Alacant celebra amb foc l'arribada de l'estiu, amb la flama purificadora de les Fogueres de Sant Joan.

Alacant
experimenta, durant uns dies, una increïble transformació i es convertix en una ciutat ocupada per la música,
l'alegria, els monuments i la pólvora. Arriba la festa del foc a Alacant, el moment més esperat de l'any pels
alacantins, dies festius i de goig. Vine a la capital de la Costa Blanca i disfruta d'unes festes que marquen l'inici
de l’estació estival.

Alacant commemora l'arribada de l'estiu amb les Fogueres de Sant Joan. Unes festes en què milers de persones ixen
al carrer per a viure-les entre música, pólvora, foc i alegria. Una festivitat que va nàixer per a celebrar l'entrada de la
nova estació. Les festes es constituïren formalment en 1928. Des d’eixe any, Alacant festeja este grandiós homenatge
al foc, protagonitzat conjuntament per les bellesesdel foc i les fogueres, autèntiques obres d'art efímer, monuments
realitzats amb figures de cartó-pedra i fusta que es cremen la nit de Sant Joan.
 
Els festejos comencen oficialment amb la plantà de les fogueres, sempre de caràcter satíric, que omplin els carrers
d'Alacant d'enginy i bon humor. Eixe dia també s'instal·len les barraques, on es realitzen les revetles populars i es
degusten les típiques bacores i coques, una espècie d'empanada de tonyina, ceba i pinyons. Entre els actes més
representatius de la festa està l'Entrada de Bandes i Comissions, amb les seues respectives  bellees i dames d'honor
abillades amb vestimentes tradicionals. I també l'ofrena floral a la patrona de la ciutat, la Mare de Déu del Remei, els
dies 21 i 22 de juny.
 
Tots els dies a les dos de la vesprada, del 19 al 24 de juny, es disparen en la plaça dels Estels les  mascletaes, un
espectacle pirotècnic sonor i rítmic.
 
La festa continua fins a les dotze de la nit del 24 de juny, l’hora de la cremà, el moment de major intensitat. Després
d'una extraordinària palmera blanca de focs artificials, les fogueres repartides per tota la ciutat es cremen entre una
bullícia d’alegria, balls i cants, mentre els bombers llancen aigua als assistents, un episodi que es coneix com la banyà.
 
A més d’estes festes del foc, tens altres opcions ja que en quasi totes les platges de la Comunitat Valenciana en la nit
de Sant Joan, la del 23 de juny, s'encenen fogueres coincidint amb el solstici d'estiu. Una festa pagana amb què es
dóna la benvinguda a l'estiu, en la que es crema el pitjor de l'any, es demanen desitjos, es bota la foguera i s'entra en el
mar per a mullar-se els peus. Tot un ritual per atraure la bona sort.
 
A Alacant, on el foc ho crema tot i tot torna a començar, només queda esperar fins a l'any que ve.
Les jornades gastronòmiques de la Serra d'Irta en Alcalà de Xivert i Alcossebre volen donar a conéixer els
exquisits productes de la localitat i el seu entorn natural. Dotze restaurants dels dos municipis han elaborat
menús amb productes del mar i de la terra.

Les jornades gastronòmiques de la Serra d'Irta en Alcalà de Xivert i Alcossebre volen donar a conéixer els exquisits
productes de la localitat i el seu entorn natural. Dotze restaurants dels dos municipis han elaborat menús amb
productes del mar i de la terra.
 
Els restaurants participants són La Tasca d'Alcalà de Xivert, i El Náutico, Di-Vinos, Sancho Panza, L'Illa, Chepi, Can
Roig, El Mirador, L'Ancora, El Arenal, Mesón Ximo i Taberna Pikapote d'Alcossebre. 
 
Vine i que no t'ho compten, disfruta de la millor gastronomia d'Irta i d'un entorn espectacular.

Guardamar del Segura celebra del 9 al 15 de juny la Setmana Gastronòmica de la Nyora i el Llagostí, unes
jornades per als amants de la bona taula que revelen la seua excel•lent gastronomia. Ja saps: si t'agrada el bon
menjar, acosta't a Guardamar.
No t’ho perdes, les nyores i llagostins de Guardamar proporcionen plats molt bons i noves sensacions. Durant esta
setmana, els quatre restaurants pertanyents a l'Associació de Restauradors de Guardamar (Chema, El Jardín, Jaime i
El Rincón de Pedro) oferixen un menú especial en horari d'esmorzar i sopar amb propostes innovadores i creatives.
 
La nyora de Guardamar és un dels productes agraris més característics de la cuina tradicional valenciana. S'utilitza,
fonamentalment, com a condiment pel seu genuí sabor i coloració. El que diferencia la nyora de Guardamar amb la
resta de la producció de l'Estat és la seua deshidratació artesanal en les daurades arenes de les dunes, aconseguint un
assecat homogeni que li proporciona la seua famosa qualitat.
 
I del llagostí de Guardamar, què podem dir? Que és un dels productes del mar més apreciats pels guardamarencs i
visitants. La seua textura, el seu color, el seu sabor... Impressionant en tots els sentits.
 
Vine-te'n a Guardamar del Segura i delecta't amb el seu mar, les seues platges i el seu clima. I esta setmana, sobretot,
amb la seua gastronomia. Disfrutaràs amb els cinc sentits.

La grandesa d'Espadà no és només física o el fet d'acollir una vintena de pobles. És gran per si mateix, per la
seua biodiversitat, per la seua gent... Vine el 31 de maig a Fuentes de Ayódar a conéixer la cultura, l'art i la
gastronomia d'un parc únic.
Donar a conéixer el Parc Natural i els seus municipis, la seua gastronomia, la seua artesania, els seus valors naturals i
potenciar les poblacions del parc, són alguns dels objectius de la trobada. Tots els pobles d'Espadà, dèneu en total,
participen el 31 de maig en una trobada en què l'artesania, la cultura, la gastronomia i la tradició són les protagonistes.
 
El Parc Natural de la Serra d'Espadà, el més gran de la Comunitat Valenciana amb més de trenta-una mil hectàrees,
està al sud de la província de Castelló, en els últims contraforts del Sistema Ibèric, entre els rius Millars i Palància. Aín,
Alcudia de Veo, Almedíjar, Azuébar, Chóvar, Eslida, Fuentes de Ayódar, Higueras, Pavías, Torralba del Pinar i
Villamalur són els municipis inclosos en la seua totalitat a Espadà. A més estan Alfondeguilla, Artana, Matet, Tales,
Algimina de Almonacid, Ayódar, Suera i Vall de Almonacid, inclosos parcialment.

El parc més emblemàtic de València, els Jardins de Vivers, acull la mostra fotogràfica Tresors Naturals del Món
Patrimoni de la UNESCO, entre els que està el llac de l'Albufera de València. Acosta’t per Vivers i disfruta amb
estes impactants imatges, tens fins al 24 de maig. Impressionant!

Que l'Albufera de València és una meravella de la naturalesa és una cosa que tot el món té clar, però que forme part
del patrimoni de la UNESCO com un dels tresors naturals del planeta no ho sap quasi ningú. Doncs bé, perquè quede
clar, una imatge de l'Albufera forma part de l'exposició de 77 impressionants fotografies de gran format dels llocs més
representatius del Patrimoni Natural de la UNESCO. Estes imatges, recollides en un llibre de Lunwerg Editores, han
sigut realitzades per fotògrafs de tot el món.

Tots els territoris exposats tenen alguna cosa en comú: estan protegits per la UNESCO i formen part d'un exclusiu
llistat de paisatges espectaculars que han merescut el reconeixement especial de Nacions Unides com a Patrimoni
Natural Mundial. La llista completa està formada per 188 llocs del món que posseïxen un valor universal excepcional. Hi
ha imatges d'atols coral•lins en l'Índic, dels santuaris naturals on viu el Panda gegant a Xina, volcans de Kamchatka,
les Illes Galápagos, les glaceres d'Argentina, els pics més alts del Nepal, els fiords noruecs i el parc Nacional del Teide.

La mostra, patrocinada per la Fundació AXA i realitzada per Lunwerg, romandrà fins al 24 de maig en la capital del
Túria, de manera que els que passegen durant estos dies pel parc dels Vivers de València, faran un espectacular
viatge pels paisatges més excepcionals del planeta. El conjunt gràfic romandrà exposat en el passeig dels Jardiners
Majors dels Jardins del Real (entrada pel carrer Sant Pius V, s/n, cantó amb Pla del Real).

Si t'agrada el torró i anar de tapes, estàs de sort perquè a Xixona pots matar dos pardals d'un tir. Un total de 25
establiments xixonencs oferixen tapa i beguda al preu de dos euros, però per damunt de tot la tapa ha de ser
de torró. I sense ser Nadal!

La tercera edició de la Ruta de la Tapa de Xixona se celebra fins a l'1 de juny. Cada un dels bars, restaurants, hotels,
cafeteries i pubs que participen, oferixen un mínim de tres tapes i una d'elles està elaborada amb el producte estrella
de Xixona: el torró.

La degustació d'estes fantàstiques i tradicionals tapes, i la possibilitat des poder optar a diversos premis fruit d’estes
experiències, és l'excusa perfecta per a no perdre's la ruta.
El segon diumenge de maig, la capital del Túria celebra la festivitat de la Mare de Déu dels Desemparats. És el
dia en què els valencians commemoren la coronació de la seua patrona. Diversos actes lúdics i religiosos
componen una programació per a tots els gustos, però sempre tenint la Geperudeta com a protagonista.

Mascletà, processons, trasllats... Tot en honor a la patrona de València. Una celebració que no deixa ningú indiferent i
en la que es bolquen tant els fidels devots com els visitants.
 
La Mare de Déu dels Desemparats, la Geperudeta -s'anomena així per la posició del cap mirant cap a baix-, va ser
coronada canònicament en 1923 en presència dels reis d'Espanya i diverses autoritats eclesiàstiques.
 
Tota eixa història té la seua continuació cada segon diumenge de maig, encara que el dia oficial de l'onomàstica és el 8
de maig. La Missa de Descoberta, la Missa d'Infants, el Trasllat de la Mare de Déu i la Processó General, són els
moments més esperats per milers de fidels. Però sense dubte, és el Trasllat el moment en què els valencians
expressen la seua devoció més efusiva al crit de Visca la Geperudeta!
Música, focs artificials, ambaixades i les entrades mora i cristiana… El 2 de maig comença a Alcoi un
espectacle ple de llum i color. Comencen les festes que els alcoians dediquen al seu patró, Sant Jordi, unes
celebracions esperades i desitjades, uns festejos que transformen la ciutat. Alcoi està de festa i els seus
carrers són un formiguer de gent. I tu pots formar part d'això. Vine a disfrutar dels Moros i Cristians d'Alcoi.
Visca la festa! Amunt la festa!

Visitar Alcoi durant la celebració de les seues festes de Moros i Cristians és com fer un viatge en el temps.
Les filaes cristianes semblen estar immerses en la Reconquesta i les mores et fan imaginar que estàs en un palauet de
Fes. Viure la festa, sentir l’atmosfera festiva, disfrutar i divertir-se, és l’objectiu d’unes celebracions que commemoren
un fet miraculós succeït en la ciutat l’any 1276.
 
La Trilogia Festera és l’estructura de les celebracions, les quals es dividixen en tres jornades: Dia de les Entrades, Dia
de Sant Jordi i Dia dels Alardos.
 
Les bandes de música són les protagonistes abans d'estos tres dies. Precisament, el 2 de maig, es commemora el Dia
dels Músics amb celebracions com la Festa del Pasdoble, el llançament del primer castell de focs artificials de les
festes des del Pont de Sant Jordi i la celebració de la Nit de l'Olla, el sopar de festers i músics que acaba amb una
desfilada  a la Plaça d'Espanya.
 
El dissabte 3 de maig, a mesura que avança el matí, els carrers es convertixen en un riu de gent que s’apresta a
disfrutar de l'Entrada Cristiana al ritme del so de clarins i tambors que acompanyen la carrossa del Capità Cristià,
envoltat dels seus cavallers. Durant tot el matí, continuaran desfilant totes les filaes amb les seues esquadres, les
seues músiques i les seues carrosses repletes de xiquets, fins a l'arribada de l'Alferes Cristià, que tanca l'Entrada
Cristiana. Després d'una curta parada per a recobrar forces comença l'Entrada dels Moros, un dispendi d’imaginació i
sensualitat que submergirà el visitant en un ambient oriental, amb ballarines, guerrers africans i animals, sota una pluja
de confetis i serpentines, llançades des dels balcons plens de gent.
 
El segon dia de festa, el 4 de maig, és el dedicat a Sant Jordi, encarnat a Alcoi per la figura d'un xiquet, protagonista
indiscutible de la festa. El visitant podrà disfrutar de la Diana Infantil i admirar en les processons els fastuosos trages
dels principals actors de la festa. I per damunt de tot contemplarà l'admiració i afecte que tot el poble d'Alcoi professa a
Sant Jordiet, el xiquet que encarna la figura de Sant Jordi.
 
Durant el Dia de l'Alardo, el 5 de maig, se succeïxen la lluita dialèctica de les ambaixades i el combat incruent amb
l’arcabús tronador, submergint la ciutat en un frenesí de pólvora i fragor. Els dos bàndols, moro i cristià, s'alternen en la
presa i reconquesta del castell, mentres Alcoi es va omplint del fum i l'olor tan peculiar de la pólvora que emana dels
arcabussos disparats. A la vesprada, en els merlets del castell apareixerà el Sant Jordiet, a lloms del seu cavall blanc,
recreant el miracle que el poble d'Alcoi rememora des de fa centenars d’anys.
 
És el final de la trilogia festera. Unes festes que no oblidaran mai aquells que hagen tingut el plaer de contemplar-les,
perquè eixes imatges, que parlen d'emocions i de sentiments, es gravaran per sempre en el seu cervell.