236 I El retorn de l'islam a Catalunya
Davant d'una política que sembla obsessionada per la construcció d'unes
estructures jeràrquiques que mai seran reconegudes per les comunitats, el
que proposem és un plantejament pro-actiu, centrat en el treball de camp
per assolir uns objectius. Una interlocució o una altra seran més o menys
apropiades en funció dels objectius que es vulguin assolir.
La Moció 115/VI ens va preveure contra les ingerències de països estrangers
amb vocació teocràtica No pensem que la política actual sigui respectuosa
d'aquest plantejament.
En el terreny de la integració i de la promoció dels valors que donen
cohesió a la societat, pensem que la Generalitat ha mantingut una política
errada, consistent en invocar el laïcisme i la neutralitat de les institucions
per justificar la manca de suport als corrents més progressistes. Per contra,
l'obsessió per burocratitzar l'islam ha conduït a promocionar els corrents més
conservadors, poc respectuosos amb valors clau com la llibertat de consciència
o la igualtat de gènere.
Enllaçat amb l'anterior, constatem l'augment del salafisme i les corrents
que propugnen un islam de trencament amb la resta de la societat. No co-
neixem cap política pública de la Generalitat ni cap plantejament destinat
específicament a combatre aquest fenomen, que pot conduir a una fractura
social de conseqüències impredictibles.
Gal recordar que tota política pública envers l'islam ha d'estar basada en
els principis constitucionals, en la declaració universal dels drets de l'home,
en les convencions europees signades per l'Estat espanyol i en l'Estatut
d'Autonomia de la Generalitat de Catalunya. Entre aquests valors no podem
deixar de banda el principi constitucional que obliga a les administracions
a remoure els obstacles que impedeixen la igualtat. No n' hi ha prou amb
fer polítiques igualitàries, sinó que les polítiques públiques han de tenir en
compte la situació de desigualtat existent. És per això que reclamem de la
Generalitat una política activa de suport i de discriminació positiva que ajudi a
les comunitats musulmanes a superar l'estat de coses actual, les seves dificultats
per tenir centres de culte i reunió, les dificultats per ser enterrats segons les
seves conviccions, les dificultats per tenir accés a l'alimentació halal, i en
general totes les dificultats derivades de la precarietat social que impedeixen
a les comunitats islàmiques dotar-se dels mecanismes mínims a través dels
quals sigui possible treballar per assolir els seus drets religiosos.
Per damunt de tot, hem de treballar plegats per la consecució d'un islam
democràtic, igualitari i progressista a Catalunya. Aquest objectiu és ara per ara
una utopia, però estem convençuts que és l'única opció viable de futur.
CAPÍTOL SETÈ
PRINCIPALS ORGANITZACIONS I CORRENTS
ISLÀMICS
Hem mostrat sobradament les dificultats de l'encaix de l'islam en la Catalunya
contemporània. Tots els aspectes considerats fins al moment són extra-islàmics,
i ens ofereixen un quadre negatiu de la situació, presentant una societat que
es mostra en molts sentits refractaria a la presència de l'islam.
En aquest capítol, volem plantejar la problemàtica des de la perspectiva
intra-islàmica, destacant la varietat de tendències i de procedències dels
musulmans a Catalunya, fet que ha de ser considerat en tota aproximació
seriosa a la gestió de la seva normalització.
La situació descrita pot semblar dramàtica, però hem d'assenyalar que està
caracteritzada també per la força i els anhels dels tres-cents mil musulmans,
homes i dones que aspiren a una vida digna, sent majoritàriament partidaris
d'una integració positiva de l'islam en l'espai laic, partidaris de l'adopció dels
valors democràtics i de consens, sense necessitat de renunciar ni a les seves
creences ni a les seves particularitats culturals, en el cas dels immigrants.
La nostra intenció és oferir instruments per un diagnòstic sobre la situació
de l'islam a Catalunya i les perspectives de futur. Començaré per fer cinc
cèntims sobre les principals organitzacions i corrents islàmics, per passar
a treure una sèrie de conclusions. La menció d'aquests corrents no pretén
ser exhaustiu, sinó oferir una guia per entendre que l'islam català no és una
realitat monolítica, sinó que hi trobem diferents corrents, i reivindicar aquesta
diversitat com un factor que ha de tenir un reflex en les polítiques públiques
destinades a gestionar la normalització. Qualsevol política que ignori aquesta
diversitat a la llarga pot resultar contraproduent.
La tasca és arriscada, en la mesura que parlaré d'organitzacions i fins i tot
mencionaré persones que tenen un paper important en l'àmbit religiós islàmic
al nostre país. El que persegueixo és la màxima objectivitat possible, des de
la consciència que això és impossible: jo mateix sóc part del panorama que
descric. Per això començo per demanar perdó a tots aquells als quals la meva
descripció els sembli injusta o desencertada.
Des del primer moment, hem de destacar la dificultat d'establir el mapa
de les principals corrents islàmics presents a Catalunya, sobretot el número
238 | El retorn de l'islam a Catalunya
de seguidors d'un corrent i d'altre. Per això evitarem qualsevol aproximació
quantitativa, que per altra banda resulta secundària,
Ens trobem davant d'una realitat complexa, pel fet que es barregen diversos
factors:
• Culturals: els musulmans que viuen a Catalunya tenen procedències
nacionals i per tant culturals molt diverses. Les diferències culturals no
poden reduir-se a les nacionalitats, ja que també existeixen diferències
entre comunitats procedents de zones rurals o urbanes dels mateixos
països. Dintre d'aquest apartat s'ha de fer esment a la diversitat de llengües
parlades pels musulmans a Catalunya.
• Ideològics: existeix una forta influència de la situació política internacional
i tendències cap al xoc entre allò islàmic i allò occidental, considerats
com a realitats monolítiques i contraposades. Dins del discurs religiós
musulmà del darrer segle aquestes contraposicions són habituals. Les
ferides de la colonització segueixen obertes, alimentades pel rebuig que
els musulmans senten per part de molts conciutadans.
• Religiosos: trobem lectures més conservadores o més obertes de la religió.
En un context migratori de primera generació tendeixen a predominar
les més conservadores, que són les que ofereixen una visió conforme al
desig de conservar les pròpies arrels, o en altres casos una visió idealit-
zada de la identitat islàmica, que actua com a barrera davant els intents
d'aculturació amb discursos a vegades molt agressius provinents de la
societat d'acollida.
• Polítics: influència (i fins i tot ingerència) d'Estats estrangers, amb intents
de controlar l'islam a Catalunya per qüestions de política local. I en el
sentit contrari, ens trobem amb exiliats i grups d'oposició a règims polítics
estrangers.
Espanya és el quart país de la UE en nombre de musulmans, amb prop
d'un milió i mig, la majoria d'ells procedents de la immigració. Una quarta
part d'aquests viuen a Catalunya. Segons dades del CIS, l'any 2007 hi havia
censades a Catalunya 250.000 persones procedents de països on l'islam és la
religió majoritària. Altres estudis parlen de 300.000 i fins i tot de 350.000, si
es compten els immigrants sense papers. El 80% procedeixen del Magrib, i la
resta d'Orient Mitjà, Pakistan, Senegal, Gàmbia o Nigèria principalment, sense
oblidar la generació de nascuts a Catalunya, i els anomenats "conversos".
La majoria dels musulmans catalans provenen doncs de la immigració, en
un país poc acostumat a la diversitat, i amb un nivell de desenvolupament
dels drets socials molt inferior a la resta de països europeus amb un alt per-
centatge d'immigrants. La població immigrant es troba sotmesa a una sèrie
de normes legals diferents a la resta de la ciutadania. La Llei d'Estrangeria i
el conjunt de normes especials per a persones estrangeres neguen o retallen
els seus drets i sotmeten a un tracte discriminatori les persones en funció
Abdennur Prado | 239
del seu origen nacional. Discriminació especialment greu cap a aquells que
es troben en situació irregular. Al cap i a la fi fa que el poder converteixi els
immigrants en inferiors en el plànol jurídic i social, permetent en molts casos
la seva explotació.
Aquesta precarietat social ajuda a explicar el precari desenvolupament
organitzatiu, que es manifesta tant a nivell de les institucions religioses com
en la poca preparació de molts imams i dirigents islàmics. Aquesta falta de
preparació es dóna a tots els nivells: tant a nivell pròpiament religiós en el
cas de molts imams, com a nivell de coneixement de les lleis i de les normes
de la societat d'acollida de molts dirigents islàmics. No es tracta de genera-
litzar, però sí de posar sobre la taula un dels grans problemes interns de les
comunitats musulmanes, que entorpeix de forma lamentable el seu normal
desenvolupament.
La falta de capacitat de molts dirigents islàmics està relacionada amb el
seu desconeixement del mitjà en el qual es mouen. Els sociòlegs parlen d'un
"islam transplantat": es pretén traslladar a Catalunya models d'organització
propis d'altres societats, que es mostren ineficaces per respondre a la nova
situació. Per ser gràfic, el que està passant seria l'equivalent a posar un cura
catòlic espanyol dels anys cinquanta a la Nova York de l'època, i després
pretendre que aquest sacerdot sigui l'interlocutor ideal de les institucions per
tractar els temes que afecten els catòlics nordamericans.
En aquest moment hem d'esmentar els nombrosos casos d'imams que han
generat polèmiques estèrils i absolutament contraproduents per als interessos
dels musulmans. Em refereixo a casos com l'imam que es va negar a ser
entrevistat per una presentadora, pel fet que estava en Ramadà i ella portava
maquillatge. O l'imam de Sabadell que va alabar Hitler i va afirmar que un
món sense jueus seria el paradís. O dels casos d'imams que han estat detinguts
3 8
per presumpta col·laboració amb una (també presumpta) cèl·lula islamista ' .
Aquestes actituds tenen un ampli ressò als mitjans de comunicació i fan un
dany inmens a tots els musulmans.
En un sentit més general, existeix una crisi tant d'autoritat com de repre-
sentació, amb el predomini de lideratges conservadors que reben el suport de
les institucions, i que viuen d'esquena a les necessitats reals dels musulmans.
Per desgràcia, tant Catalunya com l'Estat espanyol donen suport sistemàti-
cament als corrents islàmics conservadors, i això tant governant les dretes
com les esquerres. Quan parlo de suport a l'islam reaccionari per part de les
institucions em refereixo a la promoció i finançament de lideratges. Per què?
No puc contestar a la pregunta, només fer hipòtesis aventurades. Primer:
perquè els sectors reaccionaris ofereixen una estructura religiosa apropiada, una
institucionalització de l'islam amb la qual és fàcil negociar. Segon: perquè no
són reivindicatius de drets, i de fet solen situar-se del costat de les institucions
en contra dels interessos dels propis musulmans. Això ha estat evident en tota
la problemàtica d'obertura de mesquites. Tercer, perquè aquestes estructures
318 Veure JORDI MORERAS: Els imams a Catalunya, p. 26.
240 I El retorn de i'islam a Catalunya
religioses reaccionàries tenen el suport de determinats països estrangers, amb
els quals existeixen altres interessos.
Abans de començar el nostre llistat, cal oblidar-se de les separacions típiques
entre sufis, sunnites i xiïtes, reformistes o conservadors, radicals o moderats,
ja que aquestes separacions són molt relatives. Sobretot pel que fa al sufisme
i al reformisme musulmà, que curiosament són reivindicats per la major part
de les organitzacions presents a Catalunya, des de les més conservadores fins
a les més obertes. Encara que el sufisme tingui molt bona premsa a occident,
i sigui presentat com el corrent místic i obert de l'islam, en realitat es tracta
d'un fenomen molt divers, dins del qual també podem trobar postures que
des d'una òptica laïcista es podrien considerar com a fonamentalistes.
Un altre aclariment: en aquest capítol ens centrarem en les principals
organitzacions i corrents islàmics presents a Catalunya. Però això no vol dir
que tots els musulmans que viuen a Catalunya formin part d'algun d'aquests
corrents o organitzacions. Més aviat, al final constatarem com la majoria d'ells
es mantenen al marge. A pesar d'això, considerem que aquest petit mapa és
fonamental. Es tracta en alguns casos d'organitzacions molt potents i ben
estructurades a nivell internacional, la qual cosa fa que tinguin capacitat de
dotar-se d'una estructura capaç de donar resposta a les necessitats de comu-
nitats emergents. Han desenvolupat des de fa dècades mecanismes de creació
de comunitats des del no res, amb un discurs que s'adapta perfectament a
la situació d'indefensió social i de desarrelament i pèrdua d'identitat en què
viuen molts musulmans immigrats a Europa.
Al-Adl wa al-Ihsan
Traduït de vegades com a Justícia i espiritualitat, però també com a Justícia i
319
entrega (a Déu)' . Es tracta d'un moviment político-religiós marroquí fundat
als anys setanta del segle xx pel Sheij Abdelsalam Yassin, líder carismàtic de
M0
l'organització . Es tracta d'una organització islamista molt imbricada amb la
tradició espiritual del Marroc, i que guarda distàncies respecte de l'islamisme
internacional. Sheij Yassin va ser membre durant anys (1965-73) de la tariqa
Bushishiya, havent estat un dels companys més propers del Sheij Sidi Hamza,
actual Sheij de la tariqa a la que pertanyen figures cabdals del règim marroquí,
inclòs el propi Ministre d'Afers Religiosos del Marroc, Ahmed Tawfik.
Abdelsalam Yassin va deixar la tariqa principalment pel seu compromís
polític, però mai a renegat del sufisme, fins al punt que alguns l'han anomenat
com a sufí islamista. Potser això sigui difícil d'entendre per alguns, però si
mirem la història del sufisme és més difícil d'entendre un sufisme apolític com
3 1 9 Veure la web del moviment: http://www.aljamaa.com/. També: MOHAMED TOZY, Monar-
quia e islam político en Marruecos, ed. Bellaterra 2 0 0 0 , p p . 1 5 1 - 1 8 3 .
3 2 0 Veure el seu blog: http://www.yassine.net/, amb secció en anglès.
Abdennur Prado | 241
el que alguns ens volen vendre. Les activitats dAl-Adl wa al-Ihsan barregen
política i espiritualitat, posant l'accent en la lluita per la igualtat i la justícia
social. Les sessions de dikra són habituals, amb les intenses repeticions de
lletanies que condueixen els adeptes a estats alterats de consciència. Té com a
objectius la islamització de la societat, però considera que aquesta islamització
ha d'implicar necessàriament la desaparició de les desigualtats econòmiques
i de classe i l'eradicació de la pobresa. S'oposa doncs frontalment al Majzen,
l'elit que controla i explota el Marroc com si fos el seu féu personal.
Funciona a partir del que s'anomena usra o famílies, en el sentit de grup
de camarades units per una causa. Els membres de cada usra es reuneixen
per estudiar L'Alcorà i els escrits del Sheij, però també organitzen activitats
socials. Són molt actius als camps universitaris, i han estat capaços de crear una
xarxa de beneficència que en cert sentit supleix les mancances del sistema,
oferint atenció sanitària, ajuts a l'escolarització i altres, com ara competicions
esportives. En això repeteixen el model d'altres moviments islamistes del
darrer segle. En el context de règims corruptes que es desentenen dels seus
pobles, com és el marroquí, aquests moviments invoquen l'islam per potenciar
la solidaritat entre els creients.
Com altres moviments islamistes, es reclama l'aplicació de la Sharia i
l'abandó de les legislacions laiques i racionalistes. Però es posa l'accent en el
rebuig de la violència i s'admet la democràcia i l'existència de partits polítics.
En aquest punt existeix una ambigüitat fonamental, i determinats autors
acusen al moviment de voler instaurar un règim islàmic segons el model
iranià, en el qual la moral islàmica seria imposada des de l'Estat i les llibertats
individuals serien perseguides. S'acusa al-Adl wa al-Ihsan d'actuar de forma
hipòcrita i ocultar les seves intencions polítiques a causa de les circumstàncies
poc favorables al seu discurs. I s'afirma que el seu objectiu final és aconseguir
el poder i instaurar un règim islàmic totalitari.
La tensió amb la monarquia ha marcat el moviment des del principi. La
popularitat de Sheij Yasin posa en evidència la falta de legitimitat religiosa
del rei. La situació reprodueix un arquetip de la història de l'islam, la del
sufí compromès amb la justícia davant d'un monarca corrupte que pretén
legitimar-se en nom de la religió. La falta de popularitat i fins i tot l'odi que
la figura del rei desperta entre els marroquins contrasta amb el carisma i la
popularitat del Sheij. Això explica de sobres que sigui un moviment prohibit
i perseguit al Marroc. El Sheij Abdelsalam Yassin ha estat empresonat, com
tota la cúpula del moviment, i centenars dels seus membres.
L'any 1969 Sheij Yassin va adreçar una mena de carta-sermó al rei Hassan II,
amb el títol de L'islam o el diluvi, en el qual instava el monarca a governar segons
la llei islàmica i pensant en les necessitats del poble. La crítica contundent i
el llenguatge escatològic (torna al camí recte, reconciliat amb Déu...) no van
agradar el monarca. Yassin va ser jutjat i empresonat. Va passar dos anys a la
presó de Salé, i fins l'any 2000 va viure en arrest domiciliari. Actualment es
troba en llibertat condicional.

242 I El retorn de l'islam a C a t a l u n y a
Des de fa uns anys, quasi diria des de l'onze de setembre del 2001, la
portantveu del moviment és Nadia Yassin, filla del sheij, que ha sabut donar la
imatge de moviment popular prodemocràtic perseguit per un règim corrupte.
La Nadia Yassin afirma que els principis de la praxis política del moviment
321
són la no-violència, la independencia i la transparència . Però alguns analistes
afirmen que es tracta d'una mera estratègia política encaminada a guanyar-se
la respectabilitat. En una conversa amb Mansur Escudero, president de la
Junta Islàmica, Nadia Yassin parla del rebuig de la monarquia hereditària, de
corrupció, de resistència pacífica i de fer real la democràcia . 322
A Catalunya el moviment té força activitat. A Barcelona es reuneixen a la
mesquita Rahma, al barri de Sants. Molts dels seus membres tenen professions
lliberals. També trobem una forta espiritualitat basada en el carisma dels seus
líders. Actuen amb la consciència de ser un grup opositor i perseguit, la qual
cosa implica la importació de la política local marroquí en la nostra realitat.
Al-adlwa al-ihsan és la bèstia negra del règim marroquí, pel fet que Sheij
Yassin és reconegut àmpliament com a líder religiós, qüestiona la monarquia
hereditària i reclama al règim que atengui les necessitats socials dels marroquins.
Aquest factor polític distorsiona la seva normalització a casa nostra, ja que les
institucions reben pressions del Marroc per fer-li el buit. A la llarga, aquesta
situació és insostenible, ja que al-adlwa al-ihsan és una de les organitzacions
amb més ascendència sobre els col·lectius marroquins. Però per això s'ha
d'evitar que reprodueixin a Catalunya les persecucions que pateixen al Marroc.
Sigui quina sigui la institucionalització de l'islam a casa nostra, no pot obviar
aquest moviment.
Minhaj-ul-Quran
Es tracta d'un moviment religiós fundat pel Dr. Muhàmmad Tahir ul-Qadri el
323
1980 a Lahore, Pakistan . Té un perfil reformista, que insisteix en l'educació,
els bons costums, la investigació científica... però nega la teoria de l'evolució.
Des del seu origen és una organització pacifista i fortament implicada en el
diàleg interreligiós. L'altre pilar del moviment són les obres socials, a través
de la Minhaj Welfare Foundation (MWF).
324
Destaca la figura del fundador , un home d'unes capacitats intel·lectuals i
humanes extraordinàries, i que ha estat capaç de crear una organització extensa
en un centenar de països, i diversos centenars d'organitzacions caritatives
vinculades. El seu missatge està centrat en la solidaritat i en el coneixement,
321 Veure el seu blog, amb secció en castellà, que inclou articles clarificadors sobre el tema de
la dona i la democràcia: http://nadiayassine.net
322 "Estamos retando al poder a través de la no-violencia". Mansur Escudero entrevista a
Nadia Yasin, http://www.webislam.com/iidt~5170
323 Web de Minhaj ul-Quran: www.minhaj.org/
324 Web de Muhàmmad Tahir ul-Qadri: www.tahir-ul-qadri.org
Abdennur Prado | 243
insisteix en la formació de bons ciutadans, l'hospitalitat i el bon veïnatge. No
es tracta d'un guru sinó d'un teòleg i d'un intel·lectual. Ha publicat centenars
de llibres, no només sobre religió sinó també sobre ciència, economia i política.
Destaca pels seus extensos comentaris de L'Alcorà, que són divulgats en
casetes, però també és poden trobar a Internet.
El Dr. Muhàmmad Tahir ul-Qadri és Director del Fòrum per al Diàleg
Islamo-cristià, organització compromesa amb els drets religiosos dels cristians al
Pakistan, i realitza habitualment activitats interreligioses. Promou la celebració
del Nadal entre els musulmans, i ell mateix ho celebra habitualment amb
membres de les comunitats cristianes. Aquesta tasca li ha reportat premis
internacionals per la pau.
Implicat en la política, Muhàmmad Tahir ul-Qadri va mantenir bones
relacions amb Benazir Bhutto. Posteriorment va fundar el Pakistan Awami
Tehrik (Moviment del Poble Pakistanès). A les eleccions legislatives del 2002
va obtenir el 0,7% dels vots, i un escó dels 272 de l'assemblea legislativa. De
totes formes, hem d'aclarir que això no implica que les persones vinculades
a Minhaj-ul-Quran pertanyin al partit, i sovint les seves opcions polítiques
van per altra banda.
Actualment radicat a un centenar de països, inclosa Catalunya. Entre
nosaltres, Minhaj-ul-Quran és l'organització que vertebra la vida religiosa de
milers de musulmans d'origen pakistanès, a través de la comunitat El Camí
de la Pau. Al Raval de Barcelona, El Camí de la Pau regenta les mesquites
325
del carrer Arc del Teatre i del carrer Erasme i Janer . També tenen una
comunitat important a Badalona i a altres poblacions de l'àrea metropolitana
de Barcelona. Es una organització molt estructurada, la qual cosa explica que
hagi acabat com a referent per molts immigrants pakistanesos. La referència
més important a Europa és la seva seu a Londres.
Minaj ul-Quran Catalunya manté estretes relacions amb la seu central,
escenificades en les successives visites del fundador o d'altres líders de l'or-
ganització. L'any 2000 va visitar Barcelona el Dr. Muhàmmad Tahir ul-Qadri.
La darrera visita la van realitzar a finals de juliol del 2008 Sahibzada Hassan
Mohi-ud-Din Qadri, fill del fundador, i el Dr. Raheeq Ahmad Abbasi, secretari
General de l'organització.
Es tracta en molts sentits d'una organització modèlica, per la seva capacitat
de diàleg, la seva insistència en buscar solucions pactades sense renunciar
als seus drets. Fan una tasca de prevenció de conflictes i de bon veïnatge,
mantenint relacions amb les associacions de veïns i les parròquies de l'entorn.
Han realitzat una tasca incansable d'aparició en els mitjans de comunicació, per
tal de trencar amb les percepcions negatives que hi puguin sorgir. Participen
activament en el diàleg interreligiós, amb actes que inclouen les pregàries
compartides. La majoria dels comerços pakistanesos del Raval estan regentats
per persones vinculades (potser informalment) a Minhaj-ul-Quran. Això
325 Web de Minhaj ul-Quran Catalunya: www.minhaj.org/
244 I E! retorn de l'islam a Catalunya
indica un grau d'organització molt elevat i una vocació de comerç que entronca
perfectament amb la cultura catalana.
En un sentit crític, podríem assenyalar el decalatge cultural entre una
religiositat molt imbricada en la cultura del Punjab i la societat catalana, espe-
cialment preocupant en relació a les dones. Aquí cal esmentar la separació dels
homes i de les dones, que porta en molts casos a mantenir les dones tancades
a les cases, sense pràcticament cap contacte amb la resta de la societat. En la
cultura del Punjab aquest costum està fortament arrelat, però s'ha de dir que
les dones tenen altres vies de socialització que són absents en la nostra societat.
Això provoca situacions dramàtiques de frustració i d'angoixa que a penes
surten a la llum. No és que Minaj ul-Quran sigui causant d'aquesta situació,
sinó que molts dels seus membres mantenen aquest costum a Catalunya,
en un context en el qual les dones no tenen possibilitats alternatives de
socialitzar i portar una vida activa. Es tracta d'un problema que afecta les
primeres generacions de dones immigrants, però que pot anar desapareixent
en les següents generacions.
Com a conclusió, diria que Minaj ul-Quran representa un islam culte i
formador de bons ciutadans, especialment actius en el comerç, molt imbricat
en la cultura pakistanesa, que cerca incansablement d'establir relacions cordials
amb la societat d'acollida, però que té com a punt crític l'exclusió de les dones
de la vida quotidiana.
Muridiya
326
Molt important és el tema dels subsaharians , que sembla que estiguin
d'esquenes a tot el moviment associatiu marroquí i pakistanès. L'exclusió
habitual dels senegalesos, malians, gambians i nigerians de les discussions
públiques sobre l'encaix de l'islam té causes profundes en la nostra història.
Tradicionalment el sarraí o moro ha estat representat per l'àrab o marroquí, i
molta gent ni tan sols imagina que la majoria dels subsaharians a Catalunya
són musulmans.
Per entendre les característiques dels senegalesos com a grup religiós, cal
situar el referent de l'islam al Senegal. Es tracta d'un país laic, molt influenciat
per la colonització i les relacions continuades amb França. En relació a l'islam,
tot passa pel sufisme, però es tracta d'un sufisme de masses, al qual s'adhereixen
poblacions senceres només pel seu naixement, i no del sufisme entès com
a mística elitista o com una confraria separada de la societat. Trobem dues
tendències principals, els tiyanis i els murids, històricament rivals, la qual cosa
3 2 6 KAPLAN MARCUSÁN, Adriana ( 1 9 9 8 ) . De Senegambia a Cataluña, Procesos de aculturación e inte-
gración social. Barcelona: Fundació La Caixa. Sow, Papa ( 2 0 0 6 ) . Formes i relacions de comuni-
cació entre associacions d'immigrants de Catalunya i els seus llocs d'origen, Informe del Projecte
MIDEL, Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i la Comissió europea.
Abdennur Prado | 245
no vol dir que aquesta rivalitat sigui violenta ni es mantingui en el present, i
menys en contextos migratoris.
La Tiyania és una confraria sufí fundada per Sidi Ahmed al-Tiyani (1737-
1815), nascut a Algèria i mort a Fez. El seu ensenyament es va escampar per
tota l'àrea subsahariana, fins al Sudan, on va fundar zawiyes. No és per tant
una confraria que podem relegar a l'Àfrica subsahariana, i està present al
Marroc.
327
La gran confraria del Senegal és la Muridiya , fundada a finals del segle
xix per Amadou Bamba McBacké (1853-1927), en el context de les guerres
entre els colonitzadors i els senyors wolof, que havia destruït el país. Amadou
Bamba va llançar un missatge de pau i reconstrucció nacional que va calar entre
la població. Es calcula que actualment quatre dels 12 milions de senegalesos
són murids.
La ciutat santa dels murids és Tuba, al Senegal, on es troba la mesquita
més gran de l'oest africà. Es tracta d'una ciutat fundada el 1887 sobre un petit
poble per Amadou Bamba. Els seus hereus s'han anat succeint en el cap de
la confraria fins al xeic general actual, Sheij Bara Mbacke. Tots han regnat
sobre la ciutat de Tuba, que avui és un empori espiritual i econòmic, on no
es pot fumar ni beure alcohol. Tuba ha obtingut des de la independència de
Senegal una sèrie de privilegis com a centre espiritual i ciutat de pelegrinatge.
Per exemple, no paguen l'aigua que consumeixen i fins fa pocs anys gaudien
328
d'un fur jurisdiccional distint que escapava de l'autoritat de jutges i policies .
L'any 2007 s'afirma que va rebre més d'un milió de pelegrins durant les festes
en honor del fundador de la confraria.
En cert sentit es tracta d'una religiositat secularitzada, la qual cosa ha servit
per explicar l'acceptació del laïcisme al Senegal, un dels pocs països de població
majoritàriament musulmana on l'islamisme no té predicació. I això també
és utilitzat per explicar la seva adaptació a la modernitat capitalista. De fet,
existeix una clara relació entre el poder econòmic i la muridiya al Senegal.
Els murids són molt disciplinats. Organitzen la immigració des de l'origen, i
creen sistemes de solidaritat. Observen la disciplina de grup, amb l'obediència
del deixeble al marabut. Encara que s'ha d'aclarir que es tracta d'una adhesió
voluntària i que en qualsevol moment es pot canviar de marabut. A més, es
tracta d'una associació interessada, perquè les relacions mestre-deixeble són
també sovint comercials. Important de cara a entendre als murids en context
migratori és la doctrina de la santificació pel treball. Molts dels treballadors
3 2 7 THIAM, C H E I K H . Mouridism: a local re-invention of the modern Senegalese socio-economic or-
der. West Africa Review, Issue 8 ( 2 0 0 5 ) .
3 2 8 CHRISTIAN GOULON, Le Marabout et le Prince: Islam et Pouvoir au Senegal. A. Pedone,
Paris 1 9 8 1 .
246 I El retorn de l'islam a Catalunya
negres que veiem venent objectes pel carrer a algunes poblacions catalanes
són murids™.
A Catalunya s'està creant una federació d'associacions murids, i també
està previst tenir un centre propi, que pot convertir-se en un referent de les
comunitats subsaharianes. Tota política pública sobre l'islam ha de tenir en
compte el fet que els subsaharians són una part important de la comunitat
musulmana catalana. La manera com són deixats de costat resulta decebedora,
pel fet que la seva aportació pot ser crucial en la construcció d'un islam igualitari
i democràtic a Catalunya.
Saharauis
Pot semblar arbitrari dedicar un apart als saharauis, pel fet de tractar-se d'un
poble i no pròpiament d'un corrent dintre de l'islam. Però existeixen una sèrie
de particularitats que mereixen destacar-se, i justifiquen que els considerem
com un grup a part, que ha de ser considerat en si mateix.
En primer lloc, el sentiment de grup, a causa de la situació que pateix el
poble saharaui, però també per la seva tradicional endogàmia. El sentiment de
ser un poble perseguit el situa en tensió amb la burocràcia religiosa importada
del Marroc. En segon lloc, existeix un fort vincle amb Espanya, pel fet que
els saharauis han tingut la nacionalitat espanyola fins a l'annexió pel Marroc:
molts saharauis d'edat avançada varen ser educats en el sistema d'ensenyament
espanyol dels anys seixanta del segle passat. En tercer lloc, l'islam tradicional
dels saharauis té unes característiques pròpies, vinculades a la cultura nòmada.
També s'ha d'assenyalar les connexions de Front Polisari amb la Internacional
Socialista, que va propiciar que durant dècades els joves estudiessin a països
de l'òrbita comunista, molts d'ells a Cuba, la qual cosa ha provocat un curiós
sincretisme.
L'islam dels saharauis és obert, viu, hospitalari, vinculat a la cultura nò-
mada dels lluitadors del desert. No ha estat mai burocratitzat. Els vincles són
familiars i les figures de referència moltes vegades són mestres espirituals del
segle xx, com ara el Sheij Ma al-Ainín. No han construït mesquites: es diu
que la seva mesquita és el desert. Es tracta d'una espiritualitat centrada en la
soledat de l'home davant la divinitat: tot queda entre la persona i Déu. Però
al mateix temps els vincles de parentiu són la base de la societat, fins i tot
en el context migratori. Destaca per la posició que ocupen les dones, que als
camps de refugiats són les autèntiques administradores. Els saharauis tenen
consciència que entre ells la situació de la dona és millor que en la major part
del món islàmic, i se senten orgullosos.
3 2 9 Fenomen analitzat en diferents estudis de RAFAEL CRESPO: LOS "móodu-móodu"y su impacto
en In sociedad de origen (CIDOB); i Globaüzación y migraciones: dos nociones interdepen-
dientes desde los orígenes.
Abdennur Prado | 247
A Catalunya existeixen diverses associacions saharauis, inclosa una re-
330
presentació del Front Polisari , així com associacions locals solidàries amb
331
la seva causa . Ens trobem a l'altre extrem respecte de l'islam oficialista del
Marroc, tant pel fet que es tracta d'un islam burocratitzat com pel fet que és
submís a la figura de Mohamed VI com a emir al-muminin. Des del consolat
del Marroc s'han boicotejat actes de recolzament als saharauis. Resulta con-
tradictòria la connivencia institucional amb la línia oficial marroquina i alhora
les manifestacions de solidaritat amb la causa saharaui.
Wahhabisme
El wahhabisme és un corrent ultra-rigorista i ultra-purità vinculat des del seu
origen al règim saudí. Normalment es tractaria d'una secta minoritària, però
el recolzament del petroli i dels EUA li han donat una projecció internacional.
Destaca per la seva obsessió en allò normatiu i pel seu constant desig d'expansió.
Per aixo utilitzen diversos mecanismes: obrir centres d'estudis i grans mesquites
arreu del món, i oferir formació gratuïta a les seves universitats. Els wahabies se
senten els únics musulmans correctes, fidels seguidors de la Sunna i defensors
de "l'islam correcte" de totes les aculturacions i contingències. Rebutgen per
tant tota contextualització i tota forma de sincretisme com una desviació.
Estan obsessionats amb categories tals com supersticions, desviacions,
heretgies e idolatries... Per mostrar el seu cel purificador han arribat a destruir
importants monuments i records de l'era profètica, incloses algunes tombes dels
companys del profeta (pau i benediccions), per considerar la visita a aquests
monuments com un acte d'adoració i per tant una idolatria. Els wahabies
prohibeixen el cinema, i alguns fins i tot consideren les fotografies com a
pecaminoses. També la música és rebutjada. Però el pitjor del wahhabisme és
la consideració de les dones com a éssers inferiors que han d'estar controlades i
sota la tutela dels homes. Els codis de vestimenta imposats són draconians, com
ara el niqab, que cobreix tot el cos excepte els ulls. A l'Aràbia Saudita les dones
no tenen permís per sortir soles de casa, ni tan sols per conduir cotxes.
A l'Estat espanyol, l'Aràbia Saudita controla moltes de les mesquites
construïdes de nova planta: la mesquita de la M-30 a Madrid, la mesquita
de Fuengirola, dues mesquites a Marbella, una a Canàries i una a València.
També van estar involucrats en els intents de construir una gran mesquita
a Barcelona. El wahhabisme té poca influència a Catalunya, almenys no són
gaire visibles, encara que sempre existeix la sospita que fidelitzen algunes
mesquites a base de subvencions.
A Barcelona un centre de financiació saudita és el Centre Islàmic de
Barcelona (conegut com a mesquita de la Meridiana), que funciona com a
3 3 0 Sahara-Catalunya: http://www.saharacatalunya.org/
3 3 1 Com ara l'Associació Catalana d'Amics del Poble Saharaui (ACAPS) o la Plataforma Cívi-
ca Catalunya pel Sàhara.
248 I El retorn de l'islam a Catalunya
332
delegació de la Mesquita de la M-30 de Madrid . Això no voi dir que aquesta
mesquita sigui wahhabita, però sí que està en l'òrbita saudí. Com no podia
ser d'una altra forma, aquest centre ha estat privilegiat per les institucions de
Barcelona, de forma que actualment té el control sobre el cementiri islàmic
de Collserola.
Salafisme
Més important és el salafisme, un corrent que ha experimentat un seriós auge
en la darrera dècada, i segons alguns autors podria arribar a constituir-se en
333
el corrent dominat a Catalunya . Per comprendre les causes de l'auge del
salafisme és necessari tenir en compte la problemàtica social de les comunitats
musulmanes, caracteritzada per la precarietat social, l'incompliment dels seus
drets religiosos, la desigualtat respecte de la religió majoritària, la islamofòbia
i la persistència del nacionalcatolicisme. I a nivell intern, per la fragmentació,
la poca preparació de la majoria dels dirigents religiosos i imams, les rivalitats
ideològiques i les ingerències estrangeres.
Aquesta situació genera dinàmiques de ressentiment: la ruptura del vincle
social, la desafecció envers la societat i el rebuig de la cultura occidental. En
aquest context, el salafisme ofereix a molts joves immigrants una resposta
al desarrelament, una contraidentitat forta davant d'una societat que segons
ells consideren els rebutja. Tot plegat es multiplica a causa de la situació
internacional: Palestina, l'Iraq, Txetxènia, el Caixmir...
Aquest discurs és construït en oposició als valors de la societat occidental,
considerada corrupta i enemiga de l'islam. Es tracta d'un islam rígid i dogmàtic,
que reivindica el model dels avantpassats piadosos, els salaf. Es un islam des-
contextualitzat, que ofereix un model unívoc de comportament, el seguiment
del qual situa a un mateix en els marges de la societat. Ser un salafista en un
suburbi d'Europa és com pertànyer a una tribu urbana, amb els seus codis i
els seus mecanismes de grup, entre els quals destaca l'estricta segregació de
la dona (i l'ús del niqab).
En aquest punt cal evitar confusions: el salafisme implica una ruptura amb
l'islam tradicional, que considera com una desviació de la puresa original. No
és un literalisme, ja que la seva afecció a L'Alcorà és selectiva, i no passa per la
lectura personal de L'Alcorà, sinó per l'acceptació cega de les interpretacions
portades a terme per determinades autoritats religioses, la majoria saudites:
Sheij ibn Baaz, Sheij Uthaymin, Sheij Albani... La paradoxa del salafisme és
que agafa com a islam dels avantpassats l'herència del reformisme musulmà
de les primeres dècades del segle xx, amb la seva ruptura amb la tradició
per adaptar l'islam al nostre temps, i fer-lo competitiu davant de l'amenaça
332 JORDI MORERAS, Musulmanes en Barcelona, pp.283-286.
333 JORDI MORERAS, Els imams de Catalunya, pp.245-248 i 252-258.
Abdennur Prado | 249
d'Occident. Al mateix temps, denuncia qualsevol intent de reforma com una
innovació de l'únic model vàlid que hi ha d'entendre l'islam, el seu.
El que anomenen com a islam pur dels avantpassats no és cap altra cosa
que una construcció moderna, una invenció que els seus forjadors situen en
una edat daurada mítica, en una societat imaginada que serveix d'inspiració
i de guia. Els antropòlegs recorren a categories com la invenció de la tradició
(Hobsbawm) o les comunitats imaginades (Benedikt Anderson) per descriure
aquests processos de mistificació que situen els orígens mítics de la ummah
comunitat musulmana, un mite que es troba a l'altura de les al·legories polítiques
engiponades pels ideòlegs nacionalistes del segle xix. Es tracta d'un discurs
molt simple, propagat a través de predicadors i també de cintes audiovisuals,
que permet que molts joves que estan desarrelats se sentin integrats en una
comunitat virtual de creients.
Ens endinsem en un cercle viciós. Com més forts són els discursos identi-
taris nacionals que criden els musulmans a assimilar-se, més forta és l'atracció
que el salafisme exerceix en molts d'aquests col·lectius, com a ideologia de
resistència. El salafisme no és violent, però en alguns casos extrems pot
arribar a la violència. Encara que no hi ha res en els principis salafistes que
impliqui una relació amb la violència política, s'ha dit que el salafisme és un
bon embolcall. El model neoliberal mateix i el discurs antiislàmic dominant
genera aquesta mena de dinàmiques, les fa inevitables i al mateix temps en
treu partit, amb l'explotació dels treballadors sense papers, l'augment de les
dotacions per la seguretat i la instauració d'un clima generalitzat de sospita
al voltant dels musulmans.
Els salafis tenen un discurs simple però sòlid i els seus predicadors estan
molt ben preparats, amb totes les respostes previstes pels seus Sheijs de forma
clara i contundent, sempre basades en una lectura restrictiva de PAlcorà i
de les dites del Profeta. És això el que els hi dóna la força, ja que fàcilment
desplacen els imams poc preparats. El seu mètode és entrar a poc a poc en
les mesquites ja constituïdes i començar a posar en entredit els coneixements
dels líders de la mesquita. Si no aconsegueixen fer-se amb el control de la
mesquita, creen una de nova, i la presenten com el lloc on es practica "l'islam
correcte". Tenen facilitat per aconseguir diners, i els alarmistes parlen d'una
autèntica estratègia de control.
Yama'at at-Tabligh al-Dawa
Un moviment salafista diferenciat és la Yama'at at-Tabligh al-Dawa . Es tracta334
d'un moviment internacional creat a l'índia, i especialment potent al Pakistan
i Bangladesh. Es avui en dia un dels moviments islàmics més grans de tot
334 Travellers in Faith: Studies of the Tablighi Jama'at as a Transnational Islamic Movement
for Faith Renewal, MUHAMMAD KHALID MASUD (ed.).
250 I El retorn de l'islam a C a t a l u n y a
el món. Cada any organitza una congregació mundial, anomenat el Bishwa
Ijtema, a la ciutat de Tongi, Bangladesh. El Bishwa Ijtema consisteix en tres
dies de pregàries i discursos pietosos i és, amb el pelregrinatge a la Meca, la
més multitudinària congregació anual de musulmans al món. L'any 2007 els
organitzadors afirmen que han reunit a tres milions de persones.
La Congregació per a la Crida a l'islam va ser fundada l'any 1927 a Nova
Delhi per Maulana Ilyas, com a moviment de reforma religiosa de la societat,
amb l'objectiu de retornar a l'espiritualitat dels primers temps, reforçar la
islamicitat dels musulmans en context majoritàriament hindú i contrarestar la
influencia de la colonització. El tabligh és una organització proselitista, però
principalment vol captar adeptes dintre dels propis musulmans, amb l'objectiu
de reformar les seves vides, conduir-los cap al camí recte. La idea és que la
reforma d'un mateix és la base de la reforma de la societat, amb el mandat de
l'aprenentatge constant i la reislamització de la vida quotidiana. En això no es
diferència gaire d'altres moviments islamistes, però sí en el seu apoliticisme
manifest. Es tracta d'un moviment obert, en el sentit que els seus seguidors
o simpatitzants no tenen cap carnet ni existeix un registre de membres.
El Tabligh va ser propagat a Catalunya principalment des del Marroc, on
5
el moviment està present des dels anys 70 del segle passat" . Actualment
controla diverses mesquites importants, especialment la Mesquita Tariq Bin
336
Zyad de Barcelona . Sense ser ni molt menys majoritari, té un paper molt
destacat, ja que el president del Consell Islàmic Cultural de Catalunya, el Sr.
Hassan Lahsen Saaou, és el líder del Tabligh a Catalunya, i en el nucli dur
del CICC hi ha altres imams tabligh.
L'any 2008 el moviment Tabligh va situar-se en el punt de mira dels
mitjans de comunicació, a causa de les detencions d'un presumpte grup
terrorista. Diferents informes dels darrers anys han acusat el moviment de
ser un focus de radicalisme, i en alguns estats occidentals està prohibit.
De totes formes, hem de dir que l'acusació de vincles amb el terrorisme és
infundada. La Yama'at at-Tabligh és un moviment declaradament apolític...
encara que molts polítics importants han tingut vincles amb l'organització,
inclòs el general i dictador pakistanès Zia-ul-Haq. El problema bàsic és que
es tracta d'un moviment obert, sense un registre de la gent que participa
de les seves activitats. No es pot culpar doncs al Tabligh del que facin
determinades persones que en un moment han participat d'alguna de les
seves activitats. Més aviat, i per ser objectius, el moviment Tabligh ha de
ser jutjat pel seu propi ideari i activitats.
I és aquí on s'imposa la pregunta: és la doctrina tabligh positiva de cara a
la integració dels musulmans en una societat occidental? La resposta no pot
ser més que negativa, en la mesura que es tracta d'un moviment que crida
335 Sobre el Tabligh al Marroc: MOHAMED TOZY, Monarquia e islam político en Marruecos, ed.
Bellaterra 2000, pp.211-224.
336 Sobre la Mesquita Tariq Bin Zyad, veure JORDI MORERAS: Musulmanes en Barcelona,
pp.286-291.
Abdennur Prado | 251
als musulmans a mantenir una distància respecte de la societat, i ofereix una
identitat islàmica fortament diferenciada de la societat d'acollida. L'entrada
en el moviment porta en moltes ocasions a trencar amb la vida anterior,
amb la qual cosa ha estat acusat de trencar famílies. El Tabligh organitza
retirs espirituals i d'aprenentatge a l'índia, Pakistan i Bangladesh. Això
també comporta certs problemes de cara a la integració, en el sentit que es
produeix una aculturació i adoctrinament en un islam idealitzat, però molt
"contaminat" de la cultura del subcontinent indi. Una vegada retornats
d'aquesta formació, els iniciats es converteixen en captadors. Una de les
cinc obligacions dels tabligh és cridar als altres a seguir aquest camí.
En genera], es pot dir que el seu nivell intel·lectual és molt pobre, amb
tendències fins i tot antiintel·lectualistes. Es suposa que tot moviment té
els seus intel·lectuals, però en el cas del Tabligh són difícils de trobar. La
literatura generada en vuit dècades de proselitisme es redueix a crides a ser
un bon musulmà. Anàlisi de la realitat política o social: inexistent. Pensament
pla: un bon tabligh és al·lèrgic a allò intel·lectual. Per a ells un home de
coneixement és algú que es comporta de forma severa i irreprensible, que
ha memoritzat dites del Profeta i Alcora, i que repeteix al-hamdulil-làh
com a coda cada frase. Religiositat en estat pur: per què complicar-se la
vida si amb pregar i ser humils ens guanyarem el paradís? Els tabligh són
gent honrada.
La idea és que tot musulmà pot cridar als altres a tornar al bon camí. És
el que podem anomenar "impoderament dels ignorants", que només iniciats
es converteixen en predicadors. Un bon musulmà no necessita teologies. El
millor tabligh és el més hàbil en guanyar adeptes. S'ensenyen trucs i mètodes
per commoure als germans descarrilats, de fer-los témer l'infern i desitjar el
paradís. "Germà, ets un bon musulmà?". Amb aquest mètode, es comprèn
que els adeptes a la Yama'at at-Tabligh no siguin gaire intel·lectuals.
A Catalunya no trobem ni un sol líder del tabligh instruït, que tingui la
capacitat de donar la cara davant la societat catalana, en un llenguatge que
tothom comprengui. Més aviat tendeixen a ocultar-se a l'opinió pública,
preferint passar desapercebuts abans que no manifestar públicament els
seus posicionaments. Pels que coneixem de prop els seus posicionaments
sobre la cultura occidental, aquesta reserva és comprensible.
Com a element positiu, s'ha de dir que es tracta d'una organització pacifista
i apolítica, molt ben estructurada i que per tant dóna un important servei
a les comunitats. Sens dubte la posició que ocupa dins de l'islam català és
deguda a aquest fet, i a l'absència d'altres estructures similars, que tinguin
un coneixement tan contrastat sobre com fer proselitisme en contextos
migratoris, dins de poblacions musulmanes desarrelades dels seus països
d'origen, i per tant en una situació de fragilitat identitària.
252 I El retorn de l'islam a Catalunya
Hizb ut-Tahrir
Un moviment transnacional de molt recent penetració a Catalunya és Hizb
337
ut-Tahrir, el Partit de l'Alliberament . Es un moviment netament polític fundat
l'any 1953 a Jerusalem per Taqiauddin an-Nabhani, amb l'objectiu d'establir
un califat en tot el món islàmic. El seu ideari és una resposta a la frustració
produïda per la situació de Palestina, i al mateix temps es situa en la línia
dels moviments internacionalistes, en la tendència pròpia de la modernitat
de crear entitats transnacionals. Es també un moviment anti-sionista, amb
prop d'un milió de militants repartits per 40 països, molts d'ells exiliats d'Àsia
que viuen a Europa.
A principis de l'any 2007 van circular pamflets i un manifest fundacional
signat per Hizb ut-Tahrir al-Islami al-Magreb, és a dir: el Partit de l'Allibera-
ment Islàmic del Magreb. Com que al Marroc està prohibit, sembla que s'han
radicat a Catalunya amb la idea de divulgar al Marroc i entre els magrebins
el seu ideari. El seu discurs és que el món islàmic està dominat políticament,
militar, cultural i econòmica per Occident i que només es lliurarà d'aquest
domini si s'uneix i instaura un califat islàmic transnacional.
Està prohibit a Alemanya i a Rússia, però es mou amb llibertat a Anglaterra,
on té una important seu i un web on explica els seus objectius i activitats . 338
Toni Blair ho va intentar prohibir al Regne Unit, però es va topar amb els
informes concloents de la seva pròpia policia, que afirmen que es tracta d'un
moviment no-violent, i que actua amb total transparència. A més: la seva
ideologia política és instaurar un califat al món islàmic, però no a Occident.
Tariqas sufis
A Catalunya ens trobem amb diverses confraries sufís. Ja hem previngut contra
la consideració del sufisme com el rostre amable de l'islam, i assenyalat el fet
que molts moviments dels assenyalats tenen clares influències del sufisme
més tradicional. En aquest apartat ens limitarem a mencionar les confraries
més actives: Naqshabadiya, Alawiya, Chishtiya, Mewlevi, Bushishiya, Yerrahi,
Qadiriya i Nehmatollahi, apart de la ja esmentades Tiyania i Muridiya. En
ocasions, els membres d'aquestes confraries es mantenen al marge de la resta
de la comunitat islàmica. Són petits grups amb les seves pròpies pràctiques
i referències. De les citades, almenys dues són xiïtes: els Mewlevi i els Neh-
matollahi.
El sufisme creix a Occident, representa la cara més lluminosa de l'islam,
la seva mística. Té de fet molt bona premsa, i fins i tot constitueix una moda.
Davant les visions legalistes i severes de l'islam, el sufisme es presenta com la
337 Es pot consulotar la seva web, en angles: http://www.hizbuttahrir.org/
338 Web del partit al Regne Unit: http://www.hizb.org.uk/hizb/index.php
Abdennur Prado | 253
dimensió espiritual i vivificadora de l'islam, que atreu per l'alçada intel·lectual
i espiritual dels seus grans mestres (ibn Arabi, Attar, ibn al-Farid, Rumi...),
però sobretot per la bellesa de les seves manifestacions: els dikras, la música,
els dervixos giròvags... Una nota d'espiritualitat i de color per Catalunya.
Destaquen el fet que alguns dels seus membres més actius són catalans
conversos a l'islam: Abdelwadud Sabaté com a líder dels Naqshbandis catalans,
molt implicat en el diàleg interreligiós. Jalil Barcena com a líder del petit grup
Mewlevi que actua a Barcelona, també implicat en el diàleg interreligiós a
través del Centre d'Estudis Sufís, molt vinculat al Centre de les Tradicions
Religioses de Marià Corbí. També trobem "nous musulmans" actius en la
Bushishiya, amb seu a Girona.
Xiïtes
No cal descriure amb tres paraules el xiisme, rama de l'islam que segueix un
10% dels musulmans del món. Xiïtes són les tariques sufís Mewlevi i Neh-
matollahi. Existeixen diverses associacions xiïtes en tota l'àrea metropolitana
de Barcelona, i es pot considerar com a pionera a la Germandat Imam Rida
(mesquita del c/ Sant Pere més Baix), activa des dels anys 80 del segle passat,
i per tant una de les entitats pioneres de l'islam a Catalunya. Es tracta d'una
comunitat formada per comerciants, procedents generalment de l'Iraq, i que
prefereixen mantenir-se al marge de les qüestions polítiques.
Es fan especialment visibles el dia de l'Ashura, la festa que commemora
el martiri de l'Imam Hussein. A Barcelona, les processons dels darrers anys
han agrupat unes 600 persones, i són notòries pel fet de constituir una mostra
de dol intens, amb flagel·lacions i altres pràctiques semblants.
Els "nous musulmans"
Ens referim en aquest apartat als catalans que s'han reconegut musulmans,
els anomenats "conversos". Els "nous musulmans" no constitueixen ni molt
menys un grup homogeni. No es poden dividir els musulmans per la seva
procedència, i menys establir una relació entre mentalitats i lloc de naixement.
A Catalunya hi ha perfils diversos de nous musulmans, alguns d'ells militants de
grups salafies, altres dins de la Yama'at Tabligh i altres vinculats a la Tiyaniya.
I ja hem vist com altres conversos militen activament en grups sufís.
Una associació que va tenir una activitat important va ser l'Associació Insha
Allah, formada per dones musulmanes, encara que actualment està inactiva. Va
ser l'entitat organitzadora del Primer Congrés de la Dona Musulmana, celebrat
a Barcelona l'any 1999, i una de les primeres en denunciar el contingut del
llibre de l'imam de Fuengirola, un cas en el qual van donar testimoni per part
254 I Él retorn de l'islam a Catalunya
339
de l'acusació contra l'imam . Durant anys va publicar una revista, anomenada
InshaAllah. Es presenta com una associació de dones musulmanes, però s'ha
de dir que el seu imam és un home.
Una altra organització formada per "nous musulmans" és l'Associació
Catalana d'Estudis Islàmics, creada a mitjans dels 90. L'any 2005 vaig mantenir
una intensa polèmica amb dos dels seus dirigents, a causa de la meva defensa
dels drets dels homosexuals, en una carta apareguda a la revista Dialogui que va
340
provocar la seva rèplica . Aquesta va ser la manifestació externa de la polèmica.
A nivell intraislàmic, l'Associació Insha Allah, va protestar davant la direcció
de la FEERI, llavors en mans de Junta Islàmica, i va exigir una rectificació.
La direcció de la FEERI va dir que es tractava de les meves opinions i que
ells no tenien res a dir. Com a protesta, l'Associació Insha Allah va donar-se
de baixa de la FERRI. Que serveixi aquesta anècdota com a mostra de fins a
quin punt l'homofòbia està arrelada dins de determinades comunitats.
Morabitun
Una altra organització formada majoritàriament per conversos és el Moviment
341
Mundial Morabitun . Va ser fundat als anys setanta pel Sheij Abdelqadr
34Z
al-Murabit as-Sufi ad-Darqawi . Es tracta d'un personatge molt carismàtic,
mestre de tota una generació de conversos a l'islam, provinents molts d'ells
de la contra cultura. Aquest moviment és fonamental per entendre els inicis
del retorn de l'islam a l'estat espanyol als anys setanta del segle passat.
Quasi tots són conversos o fills de conversos, de classe mitjana o alta,
amb un alt nivell cultural i un discurs elitista, vinculat a la tradició sufí del
Marroc, de la qual el Sheij es declara hereu i continuador. Dels morabitun
han sortit alguns dels pensadors i intel·lectuals musulmans més brillants de
l'àmbit anglosaxó. A Espanya: Mansur Escudero i altres fundadors de la Junta
Islàmica. A nivell internacional, tot gira entorn de la figura carismàtica del
Sheij, que viu en aquests moments a Capetown, a Sud-àfrica.
Tenen un discurs anticapitalista molt elaborat, amb la demonització del
sistema bancari i del paper moneda, al qual acusen de tots els mals del món
modern. Aquest tema es tan important per a ells, que han arribat a encunyar
monedes a Granada: dinars d'or i dirhams de plata. Paradoxa: es tracta prin-
cipalment de gent de classe mitjana amb professions liberals.
339 L'imam que va ser condemnat per incitar els maltractaments. ABDENNUR PRADO, El islam
en democracia, ed. Junta Islámica 2006.
340 Es poden llegir la meva carta i la rèplica al web de la revista Dialogal: http://www.dialogal.
com/dialogal/8Escriguins/cartes%20homosexualitat/index_cartes Jiomosexualitat.htm
341 La seva rama europea és l'European Muslim Union: http://www.emunion.org/
342 Blogdel Sheij: www.shaykhabdalqadir.com
Abdennur Prado | 255
A Catalunya, tenen una comunitat a Tarragona. També tenen a Mallorca
una escola de recitació alcorànica. La Mesquita de Granada a l'Albaicín és el
343
seu centre i la seva referència .
El paper de la Junta Islàmica Catalana
Una de les organitzacions de nous musulmans amb més projecció és la Junta
344
Islàmica Catalana, de la qual sóc president . La JIC és una organització
minoritària i independent, una ONG, que no rep cap subvenció institucional,
excepte per projectes concrets que les institucions considerin d'interès, ni
tampoc rep recolzament de cap país estranger. Som una organització mino-
ritària, formada majoritàriament per catalans conversos a l'islam, però oberta
a qualsevol, sense una mesquita ni una gran comunitat darrera. No només
som una organització minoritària, sinó amb la vocació de ser-ho. No volem en
cap sentit representar els musulmans, ni entrar en la ficció que això implica.
Si hi ha organitzacions que vulguin representar els musulmans, nosaltres
ho respectem, sempre que no pretenguin representar-nos ni a nosaltres ni
a tots aquells musulmans i musulmanes a Catalunya que no els han donat
expressament el seu aval.
La tasca principal de la Junta Islàmica Catalana és enfocar els problemes
que afecten tant els musulmans com al conjunt dels ciutadans catalans des
del punt de vista de la trobada entre civilitzacions i cultures, un encontre que
s'ha produït en nosaltres mateixos. La nostra doble condició de musulmans
i de ciutadans catalans pot jugar un paper determinant a l'hora d'establir
vincles, de constituir-se en pont, de renovar discursos. La nostra vocació és
ser actius en el terreny de les idees, en el debat acadèmic i públic sobre la
creixent presència de l'islam a Catalunya. Volem llançar idees-força, provocar
debat, contrastar alguns dels malentesos que s'han generat sobre l'islam i els
musulmans, combatre la creixent islamofòbia que afecta a la nostra societat.
Les principals línies de treball són el diàleg interreligiós, l'educació, la
catalanitat i la promoció del feminisme islàmic. La celebració de tres edicions
del Congrés Internacional de Feminisme Islàmic han situat la JIC com una de
345
les entitats pioneres en aquest camp, amb repercussió internacional .
En totes les iniciatives de la JIC apareix la mateixa vocació de trencar
esquemes, de superar prejudicis, en una doble direcció, tant de cara a les
comunitats musulmanes com al conjunt de la nostra societat. Es tracta doncs
d'actuar com a lobby, en el sentit que els anglosaxons donen a aquest terme:
defensar idees i propostes, i tractar d'influir en la societat en general, per tal
de propiciar un desenvolupament positiu de l'islam entre nosaltres. En aquest
sentit no som rivals sinó complementaris d'altres institucions o organitzacions,
343 Web: http://www.mezquitadegranada.com/
344 Web: www.islamcatala.wordpress.com
345 Web: www.feminismeislamic.org
256 I El retorn de l'islam a Catalunya
siguin consells d'imams, mesquites, organitzacions d'immigrants o qualsevol
altre que treballi per una integració positiva de l'islam dins l'espai laic.
Amb el mateix esperit de pluralisme i obertura, una de les tasques fona-
mentals de la JIC és reivindicar els drets civils i religiosos dels musulmans a
Catalunya. En última instància, la nostra vocació és contribuir a la construcció
nacional de Catalunya, com a musulmans catalans compromesos amb la nostra
societat, des de la nostra fe i la nostra catalanitat.
Consell Islàmic Cultural de Catalunya (CICC)
No es tracta de cap corrent, però aquest capítol seria incomplert sense la menció
del Consell Islàmic Cultural de Catalunya (CICC). El CICC va ser creat l'any
2001 com a consell d'imams i directors de mesquites, amb la vocació d'actuar
346
d'interlocutor de les institucions . A falta d'alternatives, es va considerar que
el CICC oferia un mínim principi de representació i finalment la Generalitat
de Catalunya va signar un conveni de col·laboració amb el CICC. L'objecte
del conveni és mantenir un marc de col·laboració entre ambdues entitats pel
que fa a actuacions que fomentin el diàleg i el mutu coneixement entre l'islam
i la societat catalana. S'estableix que el CICC col·laborarà amb la Generalitat
en qüestions relacionades amb els drets de llibertat religiosa i que afectin la
comunitat musulmana de Catalunya. A canvi, la Generalitat hi participarà amb
347
una aportació econòmica destinada al manteniment de l'entitat .
L'any 2002 la Generalitat va lliurar al CICC 15.000 € pel seu funcionament.
L'any 2003 va augmentar a 20.000 €. El 31 de març del 2004 es va renovar el
Conveni entre la Generalitat i el CICC. L'acte va ser presidit pel Conseller en
cap, Josep Bargalló, i el nou president del Consell. Aquest any el CICC rebrà
la quantitat de 60.000 €, el triple que l'any anterior. Això va ser interpretat
com un reforçament del lideratge del CICC, i va generar noves protestes
dintre dels col·lectius musulmans. Els propers anys aquesta quantitat anirà
augmentant de forma gradual, passant al ser de 83.000 € l'any 2006 fins arribar
als 100.000 € l'any 2007. Segons el Conveni, aquesta quantitat està destinada
Íntegrament al manteniment de l'entitat. A canvi, el govern reconeix el seu
paper de mediador en cas de conflictes entre les comunitats musulmanes i
348
la resta de la societat .
346 Al seu llibre Ètica pera una convivència, el Mohamed Chaib, diputat del PSG al Parlament
i un dels promotors del C I C C , ha explicat els motius i el context on es va gestar el Con-
sell: MOHAMED CHAIB, Ètica per una convivència, L'esfera dels Llibres, Barcelona 2006.
347 Per una anàlisi des del punt de vista del dret eclesiàstic: El Convenio Marco de Colaboración
entre la Generalitat de Catalunya y el Consell Islàmic i Cultural de Catalunya (CICC),
ALEX SEGLEBS GÓMEZ-QUINTERO, Revista General de Derecho Canónico y Derecho Eclesiástico
del Estado, ISSN 1696-9669, N°. 5, 2004.
348 El Mundo, 31 de marzo de 2004/ La nueva Generalitat refuerza las competencias al Con-
sell islàmic
Abdennur P r a d o | 257
Des de la seva creació, existeix el desig que en el futur el Consell acon-
segueixi atraure un número significatiu d'entitats, especialment comunitats
importants com el Camí de la Pau, el Centre Islàmic o els col·lectius subsa-
harians. Però aquesta possibilitat sembla remota, ja que el CICC ha estat
fortament qüestionat des de l'interior de les comunitats musulmanes.
Musulmans laics
La llista de moviments i organitzacions que acabem de presentar no té un altre
objecte que fer palesa la diversitat de l'islam a Catalunya. Però no constitueix
un inventari i no esgota ni molt menys el tema. En cap cas ens hem proposat
referir-nos a l'associacionisme religiós musulmà a Catalunya, i per això les
referències a comunitats o mesquites associades a determinats corrents han
estat més aviat superficials.
Cal insistir també en el fet que no pretenem que tots els musulmans a
Catalunya hagin de ser assignats a alguns d'aquests corrents o moviments.
La realitat potser és la contrària. Potser la majoria dels musulmans presents
a Catalunya no formen part de cap d'aquests grups o tendències. Què vol dir
això? Que existeix un número molt important de musulmans a Catalunya que
no tenen cap necessitat d'adscriure's a cap corrent, organització o doctrina
determinada. Són, simplement, musulmans. Es podria parlar d'una adhesió no
militant a l'islam, pròpia de molt professionals, estudiants o treballadors, que es
reconeixen com a musulmans, però no en tenen cap necessitat de fer d'aquest
fet una bandera, i molt menys una barrera. Són els que professen l'islam amb
normalitat, sense fer de la seva religió un tema obsessiu ni el centre absolut
i exclusiu de la seva identitat, com és el cas de molts dels moviments que
hem assenyalat. Dintre d'aquesta línia cal mencionar l'existència de diverses
associacions de dones: senegaleses, amazigues, pakistaneses, saharauis...
Aquests musulmans laics, quan s'organitzen ho fan sovint en entitats no
religioses. La tendència és a deixar els afers religiosos en mans dels sectors
més rigoristes. Aquests es revesteixen d'una aparença religiosa i passen per
ser el prototip del musulmà. Però no hi ha res que faci a una persona més
musulmana que a un altre, excepte el bon caràcter i la consciència de Déu en
tots els actes. Després de molts anys de tractar amb musulmans, puc dir que
aquells que es comporten amb més fidelitat segons els valors de l'islam són
els que no ho aparenten, i que els que es vesteixen de musulmans sol ser per
alguna mena de mancança personal. La paradoxa és que precisament aquests
són els escollits tant pels mitjans de comunicació com per les institucions com
a portantveus de les comunitats.
Aquest tipus de consideració pot semblar fora de lloc, però de fet és fo-
namental i és relaciona una vegada més amb el fet que l'islam és una religió
no jerarquitzada. Aquí l'error dels intents d'institucionalització es mostren
amb tota nuesa. Fem una comparació amb el cristianisme. Si féssim una llista
258 I El retorn de l'islam a Catalunya
d'organitzacions cristianes potser hauríem de mencionar moviments com ara
el Camino Neocatecumenal o l'Opus Dei. I potser resultaria que entre el
cristianisme militant les organitzacions més conservadores són les dominants.
Però això no vol dir que aquestes tendències siguin les dominants entre els
cristians de Catalunya, ni justificaria donar-les arbitràriament la representativitat
de tots els cristians.
En aquest punt val la pena recuperar unes declaracions fetes pel Josep-
Lluís Carod-Rovira l'any 2002, abans d'entrar al Govern i de ser la persona
responsable de la DGAR:
Cal veure fins a quin punt l'autoritat civil catalana s'equivoca o no admetent
com a interlocutors l'autoritat religiosa de la gent que ve de fora. Jo sóc
de Cambrils, però qui em representa a mi no és el capellà del poble, que
segur que és una gran persona; qui representa la meva ciutat és l'alcalde.
I a vegades oblidem que aquestes autoritats religioses tenen una funció
religiosa, civil, política, jurídica, tot alhora. Hauríem de trobar interlocutors
que no siguin només l'autoritat religiosa i per connectar amb una altra
mena d'islam, no integrista, i amb voluntat i consciència democràtica;
segur que existeix .349
Musulmans i musulmanes per la igualtat
Vull referir-me, per acabar aquest capítol, a una plataforma d'entitats islàmi-
ques creada a Catalunya l'any 2008. Es tracta de la Plataforma "Musulmans
350
i musulmanes de Catalunya per la igualtat" . La plataforma va néixer a
partir de la iniciativa de la Junta Islàmica Catalana, l'Associació de Dones
Amazigues, l'Associació d'Amics del Poble Marroquí (ITRAN), l'Associació
Cultural Educativa i Socioperativa de Dones Pakistaneses (Acesop), l'Associació
de Residents Senegalesos, l'Associació Adib Biladi, l'Associació Averroes i
l'Associació Nord-Sud. És una iniciativa modesta, però penso que val la pena
mencionar-la com a mostra de la diversitat de tendències que podem trobar
en les comunitats musulmanes.
La plataforma no vol representar a ningú, sinó plantejar accions tendents
a la consecució d'un islam democràtic a Catalunya. Es tracta d'una iniciativa
en gestació i de futur incert, que mencionem com a mostra de l'efervescència
dels col·lectius musulmans. Val la pena reproduir els objectius del seu ma-
nifest fundacional, que constitueix el millor tancament possible del capítol,
com a senyal de l'efervescència i la voluntat d'actuar d'alguns col·lectius
musulmans : 351
349 Entrevista amb JOSEP-LLUÍS CAROD-ROVIRA, La qüestió, 2002.
350 Presentació de la Plataforma: http://www.webislam.com/Pidnsll571.
351 http://www.webislam.com/?idn=11572.
Abdennur Prado | 259
1. Reaccionar davant la difusió de les lectures fonamentalistes de l'islam, i
combatre el radicalisme dintre de les comunitats musulmanes.
2. Donar una resposta positiva a les inquietuds de la societat civil catalana
respecte a la creixent presència de l'islam.
3. Promoure la justícia de gènere dintre de les comunitats musulmanes.
4. Divulgar entre les comunitats musulmanes una visió positiva de la cata-
lanitat com factor de convivència.
5. Combatre la islamofòbia i la xenofòbia presents a la nostra societat.
Cap a una Shura de l'islam català
"... [els creients] tenen per norma consultar-se entre si."
(L'Alcorà 42, 38).
Com hem vist, l'islam català es caracteritza per la seva diversitat. Resulta
paradoxal la insistència en la clericalització de l'islam, negant precisament tots
aquells components característics de la tradició musulmana que són especi-
alment compatibles amb els valors de la modernitat, com són el pluralisme
interpretatiu, la concertació pública {shura) com a mitjà de prendre decisions
que afecten a tota la comunitat, el concepte del consens (iyma) i l'absència
de magisteri dogmàtic i de jerarquies religioses.
Tots aquests factors juguen a favor de la positiva integració de l'islam,
i resulta una paradoxa que des de les institucions democràtiques i laiques
és pretengui que per integrar l'islam cal clericalitzar-lo, negar la pluralitat
de veus dintre de les comunitats i deixar de banda tot allò que té l'islam
d'intrínsicament laic. Unes pretensions difícils de comprendre, i que ens
fa pensar en l'íntima connexió entre els fenòmens de l'Estat i de l'Església,
com a institucions obsessionades amb la creixent burocratització de tots els
ordres de la vida.
En aquest intent de clericalitzar l'islam, els governs occidentals tenen els
millors aliats en els governs dels països de població musulmana. Des de fa
anys assistim a la creació per part dels Estats de Ministeris d'Afers Islàmics
i Consells de Grans Ulemes, burocràcia religiosa encarregada de garantir la
puresa doctrinal dels musulmans, fins i tot en els contextos immigrats.
Enfront de les pretensions de clericalització, la nostra proposta parteix de
la necessitat d'acceptar el pluralisme i el caràcter obert de l'islam. Tal i com
ho expressa la Ndeye Andújar: "O bé dintre d'una mateixa federació conviuen
diferents corrents de forma equilibrada o bé és creen noves federacions, cada
260 I El retorn de l'islam a Catalunya Abdennur Prado | 261

una amb una tendència diferent. En tots els casos, caldrà veure com s'articulen Com a conclusió, proposo que s'accepti com a pas previ de qualsevol polí-
352
aquestes diferències" . tica pública sobre l'islam el respecte del pluralisme intern de les comunitats
Una possibilitat és propiciar el sorgiment d'una Shura (concertació) de musulmanes, en una quàdruple direcció:
l'islam a Catalunya. La Shura és el model islàmic de la democràcia, establert
en l'Alcora. Es tracta d'un espai de debat en el qual tots els membres d'una 1. Assumir el fet que l'islam és acèfal i no clerical. Sempre hem de tenir
comunitat poden dir la seva, sense cap mena d'exclusió. La Shura no és doncs present que es tracta d'una religió sense estructura jeràrquica, i per tant
una estructura clerical rígida, sinó tol el contrari. Potser no serà un instrument tot intent de clericalització és artificial i està condemnat al fracàs.
útil per aquells que volen controlar l'islam, però potser serà útil per a les 2. Assumir que en democràcia no es poden plantejar òrgans de representació
comunitats musulmanes i per aquelles institucions que vulguin treballar amb que no hagin estat escollits per aquells que han de ser representats.
els musulmans en la consecució d'objectius comuns. 3. Mantenir obertes vies d'interlocució amb diferents organitzacions, a partir
A la Shura de l'islam català estan convidats a participar tots els musulmans del principi pragmàtic de la idoneïtat d'un o altre interlocutor en funció
de Catalunya. No només les preteses "autoritats religioses", sinó tots aquells dels objectius a assolir en cada tema.
que pensen poden aportar alguna cosa en la construcció nacional i en l'encaix 4. A llarg termini, promoure l'emergència d'un òrgan de debat i d'interlocució
de l'islam en la Catalunya del segle xxi. Hi haurien d'estar presents, com a plural, en el qual totes les tendències significatives de l'islam català estiguin
mínim: tablighi, tiyanis, murids, al-adl wa al-ihsan, minajul-Quran, saharauis, presents, i a través del qual és puguin consensuar propostes entre les
salafies, xiïtes, morabitun, islam progressista, tariques sufís i associacions de comunitats islàmiques i l'administració (model de Shura).
dones: pakistaneses, senegaleses, amazigues... La Shura podria reunir-se
periòdicament, i tractar temes a proposta de les comunitats. Podria reunir-se
una vegada al mes amb caràcter fix, i després en qualsevol cas que es consideri
convenient. Podria ser un espai en el qual les comunitats fessin propostes o
formulessin queixes, reivindicacions i expressessin les seves necessitats.
La Shura podria realitzar determinades tasques d'utilitat, com ara con-
sensuar comunicats; debatre temes que afecten a les comunitats; compartir
informació útil per la consecució dels objectius; convocar actes; propiciar
accions conjuntes en temes en els quals fàcilment podrien assolir-se acords,
com es la lluita contra la islamofòbia; evitaria la dispersió d'esforços en una
mateixa direcció. Es podrien crear comissions per a cada tema: una per al
tema de les mesquites, una altra per el tema de la catalanitat, una altra per
l'alimentació halal... Sempre en funció de les necessitats de les comunitats
musulmanes. Això no vol dir que les administracions no puguin fer les seves
propostes, i que aquestes no puguin ser adoptades per la Shura. Vol dir que
no es tracta d'un instrument del poder per legitimar actuacions contràries als
interessos de les comunitats musulmanes.
No volem desenvolupar aquesta idea, que en aquest moment és potser una
utopia. Estic convençut que l'intercanvi de propostes i l'eventual col·laboració
que pot sorgir serviran a les necessitats dels musulmans, a més de propiciar un
apropament entre les diferents tendències islàmiques presents a Catalunya.
Al mateix temps, aquest apropament podria aconseguir consensuar propostes
col·lectives, trencant el cercle viciós de la representació i evitant situacions
de marginació i de ruptura, derivades de l'inevitable rebuig de les instàncies
de representació imposades als musulmans des del poder polític.

3 5 2 NDEVE ANDÚJAR: ¿Organizar el culto o representar a los musulmanes? http://ndeyeandujar.

é
wordpress.com/