parlament, polítiques especí-
fiques en matèria d’ensenyament dins del marc de la
Constitució i de tot el bloc de constitucionalitat apli-
cable a la matèria, la comunitat universitària de Cata-
lunya ha reclamat insistentment una llei d’universitats
4
Efectuat mitjançant el Reial decret 305/1985, de 6 de febrer, sobre traspàs de serveis de l’Administració de l’Estat a la Generalitat de Catalunya en matèria d’u-
niversitats (BOE núm. 62, de 13 de març de 1985).
40
pròpia. Aquesta reclamació efectuada ja des de l’apro-
vació de l’Estatut d’Autonomia, però més especial-
ment des de l’efectivitat del traspàs de serveis de
l’Administració de l’Estat a la Generalitat en matèria
d’universitats 4, s’ha fet sentir amb més força cada
vegada que el Parlament ha aprovat una llei sectorial
universitària.
La LUC neix, per tant, fruit d’una llarga demanda de
les institucions catalanes, dels diferents estaments de
la comunitat universitària i de la societat en general.
Per primera vegada, la universitat catalana compta
amb una llei pròpia, que recull els eixos d’un model
adaptat a les necessitats i característiques de les
nostres universitats. Fins ara només s’havien aprovat
lleis sectorials en aspectes concrets, com són la Llei
26/1984, de 19 de desembre, de coordinació univer-
sitària i de creació dels consells socials, i molt des-
prés, les lleis 15/1998, de 28 de desembre, del Con-
sell Interuniversitari de Catalunya i 16/1998, de 28 de
desembre, dels consells socials de les universitats
públiques de Catalunya. Totes aquestes lleis han estat
en bona part conformadores de l’actual entramat de
coordinació, cooperació i participació entre les univer-
sitats, la societat i l’administració educativa, que la
nova llei respecta i reforça.
La LUC s’haurà de desenvolupar, interpretar i aplicar
amb un escrupolós respecte a l’autonomia univer-
sitària, reconeguda a l’article 27.10 CE, i que el Tri-
bunal Constitucional ha vinculat estretament a la lli-
bertat acadèmica i, per tant, a la llibertat de docència,
recerca i estudi.
La llei catalana situa com a principi informador de tots
els seus preceptes el ple reconeixement de l’autono-
mia universitària reconegut constitucionalment, la qual

cosa comporta que cada universitat és dipositària de
l’interès general de l’educació superior, que assumeix
la plena llibertat d’organització i funcionament, amb
capacitat d’autogovern, i que compleix el deure de re-
tre comptes davant la societat, en els termes previstos
a la llei 5.
1.1. El moviment universitari català. Una aposta
per la democràcia i el progrés
El preàmbul de la LUC recull noms i fets que han mar-
cat la història de Catalunya i de la seva universitat i està
referit al sistema universitari català, que constitueix
una realitat amb segles d’història, tal com s’expressa
en una ressenya històrica força extensa. La universitat
catalana es va encetar amb l’Estudi General de Lleida,
que va ser creat pel rei Jaume I l’any 1300, orientat pel
principi d’autonomia universitària i d’universalitat del
saber. Posteriorment, entre els anys 1533 i 1645 es
van posar, també, en funcionament estudis generals o
universitats a Barcelona, Girona, Tarragona, Vic,
Solsona i Tortosa. Les universitats històriques, però,
van ser clausurades l’any 1714, bé que es va mantenir
a partir de mitjans del segle XVIII una activitat educati-
va d’esperit modern i pràctic gràcies a l’acció de la
Junta de Comerç a la ciutat de Barcelona. La restau-
ració de la Universitat de Barcelona, l’any 1837, va
suposar un avenç important en l’impuls universitari i va
contribuir a l’aparició d’intel·lectuals i professors
reconeguts per la seva excel·lència en les diverses
branques del saber, d’entre els quals el preàmbul de la
Llei anomena per significar-los: Milà i Fontanals, Duran
i Bas, Ramon y Cajal i August Pi i Sunyer.
En la part introductòria de la Llei es fa reconeixement
de la important tasca de l’Institut d’Estudis Catalans,
que des de la seva fundació ha suposat un impuls a
5
La STC 26/1987, va analitzar l’abast i la conceptualització de l’autonomia universitària, posteriorment recollida en altres sentències. La configuració de l’autono-
mia universitària com a dret fonamental o com a garantia institucional va quedar resolta pel Tribunal en el sentit que tot i tractar-se d’un dret fonamental, no existeix
una separació taxativa i total entre les dues consideracions, sinó que freqüentment els drets fonamentals reconeguts a la Constitució constitueixen també garanties
institucionals.
41
LA LLEI D’UNIVERSITATS DE CATALUNYA. UN MARC JURÍDIC PROPI
PER A LES UNIVERSITATS DEL SISTEMA UNIVERSITARI CATALÀ
La LUC neix, per tant, fruit d’una llarga
demanda de les institucions catalanes, dels
diferents estaments de la comunitat univer-
sitària i de la societat en general.
l’ensenyament superior i la recerca a Catalunya i sobre
Catalunya. S’esmenta expressament la reforma inter-
na universitària, des de la mateixa Universitat; movi-
ment que va ser a la vegada un redreçament del cata-
lanisme polític, generador d’uns ideals que van quedar
reflectits en les celebracions dels Congressos Uni-
versitaris de Catalunya dels anys 1903 i 1918, i que
des de llavors han format part del patrimoni universi-
tari català, i han assentat els eixos de la bona pràctica
universitària en els principis d’autonomia, llibertat de
càtedra, renovació pedagògica, qualitat universitària i
compromís social i cultural amb la societat catalana.
També s’ha significat al preàmbul el pas endavant que
va comportar la creació de la Universitat Autònoma de
Barcelona en la nova concepció d’universitat moder-
na, amb rectors com Jaume Serra Hunter o Pere
Bosch i Gimpera, i que durant la presidència del Pa-
tronat per Pompeu Fabra va promulgar un estatut
d’autonomia propi, l’any 1933, que va ser vigent, amb
interrupcions, fins a l’any 1939, i del qual s’ha desta-
cat la regulació de professors no pertanyents als cos-
sos de funcionaris estatals –que la LUC recupera com
una de les seves principals novetats– la incorporació
dels estudiants als òrgans de govern i la renovació
dels plans d’estudis.
El paper fonamental de les universitats en l’etapa de
dictadura franquista, com a espai de reivindicació
 CONEIXEMENT I SOCIETAT 01 I ARTICLES
democràtica i pacífica de les llibertats i d’afirmació de
les funcions socials, també ha merescut un esment
especial al preàmbul, que recull la importància de l’ac-
tivitat del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la
Universitat de Barcelona, amb els fets de la caputxi-
nada, al convent de Sarrià, en què es va presentar el
“Manifest per a una universitat democràtica” i, poste-
riorment, el “Manifest de Bellaterra del 1975”, docu-
ments que van assentar les bases de la renovació uni-
versitària i van contribuir a la transició política i social
del país cap a la democràcia. Cal destacar, l’any 1978,
la celebració del III Congrés Universitari Català amb la
voluntat de cercar una alternativa política i università-
ria en el marc de la nova democràcia. També aquest
mateix any es va constituir el Consell Interuniversitari
de Catalunya, com a òrgan de coordinació impulsat
per les universitats, amb la participació de la Gene-
ralitat, que va esdevenir un fòrum de reflexió obert i
permanent, i que des de llavors no ha deixat de ser un
element clau de coordinació en el sistema universitari
català.
La Llei recull la llarga tradició universitària
del nostre país i destaca el canvi substantiu
que ha comportat la progressiva consolidació
de l’actual sistema universitari català.
La Llei recull, per tant, al seu preàmbul, la llarga tra-
dició universitària del nostre país, i destaca el canvi
substantiu que ha comportat la progressiva consoli-
dació de l’actual sistema universitari català, científic i
democràtic, i també l’extensió territorial, gràcies a la
creació i el reconeixement d’universitats d’àmplia dis-
tribució en el territori, que han contribuït significa-
tivament a dinamitzar les comarques i els municipis
en els quals tenen la seva seu i els seus centres.
42
Cal destacar, també, la important iniciativa que va re-
presentar el reconeixement de la Universitat Oberta de
Catalunya (UOC), que ofereix ensenyaments no pre-
sencials, amb les màximes garanties de qualitat di-
dàctica i amb la millor tecnologia, i que s’ha convertit
en un referent internacional. Així mateix, les universi-
tats catalanes han aprofundit les seves relacions amb
les altres universitats de parla catalana, mitjançant la
Xarxa d’Universitats Institut Joan Lluís Vives. La LUC
és hereva de la dilatada i extensa tradició universitària,
reivindica el catalanisme polític com a inspiració per a
la creació d’un marc propi d’ensenyament superior i
vol contribuir a la construcció d’un sistema universitari
universalista i particularment europeista, impulsant les
aportacions que la universitat catalana pot fer en el
conjunt de l’experiència universitària.
El preàmbul recull el moviment generat des de l’any
1984 amb l’aprovació de la Llei 26/1984, de coordi-
nació universitària, que va crear els consells socials
i va adaptar a la nova situació el Consell Interuni-
versitari, que estava en funcionament des de l’any
1978, i que complia en aquesta primera etapa una
important tasca de coordinació universitària, en un
moment que la Generalitat encara no tenia compe-
tències efectives en matèria d’ensenyament. La Llei
ha volgut incorporar, amb les adaptacions ne-
cessàries, la regulació catalana vigent des de l’apro-
vació de les lleis 15/1998 i 16/1998, del Consell
Interuniversitari de Catalunya i dels consells socials,
respectivament, continuant la progressió en el debat
permanentment obert a Catalunya respecte del model
d’universitat a seguir, no exempt de controvèrsia en
aspectes tan importants com els relatius a quin ha
de ser el paper i la representació de la societat a la
universitat.
El preàmbul, finalment, emmarca la Llei en el referent
de la concepció d’universitat democràtica, una vega-
da trencat el centralisme de la universitat espanyola
amb l’aprovació de la Constitució de 1978, que recull

expressament l’autonomia universitària al punt 10, de
l’article 27, i parteix de l’arrelament del model univer-
sitari que va dissenyar l’anterior Llei orgànica 11/1983,
de 25 d’agost, de reforma universitària (LRU), que va
considerar que la universitat no era patrimoni exclusiu
dels membres de la comunitat universitària, sinó un
servei públic dedicat als interessos generals de tota la
societat.
Fins ara, però, Catalunya no ha tingut un marc jurídic
bàsic prou ampli com per emprendre una regulació
que, entre d’altres qüestions, faci possible una política
de professorat pròpia, que de sempre ha estat con-
siderada una qüestió essencial. Ara, tot i les limita-
cions que conté, la Llei orgànica 6/2001, de 21 de
desembre, d’universitats, ha reconegut competència
a les comunitats autònomes per regular el règim jurí-
dic del professorat contractat laboralment per les
universitats 6.
En aquest context històric i jurídic, i amb la clara vo-
luntat de donar un nou impuls a les universitats del
segle XXI, la Llei aposta per Europa, i és per això que
en els seus primers articles fa palès que té per ob-
jecte l’ordenació del sistema universitari de Catalunya,
en el marc de l’espai europeu d’ensenyament supe-
rior. Aquesta declaració primera i essencial es concre-
ta en uns principis informadors destacats pel legis-
lador, que estan presents al llarg de la Llei, i que
resumidament són:
a) El ple reconeixement a l’autonomia universitària.
b) La universalitat del saber i del mètode científic.
c) El foment de la recerca, el desenvolupament i la
innovació tecnològica.
d) La millora de la qualitat de la docència i la contribu-
ció a l’aprenentatge al llarg de la vida.
6
La regulació del personal docent i investigador contractat va ser una de les qüestions més discutides i reclamades per la Generalitat i l’eix central de les negocia-
cions bilaterals amb l’Estat sobre la LOU.
43
LA LLEI D’UNIVERSITATS DE CATALUNYA. UN MARC JURÍDIC PROPI
PER A LES UNIVERSITATS DEL SISTEMA UNIVERSITARI CATALÀ
e) El foment i l’avaluació de la qualitat global.
f) La participació i el compromís amb la societat.
g) Una coordinació universitària que respecti la diver-
sitat i l’equilibri territorial i que avanci en la plena
integració de les universitats en l’espai europeu
d’educació superior.
h) El principi d’igualtat d’oportunitats en l’accés i la
permanència en la universitat.
i) La coordinació d’accions amb la finalitat d’assolir la
plena integració i promoció de les universitats de
Catalunya a Europa i al món.
1.2. El repartiment trifront de competències
en matèria d’universitats
El sistema de repartiment de competències, que per-
toca exercir a tres instàncies diferents, l’Estat, la Ge-
neralitat i les universitats, exigeix una singularització i
a la vegada una intervenció de totes tres instàncies en
els diferents espais normatius i d’execució en matèria
universitària, cadascuna d’acord amb l’abast efectiu
de la seva pròpia competència. D’aquesta manera
queden superposats:
a) L’autonomia universitària, constitucionalment reco-
neguda i de configuració legal.
b) L’exercici de les competències que la Constitució
atribueix amb caràcter exclusiu a l’Estat en els
apartats 18 i 30 del primer punt de l’article 149, en
connexió amb l’article 27, que li encomanen vetllar
per la igualtat de tots en l’exercici del dret a l’edu-
cació, establir les bases del règim jurídic, i regular
les condicions d’obtenció, expedició i homologació
dels títols acadèmics i professionals.
c) L’exercici de les competències de la Generalitat
reconegudes als articles 15 i 9.7 del seu Estatut
d’Autonomia.
 CONEIXEMENT I SOCIETAT 01 I ARTICLES
La dificultat que suposa la constant redefinició d’es-
pais en una competència compartida a tres bandes
i la concepció expansiva i centralista de l’Estat a
l’hora de definir les bases en matèria educativa, ha
generat un volum important de recursos i conflictes
constitucionals relatius a les universitats, molts dels
quals ja han estat resolts pel Tribunal Consti-
tucional, des de l’aprovació de la LRU, que fou
revisada en la Sentència 26/1987, de 27 de febrer 7.
Caldrà, però, esperar la resolució de la també nom-
brosa conflictivitat que s’està produint amb motiu
de l’aprovació i el desenvolupament de la LOU, que
de ben segur marcarà una nova etapa en la doctri-
na constitucional aplicable a les universitats del
segle XXI.
La Llei catalana ha procurat fer una inter-
pretació àmplia de les competències de la
Generalitat en regular aspectes tan impor-
tants com el professorat universitari o els
investigadors.
És en aquest marc legal i doctrinal que la Llei catalana
ha procurat fer una àmplia interpretació de les compe-
tències de la Generalitat en regular aspectes tan
importants com el professorat universitari o els inves-
tigadors, i també en l’adaptació jurídica de l’Agència
per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya,
en atribuir-li importants funcions sobre les universitats
i especialment sobre el personal docent i investigador
contractat.
7
També els reglaments dictats per l’Estat han generat sentències de gran interès, per part del Tribunal Constitucional (SSTC 162/1987, 146/1989, 235/1991,
82/1994, 131/1996 i 188/2001, entre d’altres). Finalment cal destacar la presentació de diversos recursos d’inconstitucionalitat contra alguns dels preceptes de
la polèmica LOU amb motiu de la seva aprovació (BOE núm. 112, de 10 de maig de 2002).
44
2. El sistema universitari de Catalunya
com a eix vertebrador de la Llei d’uni-
versitats de Catalunya
El concepte de sistema universitari emprat a la Llei per-
met identificar en el seu conjunt el model català, singu-
laritzant-lo respecte d’altres sistemes universitaris de
caràcter estatal o autonòmic. El sentit de globalitat,
integrador de les diverses universitats que el conformen
i a la vegada diferenciador de la resta, fa possible una
ordenació que, en els seus trets essencials, és de comú
aplicació a les universitats catalanes. Aquesta unitat de
tractament, que dóna força al model com a tal, no ha
d’afectar ni desvirtuar l’autonomia universitària, que és
predicable de cada universitat, i així ha quedat manifes-
tat a l’article 4, lletra a), de la LUC. Les universitats del
sistema poden optar per l’especialització i potenciar els
seus trets diferenciadors, en l’exercici de la seva
autonomia i de la seva pròpia política universitària, i és
en la valoració de la diversitat del sistema, que la Llei ha
considerat que la programació universitària s’ha de
basar en l’especialització i diversificació, en un context
de cooperació interuniversitària, i que, d’acord amb
l’article 116, aquest ha de ser un criteri a seguir en la
seva elaboració. El Tribunal Constitucional ha declarat
que l’autonomia universitària correspon a cada univer-
sitat en concret i no al seu conjunt, segons es desprèn
del tenor literal de l’article 27.10 CE, i és per això que
cadascuna pot adoptar les decisions que consideri
adequades, que no han de ser necessàriament coinci-
dents amb les adoptades per altres universitats.
2.1. Les universitats que integren el sistema uni-
versitari de Catalunya
La Llei declara de manera explícita que el sistema uni-
versitari de Catalunya està compost per les universitats
 LA LLEI D’UNIVERSITATS DE CATALUNYA. UN MARC JURÍDIC PROPI
PER A LES UNIVERSITATS DEL SISTEMA UNIVERSITARI CATALÀ

actualment establertes a Catalunya, siguin de caràcter
públic o privat, que es relacionen a l’article 2, i que són
les universitats de Barcelona, Autònoma de Barcelona,
Politècnica de Catalunya, Pompeu Fabra, de Lleida,
de Girona, Rovira i Virgili, Ramon Llull, Oberta de
Catalunya, de Vic, i Internacional de Catalunya, i
també que quedaran integrades al sistema universitari
de Catalunya les universitats que en el futur puguin ser
creades o reconegudes pel Parlament.
Amb aquesta declaració es defineix el contingut del
sistema universitari de manera que no inclou:
a) La Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED),
universitat estatal que imparteix ensenyament univer-
sitari a distància en tot el territori espanyol.
b) La Universitat Internacional Menéndez Pelayo, or-
ganisme autònom adscrit al Ministeri d’Educació,
Cultura i Esports, que fonamentalment organitza
ensenyaments de tercer cicle.
c) Les universitats que es puguin establir a Catalunya a
iniciativa de l’Església Catòlica que, segons preveu la
disposició addicional quarta de la LOU, no requeriran
una llei del Parlament per al seu reconeixement.
d) Les universitats que puguin ser creades o re-
conegudes en aplicació d’allò que estableix l’ar-
ticle 4 de la LOU, a la lletra b), per llei de les Corts
Generals, a proposta del Govern, d’acord amb el
Consell de Govern de la Comunitat Autònoma en
l’àmbit territorial de la qual s’hagin d’establir.
Efectivament, l’article 4 de la LOU permet que el Go-
vern de l’Estat impulsi universitats en tot el territori, i
tot i que aquest article ha estat desaprovat jurídi-
cament, com consta en l’expedient de tramitació de
l’avantprojecte, s’ha mantingut inalterat fins a la seva
aprovació 8. La disposició addicional primera de la
LOU reserva a les Corts Generals i al Govern de l’Estat
les competències que la Llei atribueix, respectivament
a l’Assemblea Legislativa i al Consell de Govern de les
Comunitats Autònomes, quant a les universitats crea-
des o reconegudes per llei de les Corts Generals,
d’acord amb allò establert a l’article 4, i en atenció a
les especials característiques i a l’àmbit de la seva
activitat, a la UNED i a la Universitat Menéndez Pelayo.
El concepte de sistema universitari emprat a
la Llei permet identificar en el seu conjunt el
model català, singularitzant-lo.
La Llei 1/2003 ha volgut reconèixer al Parlament el
protagonisme que li correspon amb relació a les noves
universitats que s’estableixin a Catalunya, i és per això
que l’article 101.2 determina que per a la creació o el
reconeixement de les universitats a les quals fa
esment l’article 4.1, b) de la LOU, l’acord del Govern
de la Generalitat ha de comptar amb la ratificació del

8
Aquesta competència reservada a l’Estat, a l’article 4 de la LOU, podria ser considerada inconstitucional, entre d’altres, per les raons següents:
a) La creació i el reconeixement d’universitats constitueix un acte d’execució, que com a tal, en virtut de la distribució competencial en la matèria hauria de corres-
pondre a les comunitats autònomes, les quals han rebut i assumit en la seva totalitat els traspassos en matèria d’universitats.
b)Les competències són indisponibles tal com reiteradament ha declarat el Tribunal Constitucional i, per tant, no és suficient l’exigència de l’acord previ de la
comunitat autònoma corresponent.
c) L’Estat té competències de regulació en matèria de títols oficials i de promulgació de normes bàsiques en desenvolupament de l’article 27 CE (article 149.1.30
CE), cap dels quals incideix directament en aquesta qüestió.
d)La LRU que preveia aquesta mateixa possibilitat a la disposició final segona, atribuïa la competència a l’Estat per garantir el dret a l’educació, exclusivament
mentre no tingués lloc l’assumpció de competències per les comunitats autònomes.
Existeix un anterior pronunciament del Tribunal Constitucional sobre aquesta qüestió, amb motiu d’un recurs d’inconstitucionalitat per part del País Basc, per con-
siderar que vulneraven les seves competències plenes en educació. El Tribunal va manifestar que aquesta potestat reservada a l’Estat no excloïa la que corres-
ponia a la comunitat autònoma, en virtut del seu Estatut d’Autonomia. Tot i això, i tenint en consideració que la doctrina constitucional és canviant, l’article 4.1 b)
i disposició addicional primera de la LOU han estat sotmesos novament a la revisió del Tribunal Constitucional per diferents recursos d’inconstitucionalitat contra
aquesta Llei.

45
 CONEIXEMENT I SOCIETAT 01 I ARTICLES
Parlament. D’aquesta manera la Llei catalana retorna
al Parlament la capacitat de decidir en darrer terme
sobre les universitats de Catalunya, encara que la
LOU, seguint mimèticament la LRU, hagi continuat
reservant a llei de les Corts Generals la seva creació o
el reconeixement. L’aplicació d’aquest article, si arriba
el cas, serà de ben cert objecte de debat i d’especial
atenció.
L’exercici de la docència té com a missió as-
segurar una formació universitària de quali-
tat, mitjançant una competència professional
reconeguda i una metodologia docent inno-
vadora i eficaç.
2.2. Els objectius del sistema universitari de
Catalunya. La missió de l’activitat de docència,
de recerca i d’estudi
La Llei 1/2003 preveu els objectius fonamentals que
han de ser respectats i procurats per totes les univer-
sitats del sistema universitari de Catalunya, objectius
que, a més, singularitzen i adapten les funcions prò-
pies de la institució universitària al nostre sistema:
a) La creació, transmissió i difusió de la cultura i dels
coneixements científics, humanístics, tècnics i pro-
fessionals, així com la preparació per a l’exercici
professional.
b) El foment del pensament crític i de la cultura de la
llibertat i el pluralisme, i la transmissió dels valors
cívics i socials propis d’una societat democràtica.
c) L’enriquiment del patrimoni intel·lectual, cultural i
9
Brussel·les, 21.11.2001 COM (2001) 681 final.
46
científic de Catalunya amb l’objectiu del progrés
general, social i econòmic i el seu desenvolupa-
ment sostenible.
d) La incorporació de la llengua catalana a tots els
àmbits del coneixement i la contribució al procés
de normalització de l’ús científic, cultural i social del
català.
Aquests objectius, aplicats a l’activitat acadèmica,
han quedat reflectits als articles 7, 18 i 20 de la Llei.
Així, es declara que els estudis programats a les
universitats tenen com a missió la formació cívica,
científica, humanística, tècnica i professional dels
estudiants, que han de contribuir al desenvolupament
de la personalitat de cada persona i a la formació
d’universitaris creatius i compromesos amb les seves
professions, amb el progrés científic i amb el futur de
la societat catalana. L’exercici de la docència té com
a missió assegurar una formació universitària de qua-
litat, mitjançant una competència professional reco-
neguda i una metodologia docent innovadora i eficaç.
La missió de la recerca consisteix en l’impuls de
l’avenç del coneixement amb la formació investiga-
dora, la recerca i la innovació tecnològica, i facilita que
els nous coneixements i tecnologies arribin a la so-
cietat, mitjançant la implantació de mecanismes ade-
quats de transferència. L’educació en valors, en l’en-
torn universitari, i la potenciació de les capacitats dels
estudiants és considerada, a l’article 5, com a part
integrant del seu procés global d’aprenentatge i for-
mació i és per això que les universitats han d’estimu-
lar i donar suport a les iniciatives complementàries a
l’ensenyament oficial, que comportin la transmissió
dels valors de llibertat, responsabilitat, convivència,
solidaritat, participació i ciutadania plena.
El llibre blanc sobre el nou impuls per a la joventut
europea, aprovat per la Comissió Europea 9, considera
 LA LLEI D’UNIVERSITATS DE CATALUNYA. UN MARC JURÍDIC PROPI
PER A LES UNIVERSITATS DEL SISTEMA UNIVERSITARI CATALÀ

que l’aprenentatge formal, estructurat en objectius

educatius i que condueix a un títol o certificat, i l’apre-
nentatge no formal que no condueix necessàriament a
cap titulació, però que està estructurat i és intencional,
s’han de complementar. En el procés de consulta efec-
tuat durant l’elaboració del llibre blanc, els joves uni-
versitaris d’Europa van demanar més obertura a les
realitats actuals, amb una més gran flexibilitat i menor
rigidesa per part de tots els implicats en el procés
d’educació superior. La necessitat d’educació i forma-
ció al llarg de la vida i en tots els camps ha demostrat
en els darrers anys que les competències necessàries
només es poden adquirir mitjançant l’aprenentatge en
contextos formals, no formals i informals, i és per això
que una de les recomanacions de la Comissió és pro-
moure l’educació no formal com a part integrant del
procés d’aprenentatge i de l’educació, recomanació
que la Llei ha recollit per a les universitats catalanes.
L’educació en valors tampoc és indiferent als joves eu-
ropeus i a les seves associacions que defensen l’ideal
europeu basat en els valors de la pau, la prosperitat i
la democràcia. Per als joves, la recerca d’un espai de
drets i llibertats és avui més necessària que la d’una
Europa econòmica, i reclamen una més gran partici-
pació en la construcció europea i en la defensa dels
valors fonamentals i dels drets humans, i així ha que-
dat exposat a les propostes incorporades al llibre
blanc de la Comissió 10.
Finalment, destaquem per la seva importància un dels
objectius d’identitat del sistema universitari de Catalu-
nya, d’acord amb l’article 3 EAC, que és la declaració
que el català és la llengua pròpia de les universitats i, per
tant, és la llengua d’ús normal de les seves activitats.
El català és la llengua pròpia de les universi-
tats de Catalunya i, per tant, és la llengua d’ús
normal de les seves activitats.
L’ús de les dues llengües oficials es regeix per la Llei
1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, i és en el
marc d’aquesta Llei que el Govern de la Generalitat i les
universitats, en l’àmbit de les competències respectives,
han de fomentar el coneixement i l’ús del català en tots
els àmbits de l’activitat universitària i facilitar-ne l’apre-
nentatge a tots els membres de la comunitat univer-
sitària. L’article 6.4 de la LUC estableix que el professo-
rat, llevat del visitant i casos anàlegs, ha de conèixer
suficientment les dues llengües oficials, d’acord amb les
exigències de les seves tasques acadèmiques. És per
això que el Govern de la Generalitat, d’acord amb la nor-
mativa vigent, i mitjançant el Consell Interuniversitari de
Catalunya, garantirà que en els processos selectius,
d’accés i d’avaluació, es concreti aquest coneixement
suficient. El Govern de la Generalitat, d’acord amb la
normativa vigent i a través del Consell Interuniversitari de
Catalunya, procurarà perquè l’accés i la incorporació de
nous membres a la comunitat universitària no alteri
els normals usos lingüístics docents i el procés de nor-
malització lingüística de les universitats. Destaquem que
la redacció de l’article 6 i especialment el seu apartat 4
ha merescut una particular atenció tant per les universi-
tats com pels diferents grups polítics 11.
La Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, a
l’article 9.3, atribueix a les universitats la competència

10
En el capítol 5 – una Europa basada en valors – del Llibre Blanc de la Joventut, es demana l’obertura d’Europa al món; la defensa dels valors essencials; la llui-
ta contra el racisme i la xenofòbia; la participació dels joves; la mobilitat com a eix de la construcció europea i el voluntariat com a resposta a les expectatives dels
joves.
11
La redacció final del precepte és el resultat de la transacció entre CIU i ERC sobre les esmenes aportades per aquesta darrera formació política al projecte de
LUC. És d’interès veure l’informe sobre la regulació de la capacitació lingüística del professorat universitari a Catalunya, de 20 de març de 2002, de Jordi Dalmases
i Eva Pons (UB), que va ser aprovat pels vicerectors responsables de política lingüística de les universitats públiques catalanes.

47
CONEIXEMENT I SOCIETAT 01 I ARTICLES
per regular l’ús del català en l’àmbit de la seva com-
petència, d’acord amb el que estableix el primer
apartat d’aquest mateix article. A més, l’article 22
estableix que el professorat i l’alumnat tenen dret a
expressar-se en cada cas, ja sigui oralment o bé per
escrit, en la llengua oficial que prefereixin, en els cen-
tres d’ensenyament superior i universitari. Tant el
Govern de la Generalitat com les universitats han
d’adoptar les mesures pertinents per tal de garantir i
fomentar l’ús del català en tots els àmbits de les activi-
tats docents, no docents i de recerca. Més endavant,
l’article 24, prescriu que el professorat dels centres
d’ensenyament universitari, excepció feta dels vi-
sitants i altres casos anàlegs, ha de conèixer sufi-
cientment les dues llengües oficials, d’acord amb les
exigències de la seva tasca docent, i que correspon a
les universitats establir els mecanismes i terminis per-
tinents per al compliment d’aquest precepte.
En ús de l’habilitació legal continguda a la Llei 1/1998,
i en l’exercici de l’autonomia universitària, que com-
prèn entre d’altres aspectes l’elaboració dels estatuts
i altres normes de caràcter infraestatutari, algunes uni-
versitats han aprovat reglaments d’usos lingüístics. La
reglamentació que fan del català ha estat objecte de
polèmica davant dels tribunals de justícia i també en
els mitjans de comunicació social, que n’han fet un
especial ressò. Les sentències que han anat recaient
fins ara no han comportat una invalidació a la seva
política lingüística, sinó que han afectat algunes mati-
sacions més d’ordre formal que no pas del contingut
essencial dels reglaments esmentats.
Contràriament al que era desitjable i es podia esperar
d’una llei de l’any 2001 sobre universitats, la LOU no
ha fet cap referència ni consideració a les llengües ofi-
cials autonòmiques, ni sobre el seu coneixement per
part del professorat universitari o d’altres membres de
12
La diversitat de cultures i de llengües i la diversitat de sistemes d’educació superior són un exponent de la democràcia i de la riquesa de l’espai europeu d’edu-
cació superior, i així ho van manifestar la conferència de ministres realitzada a Praga (2001).
48
la comunitat universitària. En l’espai europeu d’edu-
cació superior s’ha valorat positivament la diversitat i
la riquesa de la pluralitat de llengües, sense que pugui
entendre’s com un obstacle a la mobilitat dels mem-
bres de la comunitat universitària, si se’n fa una regu-
lació adequada, i tot i acceptant la inevitable expansió
i homologació lingüística a favor de les llengües de
més gran utilització 12. Els signes d’identitat d’un país
també ho són de les seves universitats i constitueixen
part del seu patrimoni.
És principalment amb relació al personal funcionari
que hagués estat molt útil que la LOU fes una refe-
rència legal a les competències de la comunitat
autònoma i a les mateixes universitats per establir els
requisits d’acreditació lingüística en els processos
d’accés als cossos docents universitaris. Hem de
recordar la doctrina del Tribunal Constitucional, plena-
ment restrictiva de les competències normatives de
les comunitats autònomes sobre el professorat fun-
cionari de les universitats. Aquest mateix reconeixe-
ment s’hauria d’haver fet amb relació al professorat
contractat, tot i que en aquest col·lectiu la intervenció
autonòmica queda justificada, entre d’altres, per l’arti-
cle 48 de la LOU que atribueix la potestat de fixar-ne
el règim jurídic a les comunitats autònomes. A
manca de norma directa, i amb la finalitat de trobar el
necessari emparament legal a la intervenció de la
Generalitat i de les universitats en aquesta matèria,
hem d’acudir al bloc de constitucionalitat i també a les
normes estatals i sobretot autonòmiques que siguin
d’aplicació.
En relació amb els requisits lingüístics a considerar en
l’accés i l’avaluació del professorat de les universitats,
cal tenir present l’evolució de la doctrina general del
Tribunal Constitucional en matèria d’accés a la funció
pública i a les condicions de coneixement de les

llengües pròpies de les comunitats autònomes a
aquest efecte. El Tribunal ha resumit la seva doctrina
respecte a l’oficialitat d’una llengua, en el sentit que es
pot entendre que una llengua és oficial: quan és un
mitjà de comunicació vàlid entre els ciutadans i els
poders públics; quan la seva oficialitat és predicable
amb caràcter territorial, és a dir, que afecta tots els
poders públics radicats en el territori de la comunitat
autònoma corresponent, i també quan comporta un
seguit de drets lingüístics, entre els que preval el dret
d’usar-la amb plena validesa i eficàcia. (STC 82/1986,
de 26 de juny entre d’altres).
L’elecció de la llengua és un dret de llibertat individual
que deriva directament de l’article 3.2 CE i que té
dues vessants: l’activa –quan hom pot adreçar-s’hi
en les seves relacions jurídiques i amb els poders
públics– i la passiva –quan hom és atès en la llengua
elegida. La garantia d’una o altra dependrà entre
d’altres de la situació jurídica concreta de l’individu,
del seu nivell de subjecció efectiva a la institució que
el vincula, i del grau d’obligació real que hagi d’assu-
mir, sempre sobre la base de la funció concreta. La
decisió d’aquests aspectes la pot adoptar la univer-
sitat, que haurà de procurar garantir, al màxim pos-
sible, el dret de tria dels professors i alumnes de la
seva comunitat. Ara, en aplicació de la LUC el Con-
sell Interuniversitari de Catalunya assolirà una impor-
tant tasca en aquesta qüestió, atès que és en el si
d’aquest organisme que caldrà garantir la concre-
ció del manament legal d’exigència d’un coneixe-
ment suficient en els processos relatius a l’accés i
l’avaluació del professorat. La Generalitat i les uni-
versitats assoleixen conjuntament aquesta voluntat i
compromís.
D’altra banda, la importància del coneixement de ter-
ceres llengües ha quedat recollida a l’article 6.6 de la
13
Així ha quedat recollit al Llibre Blanc de la Joventut de la Comissió de les Comunitats Europees (cap. 2 referent a l’educació).
49
LA LLEI D’UNIVERSITATS DE CATALUNYA. UN MARC JURÍDIC PROPI
PER A LES UNIVERSITATS DEL SISTEMA UNIVERSITARI CATALÀ
Llei, que prescriu que el Govern i les universitats
establiran programes que en fomentin el coneixement
i que podran incloure tant l’ús d’aquestes llengües en
les activitats acadèmiques de la universitat, com
l’oferta d’assignatures específiques de cada titulació.
El coneixement de terceres llengües és essencial per
afavorir la mobilitat i l’intercanvi, i per això, els joves
d’Europa demanen que es fomenti l’ensenyament de
llengües estrangeres que els permetin participar acti-
vament en els programes de mobilitat impulsats per la
Unió Europea 13.
El coneixement de terceres llengües és essen-
cial per afavorir la mobilitat i l’intercanvi.
Finalment hem de tenir present que la Llei 1/2003
corresponsabilitza tots els poders públics en l’acció
universitària, i declara expressament que han de
col·laborar amb les universitats per a la consecució
dels seus objectius. Els poders públics, les mateixes
universitats i la societat en general han de compartir
esforços per aconseguir la màxima qualitat i eficàcia
en la prestació del servei públic universitari, que ofe-
reix un ventall cada vegada més ampli de serveis
adreçats a una pluralitat d’usuaris i clients en una
societat cada cop més complexa.
2.3. Els centres i les estructures de docència i
de recerca universitària
El sistema universitari de Catalunya, tal com ha que-
dat legalment definit, està constituït per les universi-
tats establertes o que s’estableixin a Catalunya, i con-
seqüentment, per tots els seus centres i estructures.
 CONEIXEMENT I SOCIETAT 01 I ARTICLES

l’article 5.3 de la LOU, per preservar l’abast més gran

Els poders públics, les pròpies universitats i la
societat en general han de compartir esforços
per aconseguir la màxima qualitat i eficàcia en
la prestació del servei públic universitari.
possible a la competència autonòmica i l’autonomia
universitària en política d’estructures i centres universi-
taris, estretament lligada a la política d’estudis. Una i
altra vertebren l’oferta universitària catalana i són el
principal objecte d’ordenació del sistema.

És per això que la regulació de la Llei 1/2003 relativa als

La normativa de general aplicació a les universitats i als
seus centres està continguda a l’article 4.3 de la LOU,
que estableix que per garantir la qualitat de la docèn-
cia i la recerca i, en general, del conjunt del sistema
universitari, el Govern de l’Estat determinarà els requi-
sits bàsics per a la creació i el reconeixement d’univer-
sitats, que fixaran els mitjans i recursos adequats per
tal que les universitats puguin complir les seves fun-
cions 14. En desenvolupament de la LRU l’Estat va
reglamentar els requisits aplicables als centres univer-
sitaris, sense deixar pràcticament espai a la regulació
autonòmica, la qual cosa va motivar que la Generalitat
presentés un conflicte positiu de competències contra
el Reial decret 557/1991, de 12 d’abril 15. Ara, el nou
marc jurídic bàsic ha de permetre més llibertat en el
disseny d’un model complementari de centres univer-
sitaris a les comunitats autònomes i a les universitats
que així ho vulguin, i és per això que caldrà estar espe-
cialment atents al desplegament que faci l’Estat de
centres i les estructures universitàries, com a suport de
l’activitat acadèmica essencial d’estudi, docència i
recerca, queda vinculada als instruments de planificació,
ordenació i finançament: la Programació Universitària de
Catalunya, el Pla d’Inversions Universitàries i el nou
model de finançament universitari, que ha de procurar
els recursos suficients a les universitats per a l’exercici
de les seves funcions, amb autonomia econòmica i
financera. Una de les novetats destacables de la Llei és
que, per primera vegada, s’obre la Programació Uni-
versitària a les universitats privades que sol·licitin ser-hi
incloses, que podran estar representades al ple de la
Junta del Consell Interuniversitari. El tractament més
obert i global de la programació respon a la realitat uni-
versitària de Catalunya.
Les universitats poden crear les seves pròpies estruc-
tures per desenvolupar ensenyaments de caràcter
presencial o virtual, a banda de les que amb caràcter
bàsic s’enumeren a l’article 7.1 de la LOU 16. També

14
La redacció donada a aquest article a l’Avantprojecte de LOU era molt més tancada, i establia que el Govern determinava amb caràcter general els requi-
sits mínims per a la creació o el reconeixement d’universitats, així com per a l’ampliació del nombre de centres i ensenyaments de les universitats ja exis-
tents, i preveia les modalitats d’ensenyament presencial i no presencial. Després de les discussions mantingudes amb els diferents grups polítics i amb la
clara oposició de Catalunya, que es va mostrar disconforme amb la redacció inicial del text, per considerar-lo reduccionista de les competències
autonòmiques i de l’autonomia universitària sobre els centres universitaris, la redacció final de l’article va variar i va quedar reduïda la normativa bàsica als
requisits per a la creació o reconeixement d’universitats.
15
El Reial decret 557/1991, de 12 d’abril, sobre creació i reconeixement d’universitats i centres universitaris fou objecte d’un conflicte positiu de competèn-
cies (núm. 1715/1991) plantejat per la Generalitat de Catalunya, que va considerar que el Reial decret esmentat no es limitava a establir la regulació bàsica
en la matèria, sinó que era excessivament reglamentista. La Sentència 131/1996, que va recaure en el conflicte esmentat, va ser només en part favorable a
la comunitat autònoma. Tot i l’escàs marge d’actuació que quedava a la comunitat autònoma, la Generalitat va aprovar el Decret 258/1997, de 30 de setem-
bre, pel qual es regula la programació universitària de Catalunya i els procediments de creació o reconeixement i de reordenació de centres docents uni-
versitaris i d’implantació d’ensenyaments, (DOGC núm. 2492) i el Decret 390/1996, de 2 de desembre, de regulació del règim d’adscripció a universitats
públiques de centres docents d’ensenyament superior (DOGC núm. 2291).
16
Destaquem que, contràriament al que en el seu moment va establir la Llei 26/1984, de 19 de desembre, les universitats poden crear altres estructures per
desenvolupar ensenyaments de caràcter presencial o virtual, que condueixin a un títol oficial, sense cap intervenció administrativa de la Generalitat. L’article
12 de la Llei 26/1984, de 19 de desembre, de coordinació universitària i de creació de consells socials, establia que els altres centres docents i de recerca
(no regulats a la LRU com a estructures de caràcter bàsic) es creaven per un decret del Consell Executiu, a proposta del consell social respectiu, Decret que
a la vegada havia d’aprovar l’estructura, la forma i les condicions de finançament.

50

s’incorpora a l’articulat el concepte de campus univer-
sitari, extret de la llarga tradició acadèmica, concebut
com un espai presencial o virtual d’integració i convi-
vència dels diferents membres de la comunitat univer-
sitària. Els campus interuniversitaris tenen com a ob-
jectiu compartir personal, centres, estructures, ense-
nyaments, recerca i serveis. Les universitats han de fa-
cilitar la mobilitat del personal docent i investigador i
dels estudiants en els campus interuniversitaris, me-
sura que ajudarà a la consolidació d’una comunitat
universitària que, a banda de les singularitats pròpies
de cada universitat, s’identifiqui globalment com a
comunitat universitària del sistema universitari català.
En referir-se a l’ordenació dels estudis i les estruc-
tures, la Llei enuncia, per destacar-les de les que han
quedat reservades a l’Estat, les competències que
corresponen a la Generalitat i que seran exercides pel
departament competent en matèria d’universitats:
a) La creació, modificació i supressió, en universitats
públiques, de Facultats, Escoles Tècniques o Poli-
tècniques Superiors, Escoles Universitàries, Escoles
Universitàries Politècniques, Instituts Universitaris
de Recerca i d’aquells altres centres i estructures
que organitzin en modalitat no presencial, ensenya-
ments oficials, a proposta del consell social o a ini-
ciativa del departament amb l’acord del consell
esmentat, i en tots els casos amb un informe previ
i preceptiu del consell de govern de la universitat.
b) El reconeixement, en universitats privades, de la
creació, modificació i supressió de centres referits a
l’apartat anterior, a proposta de la universitat.
c) L’aprovació, amb caràcter previ a la seva creació o
supressió pel Govern de l’Estat, de l’establiment de
centres dependents de les universitats a l’estranger
per impartir ensenyaments oficials, en modalitat
17
Aquesta autorització requereix l’informe previ favorable de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, d’acord amb els estàndards de qua-
litat que l’Agència hagi elaborat per a aquest tipus de centres (article 113,2 LUC).
51
LA LLEI D’UNIVERSITATS DE CATALUNYA. UN MARC JURÍDIC PROPI
PER A LES UNIVERSITATS DEL SISTEMA UNIVERSITARI CATALÀ
presencial. Contràriament, no s’ha efectuat cap
atribució expressa a la Generalitat per aprovar l’es-
tabliment de centres que vulguin impartir ensenya-
ments oficials en modalitat no presencial. Caldrà
esperar el desenvolupament normatiu per concre-
tar aquesta qüestió, o, si és el cas, considerar que
ni l’Estat ni la Generalitat no s’han reservat cap
acció administrativa quant a aquest tipus d’estudis.
d) L’autorització dels centres docents que es vulguin
establir a Catalunya per impartir, sota qualsevol
modalitat, ensenyaments conduents a l’obtenció
de títols d’educació superior universitària no ho-
mologats als títols universitaris oficials, així com
revocar-ne l’autorització 17.
e) L’adscripció o la desadscripció a una universitat
pública de centres docents, de titularitat pública o
privada, per impartir títols universitaris oficials; i la
integració de centres docents d’ensenyament su-
perior a una universitat com a centres propis. En
tots els casos s’ha d’actuar a proposta del consell
social i amb informe previ del consell de govern de
la universitat.
A la LUC les estructures de recerca i de suport a
la recerca universitària han quedat configurades en
dos grans blocs, el primer format pels centres de
recerca, en els quals es desenvolupa principalment la
recerca universitària, com també als departaments i
als grups de recerca (article 22) i, el segon, format pels
instituts universitaris de recerca (article 23) –tal com
han quedat definits a la LOU. Aquests instituts poden
pertànyer a la pròpia universitat o bé poden ser de
caràcter interuniversitari, si són compartits per més
d’una. També es permet que instituts de recerca
s’adscriguin a una universitat pública per adquirir la
condició d’institut universitari. La creació, la modifi-
cació, la supressió, l’adscripció o la desadscripció
CONEIXEMENT I SOCIETAT 01 I ARTICLES
dels instituts universitaris de recerca correspon al
departament de la Generalitat competent en matèria
d’universitats, que actua a proposta del consell social
de la universitat o a iniciativa pròpia, i en qualsevol cas
amb informe previ del consell de govern de la univer-
sitat. La intervenció administrativa sobre els instituts
universitaris de recerca és més forta que no pas quant
a la resta de centres, intervenció que queda justifica-
da pel fet que aquests instituts poden organitzar o
desenvolupar programes de doctorat.
De manera diferent a la LOU, l’opció del legislador
català ha estat la d’afavorir la creació de centres de
recerca especialitzats en diferents branques d’investi-
gació, que puguin actuar sota qualsevol modalitat
jurídica adequada a les seves finalitats, que fomentin
la coparticipació de les universitats amb altres entitats
públiques o privades i que permetin la màxima llibertat
organitzativa per facilitar el compliment de les seves
finalitats i la seva projecció internacional. Correspon a
la universitat la promoció, creació, participació o vin-
culació dels centres, mitjançant la col·laboració que
correspongui. S’estableix a la Llei una classificació de
la tipologia de centres:
a) Centres propis d’una universitat.
b) Centres compartits, participats per una o més uni-
versitats i/o amb altres entitats públiques o pri-
vades –mitjançant conveni o altres formes de par-
ticipació.
c) Centres vinculats a la universitat, ja siguin titularitat
d’una entitat pública o privada, que formalitzi con-
veni amb la universitat amb aquesta finalitat.
Aquesta pluralitat de vincles jurídics ha de facilitar, a
mitjà termini, la creació i consolidació d’un important
entramat de centres de recerca impulsats, participats
o vinculats a les universitats, que constitueixin un dels
eixos del sistema de R+D+I. Les bases d’aquest nou
impuls a la recerca que s’efectua des de Catalu-
nya, van ser iniciades per Acord del Govern de la
52
Generalitat, de 28 de setembre de 1999, que va
impulsar les primeres grans institucions de recerca i
desenvolupament, focalitzades en àrees on Catalunya
compta amb una bona base universitària i/o industrial.
Aquestes institucions de recerca inclouen grans
infraestructures i equipaments i, també, la formació de
grups de recerca amb una considerable massa crítica
de personal investigador o tecnòleg, generadora de
sinergies. Els primers centres de recerca avançada
que han estat constituïts sota aquests paràmetres
són: l’Institut Català de Ciències Cardiovasculars, el
Centre de Regulació Genòmica, l’Institut Català
d’Investigació Química, el Centre Tecnològic de
Telecomunicacions de Catalunya i l’Institut de
Ciències Fotòniques.
Fent referència a les grans infraestructures destinades
preferentment a la recerca, es preveuen per primera
vegada en una llei els parcs científics i tecnològics
(article 24) que, amb una concepció molt oberta, són
impulsats per les universitats i per les diferents admi-
nistracions públiques, i també compten amb la partici-
pació de sectors econòmics i socials.
Els parcs, de caràcter universitari o interuniversitari, en
els quals s’apleguen els centres de recerca de la
mateixa universitat al costat d’empreses i altres insti-
tucions que hi queden vinculades, han de facilitar el
contacte i la col·laboració entre la universitat i l’em-
presa i la difusió dels resultats de la recerca univer-
sitària a la societat, la creació d’empreses tecnològi-
cament innovadores, l’estímul de la cultura de la qualitat,
de la recerca i la innovació entre les institucions del
parc i entre les empreses que hi estiguin vinculades i,
en resum, han de promoure i facilitar la recerca en tot
el seu abast. En tots els casos comporten una impor-
tant dinamització del territori.
Els parcs científics i tecnològics permeten crear una
organització conjunta i cooperativa per gestionar les
activitats de recerca i la docència de postgrau que s’hi

efectuï, i signifiquen un impuls a les activitats de
R+D+I de la universitat. L’acció coordinada i la coope-
ració entre els diversos parcs, especialment buscada
pel legislador català, compta amb antecedents
recents, com és la creació de la xarxa de parcs tec-
nològics i científics de Catalunya XpCat, que sota la
forma jurídica d’una associació, aglutina inicialment
un total d’onze parcs, la majoria vinculats a les univer-
sitats.
El legislador també ha volgut reconèixer la important
tasca fins ara efectuada per les universitats, de posa-
da en funcionament de serveis cientificotècnics de
suport a la recerca, i de creació de centres i estruc-
tures de transferència de tecnologia i de coneixe-
ments, i ha implicat l’acció del Govern de la
Generalitat al costat de les universitats amb relació a
aquestes iniciatives, en establir que s’han de dur a
terme programes de suport que incentivin la col·labo-
ració entre les universitats i d’aquestes amb les empre-
ses i la societat en general, i que s’ha de promoure el
desenvolupament de nous equipaments d’utilització
comuna per a tot el sistema universitari, per obtenir-ne
el màxim aprofitament. L’article 26 de la LUC concre-
ta que les universitats poden crear i promoure entitats,
centres i estructures, i que en el marc dels seus propis
objectius i normatives, poden establir programes de
cooperació al desenvolupament, que estiguin orien-
tats a la transferència de tecnologia i transmissió de
coneixements cap a països i pobles que ho necessitin,
amb l’objectiu de contribuir al seu progrés i millora.
També amb l’objectiu del foment de la recerca, el
desenvolupament i la innovació empresarial, la LUC, a
la disposició addicional novena, encarrega al Govern
de la Generalitat que estimuli i ajudi les empreses a
augmentar els recursos que destinen a recerca,
desenvolupament i innovació, tant els assignats a la
mateixa empresa com els de cooperació amb les uni-
versitats i centres de recerca. Igualment li encarrega
53
LA LLEI D’UNIVERSITATS DE CATALUNYA. UN MARC JURÍDIC PROPI
PER A LES UNIVERSITATS DEL SISTEMA UNIVERSITARI CATALÀ
que promogui la presència activa de les empreses en
la recerca universitària i en l’espai europeu de recerca.
Finalment és de destacar que un dels objectius de la
Llei, a l’article 28, és el foment de la capacitat empre-
nedora del personal de recerca universitària i dels estu-
diants, als efectes d’afavorir la creació d’empreses o ini-
ciatives que siguin innovadores en els seus àmbits
d’actuació. Les spin-off d’iniciativa universitària trobaran
en aquest mandat l’impuls i reconeixement necessaris.
3. La comunitat universitària de Catalunya
L’article 29 de la LUC assenyala que la comunitat uni-
versitària de Catalunya la composen els i les estudiants,
el personal docent i investigador, els investigadors i les
investigadores de les universitats i el personal d’ad-
ministració i serveis. El personal docent i investigador
està constituït pel professorat dels cossos docents
universitaris, pel professorat contractat i pels aju-
dants.
3.1. El personal docent i investigador de les
universitats
La LRU va dissenyar el model que durant més de dis-
set anys ha marcat la configuració jurídica del profes-
sorat de les universitats públiques espanyoles, amb
caràcter uniforme per a totes i que en el seu moment
va representar una simplificació i adaptació del model
anterior, marcat per la disparitat d’antigues tipologies
de professorat, que dificultava la racionalització ne-
cessària en l’organització del col·lectiu docent, que va
fer possible la reforma universitària postconstitucional.
La LRU va completar el disseny introduint una certa
flexibilitat en possibilitar la contractació de professo-
rat, sota les modalitats de professorat associat i visi-
tant, i més endavant amb la creació de la figura del
professorat emèrit. La contractació tenia caràcter ad-
ministratiu, tal com va quedar establert a la disposició
CONEIXEMENT I SOCIETAT 01 I ARTICLES

addicional vintena de la Llei 30/1984, de 2 d’agost, de
mesures urgents per a la reforma de la funció pública 18.
Ara, la LOU estableix un model mixt en el sistema
públic de docència universitària en raó a la possible
vinculació del professor a la universitat, ja sigui com a
funcionari dels cossos docents, i sotmès al seu règim
estatutari propi, o com a contractat laboralment en les
modalitats establertes. És així que a l’article 47 indica
que el personal docent i investigador de les universi-
tats públiques estarà compost de funcionaris dels
cossos docents universitaris i de personal contractat.
En tots els casos el professorat tindrà plena capacitat
docent, i si està en possessió del títol de doctor també
plena capacitat investigadora.
La LOU reconeix, a l’article 48, a les comunitats au-
tònomes la competència per establir el règim del per-
sonal docent i investigador contractat i, contràriament,
reserva a l’Estat la plena normació sobre els cossos
docents universitaris. Aquesta clara delimitació i sepa-
ració dels àmbits de competències entre l’Estat i les

Gràfic 1
Comunitat universitària de Catalunya

Professorat
Investigadors
Contracte Laboral contractats
Funcionari
Contracte permanent Contracte temporal

- Titular d’escola
universitària Professor lector
Professor Agregat Investigador
PERSONAL - Catedràtic d’escola Professor visitant propi
DOCENT I universitària
Professor honorari Investigador
INVESTIGADOR Catedràtic vinculat
- Titular d’universitat
Professor emèrit
- Catedràtic
d’universitat
Professor
Professor col.·laborador
col.·laborador temporal
permanent
Professor associat

PERSONAL Contracte Laboral

D’ADMINISTRACIÓ Funcionari
I SERVEIS Contracte permanent Contracte temporal

Personal
investigador
Estudiants en formació
Estudiants Estudiants - Estudiants
ESTUDIANTS 3r cicle
1r cicle 2n cicle Doctorat
(no investigadors)
- Becaris
- Ajudants

Personal acadèmic de recerca

18
La Llei només va admetre que quedessin sotmesos a la legislació laboral amb contractes de caràcter permanent els professors associats estrangers, d’acord amb
la disposició addicional vuitena de la LRU i la disposició addicional cinquena del Reial decret 898/1985, de 30 d’abril, sobre el règim del professorat universitari.

54
 LA LLEI D’UNIVERSITATS DE CATALUNYA. UN MARC JURÍDIC PROPI
PER A LES UNIVERSITATS DEL SISTEMA UNIVERSITARI CATALÀ

comunitats autònomes i el reconeixement d’un àmbit
normatiu propi a aquestes, ha obert la porta al legis-
lador català per regular una tipologia de professorat
específica per a les universitats públiques de com-
petència de la Generalitat.
Efectivament, la LOU prescriu que, en els seus termes
i en el marc de les seves competències, les comuni-
tats autònomes establiran el règim de personal docent
i investigador contractat de les universitats, les quals
podran contractar en règim laboral en algunes de les
figures següents: ajudant, professor ajudant doctor,
professor col·laborador, professor contractat doctor,
professor associat i professor visitant. Manté així
mateix la figura del professor emèrit. Malgrat, però,
que el legislador de la LOU ha donat una més gran
rellevància al professorat contractat que no pas en
l’anterior model, també ha volgut mantenir la predomi-
nància del model funcionarial, en establir una sèrie de
limitacions al col·lectiu de personal docent i investi-
gador contractat respecte del de funcionaris. Així,
s’estableix una limitació numèrica del total de personal
docent i investigador contractat, el qual no podrà
superar el 49% del total de personal docent i investi-
gador de la universitat, tot i que aquesta reserva ha
comportat un increment notable del percentatge reser-
vat per la LRU al professorat contractat, que no podia
superar el 20% en general, o el 30% en universitats
politècniques, sobre el total de professorat. Durant
l’elaboració i la presentació de l’avantprojecte de LOU
la Generalitat va manifestar el seu rebuig a aquesta
limitació numèrica. No obstant això, els arguments
autonòmics no van ser acceptats per l’Estat i es va
mantenir la redacció de l’article 48.1, segon paràgraf
de la LOU, en els mateixos termes.
La Llei catalana, per pal·liar els efectes limitatius en
perjudici del professorat contractat, ha optat per intro-
duir a l’article 29 un apartat tercer, en el qual concre-
ta que la limitació que estableix l’article 48 de la LOU,
en el còmput del personal docent i investigador con-
tractat s’efectua en equivalència a temps complet.
El fet d’introduir aquest element nou en la valoració
està plenament justificat, si es fonamenta objectiva-
ment la comparació entre professors no en el nombre
de contractes que la universitat subscrigui, sinó en la
dedicació efectiva dels professors a l’activitat univer-
sitària. La redacció donada a l’article 48 LOU, ha estat
aprofitada pel legislador autonòmic que ha considerat
que pot establir elements de concreció per facilitar-ne
l’aplicació, que correspondrà en darrer terme a l’apli-
cador jurídic 19.
L’abast de la regulació autonòmica també haurà de
tenir en compte altres limitacions, legalment imposa-
des, i que malgrat l’oposició dels grups parlamentaris
nacionalistes, van superar inalterables la fase de
tramitació parlamentària de la LOU 20, com és el cas de
les limitacions al col·lectiu de contractats per accedir i
ocupar determinats òrgans de govern i representació
a la universitat. Aquest és el supòsit dels càrrecs de
rector; degà de facultat; director d’escola i director de
departament, a excepció dels departaments consti-
tuïts en les àrees de coneixement a què fa referència
l’article 58 i 59 de la LOU 21, la direcció dels quals
podrà correspondre a un professor funcionari no doc-

19
L’opció del legislador català ha estat recollida per altres comunitats autònomes com és el cas d’Andalusia, que, en el seu avantprojecte de llei d’universitats,
també introdueix l’equivalència a temps complet en el còmput d’aquest percentatge.
20
Les limitacions imposades per la LOU al personal docent i investigador contractat per accedir a determinats càrrecs acadèmics o de gestió van ser objecte de
controvèrsia i de presentació d’esmenes, cap de les quals no va prosperar, en els debats relatius al projecte de LOU. El Grup Català en va presentar a la regu-
lació del càrrec de director de departament (article 25 del projecte) per demanar sense èxit que s’obrís la possibilitat d’accedir-hi al professorat contractat doctor
membre del departament corresponent. Els parlamentaris bascos van sol·licitar que fos la Comunitat Autònoma la competent per regular el nomenament, el man-
dat i la remoció dels rectors de les universitats de la seva competència i van manifestar que el debat sobre la figura del rector corresponia a l’àmbit institucional i
social propi de l’autonomia política de les comunitats autònomes.
21
Aquelles àrees de coneixement que estableixi el Govern de l’Estat per ser cobertes per professors catedràtics i titulars d’escola universitària.

55
CONEIXEMENT I SOCIETAT 01 I ARTICLES
tor o a un professor contractat. Contràriament, es per-
met als contractats l’accés a l’exercici dels càrrecs de
director d’institut universitari i de vicerector. El perso-
nal docent i investigador contractat també veu limita-
da indirectament la seva participació i representació
en alguns òrgans col·legiats de la universitat, com en
el cas del claustre universitari o de la junta de facultat
o d’escola, atès que el 51% dels seus membres han
de ser funcionaris dels cossos docents universitaris; i
també en el consell de govern de la universitat, atès
que del màxim de 50 membres de la comunitat univer-
sitària, que s’hi troba representada, un 30% són elegits
o designats entre degans de facultat, directors d’esco-
la, directors de departament i directors d’instituts uni-
versitaris, que a excepció del càrrec de director d’insti-
tut, estan reservats als col·lectius de funcionaris
docents. El professorat contractat no troba dificultats
per participar en el consell del departament, que està
constituït per tots els doctors membres del departa-
ment que correspongui i per una representació del per-
sonal docent i investigador no doctor, en la forma que
determinin els estatuts; i també pot participar com a
membre de la junta consultiva, que és un òrgan es-
tablert per la LOU per assessorar ordinàriament el rec-
tor i el consell de govern en matèria acadèmica.
Aquestes limitacions, que representen una dificultat
afegida a la plena consolidació del nou col·lectiu de
personal docent i investigador contractat per les uni-
versitats catalanes, hauran de ser solucionades en la
mesura possible per la legislació autonòmica i pels
estatuts de les universitats. La Llei 1/2003 ha introduït
una sèrie de preceptes encaminats a cercar l’equi-
paració de tracte entre els dos col·lectius de pro-
fessorat, el més destacat és l’article 43.2, que es-
tableix que en l’exercici de les seves competències,
les universitats garantiran la identitat dels drets del
22
L’article 20 LOU esmenta els sectors que integren la comunitat universitària en establir que el vot a l’elecció de rector serà ponderat per sectors de la comuni-
tat universitària: professors doctors pertanyents als cossos docents universitaris, resta de personal docent i investigador, estudiants i personal d’administració i
serveis.
56
professorat contractat permanent amb els dels pro-
fessors dels cossos docents universitaris, tot man-
tenint com a cautela jurídica que això ha de ser sens
perjudici d’allò que estableix la legislació bàsica de
l’Estat. La bona pràctica en el desenvolupament de la
Llei catalana, i la voluntat de les universitats de regular
estatutàriament, amb la màxima amplitud possible,
l’abast de les funcions i activitats dels professors con-
tractats laboralment, en tot allò que quedi a disposició
de l’autonomia universitària, seran els puntals per mar-
car la real equiparació de tracte en el sistema mixt de
professorat sobre el qual s’assentarà la política de pro-
fessorat universitari d’ara endavant. Així també, cal
recordar l’espai reservat a la negociació col·lectiva que
correspongui.
Altres vegades, la LUC ha fixat una regulació equi-
paradora específica, com a l’article 12.3, en el qual
prescriu que la docència de doctorat, que es pot
impartir als departaments, centres i instituts universi-
taris, correspon als doctors, i que els programes de
doctorat aprovats per cada universitat, tenen un direc-
tor que ha de ser un professor doctor de la universitat
coordinadora del programa.
3.2. Les categories de personal docent i inves-
tigador contractat per les universitats de Cata-
lunya
La Llei 1/2003 destina el capítol III, del títol II, al per-
sonal acadèmic de la universitat, que està integrat pel
professorat dels cossos docents universitaris i pel pro-
fessorat contractat, així com pels investigadors propis
o vinculats a la universitat. El Parlament de Catalunya
ha introduït així una nova definició del personal que
presta serveis acadèmics a la universitat, que respec-
ta i complementa la definició de comunitat univer-
 LA LLEI D’UNIVERSITATS DE CATALUNYA. UN MARC JURÍDIC PROPI
PER A LES UNIVERSITATS DEL SISTEMA UNIVERSITARI CATALÀ

sitària, constituïda pel personal docent i investigador,
pels estudiants i pel personal d’administració i serveis,
que tot i que no ha estat expressament definida a la
LOU, ha quedat apuntada en alguns dels seus pre-
ceptes, com per exemple a l’article 20 referent a
l’elecció del rector 22.
Les categories de professorat contractat de la Llei
1/2003 es classifiquen segons la seva vinculació amb
caràcter permanent o temporal a la universitat.
Amb caràcter permanent:
a) Professorat catedràtic: entre aquelles persones que
estiguin en possessió del títol de doctor i hagin
efectuat una carrera docent i investigadora consoli-
dada.
b) Professorat agregat: entre aquelles persones que
estiguin en possessió del títol de doctor i que hagin
efectuat una carrera docent i investigadora amb
una provada capacitat.
Amb caràcter no permanent:
a) Professorat lector, entre aquelles persones que
estiguin en possessió del títol de doctor, amb l’ob-
jecte de desenvolupar tasques docents i de recer-
ca, en la fase inicial de la seva carrera acadèmica.
b) Professorat associat, entre especialistes de reco-
neguda competència, que acreditin que exerceixen
la seva activitat professional fora de la universitat.
És contractat per desenvolupar tasques docents
específiques i disposa de plena capacitat docent
en el seu àmbit de competència.
c) Professorat visitant, entre professors i investigadors
de reconegut prestigi, que procedeixin d’altres uni-
versitats o centres de recerca, i que seran contrac-
tats per desenvolupar activitats específiques de
docència i/o projectes de recerca.
d) Professorat emèrit, entre professors funcionaris de
la mateixa o d’una altra universitat, que estiguin
jubilats i que hagin prestat serveis destacats a la
universitat. Pot col·laborar en activitats específi-
ques de docència i/o de recerca.
Amb caràcter permanent o temporal:
Professorat col·laborador amb l’objecte de desen-
volupar tasques docents, amb la finalitat de donar
cobertura a les necessitats de docència qualificada
en àmbits específics de coneixement, d’acord amb
allò que estableix l’article 51 de la LOU 23.
La Llei 1/2003 també ha introduït la possibilitat que el
professorat contractat, en edat de jubilació, pugui con-
tinuar col·laborant amb caràcter honorari amb la univer-
sitat, desenvolupant-hi tasques acadèmiques, de ma-
nera similar als funcionaris docents que, una vegada
jubilats, poden ser contractats com a emèrits 24.
El legislador català ha volgut donar un pes específic al
professorat contractat laboralment per la universitat,
atès que, com ens recorda el preàmbul, es regulen per
primera vegada des de la Generalitat republicana fi-
gures laborals indefinides de professorat, com són la
de catedràtic o la d’agregat i també la de col·labo-
rador permanent, tot considerant que és només sobre

23
Els professors col·laboradors podran impartir docència en aquelles àrees de coneixement que estableixi el Govern de l’Estat, amb informe previ del Consell de
Coordinació Universitària.
24
Val a dir que el Grup Parlamentari Català va procurar durant la tramitació parlamentària de la LOU que la possibilitat de contractació com a professorat emèrit
als funcionaris jubilats s’ampliés al professorat contractat, però una vegada més va veure refusada la seva petició. És per això, que la Llei catalana permet que el
professorat contractat en edat de jubilació que hagi prestat serveis destacats al sistema universitari de Catalunya, pugui col·laborar, a petició de la universitat i amb
caràcter honorari, en activitats específiques de docència i/o de recerca, en els termes que es puguin establir d’acord amb la legislació general de la Seguretat
Social. Correspondrà, finalment, a les universitats procurar que s’introdueixin les mesures necessàries als convenis col·lectius d’aplicació corresponents al profes-
sorat contractat, per aconseguir la plena efectivitat d’aquest precepte.

57
 CONEIXEMENT I SOCIETAT 01 I ARTICLES

professorat ja sigui estatutari o contractat i, d’una

Es regulen per primera vegada des de la altra, el personal acadèmic de recerca.

Generalitat republicana figures laborals in- 3.3. Les característiques del model català de
definides de professorat com són la de cate- professorat universitari
dràtic o la d’agregat i també la de col.l· abo-
a) La figura de professorat contractat doctor es di-
rador permanent. videix en les categories de catedràtic i agregat.

Ambdues respecten els requisits per a l’accés im-

aquest col·lectiu que la Generalitat, juntament amb les
universitats de la seva competència, podrà gaudir del
marge suficient per implementar una política pròpia de
Catalunya 25. És per això que la Llei 1/2003 preveu una
regulació que parteix de la consideració del caràcter
bàsic de les figures establertes a la LOU, i n’efectua un
desenvolupament que, tot i mantenir els trets essen-
cials definitoris de cada figura, comporta un model de
professorat propi.
Per impulsar les noves figures contractuals permanents de
professorat, la LUC a la disposició final segona, ha ordenat
que la Generalitat elabori i doti pressupostàriament un pla,
que es denominarà Jaume Serra Húnter, en memòria de
qui fou rector de la Universitat de Barcelona, que va con-
duir els anys 30 el procés de constitució de la Universitat
Autònoma de Barcelona 26.
posats per la norma bàsica estatal, consistents en
l’acreditació de tres anys d’activitat docent o de
recerca, o prioritàriament de recerca postdoctoral, i
en la superació d’una avaluació externa. La Llei
1/2003 complementa aquests requisits amb la
necessitat d’acreditar, a més, dos anys d’activitat
docent o de recerca predoctoral o postdoctoral, o
de transferència de tecnologia o coneixements, en
situació de desvinculació acadèmica de la universitat
convocant. En el model de professorat de la LUC,
aquest darrer requisit es considera complert si el títol
de doctor del candidat ha estat íntegrament cursat i
expedit en una universitat diferent a la convocant.
b) Algunes de les figures de professorat contractat
reben un nom propi en les universitats del sistema
universitari de Catalunya.

La Llei ha perseguit també el reconeixement d’una
política pròpia de Catalunya amb relació als investi-
gadors, i ha establert una subclassificació del per-
sonal acadèmic de les universitats públiques fent
una distinció i regulant separadament, d’una banda, el
Aquest és el cas del professorat contractat com a
catedràtic, o com a professor agregat que corres-
ponen a la figura de professorat contractat doctor
de la LOU, i del professorat lector, que correspon al
professor ajudant doctor de la LOU; denomina-

25
El preàmbul de la Llei fa esment al nou model de professorat: “S’obre una nova via de carrera acadèmica, que pot ser complementària o substitutiva, però no
menys exigent que la funcionarial, basada en la contractació laboral. Així, per exemple, la carrera acadèmica d’un doctor pot començar per un contracte com a
investigador postdoctoral en algun centre de recerca o universitat, seguit a la mateixa universitat o departament, o en una altra, d’un contracte amb termini màxim
de quatre anys, com a professorat lector (ajudant doctor)”.
26
Aquest Pla preveu en dotze anys, la creació de 400 contractes de catedràtic contractat i 800 de professorat agregat, a raó aproximada de 100 contractes de
catedràtics o professors agregats per any; contractes que la Generalitat cofinançarà en un 50%. Aquestes aportacions addicionals a l’increment que s’esmenta
seguidament, seran incloses cada any, en els pressupostos de la Generalitat, a partir dels pressupostos del 2003. A més, el Parlament ha ordenat l’increment en
el pressupost de la Generalitat de la dotació assignada al finançament de les universitats públiques, dins el període 2003- 2010 i de manera gradual, fins arribar
a un increment real mínim del 30% de la dotació pressupostada per al 2002.

58

cions que singularitzen a Catalunya aquestes ca-
tegories. D’aquesta manera la LUC recupera la tra-
dició històrica i està en consonància amb la reivin-
dicació secular dels moviments catalans de reforma
universitària. L’atribució d’una denominació pròpia
a aquestes categories no ha estat exempta de
polèmica, en considerar alguns sectors que el nom
de catedràtic hauria de quedar reservat als fun-
cionaris docents. Cal, però, tenir present que la
LOU no ha fixat cap prohibició ni reserva expressa
amb relació a les denominacions dels cossos de
funcionaris docents universitaris 27.
c) Les avaluacions externes i els informes favorables
que han d’acreditar els candidats per ser contrac-
tats per les universitats han de ser efectuades per
l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari
de Catalunya.
D’aquesta manera es clarifica i concreta la doble
opció que estableix la LOU, en preveure que les
avaluacions externes del professorat ajudant doc-
tor (article 50), i del professorat contractat doctor
(article 52), i també els informes en el cas del pro-
fessorat col·laborador (article 51), poden efectuar-
se per l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat
i Acreditació (ANECA) o per l’òrgan d’avaluació
externa que la llei de la comunitat autònoma de-
termini. L’Agència competent per actuar en la con-
tractació del personal docent i investigador de les
universitats del sistema universitari de Catalunya és
la catalana, sens perjudici de la col·laboració que,
si és el cas, es pugui establir amb altres entitats
d’avaluació externa.
d) Els candidats a ser contractats en la categoria de
professorat agregat han d’estar en possessió d’una
27
Contràriament, l’esborrany d’avantprojecte de LOU, de 4.5.2001, sí que establia que només els funcionaris docents, fos quina fos llur situació administrativa,
procedents dels cossos de catedràtics o professors titulars d’universitats, o de catedràtics o professors d’escola universitària, podien exercir aquestes denomi-
nacions, i afegia que no es podien emprar denominacions que poguessin conduir a error o confusió amb relació als centres, títols o professorat. Aquesta reserva
inicial no ha quedat finalment recollida al text de la LOU.
59
LA LLEI D’UNIVERSITATS DE CATALUNYA. UN MARC JURÍDIC PROPI
PER A LES UNIVERSITATS DEL SISTEMA UNIVERSITARI CATALÀ
acreditació de recerca, i els aspirants a la categoria
de professorat catedràtic d’una acreditació de recer-
ca avançada. Quan sigui el cas, les persones candi-
dates hauran de comptar amb un informe de la seva
activitat docent, d’acord amb els procediments i cri-
teris que estableixi l’Agència per a la Qualitat del
Sistema Universitari de Catalunya, als efectes de
l’avaluació positiva establerta a l’article 52 LOU.
L’Agència competent per actuar en la
contractació del personal docent i inves-
tigador de les universitats del sistema
universitari de Catalunya és la catalana,
sens perjudici de la col. · laboració que, si
és el cas, es pugui establir amb altres enti-
tats d’avaluació externa.
La Llei 1/2003 dóna un tractament específic a
l’avaluació externa que, per imperatiu de la LOU,
han de superar els professors que siguin candidats
a ser contractats en algunes de les tipologies con-
tractuals establertes. Així, l’article 47 de la LUC
estableix que aquestes acreditacions seran emeses
per l’Agència per a la Qualitat del Sistema Uni-
versitari de Catalunya i que les convocatòries dels
processos selectius que exigeixin als aspirants
estar en possessió d’una de les acreditacions de
recerca, han de ser programades amb antelació
suficient per permetre el seu anunci a les persones
interessades i la tramitació de les acreditacions cor-
responents. La Llei en atribuir a l’Agència catalana
les esmentades funcions ha previst també els eixos
CONEIXEMENT I SOCIETAT 01 I ARTICLES
de la seva estructura organitzativa. L’Agència, que
per Llei queda estructurada en comissions especí-
fiques segons les funcions a desenvolupar, ha de
comptar necessàriament amb una Comissió de
Professorat Lector i Professorat Col·laborador, a la
qual correspon l’emissió dels informes pertinents
per a la contractació d’aquestes dues tipologies de
professorat, i amb una Comissió d’Avaluació de la
Recerca que exerceix bàsicament les funcions
d’emissió de les acreditacions de recerca i de
recerca avançada, l’avaluació de les activitats
desenvolupades pels investigadors i investigadores
i l’avaluació de l’activitat investigadora del personal
docent i investigador de les universitats privades.
Als efectes de garantir la seva independència tècni-
ca, la Llei estableix que les comissions avalu-
adores aproven les avaluacions que efectuï
l’Agència en els seus àmbits respectius, i que en
són les responsables finals.
e) Es regula un règim de llicències i excedències per
al professorat contractat laboralment, sens perju-
dici de les que es puguin establir en el conveni
col·lectiu que sigui d’aplicació, que tenen com a
objectiu principal el foment de la recerca i la col·la-
boració interuniversitària.
La mobilitat del professorat, especialment del pro-
fessorat contractat permanent, del professorat
col·laborador temporal amb títol de doctor i del
professorat lector, és una de les finalitats perse-
guides pel legislador, que ha concretat les llicències
i excedències que poden ser sol·licitades pels pro-
fessors de les categories esmentades, segons la
tipologia de l’article 56 de la LUC, que regula les
que tenen per objectiu el foment de la recerca i la
col·laboració interuniversitària, i que són:
1. Per al desenvolupament de programes o activi-
tats de recerca en entitats públiques o privades,
creades, participades o vinculades a la universi-
60
tat i que estiguin relacionades amb l’activitat
científica o tècnica que el professor desenvolu-
pa a la universitat.
2. Per a la creació d’empreses de base tecno-
lògica, directament relacionades amb l’activitat
científica o tècnica que el professor desenvolupa
a la universitat.
3. Per al desenvolupament de programes o activi-
tats docents o de recerca en altres universitats,
en entitats públiques o privades creades o par-
ticipades per les universitats, i en altres entitats
amb les quals la universitat tingui subscrit un
conveni de col·laboració.
La llicència, que comporta la reserva del lloc de
treball, es pot atorgar per un període de fins a dos
anys. Correspon a la universitat determinar les
retribucions que, si és el cas, es podran percebre.
L’excedència s’atorga per un període de durada no
superior a quatre anys, i es concedeix sense acre-
ditació de retribucions per part de la universitat
d’origen, i implica la suspensió automàtica del
contracte.
El professor contractat permanent pot gaudir,
d’acord amb la normativa interna de la universitat,
de fins a un màxim d’un any sabàtic per cada sis
anys d’activitat acadèmica, sempre que aquest
període de temps es dediqui a activitats de forma-
ció o col·laboració en una universitat o centre de
recerca de fora de Catalunya.
L’article 57 de la LUC estableix que sens perjudici
de les llicències i excedències que es reconeguin
a la normativa laboral i, si és el cas, al conveni
col·lectiu d’aplicació, el professorat contractat per-
manent, el professorat col·laborador temporal amb
títol de doctor, i el professorat lector que tinguin un
any d’antiguitat, com a mínim, podran gaudir per
una sola vegada d’una excedència especial per un
període màxim de quatre anys.

La LUC, amb l’objectiu de considerar la paternitat
o maternitat del professorat lector ha establert a la
disposició addicional dotzena que els dotze
mesos següents al naixement del fill o filla, no
seran computats als efectes de la limitació tempo-
ral del contracte legalment establerta. Encara que
el text de la disposició no preveu expressament el
supòsit d’adopció caldrà atendre també aquesta
circumstància. La LUC ha previst a la disposició
addicional onzena que la normativa interna de cada
universitat haurà d’establir mesures de conciliació
de la vida laboral i familiar dels membres de la
comunitat universitària. Aquestes mesures han
estat adoptades en sintonia amb la Llei 6/2002, de
25 d’abril, aprovada pel Parlament que estableix
mesures de conciliació del treball i la vida familiar.
Finalment, i des de la perspectiva de gènere, la dis-
posició addicional vuitena encomana a les universi-
tats i al departament de la Generalitat competent, la
promoció d’accions per tal d’assolir la igualtat d’o-
portunitats entre homes i dones en tots els àmbits
universitaris.
f) La formació docent i la qualitat són també ele-
ments destacats del model català de professorat.
Així l’article 19 de la LUC preveu la responsabilitat
tant de la Generalitat com de les universitats de
facilitar que el professorat al llarg de la seva vida
acadèmica i de manera especial durant la primera
etapa de la seva activitat docent, tingui possibilitats
de formació destinada a oferir una docència de
qualitat i a l’actualització de coneixements i habili-
tats. La docència és objecte d’avaluació, d’acord
amb la metodologia i els programes que les univer-
sitats i l’Agència per a la Qualitat del Sistema Uni-
versitari de Catalunya desenvolupin. La LUC esta-
28
La incorporació a la Llei catalana dels articles 42, 61 i 62, tots aquests relatius als investigadors, va ser discutida per l’Estat durant la tramitació de l’avantpro-
jecte, que va manifestar que el legislador català podia incórrer en un excés de regulació, no prevista ni emparada per la LOU. Aquesta crítica no ha estat accep-
tada pel legislador de la LUC, que troba empara en l’article 9.7 EAC.
61
LA LLEI D’UNIVERSITATS DE CATALUNYA. UN MARC JURÍDIC PROPI
PER A LES UNIVERSITATS DEL SISTEMA UNIVERSITARI CATALÀ
bleix que s’han de desenvolupar programes de for-
mació continuada, d’incentius i de reconeixement
de la qualitat docent, que estiguin dirigits tant a pro-
fessors individuals com a equips docents.
3.4. L’abast de la regulació autonòmica sobre el
personal acadèmic de recerca. Els investigadors
propis i vinculats
La Llei 1/2003 ha introduït una nova classificació del
personal que presta serveis de recerca universitària,
que queda inclòs sota el concepte de personal
acadèmic de recerca, i que està integrat pel profes-
sorat de les universitats i pels investigadors o investi-
gadores, amb títol de doctor. D’aquesta manera se
singularitzen les funcions de recerca o preferentment
de recerca i s’articula una específica consideració del
personal que les desenvolupa. El legislador ha fugit de
la rigidesa en l’articulació dels models de contractació
aplicables al personal de recerca i ha establert la pos-
sibilitat que les universitats puguin disposar de per-
sonal investigador propi de la universitat o vinculat a
aquesta, mitjançant un conveni.
La Llei, en regular les qüestions relatives al personal
investigador, estableix a l’article 61.1 que les universi-
tats podran contractar investigadors entre doctors,
d’acord amb la normativa vigent, i a l’article 63 preveu
la possibilitat de contractació per obra o servei deter-
minat de personal docent, investigador, tècnic o d’al-
tre tipus per al desenvolupament de projectes con-
crets d’investigació científica o tècnica 28.
A àmbit estatal hi ha una doble regulació relativa a la
contractació per a l’exercici de funcions investi-
gadores, d’una banda, la LOU, que preveu el per-
CONEIXEMENT I SOCIETAT 01 I ARTICLES
sonal docent i investigador contractat per les universi-
tats i que pot efectuar tasques preferentment investi-
gadores; i d’una altra, la Llei 13/1986, de 14 d’abril,
de foment i coordinació general de la investigació
científica i tècnica, que regula pròpiament els con-
tractes d’investigació.
De manera diferent, la Llei catalana ha optat per regu-
lar en un sol text legal el professorat universitari con-
tractat i els investigadors que desenvolupen les seves
funcions a les universitats o als centres de recerca. La
Generalitat té reconeguda competència plena en
ensenyament a l’article 15 EAC i a l’article 9.7 EAC
competència exclusiva en matèria de recerca, sens
perjudici d’allò que disposa el número 15, de l’apartat
1, de l’article 149 de la CE, i és en exercici d’aquestes
competències que la Llei catalana ha regulat qües-
tions específiques relatives al personal acadèmic de
recerca i, concretament, dels investigadors. El Tribunal
Constitucional en la STC 90/1992, d’11 de juny, va
declarar que la competència de la Generalitat i la de
l’Estat són concurrents i que aquesta concurrència
justifica i explica que l’Estat tingui competències de
coordinació. En virtut d’aquesta atribució, es va apro-
var la Llei 13/1986, de 14 d’abril, de foment i coordi-
nació general de la investigació científica i tècnica
(BOE núm. 93, de 21 d’abril, de 2001). Més enllà
d’aquesta reserva específica correspon a la Genera-
litat exercir plenament la seva competència.
La Llei 1/2003 estableix expressament que la contrac-
tació d’investigadors s’ha d’efectuar d’acord amb la
normativa vigent, la qual ha quedat relacionada a l’ar-
ticle 102, relatiu al règim jurídic aplicable a les univer-
sitats, i que preveu entre d’altres la Llei 13/1986, que
en la redacció donada a l’article 17 per la disposició
addicional setena de la Llei 12/2001, de 9 de juliol, de
mesures urgents per a la reforma del mercat de tre-
ball, per a l’increment de l’ocupació i la millora de la
qualitat, estableix la tipologia de contractes d’investi-
gació següent:
62
a) Contractes amb personal investigador, científic o
tècnic per a la realització d’un projecte específic de
recerca, que són regulats per l’article 15 a) de l’Es-
tatut dels Treballadors.
b) Contractes amb doctors per a la incorporació d’in-
vestigadors en el sistema espanyol de ciència i
tecnologia, que són regulats per l’article 11.1 de
l’Estatut dels Treballadors, per a la realització
d’activitats, programes o projectes de recerca que
permetin ampliar, perfeccionar o completar l’expe-
riència científica dels contractats.
De fet, la regulació dels contractes dels investigadors
propis, a l’article 61 de la Llei catalana, pot tenir un
pacífic encaix dintre la tipologia de la lletra a) anterior.
Respecte dels investigadors propis, la LUC ha desta-
cat al segon apartat de l’article 61 la contractació d’in-
vestigadors postdoctoral per un període màxim de
cinc anys entre persones que estiguin en possessió
del títol de doctor, amb menys de dos anys d’antigui-
tat i que procedeixin d’una universitat diferent a la
contractant. L’especial menció de la contractació de
doctors recents respon a la voluntat del seu reconei-
xement i foment.
Per a la millor col·laboració i més gran mobilitat en
l’exercici de les funcions investigadores, i per dotar el
sistema de la màxima obertura possible, s’ha re-
conegut la figura de l’investigador vinculat a la univer-
sitat, mitjançant conveni o altres fórmules de col·labo-
ració amb les universitats, centres de recerca o altres
entitats públiques o privades, per efectuar projectes
d’investigació, desenvolupament o innovació, així com
per a la transferència de tecnologia i de coneixements.
Els investigadors mantenen el contracte de treball
amb l’entitat d’origen i els és d’aplicació el règim
jurídic que sigui vigent per a la seva categoria profes-
sional. La vinculació d’investigadors a la universitat
permet el reconeixement d’una de les prioritats de la
Generalitat en política de personal investigador,
que ha estat la constitució de la Fundació privada

Institució Catalana de Recerca i Estudis Avan-
çats (ICREA), per Acord del Govern de la Generalitat,
de 27 de desembre de 2000. L’objecte d’aquesta
Institució és contribuir a l’impuls, la promoció i el
desenvolupament de la recerca i del coneixement
científic, humanístic i tecnològic en benefici de la so-
cietat i molt especialment facilitar la progressiva con-
solidació d’un col·lectiu d’investigadors i científics
arrelats a Catalunya, desenvolupar una política activa
de recursos humans per a la promoció de la recerca i
participar en les línies d’investigació en universitats,
centres o instituts de recerca universitària, mitjançant
els vincles de col·laboració que s’acordin. ICREA ha
merescut una consideració especial a la Llei, que re-
cull a la disposició addicional desena la possibilitat
que les universitats acordin amb la Institució la vincu-
lació d’investigadors a programes o projectes de re-
cerca en els termes de l’article 62 i, a la vegada, que
puguin contractar els investigadors vinculats d’ICREA
o d’altres entitats per desenvolupar tasques docents
com a professors col·laboradors, associats o visitants,
d’acord amb la normativa en cada cas d’aplicació.
Finalment, cal destacar que el legislador no ha passat
per alt la important tasca de formació d’investigadors,
i per tal de significar-la l’article 68 estableix que els
estudiants de doctorat, inclosos els becaris de recer-
ca i els ajudants tenen la consideració d’investiga-
dors en formació. Declara a l’article 12, que els es-
tudis de doctorat tenen com a finalitat la formació de
personal investigador, tant en l’àmbit universitari de
recerca, com en el món professional i de l’empresa, i
que correspon al departament competent en matèria
d’universitats de la Generalitat i a les universitats
públiques promoure accions dirigides a reforçar-ne la
seva qualitat i especialització, tot fomentant la coope-
ració interuniversitària i la internacionalització. És amb
aquesta voluntat que la Llei vol obrir els estudis de
doctorat als estudiants millor preparats, sigui quina
sigui la seva nacionalitat o procedència. Pel que fa als
becaris s’estableix que la universitat ha de reconèixer
63
LA LLEI D’UNIVERSITATS DE CATALUNYA. UN MARC JURÍDIC PROPI
PER A LES UNIVERSITATS DEL SISTEMA UNIVERSITARI CATALÀ
els seus drets i les seves obligacions en una norma
interna, que garanteixi en tot cas el dret d’accés i d’ús
de les instal·lacions universitàries i, finalment, amb la
voluntat de fomentar la recerca, la Llei estableix a l’ar-
ticle 21.3 que les universitats i la Generalitat que han
d’impulsar, estimular i ajudar el professorat i d’altre
personal investigador a participar en les accions de
finançament competitiu, públic i privat, de la recerca
(vegeu el quadre de la pàgina següent).
Tothom té dret a accedir als nivells superiors
d’educació, en funció de les seves aptituds i
la vocació, sense que en cap cas l’exercici
d’aquest dret estigui subjecte a discrimina-
cions degudes a la capacitat econòmica, al
nivell social o al lloc de residència de
l’alumne.
3.5. Els estudiants del sistema universitari de
Catalunya. L’accés a la universitat en el distric-
te autonòmic
La LUC dedica el Capítol II, del Títol II als estudiants, i
en destaca algunes qüestions d’especial rellevància.
Una de les principals està referida al model d’accés a
la universitat. L’article 1.2 de la Llei orgànica 8/1985,
de 3 de juliol, reguladora del dret a l’educació, es-
tableix que tothom té dret a accedir als nivells supe-
riors d’educació, en funció de les seves aptituds i la
vocació, sense que en cap cas l’exercici d’aquest dret
estigui subjecte a discriminacions degudes a la capa-
citat econòmica, al nivell social o al lloc de residència
de l’alumne. Aquest dret a l’estudi universitari queda
subjecte a uns requisits d’accés i a una oferta d’es-
tudis i centres determinada. La LUC ha establert que
CONEIXEMENT I SOCIETAT 01 I ARTICLES

Gràfic 2
Esquema dels itineraris de carrera possibles al si de la comunitat acadèmica de recerca a les universitats catalanes

Regulat per la
Regulat per

Generalitat
l’Estat
Catedràtic Catedràtic
(funcionari) (laboral)

Selecció per part d’una Selecció per part d’una

universitat universitat

Regulat per la
Generalitat
Habilitació Acreditació de recerca
Regulat per

avançada de l’AQSUC
l’Estat

(mèrits i treball)

Mínim 3 anys des

de la titularitat

Investigador
(laboral)
Professor Titular Professor Agregat
(funcionari) (contracte laboral)

Selecció per part d’una Selecció per part d’una

universitat universitat

Habilitació
Acreditació de recerca
(mèrits, exposició de de l’AQSUC
temari i treball)
Regulat per la

Investigador
Generalitat

Mínim 4 anys
des del doctorat postdoctoral
Fins a 5 anys

Professor Lector
(laboral)
Fins a 4 anys

Informe favorable
de l’AQSUC

2 anys fora de
la universitat
contractant, Doctorat
abans o després
del doctorat (Ajudant)

l’accés al sistema universitari públic de Catalunya ha mesures oportunes per tal que les universitats puguin
de respectar els principis de publicitat, igualtat, mèrit i actuar coordinadament en aquesta important qüestió,
capacitat, i que correspon a la universitat, d’acord a fi i efecte de garantir la igualtat d’oportunitat als estu-
amb la normativa vigent, l’admissió dels estudiants. diants. Amb aquesta finalitat, prescriu la LUC que el
Consell Interuniversitari de Catalunya oferirà processos
La important tasca de coordinació que les universitats d’accés a aquelles universitats que s’hi acullin, respec-
i la Generalitat han dut a terme en matèria d’accés, tant en tot cas l’autonomia universitària.
mitjançant el Consell Interuniversitari de Catalunya, que
ha organitzat les proves d’accés als centres universi- D’acord amb la Llei, en l’accés s’ha de tenir en comp-
taris catalans, amb totes les universitats de Catalunya te l’oferta de places disponibles; els processos han de
formant un sol districte, ha quedat recollida a la LUC. ser transparents i objectius i, com a norma general,
L’article 32 encomana al departament de la Generalitat s’han d’articular mitjançant proves que admetin la
competent en matèria d’universitats que adopti les correcció anònima. El nivell de detall al qual s’arriba en

64
 LA LLEI D’UNIVERSITATS DE CATALUNYA. UN MARC JURÍDIC PROPI
PER A LES UNIVERSITATS DEL SISTEMA UNIVERSITARI CATALÀ

aquest apartat de la Llei, de manera diferent a d’altres
capítols, més generalistes, troba la seva explicació en
la voluntat de fixar legalment les garanties suficients
per tal que, sigui quin sigui el model definitivament
adoptat per la norma, per les universitats o pel mateix
Consell Interuniversitari de Catalunya, quedin preser-
vats els drets dels estudiants de qualsevol procedèn-
cia que desitgin entrar al sistema universitari des de
Catalunya.
L’accés a la universitat ha estat tradicionalment una
qüestió complexa que Catalunya ha aconseguit resol-
dre amb un bon nivell d’acceptació per les universi-
tats, pels mateixos estudiants i per la societat en ge-
neral. El reconeixement del sistema d’accés coordinat
que han seguit les universitats catalanes ha estat
estudiat i incorporat per altres comunitats autònomes
i finalment reflectit a la normativa bàsica estatal. Tot i
així, la normació estatal en aquesta matèria ha resultat
especialment problemàtica, per la inseguretat que
comporta la seva constant modificació; pel seu con-
tingut, que la Generalitat ha considerat vulnerador de
l’ordre competencial vigent; i, pels problemes d’apli-
cació que porta a les universitats l’esforç de constant
adaptació dels procediments a la normativa que
l’Estat ha dictat, a vegades sorprenentment, sobre les
proves d’accés.
L’article 2, lletra f) de la LOU inclou dins l’autonomia uni-
versitària l’admissió, el règim de permanència i la verifi-
cació del coneixement dels estudiants. Tot i això el
Tribunal Constitucional ha considerat ajustat a la Cons-
titució, l’establiment de limitacions a l’admissió d’estu-
diants als centres universitaris, i ha reconegut que
aquesta facultat d’admissió es troba condicionada per
la capacitat dels centres universitaris, així com també
per l’adopció de mesures que evitin les desigualtats en
els criteris per a l’accés a l’ensenyament superior o uni-
versitari (STC 26/1987, fj 4, i STC 187/1991 fj 3).
La STC 26/1987, fj 10, manifesta que de conformitat
amb les competències que exerceix l’Estat 1a i 30a de
l’article 149.1 CE, les normatives estatals que fan refe-
rència als procediments de selecció, hauran d’establir
exclusivament les condicions o normes bàsiques de
selecció per a l’ingrés als centres universitaris, corres-
pondrà el seu desenvolupament a les comunitats au-
tònomes amb competència plena en educació. Aques-
tes competències han d’exercir-les les comunitats
autònomes, respectant les que corresponen a les uni-
versitats del seu territori, en virtut de l’autonomia.
Novament tots tres estaments han de trobar un espai
suficient per exercir les seves competències 29.
Si considerem que la Generalitat té competència de
desenvolupament normatiu sobre l’accés a la universi-
tat, que li ha estat expressament reconeguda pel
Tribunal Constitucional, i que l’admissió entra de ple en
l’autonomia de les universitats, caldrà cercar l’espai
necessari perquè la Generalitat i les universitats de la
seva competència puguin disposar d’un grau d’au-
tonomia suficient dins del model d’accés que amb
caràcter bàsic estableixi l’Estat, i més concretament en
el disseny del procés selectiu que millor correspongui.
3.6. Els drets i els deures dels estudiants univer-
sitaris
Els articles 37 i 38 de la LUC impliquen una breu però
important consideració de l’enunciat dels drets i els

29
És per això, i sobre la base d’aquesta doctrina constitucional, que el Govern de la Generalitat ha presentat dos conflictes positius de competències al Govern
de l’Estat, tots dos encara pendents de sentència. En el conflicte positiu de competències núm. 137/2000, amb motiu del Reial decret 1640/1999, de 22 d’oc-
tubre, pel qual es regula la prova d’accés als estudis universitaris, la Generalitat ha considerat que aquest decret vulnera les seves competències d’autorganització
(article 9.3 amb relació a l’article 15 EAC). En el conflicte positiu de competències núm. 2851/2000, amb motiu del Reial decret 69/2000, de 21 de gener, pel qual
es regulen els procediments de selecció per a l’ingrés en els centres universitaris dels estudiants que reuneixin els requisits legals per a l’accés a la universitat, la
Generalitat ha considerat que alguns preceptes del reglament eren vulneradors de l’ordre competencial establert.

65
 CONEIXEMENT I SOCIETAT 01 I ARTICLES

deures dels estudiants. La LOU ha efectuat a l’article
46 una primera ressenya dels drets i deures bàsics,
que comença assenyalant que l’estudi és a la vegada
un dret i un deure dels estudiants universitaris, i que
seguidament enuncia una sèrie de drets específics,
que corresponen als estudiants, en els termes es-
tablerts per l’ordenament jurídic 30. Es reconeix ex-
pressament la cobertura de la seguretat social als
estudiants, en els termes i les condicions que es-
tableixi la legislació vigent. La regulació dels deures
dels estudiants es remet plenament a la regulació
estatutària, i per tant, a l’àmbit d’actuació propi de
cada universitat.
Els i les estudiants han d’exercir els seus drets
amb ple reconeixement a la dignitat de les
persones, als principis democràtics i als drets
de la resta de membres de la comunitat uni-
versitària, i amb respecte als béns d’ús
col·.·lectiu.
La LUC, a més de fer referència als drets reconeguts
a la LOU, en determina uns altres que, com a mínim,
les universitats del sistema universitari de Catalunya
hauran de garantir als seus estudiants. Són els
següents:
a) Rebre una formació i una docència de qualitat.
b) No ser discriminat per raó de naixença, gènere,
orientació sexual, ètnia, opinió, religió, o qualsevol
altra circumstància personal o social.
c) Rebre informació sobre els plans d’estudis i els
seus objectius.
d) Ser avaluats objectivament en el rendiment acadèmic.
e) Exercir la llibertat d’associació, d’informació, d’ex-
pressió i de reunió en els campus universitaris,
d’acord amb les condicions d’utilització establer-
tes per la universitat.
L’article 37 LUC recull, a la vegada, els principis gene-
rals que cal respectar en l’exercici dels drets, tot indi-
cant que els i les estudiantes han d’exercir els seus
drets amb ple reconeixement a la dignitat de les per-
sones, als principis democràtics i als drets de la resta
de membres de la comunitat universitària, i amb
respecte als béns d’ús col·lectiu.
Els deures que les universitats hauran de recollir
preceptivament en els corresponents protocols que
elaborin i hauran de plasmar als seus estatuts, com
a mínim, han de ser els següents:
a) Realitzar les tasques d’estudi pròpies de la seva
condició d’estudiants universitaris, amb la dedi-
cació i l’aprofitament necessaris.
b) Complir les normes estatutàries i altra normativa
interna de la universitat.
c) Cooperar amb la resta de la comunitat universitària
per tal de contribuir a la consecució dels objectius
i al millor funcionament de la universitat.
d) Assistir i participar en els òrgans de govern i repre-
sentació de la universitat, per als quals hagin estat
elegits o designats.

30
Els drets de configuració jurídica establerts a la LOU són: a) l’estudi a la universitat de la seva elecció, en els termes establerts a l’ordenament jurídic; b) la igual-
tat d’oportunitats i la no-discriminació, per circumstàncies personals o socials, inclosa la discapacitat, en l’accés a la universitat, l’ingrés als centres i la per-
manència, i l’exercici dels drets acadèmics; c) L’orientació i la informació per la universitat sobre les activitats acadèmiques que els afectin; d) la publicitat de les
normes de les universitats que hagin de regular la verificació del coneixement dels estudiants; e) l’assessorament i l’assistència per part de professors i tutors, en
la manera que es determini; f) la seva representació als òrgans de govern i de representació de la universitat, en els termes establerts a la LOU i als estatuts o
normes d’organització i funcionament; g) la llibertat d’expressió, de reunió i d’associació en l’àmbit universitari; h) la garantia dels seus drets, mitjançant procedi-
ments adequats i, en el seu cas, l’actuació del defensor universitari.

66

La importància de contribuir a la inserció laboral dels
estudiants està recollida a la Llei en diversos pre-
ceptes, però ha quedat especialment enunciada com
a principi general a l’article 39, que estableix que tant
el departament de la Generalitat competent en matèria
d’universitats, com les mateixes universitats, orien-
taran els estudiants en la seva incorporació al món
laboral, i promouran la relació i la col·laboració dels
estudiants i persones titulades amb els agents
econòmics i les institucions socials. A tal fi, i d’acord
amb el consell social de cada universitat, es pro-
mouran accions efectives que afavoreixin la inserció
laboral i professional dels titulats.
L’associacionisme i l’activitat voluntària estan recollits
a l’article 40, que encomana a les universitats que pro-
moguin el civisme, la solidaritat i la participació dels
estudiants. Així també, les institucions responsables
de l’educació universitària han de facilitar, estimular i
donar suport a l’associacionisme, per contribuir a la
consolidació i creixement del teixit social implicat en la
vida de la universitat i de la comunitat. Les associa-
cions han de gaudir d’un marc dinàmic de participació
dins de la universitat. Igualment, i per reforçar les acti-
tuds cíviques, tant la Generalitat com les universitats
han de fomentar l’acció solidària i de cooperació dels
estudiants. Tots aquests manaments de la Llei s’han
recollit a la part articulada referida als drets i deures
dels estudiants, per tal que assoleixin la força ne-
cessària per a la seva efectivitat, i no siguin conside-
rats només uns principis orientadors de l’activitat
estudiantil a la universitat.
La participació dels estudiants i la seva implicació amb
la universitat ha tingut un especial ressò a la LUC, que
com a novetat preveu la possibilitat que les universi-
tats constitueixin un consell d’antic alumnat i de
persones amigues de la universitat, com a òrgan
de relació entre la universitat i els seus antics alumnes
i les associacions d’exalumnes i d’amics i amigues, i la
participació d’aquests en la vida universitària. L’article
67
LA LLEI D’UNIVERSITATS DE CATALUNYA. UN MARC JURÍDIC PROPI
PER A LES UNIVERSITATS DEL SISTEMA UNIVERSITARI CATALÀ
100 estableix que el consell esmentat estarà compost
per les persones que pertanyen a les diverses asso-
ciacions d’exalumnes i d’amics i amigues, recone-
gudes com a tals, així com per aquelles persones que
s’hi vinculin directament, en la forma que determini la
universitat. Correspondrà a cada universitat fer inter-
nament l’atribució de funcions al seu consell d’antic
alumnat i de persones amigues. És de destacar, per la
important novetat que suposa, la participació en el
consell social de les universitats i en representació de
la societat catalana, d’un antic alumne, amb titulació
de la universitat que correspongui, i que no pot ser
membre de la comunitat universitària. L’antic alumne
és nomenat pel president o la presidenta del consell
social, escoltat el rector o la rectora i, si n’hi ha, a pro-
posta del consell d’antic alumnat i de persones
amigues de la universitat, d’acord amb el que s’es-
tableix a l’article 82 de la LUC. Amb aquestes mesures
la Llei busca un vincle de comunicació permanent
amb els titulats, i estableix un cert nivell d’acció i
influència d’aquests sobre la universitat. Avui dia, en
l’àmplia concepció de servei públic universitari, els
actuals alumnes són també potencials receptors del
servei universitari en el futur. El lifelong learning;
la cada vegada més important implicació entra la
societat i la universitat; la conveniència de procurar
una bona inserció professional dels titulats, entre
d’altres, són àmbits en els quals els exalumnes com-
promesos amb la seva universitat poden tenir un
paper important.
3.7. La política de beques i ajuts als estudis uni-
versitaris
Amb relació als estudiants universitaris, s’ha de des-
tacar per la seva importància l’article 41 LUC, referit a
les beques i els ajuts als estudis universitaris, en el qual
s’estableix el mandat al departament de la Generalitat
competent en matèria d’universitats d’articular una
política de beques i crèdits, en el marc del sistema
general de foment de l’estudi superior, considerat a
 CONEIXEMENT I SOCIETAT 01 I ARTICLES

l’article 45 de la LOU, que garanteixi que ningú que demores 31. L’Estat ha optat per mantenir centralitzada
reuneixi les condicions per cursar estudis universita- tota la regulació de la matèria i la seva gestió, espe-
ris amb aprofitament, quedi exclòs per raons econò- cialment la convocatòria, la resolució i el pagament de
miques, i que permeti adaptar el sistema general a les beques i els ajuts, sens perjudici de la col·laboració
les necessitats socio-econòmiques i territorials de de les universitats en la gestió. Davant d’aquesta si-
Catalunya. tuació, que ha estat considerada per la Generalitat
contrària a les competències que li reconeix l’article
15 EAC i el bloc de constitucionalitat en matèria de
subvencions, l’any 1998, a iniciativa de la Generalitat,
El traspàs de les beques a la Generalitat ha es va adoptar un Acord de la Comissió Mixta de
estat una de les principals reivindicacions traspassos Administració de l’Estat-Generalitat de
en matèria d’ensenyament superior que Catalunya 32, que en el seu punt setè contenia l’apro-
vació de l’Acord de bases per efectuar el traspàs en
s’ha vingut reclamant des de fa anys tant pel matèria de beques i ajuts a l’estudi de caràcter uni-
Govern de la Generalitat com pel Parlament versitari. Es tracta d’un Acord, el contingut del qual es
de Catalunya. refereix als criteris determinats per ambdues admi-
nistracions per efectuar el traspàs en aquesta matèria,
i que supedita la data d’efectivitat dels traspassos a
l’entrada en vigor dels reials decrets que modifiquin la
El traspàs de les beques a la Generalitat ha estat normativa vigent en matèria de beques i ajuts a l’estu-
una de les principals reivindicacions en matèria d’en- di universitari. Tot i aquest Acord, l’Estat encara no ha
senyament superior, que han estat reclamant des de procedit a modificar la normativa vigent.
fa anys tant el Govern de la Generalitat com el
Parlament de Catalunya. Tot i els esforços esmerçats En defensa del seu patrimoni competencial sobre
i malgrat la recent STC 188/2001, que seguidament beques i ajuts universitaris, el Govern de la Generalitat
s’analitza, fins ara no ha estat possible l’efectivitat del va presentar dos conflictes positius de competències
traspàs, que ha patit incomptables entrebancs i acumulats 33, contra les ordres del Ministeri d’Educació
31
La política de beques i ajuts amb càrrec als pressupostos generals de l’Estat, s’ha desenvolupat en aplicació del Reial decret 2298/1983, de 28 de juliol, pel qual
es regula el sistema de beques i altres ajuts a l’estudi de caràcter personalitzat (BOE núm. 205, de 27 d’agost de 1983).
32
Acord de la sessió del Ple de la Comissió Mixta de traspassos prevista en la Disposició transitòria sisena de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que va tenir lloc
el dia 23 de setembre de 1998.
33
Conflictes positius de competències núm. 3386/94 i 4710/97, plantejats pel Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya contra, respectivament, les ordres
del MEC de 15 de juny de 1994, i de 30 de juny de 1997, per les quals es convoquen beques i ajuts a l’estudi de caràcter general, per a estudis universitaris i
mitjans.
34
La sentència declara que tenen la consideració de norma bàsica:
a) Les modalitats i la quantia dels ajuts, atès que formen part de les condicions essencials de l’atorgament de les subvencions;
b)Els requisits econòmics i acadèmics per accedir i per obtenir els ajuts, i el sistema de baremació de la renda, atès que constitueixen un altre aspecte central de
la regulació subvencional;
c) Els criteris d’incompatibilitat de les beques universitàries amb altres beques o ajuts, com a base justificada en l’article 149.1.30 CE;
d)Els criteris de la revocació de les beques en cas d’ocultació o falsedat de dades o d’incórrer en incompatibilitat, així com l’obligació de reintegrament de les
quantitats rebudes i dels interessos de demora, atès que tots aquests són principis generals de regulació en tot el territori nacional.
El Tribunal considera que són de competència autonòmica:
a) La regulació dels elements que poden ser ponderats pels òrgans gestors de les beques per a la seva concessió.
b)Els criteris en raó als quals podran denegar-se les sol·licituds corresponents, atès que tots aquests permeten una aplicació discrecional per part dels òrgans
gestors dels ajuts.
c) El desenvolupament de les bases estatals i la realització de totes les funcions d’execució; és a dir la convocatòria I la determinació del procediment de gestió,
control i resolució de les sol·licituds de beca, i l’establiment dels òrgans competents per efectuar-ho.

68

i Ciència, de convocatòria de les beques i els ajuts a
l’estudi de caràcter general per a estudis universitaris
i mitjans dels cursos 1994-1995 i 1997-1998. La
Sentència 188/2001, de 20 de setembre, ha resolt els
esmentats conflictes, i ha donat parcialment la raó a la
Generalitat 34.
Cal destacar que aquesta sentència, va acompanyada
de tres vots particulars, que denoten les dificultats
d’obtenir acords en aquesta polèmica qüestió 35.
La sentència va ser dictada en ple procés de trami-
tació del projecte de LOU i durant les negociacions
que el Grup Parlamentari Català al Congrés duia a
terme, precisament, entre d’altres qüestions, en
matèria de beques i ajuts als estudis universitaris.
Aquest fet fou decisiu en l’evolució de l’article 45 de la
LOU, que finalment el Congrés dels Diputats va
aprovar, i que reconeix que el sistema general de
beques serà desenvolupat i executat per les comuni-
tats autònomes.
L’esmena que el Grup Català va presentar a l’article 45
LOU, recull la petició que correspongui a les comunitats
autònomes el desenvolupament i l’execució de les
bases estatals en la matèria. La dicció literal d’aquesta
esmena és idèntica a la redacció que la LOU dóna a l’ar-
ticle 45, a excepció del darrer punt i seguit, que procla-
ma la necessària cooperació per part de les comunitats
autònomes per articular sistemes d’informació, verifi-
cació i control, que ha estat afegit.
La LUC ha estat redactada, doncs, d’acord amb la si-
tuació posterior a la sentència esmentada, segons la
qual la transferència de funcions i serveis a la Gene-
ralitat en aquesta matèria no ha de ser novament
35
El primer vot, emès pel magistrat Carles Viver i Pi i Sunyer, té un contingut marcadament autonomista; el segon, emès pel magistrat Vicente Conde Martín de
Hijas, al qual s’han adherit els magistrats Manuel Jiménez de Parga i Fernando Garrido Falla, conté una crítica a la sentència atès que considera que els conflictes
havien d’haver estat desestimats en la seva totalitat. Aquest vot particular conté una específica declaració respecte l’orientació doctrinal que cal donar a l’article
149.1.1 CE en el sentit de considerar que no s’ha d’entendre com una regla competencial, sinó com una matèria, que comporta la plena i l’exclusiva competència
de l’Estat.
69
LA LLEI D’UNIVERSITATS DE CATALUNYA. UN MARC JURÍDIC PROPI
PER A LES UNIVERSITATS DEL SISTEMA UNIVERSITARI CATALÀ
qüestionada jurídicament. En aquest sentit la disposi-
ció transitòria quarta de la LUC preveu l’actual situació
d’impossibilitat del ple exercici de la competència
reconeguda a la Generalitat pel Tribunal Constitu-
cional, que queda ajornada a l’efectivitat de la trans-
ferència. Així també la LUC, a l’article 41, ha volgut
reflectir l’opció que amb relació a la gestió de les
beques ha adoptat la Generalitat, tot indicant que el
departament competent en matèria d’universitats ha
d’articular, mitjançant l’Agència de gestió d’ajuts uni-
versitaris i de recerca, creada per la Llei 7/2001, de 31
de març, i de manera coordinada amb les universitats,
un sistema de gestió eficaç i eficient dels crèdits, les
beques i els ajuts a l’estudi i a la recerca universitàries.
4. L’espai europeu d’educació superior i
el foment de la mobilitat com a objectius
del sistema universitari de Catalunya
La definició de l’espai europeu d’educació superior,
que s’està dissenyant encara, té com a documents de
referència i de caràcter programàtic els Acords de la
Sorbona (1998), la Declaració de Bolonya (1999) i la
Declaració de Praga (2001), tot això amb l’horitzó del
2010 i posant com a eix del model d’educació supe-
rior d’Europa el foment de la qualitat, la mobilitat i l’in-
tercanvi, i la competitivitat. La progressiva consoli-
dació d’una comunitat universitària europea porta a la
necessària confluència dels diferents sistemes univer-
sitaris en uns eixos essencials definitoris de la nova
concepció de les titulacions universitàries, que que-
daran harmonitzades en una estructura cíclica de
l’ensenyament superior, més generalista en les pri-
meres fases, amb l’objectiu de procurar una capaci-
tació àmplia i permetre el desenvolupament de les
CONEIXEMENT I SOCIETAT 01 I ARTICLES
habilitats necessàries per fer front a la problemàtica i
complexitat creixent d’un món en constant evolució.
Els ensenyaments s’especialitzaran a la segona fase,
amb l’objectiu de preparar per a l’exercici professio-
nal, i a la tercera fase una més gran especialització
cercarà el perfeccionament i l’aprofundiment en la
professió o en la capacitat de recerca de l’estudiant
de doctorat. Aquesta nova concepció de l’educació
superior ha de permetre la transportabilitat dels crè-
dits i la comparació de titulacions, així com l’establi-
ment d’uns paràmetres de qualitat objectivables,
mesurables, reconeguts i acceptats per tots. D’altra
banda, l’article 14 de la LUC recull un altre dels ele-
ments essencials de l’espai europeu d’ensenyament
superior, el lifelong learning, implicant la Generalitat i
les universitats en l’objectiu de la formació univer-
sitària i l’actualització de coneixements i habilitats al
llarg de tota la vida.
Un dels principis informadors de la Llei 1/2003 és la
plena integració de les universitats del sistema univer-
sitari de Catalunya en l’espai europeu d’ensenyament
superior i la promoció de les nostres universitats a
Europa i al món. Aquesta premissa troba la seva plas-
mació en els articles 15 a 17, que contenen els trets
per fer efectiu aquest objectiu essencial. Es predica la
necessitat d’informació i transparència en els di-
plomes i títols, que s’hauran d’acompanyar del suple-
ment europeu del títol, amb un disseny adaptat a les
especificitats del sistema universitari de Catalunya.
Els títols propis de les universitats, respecte als quals
aquestes tenen plena autonomia, atès que no es trac-
ta d’estudis oficials, poden comportar un important
avenç en la progressiva i plena harmonització amb
Europa si, tal com la LUC estableix, s’impulsa una
acció coordinada, mitjançant el Consell Interuniver-
sitari de Catalunya. D’altra banda, podran, com els
oficials, ser acreditats per l’Agència per a la Qualitat
del Sistema Universitari de Catalunya. Particularment
rellevants seran aquells títols propis -singularitat del
70
model universitari català- que, d’acord amb l’article 13
de la LUC, podran ser expedits per les universitats als
estudiants que hagin superat el primer cicle d’uns
estudis oficials de primer i segon cicle.
S’encomana a la Generalitat i a les universitats l’im-
puls de les adaptacions necessàries per a la implan-
tació dels nous cicles europeus, s’encarrega al Con-
sell Interuniversitari de Catalunya la coordinació dels
processos de convergència amb l’Europa de les titu-
lacions, i s’estableixen unes mesures concretes per
facilitar la mobilitat dels estudiants i dels titulats, que
són:
a) Adaptar les modalitats cícliques dels ensenyaments
a les línies generals de l’espai europeu d’ensenya-
ment superior.
b) Adaptar les denominacions dels títols.
c) Procurar que la unitat de valoració dels ensenya-
ments i dels seus plans d’estudis sigui el crèdit eu-
ropeu o qualsevol altra unitat que s’adopti en l’es-
pai europeu d’ensenyament superior.
d) Facilitar l’adaptació del sistema de qualificacions al
marc europeu.
e) Adequar aquelles altres que es puguin adoptar en el
marc de l’espai europeu d’ensenyament superior.
En aquest context, la mobilitat ja no pot ser només un
dret predicable de l’estatut jurídic dels funcionaris
públics, sinó que esdevé una necessitat per garantir la
pluralitat, l’intercanvi i l’enriquiment de la comunitat
científica, i per fomentar la qualitat universitària. La
LUC ha articulat algunes línies estratègiques i instru-
ments concrets per facilitar i, en la mesura possible,
garantir la mobilitat del professorat universitari entre
les mateixes universitats del sistema i amb altres uni-
versitats o centres de recerca, especialment a Europa.
A vegades la mobilitat és obligada per imperatiu legal,
com és el fet d’exigir al candidat la desvinculació de
la universitat convocant de la plaça, als efectes de
l’accés a determinades figures laborals de personal

docent i investigador contractat per les universitats,
que a Catalunya s’exigeix també als candidats a ser
contractats com a catedràtics o agregats. Altres
vegades, la mobilitat és voluntària i s’estableixen
mesures per fomentar-la. N’és el cas les llicències i
excedències singulars que s’estableixen per al pro-
fessorat contractat, que presumiblement tindran una
forta incidència en l’increment de la mobilitat del
professorat universitari i també el fet de facilitar als
excedents el reingrés, que es produeix de manera
automàtica i definitiva, a sol·licitud de la persona
interessada, en un lloc de treball de la mateixa ca-
tegoria i en el mateix departament o centre d’origen.
La mobilitat dels investigadors propis de la universitat
ha quedat plenament recollida a l’article 66.2, que
implica tant la Generalitat com les universitats en
l’establiment de manera coordinada de programes
que facilitin la mobilitat del personal acadèmic propi
de la universitat.
Hem de destacar que la mobilitat està concebuda a la
Llei en una doble vessant, d’una banda fa referència al
professorat i als investigadors de les universitats del
nostre sistema universitari i, d’una altra, a la integració
en aquest de professors i investigadors d’altres sis-
temes, per facilitar el flux de col·laboració entre els
membres de la comunitat universitària europea. Re-
cordem que s’estableix que el sistema de contractació
laboral de professorat no pot estar subjecte a condi-
cions o requisits basats en la nacionalitat. L’article 30
de la LUC tracta dels objectius que han de per-
seguir les universitats i la Generalitat amb relació a les
polítiques específiques que afectin la comunitat uni-
versitària, que han de concretar directrius i proce-
diments encaminats a fomentar la doble vessant de la
mobilitat, és a dir l’activitat interuniversitària i la inter-
comunicabilitat entre els membres de la comunitat
universitària de Catalunya, i també la seva la plena
consolidació com a part integrant de la comunitat uni-
versitària europea i de la comunitat científica interna-
cional, amb l’establiment de vincles de col·laboració
71
LA LLEI D’UNIVERSITATS DE CATALUNYA. UN MARC JURÍDIC PROPI
PER A LES UNIVERSITATS DEL SISTEMA UNIVERSITARI CATALÀ
S’encomana a la Generalitat i a les universitats
l’impuls de les adaptacions necessàries per a
la implantació dels nous cicles europeus.
acadèmica interuniversitària i implementant fluxos de
mobilitat entre els membres d’aquestes comunitats.
La Llei 1/2003 destaca la importància de la mobilitat
dels estudiants en diversos articles. Així, a l’article 11,
reconeix que la convalidació d’estudis correspon a la
universitat, i seguidament estableix que les universi-
tats públiques han de coordinar el règim de convali-
dacions i adoptar les mesures oportunes per facilitar la
transportabilitat dels crèdits i la mobilitat dels estu-
diants, en el marc del sistema universitari de Ca-
talunya i de l’espai europeu d’ensenyament superior.
Tanmateix, les universitats privades podran participar
en la coordinació del règim de convalidacions i en
l’adopció de les mesures oportunes per facilitar la
transportabilitat dels crèdits i la mobilitat estudiantil.
El legislador conscient de la importància d’establir
un model d’accés a la universitat que sigui acceptat
i reconegut per la resta d’universitats europees, per
garantir efectivament la mobilitat dels estudiants,
a l’article 33 ha prescrit l’obligació que s’adoptin
mesures per:
a) Facilitar que els estudiants que hagin accedit a la
universitat des de Catalunya puguin continuar els
seus estudis en altres universitats d’Europa. Amb
aquesta finalitat, i d’acord amb la normativa vigent,
s’han d’afavorir models d’accés i permanència que
puguin ser reconeguts i acceptats per les universi-
tats de l’espai superior europeu d’educació superior.
b) Aprovar programes per fomentar l’accés a les uni-
versitats del nostre sistema, especialment en els cur-
sos més avançats, dels estudiants no procedents
 CONEIXEMENT I SOCIETAT 01 I ARTICLES

del sistema educatiu a Catalunya. Per tal de fer pos-
sible la plena integració d’aquests estudiants als
estudis corresponents, el Govern de la Generalitat,
mitjançant el Consell Interuniversitari de Catalunya,
establirà sistemes per promoure el coneixement
suficient de la llengua catalana. S’estableix, també,
que es prepararan plans d’acollida per fomentar i
facilitar la seva integració a la realitat catalana.
tats de la societat globalment considerada, i contribuir
eficientment als objectius de desenvolupament eco-
nòmic i benestar.
Finalment, la Llei encomana al Consell Interuniversitari
de Catalunya la creació d’una Oficina sobre l’Espai
Europeu d’Ensenyament Superior amb l’objectiu de
potenciar la plena integració de les universitats en l’es-
pai europeu d’educació superior 36.

La universitat del segle XXI ha de ser solidària
i receptiva a les necessitats de la societat
globalment considerada, i contribuir eficient-
ment als objectius de desenvolupament eco-
nòmic i benestar.
La mobilitat és així mateix important en termes de par-
ticipació i pluralitat, i per això la Llei reconeix, als arti-
cles 34 i 35, el compromís de les universitats amb el
món i la important tasca que poden dur a terme per al
progrés i la millora dels pobles i països en desen-
volupament, per exemple, mitjançant el foment de
programes de cooperació que facilitin l’accés dels
estudiants d’aquests països a les nostres universitats,
i de mecanismes d’acolliment i d’assessorament als
estudiants de nou accés, així com amb l’aprovació de
programes i activitats socials destinats a facilitar-ne la
integració en l’entorn universitari, i en el coneixement
del país, de la seva llengua i cultura. La universitat del
segle XXI ha de ser solidària i receptiva a les necessi-
5. L’Agència per a la Qualitat del Siste-
ma Universitari de Catalunya. L’avalua-
ció, l’acreditació i la certificació
El legislador, a l’article 137 de la LUC, ha definit
l’Agència com el principal instrument per a la promoció
i l’avaluació de la qualitat, i li ha assignat, entre d’altres,
les funcions d’emissió dels informes pertinents per a la
contractació de professorat lector i professorat col·la-
borador, així com l’emissió de les acreditacions de re-
cerca per ser contractat com a professor agregat o de
les acreditacions de recerca avançada per ser contrac-
tat com a professor catedràtic, segons el model de pro-
fessorat previst a la LUC. Correspon, així mateix, a
l’Agència, l’avaluació de l’activitat desenvolupada pel
personal investigador i la valoració dels mèrits indivi-
duals, docents i de gestió del personal docent i inves-
tigador tant funcionari com contractat. Una valoració
que, d’acord amb l’article 72 de la LUC, té efectes per
a l’assignació de complements retributius addicionals.
El reconeixement explícit a les comunitats autònomes
de la competència per comptar amb els seus propis

36
Les funcions de l’Oficina queden establertes a la disposició addicional quarta, i són:
a) Actuar a com observatori a Catalunya de les tendències europees i internacionals en matèria d’ensenyament superior.
b)Proposar mesures per adaptar les universitats, en els seus diferents àmbits, als continguts de l’espai europeu d’ensenyament superior.
c) Fer propostes per adaptar els plans d’estudis al model d’estructures cícliques europees i internacionals.
d)Fomentar les relacions entre les institucions universitàries catalanes i les de la resta d’Europa.
e) Donar suport a les universitats per a la seva participació en els programes europeus de mobilitat i cooperació.
f ) Les altres funcions que li encomani la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya.

72

òrgans de certificació, acreditació i avaluació de la
qualitat universitària i especialment del seu professo-
rat, ha estat una de les qüestions essencials i irrenun-
ciables plantejades pel Grup Català al Congrés en les
discussions que acompanyaren la tramitació de la
LOU. Efectivament, la Llei bàsica reconeix la possibili-
tat que les funcions d’avaluació, certificació i acredi-
tació regulades al seu article 31 puguin ser efectuades
pels òrgans d’avaluació que les comunitats autòno-
mes determinin per llei, en l’àmbit de les seves res-
pectives competències, i sens perjudici de les que
desenvolupin altres agències d’avaluació de l’estat o
de les comunitats autònomes. Aquesta manifestació
reconeix i consolida l’acció i l’impuls autonòmic de pro-
moció, foment i avaluació de la qualitat universitària que
ha exercit ininterrompudament l’Agència per a la Qualitat
del Sistema Universitari a Catalunya 37, des de la seva
creació per Decret 355/1996, de 29 d’octubre, sota la
figura jurídica d’un consorci interadministratiu. Aquesta
Agència, actualment participada per les universitats
públiques catalanes, la UOC i la Generalitat, ha estat
pionera a l’Estat espanyol en molts aspectes i està
integrada a la xarxa d’agències europees per a la
qualitat de l’educació superior. Els seus objectius
d’avaluació de la qualitat, de certificació i millora dels
processos d’aprenentatge dels ensenyaments del
sistema universitari de Catalunya, d’anàlisi dels resul-
tats i de propostes de millora de la qualitat dels
serveis que presten les universitats públiques cata-
lanes han quedat recollits a la nova Llei, que en modi-
fica la seva configuració jurídica, i adopta la forma
d’entitat de dret públic de la Generalitat, amb perso-
nalitat jurídica, plena capacitat d’obrar i patrimoni
propi, i que ajusta la seva activitat al dret privat, tret
dels actes d’avaluació, acreditació o certificació i
d’aquells altres que impliquin l’exercici de potestats
37
Les accions relatives al foment de la qualitat de les universitats han estat objecte de conflicte anteriorment. Recordem que el Govern català té plantejat el con-
flicte positiu de competències, núm. 1051, encara no resolt pel Tribunal Constitucional, amb relació als articles 3 i 5 del Reial decret 1947/1995, d’1 de desem-
bre, pel qual s’estableix el Pla Nacional d’Avaluació de la Qualitat Universitària, per considerar que vulnera les competències assumides per la Generalitat i
reconegudes a la CE i a l’EAC.
73
LA LLEI D’UNIVERSITATS DE CATALUNYA. UN MARC JURÍDIC PROPI
PER A LES UNIVERSITATS DEL SISTEMA UNIVERSITARI CATALÀ
públiques, els quals queden sotmesos al dret públic.
L’Agència s’organitza en un president, un director i un
consell de direcció, de composició plural, de manera
que comporti la implicació en l’objectiu de la promo-
ció i la garantia de la qualitat universitària, tant de les
mateixes universitats, com de la Generalitat i també
de la societat, d’acord amb l’article 137 de la LUC.
L’Agència, que ha d’actuar amb externalitat i inde-
pendència tècnica com a garantia d’objectivitat en les
seves actuacions, queda estructurada en diferents
comissions, amb l’objectiu de la millor capacitació
tècnica i especialització en l’exercici de les seves fun-
cions. Tenen caràcter permanent la Comissió d’Ava-
luació de la Qualitat, la Comissió de Professorat Lec-
tor i Col·laborador i la Comissió d’Avaluació de la
Recerca, que a la vegada se subdivideix en les comis-
sions per a l’acreditació de la recerca i les comissions
per a l’acreditació de la recerca avançada, en els dife-
rents àmbits de coneixement.
L’Agència ha d’actuar d’acord amb els principis de
coordinació, cooperació i col·laboració, i ha d’establir
els vincles que corresponguin amb altres agències
autonòmiques, estatals o internacionals, especialment
amb les europees, que tinguin atribuïdes funcions
d’avaluació, acreditació i certificació. En la mesura
que s’estableixin en els diferents territoris autonòmics
les agències o els òrgans d’avaluació externa, caldrà
articular l’abast i el reconeixement que s’atorgui a les
tasques dutes a termes per aquestes, sobretot amb
relació a la contractació de personal docent i investi-
gador. Val a dir que tant l’Agència catalana com la
resta d’agències autonòmiques reconeixen expressa-
ment diferents nivells de col·laboració entre aquestes
i estableixen la possibilitat que les funcions d’acre-
CONEIXEMENT I SOCIETAT 01 I ARTICLES

ditació del professorat dutes a terme per altres agèn-
cies es puguin tenir en compte amb major o menor
grau, segons l’específica regulació de cadascuna
d’aquestes. L’article 148 de la LUC estableix que les
avaluacions i acreditacions efectuades per altres
agències o òrgans d’avaluació podran ser considera-
des per l’Agència catalana. Òbviament caldrà desen-
volupar aquesta qüestió de manera que en les que
siguin considerades es garanteixi un mateix nivell de
qualitat i rigor en l’avaluació i l’aplicació de paràme-
tres objectius, homologables a Europa i tècnicament
acceptats i reconeguts expressament per l’Agència
catalana 38.
El Reial decret 1052/2002, d’11 d’octubre, pel qual es
regula el procediment per a l’obtenció de l’avaluació
de l’ANECA, i de la seva certificació, als efectes de
contractació de personal docent i investigador univer-
sitari, ha estat objecte de plantejament d’un conflicte
positiu de competències per part del Govern de la
Generalitat, que ha considerat que el Govern de
l’Estat ha incorregut en incompetència en atribuir a
l’ANECA funcions executives, relatives al personal
docent i investigador contractat sobre les universitats
de tot el territori 39. Totes aquestes funcions han estat
atribuïdes a la Llei 1/2003 a l’Agència per a la Qualitat
del Sistema Universitari de Catalunya.
La Generalitat defensa que l’avaluació i la certificació
tenen naturalesa executiva, incardinable en la com-
petència plena de la Generalitat de l’article 15 EAC
en matèria d’educació, sense que sigui admissible
l’extensió de l’actuació estatal més enllà dels seus
límits competencials, atès que no ens troben afec-
tats pels títols competencials d’ampli espectre a
favor de l’Estat, recollits als articles 27; 149.1.1,
149.1.18 o 149.1.30 CE. Aquestes funcions execu-
tives no han de ser exercides de manera duplicada
per l’Agència estatal i han d’evitar burocràcia i el
manteniment d’administracions paral·leles inne-
cessàries, atès que l’administració educativa ordi-
nària a Catalunya és l’autonòmica (SSTC 45/2001 i
79/1992). Entén la Generalitat que la referència dels
articles 50, 51, 52 i 72 de la LOU a l’ANECA troba la
seva raó de ser en l’existència d’universitats d’àmbit
de competència de l’Estat, com la UNED, i que la
redacció donada per la LOU als articles esmentats
situa en un pla d’igualtat jurídica i material les cer-
tificacions i els informes, ja siguin efectuats per
l’ANECA o pels òrgans d’avaluació externa que de-
terminin les lleis de les comunitats autònomes.
Aquesta igualtat de tracte queda ara desvirtuada en
atribuir-se a l’ANECA activitat executiva a tot el terri-
tori, reglamentàriament, de manera unilateral, al
marge dels principis de col·laboració i coordinació i,
a parer de la Generalitat, en contravenció amb la
doctrina constitucional recollida a la sentència
204/2002, fj 5; activitat que a Catalunya hauria de
correspondre plenament a l’Agència catalana.
Aquests i altres aspectes s’han posat de manifest en
el conflicte positiu de competències, que ha tingut
entrada al Tribunal Constitucional en data 27 de
febrer de 2003, i que ha estat presentat per la Ge-
neralitat en defensa de les seves competències 40.

38
Les diferents agències autonòmiques que han estat creades o que es troben en fase d’elaboració i discussió en el seu respectiu àmbit autonòmic, com són
l’Agència Andalusa d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació, encara en fase d’avantprojecte; la Comissió Valenciana d’Acreditació i Avaluació de la Qualitat en el
Sistema Universitari Valencià, creada per la Llei 5/2002, de 19 de juny; l’Agència Canària d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació Universitària, la creació de la qual
fou instada per la Llei 2/2002, de 27 de març, i regulada pel Decret 103/2002, de 26 de juliol; l’Agència de Qualitat, Acreditació i Prospectiva de les universitats
de Madrid, creada per Llei 15/2002, de 27 de desembre, i d’altres, hauran de trobar el seu propi espai, i sens dubte una de les primeres dificultats de les agèn-
cies autonòmiques per actuar plenament sobre els seus sistemes universitaris és l’ànim expansiu de l’Agència estatal (ANECA), que té atribuïdes reglamentària-
ment funcions d’avaluació, acreditació i certificació en tot el territori.
39
Per efecte d’allò que disposen l’exposició de motius, els articles 1, 3.3, 5.2 i la disposició final segona del Reial decret esmentat, tots aquests vulneradors de les
competències que té reconegudes la Generalitat, segons la Constitució i el seu Estatut d’Autonomia. Les disposicions citades regulen la intervenció de l’ANECA
en l’expedició dels certificats relatius als informes o d’avaluacions exigits per a la contractació de professors ajudants doctors (a Catalunya lectors), professors
contractats doctors (a Catalunya agregats i catedràtics) i professors col·laboradors, així com la comprovació del percentatge de professorat de les universitats pri-
vades que ha d’estar en possessió del títol de doctor.

74
 LA LLEI D’UNIVERSITATS DE CATALUNYA. UN MARC JURÍDIC PROPI
PER A LES UNIVERSITATS DEL SISTEMA UNIVERSITARI CATALÀ

En tot cas, la qualitat és un objectiu intrínsec a

l’acció universitària, i els tres estaments que en tenen
competències, l’Estat, les comunitats autònomes i les
universitats, hauran de trobar un pacífic encaix per
coparticipar en aquesta important qüestió, basant-se
en la lleialtat institucional, que necessàriament haurà
de partir del respecte al bloc de constitucionalitat
aplicable a la matèria, i amb una especial sensibilitat
vers l’autonomia universitària.
Els consells socials de les universitats cata-
lanes esdevenen un òrgan bàsic d’impuls
col·.· l· ectiu de les universitats, de promoció i de
capteniment de la societat vers la universitat
i els serveis que presta.

per conèixer i avaluar els objectius principals del

6. La coordinació universitària i la par-
ticipació de la societat a la universitat
Com s’esmentava al començament, i el preàmbul de
la LUC destaca, la regulació continguda al títol VI,
relatiu al Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC),
que és l’òrgan de coordinació del sistema universitari
de Catalunya, i de consulta i d’assessorament del
Govern de la Generalitat en matèria d’universitats,
substitueix la fins ara vigent Llei 15/1998, de 28 de
desembre, tot i que l’actual regulació del CIC conté en
la seva pràctica totalitat les funcions que aquest òrgan
de coordinació ha exercit des de llavors. A remarcar la
seva peculiar estructura:
a) Òrgans unipersonals:
- la presidència
- la vicepresidència
- la secretaria general.
b) Òrgans col·legiats:
- La Conferència General, que és l’òrgan de parti-
cipació i coordinació de la comunitat universitària
sistema universitari de Catalunya, amb una repre-
sentació àmplia i plural de les universitats tant
públiques com privades, de l’administració edu-
cativa i dels diferents agents socials i de la socie-
tat en general.
- La Junta del Consell, que pot funcionar, bé en
Junta Permanent, integrada pel president o presi-
denta, el vicepresident o vicepresidenta, els rec-
tors de les universitats públiques, el rector o rec-
tora de la Universitat Oberta de Catalunya, els
presidents dels consells socials de les universitats
públiques, tres representants del departament
competent en matèria d’universitats i el secretari
o secretària general del Consell; o bé en Ple, en el
qual tenen també representació, en la persona de
fins a tres rectors o rectores, les universitats pri-
vades que tinguin una figura jurídica pròpia d’en-
titats sense ànim de lucre i que s’acullin a la
Programació universitària de Catalunya.
Cal destacar també, per la seva importància, l’a-
partat 4 de l’article 122, que estableix que el CIC,

40
Aquesta no serà, però, l’única qüestió que haurà de resoldre el Tribunal Constitucional amb relació a l’ANECA, atès que alguns recursos d’inconstitucionalitat
sobre la LOU afecten aspectes relatius a l’ANECA. Concretament el recurs interposat pels Grups Parlamentaris Socialista, Mixt i Federació d’Esquerra Unida, mani-
festa, entre d’altres qüestions, i segons l’escrit de formulació del recurs, que les funcions que s’atribueixen a l’ANECA incideixen de forma rellevant en l’exercici
dels drets fonamentals. L’avaluació de l’Agència serà decisiva en allò referent a l’accés a la funció pública i al seu exercici en condicions d’igualtat, tant en la con-
tractació del professorat com en la composició de les comissions d’habilitació. Ho serà així mateix en la determinació de l’estatut del professorat funcionari o con-
tractat en afectar les seves retribucions, atès que l’avaluació és requisit exigit per a l’assignació de determinats complements retributius. Entenen els recurrents
que el tractament donat per la LOU a l’Agència altera aspectes essencials de l’autonomia universitària. Caldrà esperar aquest i d’altres pronunciaments constitu-
cionals per conèixer definitivament l’abast real de l’acció de les agències autonòmiques i la incidència de l’Agència estatal sobre les universitats de tot el territori.

75
 CONEIXEMENT I SOCIETAT 01 I ARTICLES

rior Llei 16/1998, de 28 de desembre, i a la vegada

L’ús que cada universitat faci de la seva au-
tonomia ha de permetre que cada una
d’elles tingui el marge d’acció necessari per
definir, adaptar i aplicar una bona part dels
aspectes de la Llei a la seva pròpia política
universitària.
mitjançant la creació de comissions específiques de ca-
ràcter assessor, ha de promoure la participació de les
persones o de les entitats representatives de les neces-
sitats o dels interessos socials, professionals, aca-
dèmics o econòmics que, per les seves competències,
activitats, coneixements o experiències, puguin con-
tribuir a complir millor les funcions que té encomanades.
efectua una reducció de la composició d’aquest
òrgan, per agilitar-ne el seu funcionament i millorar-ne la
operativitat. La nova regulació, sense variar l’actual
proporció de representants externs i interns a la uni-
versitat en la composició d’aquest òrgan, en redueix
els membres a quinze 41.
La LUC a l’article 87 ha introduït una novetat amb
relació als consells socials, en determinar que poden
constituir un fòrum de participació, a fi de promoure la
participació i l’assessorament de les persones i insti-
tucions i les entitats associatives, cíviques, culturals,
professionals, econòmiques, laborals, socials i territo-
rials que, per les seves competències, activitats, co-
neixements o experiències puguin contribuir a complir
millor les funcions que corresponen a aquest impor-
tant òrgan.

Les variacions en la composició dels consells socials,
important òrgan de participació de la societat a la
universitat, i que hi exerceix, així mateix, funcions de
govern, constitueix un dels aspectes de la LUC a
destacar. El capítol 3, dedicat als consells socials,
dins del títol III, relatiu al govern i representació de les
universitats públiques, recull en bona part les fun-
cions establertes a la normativa continguda a l’ante-
Els consells socials de les universitats catalanes, per la
important tasca que des de la seva creació per la Llei
26/1984, de 19 de desembre, duen a terme i pel reco-
neixement que va representar la Llei 16/1998, de 28
de desembre, esdevenen un òrgan bàsic d’impuls
col·lectiu de les universitats, de promoció i de capte-
niment de la societat vers la universitat i els serveis
que presta.

41
La composició dels consells socials és la següent:
1. Nou membres en tant que persones representatives de la societat catalana, que són:
a) Dues persones nomenades pel Parlament de Catalunya,
b) Tres persones nomenades pel Govern de la Generalitat,
c) Una persona escollida pels ens locals en l’àmbit territorial dels quals hi hagi instal·lats els centres de la universitat corresponent, que en el cas de la ciutat de
Barcelona correspondrà a l’Ajuntament de Barcelona, d’acord amb la seva Carta Municipal,
d) Una persona escollida per les organitzacions sindicals de treballadors més representatives en l’àmbit de Catalunya,
e) Una persona escollida per les organitzacions empresarials legalment constituïdes de més implantació, provinent de l’àrea d’influència de cada universitat,
f ) Un antic alumne o alumna amb titulació de la universitat corresponent, i que no pot ser membre en actiu de la comunitat universitària.
2. Sis membres del Consell de Govern de la universitat, que són els següents:
a) El rector o la rectora,
b) El secretari o la secretària general,
c) El o la gerent,
d) Un estudiant,
e) Un membre del personal docent i investigador,
f ) Un membre del personal d’administració i serveis.

76

7. La Llei d’universitats de Catalunya,
un marc jurídic per desenvolupar, in-
terpretar i aplicar
La LUC neix, com recorda el preàmbul en els seus
propis termes, d’un procés de reflexió llarga sobre els
nous reptes i les noves fites de les universitats del
segle XXI, que s’està produint arreu, i que a Cata-
lunya és fruit d’un debat permanentment obert amb la
comunitat universitària i amb la societat en general.
És, també, el resultat del treball col·lectiu de moltes
persones, que han contribuït directament o indirecta a
la seva reflexió i redacció, a vegades des de molt lluny
en el temps, gràcies a la memòria històrica del pensa-
ment universitari català, reflectit en els fructuosos
congressos universitaris, el primer dels quals se cele-
brà ara fa cent anys. Congressistes, acadèmics, idea-
listes, persones inquietes i obertes de tots els temps,
que han mantingut viva la universitat, fins i tot en
moments de gran dificultat, com a motor de pensa-
ment i d’acció, i que han defensat un status quo per a
la universitat catalana.
En l’elaboració de la LUC s’ha prioritzat el diàleg, la
participació i el consens, sobretot fruit del treball de la
comissió especialment creada amb les universitats per
preparar l’avantprojecte i de les jornades convocades
a Sitges pel DURSI el gener i febrer de 2002. Les múlti-
ples propostes, canvis i esmenes rebudes d’arreu, que
han contribuït a l’enriquiment de la Llei, han estat incor-
porades al text, a vegades, sense la necessària sis-
temàtica, la qual cosa ha comportat que en alguns
aspectes la redacció articulada, no tant sòlida com
cabia esperar, s’aparti del tecnollenguatge jurídic. La
LUC no és una llei perfecta, ni una salvaguarda de futur
davant les dificultats del nou model universitari que
s’està dissenyant a Europa, i al qual les universitats
catalanes poden contribuir significativament. És un
marc jurídic aprovat pel Parlament de Catalunya que
caldrà desenvolupar, tenint cura d’evitar la saturació de
l’espai jurídic per normes reglamentàries, que sempre
77
LA LLEI D’UNIVERSITATS DE CATALUNYA. UN MARC JURÍDIC PROPI
PER A LES UNIVERSITATS DEL SISTEMA UNIVERSITARI CATALÀ
comporten rigidesa; que caldrà interpretar amb criteri
obert a la realitat universitària de cada moment i,
també, que caldrà aplicar amb prudència, fent ús quan
calgui dels avantatges que comporta la coordinació i
cooperació interuniversitària, i dels instruments que
des d’un temps ençà són d’utilització freqüent a les
nostres universitats, com els contractes programa.
L’ús que cada universitat faci de la seva autonomia, en
el més ampli espectre, serà així mateix l’element més
important, que ha de permetre que cada universitat
tingui el marge d’acció necessari per definir, adaptar i
aplicar una bona part dels aspectes de la Llei a la seva
pròpia política universitària, afavorint amb la diversitat,
la riquesa i la pluralitat del sistema.
La qualitat és un objectiu intrínsec a l’acció
universitària, i els tres estaments que n’osten-
ten competències, hauran de trobar un encaix
per coparticipar en aquesta important qüestió.
No se sap si una llei és bona o dolenta, si respon sufi-
cientment i satisfactòriament a les expectatives i ne-
cessitats del sector regulat i de la societat en general, ni
mentre s’està elaborant, ni quan s’aprova, ni en el
moment de l’entrada en vigor, sinó el dia després, quan
s’aplica i produeix efectes. La Llei catalana d’universi-
tats comença a caminar. Només la bona pràctica políti-
ca, jurídica i universitària faran del model d’universitats
de Catalunya un instrument adequat que contribueixi a
la prestació d’un servei públic cada vegada millor, amb
objectius ambiciosos, competitius, oberts, amb capa-
citat de resposta als nous reptes que cal afrontar; un
sistema universitari que conservi els signes d’identitat
pròpia, que potenciï totes i cadascuna de les universi-
tats que el constitueixen, que s’integri participativament
a Europa i que contribueixi a la presència internacional
de Catalunya i de les seves universitats.
REFERÈNCIES

TRAMITACIÓ DE LA LOU. BUTLLETINS OFICIALS:

• BOLETÍN OFICIAL DE LAS CORTES GENERALES. SENADO. VII legislatura. Serie II. Proyecto de Ley. Núm. 37 (d) 621/000037. Proyecto de Ley
Orgánica de Universidades. Enmiendas.

• CORTES GENERALES. DIARIO DE SESIONES DEL CONGRESO DE LOS DIPUTADOS. COMISIONES. Año 2001, VII legislatura. Núm. 344. (Dictamen sobre
l’informe elaborat per la ponència sobre el Projecte de Llei Orgànica d’Universitats)

• B OLETÍN O FICIAL DE LAS C ORTES G ENERALES . C ONGRESO DE LOS D IPUTADOS . VII legislatura. Serie A). Proyecto de Ley Orgánica de
Universidades. Núm. 45-8.

• B OLETÍN O FICIAL DE LAS C ORTES G ENERALES . C ONGRESO DE LOS D IPUTADOS . VII legislatura. Serie A). Proyecto de Ley Orgánica de
Universidades. Núm. 45-6. Índice de enmiendas al articulado.

• B OLETÍN O FICIAL DE LAS C ORTES G ENERALES . S ENADO . VII legislatura. Núm. 37 (d). Enmiendas al Proyecto de Ley Orgánica de
Universidades.

• BUTLLETÍ OFICIAL DE L’ESTAT. Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’Universitats. Núm. 307, de 24 de desembre de 2001.

TRAMITACIÓ DE LA LUC. BUTLLETINS OFICIALS:

• BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA. Núm. 329, de 30 de juliol de 2002. Projecte de Llei d’Universitats de Catalunya.

• BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA. Núm. 386, de 4 de febrer de 2003. Publicació de l’informe de la Ponència.

• BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA. Núm. 388, de 4 de febrer de 2003. Text del Dictamen elaborat per la Comissió de Política
Cultural.

• BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA. Núm. 394, de 19 de febrer de 2003. Publicació de la Llei d’universitats de Catalunya.

• DIARI OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA. Núm. 3826, de 20 de febrer de 2003. Llei 1/2003, de 19 de febrer, d’universitats de
Catalunya.

78
BIBLIOGRAFIA I TEXTOS JURÍDICS:

• BOSCH I GIMPERA, Pere (1971) La Universitat Catalana. Llibres a l’abast, núm. 97. Barcelona: Edicions 62.
• COMISSIÓ DE REFLEXIÓ SOBRE EL FUTUR DE L’ÀMBIT UNIVERSITARI CATALÀ (2001) Per un nou model d’Universitats. Informe de la Comissió de
Reflexió sobre el Futur de l’àmbit universitari català. 27 de març de 2001. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
• C ORDERO S AAVEDRA , Luciano (2000) “Los profesores universitarios con doble dependencia funcional”. La Ley. Revista Jurídica
Española, núm. 5160 (12.10.2000)
• EMBID IRUJO, Antonio i Fernando GURREA CASAMAYOR (2001) Hacia una nueva Universidad. Apuntes para un debate. Madrid: Tecnos.
• EMBID IRUJO, Antonio i Fernando GURREA CASAMAYOR (eds.) (2001) Legislación universitaria. Normativa general y autonómica (9ª edició). Madrid:
Tecnos
• JORNADES UNIVERSITÀRIES DE CATALUNYA. SITGES 25 I 26 DE GENER DE 2002. Documentació i ponències. Barcelona-Sitges: Generalitat de
Catalunya.
• MARTÍ, Roser (1993) La conflictivitat competencial en l’àmbit de l’ensenyament. Col·lecció Estudis (IEA) Núm. 12. Barcelona: Institut
d’Estudis Autonòmics
• NORMATIVA CATALANA D’UNIVERSITATS I RECERCA (1999) Quaderns de legislació. Núm. 19. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
• PUIG I REIXACH, Miquel (1977) Els Congressos Universitaris Catalans. Catalanització i autonomia de la Universitat. Barcelona: Editorial Undarius.
• REVISTA JURÍDICA ESPAÑOLA “LA LEY” (1996) Repertorios de Jurisprudencia, vol. 5/1996, núm. ref. 7785.
• SOUVIRÓN MORENILLA, José María y Fernando PALENCIA HERREJÓN (2001) La nueva regulación de las universidades. Comentarios y análi-
sis sistemáticos de la Ley orgánica 6/2001, de 21 de diciembre, de universidades. Albolote, Granada: Editorial Comares.
• VALLE PASCUAL, Juan Manuel del (2001) “La crisis del profesorado universitario”. Actualidad Administrativa, núm. 34 (17-23.09.2001)

DICTÀMENS I INFORMES:

• CONFERENCIA DE RECTORES DE LAS UNIVERSIDADES ESPAÑOLAS (CRUE) (....) Conclusiones de la reunión de la Comisión Sectorial de
Secretarios Generales de la CRUE.
• CONFERENCIA DE RECTORES DE LAS UNIVERSIDADES ESPAÑOLAS (CRUE) (2002) Dictamen sobre la LOU encargado por la CRUE. Marzo de
2002.
• Consejo de Estado (2001) Dictamen sobre el Anteproyecto de Ley orgánica de Universidades, sesión de 19 de julio de 2001.
• DIRECCIÓN GENERAL DE UNIVERSIDADES E INVESTIGACIÓN DE LA JUNTA DE CASTILLA-LEÓN (2001) Las competencias de desarrollo y aplicación
que la LOU atribuye a la Comunidad Autónoma.
• REY, Salvador del i Joan MAURI (2002) Sobre el régimen jurídico del personal docente e investigador contratado por las universidades
públicas de Cataluña. Barcelona 25 de marzo de 2002.

RECURS D’INCONSTITUCIONALITAT

Contra determinats preceptes de la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’Universitats promogut per Diputats dels Grups
Parlamentaris Socialista, Federal d’Esquerra Unida i Mixt (BOE núm. 112, de 10 de maig de 2002)

79