LA MOTRICITAT GRÀFICA

Gargot amb nom

ELEMENTS A TENIR EN COMPTE DE LA MOTRICITAT GRÀFICA

El subjecte inclou les variables cognitives (atenció, memòria, creativitat),

afectives (interessos, gustos, motivacions) i socials (estimulació, satisfacció
de les necessitats bàsiques) que resulten indispensables per a l'adequat
desenvolupament de les capacitats grafomotrius.

A. SUBJECTE.

És el protagonista en l'àmbit de la motricitat gràfica. Un dia descobreix que lliscant

un objecte sobre un suport deixa empremtes i traços. Això li crea plaer i
sentiments, ja que sap que ell ha estat l'intèrpret dels seus primers gargots.
El subjecte inclou totes les habilitats i les destreses psicomotrius, fruit de
factors exògens i endògens que influeixen sobre el desenvolupament humà,
relacionades amb la motricitat gràfica . Entre elles destaquen les següents:

- Desenvolupament correcte dels òrgans sensorials i els processos

perceptius, sobretot de la vista (agudesa i discriminació visual) i el control de la
coordinació oculomanual.

- Control tònic, tant global com segmentari. És important el control de la pressió

de la mà realitza sobre el suport.

- Independència motriu dels hemicòs esquerre i dret, juntament amb la dissociació

segmentària del moviment de les dues mans.

- Independència motriu dels segments corporals relacionats amb el braç.

I coordinació de tots per poder realitzar els moviments gràfics.

- Utilització correcta de la pinça i la prensió manual.

- Control postural adequat.

B. SUPORT I POSICIÓ.

Són dos elements que van units. El suport és l'element receptor de l'activitat
grafomotriu, la superfície sobre la qual es produeix el traç, pot ser de diferents
tipus (paper, fusta, fang, etc) . Per als nens de zero a tres anys són
recomanables suports amplis, que els convida conquerir l'espai i dur a terme la
seva activitat grafomotriu. La posició més recomanable per a realitzar aquesta
activitat és de peu, amb el suport sobre una taula, disposat com un mural.
També poden estar estirats al terra.Tant una posició com l'altra permeten major
amplitud de moviments i espontaneïtat en el traç. Per als nens més grans, el més
adequat és que ho facin asseguts davant d'una taula, amb el suport i els materials
en aquesta. Amb aquests nens es poden utilitzar suports més petits, que els
convidin a inhibir la seva impulsivitat motriu i a desenvolupar les seves capacitats
grafomotrius més precises. No és convenient que els menors de tres anys
estiguin asseguts davant d'una taula o al terra davant el suport per a l'activitat
grafomotriu, ja que aquesta posició inhibeix la seva llibertat d'expressió.

C. TRAÇOS.

El traç no és el contingut de l'educació grafomotriu, sinó el resultat de la

competència del nen i de la maduració dels components neuromotors i sensoriales.
Els traços constitueixen l'element perceptiu del procés. El nen comença fent
gargots angulosos i amplis, que van prenent de mica en mica formes més
controlades per la percepció visual fins arribar a representar idees i
figuracions del propi subjecte. Al final representar caràcters gràfics de la llengua o
les llengües que se'ls ensenyen.

D. INSTRUMENTS.

LA INTERVENCIÓ EDUCATIVA PER A LA GRAFOMOTRICITAT EN NENS DE

ZERO A TRES ANYS TÉ COM OBJECTIU QUE ELS PETITS APRENGUIN A
REALITZAR MOVIMENTS MANUALS BÀSICS, AIXÍ COM LA INHIBICIÓ DE
MOVIMENTS PARÀSITS QUE PUGUIN INTERFERIR EN L'APRENENTATGE DE
L'ESCRIPTURA.

QUINES ACTIVITATS proposaries per ACONSEGUIR AQUESTS OBJECTIUS?

- Les activitats relacionades amb el treball de la grafomotricitat per a nens de

zero a tres anys persegueixen la consecució de moviments manuals bàsics i la
inhibició de moviments paràsits que puguin interferir en l'aprenentatge posterior
de l'escriptura. Aquestes són algunes de les més ressenyables:
- Permetre la manipulació de materials d'expressió plàstica i fomentar la
desinhibició davant l'ús dels mateixos (plastilina, pintura de dits, iogurt, xocolata,
etc.).
- Proporcionar suports amplis i variats (paper continu, cartolines grans, sorra,
etc.) i materials que li permetin el gargot (ceres, retoladors, pintura de dits).
- Fer servir el rovell dels dits per pintar amb pintura de dits o argila, per deixar
marcats els dits per tota la superfície, per deixar les seves petjades sobre
diferents superfícies; sorra, farina, etc.
- Proporcionar materials i joguines que estimulin accions manipulatives fines
(inserir, encaixar, estrènyer, obrir, construir, etc).

LES ACTIVITATS ANIRAN ENCAMINADES A:

- Permetre al nen autonomia progressiva en la realització de les activitats de la vida
quotidiana que impliqui en maneig de les seves mans (menjar sol, rentar-se les mans,
obrir i tancar l'aixeta, vestir-se / desvestir-se).
- Convidar al nen a pintar a corró, pinzells o brotxes en superfícies grans. Indicant-los
com realitzar els moviments de dalt a baix, dreta-esquerra o diagonals.
- Mirar contes amb el nen, però que també els manipuli.

La motricitat gràfica al nens.

(Grafomotricidad)

La Grafomotricitat es pot definir com la capacitat d'escriure o de manipular determinats

estris que deixen empremtes o traços sobre un suport.

En aquesta activitat hi intervenen diferents factors:

1. Factor Motor:

Està determinat pel nivell de maduració, per tant, un nen(a) no pot començar a escriure
fins que el seu cos estigui preparat. El factor motor fa referència a la capacitat de
control neuromuscular (pressió de l'instrument, postura del cos, independència
funcional del braç i mà i coordinació óculo manual). Inicialment, el nen (a) només
controla el traç des de l'espatlla, després des del colze, el canell i finalment des de la pinça
fina (mans i dits).
2. Factor Perceptiu:

Fa referència a la forma del traç (posició, orientació, mida, etc.). El nen (a) ha d'arribar a
"adonar-se" de les característiques dels traços per poder reproduir-los (A dalt - baix;
Dreta - Esquerra; Alt - Baix; Obert - Tancat).

3. Factor Representatiu:

Fa referència al significat del traç. Aquest significat pot ser més o menys personal
depenent si el dibuix és personal o codificat. El nen (a) comença a donar-li un significat al
seu dibuix, però aquest significat sol variar en el mateix dibuix. Posteriorment, serà el propi
nen (a) qui digui el que va a dibuixar. L'evolució va des del dibuix lliure (gargot) fins al
codificat (l'escriptura). Per afavorir aquest procés, cal estimular el record de l'infant i
que després ho intenti plasmar, pintar i / o modelar.

El grafisme, abans de considerar-se "escriptura", travessa els següents moments de

desenvolupament:

1. Als 18 mesos:

Apareixen les primeres manifestacions gràfiques. El nen (a) és capaç d'agafar un objecte i
fer traços en forma de gargots, per a això fa moviments ràpids impulsius, sense
control, que parteixen des de l'espatlla i mouen tot el braç. No hi ha coordinació óculo
manual; "No es mira el que es fa".

2. Als 20 mesos:
Els moviments parteixen, ja, del colze i com a resultat apareix un gargot de vaivé,
denominat escombrat. El nen (a) encara no observa el que fa. Posteriorment el gargot es
fa circular.

3. Als 2 anys:
El nen (a) té un major control del canell i del moviment de pinça, és capaç de fer traços
independents; segueix amb la mirada els moviments de la mà i li interessa, sobretot, el
plaer que obté en el moviment.

4. Als 3 anys:
Es comença a establir coordinació óculo manual i entra en joc la percepció. El nen (a) mira
el que dibuixa i tracta de controlar el moviment de la mà; mostra més interès i atenció, i
comença a col·locar límits a l'espai gràfic, "no se surt" i tracta de tancar les línies.
Posteriorment, arriba un moment en què el nen(a), de manera espontània, dóna nom al
dibuix que realitza, el grafisme va prenent valor de signe i encara que inicialment no hi ha
relació entre el que dibuixa i el nom que li dóna, poc a poc anirà establint una petita relació
entre el dibuix i el que diu que és.

5. Als 4 anys:
El nen (a) s'anticipa, diu el que va a dibuixar abans de fer-ho; hi ha intencionalitat i sentit
representatiu. Els seus dibuixos s'aniran perfeccionant alhora que va evolucionant en altres
àrees com la cognitiva i / o l'afectiva.

6. Als 5 anys:
Ja una mica abans dels 5 anys el nen (a) pot fer activitats de preescriptura a través de
greques, sanefes, traços en diferent sentit i direccions.

Pautes metodològiques en la grafomotricitat

És important que per treballar la motricitat gràfica, donem al nen o la nena les
eines, les tècniques i els materials diversos perquè manipulin i experimentin, i així
puguin adquirir l'habilitat necessària per ser capaços d'adequar la força muscular
i la capacitat psicomotora.
De cara a un bon aprenentatge grafomotriu és important que jugant es treballi també
el ritme.

En el desenvolupament de la grafomotricitat, cal seguir aquestes pautes

metodològiques:

•La utilització d'instruments. Els instruments són els materials que permeten deixar
empremtes o traços al suport. Primerament es farà servir el cos les mans, els dits i
els peus amb diferents materials (pintura, aigua, sorra, etc.).
Després d'haver treballat el cos, es passarà a utilitzar diferents instruments o
materials de l'entorn d'acord amb els suports que es facin servir: pintures, pinces,
guix, taps, esponges, pedres, cotons, ceres, etc.

• El desenvolupament d'una bona orientació espacial: dreta-esquerra, dalt-

baix, lluny-prop.

• La realització grafismes amb moviments rítmics: traços verticals (de dalt a

baix), horitzontals (d'esquerra a dreta), combinats (oblics), bucles, etc.
Tot això s'ha de fer en tres fases:

• Exercicis amb el cos (caminant, gatejant, reptant, corrent, etc.).

• Exercicis amb els objectes (blocs, xanques, cordes, pilotes, etc.)
• Jugant es passarà del suport vertical (pissarra, paret, aire, paper d'embalar) a
l'horitzontal (cartolina, folis, quartilles, etc.) en diferents posicions (de peu, assegut),
i també es passarà a utilitzar diferents instruments (mans, dits, peus, esponges,
etc.).
• Exercicis pràctics de grasmes i traços amb sèries d'exercitacions i repeticions. .
Aquests s'alternaran amb activitats de dibuix lliure, seguint un model, i jocs gràfics:
sanefes, bucles, greques, etc.
Plantejament d'activitats grafomotrius:

Totes les activitats de manipulació d'objectes així com les que desenvolupen
les capacitats perceptives (d'observació) i les de representació (jocs i
dramatitzacions) afavoreixen la motricitat gràfica. No obstant això, de manera
específica les activitats que ens interessen es poden diferenciar atenent a:

1. La superfície:
És el suport on es deixa el traç. Pot ser horitzontal o vertical.
Per als més petits és més recomanable en vertical perquè els permet treballar
de peu i fer traços amplis.

2. L’ instrument:
És l'instrument que permet deixar el traç en el suport:
● mans, dits, retoladors, pinzells...

Altres activitats que poden ajudar a la motricitat gràfica són:

● l'esquinçat,el trossejat,el modelatge, el picat, l’ enfilat i el colorit.

El fonamental, a l'estimular el grafisme en els nens (as) és motivar-los:

● establint un bon clima.
● evitant forçar situacions, afavorint les seves manifestacions espontànies,
respectant els seus ritmes
● posant-los en contacte amb la major varietat possible de mitjans gràfics
escrits (làmines, llibres, etc.), de manera que es generi una actitud positiva
cap a aquests aprenentatges.