Solucionario Matematicas 4 ESO (Santillana)

BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT
Matemàtiques
SÈRIE RESOL
ESO
SOLUCIONARI
El solucionari de Matemàtiques, per a quart curs d’ESO, és una obra

col·lectiva concebuda, dissenyada i creada al Departament
d’Edicions Educatives de Grup Promotor / Santillana, dirigit
per Teresa Grence Ruiz i Pere Macià Arqué.
En l’elaboració ha participat l’equip següent:

María del Rocío Rodríguez Tilve
Cintia Rúa Pérez
Lorena Saavedra López
Ana Mariña Vila Iglesias
EDICIÓ
José Antonio Almodóvar Herráiz
Ana de la Cruz Fayos
Silvia Marín García
Virgilio Nieto Barrera
Laura Sánchez Fernández
Rosa Comabella Bernat
EDICIÓ EXECUTIVA
Carlos Pérez Saavedra
M. Àngels Andrés Casamiquela
DIRECCIÓ DEL PROJECTE

Domingo Sánchez Figueroa
Presentació
El nom de la sèrie, Saber Fer, respon al plantejament de presentar un projecte de
Matemàtiques centrat en l’adquisició dels continguts i dels procediments necessaris
perquè els alumnes es puguin desenvolupar en la vida real. El saber matemàtic,
dins d’aquesta etapa de l’ensenyament, ha de garantir no tan sols la interpretació
i la descripció de la realitat, sinó també l’actuació sobre aquesta realitat mateix.
En aquest sentit, i considerant les Matemàtiques en aquests nivells com una matèria
essencialment procedimental, apleguem en aquest material la resolució de tots
els exercicis i problemes formulats en el llibre de l’alumne.
Pretenem que aquesta resolució no sigui només un instrument, sinó que es pugui
entendre com una proposta didàctica per enfocar l’aprenentatge dels diversos
conceptes i procediments que es presenten en el llibre de l’alumne.
Índex
Unitat 1: Nombres reals. Percentatges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5-36
Unitat 2: Potències i radicals. Logaritmes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37-62
Unitat 3: Polinomis i fraccions algebraiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63-84
Unitat 4: Equacions i inequacions. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 85-134
Unitat 5: Sistemes d’equacions i inequacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 135-206
Unitat 6: Àrees i volums. Semblança . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 207-238
Unitat 7: Trigonometria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 239-270
Unitat 8: Vectors i rectes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 271-304
Unitat 9: Funcions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 305-332
Unitat 10: Funcions polinòmiques i racionals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 333-382
Unitat 11: Funcions exponencials, logarítmiques i trigonomètriques . . . . 383-408
Unitat 12: Estadística . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 409-444
Unitat 13: Combinatòria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 444-476
Unitat 14: Probabilitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 477-504
Nombres reals. Percentatges 1
5
Nombres reals. Percentatges
6
1
7
8
1
9
10
1
11
12
1
13
14
1
15
16
1
17
18
1
19
20
1
21
22
1
23
24
1
25
26
1
27
28
1
29
30
1
31
32
1
33
34
1
35
36
Potències i radicals. Logaritmes 2
37
Potències i radicals. Logaritmes
38
2
39
40
2
41
42
2
43
44
2
45
46
2
47
48
2
49
50
2
51
52
2
53
54
2
55
56
2
57
58
2
59
60
2
61
62
Polinomis i fraccions algebraiques
Polinomis i fraccions algebraiques 33
CLAUS PER COMENÇAR
1. Pàgina 52
→ Coeficient: 2 Part literal:

→ Coeficient: 1 Part literal:
Són semblants , i , perquè tenen la mateixa part literal.
2. Pàgina 52
a) d) g)
b) e) h)
c) f) i)
INTERPRETA LA IMATGE
Pàgina 53
El volum d’un cilindre és .
Com que , tenim que el volum és .
T’HI ATREVEIXES?
Pàgina 54
Polinomi reduït P(x)  5
Grau: 0
Coeficient principal: 5
Pàgina 57
→ →
Ho comprovem:
63
Pàgina 58
6x2  6x  6x(x  1) 3x  3  3(x  1)
El polinomi quocient és 6x : 3  2x, i el residu és 0.
Ho comprovem:
Pàgina 64
Un polinomi ciclotòmic és un polinomi de coeficient principal 1 i les arrels igual a les arrels n-èsimes de la unitat.
ACTIVITATS
1. Pàgina 54
a) Grau: 2 Coeficient principal: 5 Terme independent: 4
b) Grau: 3 Coeficient principal: 3 Terme independent: 0
2. Pàgina 54
3. Pàgina 54
a)
b)
4. Pàgina 55
a) f)
b) g)
c) h)
d) i)
e) j)
5. Pàgina 55
Resposta oberta. Per exemple:
a) ,
b) ,
c) ,
d) ,
64
64
3
6. Pàgina 55
a) e)
b) f)
c) g)
d)
7. Pàgina 56
a) d)
b) e)
c) f)
8. Pàgina 56
Escrivim el triangle de Tartaglia fins a la potència 8 i desenvolupem el binomi (x  y)8.
1 1
1 2 1
1 3 3 1
1 4 6 4 1
1 5 10 10 5 1
1 6 15 20 15 6 1
1 7 21 35 35 21 7 1
1 8 28 56 70 56 28 8 1
9. Pàgina 56
Per tant, i el binomi és .
10. Pàgina 57
a) d)
b) e)
c) f)
11. Pàgina 57
, → i →
Per tant, .
65
65
12. Pàgina 57
→ →
Ho comprovem:
13. Pàgina 58
a) Quocient: Residu:
b) Quocient: Residu:
c) Quocient: Residu:
d) Quocient: Residu:
14. Pàgina 58
a) Graus:
b) Graus:
c) Graus:
d) Graus:
15. Pàgina 58
→ Residu: .
Així doncs, .
16. Pàgina 59
a)
2 4 6 8
1 2 6 0
2 6 0 8
2
Q ( x) 2x 6x
b)
5 2 1 3
2 10 16 34
5 8 17 31
2
Q ( x) 5x 8x 17
c)
1 3 5 1 7
3 3 0 15 48
1 0 5 16 55
3
Q ( x) x 5x 16
66
66
3
d)
2 1 6 3 1
2 4 10 32 70
2 5 16 35 71
3 2
Q ( x) 2x 5x 16 x 35
e)
1 1 1 1 1
1 1 0 1 0
1 0 1 0 1
3
Q ( x) x x
f)
1 2 1 2 1 1
3 3 3 12 30 93
1 1 4 10 31 94
4 3 2
Q ( x) x x 4x 10 x 31
17. Pàgina 59
a) Q ( x) 5x
3
5x
2
5x 2
b) Q ( x) 3x
2
13 x 64
c) Q ( x) 2x
4
2x
3
x
2
x 1
d) Q ( x) 2x
2
7x 19
18. Pàgina 59
7 0 5m 2
1 7 7 5m  7
7 7 5m7 5m  9
Si el residu és 4 → 5m  9  4. Així doncs, m  1.
19. Pàgina 60
a)
1 3 4
5 5 40
1 8 36
b)
2 0 5 7
2 4 8 6
2 4 3 13
67
67
c)
1 0 2 1
1 1 1 1
1 1 1 2
20. Pàgina 60
→ El residu és 0.
21. Pàgina 60
→m0
22. Pàgina 61
a) → 2 és una arrel de P(x).
b) → 1 és una arrel de P(x).
c) → 1 és una arrel de P(x).
d) → 5 no és una arrel de P(x).
23. Pàgina 61
Calculem el valor numèric de P(x) per als divisors de 2: Div(2) , .
→ 1 no és una arrel de P(x).
→ 1 és una arrel de P(x).
→ 2 no és una arrel de P(x).
→ 1 no és una arrel de P(x).
24. Pàgina 61
→
25. Pàgina 62
a) f)
b) g)
c) h)
d)
e)
68
68
3
26. Pàgina 62
a) i
b) i
c) , i
d) , i
27. Pàgina 62
28. Pàgina 63
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
29. Pàgina 63
a)
b)
c)
d)
e)
f)
30. Pàgina 64
a)
b)
c)
d) 69
69
31. Pàgina 64
a) i → No són equivalents.
b) i → No són equivalents.
32. Pàgina 64
33. Pàgina 65
a)
b)
c)
d)
34. Pàgina 65
a)
b)
c)
d)
ACTIVITATS FINALS
35. Pàgina 66
a)
b)
c)
d)
36. Pàgina 66
a)
b)
c)
d)
70
70
3
37. Pàgina 66
a) Grau: 2 Terme independent: 6
b) Grau: 3 Terme independent: 5
c) Grau: 3 Terme independent: 8
d) Grau: 2 Terme independent: 13
e) Grau: 3 Terme independent: 2
f) Grau: 3 Terme independent: 5
38. Pàgina 66
a)
b)
c)
d)
39. Pàgina 66
→ →
40. Pàgina 66
→ →
41. Pàgina 66
→ → o
42. Pàgina 66
a)
b)
c)
d)
e)
43. Pàgina 66
a)
b)
c)
d)
71
71
44. Pàgina 66
a)
b)
c)
d)
45. Pàgina 66
Resposta oberta. Per exemple: i
46. Pàgina 66
a) c)
b) d)
47. Pàgina 66
a)
b)
c)
d)
e)
f)
48. Pàgina 66
a)
b)
c) [(4
2 2
5 x) ] 625 x
4
2.000 x
3
2.400 x
2
1.280 x 256
d)
e)
f)
49. Pàgina 66
a)
b)
c)
d) [( 3 x 5)
2
6]
2
81 x
4
540 x
3
1.242 x
2
1.140 x 361
e) [(2 x 7)
2
6 x]
2
16 x
4
176 x
3
876 x
2
2.156 x 2.401
f)
72
72
3
50. Pàgina 66
a)
b)
c)
d)
e)
f) 4x
3
[(1
2 2
5x ) 2] (x
2
5)
2
4x
3
[(25 x
4
10 x
2
1) 2] (x
4
10 x
2
25)
51. Pàgina 66
a)
b)
c)
d)
e)
f)
52. Pàgina 66
a)
b)
c)
d)
e)
f)
53. Pàgina 67
a) → Quocient: Residu:
1 3 1 4
2 2 10 22
1 5 11 26
b) → Quocient: Residu:
1 1 5 12
3 3 6 3
1 2 1 9
73
73
c) → Quocient: Residu:
1 0 1 3 7
4 4 16 60 252
1 4 15 63 245
d) → Quocient: Residu:
1 0 0 6 8 5
1 1 1 1 5 3
1 1 1 5 3 8
e) → Quocient: Residu:
2 5 9 1
1 2 7 16
2 7 16 15
54. Pàgina 67
a)
Quocient: Residu:
b)
Quocient: Residu:
c)
Quocient: Residu:
d)
Quocient: Residu:
e)
Quocient: Residu:
55. Pàgina 67
a) → El residu de la divisió de P(x) entre Q(x) és 10.
b) → El residu de la divisió de P(x) entre Q(x) és 21.
c) → El residu de la divisió de P(x) entre Q(x) és 41.
56. Pàgina 67
a) → El residu és 40.
b) → El residu és 31.
c) → El residu és 5.
d) → El residu és 30.
e) → El residu és 4.
f) → El residu és 16.
74
74
3
57. Pàgina 67
a) Certa: Q ( x) x
3
4x
2
6x 9
1 5 2 3 1
1 1 4 6 9
1 4 6 9 10
b) Falsa:
c) Certa:
El coeficient de és 3 i el de és 12. Així doncs, 3  (12)  15.
d) Certa:
58. Pàgina 67
a)
1 12 m
4 4 64
1 16 64 m
→
b)
1 2 8 m
2 2 8 32
1 4 16 m  32
→
c)
1 1 2m 12
6 6 30 180  12m
1 5 30  2m 168  12m
→
d)
1 2(m 1) 0 m
1 1 2m 3 2m  3
1 2m  3 2m 3 m  3
→
59. Pàgina 67
a)
1 0 0 0 … 500
1 1 1 1 … 1
1 1 1 1 … 501
b)
1 0 0 0 … 25
1 1 1 1 … 1
1 1 1 1 … 24
75
75
60. Pàgina 67
a) → 2 és una arrel de P(x).
→ 3 és una arrel de P(x).
b) → 1 és una arrel de P(x).
61. Pàgina 67
a) Les arrels són 2 i 1.
b) Les arrels són 0 i 3.
c) → Les arrels són 0 (doble) i 2 (triple).
d) → Les arrels són i .
e) → Les arrels són 1 (triple) i 0.
63. Pàgina 67
a)
b)
c)
d)
64. Pàgina 67
a) b)
65. Pàgina 68
a)
b)
c)
d)
66. Pàgina 68
a) c)
b) d)
76
76
3
67. Pàgina 68
Les arrels de P(x) són .
a) Falsa b) Falsa c) Certa d) Falsa e) Falsa f) Certa
68. Pàgina 68
a) Fals. No té per què; tan sols es pot assegurar que el residu de la divisió P(x) : (x  1)  0.
b) Fals. x  2 és arrel de P(x) quan P(2)  0.
c) Cert. Si x + 2 és un divisor de P(x), aleshores P(–2) = 0 → –2 és arrel de P(x).
d) Cert. Tots dos tenen les mateixes arrels però amb multiplicitat diferent.
e) Cert. x = a és arrel de P(x) → –x = a és arrel de P(–x) → x = –a és arrel de P(–x).
69. Pàgina 68
a) d)
b) e)
c) f)
70. Pàgina 68
a)
b)
c)
d)
e)
f)
71. Pàgina 68
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
77
77
72. Pàgina 68
a) e)
b) f)
c) g)
d) h)
73. Pàgina 68
a) e)
b) f)
c) g)
d) h)
74. Pàgina 68
a)
b)
c)
75. Pàgina 68
a) d)
b) e)
c) f)
76. Pàgina 68
a)
b)
77. Pàgina 68
a) 5x (2x2  2x  24)  (2x  6)(5x2  ax) → a  20
b) (x  a)(x2  7x  10)  (x  2)(x2  2x  35) → a  7
78
78
3
78. Pàgina 69
a)
b)
c)
d)
79. Pàgina 69
a)
b)
c)
d)
80. Pàgina 69
a)
b)
c)
81. Pàgina 69
a)
b)
c)
82. Pàgina 69
L’expressió del cost és .
79
79
83. Pàgina 69
a) → cm
b) → cm
c) → cm
d) → cm
84. Pàgina 69
3 3
V (5) (2 5 3) 13 2.197
85. Pàgina 69
Perímetre:
cm
Àrea:
cm2
cm2
Volum:
cm3
86. Pàgina 69
→ cm3
Si → cm3
87. Pàgina 69
4x3  3x2  8x  6  (x  1) · (4x2  x  7)  1  (x  1) · [(x  2) · (4x  7)  7]  1
80
80
3
HAS DE SABER FER

1. Pàgina 69
a)
b)
2. Pàgina 69
x3 2x 1 x 3
x3 3x2 x2 3x 11 → Q(x)
3x2 2x 1
3x2 9x
11x 1
11x 33
34 → R(x)
1 0 2 1
3 3 9 33
1 3 11 34 → R(x)
3. Pàgina 69
1 0 0 m 3
2 2 4 8 16  2m
1 2 4 8m 19  2m
4. Pàgina 69
a)
b)
c)
5. Pàgina 69
a)
b)
81
81
COMPETÈNCIA MATEMÀTICA. En la vida quotidiana

88. Pàgina 70
a) L’altura de la caixa és: cm
b) Model 1: → Altura  cm
Model 2: → Altura  cm
Model 3: → Altura  cm
c) Les dimensions de cada casella han de ser, almenys, de 2r  2r.

El costat de la base de la caixa faria 2 · 8  4 · 1,8 · 2  30,4 cm.
Les dimensions ideals de la caixa serien 30,4 cm  30,4 cm  40,5 cm.
FORMES DE PENSAR. Raonament matemàtic

89. Pàgina 70
a)
b) Amb aquests càlculs s’elimina la x. Així doncs, per a tots els valors de x el resultat sempre és el mateix.
90. Pàgina 70
Com que el residu de entre és 12:
Com que el residu de entre és 4:
Pel teorema del residu:
Si substituïm a la igualtat tenim:
→ , per tant, el residu de dividir entre és 2.
Aleshores,
I si substituïm a la segona igualtat tenim:
Així doncs, el residu de la divisió entre i és .
91. Pàgina 70
1 0 0 0 0 … 51
1 1 1 1 1 … 1
1 1 1 1 1 … 50
El residu és 50.
82
82
3
92. Pàgina 70
→ Aquest polinomi multiplicat per qualsevol constant tindrà també aquestes arrels.
93. Pàgina 70
Sí, per exemple:
94. Pàgina 70
95. Pàgina 70
→
Així doncs, , i .
96. Pàgina 70
→ → →
A  C  5→ i
Així doncs, .
97. Pàgina 70
a)
b)
c)
83
83
PROVES PISA
98. Pàgina 71
a) → si o , per tant, el nombre que busquem és .

b) Comparem n i 8n.
2
Com que n2  n · n, perquè n · n  8n amb n positiu, deduïm que n  8.

A partir de n  9 creixem més ràpidament les pomeres que les coníferes.
84
84
Equacions i inequacions
Equacions i inequacions 44
CLAUS PER COMENÇAR
1. Pàgina 72
a)
Si continuem donant valors a x, la igualtat sempre és certa → És una identitat.

b)
Hi ha almenys un valor, x  0, per al qual la igualtat no és certa → És una equació.
2. Pàgina 72
Resposta oberta.
a) [4, 6] → Són tots els nombres més grans o iguals que 4 i més petits o iguals que 6. Per exemple: 4, 5 i 6.
b) (7, 5) → Són tots els nombres més grans que 7 i més petits que 5. Per exemple: , i .
c) → Són tots els nombres més petits o iguals que 5. Per exemple: , i .
d) [8, 9) → Són tots els nombres més grans o iguals que 8 i més petits que 9. Per exemple: , i .
Pàgina 73
→ Cada costat del terreny fa m.
T’HI ATREVEIXES?
Pàgina 76
Les solucions d’una equació de segon grau del tipus ax2  bx  c  0 tenen aquesta forma:
Si b2  4ac  0 → → x1  x 2
Si b2  4ac  0 → No té cap solució.

Si b2  4ac  0 → L’arrel quadrada és un nombre positiu, que podem anomenar k, i per això hi ha dues arrels
diferents:
85
ACTIVITATS
1. Pàgina 74
a)
→
→
→
Si continuem donant valors a x, la igualtat sempre és certa → No és una equació.
b)
→
c)
→
→
Si continuem donant valors a x, la igualtat sempre és certa → No és una equació.
d)
2. Pàgina 74
a) → → → És solució.
b) → → No és solució de l’equació.
3. Pàgina 74
Podríem trobar infinites solucions:
→ →
4. Pàgina 75
a) → →
b) → → →
c) → → →
d) → → →
e) → → →
86
86
4
5. Pàgina 75
a) → →
Com que i :
b) → →
Com que i :
6. Pàgina 75
a) → És una equació de segon grau.
b) → No és una equació de segon grau, perquè els termes al quadrat s’eliminen.
7. Pàgina 76
a)
b)
c)
d)
e)
f)
87
87
8. Pàgina 76
a) →
b) → →
c) → →
→ →
d) → →
→ →
e) →
→ →
f) →
→ →
9. Pàgina 76
a) → → Aquesta equació no té cap solució.
b) → → Aquesta equació té dues solucions.
10. Pàgina 77
a) Equació factoritzada
b) Equació radical
c) Equació racional
d) Equació biquadràtica
11. Pàgina 77
Resposta oberta.
a) 0,1, 2, 3
b) 2, 3 (x
2
2)( x
2
3) 0
c)
d) 0 i 1 dobles
88
88
4
12. Pàgina 77
Així doncs,
13. Pàgina 78
a)
Com que
Hi ha quatre solucions: x1 4, x 2 4, x3 2 i x4 2
b)
Com que
c)
Com que
d)
Com que
e)
40 1.600 576 40 32 t1 36
t
2 2 t2 4
Com que
89
89
f)
37 1.369 144 37 35 t1 36
t
2 2 t2 1
Com que
g)
Com que
h)
Com que
i)
Com que
j)
34 1.156 900 34 16 t1 25
t
2 2 t2 9
Com que
14. Pàgina 78
a) →
si t1 1 x 1
Com que t x
2
si t 2 1 x 1 N o hi ha solució.
Hi ha dues solucions: x1 1 i x2 1
90
90
4
b)
si t1 4 x 2
Com que t x
2
c)
si t1 16 x 4
Com que t x
2
d)
si t1 25 x 5
Com que t x
2
15. Pàgina 78
a)
si t1 1 x 1
Com que t x
2
N o h i h a so lu ció .
si t 2 2 x 2
b)
Com que
Hi ha quatre solucions: x1 10 , x 2 10 , x3 5 i x4 5
c)
si t1 2 x 2
Com que t x
2
si t 2 4 x 4 N o h i h a so lu ció .
91
91
d)
Com que No hi ha solució.
e)
Com que
Hi ha quatre solucions: x1 6 , x2 6 , x3 3 i x4 3
16. Pàgina 79
a) x
3
7x
2
4x 28 0 (x 7 )( x 2)( x 2) 0 x1 2, x 2 2 i x3 7
1 7 4 28
2 2 10 28
1 5 14 0
2 2 14
1 7 0
b) x
3
3x
2
36 x 32 0 (x 1 )( x 4)( x 8) 0 x1 1, x 2 4 i x3 8
1 3 36 32
1 4 32
1
1 4 32 0
4 4 32
1 8 0
c)
x1 1, x 2 3 i x3 5
1 7 7 15
1 1 8 15
1 8 15 0
3 3 15
1 5 0
d)
x1 2, x 2 3 i x3 6
1 1 24 36
2 2 6 36
1 3 18 0
3 3 18
1 6 0
92
92
4
e)
x1 2, x 2 2 i x3 10
1 10 4 40
2 2 16 40
1 8 20 0
2 2 20
1 10 0
f)
x1 2, x 2 4 i x3 5
1 1 22 40
2 2 2 40
1 1 20 0
4 4 20
1 5 0
g)
x1 3, x 2 4 i x3 4
1 3 16 48
3 3 0 48
1 0 16 0
4 4 16
1 4 0
h)
x1 5, x 2 5 i x3 6
1 6 25 150
5 5 55 150
1 11 30 0
5 5 30
1 6 0
i)
x1 1, x 2 4 i x3 5
1 2 19 20
1 1 1 20
1 1 20 0
4 4 20
1 5 0
j) x
3
12 x
2
5x 150 0 (x 3)( x 5)( x 10) 0 x1 3, x 2 5 i x3 10
1 12 5 150
3 3 45 150
1 15 50 0
5 5 50
1 10 0
93
93
17. Pàgina 79
1
a) 4x
3
x
2
4x 1 0 (x 1 )( x 1 )(4 x 1) 0 x1 1, x 2 1 i x3
4
4 1 4 1
1 4 5 1
4 5 1 0
1 4 1
4 1 0
5
b) 3x
3
5x
2
12 x 20 0 (x 2)( x 2)(3 x 5) 0 x1 2, x 2 2 i x3
3
3 5 12 20
2 6 22 20
3 11 10 0
2 6 10
3 5 0
3
c) 2x
3
5x
2
22 x 15 0 (x 1 )( x 5)(2 x 3) 0 x1 1, x 2 5 i x3
2
2 5 22 15
1 2 7 15
2 7 15 0
5 10 15
2 3 0
1
d) 3x
3
2x
2
19 x 6 0 (x 2 )( x 3)(3 x 1) 0 x1 2, x 2 3 i x3
3
3 2 19 6
2 6 16 6
3 8 3 0
3 9 3
3 1 0
1 7
e) 10 x
3
27 x
2
30 x 7 0 (x 1 )(1 0 x
2
37 x 7) 0 x1 1, x 2 i x3
5 2
10 27 30 7
1 10 37 7
10 37 7 0
1
x1
37 1.369 280 37 33 5
x
20 20 7
x2
2
1 1
f) 6x
3
1 1x
2
3x 2 0 (x 2 )(6 x
2
x 1) 0 x1 2, x 2 i x3
3 2
6 11 3 2
2 12 2 2
6 1 1 0
94
94
4
18. Pàgina 79
No és una equació factoritzada perquè no està escrita com a productes de factors.
19. Pàgina 80
a)
2
Les possibles solucions són: x1 2 i x2
3
És solució.
És solució.
b)
Les possibles solucions són: x1 1 i x2 1
És solució.
És solució.
c)
3
Les possibles solucions són: x1 i x2 1
2
És solució.
És solució.
95
95
d)
Les possibles solucions són: x1 3 i x2 1
→ És solució.
No és solució vàlida.
20. Pàgina 80
a)
1 3 0 4
1 1 4 4
1 4 4 0
2 2 4
1 2 0
Les solucions possibles són: x1 2 i x2 1
És solució.
És solució.
b)
2 2 1 6
2 4 4 6
2 2 3 0
L’única solució possible és .
És solució.
96
96
Equacions i inequacions 4 4
c)
2 4 1 2
2 4 0 2
2 0 1 0
1 1
Les solucions possibles són: x1 2, x 2 = i x3
2 2
És solució.
→ És solució.
És solució.
d)
5
Les solucions possibles són: x1 1, x 2
12
És solució.
És solució.
97
21. Pàgina 81
a)
→ És solució.
→ No és solució.
b)
→ És solució.
c)
→ És solució.
d)
→ És solució.
e)
48 24
39 1.521 1.440 39 9 x1
10 5
10 10
x2 3
→ És solució.
f) 45 3x x 5 (45 3 x)
2
( x 5)
2
2.025 270 x 9x
2
x 5 9x
2
271 x 2.030 0
145
271 73.441 73.080 271 19 x1
9
18 18
x2 14
→ És solució.
98
g)
→ És solució.
h)
→ És solució.
22. Pàgina 81
a)
→ És solució.
b)
→ És solució.
→ És solució.
c)
2 2 2 2
(16 2 x 3) (7 x 70) 512 x 768 49 x 980 x 4.900 49 x 1.492 x 5.668 0
x1 26
1.492 2.226.064 1.110 .928 1.492 1.056
218
98 98 x2
49
→ És solució.
99
d)
x1 5
2 58 3.364 2.340 58 32
9x 58 x 65 0 13
18 18 x2
9
→ És solució.
e) x1  6 i x2  2
→ És solució.
f)
(70 x)
2
(16 2 x 5)
2
4.900 140 x x
2
512 x 1.280 x
2
372 x 3.620 0 x1  362 i x2  10
→ És solució.
23. Pàgina 81
a)
x1 2
324 104.976 30.448 324 368
44 22
346 346 x2
346 173
→ És solució.
22
x 324 3.136 1.444
x 2 18 x 10 13 x 173
173 173 173
b)
40 1.600 1.536 40 56 x1 6
16 16 x2 1
→ És solució.
100
4
24. Pàgina 82
a) La solució és l’interval .
b) La solució és l’interval .
c) La solució és l’interval .
d) La solució és l’interval .
e) La solució és l’interval .
25. Pàgina 82
a)
b)
26. Pàgina 82
a) → La solució és .
b) → La solució és .
101
101
27. Pàgina 83
a) Les arrels són: x1 3 i x2 5
Els intervals que es formen són: ( , 5), ( 5, 3) i (3, )
Per a : si
Per a : si
Per a : si
La solució és:
b) Les arrels són: x1 2 i x2 5
Els intervals que es formen són: ( , 5],[ 5, 2] i [2, )
Per a : si
Per a : si
Per a : si
La solució és:
c) Les arrels són: x1 7 i x2 4
Per a : si
Per a : si
Per a : si
La solució és:
1
d) Les arrels són: x1 i x2 3
4
1 1
Els intervals que es formen són: ( , 3], 3, i ,
4 4
Per a : si
Per a : si
Per a : si
La solució és:
2 1
e) Les arrels són: x1 i x2
3 2
1 1 2 2
Els intervals que es formen són: , , , i ,
2 2 3 3
Per a : si Per a : si Per a : si
La solució és:
102
102
4
3
f) Les arrels són: x1 i x2 4
2
3 3
Els intervals que es formen són: , , , 4 i (4, )
2 2
Per a : si
Per a : si
Per a : si
La solució és:
g) Les arrels són: x1 0 i x2 1
Per a : si
Per a : si
Per a : si
La solució és:
h) Les arrels són: x1 2 i x2 1
Per a : si
Per a : si
Per a : si
La solució és:
28. Pàgina 83
Per a : si
Per a : si
Per a : si
La solució és:
Per a : si
Per a : si
Per a : si
La solució és:
103
103
Els intervals que es formen són: ( ,1],[1, 4] i [4, )
Per a : si
Per a : si
Per a : si
La solució és:
d) Les arrels són: x1 5 i x2 2
Per a : si
Per a : si
Per a : si
La solució és:
e) Les arrels són: x1 6 i x2 1
Per a : si
Per a : si
Per a : si
La solució és:
f) Les arrels són: x1 1 i x2 2
Els intervals que es formen són: ( , 2), ( 2,1) i (1, )
Per a : si
Per a : si
Per a : si
La solució és:
29. Pàgina 83
Els intervals que es formen són: ( , 0],[0,1] i [1, )
Per a : si
Per a : si
Per a : si
La solució és:
104
104
4
Els intervals que es formen són: ( , 0), (0, 3) i (3, )
Per a : si
Per a : si
Per a : si
La solució és:
Els intervals que es formen són: ( , 0), (0, 2) i (2, )
Per a : si
Per a : si
Per a : si
La solució és:
d) Les arrels són: x1 2 i x2 2
Per a : si
Per a : si
Per a : si
La solució és:
ACTIVITATS FINALS
30. Pàgina 84
x (x  1) 2 x, 2
0 x, 1
(x  2)2 x2 x, 1
4x  (2x  5) 11 x, 1
3x  2y 1 x, y, 1
31. Pàgina 84
a) 3)
b) 1)
c) 2) 3)
d) 4) 5)
e) 2)
105
105
32. Pàgina 84
a) c)
b) d)
33. Pàgina 84
a)
b)
c)
d)
e)
f)
34. Pàgina 84
a) → Grau 2
b) → Grau 2
c) → Grau 2
d) → Grau 1
e) → Grau 2
f) → Grau 1
35. Pàgina 84
a)
b)
c)
d)
106
106
4
e)
f)
36. Pàgina 84
a)
b)
c)
d)
e)
f)
37. Pàgina 84
Totes tenen discriminant positiu, per tant tenen dues solucions.
a)
b)
c)
d)
e)
f)
107
107
g)
h)
i)
j)
k)
l)
38. Pàgina 84
a)
b)
c)
d)
e)
f)
108
108
4
g)
h)
39. Pàgina 84
a) 2x · (1  x)  5  x · (x  1)  x2 → 2x  2x2  5  x2  x  x2 → x  5 → Grau 1
b) (x  4) · (x  8)  x · (x  1) 2 → x2  4x  32  x2  x  2 → x  6 → Grau 1
c) 4 · (x  1) · x  9  2x · (3  x) · 5  1  7x · (2x  3) → 4x2  4x  9  30x  10x2  1  14x2  21x →
→ Grau 1
40. Pàgina 84
a)
b)
c)
d)
41. Pàgina 84
a) L’equació té una única solució doble.
b) L’equació té dues solucions.
c) L’equació no té cap solució.
d) L’equació té dues solucions.
e) L’equació té dues solucions.
f) L’equació no té cap solució.
g) L’equació no té cap solució.
h) L’equació té dues solucions.
109
109
42. Pàgina 85
a) L’equació té dues solucions.
b) L’equació té una única solució doble.
c) L’equació té dues solucions.
d) L’equació no té cap solució.
43. Pàgina 85
a) x2  4x  4  0 e) 4x2  12x  9  0
b) x2  6x  9  0 f) 4x2  20x  25  0
c) x2  8x  16  0 g) 9x2  30x  25  0
d) 9x2  12x  4  0 h) x2  2x  1  0
44. Pàgina 85
a) 2x2  3x  2  0 d) 2x2  5x  4  0
b) x2  x  1  0 e) x2  6x  10  0
c) 3x2  x  3  0 f) 2x2  2x  3  0
45. Pàgina 85
a) Resposta oberta. Per exemple:
b)
Tan sols hi ha una equació que verifica el que ens demanen:
c) Resposta oberta. Per exemple:
Amb dues solucions reals diferents: b
2
4 ac 0 x
2
x 1 0 ix
2
x 2 0
1 1
Amb una solució real doble: b
2
4ac 0 x
2
x 0 i x
2
x 1 0
4 4
46. Pàgina 85
Considerem , aleshores les solucions tenen aquesta forma: o
47. Pàgina 85
a) Falsa. No té cap solució real. d) Falsa.
b) Certa. e) Falsa. Les solucions són les mateixes.
c) Falsa.
110
110
4
48. Pàgina 85
Una equació del tipus ax2  bx  c  0 es pot factoritzar com a a(x  x1)(x  x2).
Si desenvolupem l’expressió obtenim a(x  x1)(x  x2)  ax2  ax(x1  x2)  ax1x2.
a) ax2  ax(x1  x2)  x1x2  ax2  ax · (1)  a(2)  ax2  ax  2a  0 per a qualsevol a real.
b) ax2  ax(x1  x2)  x1x2  ax2  ax · 5  a(6)  ax2  5ax  6a  0 per a qualsevol a real.
c) ax2  ax(x1  x2)  x1x2  ax2  ax · 3  a(4)  ax2  3ax  4a  0 per a qualsevol a real.
49. Pàgina 85
a)
2 2
2
si t1 x
t x 3 3
2 2
Hi ha dues solucions: x1 , x2
3 3
b)
si t1 4 x 2
2
t x
Hi ha dues solucions: x1 2, x 2 2
c)
2 si t1 5 x 5 N o hi ha solució.
t x
si t 2 4 x 2
d)
5 5
2
si t1 x
t x 2 2
5 5
2 2
111
111
e)
2
si t1 7 x 7
t x
Hi ha dues solucions: x1 7 , x2 7
f)
si t1 4 x 4 N o hi ha solució.
2
t x 7 7
si t 2 x
2 2
7 7
2 2
g)
1 1
si t1 x
2 4 2
t x
1 1
si t 2 x N o hi ha solució.
2 2
1 1
2 2
h)
2 2
2
si t1 x
t x 5 5
2 2
5 5
i)
si t1 1 x 1
2
t x 3 3
si t 2 x N o hi ha solució.
5 5
112
112
4
j)
3 3
2
si t1 x N o hi ha solució.
t x 2 2
si t 2 3 x 3
Hi ha dues solucions: x1 3 , x2 3
51. Pàgina 85
a)
b)
c)
79 6.241 648 79 83 t1 81
d)
4
8 4 t x 2
x 79 x 162 0 t 79 t 162 0 t
2 2 t2 2
4
4
si t1 81 x 81 3
t x
4
52. Pàgina 85
a) x
3
3x
2
6x 8 0 (x 1)( x 2)( x 4) 0 x1 1, x 2 2 i x3 4
1 3 6 8
1 1 2 8
1 2 8 0
2 2 8
1 4 0
113
113
Equacions
i inequacions 4
1 1 3
b) 8x
3
2x
2
7x 3 0 (x 1) x ( 8x 6) 0 x1 1, x 2 i x3
2 2 4
8 2 7 3
 8 10 3
1
8 10 3 0
1 4 3
/
2
8 6 0
4
c) 3x
3
10 x
2
x 12 0 (x 3)( x 1 )(3 x 4) 0 x1 3, x 2 1 i x3
3
3 10 1 12
1 3 13 12
3 13 12 0
3 9 12
3 4 0
1 1 2
d) 10 x
3
9x
2
3x 2 0 (x 1) x (10 x 4) 0 x1 1, x 2 i x3
2 2 5
10 9 3 2
1 10 1 2
10 1 2 0
1/2 5 2
10 4 0
5
e) 3x
3
8x
2
13x 30 0 (x 2 )( x 3)(3 x 5) 0 x1 2, x 2 3 i x3
3
3 8 13 30
2 6 28 30
3 14 15 0
3 9 15
3 5 0
7
f) 4x
3
3x
2
15 x 14 0 (x 1 )( x 2 )( 4 x 7) 0 x1 1, x 2 2 i x3
4
4 3 15 14
1 4 1 14
4 1 14 0
2 8 14
4 7 0
53. Pàgina 85
a)
3
(x 1 )( x 1 )(2 x 3) 0 x1 1, x 2 1 i x3
2
2 3 2 3
1 2 5 3
2 5 3 0
1 2 3
2 3 0
114
4
b)
(x 1)( x 3)( x 4) 0 x1 1, x 2 3 i x3 4
1 2 11 12
1 1 1 12
1 1 12 0
3 3 12
1 4 0
54. Pàgina 85
Són equivalents.
56. Pàgina 86
a)
→ És solució.
b)
És solució.
El radicand és negatiu: no és solució.
c) x1  1 i x2  2
→ És solució.
→ És solució.
d)
No té solucions reals.
e)
→ És solució.
→ És solució.
57. Pàgina 86
a)
→ És solució.
115
115
b)
x1 18
81 6.561 2.592 81 63
9
8 8 x2
4
→ És solució.
→ És solució.
c)
→ És solució.
d)
→ És solució.
e) x1  2 i x2  3
→ És solució.
f)
36 1.296 1.008 36 48 x1 42
2 2 x2 6
→ És solució.
g)
→ És solució.
h)
→ És solució.
58. Pàgina 86
a) És solució.
b) No és solució.
c) És solució.
116
116
4
59. Pàgina 86
a)
242 x 1.331 x
2
132 x 4.356 x
2
110 x 3.025 0 x  55
→ És solució.
b)
2 2
9x 54 2.304 96 x x x 105 x 2.250 0
105 11.025 9.000 105 45 x1 75

x
2 2 x2 30
→ És solució.
c)
→ És solució.
d)
→ És solució.
→ És solució.
e)
→ És solució.
→ És solució.
f)
x1 3
1 1 1.224 1 35
x 34 17
12 12 x2
12 6
→ És solució.
→ És solució.
117
117
g)
→ És solució.
→ És solució.
60. Pàgina 86
a)
→ És solució.
És solució.
b)
→ És solució.
→ És solució.
61. Pàgina 86
a)
És solució.
b)
És solució.
118
4
63. Pàgina 87
a)
És solució.
b)
És solució.
c)
És solució.
d)
És solució.
És solució.
64. Pàgina 87
a)
4 1 28 15
3 12 33 15
4 11 5 0
11 41 11 41
Les possibles solucions són: x1 3, x 2 i x3 Podem comprovar que totes tres són solucions.
8 8
b)
1 3 21 28
4 4 28 28
1 7 7 0
7 21 7 21
Les possibles solucions són: x1 4, x 2 i x3 Podem comprovar que totes tres són solucions.
2 2
119
119
c)
3 1 0 2
1 3 2 2
3 2 2 0
No té solució.
Comprovem que és solució.
d)
1 3 2 4
1 1 2 4
1 2 4 0
Les possibles solucions són: x1 1, x 2 1 5 i x3 1 5
Podem comprovar que totes tres són solucions.
e)
No hi ha solució real.
65. Pàgina 87
a) 1 és més petit que 5. 3) 1  5
b) 2 és més gran que 4. 1) 2  4
c) 13 és més petit que 2. 6) 13  2
d) 4 és més gran que 7. 5) 4  7
e) 5 és més gran que 3. 2) 5  3
f) 14 és més petit que 6. 4) 14  6
66. Pàgina 87
a) 2x  3 f) 2  3x
b) 2x  3 g) 2  3x
c) 2x > –3 h) 4x  1
d) 2x  3 i) –4x < –1
e) 2x  3x j) 3x  x  3
67. Pàgina 87
a) → La solució és l’interval .
120
120
4
b) → La solució és l’interval .
c) → La solució és l’interval .
d) → La solució és l’interval .
e) → La solució és l’interval .
f) → La solució és l’interval .
68. Pàgina 87
a) verifica que Certa.
b) verifica que Falsa.
c) verifica que Certa.
d) verifica que Certa.
69. Pàgina 87
a) Nombres més petits que 9 i més grans o iguals que 4:
1 4 9
b) Nombres més petits o iguals que 10:
9 10
c) Nombres més grans que 3 i més petits que 3:
3 3
d) Nombres més grans o iguals que 6:
6 0
e) Nombres més petits que 5 i més grans que 10:
10 5
f) Nombres més grans que 8 i més petits o iguals que 0:
8 0
g) Anys de vida que té una persona major d’edat:
18 19
121
121
h) Número de la matrícula d’un cotxe: 0 x 9.999 [0, 9 999]
0 1.000 9.999
70. Pàgina 87
a)
La solució és l’interval .
b)
c)
d)
e)
f)
71. Pàgina 86
a)
b)
c)
d)
e)
122
122
f)
72. Pàgina 86
a)
b)
c)
d)
e)
f)
74. Pàgina 88
a)
Els intervals que es formen són: ( , 0],[0,1] i [1, )
Per a : si
Per a : si
Per a : si
La solució és .
b)
Els intervals que es formen són: ( , 4],[ 4, 3] i [ 3, )
Per a : si
Per a : si
Per a : si
La solució és . 123
c) → Els intervals que es formen són: ( , 5), ( 5, 0) i (0, )
Per a : si
Per a : si
Per a : si
La solució és: .
5 5
d) → Els intervals que es formen són: , , , 0 i [0, )
2 2
Per a : si
Per a : si
Per a : si
La solució és .
75. Pàgina 88
a)
7 7
2 2
Per a : si
Per a : si
Per a : si
La solució és .
b)
1 1
Els intervals que es formen són: , , ,1 i (1, )
4 4
Per a : si
Per a : si
Per a : si
La solució és .
124
124
4
c)
7 7
8 8
Per a : si
Per a : si
Per a : si
La solució és .
d)
5 5
2 2
Per a : si
Per a : si
Per a : si
La solució és .
e)
7 7
5 5
Per a : si
Per a : si
Per a : si
La solució és .
f)
4 4
Els intervals que es formen són: ( , 2 ), 2, i ,
3 3
Per a : si
Per a : si
Per a : si
La solució és .
125
125
g)
1 1
Els intervals que es formen són: , , ,1 i [1, )
2 2
Per a : si
Per a : si
Per a : si
La solució és .
h)
5 5
Els intervals que es formen són: , 2 , 2, i ,
4 4
Per a : si
Per a : si
Per a : si
La solució és .
76. Pàgina 88
a)
7 7
2 2
La solució és .
b)
8 8
3 3
La solució és .
126
126
4
c)
1 1
3 3
Per a : si
Per a : si
Per a : si
La solució és .
d)
1 1
Els intervals que es formen són: , , ,1 i [1, )
3 3
Per a : si
Per a : si
Per a : si
La solució és .
e)
2 2
3 3
Per a : si
Per a : si
Per a : si
La solució és .
77. Pàgina 88
x 26 x1 26, x 2 27, x3 28
127
127
78. Pàgina 88
79. Pàgina 88
Nombres: x, x + 1
x2 + (x + 1)2 = 1.301 → 2x2 + 2x − 1.300 = 0
x1 = 25, x2 = −26
Els nombres són 25 i 26, o −26 i −25.
80. Pàgina 88
81. Pàgina 88
rellotges
82. Pàgina 88
km
En Pep recorre un trajecte de 45 km, dels quals km són en bicicleta.
83. Pàgina 88
30 20 3 40.000
x x x x 800 50 x 25 x 3x 40.000 x 1.428, 571 €
100 100 10 28
84. Pàgina 88
Bitllet de nen: x Bitllet d’adult: 3x
4 · x + 2 · (3x) = 400  4x + 6x = 400  x = 40
Bitllet de nen: 40 €. Bitllet d’adult: 120 €.
85. Pàgina 88
Bombons: 4x Pastís: x
3 · 4x + 2 · x = 21  12x + 2x = 21  x = 1,5
Pastís: 1,50 €. Bombons: 6 €.
128
128
4
86. Pàgina 88
a)

La solució és .
b)

La solució és .
87. Pàgina 89
Considerem x el costat del quadrat en cm:
88. Pàgina 89
5
Ram A: x Ram B: x
6
5
250 x 140 x 7.700
6
1.500 x 700 x 46.200 x 21
Ram A: 21 €. Ram B: 17,50 €.
89. Pàgina 89
Ample: x Llarg: x + 10
x ⋅ (x + 10) = 5.600 → x2 + 10x − 5.600 = 0
x1 = 70, x2 = −80 (solució negativa no vàlida)
Les dimensions són: 70 m d’ample i 80 m de llarg.
90. Pàgina 89
a) a = x i b = x – 15
2 · x + 2 · (x – 15) = 210  2x + 2x – 30 = 210  x = 60
a = 60 i b = 45
b) a = 3x i b = x
3x · x = 1.875  x1 = 25 i x2 = –25 (solució no vàlida)
a = 75 i b = 25
129
129
x 1
c) a=xi b
3
2
2 x 1 2
x 37
3
2 2
10x 2x 12.320 0 5x x 6.160=0 x 35
a = 35 i b = 12
91. Pàgina 89
Considerem x el costat del quadrat; aleshores 2x
2
128 x
2
64 x 8 cm.
92. Pàgina 89
3
x
4
Base: x Altura:
3
2 x 2 x 70
4
8x 6x 280 x 20
Base = 20 cm. Altura = 15 cm
Àrea = 20 · 15 = 300 cm2
93. Pàgina 89
2
x
3
Catet 1: x Catet 2:
2 2
h 7, 26 16, 52 18, 04
9 2 6 2
Catet 1 = Catet 2 =
h 162 72 3 26 cm
94. Pàgina 89
Considerem x el costat del quadrat; aleshores cm.
2 2
x 2 x 32 4x 4 32 x 7
95. Pàgina 89
Per resoldre’l hem de tenir en compte la fórmula: distància = velocitat × temps.
a) 4 4 d 4 6 16 km d 24 km
b) 5, 5 4 d 5, 5 6 22 km d 33 km
c) 2 7 4 d 2 7 6 56 km d 84 km
130
130
4
96. Pàgina 89
Considerem x l’edat d’en Manel; y, la d’en Rafel, i z, la de la Isabel.
6 x 10
6 4 y 10 4 2 y 6
y x 4
6 2 z 10 2 8 z 12
z y 6 x 2
97. Pàgina 89
Considerem x el costat del quadrat; aleshores 0 x
2
625 0 m x 25 m .
98. Pàgina 89
5 x
a) 2x 5 10 x c) 3x 7 6x x 14 7x 14 x 2
2 2
x x
b) 3 8 11 x 22 d) 2( x 1) 6 2x x 6 3x 6 x 2
2 2
HAS DE SABER FER

1. Pàgina 89
a)
b)
2. Pàgina 89
a)
2
si t1 2 x 2
t x
b) (x 3)( x 1)( x 2) 0 x1 3, x 2 1 i x3 2
3. Pàgina 89
a)
No hi ha solució real.
131
131
b)
→ És solució.
4. Pàgina 89
a)
b)
Per a : si
Per a : si
Per a : si
La solució és .
5. Pàgina 89
Catet petit: x Catet gran: 2x + 2

x (2 x 2) 2
60 x x 60 0
2 x1 7, 26
x2 8, 26
Catet petit: 7,26 cm. Catet gran: 16,52 cm.

2 2
h 7, 26 16, 52 18, 04
Perímetre: 7,26 + 16,52 + 18,04 = 41,82 cm.
6. Pàgina 89
Edat Hermínia: 3x Edat germana: x
0 < 3x + x < 20  0 < 4x < 20  0 < x < 5
L’edat de la germana està entre 0 i 5 anys, i la de l’Hermínia, entre 0 i 15 anys.
132
132
4

99. Pàgina 90
a)
Terra llaurada per un tractor A en una setmana: x hectàrees
Terra llaurada per un tractor B en una setmana: 1,18x hectàrees
5 · x + 2 · 1,18x = 60  5x + 2,36x = 60  x = 8,15
En un dia, el tractor A llaura 8,15 : 7 = 1,16 ha
En un dia, el tractor B llaura (8,15 · 1,18) : 7 = 1,37 ha

b) t  Tractors model A:
tractors
c) xC  Terra per model C: hectàrees en un dia
Si volen cobrir les 60 hectàrees en una setmana necessiten: tractors

100. Pàgina 90
a) encaixades
b) Si hi ha 4 persones encaixades; si hi ha 5 persones encaixades
c) encaixades
101. Pàgina 90
ax  b  0 → cx  d  0 →
102. Pàgina 90
5
10 5 z x 2
x 7x 8 0 z 7z 8 0
7 49 32
z
2
5
z x 5 5
z1 8 x 8 x1 8
5
z x 5
z2 1 x 1 x2 1
3
6 3 z x 2
x 7x 8 0 z 7z 8 0
7 49 32
z
2
3
z x 5 8
z1 8 x 8 x1 8 2
3
z x 3
z2 1 x 1 x2 1
133
133
103. Pàgina 90
Les solucions tenen aquesta forma:
a) Dues solucions: a2  4a  0 →
b) Una solució doble: a2  4a  0 → a  0 o bé a  4

c) Cap solució: a2  4a  0 →
104. Pàgina 90
La paràbola és còncava, ja que a  1  0.

a) Si la paràbola talla una sola vegada l’eix X i sempre hi està per sobre ( 0), té una única solució.
Hi talla una sola vegada: b2  4c  0

b) Si la paràbola no talla l’eix X i sempre hi està per sobre ( 0), no té solució.
b2  4c  0
c) Si la paràbola talla una sola vegada X i sempre hi està per sota, la solució és .
La paràbola no pot estar sempre per sota de l’eix X perquè és còncava.
105. Pàgina 90
(3, 1) (1, 2)
x  4 x  2 x0 x3
(x  3)    
(x  1)    
(x  2)    
(x  1)(x  2)(x  3)    
(x  1)(x  2)(x  3) 0→
PROVES PISA
106. Pàgina 91
a) zeds
b) diaris
c) El gràfic C.
134
134
Sistemes d’equacions
i d’inequacions
Sistemes d’equacions i d’inequacions
55
CLAUS PER COMENÇAR
1. Pàgina 92
a) Obtenim dos punts pels quals passa la recta. Y
1 X
b) Obtenim dos punts pels quals passa la recta. Y
1 X
c) Obtenim dos punts pels quals passa la recta. Y
1
1
X
2. Pàgina 92
Y
Obtenim dos punts pels quals passa la recta.
1 X
135
Sistemes d’equacions i d’inequacions 5
Pàgina 93. EL RASPALL DE DENTS
Considerem x els raspalls de la primera marca, i y, els raspalls de la segona. Tenim el sistema d’equacions lineals
següent:
Hi ha 10 raspalls de la primera marca i 40 de la segona.
T’HI ATREVEIXES?
Pàgina 100
Analitzem quan 3x2 és més gran que 6x.
Per a x  0 o x  2, les expressions són iguals.

Per a x  0, adoptem un valor, per exemple, x  1:
Per a 0  x  2, adoptem un valor, per exemple, x  1:

Per a x 2, adoptem un valor, per exemple, x  3:
Així doncs, 3x2 és més gran en l’interval , i 3x és més gran en l’interval .
ACTIVITATS
1. Pàgina 94
a) Prenem dues solucions de cada equació.
Solució (0, 4) Solució (4, 0)
Solució Solució
1 X
Són dues rectes paral·leles, que no tenen punts en comú. El sistema és incompatible.
136
136
5
b) Prenem dues solucions de cada equació.

Solució (0, 0) Solució (3, 1)
Solució (0, 2) Solució (2, 0)
1 X La solució del sistema és i .
c) Prenem dues solucions de cada equació.

Solució (0, 1) Solució (1, 0)
Solució (0, 3) Solució (3, 0)
1 (2, 1)
1 X
La solució del sistema és x  2 i y  1.
d) Prenem dues solucions de cada equació.
Solució Solució (1, 0)
Solució Solució (1, 0)
1 X Les dues rectes coincideixen, per tant el sistema té infinites

solucions: tots els punts de les rectes.
137
137
2. Pàgina 94
a)
b)
3. Pàgina 94
Resposta oberta.
L’equació 2x  y  6 representa una recta. Si multipliquem aquesta equació pel mateix nombre als dos costats de la
igualtat, continuem obtenint la mateixa recta, i el sistema que aconseguim és compatible indeterminat. Per
exemple:
Per calcular-ne alguna de les solucions, tan sols hem d’obtenir les solucions a partir d’una de les equacions, ja que
totes dues passen pels mateixos punts:
Solució (0, 6)
Solució (1, 4)
Solució (5, )
4. Pàgina 95
a) Prenem dues solucions de cada equació.
Y
Solució
Solució (10, 0)
1
1
Solució
X
Solució (3,78; 1,56)
El sistema és compatible determinat.
b) Prenem dues solucions de cada equació. Y
Solució (0, 5)
1
Solució 1
X
(2, 1)
Solució
Solució (1, 0)
138
138
5
c) Prenem dues solucions de cada equació. Y
Solució
Solució (3, 0) 1 (3,88; 0,13)

1
X
Solució (0, 4)
Solució (4, 0)
d) Prenem dues solucions de cada equació. Y
1
1
Solució (0,2)
X
Solució (2, 0)
Solució (0, 6)

(2, 4)
Solució (6, 0)
e) Prenem dues solucions de cada equació. Y
Solució (0, 6)
Solució (2, 0)
1
Solució
1 X
Solució (5, 0)
(3,4; 4,2)
f) Prenem dues solucions de cada equació. Y
Solució (0, 0)
Solució (1, 1) (2, 2)

1
Solució (0, 4)
1 X
Solució (4, 0)
5. Pàgina 95
a) Prenem dues solucions de cada equació. Y
Solució (0, 2)
Solució (2, 0)
1
Solució (0, 3)
1 X
Solució (3, 0)
Són dues rectes paral·leles. És un sistema incompatible.
139
139
b) Prenem dues solucions de cada equació. Y
Solució (0, 10)

Solució (5, 0)
Solució
Solució
Són dues rectes paral·leles, per tant no tenen punts en

1
comú. És un sistema incompatible.
1 X
6. Pàgina 95
a) Prenem dues solucions de cada equació. Y
Solució (0, 5)
Solució (5, 0)
Solució (0, 5) 1
Solució (5, 0) 1 X
Les dues rectes coincideixen, per tant el

sistema té infinites solucions. És un sistema
compatible indeterminat.
b) Prenem dues solucions de cada equació.
Y
Solució (0, 2)
Solució (2, 0)
1
Solució (0, 2) X
1
Solució (2, 0)
Les dues rectes coincideixen, per tant el
sistema té infinites solucions. És un sistema
compatible indeterminat.
7. Pàgina 96
a) Resolem pel mètode de substitució.
La solució és: x  1 i y  1.
140
140
5
b) Resolem pel mètode d’igualació.
La solució és: x  2 i y  3.
c) Resolem pel mètode de reducció.
La solució és: x  2 i y  4.
d) Resolem pel mètode de substitució.
8. Pàgina 96
Estudiem si x  3 i y  1 verifiquen les dues equacions.
a)
No es verifica la segona equació. Així doncs, no és solució del sistema.
b)
No es verifica la segona equació. Així doncs, no és solució del sistema.
c)
Es verifiquen les dues equacions. Així doncs, (3, 1) és solució del sistema.
9. Pàgina 96
a)
b)
141
141
10. Pàgina 97
x 1 y 2 3( x 1) 4( y 2)
a) 0
M C M ( 3 ,4 ) 12
0 3x 3 4y 8 0 3x 4y 11
4 3 12
x 3 y 2 M C M ( 4 ,5 ) 20 4(x 3) 5( y 2) 40
2 4x 12 5y 10 40 4x 5y 18
5 4 20 20
Resolem pel mètode de reducció.
→ La solució és: x  17 i y  10.

5( x 2) 3( y 1) x 7y 20( x 2) 9( y 1) x 7y
b) M C M ( 3 , 4 , 12 ) 12
3 4 12 12 12
6 (x y) (5 x )4 x 2y M C M ( 2 , 5 , 10 ) 10 5(6 (x y )) 2(5 x )4 x 2y
2 5 10 10 10
→ La solució és: i .
7x 5y 4( x y) x y 7x 5y 8( x y) x y
c) M C M ( 5 , 10 ) 10
10 5 10 10 10
3x y 2 y 2x y x M C M ( 4 , 6 ) 12 3(3 x y 2) 2( y 2 x) 3( y x)
4 6 4 12 12
Resolem per reducció; sumem la primera equació més la segona.
→ → La solució és: i .
142
142
5
11. Pàgina 97
a)
Resolem pel mètode de substitució.
b)
12. Pàgina 97
x y M C M ( 5 , 4 ) 20 4x 5y 80
4 4x 5y 80
5 4 20 20
Resolem pel mètode de reducció:

13. Pàgina 98
a) El sistema és no lineal perquè la segona equació és de grau 2.
b) El sistema és no lineal perquè les dues equacions són de grau 2.
c) És un sistema d’equacions lineals.
143
143
d) El sistema és no lineal perquè, si suprimim l’arrel amb el quadrat, si només considerem un signe de la variable,
positiu o negatiu, perdem solucions.
e) El sistema és no lineal perquè la segona equació té un radical.
f) El sistema és no lineal perquè la segona equació és de grau 2.
14. Pàgina 98
Comprovem si x  0 i y  2 verifiquen les dues equacions.
a) → No es verifica la primera equació. No és solució del sistema.
b) → Es verifiquen les dues equacions. És solució del sistema.
c) → No es verifica la segona equació. No és solució del sistema.
d) → No es verifica cap equació. No és solució del sistema.
15. Pàgina 98
16. Pàgina 99
a)
Les solucions són: x1  2 i y1  5, i i .
b)
Les solucions són: x1  4 i y1  3, i x2  3 i y2  4.
144
144
5
c)
Descomponem per mitjà de Ruffini:
Les solucions d’aquesta equació són: x1  3 i x2  1.
Les solucions són: x1  3 i y1  4, i x2  1 i y2  4.

d)
Les solucions són: i , i x2  2 i y2  1.
e)
No té solució real.
Les arrels són: y1  0 i y2  1.
Les solucions són: x1  0 i y1  0, i x2  1 i y2  1.
f)
Les solucions són: i ,i i .
145
145
g)
x1 1
4 3 2 2
x 3x 4x 6x 4 0 x 1 x 2 x 2 0 x2 2
2
x 2 0 N o té solució.
17. Pàgina 99
a)
Comprovem les solucions:
Les solucions són: x1  1 i y1  2, i i .
146
146
5
b)
→ La solució és: i .
c)
Comprovem la solució:
La solució és: i .
18. Pàgina 99
a)
No verifica la primera equació. No és solució del sistema.
147
147
b)
Comprovem la solució:

c)
No verifica la primera equació. Així doncs, no és solució del sistema.
La solució del sistema és: x  3 i y  1.
d)
148
148
5
19. Pàgina 100

a) x  2:
No verifica la primera inequació → No és solució del sistema.
x  0:
x  3:
Verifica les dues inequacions → És solució del sistema.
b) x  2:
x  0:
x  3:
c) x  2:
x  0:
x  3:
No verifica la segona inequació → No és solució del sistema.
d) x  2:
x  0:
x  3:
20. Pàgina 100

a) Per a x  3:
Per a x  2:
149
149
b) Per a x  8:
Per a x  :
21. Pàgina 100

22. Pàgina 101
a) La solució és: .
b) La solució és: .
c) La solució és: .
d) La solució és: .
e) La solució és: .
f) La solució és: .
g) La solució és: .
23. Pàgina 101
a) La solució és: .
b) La solució és: .
c) La solució és: .
150
150
5
24. Pàgina 101

a)
b)
25. Pàgina 102 Y
a)
1 X
Per al punt (0, 0) → (0, 0) no és solució.
b) Y
1 X
c) Y
1 X
Per al punt (0, 0) → (0, 0) és solució.
151
151
d) Y
1 X
e) Y
1 X
f) Y
1 X
g) Y
1 X
h) Y
1 X
152
152
5
26. Pàgina 102
Primer quadrant Tercer quadrant
Segon quadrant Quart quadrant
27. Pàgina 102

a) Resposta oberta. Per exemple:
Y
1 X
L’interior d’aquest triangle és solució del sistema:
b) Resposta oberta. Per exemple:

Y
y2
(1, 1) x3
1
1 X
L’interior d’aquest rectangle és solució del sistema:
28. Pàgina 103

Y
1
1
a)
(0, 0) X
El punt (0, 0) és solució.
El punt (0, 0) no és solució.

La solució es la zona més fosca. Les vores pertanyen a la solució.
Y
b)
1
1
(0, 0) X

La solució és la zona més fosca. Les vores pertanyen a la solució.
153
153
c)

Y
(0, 0)
1 X

Y
d) 1
(0, 0) 4 X

Y
e)
1
El punt (0, 0) no és solució. 2 (0, 0) X

154
154
5
f)

Y
(0, 0) 1 X
29. Pàgina 103
a)

Y
1
1
(0, 0) X
La solució és la zona més fosca. Les vores pertanyen a la solució, tret de la vora de la recta y  3.
155
155
b)

Y
(0, 0) 1 X
La solució és la zona més fosca. Les vores pertanyen a la solució, tret de la vora de la recta y  5.
ACTIVITATS FINALS
30. Pàgina 104
a) No és solució de l’equació.
b) És solució de l’equació.
c) És solució de l’equació.
d) És solució de l’equació.
e) No és solució de l’equació.
f) No és solució de l’equació.
31. Pàgina 104

d) És solució de l’equació.
e) És solució de l’equació.
f) És solució de l’equació.
156
156
5
32. Pàgina 104
a) És solució de l’equació.
b) No és solució de l’equació.
d) No és solució de l’equació.
e) És solució de l’equació.
f) No és solució de l’equació.
33. Pàgina 104

a) 3 (4, 7)
b) 1 (–1, 6)
c) 4 (2, 1)
d) 2 (–1, 2)
34. Pàgina 104

a)
b)
c)
d)
e)
f)
35. Pàgina 104

a)
Les solucions estan representades a la recta següent:

Y
1 X
157
157
b) Y
Les solucions estan representades a la recta següent: 1 X
c) Y
1 X
d)
1 X
e) Y
1 X
f) Y
1
1
X
158
158
5
36. Pàgina 104

a)
b)
c) No hi ha cap valor de a per al qual es verifiqui.
d) No hi ha cap valor de a per al qual es verifiqui.
e)
f)
37. Pàgina 104

a) Solució 3
b) Solució 4
c) Solució 2
d) Solució 1
38. Pàgina 104

a)
b)
c)
x y x y 0 x x M C M ( 2 ,3 ) 6 3x 2x 6
1 1 x 6 6, 0
2 3 2 3 6 6
d)
e)
f)
159
159
39. Pàgina 104

a) Y
Les dues equacions són equivalents,

representen la mateixa recta. El sistema 1
té infinites solucions.
1 X
A la gràfica veiem dues rectes sobreposades, que representen un sistema compatible indeterminat.
b)
1
1 X
Són rectes diferents, no paral·leles, que es tallen en un punt. El sistema té una única solució.
c)
El sistema no té cap solució, representa dues rectes paral·leles.
1
1
X
Y
d)
1 X
Són rectes diferents, no paral·leles, que es tallen en un punt.
El sistema té una única solució.
160
160
5
40. Pàgina 104

Perquè sigui un sistema incompatible, les equacions han de ser rectes paral·leles no coincidents.
a)
b)
c)
d)
41. Pàgina 104

L’expressió general del sistema és una resposta oberta.
a) Són dues rectes no paral·leles, és un sistema compatible determinat.
La solució és el punt (1, 3); és a dir: x  1, y  3.
b) Són dues rectes coincidents, el sistema és compatible indeterminat.
La solució és tots els punts de la recta que passa pels punts i .
La solució són tots els punts de la recta .

c) Són dues rectes no paral·leles, és un sistema compatible determinat.
La solució és el punt (1, 2); és a dir: x  1, y  2.
d) Són dues rectes paral·leles no coincidents, és un sistema incompatible.
El sistema no té solució.
42. Pàgina 105

a)
b)
161
161
c)

d)
e)
f)
43. Pàgina 105
a)
b)
c)
La solució és: x  2 i .
162
162
5
d)
e)
f)
44. Pàgina 105
a)
b)
c)
d)
163
163
e)
f)
45. Pàgina 105
a)
Resolem pel mètode d’igualació.
b)
164
164
5
c)
La solució és: x  3 i y  .
d)
La solució és: x  3 i y  5.
e)
La solució és: i y  3.
x 4y 1
x 4y 1
f) x 5 MCM ( 2, 4 ) 4 2x 4y 5
y 2x 4y 5
2 4 4 4
La solució és: x  2 i .
165
165
x y M C M ( 5 , 4 ) 20 4x 5y 40
2
5 4 20 20 4x 5y 40
g)
y 2x y 6 2x y 6
x 3
2 2 2

x y 1 M CM (2, 4) 4 2x y 1
2 4 4 4 2x y 1
h)
x 1 y 2 M C M ( 3 , 5 ) 15 5x 5 3y 6 30 5x 3y 41
2
3 5 15 15
47. Pàgina 105

Per a s’anul·la el denominador. És un sistema incompatible.
Per a és un sistema compatible determinat de solució: i .
b) Resolem pel mètode de substitució.
166
166
5
c) Resolem pel mètode d’igualació.
d) Resolem pel mètode de reducció.
Per a el denominador s’anul·la. És un sistema incompatible.
Per a és un sistema compatible de solució: i .
e) Resolem pel mètode de reducció.
f) Resolem pel mètode de substitució.
167
167
g) Resolem pel mètode de substitució.
h) Resolem pel mètode de substitució.
48. Pàgina 105

És un sistema compatible determinat de solució: i .
b) Resolem pel mètode de reducció.
És un sistema compatible determinat de solució: i .
168
168
5
49. Pàgina 105

a) Resolem pel mètode de reducció.
Per a el denominador s’anul·la si és un sistema incompatible.
Per a i , . És un sistema compatible indeterminat

de solucions: .
b) Resolem pel mètode de substitució.
Si , és un sistema compatible determinat de solució: i .
Per a el denominador s’anul·la si és un sistema incompatible.
Per a i → és un sistema compatible

indeterminat de solucions: .
c) Resolem pel mètode de substitució.
Per a és un sistema compatible determinat de solucions: i .
Si el denominador s’anul·la. Per a és un sistema incompatible.
Si i → és un sistema compatible indeterminat de

solucions: .
169169
d) Resolem pel mètode de reducció.
Si i és un sistema compatible determinat de solució: i .
Si és un sistema compatible indeterminat de
solucions: .
Si , el sistema és .
Si és un sistema incompatible, i si és un sistema compatible indeterminat de solucions:

.
51. Pàgina 106

a)
És un sistema compatible indeterminat.
Resolem per x = λ
La solució és el parell .
b)
Resolem per x = λ
170
170
5 5
c)
Resolem per x = λ
d)
Resolem per x = λ
e)
Resolem per x = λ
f)
Resolem per x = λ
g)
Resolem per x = λ
171
171
h)
Resolem per x = λ
52. Pàgina 106

a) Calculem dos punts de cada recta. Y
(1, 2)
1
1 X
b) Calculem dos punts de cada recta. Y
1 X
(3, 2)
c) Calculem dos punts de cada recta. Y
(1, 4)
1 X
172 172
5
d) Calculem dos punts de cada recta. Y
1 X
(2,18; 2,29)
La solució és: x  2,18 i y  2,29.
53. Pàgina 106

d) No és solució de l’equació.
e) No és solució de l’equació.
f) És solució de l’equació.
g) No és solució de l’equació.
h) No és solució de l’equació.
54. Pàgina 106

a) i
b) i
c)
d) i
55. Pàgina 106

a)
→ La solució és: x  2 i y  5.
173173
b)
Com que és un sistema amb equacions racionals, comprovem les solucions que obtenim.
Les solucions són: x1  1 i y1  4, i x2  5 i y2  2.

x 2 y 1 M C M ( 4 , 5 ) 20 5x 10 4y 4 80
4
4 5 20 20 5x 4y 86
c)
10 9 10 y 9x 2 xy 10 y 9x 2 xy 0
2
x y xy xy
174
174
5
d)
e)
Les solucions són:

x1  3 i y1  2 x2  2 i y2  3
f)
Les solucions són:

x1  2 i y1  1 x2  1 i y2  2
175175
g)
Les solucions són:
i i
h)
176 176
5
56. Pàgina 106

a)
Tenim quatre solucions:
b)
177177
c)
d)
No té solució.
Com que hi apareixen funcions racionals, comprovem la solució.
e)
Comprovem les solucions.
178 178
5 5
f)
2 2 2
4y 23 19 4y 92 7y 4y 19 4y 4y 2 3 2
2
0 80 y 728 y 1.329 y 1.555 0
19 4y
Resolem per mitjà de Ruffini:

80 728 1 .3 2 9 1 .5 5 5
5 400 1 .6 4 0 1 .5 5 5
80 328 311 0
Com que hi apareixen equacions racionals, comprovem les solucions.
Les solucions són:
179
179
57. Pàgina 106
a)
Com que hi apareixen radicals, comprovem les solucions.
No és solució.
És solució.
b)
És solució.
És solució.
Les solucions són x1  0 i y1  1; i x2  3 i y2  5.
c)
Comprovem la solució.
180 180
5
d)
No és solució.
És solució.
e)
f)
No és solució.
És solució.
181181
59. Pàgina 107
a)
Les solucions són: x1  3 i y1  2; x2  3 i y2  2; x3  3 i y3  2, i x4  3 i y4  2.
b)
c)
d)
e)
182 182
5
f)
60. Pàgina 107
a)
b)
Les solucions són: i ; i ; i ,i
i .
c)
183
183
d)
e)

2 2
y
2
5x
2
1
10
50 x 10 y 10
2 2
7x 5y
f) 191 6 2 2
2 3 21 x 10 y 1.146
2 2
71 x 1.136 x 16 x 4
61. Pàgina 107
e) La solució és l’interval No té solució.
f) La solució és l’interval .
184
184
5
62. Pàgina 107
e) La solució és l’interval .
f) La solució és l’interval .
63. Pàgina 107
x 3 x 1 16
b) 1
M C M ( 2 ,5 ) 10
5x 15 2x 2 1 3x 16 x
2 5 3
2x 1 x 2 M C M ( 3 ,4 ) 12 26
3 8x 4 3x 6 36 11x 26 x
3 4 11
x 4 x 38
c) 3
M C M ( 5 ,2 ) 1 0
2x 8 5x 30 3x 38 x
5 2 3
5 x 3 x x
d) M C M ( 4 ,2 ,6 ) 12
15 3x 18 6x 2x x 33
4 2 6
x x M C M ( 2 ,3 ) 6
x 0 6x 3x 2x 0 x 0
2 3
185185
c)
d)
67. Pàgina 108
a)
Prenem valors en els tres intervals en els quals queda dividida la recta:
No és solució.
És solució.
No és solució.
La solució de la primera inequació és l’interval [0, 1].
La solució és: .
b)
És solució.
No és solució.
És solució.
La solució de la primera inequació és l’interval .
La solució és: .
c)
No és solució.
És solució.
No és solució.
La solució de la primera inequació és l’interval (0, 2).
186 187
5
64. Pàgina 107

x 1 1 5
a) 4 x x
M C M ( 3,2 ) 6
8x 8 24 x 6x 3 22 x 5 x
3 2 22
3 x x M C M ( 20 ,3 ) 60 228
3x 2 5 1 180 x 9x 72 100 x 300 271 x 228 x
5 4 3 271
x 1 x 1 x 28
b) 4x
M C M ( 5 ,2 ,8 ) 40
160 x 8x 8 20 x 20 5x 167 x 28 x
5 2 8 167
5 x 2 x x M C M ( 20 ,8 ,6 ) 120 12
30 x 60 75 x 20 x 65 x 60 x
2 10 4 6 13
65. Pàgina 108
b)
d)
La solució és l’interval No té solució.
66. Pàgina 108

a)
b)
186187
Sistemes
Sistemes d’equacions
d’equacions i d’inequacions
i d’inequacions
5
d)
No és solució.
És solució.
No és solució.
La solució de la primera inequació és l’interval [1, 4].
La solució és l’interval El sistema no té solució.
e)
És solució.
No és solució. És solució.
La solució és: .
f)
No és solució.
És solució.
No és solució.
68. Pàgina 108

a) Y
El punt (1, 0) no és solució. 1 X

La solució és la zona més fosca. La vora que apareix puntejada no és a la solució. L’altra vora sí que hi
pertany.
188
188
5
b) Y
El punt (0, 0) no és solució. 1 X

La solució és la zona més fosca. La vora que apareix puntejada no és a la solució
Y
c)
1
1 X

La solució és la zona més fosca. La vora pertany a la solució.
d) Y
1 X

La solució és la zona més fosca. La vora pertany a
la solució.
e) Y
1
1 X

189189
f) Y
1
1
X

69. Pàgina 108

a) Y
El punt (0, 0) no és solució. 1
1 X

Y
b)
El punt (0, 0) no és solució. 1
1 X

190 190
5
c) Y
El punt (0, 0) és solució. 1
1 X

d) Y
1
1 X

Y
e)
1 X
La solució és la zona més fosca. La vora pertany a la solució, tret de la que correspon a la recta y  1.
191191
f) Y
1
1
El punt (0, 0) és solució. X

La solució és la zona més fosca. La vora pertany a
la solució, tret de la recta y  2.
70. Pàgina 108

Anomenem x i y els nombres que busquem.
x y M C M ( 2 ,3 ) 6 3y 6
y 1 2x 3y 6 x
3 2 2
Com que hi apareix un radical, comprovem la solució.
Els nombres que busquem són 8 i 9.
71. Pàgina 108

Anomenem x el preu d’un rellotge, i y, el preu d’una polsera.
Un rellotge costa 36 €, i una polsera, 24 €.

Els diners que valen 12 polseres són:
Amb aquesta quantitat podem comprar: rellotges
192 192
5
72. Pàgina 108

Anomenem x i y la longitud del costat de cada quadrat.
Considerem tan sols el resultat positiu, ja que parlem de longituds.
Els costats de cada quadrat fan 9 cm i 4 cm.
73. Pàgina 108

Anomenem x i y les longituds dels costats del rectangle.
2
2 2 x 46 y 2 2 2
92 92 4 2 960 y1 30
x y 1.156 46 y y 1.156 2y 92 y 960 0 y
2 2 y2 16
Un dels costats del rectangle fa 30 cm, i l’altre costat, 16 cm.
74. Pàgina 108

Anomenem x l’altura, i y, la base del rectangle.
Considerem només de la dada positiva, ja que parlem de longituds.
La base del rectangle fa 15 cm, i l’altura, 5 cm. El perímetre és: .
193193
75. Pàgina 108

Anomenem x i y les diagonals respectives del rombe.
Les diagonals fan 6 cm i 10 cm.
L’àrea del rombe és: .
76. Pàgina 108

Anomenem x el radi petit, i y, el radi gran.
Els radis de la corona circular són de 2 cm el petit i 6 cm el gran.
77. Pàgina 108

Anomenem x el costat del quadrat original, i y, l’àrea del quadrat original.
El costat del quadrat original és de 4 cm.
78. Pàgina 108

Anomenem x la quantitat de monedes de 0,50 €, i y, la quantitat de monedes de 0,20 €.
En Xevi té 5 monedes de 0,50 € i 3 monedes de 0,20 €.

194 194
5
79. Pàgina 108

Anomenem x la quantitat de bitllets de 5 €, i y, la quantitat de bitllets de 10 €.
En Robert té 20 bitllets de 5 € i 20 bitllets de 10 €.
80. Pàgina 108

Anomenem x la quantitat de monedes d’1 €, i y, la quantitat de monedes de 2 €.
La Lluïsa portava 15 monedes d’1 € i 5 monedes de 2 €.
81. Pàgina 108

Anomenem x i y els dos nombres.
Els nombres són 15 i 12.
195195
82. Pàgina 108

La solució y2 no ens serveix perquè no és un nombre enter.
Els nombres són 7 i 2.
83. Pàgina 108

Els nombres poden ser 5 i 2, o bé i .
84. Pàgina 109

Anomenem x l’edat d’en Gabriel, i y, l’edat d’en Crispí.
En Gabriel té 3 anys, i en Crispí, 7 anys.
196 196
5
85. Pàgina 109

Anomenem x l’edat de l’Antònia, y, l’edat de l’Àlex, i z, l’edat de l’Àngel.
Considerem només la solució positiva, perquè les incògnites són edats.
L’Antònia té 13 anys, l’Àlex té 9 anys i l’Àngel té 1 any.
86. Pàgina 109

a) Anomenem x i y les xifres del nombre.
Com que és una xifra, considerem només el valor positiu.
Els nombres que compleixen la condició són el 34 i el 43.

b) Anomenem x i y les xifres del nombre.
197197
c) Anomenem x i y les xifres del nombre.

87. Pàgina 109

Anomenem x els litres de vinagre d’1,2 €/ℓ, i y, els litres de vinagre d’1,6 €/ℓ.
Hem barrejat 75 ℓ de vinagre d’1,2 €/ℓ i 25 ℓ de vinagre d’1,6 €/ℓ.
88. Pàgina 109

Anomenem x i y la base i l’altura del rectangle, respectivament.
No és una solució vàlida, ja que un costat del rectangle tindria valor 0.
La base del rectangle fa 7,2 cm, i l’altura, 5,4 cm.

El perímetre és cm; l’àrea és .
198 198
5
89. Pàgina 109

Anomenem x els nombres que compleixen la propietat.
És solució.
No és solució.
És solució.
Els nombres que compleixen la propietat són els que es troben en els intervals i .
90. Pàgina 109

Anomenem x els quilos de patates de 2 €/kg, i y, els quilos de patates de 2,5 €/kg.
Hem barrejat 60 kg de patates de 2 €/kg i 240 kg de patates de 2,5 €/kg.
91. Pàgina 109

No és solució.
És solució.
No és solució.
Els nombres que compleixen la propietat són els que es troben a l’interval .
199199
92. Pàgina 109

No és solució.
És solució.
No és solució.
Els nombres que compleixen la propietat són els que es troben a l’interval .
93. Pàgina 109

Anomenem x el preu de cada entrepà, i y, el preu de cada refresc.
a)
b)
c)
d)
200 200
5
94. Pàgina 109

Anomenem x la base del rectangle, i y, l’altura del rectangle.
78 2
4 2
2 2
x
y 78 2 6.084 y 205 y
x y 205 y 205 2 2
y y y
2
4 2 2
205 205 4 6.084 y
2
169 y 13
y 205 y 6.084 0 y 2
2 y 36 y 6
Com que treballem amb longituds, considerem tan sols els valors positius.
Els costats del rectangle fan 13 cm el llarg i 6 cm el curt.
95. Pàgina 109

Anomenem x la base petita del trapezi, i y, la base gran. L’altura és x. El costat que ens falta del trapezi el
podem obtenir mitjançant el teorema de Pitàgores: c y x x .
2 2 2
La base petita i l’altura fan 3,55 cm; la base gran fa 7,1 cm.
L’àrea del trapezi és cm2.
HAS DE SABER FER

1. Pàgina 109
201201
2. Pàgina 109
a)
És solució.
És solució.
Les solucions són: x  2 i y  4, i x  3 i y  16.

b)
És solució.
És solució.
Les solucions són: x  2 i y  , i i .
3. Pàgina 109
a)
És solució.
202 202
5
b)
És solució.
4. Pàgina 109
b)
2

2 X
5. Pàgina 109
Anomenem x el preu original del xandall, i y, el preu original de les vambes.
El descompte del 40 % representa el (100  40)  60 %; el descompte del 30 % representa el (100  30)  70
%.
60 % de 90 70 % de 45
El preu original del xandall era 90 € i, després de la rebaixa, 54 €.

El preu original de les vambes era 45 € i, després de la rebaixa, 31,50 €.
203203
6. Pàgina 109
És solució.
No és solució.
És solució.
Els nombres que compleixen aquesta propietat són els que pertanyen als intervals i .

96. Pàgina 110
La fàbrica produeix al 80 % de la seva capacitat i elabora diàriament 0,8 · 3.520 = 2.816 raspalls.
a) Anomenem x la quantitat de raspalls manuals, i y, la quantitat de raspalls elèctrics.
→ L’empresa produeix 881 raspalls manuals i 1.935 raspalls elèctrics.

b) La fàbrica produeix 2.816 raspalls diaris i té una capacitat màxima de 3.520 raspalls diaris.
Poden produir diàriament: 3.520 – 2.816  704 raspalls més. Si la comanda és de 1.500 raspalls, no
poden assumir la producció en un dia.
Per poder produir els 1.500 raspalls elèctrics necessiten disminuir la fabricació de raspalls manuals.
Si redueixen la quantitat de raspalls manuals fins a 3.520 (1.935 1.500) 85 , sí que poden augmentar la
producció de raspalls elèctrics de 1.500 unitats.
La facturació seria de 85 1,1 3.435 9,8 33.756, 50 € .
c) La facturació màxima possible de la fàbrica és de 3.520 9,8 34.496 € .

97. Pàgina 110
L’única resposta certa és la b).
98. Pàgina 110

Si l’equació que en resulta no es pot resoldre, el sistema és incompatible, ja que, si resolem el sistema per
igualació, hauríem d’obtenir el valor d’una de les incògnites.
204 204
5 5
99. Pàgina 110

Anomenem x la xifra de les desenes, i y, la xifra de les unitats.
Els nombres que verifiquen aquesta condició són desenes completes, en què la xifra de les desenes és un
nombre de l’1 al 9 i la xifra de les unitats és 0.
100. Pàgina 110
El sistema que relaciona els coeficients amb les solucions és:
101. Pàgina 110

a)
És un sistema compatible determinat. Els coeficients no són proporcionals: .
b)

Resolem per a :
Les solucions tenen la forma i .

És un sistema compatible indeterminat. Tant els coeficients com els termes independents són
proporcionals: .
c)
No té solució.
És un sistema incompatible. Els coeficients són proporcionals, però els termes independents no ho són:
.
205
205
102. Pàgina 110

Anomenem x la velocitat del vaixell, i y, la velocitat del corrent.
La velocitat del vaixell és de 40 milles/hora; la velocitat del corrent és de 5 milles/hora.
PROVES PISA
103. Pàgina 111
Anomenem x el preu de cada refresc. Sabem que 6 refrescos valen menys de 3 €, i 12 refrescos, més de 5
€.
La solució és l’interval
El preu del refresc es troba entre 42 ct. i 50 ct.; així doncs, no tindrà prou diners per a un altre refresc.
104. Pàgina 111

Anomenem x la quantitat d’amigues, i y, els diners que ha de pagar cadascuna al dia.
Considerem només el valor positiu:
Van d’excursió 5 amigues.
206 206
Àrees i volums. Semblança
Àrees i volums. Semblança 66
CLAUS PER COMENÇAR
1. Pàgina 112
Radi
Radi
Apotema
Apotema
El polígon regular de 3 costats s’anomena triangle equilàter i el polígon regular de 4 costats s’anomena quadrat.
2. Pàgina 112
3. Pàgina 112
a) a
2
b
2
c
2 a 73, b 55, c 48
73
2
5.329 55
2
48
2
Són els costats d’un triangle rectangle.
b) No són els costats d’un triangle rectangle.
Pàgina 113
ℓ de suc.
3 3
3 1 litre 1 dm 0 ,001 cm
V 5 4 12 240 cm V 0, 24
T’HI ATREVEIXES?
Pàgina 124
Sí, són semblants. Tenen tots els costats iguals, per tant els costats són proporcionals i tots els angles també són
iguals.
ACTIVITATS
1. Pàgina 114
Fem servir el teorema de Pitàgores per calcular l’apotema: cm

Perímetre: cm
Àrea: cm2
207
2. Pàgina 114
a) Fem servir el teorema de Pitàgores per calcular l’apotema: cm
Perímetre: cm Àrea: cm2
b) Perímetre: cm Àrea: cm2
3. Pàgina 114
L’apotema d’un polígon regular és el radi de la circumferència que hi està inscrita.
4. Pàgina 115
a) La figura està formada per:
B b 4 2
Dos trapezis: B  4 cm, b  2 cm, h  6  4  2 cm A trapezi h 2 6 cm2
2 2
Un quadrat: c  4 cm Aquadrat c
2
4
2
16 cm2
Atotal 2 Atrapezi Aquadrat 2 6 16 28 cm2
b) La figura està formada per:
Quatre triangles: b  2 cm; calculem l’altura amb el teorema de Pitàgores: cm

b h 2 1
A triangle 1 cm2
2 2
Un quadrat; calculem el costat del quadrat amb el teorema de Pitàgores: 2c

2
2
2
c 1, 41 cm
Aquadrat c
2
1, 41
2
2 cm2
Atotal 4 Atriangle Aquadrat 4 1 2 6 cm2
c) La figura està formada per:
Un triangle 1: b  2 cm; calculem l’altura amb el teorema de Pitàgores: cm

b h 2 2
A triangle 1 2 cm2
2 2
b h 3 2
Un triangle 2: b  3 cm, h  4 cm  2 cm  2 cm A triangle 2 3 cm2
2 2
Un rectangle: b  3 cm, h  2 cm Arectangle b h 3 2 6 cm2
Un trapezi: B  4 cm, b  2 cm; calculem l’altura amb el teorema de Pitàgores: cm

B b 4 2
A trapezi h 2 6 cm2
2 2
Atotal Atriangle 1 Atriangle 2 Arectangle Atrapez i 2 3 6 6 17 cm2
208
208
6
d) La figura està formada per:
Un triangle 1: b  2 cm; calculem l’altura amb el teorema de Pitàgores: cm

b h 2 1
A triangle 1 1 cm2
2 2
b h 2 2
Un triangle 2: b  2 cm, h  2 cm A triangle 2 2 cm2
2 2
Un romboide: b  1 cm; calculem l’altura amb el teorema de Pitàgores: cm

cm2
Atotal Atriangle 1 Atriangle 2 Arom boide 1 2 1 4 cm2
5. Pàgina 115
a) La figura està formada per:
b h 4 1
Un triangle: b  4 cm, h  3 cm  2 cm  1 cm A triangle 2 cm2
2 2
Atotal Atriangle Atriangle 2 8 10 cm2
b) La figura està formada per:

B b 4 2
Dos trapezis: B  4 cm, b  2 cm, h  1 cm A trapezi h 1 3 cm2
2 2
Atotal Arectangle 2 Atrapezi 2 2 3 8 cm2
c) Hem de calcular l’àrea d’aquestes figures:

b h 2 1
Triangle 1: b  2 cm, h  1 cm A triangle 1 1 cm2
2 2
b h 2 0, 5
Triangle 2: b  2 cm, h  0,5 cm A triangle 2 0, 5 cm2
2 2
Rectangle: b  6 cm, h  3 cm Arectangle b h 6 3 18 cm2
Atotal Arectangle 2 Atriangle 1 2 Atriangle 2 18 2 1 2 0, 5 15 cm2
d) Hem de calcular l’àrea d’aquestes figures:

D d 4 3
Rombe 1: cm, d  3 cm Arom be 1 6 cm2
2 2
D d 2 1, 5
Rombe 2: cm, d  1,5 cm Arom be 2 1, 5 cm2
2 2
Atotal 2 Arombe 1 Arombe 2 2 6 1, 5 10, 5 cm2
209
209
6. Pàgina 116
a) cm2
b) cm
Calculem l’altura del triangle amb el teorema de Pitàgores: cm

b h 4 5
Atriangle 2 5 4, 47 cm2 Atotal Asector Atriangle 6, 57 4, 47 2,1 cm2
2 2
7. Pàgina 116
a) cm
cm2
b) cm
cm2
8. Pàgina 116
Com que l’angle és de 60o, és un triangle equilàter. Calculem l’altura per mitjà del teorema de Pitàgores:
cm, b  5 cm cm2
9. Pàgina 117
a) Hem de calcular l’àrea d’aquestes figures:
Rectangle: b  4 cm, h  2 cm Arectangle b h 4 2 8 cm2
2 2
r 2 180
Semicercle: cm, 180 Asemicercle 6, 28 cm2
360 360
Atotal Arectangle Asem icercle 8 6, 28 1, 72 cm2
b) Hem de calcular l’àrea d’aquestes figures:

2 2
r 3 180
Semicercle: cm, 180 Asemicercle 14,14 cm2
360 360
Triangle: b  6 cm; calculem l’altura amb el teorema de Pitàgores: cm

b h 6 5, 2
A triangle 15, 6 cm2
2 2
Atotal Asem icercle Atriangle 14,14 15, 6 29, 74 cm2
10. Pàgina 117

Quadrat: c  6 cm Aquadrat c
2
6
2
36 cm2
Corona circular: R  3 cm, r  1,5 cm Acorona R

2
r
2
3
2
1, 5
2
21, 2 cm2
Atotal Aquadrat Acorona 36 21, 2 14, 8 cm2
210
210
6
2
8
2
64 cm2
2 2
r 2 180
Semicercles: r  2 cm, 180 Asemicercle 6, 28 cm2
360 360
Atotal Aquadrat 4 Asem icercle 64 4 6, 28 38, 88 cm2
c) Hem de calcular l’àrea d’un segment circular:

2
1 90 11
90 , r 1 cm Asegment Asector Atriangle 0, 2854 cm2
360 2
Atotal 8 Asegm ent 8 0, 2854 2, 28 cm2
d) Hem de calcular l’àrea d’aquestes figures:

2 2
r 2 180
Semicercle: r  2 cm, 180 Asemicercle 6, 28 cm2
360 360
2
2 90 2 2
Segment circular: Asegment 1,14 cm2
360 2
Atotal 3( Asem icercle 4 Asegm ent ) 3(6, 28 4 1,14) 5,16 cm2
11. Pàgina 118
cm2
Utilitzem el teorema de Pitàgores per calcular l’apotema de la base: cm
cm2
Atotal Alateral Abase 120 41, 52 161, 52 cm2
12. Pàgina 118
a) Utilitzem el teorema de Pitàgores per calcular l’apotema de la piràmide: cm
cm2
Abase c
2
3
2
9 cm2
cm2
b) cm2
cm2
cm2
211
211
13. Pàgina 118
6 cm
4 cm
cm2
Abase c
2
6
2
36 cm2
cm2
14. Pàgina 119

a) Piràmide 1:
Utilitzem el teorema de Pitàgores per calcular l’apotema de la piràmide: cm
cm2
Abase c
2
3
2
9 cm2
Apiràm ide 1 Alateral Abase 42, 96 9 51, 96 cm2
Piràmide 2:
cm2
Abase c
2
5
2
25 cm2
Apiràm ide 2 Alateral Abase 80 25 105 cm2
Atotal Apiràm ide 1 Apiràm ide 2 42, 96 105 147, 96 cm2
212
212
6
b) Piràmide:
cm2
Abase c
2
4
2
16 cm2
Apiràm ide Alateral Abase 35, 76 16 51, 76 cm2
Prisma:
cm2
cm2
cm2
Atotal Apiràm ide Aprism a 51, 76 118, 8 170, 56 cm2
15. Pàgina 119

a) Piràmide:
Fem servir el teorema de Pitàgores per calcular l’apotema de la piràmide: cm
cm2
Cub:
cm2
Abase c
2
8
2
64 cm2
cm2
b) Piràmide:
Fem servir el teorema de Pitàgores per calcular l’apotema de la piràmide: cm
cm2
Cub; tan sols hem de sumar 4 cares:

Acub 4 2
2
16 cm2
Prisma:
cm2
cm2
cm2
Sumem les àrees anteriors per calcular l’àrea total:

Atotal Apiràm ide Acub Aprism a 8, 96 16 (12 8 4) 48, 96 cm2
213
213
16. Pàgina 120
a) Fem servir el teorema de Pitàgores per obtenir la generatriu del con: cm

cm2
b) cm2
c) cm2
2 2
4 r 4 5 35
d) Afus 30, 54 cm2
360 360
17. Pàgina 120

a) cm2
b) Fem servir el teorema de Pitàgores per obtenir la generatriu del con: cm

cm2
c) cm2
d) cm2
18. Pàgina 120

Un casquet esfèric d’altura igual al radi representa mitja esfera, per tant l’àrea serà la meitat de l’esfera
completa: =
19. Pàgina 121

a) Esfera:
cm2
Fem servir el teorema de Pitàgores per determinar l’altura del casquet esfèric que hem de descomptar de
l’àrea de l’esfera:
( resfera h)
2 2
rcilindre
2
resfera h 1 1
2
0, 5
2
0,134 cm
Acasquet 2 rh 2 1 0,134 0, 84 cm2
Cilindre:
cm2
cm2
Atotal Aesfera Acasquet Alateral Abase 12, 57 0, 84 9, 42 0, 79 21, 94 cm2
b) Semiesfera:
cm2
Con:
Fem servir el teorema de Pitàgores per determinar la generatriu del con:
cm
cm2
cm2
214
214
6
20. Pàgina 121

Semiesfera:
cm2
cm2
Cilindre:
cm2
cm2
cm2
21. Pàgina 121

Acorona (R
2
r )
2
(20
2 2
7 ) 1.102, 7 cm2
Cilindre 1:
Alateral 1 2 rh 2 20 10 1.256, 64 cm2
Abase 1 r
2
20
2
1.256, 64 cm2
Cilindre 2:
Alateral 2 2 rh 2 7 30 1.319, 47 cm2
cm2
Atotal Acorona Alateral 1 Abase 1 Alateral 2 Abase 2 1.102, 7 1.256, 64 1.256, 64 1.319, 47 153, 94 5.089, 39 cm2
22. Pàgina 122

a) cm3
b) Utilitzem el teorema de Pitàgores per determinar l’apotema de la base: cm
cm2
cm3
c) Abase c
2
2
2
4 cm2
cm3
23. Pàgina 122
Utilitzem el teorema de Pitàgores per determinar l’altura: mm
mm3
24. Pàgina 122
cm3
El volum de la semiesfera del mateix radi és la meitat del de l’esfera, és a dir:
cm3
215
215
25. Pàgina 123

Cub:
V cub c
3
5
3
125 cm3
Prisma:
Utilitzem el teorema de Pitàgores per calcular l’altura de la base: cm
cm3
V total V cub V prism a 125 34, 6 159, 6 cm3
26. Pàgina 123

Cilindre:
V cilindre r
2
h 2, 5
2
6 117, 81 cm3
Con:
Utilitzem el teorema de Pitàgores per calcular l’altura: cm

1 1
V con r
2
h 2, 5
2
3 19, 63 cm3
3 3
V total Vcilindre Vcon 117, 81 19, 63 137, 44 cm3
27. Pàgina 123

Cilindre:
V cilindre r
2
h 5
2
9 706, 86 cm3
Semiesfera:
cm3
V total Vcilindre Vsemiesfera 706, 86 261, 8 968, 66 cm3
28. Pàgina 123

Prisma:
cm3.
Semicilindre:
cm3
cm3
216
216
6
29. Pàgina 124
30. Pàgina 124
Raó de semblança 
31. Pàgina 124

Si la raó de semblança és 4, el costat de la figura semblant fa: 4 · 4  16 cm
32. Pàgina 125
Raó de semblança 
Àrea del poliedre 1:

cm2 cm2
Apoliedre 1 Alateral 2 Abase 28 2 12 52 cm2 Apoliedre 2 3

2
Apoliedre 1 9 52 468 cm2
33. Pàgina 125

Àrea:
cm2 Abase c
2
6
2
36 cm2
Apiràm ide 1 Alateral Abase 60 36 96 cm2
Volum:
1 1
V piràm ide 1 Abase h 36 4 48 cm3
3 3
217
217
Piràmide semblant amb raó de semblança 0,5:

Àrea:
2
Apiràm ide 2 0, 5 Apiràm ide 1 0, 25 96 24 cm2
Volum:
3
V piràm ide 2 0, 5 V piràm ide 1 0,125 48 6 cm3
34. Pàgina 125
ACTIVITATS FINALS
35. Pàgina 126
a) cm → cm2
b) Fem servir el teorema de Pitàgores per determinar la longitud dels costats desconeguts del trapezi:
cm
cm cm2
36. Pàgina 126

a) cm cm2
b) Fem servir el teorema de Pitàgores per determinar la longitud del costat: c 0, 5

2
2
2
2, 06 cm
P 4 c 4 2, 06 8, 24 cm cm2
c) Fem servir el teorema de Pitàgores per determinar la longitud dels costats desconeguts del trapezi:
c 5
2
1
2
5,1 mm mm
mm2
d) dm dm2
37. Pàgina 126
a) cm → cm2
b) m→ m2
c) mm → mm2
d) cm → cm2
218
218
6
38. Pàgina 126

a) cm
Fem servir el teorema de Pitàgores per determinar l’apotema del pentàgon: cm
cm2
b) cm
Fem servir el teorema de Pitàgores per determinar l’apotema de l’hexàgon: cm
cm2
39. Pàgina 126
a) Fem servir el teorema de Pitàgores per determinar l’altre costat del rectangle: cm
cm
cm2
b) P 4 c 4 13 52 m
Fem servir el teorema de Pitàgores per determinar la diagonal major: m
m2
c) Fem servir el teorema de Pitàgores per determinar la longitud dels costats desconeguts:
2
11 5
c 4
2
5 cm
2
cm
cm2
d) Fem servir el teorema de Pitàgores per determinar el costat del quadrat:

c
2
c
2
2, 42
2
c
2
2, 93 c 1, 71 mm
P 4 c 4 1, 71 6, 84 mm
A c
2
2, 93 mm2
40. Pàgina 126
a) Fem servir el teorema de Pitàgores per determinar l’apotema del polígon: cm
cm cm2
b) Fem servir el teorema de Pitàgores per determinar l’apotema del polígon: m
m m2
219
219
c) Fem servir el teorema de Pitàgores per obtenir l’apotema del polígon: mm
mm mm2
d) Fem servir el teorema de Pitàgores per obtenir l’apotema del polígon: cm
cm cm2
42. Pàgina 126

a) Utilitzem el teorema de Pitàgores dues vegades per obtenir l’altura del triangle:
cm
cm cm2
cm
b) Utilitzem el teorema de Pitàgores dues vegades per obtenir l’altura del triangle:
cm
cm cm2
cm
c) Utilitzem el teorema de Pitàgores dues vegades per obtenir l’altura del triangle:
cm
cm cm2
cm
d) Utilitzem el teorema de Pitàgores dues vegades per obtenir l’altura del triangle:
cm
cm
cm2
43. Pàgina 126

a) Utilitzem el teorema de Pitàgores dues vegades per obtenir l’altura del triangle:
cm
cm cm2
220
220
6
b) Utilitzem el teorema de Pitàgores dues vegades per obtenir l’altura del triangle:
cm
cm cm2
c) Utilitzem el teorema de Pitàgores dues vegades per obtenir l’altura del triangle:
cm
cm cm2
d) Utilitzem el teorema de Pitàgores dues vegades per obtenir l’altura del triangle:
cm
cm cm2
44. Pàgina 126

cm
Utilitzem el teorema de Pitàgores per obtenir l’altura dels triangles:
cm cm2
cm cm2
cm2
45. Pàgina 127

Hem de calcular l’àrea d’aquestes figures:
b h 2 4
Triangle 1: b  8  6  2 cm, h  6  2  4 cm A triangle 1 4 cm2
2 2
2
6
2
36 cm2
Rectangle: b  4  2  6 cm, h  6 cm Arectangle b h 6 6 36 cm2
b h 2 6
2 2
b h 2 6
2 2
Atotal Atriangle 1 Aquadrat Arectangle Atriangle 2 Atriangle 3 Atotal 4 36 36 6 6 64 cm2
Per calcular el perímetre hem de determinar els costats desconeguts, és a dir, les hipotenuses dels triangles 1, 2 i
3. Per obtenir-les fem servir el teorema de Pitàgores:
cm cm cm
cm
221
221
46. Pàgina 127

2
Quadrat: c 5 Aquadrat 5 5 cm2
Rombe: D  4 cm, c 5 cm
Utilitzem el teorema de Pitàgores per obtenir l’altra diagonal: cm
cm2 Atotal 4 Aquadrat A rom be 4 5 4 24 cm2
47. Pàgina 127

b h 1 3
Triangle 1: b  1 cm, h  3 cm A triangle 1 1, 5 cm2
2 2
El costat que falta del triangle és cm

B b 3 2
Trapezi: B  3 cm, b  2 cm, h  3 cm A trapezi h 3 7, 5 cm2
2 2
El costat que falta del trapezi és cm
b h 2 3
2 2
El costat que falta del triangle 2 és cm
Atotal Atriangle 1 Atrapezi Atriangle 2 1, 5 7, 5 3 12 cm2
cm
48. Pàgina 127

La diagonal del quadrat fa 2 · 4 cm  8 cm
Calculem el costat del quadrat per mitjà del teorema de Pitàgores: 2c
2
8
2
c 32 5, 7 cm
Quadrat:
Aquadrat c
2
5, 7
2
32, 49 cm2
Triangle:
Si sumem dues vegades l’altura del triangle amb el costat del quadrat obtindrem el diàmetre de la
8 5, 7
circumferència, és a dir: 2h c 8 h 1,1 5 cm
2
b h 5, 7 1,15
A triangle 3, 28 cm2
2 2
Aoctàgon Aquadrat 4 Atriangle 32, 49 4 3, 28 45, 61 cm2
222
222
6
49. Pàgina 127
Utilitzem el teorema de Pitàgores per obtenir el valor de x: cm

2
Quadrat: c 2 2 cm Aquadrat c
2
2 2 11, 66 cm2
b h 1 1
Triangle: b  1 cm, h  1 cm A triangle 0, 5 cm2
2 2
Atotal Aquadrat 4 Atriangle 11, 66 4 0, 5 9, 66 cm2
50. Pàgina 127

a) cm cm2
4 cm
b) cm cm2
6 cm
60o
223
223
c) cm
cm2
d) cm
cm2
245o
5 cm
51. Pàgina 127
cm cm2
52. Pàgina 127
53. Pàgina 127
cm
54. Pàgina 127

a) R  8 cm, r  0,2 dm  2 cm
cm cm2
b) r  4 cm, α  43o
cm cm2
224
224
6
c) R  6,5 cm, r  5 cm
cm cm2
d) r  2,5 cm, α  67o
cm cm2
55. Pàgina 127

cm
56. Pàgina 127

cm
57. Pàgina 127
a) cm
cm2 Utilitzem el teorema de Pitàgores per calcular l’altura: cm
cm2
cm2
b) cm
cm2
Utilitzem el teorema de Pitàgores per calcular l’altura: cm
cm2
cm2
58. Pàgina 127
Una de les altures d’aquest triangle coincideix amb

l’altura d’un triangle equilàter de 8 cm de costat; la
calculem per mitjà del teorema de Pitàgores:
8 cm cm
h
8 cm
120o
60o 4 cm 4 cm 60
o
8 cm cm2
225
225
59. Pàgina 127

1 1
Semicercle: r  1 cm Asem icercle r
2
1
2
1, 5 7 cm2
2 2
Corona circular: R  1 cm, r  0,5 cm, cm2
Atotal 2 Asemicercle Acorona 2 1, 57 2, 36 5, 5 cm2
b) La zona blava està formada per 8 segments. Per calcular-ne l’àrea hem de determinar l’àrea d’aquestes
figures:
Sector: r  1 cm, α  90o cm2
b h 1
Triangle: b  1 cm, h  1 cm A triangle cm2
2 2
1
Asegm ent circular Asector Atriangle cm2
4 2
1
Atotal 8 Asegm ent circular 8 2, 28 cm2
4 2
61. Pàgina 128
a) Sector gran: R  7 cm, α  42o cm2
Sector petit: r  4 cm, α  42o cm2
cm2
b) Sector gran: R  2 cm, α  33o cm2
cm2
c) Sector gran: R  8 cm, α  68o cm2
cm2
d) Sector gran: R  7 cm, α  22o cm2
cm2
226
226
6
62. Pàgina 128

Per calcular l’àrea, hem de determinar l’àrea de les figures següents:
Trapezi circular:
Sector gran: R  2 cm, α  180o cm2
Atrapezi Asector 1 Asector 2 6, 28 1, 57 4, 71 cm2
Cercle 1: R  2 cm Acercle 1 R
2
2
2
12, 56 cm2
Cercle 2: r  1 cm Acercle 2 r
2
1
2
3,14 cm2
Atotal Atrapezi Acercle 1 Acercle 2 4, 71 12, 56 3,14 20, 41 cm2
63. Pàgina 128

a) És un prisma pentagonal.
cm2
cm2
cm2
b) És un prisma heptagonal.
cm2
cm2
cm2
64. Pàgina 128

a) cm2
Fem servir el teorema de Pitàgores per obtenir l’apotema de la base: cm
cm2
cm2
b) cm2
cm2
cm2
227
227
65. Pàgina 128

a) cm2
Abase c
2
3
2
9 cm2
cm2
b) cm2
cm2
cm2
c) cm2
cm2
cm2
d) cm2
cm2
cm2
66. Pàgina 128
m2
Acara c
2
25 c 25 5 m2
67. Pàgina 128
a) Fem servir el teorema de Pitàgores per obtenir l’apotema de la base: cm
cm2
Tornem a fer servir el teorema de Pitàgores per obtenir l’apotema de la piràmide:
cm
cm2
cm2
b) cm2
Fem servir el teorema de Pitàgores per obtenir l’apotema de la piràmide: cm
cm2
cm2
228
228
6
68. Pàgina 129

a) Abase c
2
4
2
16 cm2
P Ap 16 2
Alateral
P 4 c 16
Alateral 16 cm2
2 2
cm2
b) Fem servir el teorema de Pitàgores per obtenir l’apotema de la base: cm
cm2
cm2
cm2
c) cm2
cm2
cm2
d) Fem servir el teorema de Pitàgores per obtenir l’apotema de la base: cm
cm2
cm2
cm2
69. Pàgina 129
a) Fem servir el teorema de Pitàgores per determinar l’apotema de la piràmide: cm
cm2
b) Fem servir el teorema de Pitàgores per determinar l’apotema de la piràmide: cm
cm2
c
c) Fem servir el teorema de Pitàgores per determinar l’aresta de la base: 20
2
16
2
12 c 24 cm
2
cm2
c
d) Fem servir el teorema de Pitàgores per determinar l’aresta de la base: 2, 5
2
2
2
1, 5 c 3 cm
2
cm2
70. Pàgina 129

a) cm2
b) cm2
229
229
71. Pàgina 129

a) cm2 c) cm2
b) cm2 d) cm2
72. Pàgina 129
a) Fem servir el teorema de Pitàgores per determinar la generatriu del con: cm
cm2
b) Fem servir el teorema de Pitàgores per determinar la generatriu del con: cm
cm2
c) cm2
d) cm2
73. Pàgina 129
a) Fem servir el teorema de Pitàgores per determinar la generatriu del con: cm
cm2
b) Fem servir el teorema de Pitàgores per determinar la generatriu del con: g 4

2
8
2
8, 94 cm
A r g r 4 8, 94 4 162, 61 cm2
c) Fem servir el teorema de Pitàgores per determinar la generatriu del con: g

2
1 1
2
1, 41 cm
r g r 1 1, 41 1 7, 5 cm2
d) Fem servir el teorema de Pitàgores per determinar la generatriu del con: g 2

2
3
2
3, 61 cm
A r g r 2 3, 61 2 35, 25 cm2
74. Pàgina 129

a) Per calcular l’àrea que ens demanen, hem de determinar l’àrea d’aquestes figures:
Con:
Fem servir el teorema de Pitàgores per determinar la generatriu del con: cm

cm2
Cilindre: cm2
Semiesfera: cm2
cm2
b) Per calcular l’àrea que ens demanen, hem de determinar l’àrea d’aquestes figures:
Cilindre: cm2
cm2
Semiesfera: cm2
230
230
Àrees i volums. Semblança 6 6
cm2
75. Pàgina 129
a) Fem servir el teorema de Pitàgores per determinar l’apotema de la base: cm
cm2
cm3
b) Abase c
2
2
2
4 cm2
cm3
76. Pàgina 129
a) Fem servir el teorema de Pitàgores per determinar l’apotema de la base: cm
cm2
cm3
b) Abase c
2
1
2
1 cm2
cm3
c) Abase c
2
12
2
144 cm2
Fem servir el teorema de Pitàgores per determinar l’altura de la piràmide: cm
cm3
d) Fem servir el teorema de Pitàgores per determinar l’apotema de la base: cm
cm2
cm3
77. Pàgina 129
a) V r
2
h 4
2
24 1.206, 37 cm3 b) cm3
78. Pàgina 129
a) cm3
b) cm3
c) cm3
4 4
d) V r
3
1, 5
3
14,14 cm3
3 3
231
80. Pàgina 130

a) Trobem l’àrea i el volum de la piràmide completa.
cm
cm2
cm2
cm3
Trobem l’àrea i el volum de la piràmide que genera el tall pla. Primer, calculem el costat per mitjà del teorema
de Tales.
cm2
cm2
cm3
Calculem l’àrea i el volum del tronc de piràmide.
cm2
cm3
b) Trobem l’àrea i el volum de la piràmide completa.
cm
cm2
cm2
cm3
Trobem l’àrea i el volum de la piràmide que genera el tall del pla. Primer, calculem el costat i l’apotema lateral
per mitjà del teorema de Tales.
cm2
cm2
cm3
Calculem l’àrea i el volum del tronc de piràmide.
cm2
cm3
232
232
6
82. Pàgina 131

a) Determinem l’àrea i el volum del con complet:
cm2
cm2
cm3
Calculem l’àrea i el volum del con que genera el tall del pla. Primer, trobem el radi i la generatriu per mitjà del
teorema de Tales.
cm2
cm2
cm3
Calculem l’àrea i el volum del tronc de con.
cm2
cm3
b) Determinem l’àrea i el volum del con complet. Primer, trobem el radi per mitjà del teorema de Tales.
cm2
cm2
cm3
Calculem l’àrea i el volum del con que genera el tall del pla. Primer, trobem la generatriu per mitjà del teorema
de Tales.
cm2
cm2
cm3
Calculem l’àrea i el volum del tronc de con.
cm2
cm3 233
233
83. Pàgina 131

Calculem el volum de l’ortoedre original: cm3
Volum de l’ortoedre semblant: cm3
84. Pàgina 131
cm
El radi del cilindre semblant fa 0,25 · 3  0,75 cm i l’altura fa 0,25 · 4  1 cm, per tant el volum és:
cm3
85. Pàgina 131

Fem servir el teorema de Pitàgores per determinar l’apotema de la base i, després, la de la piràmide:
cm cm
cm2 cm2
cm2
Superfície de la piràmide semblant:

cm2
86. Pàgina 131
cm
Fem servir el teorema de Pitàgores per determinar l’altura: cm
Anomenem r la raó de semblança:
87. Pàgina 131

Obtenim l’altura de l’ascensor a partir del volum:
cm
En Pol fa menys de 2,5 m, per tant entrarà a l’ascensor.
88. Pàgina 131

Obtenim la superfície de la capsa:
dm2 dm2
dm2
Calculem la quantitat de paper:

m2  200 dm2
La Mercè tindrà prou paper per embolicar el regal.
89.
234Pàgina 131
234
Calculem la quantitat de paper:
m2  200 dm2
6
La Mercè tindrà prou paper per embolicar el regal.
89. Pàgina 131
234 Volum primer pot: cm3
Volum segon pot: V Abase h (4 ) 8

2
128 cm3
La melmelada surt més cara amb el segon tipus de pot, ja que en porta menys quantitat.
90. Pàgina 131

2 2 2
A 4 r 4 6 .3 7 1 5 1 0 .0 6 4 .4 7 1 ,9 1 k m
a) r 6 .3 7 1 k m 4 3 4 3 3
V r 6 .3 7 1 1 .0 8 3 .2 0 6 .9 1 6 .8 4 5 ,7 5 k m
3 3
2 2 2
A 4 r 4 6 .0 5 2 4 6 0 .2 6 4 .7 3 6, 8 5 k m
b) r 6 .0 5 2 k m 4 3 4 3 3
V r 6 .0 5 2 9 2 8 .5 0 7 .3 9 5 .7 9 8, 2 k m
3 3
2 2 2
A 4 r 4 58.232 42.612.133.285, 01 km
c) r 58.232 km 4 3 4 3 3
V r 58.232 827.129.915.150.897, 6 km
3 3
91. Pàgina 131

25
r 12, 5 cm
2 V
2
r h 12, 5
2
6 2.945, 24 cm3  2,945 ℓ
h 13 7 6 cm
En Samuel cou 2,945 ℓ de mongetes.
92. Pàgina 131

Volum mínim: cm3
Volum màxim: cm3
El volum de refresc que cap a dins es troba entre 0,25 cm 3 i 0,71 cm3.
HAS DE SABER FER

1. Pàgina 131
2
2
2
4 cm2
Trapezi: B  2 cm  3 cm  5 cm, b  3 cm
Utilitzem el teorema de Pitàgores per determinar l’altura del trapezi: cm

B b 5 3
A trapezi h 2 8 cm2
2 2
b h 3 2
Triangle: b  3 cm, h  2 cm A triangle 3 cm2
2 2
Atotal Aquadrat Atrapezi Atriangle 4 8 3 15 cm2
235
Corona 1: cm, R  2  1  3 cm cm2
Corona 2: cm, R  3  1  4 cm cm2
cm2
2. Pàgina 131
a) km2
b) Utilitzem el teorema de Pitàgores per obtenir la generatriu del con: cm

2
A r r g 12 12 15 1.017, 88 cm
3. Pàgina 131
a) m2
Utilitzem el teorema de Pitàgores per obtenir la hipotenusa de la base: m

m2
m2
b) Utilitzem el teorema de Pitàgores per obtenir l’apotema de la base: cm
cm2
cm2
cm2
4. Pàgina 131
Hem de calcular el volum d’aquestes figures:
Prisma: cm3
1 1
Con: V con r h
2
12
2
9 1.357,17 cm3
3 3
V total V prism a V con 34, 5 1.357,17 1.391, 67 cm3
5. Pàgina 131
cm2
cm3
L’àrea i el volum de l’esfera semblant són:

cm2
cm3
236
236
6

93. Pàgina 132
a) Volum del bric: cm3  0,4 ℓ de suc
Preu: 0,4 · 0,87  0,03  0,38 €

Volum de l’ampolla: cm3  0,368 ℓ de suc
Preu: 0,368 · 0,87  0,07  0,39 €
b) El benefici està determinat per la quantitat de litres que venen, ja que el cost de l’envàs va inclòs en el preu;
114
per aquest motiu, com que els litres que han venut en bric són 114 % de 3.000.000  3 .0 0 0 .0 0 0 3 .4 2 0 .0 0 0
100
103
ℓ i els litres que han venut en ampolla són 103 % de 3.420.000  3 .4 2 0 .0 0 0 3 .5 2 2 .6 0 0 ℓ → Obtindrien un
100
benefici més alt amb les ampolles.

94. Pàgina 132
a)
b) La figura de perímetre més petit és:
c) Una de les figures que té el perímetre més gran és:
Per construir aquesta figura, el que fem és que no coincideixi cap de les arestes dels quadrats petits, d’aquesta
manera el perímetre és:
237
237
95. Pàgina 132

L’àrea més gran possible és de 6 · 4  24 quadrats
Una de les figures d’àrea més gran és:
L’estratègia consisteix a fer una figura amb els cubs units per les arestes o pels vèrtexs, d’aquesta manera l’àrea
serà màxima.
L’àrea més gran possible és de 6 · 5  30 quadrats
Amb 5 cubs, una de les figures d’àrea més gran és:
PROVES PISA
96. Pàgina 133
a) En Jordi ha triat el model B.
b) Utilitzem el teorema de Pitàgores per obtenir l’amplada de cada secció de la teulada.
m Ateulada 2 Asecció teulada 2 2, 69 6 32, 28 m2 de superfície té la teulada
238
238
Trigonometria
Trigonometria 7
CLAUS PER COMENÇAR
1. Pàgina 134
a) Corresponen a les mides dels costats d’un triangle.
b) No corresponen a les mides dels costats d’un triangle.
2. Pàgina 134
a) Un dels angles és recte; els altres dos són aguts.
b) Els angles aguts són complementaris, és a dir, sumen 90°.
Pàgina 135
50
tg 3 0 º d istà n cia 8 6, 6 0 m
d istà n cia
ACTIVITATS
1. Pàgina 136
2
a) rad c) rad e) x 1 .4 4 0 4 2 8 rad
360
2
b) rad d) x 1 .0 8 0 3 2 6 rad
360
2. Pàgina 136
360
a) x 7 1 .2 6 0 b) c)
2
3. Pàgina 136
a) b) c) d)
4. Pàgina 137
3
a) sin 0, 6
5
8
b) sin 0, 4 7
17
239
7
Trigonometria
5. Pàgina 137
El catet oposat fa 4 cm. Si apliquem el teorema de Pitàgores:
Els costats del triangle fan 3, 4 i 5 cm.
6. Pàgina 137
catet oposat
tg 1 catet oposat catet contigu
catet contigu
Si apliquem el teorema de Pitàgores:
Els altres dos costats són iguals i fan cm.
7. Pàgina 138
a) No pertanyen al mateix angle.
b) Pertanyen al mateix angle.
c) cos
2
sin
2
1 0, 2588
2
0,1485
2
0, 067 0, 0221 0, 0891 1 No pertanyen al mateix angle.
d) Pertanyen al mateix angle.
e) cos
2
sin
2
1 0, 6691
2
0, 2754
2
0, 4476 0, 0758 0, 5234 1 No pertanyen al mateix angle.
8. Pàgina 138
2 2
4 3 16 9
a) cos
2
sin
2
1 1 Sí que existeix.
5 5 25 25
b) No existeix.
9. Pàgina 138
2 2
2 2 sin cos 1 1 1
sin cos 1 2 2 2
1 2 2
sin sin sin tg sin
10. Pàgina 139

a) sin
2
cos
2
1 sin
2
0, 4321
2
1 sin
2
0,8133 sin 0, 9018
b) sin
2
cos
2
1 sin
2
0,1357
2
1 sin
2
0, 9816 sin 0, 9908
c) sin
2
cos
2
1 sin
2
0, 9531
2
1 sin
2
0, 0916 sin 0, 3027
d) sin
2
cos
2
1 sin
2
0, 2864
2
1 sin
2
0, 918 sin 0, 9581
240
240
7
7
11. Pàgina 139

a) sin
2
cos
2
1 0,1827
2
cos
2
1 cos
2
0, 9666 cos 0, 9832
b) sin
2
cos
2
1 0, 9542
2
cos
2
1 cos
2
0, 0895 cos 0, 2992
c) sin
2
cos
2
1 0, 4531
2
cos
2
1 cos
2
0, 7947 cos 0,8915
d) sin
2
cos
2
1 0, 7988
2
cos
2
1 cos
2
0, 3619 cos 0, 6016
12. Pàgina 139
a)
2 2 2 2
sin cos 1 sin 0,1 1 sin 0, 9 sin 0, 9487
b)
2 2 2 2
sin cos 1 sin 0, 5 1 sin 0, 5 sin 0, 7071
13. Pàgina 139

2
7 49 576 24
a) sin
2
cos
2
1 cos
2
1 cos
2
1 cos
2
cos
25 625 625 25
7
sin 25 7
tg tg tg
cos 24 24
25
2
3 9 16 4
b) sin
2
cos
2
1 cos
2
1 cos
2
1 cos
2
cos
5 25 25 5
3
sin 5 3
tg tg tg
cos 4 4
5
2
12 144 1.225 35
c) sin
2
cos
2
1 cos
2
1 cos
2
1 cos
2
cos
37 1.369 1.369 37
12
sin 37 12
tg tg tg
cos 35 35
37
2
11 121 3.600 60
d) sin
2
cos
2
1 cos
2
1 cos
2
1 cos
2
cos
61 3.721 3.721 61
11
sin 61 11
tg tg tg
cos 60 60
61
2
8 64 225 15
e) sin
2
cos
2
1 sin
2
1 sin
2
1 sin
2
sin
17 289 289 17
15
sin 17 15
tg tg tg
cos 8 8
17
241
241
7
Trigonometria
2
12 144 25 5
f) sin
2
cos
2
1 sin
2
1 sin
2
1 sin
2
sin
13 169 169 13
5
sin 13 5
tg tg tg
cos 12 12
13
2
20 400 441 21
g) sin
2
cos
2
1 sin
2
1 sin
2
1 sin
2
sin
29 841 841 29
21
sin 29 21
tg tg tg
cos 20 20
29
2
5 25 144 12
h) sin
2
cos
2
1 sin
2
1 sin
2
1 sin
2
sin
13 169 169 13
12
sin 13 12
tg tg tg
cos 5 5
13
14. Pàgina 139
a)
2 2 2 9 2 25
sin co s 1 sin 1 sin sin 0, 8 5 7 5
34 34
b)
2 2 2 16 2 9 3
sin co s 1 sin 1 sin sin
25 25 5
15. Pàgina 140

h 3 h
sin 60 h 4, 33 → L’altura del triangle fa 4,33 cm.
5 2 5
16. Pàgina 140

3 2 3
sin 45 d 4, 24 → La diagonal del quadrat és de 4,24 cm.
d 2 d
17. Pàgina 140

En un hexàgon de 4 cm de costat, el radi fa 4 cm i la meitat del costat és de 2 cm.
Considerem el triangle rectangle d’hipotenusa igual al radi de l’hexàgon, 4 cm, un catet igual a la meitat del costat,
2 cm, i l’altre catet igual a l’apotema. Si anomenem l’angle marcat a la figura tenim que:
En un hexàgon de 6 cm de costat, el radi fa 6 cm i la meitat del costat és de 3 cm.

Considerem el triangle rectangle d’hipotenusa igual al radi de l’hexàgon, 6 cm, un catet igual a la meitat del costat,
3 cm, i l’altre catet igual a l’apotema. Si anomenem l’angle marcat a la figura tenim que:
Així doncs, . El cosinus no varia segons la longitud del costat.
242
242
7
7
De la mateixa manera:
2 2
4 2 12 2 3 3
sin 1
4 4 4 2
sin 1
sin 2
2 2
6 3 27 3 3 3
sin 2
6 6 6 2
18. Pàgina 141

a) sin 40 0, 643
b) sin 120 0, 866
c) sin 75 0, 966
d) sin 220 0, 643
e) sin 135 0, 707
f) sin 300 0, 866
g) sin 240 0, 866
h) sin 15 0, 259
i) sin 85 0, 996
19. Pàgina 141

cos 0, 94
sin 0, 34 19, 88
tg 0, 36
20. Pàgina 141

3
a) sin 60 b)
2
21. Pàgina 142

a) sin 310 0
b) sin 255 0
c) sin 275 0
d) sin 295 0
e) sin 70 0
f) sin 155 0
243
243
7
Trigonometria
22. Pàgina 142

2 2 2 2 2
sin cos 1 0, 6427 cos 1 cos 0, 5869 cos 0, 7661
sin 0, 6427
tg 0, 8389
cos 0, 7661
23. Pàgina 142

a) sin 0 cos 0 2n quadrant
sin 0, 9397
tg 2, 7477
cos 0, 3420
b) sin 0 tg 0 3r quadrant
sin sin 0, 7660
tg cos cos 0, 6427
cos tg 1,1918
24. Pàgina 143

3
a) sin 120 sin 60
2
1
b) sin 2 1 0 sin 3 0
2
2
c) sin 315 sin 45
2
25. Pàgina 143

2
a) sin 225 sin 225 180 sin 45
2
1
b) sin 1 5 0 sin 1 8 0 150 sin 3 0
2
3
c) sin 300 sin 360 300 sin 60
2
d) cos 320 cos 360 320 cos 40 0, 76604
26. Pàgina 144

sin 35 0, 57
a) sin 90 35 cos 35 0, 82
cos 90 35 sin 35 0, 57
b) sin 180 35 sin 35 0, 57
244
244
7
7
c) sin 35 sin 35 0, 57
27. Pàgina 144
sin 65 cos 25 0, 91
a) 65 90 25 cos 65 sin 25 0, 42
0, 91
tg 65 2,17
0, 42
sin 155 sin 25 0, 42

b) 155 180 25 cos 155 cos 25 0, 91
tg 155 tg 25 0, 47
sin 335 sin 25 0, 42

c) 335 360 25 25 cos 335 cos 25 0, 91
tg 335 tg 25 0, 47
28. Pàgina 144

sin cos
Considerem l’altre angle: 90 180 90
cos sin
2 2 2 2 2
cos sin 1 cos 1 0, 9848 cos 0, 0302 cos 0,1738
sin 0,1738
29. Pàgina 145

a)
390 360
30 1
1
sin 3 9 0 sin 3 0
2
b) 480 360
120 1
3
sin 480 sin 120
2
c) 585 360
225 1
2
sin 585 sin 225
2
d) 405 360
45 1
2
sin 405 sin 45
2
245
245
7
Trigonometria
e) 690 360
330 1
1
sin 6 9 0 sin 3 3 0
2
30. Pàgina 145

a) 1.125 360
45 3
2 2
sin 1.125 sin 315 cos 1.125 cos 315 tg 1.125 tg 315 1
2 2
1.060 360
b)
340 2
sin 1.060 sin 20 0, 34 cos 1.060 cos 20 0, 94 tg 1.060 tg 20 0, 36
31. Pàgina 145

Resposta oberta.
2
sin 1
sin 2
sin 3
sin 4
sin
2
32. Pàgina 146
a) La hipotenusa fa 29 cm
Els angles fan 90°, 43,6° i 46,4°
b) → L’altre catet fa 10 cm
És un triangle rectangle isòsceles, per tant els angles iguals fan 45°.
La hipotenusa fa 14,1 cm
33. Pàgina 146
La hipotenusa fa 12,2 cm
Els angles fan 90°, 35° i 55°
246
246
7
7
34. Pàgina 146
→ L’altre catet fa 2,89 cm
→ L’altre angle agut fa 60°
cm → La hipotenusa fa 5,77 cm.
35. Pàgina 147

L’altura del triangle el divideix per la meitat en dos triangles rectangles que tenen un angle de 15° i el catet
oposat de 3 cm.
2 2
c 11,1 3 11, 5
L’altura del triangle és 11,1 cm i els costats iguals fan 11,5 cm.
6 1 1,1
À rea 3 3, 3 cm² Perímetre 6 2 11, 5 29 cm
2
L’àrea del triangle és 33,3 cm² i el perímetre és 29 cm.
36. Pàgina 147

5 3 5 10 3
sin 60 x 5, 8
x 2 x 3
x 5m
La corda fa 5,8 m.
60o
37. Pàgina 147
x
La pilota arriba a la porteria amb una altura de 8,59 m sobre el terra.
Com que la porteria fa 2,44 m d’altura, la pilota no hi entrarà.
38o
11 m
38. Pàgina 147
45o
x
La finestra és a 7 m d’altura.
7m
247
247
7
Trigonometria
ACTIVITATS FINALS
39. Pàgina 148
2 2
a) x 1 .8 0 0 10 rad c) x 2 .8 8 0 16 rad
360 360
2
b) x 1 .2 6 0 7 rad d)
360
40. Pàgina 148

a) b) c) d)
41. Pàgina 148
a) b) c) d)
42. Pàgina 148

a) b) c) d)
43. Pàgina 148
a)
b)
44. Pàgina 148
a) c)
b) d)
45. Pàgina 148
a) b)
16 6
sin 0, 4 7 sin 0, 6
34 10
248
248
7
7
46. Pàgina 148
a)
24 10
sin 0, 9 2 sin 0, 3 8
26 26
b)
12 9
sin 0, 8 sin 0, 6
15 15
12
co s 0, 8
15
c)
24 7
sin 0, 9 6 sin 0, 2 8
25 25
24
co s 0, 9 6
25
d)
20
sin 0, 6 9
29
21 21
sin 0, 7 2 co s 0, 7 2
29 29
47. Pàgina 148

5
a) sin 6 0 a 5, 7 7
a
2
b) sin 3 0 a 4
a
c)
9
d) sin 4 5 a 1 2, 7 3
a
249
249
7
Trigonometria
48. Pàgina 148

4
a) sin 0, 98
4,1
9, 6
b) sin 0, 9 6
10
9,1
c) sin 0, 98
9, 32
3, 5
d) sin 0, 95
3, 7
49. Pàgina 148

c oposat 6 6 5
tg c oposat c oposat 6 cm cm
c contigu 5 5
L’altre catet fa 6 cm i la hipotenusa fa 7,81 cm.
50. Pàgina 148

24 12 24 13
sin h h 26 cm cm
h 13 12
L’altre catet fa 10 cm i la hipotenusa fa 26 cm.
51. Pàgina 148

a 7 50 7
sin a a 14
50 25 25
2
2 2 7
sin cos 1 cos 1 cos 0, 96
25
sin 7
tg tg tg 0, 29
cos 25 0, 96
52. Pàgina 148
15
sin 0, 6
25
53. Pàgina 148
a 5, 0 4
sin 0, 5
10 10
250
250
7
7
54. Pàgina 149

2 2
7 11 49 121 170
a) sin
2
cos
2
1 1 No hi ha cap angle.
25 25 625 625 625
2 2
7 12 49 144 193
b) sin
2
cos
2
1 1 No hi ha cap angle.
13 13 169 169 169
2 2
5 2 5 5 20 25
c) sin
2
cos
2
1 1 Hi ha un angle.
5 5 25 25 25
55. Pàgina 149

2
7 49 576 24
a) sin
2
cos
2
1 cos
2
1 cos 1 cos cos
25 625 625 25
7
sin 25 7
tg tg tg
cos 24 24
25
2
12 144 25 5
b) sin
2
cos
2
1 sin
2
1 sin 1 sin sin
13 169 169 13
5
sin 13 5
tg tg tg
cos 12 12
13
2
8 64 225 15
c) sin
2
cos
2
1 sin
2
1 sin 1 sin sin
17 289 289 17
15
sin 17 15
tg tg tg
cos 8 8
17
3
2
3 9 16 4 sin 5 3
d) sin
2
cos
2
1 cos
2
1 cos 1 cos cos tg tg tg
5 25 25 5 cos 4 4
5
56. Pàgina 149

7
sin 6 11 7
a) tg cos 1 No hi ha cap angle.
cos 11 cos 6
b) No hi ha cap angle.
c) Hi ha un angle.
251
251
7
Trigonometria
57. Pàgina 149

2
12 144 35
a) sin 2 cos
2
1 cos 1 sin
2
cos 1 cos 1 cos
37 1.369 37
12
sin 37 12
tg tg tg
cos 35 35
37
2
11 121 60
b) sin
2
cos
2
1 cos 1 sin
2
cos 1 cos 1 cos
61 3.721 61
11
sin 61 11
tg tg tg
cos 60 60
61
2
20 400 21
c) sin 2 cos
2
1 sin 1 cos
2
sin 1 sin 1 sin
29 841 29
21
sin 29 21
tg tg tg
cos 20 20
29
2
5 25 12
d) sin
2
cos
2
1 sin 1 cos
2
sin 1 sin 1 sin
13 169 13
12
sin 13 12
tg tg tg
cos 5 5
13
58. Pàgina 149

2
3 9 55
a) sin 2 cos
2
1 cos 1 sin
2
cos 1 cos 1 cos
8 64 8
3
sin 8 3 55
tg tg tg
cos 55 55
8
2
2 4 5
b) sin
2
cos
2
1 sin 1 cos
2
sin 1 sin 1 sin
3 9 3
5
sin 3 5
tg tg tg
cos 2 2
3
2
15 225 7 19
c) sin 2 cos
2
1 cos 1 sin
2
cos 1 cos 1 cos
34 1.156 34
15
sin 34 15 19
tg tg tg
cos 7 19 133
34
252
252
7
7
2
2 4 21
d) sin
2
cos
2
1 sin 1 cos
2
sin 1 sin 1 sin
5 25 5
21
sin 5 21
tg tg tg
cos 2 2
5
2
4 16 33
e) sin
2
cos
2
1 cos 1 sin
2
cos 1 cos 1 cos
7 49 7
4
sin 7 4 33
tg tg tg
cos 33 33
7
2
1 1 2 2
f) sin
2
cos
2
1 sin 1 cos
2
sin 1 sin 1 sin
3 9 3
2 2
sin 3
tg tg tg 2 2
cos 1
3
59. Pàgina 149
a)
sin 5 12 5
tg sin tg cos sin
cos 12 13 13
b)
sin 3 4 3
tg sin tg cos sin
cos 4 5 5
c)
sin 5 13 5
tg sin tg cos sin 0, 36
cos 13 194 194
d)
sin 5 8 5
tg sin tg cos sin 0, 53
cos 8 89 89
253
253
7
Trigonometria
60. Pàgina 149

2
6 2 6 2
a) sin
2
cos
2
1 cos 1 sin
2
cos 1
4 4
6 2
sin 4
tg tg 3 2
cos 6 2
4
2
1 3 6 2
b) sin
2
cos
2
1 sin 1 cos
2
sin 1 2
4 4
6 2
sin 4
tg tg 3 2
cos 1 3
2
4
61. Pàgina 149
cm
cm
Els altres costats fan 12 cm i 10,4 cm.
62. Pàgina 149

12 2 12
sin 45 h 12 2 16, 97 cm
h 2 h
cm
63. Pàgina 149

x 1 x
sin 3 0 x 15 cm
30 2 30
cm
64. Pàgina 149
cm
cm
P a 24 2 3
À rea 24 3 41, 57 cm²
2 2
L’apotema del polígon fa 3,46 cm i l’àrea és 41,57 cm².
254
254
7
7
65. Pàgina 149
a) sin 157 sin 180 23 sin 23 0, 39 c) sin 335 sin 360 25 sin 25 0, 42
b) d)
66. Pàgina 149

4
cos 1
9 5
a) sin
2
cos
2
1 cos 1 sin
2
1
25 4
cos 2
5
3 3
sin 1 5 3 sin 2 5 3
tg 1
tg 2
cos 1
4 4 cos 2
4 4
5 5
2
sin 1
2 2
b) sin
2
cos
2
1 sin 1 cos
2
1
4 2
sin 2
2
2 2
sin 1 2 sin 2 2
tg 1
1 tg 2
1
cos 1 2 cos 2 2
2 2
3
cos 1
16 5
c) sin
2
cos
2
1 cos 1 sin
2
1
25 3
cos 2
5
4 4
sin 1 5 4 sin 2 5 4
tg 1
tg 2
cos 1
3 3 cos 2
3 3
5 5
3
sin 1
1 2
d) sin
2
cos
2
1 sin 1 cos
2
1
4 3
sin 2
2
3 3
sin 1 2 sin 2 2
tg 1
3 tg 2
3
cos 1
1 cos 2
1
2 2
67. Pàgina 149
3 5
cos 1
4 7
a) sin
2
cos
2
1 cos 1 sin
2
1
49 3 5
cos 2
7
2 2
sin 1 7 2 5 sin 2 7 2 5
tg 1
tg 2
cos 1 3 5 15 cos 2 3 5 15
7 7
255
255
7
Trigonometria
2 14
sin 1
169 15
b) sin
2
cos
2
1 sin 1 cos
2
1
225 2 14
sin 2
15
2 14 2 14
sin 1 15 2 14 sin 2 15 2 14
tg 1
tg 2
cos 1
13 13 cos 2
13 13
15 15
2 6
sin 1
1 5
c) sin
2
cos
2
1 sin 1 cos
2
1
25 2 6
sin 2
5
2 6 2 6
sin 1 5 sin 2 5
tg 1
2 6 tg 2
2 6
cos 1
1 cos 2
1
5 5
2 102
cos 1
121 23
d) sin
2
cos
2
1 cos 1 sin
2
1
529 2 102
cos 2
23
11 11
sin 1 23 11 sin 2 23 11
tg 1
tg 2
cos 1 2 102 2 102 cos 2 2 102 2 102
23 23
68. Pàgina 149
a)
sin 1
2 2
tg 1
sin 1
tg 1
cos 1
1
cos 1
2 2
sin 2
2 2
tg 2
sin 2
tg 2
cos 2
1
cos 2
2 2
b)
sin 1
3 3 1
tg 1
sin 1
tg 1
cos 1
cos 1
3 2 2
sin 2
3 3 1
tg 2
sin 2
tg 2
cos 2
cos 2
3 2 2
256
256
7
7
c)
sin 1
1 3
tg 1
sin 1
tg 1
cos 1
3
cos 1
2 2
sin 2
1 3
tg 2
sin 2
tg 2
cos 2
3
cos 2
2 2
d)
sin 1
3 4 3
tg 1
sin 1
tg 1
cos 1
cos 1
4 5 5
sin 2
3 4 3
tg 2
sin 2
tg 2
cos 2
cos 2
4 5 5
69. Pàgina 149
a) , amb
b) , amb
c) , amb
d) , amb
70. Pàgina 150

a) sin 1.200 sin 120 sin 60
b)
c) sin 930 sin 210 sin 30
d) cos 1.770 cos 330 cos 30
71. Pàgina 150

2 2 2
sin 35 cos 35 1 cos 35 1 0, 57 0, 68 cos 35 0, 82
sin 35 0, 57
tg 35 tg 35 0, 7
cos 35 0, 82
a) cos 1.655 cos 215 cos 180 35 cos 35 0, 82
b) sin 1.585 sin 145 sin 180 35 sin 35 0, 57
c) sin 1.765 sin 325 sin 35 sin 35 0, 57
d) cos 1.565 cos 125 cos 90 35 sin 35 0, 57
257
257
7
Trigonometria
72. Pàgina 150
a)
b)
5 2
c) sin sin
4 4 2
5 1
d) sin sin
6 6 2
73. Pàgina 150

a) cos 960 cos 240 cos 60 sin 30
b) sin 600 sin 240 sin 60 cos 30
c) cos 2.145 cos 345 cos 15
d) sin 1.120 sin 40
74. Pàgina 150
a) tg 1.655 tg 215 tg 180 35 tg 35 0, 7
b) tg 1.585 tg 145 tg 180 35 tg 35 0, 7
c) tg 1.765 tg 325 tg 35 tg 35 0, 7
sin 90 35 cos 35 1
d) tg 1.565 tg 125 tg 90 35 1, 43
cos 90 35 sin 35 tg 35
75. Pàgina 150

sin
a) sin cos tg 1 k , amb
cos 4
k
2k
1 6
b) sin 1 sin sin , amb
2 5
n
2n
6
c) sin
2
1 sin 1 k , amb
2
k
2k
1 6
d) sin cos 90 1 sin sin 1 sin , amb
2 5
n
2n
6
76. Pàgina 150

sin cos 1
a) sin tg 0 sin tg sin k , amb
cos sin 0 tg
2 4 4
b) sin
2
2 sin 1 0 sin 1 2k , amb
2 2
258
258
7
7
77. Pàgina 150

a)
Els costats del triangle fan 4 cm, 7 cm i 8,06 cm. Els angles fan 90°, 60,25° i 29,75°.
b)
c)
d)
78. Pàgina 150
a)
Els costats del triangle fan 8 cm, 8,51 cm i 2,88 cm. Els angles fan 90°, 70° i 20°.
y y
b) sin 2 5 0, 4 2 y 4, 2
10 10
79. Pàgina 150

a)
b)
Els costats del triangle fan 6 cm, 12 cm i 10,39 cm. Els angles fan 90°, 60° i 30°.
y
c) sin 3 5 y 0, 5 7 1 0 x 5, 7
10
259
259
7
Trigonometria
81. Pàgina 150

h 3
sin 60 h 8 4 3
8 2
x y
b h 4 3 4 4 3
À rea 8 3 24 37, 86
2 2
L’àrea d’aquest triangle és 37,86 cm².
83. Pàgina 151

h h
a) sin 8 0 0, 9 8 h 3, 9 2
4 4
h
3 3, 9 2
À rea 5, 8 8
2

h h
b) sin 45 0, 71 h 3, 55
5 5
h
1 0 3, 5 5
À rea 17, 75
2
h h
c) sin 5 0 0, 7 7 h 5, 3 9
7 7
h
6 5, 3 9
À rea 1 6,1 7
2

h h
d) sin 7 0 0, 9 4 h 2, 8 2
3 3
5 2, 8 2
À rea 7, 05 h
2

84. Pàgina 151
h h 8 6, 9 6
sin 6 0 0, 8 7 h 6, 9 6 À rea 27, 84
8 8 2
L’altura del triangle és de 6,96 cm i l’àrea és de 27,84 cm².
85. Pàgina 151

h h 5 4, 3 5
sin 6 0 0, 8 7 h 4, 3 5 À rea 1 0, 8 7 5
5 5 2
L’altura del triangle és de 4,35 cm i l’àrea és de 10,875 cm².
260
260
7
7
86. Pàgina 151

Si l’angle desigual fa 60°, per força el triangle és equilàter. Així doncs, tots els costats fan 10 cm.
Aleshores:
Perímetre 3 10 30
h h 1 0 8, 7
sin 60 0, 87 h 8, 7 À rea 4 3, 5
10 10 2
El perímetre és de 30 cm i l’àrea és de 43,5 cm².
87. Pàgina 151

4 4
sin 1 5 0, 2 6 x 1 5, 3 8
x x
8 1 4, 8 5
Perímetre 2 15, 38 8 38, 76 À rea 5 9, 4
2
El perímetre és de 38,76 cm i l’àrea és de 59,4 cm².
88. Pàgina 151
Perímetre 2 4 2 3, 36 14, 72 Àrea 4 3, 36 13, 44
El costat més curt fa 3,36 cm, el perímetre fa 14,72 cm i l’àrea és de 13,44 cm².
89. Pàgina 151

h h
sin 3 0 0, 5 h 3, 5 Àrea 5 3, 5 17, 5
7 7
L’altura del paral·lelogram és de 3,5 cm i l’àrea és de 17,5 cm².
91. Pàgina 151

Un pentàgon regular es pot dividir en 5 triangles isòsceles iguals, amb els costats iguals que coincideixen amb el
radi de la circumferència en què està inscrit.
Determinem primer l’angle que formen aquests dos costats (angle central):
Calculem l’apotema del pentàgon.

Per trobar l’apotema del pentàgon, dividim un dels triangles en dos triangles rectangles iguals. L’apotema
coincideix amb el catet desconegut (i l’altura de triangle). L’altre catet és la meitat del costat del pentàgon, és a
dir, 2,5 cm.
2, 5 2, 5
sin 36 r r 4, 24
r 0, 59
5 5 3, 4 2
À rea 4 2, 7 5
2
El radi de la circumferència és 4,24 cm i l’àrea del pentàgon és 42,75 cm².
261
261
7
Trigonometria
92. Pàgina 151

Un pentàgon regular es pot dividir en 5 triangles isòsceles de costats igual al radi de la circumferència en la qual
està inscrit, en aquest cas 8 cm. Determinem primer l’angle que formen aquests dos costats:
Per calcular l’apotema del pentàgon dividim un dels triangles en dos triangles iguals. L’apotema coincideix amb el
catet adjacent a . L’altre catet és la meitat del costat del pentàgon i la hipotenusa és el radi de la
circumferència, 8 cm.
x
sin 3 6 x 0, 5 9 8 x 4, 7 2 C o stat 2 4, 7 2 9, 4 4
8
4 7 , 2 6, 4 6
Perímetre 5 9, 44 47, 2 À rea 1 5 2, 4 6
2
El perímetre del pentàgon és 47,2 cm i l’àrea del pentàgon és 152,46 cm².
93. Pàgina 151

Un octàgon regular es pot dividir en 8 triangles isòsceles iguals amb els costats de la mateixa mida que el radi de
la circumferència en la qual està inscrit, en aquest cas 4 cm. Calculem primer l’angle que formen aquests dos
costats:
Per determinar l’apotema de l’octàgon, dividim un dels triangles en dos triangles rectangles iguals. L’apotema
coincideix amb el catet adjacent a . L’altre catet és la meitat del costat de l’octàgon i la hipotenusa és el radi de
la circumferència, és a dir, 4 cm.
x
sin 2 2, 5 x 0, 3 8 4 x 1, 5 2 C o stat 2 1, 5 2 3, 0 4
4
8 3, 0 4 3, 7
À rea 4 4, 9 9
2
El costat de l’octàgon és 3,04 cm i l’àrea és 44,99 cm².
94. Pàgina 151

Un octàgon regular es pot dividir en 8 triangles isòsceles iguals amb els costats de la mateixa mida que el radi de
la circumferència en la qual està inscrit. Calculem primer l’angle que formen aquests dos costats:
Per determinar l’apotema de l’octàgon, dividim un dels triangles en dos triangles rectangles iguals. L’apotema
coincideix amb el catet adjacent a . L’altre catet és la meitat del costat de l’octàgon i la hipotenusa és el radi de
la circumferència.
4 0 6,1
Perímetre 8 5 40 À rea 122
2
El perímetre de l’octàgon és 40 cm i l’àrea és 122 cm².
262
262
7
7
95. Pàgina 151

Un decàgon regular es pot dividir en 10 triangles isòsceles iguals. Calculem primer l’angle que formen aquests
costats:
Per determinar l’apotema del decàgon, dividim un dels triangles en dos triangles iguals. L’apotema coincideix
amb el catet adjacent a . L’altre catet és la meitat del costat del decàgon.
x
tg 1 8 x 0, 3 2 5 x 1, 6 C o stat 2 1, 6 3, 2
5
Perímetre 10 3, 2 32
32 5
À rea 80
2
El costat del decàgon és 3,2 cm, el perímetre fa 32 cm i l’àrea és 80 cm².

Si inscrivim el polígon en una circumferència, el radi d’aquesta circumferència coincideix amb la hipotenusa del
triangle que hem utilitzat per calcular el costat del decàgon. Per tant:
El radi d’aquesta circumferència és 5,25 cm.
96. Pàgina 151

Un dodecàgon regular es pot dividir en 12 triangles isòsceles iguals amb els costats de la mateixa mida que el radi
de la circumferència en la qual està inscrit.
Calculem primer l’angle que formen aquests dos costats:
Per determinar l’apotema del dodecàgon, dividim un dels triangles en dos triangles rectangles iguals. L’apotema
coincideix amb el catet adjacent a . L’altre catet és la meitat del costat del dodecàgon i la hipotenusa és el radi
de la circumferència.
Perímetre 2 x 12 2 1, 7 12 40, 8
4 0, 8 6, 7 9
À rea 1 3 8, 5 2
2
L’apotema del dodecàgon és 6,79 cm, el perímetre fa 40,8 cm i l’àrea és 138,52 cm².
97. Pàgina 151

Primer calculem l’àrea de la base.
Un pentàgon regular es pot dividir en 5 triangles isòsceles iguals amb els costats de la mateixa mida que el radi
de la circumferència en la qual està inscrit.
Determinem primer l’angle que formen aquests dos costats:
263
263
7
Trigonometria
Per determinar l’apotema del pentàgon, dividim un dels triangles en dos triangles rectangles iguals. L’apotema
coincideix amb el catet adjacent a . L’altre catet és la meitat del costat del pentàgon i la hipotenusa és el radi
de la circumferència, 6 cm.
x
sin 3 6 x 0, 5 9 6 x 3, 5 4
6
3 5, 4 4, 8 4
Perímetre 5 2 x 10 3, 54 35, 4 À rea 8 5, 6 7
2
L’àrea del pentàgon és 85,67 cm².

8 5, 6 7 3
Ara determinem el volum de la piràmide: V o lu m 8 5, 6 7
3
El volum de la piràmide és 85,67 cm³.
98. Pàgina 151

Un dodecàgon regular es pot dividir en 12 triangles isòsceles iguals amb els costats de la mateixa mida que el radi
de la circumferència en la qual està inscrit. Calculem primer l’angle que formen aquests dos costats:
Per determinar l’apotema del dodecàgon, dividim un dels triangles en dos triangles rectangles iguals. L’apotema
coincideix amb el catet adjacent a . L’altre catet és la meitat del costat del dodecàgon i la hipotenusa és el radi
de la circumferència.
Perímetre 2 x 12 2 2, 43 12 58, 32
5 8, 3 2 9, 7
À rea d o d ecaed re 2 8 2, 8 5
2
2
À rea cercle 10 314,16
À rea restant 314,16 282, 85 31, 31
L’àrea que li sobra és 31,31 cm².
99. Pàgina 152
30 m
b 1 b
sin 3 0 b 30 b 15
30 2
30o
El riu fa 25,98 m d’amplada i en Manel ha de caminar 15 m fins a a
l’embarcador.
100. Pàgina 152
5m
5m
264
264
7
7
102. Pàgina 152
30o 45o
10 m x
El riu fa 13,66 m d’amplada, igual que l’alçada de l’arbre.
103. Pàgina 152 F

h h
sin 70 0, 94 h 94
100 100
h 94 94 100 m d2
sin 80 0, 98 x 95, 92 h
x x 0, 98
Un vaixell és a 100 m del far i l’altre és a 96 m, 70o 80o

aproximadament. B1 B2
104. Pàgina 152
0,5 m
18 m
Ens podem desviar un angle màxim d’1,72°.
105. Pàgina 152
30o 60o
75 m x
La torre fa 65 m d’altura, aproximadament.
106. Pàgina 152
L’arbre fa 4,40 m d’alçada i es troba a 2,86 m d’ells.
265
265
7
Trigonometria
107. Pàgina 152

Com que té dos angles aguts iguals, podem dir que és un trapezi isòsceles.
a 2a
tg 45 tg 45 x 65 2a x 2a 65
x 65 x 65 65 m
2
65 x 2.400 65 a
a 1.200 65 a ax 2.400 x a
2 a 45o
45o
2a
2
65 a 2.400 65 a 2a
2
130 a 2.400 0 a 15 x 95 x
La base més gran del trapezi fa 95 m i l’altura (distància entre

les bases) és 15 m.
108. Pàgina 152
70o 40o
x 100 – x
La distància entre el cotxe i l’helicòpter és de 68,46 m. L’altura de l’helicòpter és de 64,34 m.
109. Pàgina 153
→ El pou té una profunditat de 3,46 m.
110. Pàgina 153

1 hora 400 milles
18 s 2 milles
3.600 s 1 hora
→ L’avió vola a 1,95 milles d’altitud.
111. Pàgina 153
El pal del veler fa 63,37 m.
266
266
7
7
112. Pàgina 153
80o
60o
3.549 m x
h h
tg 60 1, 73 h 6.139, 77 1, 73 x
3.549 x 3.549 x
h h
tg 80 5, 67 h 5, 67 x
x x
6.139, 77 1, 73 x 5, 67 x 3, 94 x 6.139, 77 x 1.558, 32 h 8.835, 66
L’Everest fa 8.835,66 m i ells es troben a una distància de 1.558,32 m.
HAS DE SABER FER

1. Pàgina 153
a)
b)
2. Pàgina 153
6 2
sin
9 3
3. Pàgina 153
a) sin
2
cos
2
1 cos 1 sin
2
1 0, 9063
2
0, 4226
sin 0, 9063
b) tg 2,1446
cos 0, 4226
c)
4. Pàgina 153
Com que és un triangle rectangle isòsceles, els angles fan 90°, 45° i 45°.
2
sin 45
2
267
267
7
Trigonometria
5. Pàgina 153
2
1
sin 2 2 5 sin 4 5 sin 1.590 sin 30
2 2
3
a) co s 2 2 5 co s 4 5
2 d) cos 1.590 cos 30
2 2
tg 2 2 5 tg 4 5 1 3
tg 1.590 tg 30
3
2
sin 3 1 5 sin 4 5
2 sin 450 sin 9 0 1
b) co s 3 1 5 co s 4 5
2 e) co s 450 co s 9 0 0
2
tg 450 tg 9 0
tg 3 1 5 tg 4 5 1
3 1
sin 420 sin 60 sin 570 sin 3 0
2 2
1 3
c) cos 420 cos 60 f) co s 570 co s 3 0
2 2
tg 420 tg 60 3 3
tg 570 tg 3 0
3
6. Pàgina 153
5 cm
30°

113. Pàgina 154
a) Formem dos triangles rectangles amb el vèrtex comú en els ulls de la h
noia. Aquests dos triangles són semblants, ja que estan col·locats
en posició de Tales. Apliquem el teorema de Tales: (6 – 1,6) m
4m
42 m
L’altura del far és: 46,2 + 1,6 = 47,8 m.
b) Com que la inclinació del sol és la mateixa per al fanal i per al far, els
triangles que formen els vèrtexs de les ombres i els extrems del
fanal i el far han de ser semblants. Apliquem el teorema de Tales:
47,8
Com que el fanal és a 42 – 4 = 38 m del far, l’ombra del far m
sobrepassa el fanal. 6m
5m x
268
268
7
7

114. Pàgina 154
Les rectes tangents a l’esfera terrestre formen un angle de 90° amb el radi. Tenim un triangle rectangle de catets
R i d.
6.370 6.370
a) 28 14 tg 14 d d 25.548, 67
2 d tg 14
La nau és a 25.548,67 km del centre de la Terra.

6.370 6.370
b) 24 12 tg 12 d d 29.968, 49
2 d tg 12

6.370 6.370
c) 18 9 tg 9 d d 40.218, 60
2 d tg 9
115. Pàgina 154

x 2+r
15o
r
2 cm
El radi de la circumferència petita fa 1,15 cm.
116. Pàgina 154

Si prenem com a base del triangle el costat que fa 20 cm, l’altura del triangle pot coincidir amb el costat que fa 15
cm (si és un triangle rectangle) o no coincidir. En el cas que no coincideixi, l’altura serà més petita que 15 cm, per
tant l’àrea que busquem serà també més petita que l’àrea del triangle rectangle.
Així doncs, l’àrea màxima del triangle serà el cas en què sigui un triangle de catets de 20 cm i 15 cm.
20 15
À rea 150 cm
2
117. Pàgina 154
a) sin 113 sin 180 67 sin 67 cos 23
cos 292 cos 24 sin 113
b)
269
269
7
Trigonometria
PROVES PISA
118. Pàgina 155
a) Considerem x la longitud de la corda. Aleshores:
150 150 150 2
sin 45 x x x 150 2 212,13
x sin 45 2
La longitud de la corda ha de ser de 212,13 m.

b) Cost anual sense estel: 3.500.000 0, 42 1.470.000 zeds
Cost anual amb estel: 3.500.000 3.500.000 0, 20 0, 42 1.176.000 zeds
Estalvi anual amb estel: 1.470.000 1.176.000 294.000 zeds

2 .5 0 0 .0 0 0
Anys necessaris per cobrir les despeses: 8, 5 anys
2 9 4 .0 0 0
270
270
Vectors i rectes
Vectors i rectes 88
CLAUS PER COMENÇAR
1. Pàgina 156
Y
H E
D
1
I 1 B X
F A
C G
2. Pàgina 156
a) passa pels punts (0, 0) i (3, 2) c) passa pels punts (0, 1) i (1, 2)
Y
Y
1 1 X
1 X
b) passa pels punts (0, 2) i (1, 1) d) passa pels punts (0, 1) i (4, 0)
Y Y
1 1
1
1 X X
Pàgina 157
Les coordenades són (230, 100).
271
Vectors i rectes 8
Vectors i rectes
ACTIVITATS
1. Pàgina 158
a) A a1 , a 2 A 1, 4 i B b1 , b2 B 3, 2 AB b1 a1 , b 2 a2 2, 6
Les coordenades del vector són (2, 6).

b) A a1 , a 2 A 9, 1 i B b1 , b2 B 5, 7 AB b1 a1 , b2 a2 4, 8
Les coordenades del vector són (4, 8).

c) A a1 , a 2 A 2, 3 i B b1 , b2 B 1, 6 AB b1 a1 , b2 a2 1, 3
Les coordenades del vector són (1, 3).
2. Pàgina 158
Y
A
1
C
1 X
A a1 , a 2 A 1, 1 i B b1 , b2 B 3, 3 AB b1 a1 , b 2 a2 2, 2
B b1 , b2 B 3, 3 i C c1 , c 2 C 6, 0 BC c1 b1 , c 2 b2 3, 3
C c1 , c 2 C 6, 0 i A a1 , a 2 A 1, 1 CA a1 c1 , a 2 c2 5, 1
3. Pàgina 158
Dos parells de punts que compleixen aquesta condició serien:

A 1, 1 i B 6, 4 A 0, 1 i B 5, 2
4. Pàgina 159
a) A a1 , a 2 A 0, 0 i B b1 , b 2 B 3, 4 AB 3, 4 AB 9 16 5
b) A a1 , a 2 A 1, 2 i B b1 , b2 B 6, 14 AB 5, 12 AB 25 144 13
c) A a1 , a 2 A 2, 1 i B b1 , b 2 B 5, 3 AB 3, 4 AB 9 16 5
d) A a1 , a 2 A 1, 3 i B b1 , b 2 B 4, 5 AB 3, 2 AB 9 4 13
e) A a1 , a 2 A 2, 4 i B b1 , b2 B 5, 1 AB 7, 5 AB 49 25 74
272
272
Vectors i rectes 8
8
5. Pàgina 159
a) Són paral·lels.
b) Són paral·lels.
c) Són perpendiculars.
6. Pàgina 159
v v1 , v 2 i v´ v 2 , v1 v1 v 2 v1 v 2 0 Són perpendiculars.
7. Pàgina 160
a) c)
Y
Y
1
1
X
1 X
b) d)
Y Y
1
1
1 X
1 X
8. Pàgina 160
a) c) e)
b) d) f)
9. Pàgina 160
273
273
Vectors i rectes 8
Vectors i rectes
10. Pàgina 161
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
11. Pàgina 161

a)
Y
1 X
b)
2 X
c)
Y
2
X
2
274
274
Vectors i rectes 8
8
12. Pàgina 161
Un vector amb la mateixa direcció, sentit contrari i mòdul la meitat seria:
Per tornar a obtenir a partir de l’hem de multiplicar per 2, és a dir, .
13. Pàgina 162

a)
b)
c)
d)
e)
f)
14. Pàgina 162

a) c)
b) d)
275
275
Vectors i rectes 8
Vectors i rectes
15. Pàgina 162

Un vector paral·lel al vector director de la recta és: (6, 2)
16. Pàgina 163

Els punts són respostes obertes.
a)
Punts: t  0 → (1, 3) t  1 → (2, 1) t  1 → (0, 5)
b)
Punts: t  0 → (1, 2) t  1 → (2, 4) t  1 → (4, 0)
c)
Punts: t  0 → (2, 0) t  1 → (3, 2) t  1 → (1, 2)
d)
Punts: t  0 → (1, 5) t  1 → (4, 1) t  1 → (2, 9)
17. Pàgina 163

x 8 2t
a) A 8, 3 i B 6, 5 AB 2, 2
y 3 2t
x 1 2t
b) A 1, 7 i B 1, 4 AB 2, 3
y 7 3t
18. Pàgina 163
Sí, tan sols hi ha una recta que compleix aquesta condició, encara que podem obtenir infinites expressions per a
aquesta recta, ja que hi ha infinits vectors paral·lels a ; però la recta que obtenim és la mateixa en tots els casos.
19. Pàgina 164
276
276
Vectors i rectes 8
8
20. Pàgina 164

x 4 y 2
a) A 4, 2 i B 0, 0 AB 4, 2
4 2
b) A 6, 3 i B 1, 3 AB 7, 0 y 3
21. Pàgina 164
a)
b)
c)
22. Pàgina 165

a)
b)
23. Pàgina 165

El pendent és 2 i l’ordenada a l’origen és 5.
24. Pàgina 165
a)
b)
25. Pàgina 166
26. Pàgina 166
a) Vector director:
b) Punt de la recta:
c) Vector perpendicular: , ja que (4) · 1  (1) · (4)  0
27. Pàgina 166

La recta passa per A(1, 1) i per B(1, 2), aleshores:
277
277
Vectors i rectes 8
Vectors i rectes
28. Pàgina 167

a) P 0, 0 i Q 3, 4 PQ 3, 4
Equació vectorial:
Equació paramètrica:
Equació contínua:
Equació punt-pendent:
Equació explícita:
Equació general:
b) P 0, 1 i Q 2, 0 PQ 2, 1
Equació vectorial:
Equació contínua:
Equació general:
c) P 7, 4 i Q 1, 2 PQ 8, 2
Equació vectorial:
Equació contínua:
Equació general:
278
278
Vectors i rectes 8
8
d) P 5, 1 i Q 0, 4 PQ 5, 3
Equació vectorial:
Equació contínua:
Equació general:
e) P 3, 2 i Q 1, 3 PQ 2, 5
Equació vectorial:
Equació contínua:
Equació general:
f) P 2, 0 i Q 0, 1 PQ 2, 1
Equació vectorial:
Equació contínua:
Equació general:
279
279
Vectors i rectes 8
Vectors i rectes
29. Pàgina 167

Equació vectorial:
Equació contínua:
Equació general:
30. Pàgina 167

a) L’equació explícita:
b) L’equació contínua:
c) L’equació vectorial:
31. Pàgina 167

a) El pendent és 1 i passa pel punt (0, 2).
Equació punt-pendent
Equació general:
Equació vectorial:
Equació contínua:
b) El pendent és 2 i l’ordenada a l’origen és 3.

Equació general:
Equació contínua:
Equació vectorial:
280
280
Vectors i rectes 8
8
c) Passa pel punt P(2, 1) i és perpendicular a la recta 3x – 2y  1  0.

El vector (2, 3) és el director de , per tant el vector director de la nova recta és (3, 2).
Equació vectorial:
Equació contínua:
Equació general:
d) Passa pel punt P(1, 0) i és paral·lela a la recta y – 2  3(x  2).

El vector (1, 3) és el director de , per tant un vector director de la nova recta és (2, 6).
Equació vectorial:
Equació contínua:
Equació general:
32. Pàgina 168

y 2x 1 Pendent 2
a) 2 Els pendents són diferents, per tant les rectes són secants.
2x 3y 2 0 Pendent
3
x, y 2, 3 t 1, 4 P endent 4
b) x 3 y 1 1 Els pendents són diferents, per tant les rectes són secants.
P endent
8 2 4
33. Pàgina 168

El vector (1, 2) és director de la recta . Així doncs, un vector perpendicular pot ser (2, 1), és a dir, la
recta perpendicular té pendent .
281
281
Vectors i rectes 8
Vectors i rectes
34. Pàgina 168

El vector director de s és (2, 4) i el pendent és m  2. Així doncs, els pendents són iguales quan A  2.
35. Pàgina 169

a) és vector director de la recta.
Un vector perpendicular és i, per tant, la recta perpendicular que passa pel punt
és:
El punt no pertany a la recta donada ja que .
El vector director de la recta paral·lela pot ser el mateix que el de la recta original. Així doncs, l’equació
vectorial de la recta paral·lela és:
b) és vector director de la recta.
és:
c) és vector director de la recta.
és:
d) és vector director de la recta.
Un vector perpendicular és i, per tant, la recta perpendicular que passa pel punt és:
e) és vector director de la recta.
282
282
Vectors i rectes 8
8
36. Pàgina 169
és un vector director de la recta.
Un vector paral·lel és: . El punt no pertany a la recta donada ja que:
Així doncs, l’equació vectorial de la recta paral·lela és:
37. Pàgina 169

r
s
1 X
38. Pàgina 169

Un vector paral·lel és . El punt no pertany a la recta donada ja que:
39. Pàgina 169
a) Un vector paral·lel és . El punt no pertany a la recta donada ja que:
b) Un vector perpendicular és i, per tant, la recta perpendicular que passa pel punt és:
283
283
Vectors i rectes 8
Vectors i rectes
c) Un vector paral·lel és . El punt no pertany a la recta donada ja que:
Així doncs, l’equació contínua de la recta paral·lela és:
40. Pàgina 169

. Perquè passi pel punt (1, 2) la recta ha de ser .
41. Pàgina 169
La recta passa pels punts i .
a) Un vector paral·lel és . Una recta paral·lela que passa per l’origen és:
b) Un vector perpendicular és . Una recta perpendicular que passa per és:
ACTIVITATS FINALS
42. Pàgina 170
Y
B
F
C
1 A
1 X
H D
G E
43. Pàgina 170 Y

B
, i un vector amb
sentit contrari . 1
A 1 X
B1
284
284
Vectors i rectes 8
8
44. Pàgina 170

a) L’origen és i l’extrem és .
b) L’origen és i l’extrem és .
c) L’origen és i l’extrem és .
d) L’origen és i l’extrem és .
45. Pàgina 170

Y
, i un
vector amb el mateix mòdul i la mateixa direcció B
és:
A
1
1 C X
46. Pàgina 170

L’origen és el punt i l’extrem és el punt .
47. Pàgina 170

P 5, 2 i B b1 , b2 a PB b1 5, b2 2 3, 1 B 8, 1
48. Pàgina 170
A a1 , a 2 i Q 3, 1 a AQ 3 a1 , 1 a2 2, 4 A 5, 5
49. Pàgina 170

a) P 2, 7 i B b1 , b2 a b1 2, b2 7 3, 2 B 5, 5
b) P 1, 6 i B b1 , b2 b b1 1, b2 6 4, 5 B 5, 11
c) P 5, 3 i B b1 , b2 c b1 5, b2 3 4, 11 B 9, 14
d) P 7, 2 i B b1 , b2 d b1 7, b2 2 5, 7 B 2, 5
50. Pàgina 170

a) L’origen és , l’extrem és i les coordenades són .
b) L’origen és , l’extrem és i les coordenades són .
c) L’origen és , l’extrem és i les coordenades són .
d) L’origen és , l’extrem és i les coordenades són .
285
285
Vectors i rectes 8
Vectors i rectes
51. Pàgina 170

a) P 6, 7 i A a1 , a 2 a 6 a1 , 7 a2 3, 5 A 3, 12
b) P 0, 1 i A a1 , a 2 b 0 a1 , 1 a2 1, 5 A 1, 6
c) P 2, 8 i A a1 , a 2 c 2 a1 , 8 a2 4, 7 A 2, 1
d) P 1, 3 i A a1 , a 2 c 1 a1 , 3 a2 1, 1 A 0, 4
52. Pàgina 170

Els vectors que formen els punts són:
Si els punts estan alineats, els vectors que configuren han de tenir la mateixa direcció, és a dir, les coordenades
han de ser múltiples. Hem de comprovar si hi ha un nombre, , que verifiqui que, si multipliquem un dels vectors
per aquest nombre, obtenim un altre dels vectors:
Impossible. Els punts no estan alineats, formen un triangle.
53. Pàgina 170

Punts:
Vectors:
54. Pàgina 170 Y
1
Obtenim gràficament el punt D:
1 X
A D
El punt és .
B C
55. Pàgina 170 Y

C
Obtenim gràficament el punt D: D
B
A
El punt és .
1 X
286
286
Vectors i rectes 8
8
56. Pàgina 171
a) A 1, 2 i B 4, 2 AB 3, 4 AB 25 5
b) A 0, 0 i B 4, 3 AB 4, 3 AB 25 5
c) A 2, 3 i B 1, 2 AB 1, 5 AB 26
d) A 3, 7 i B 0, 3 AB 3, 4 AB 25 5
57. Pàgina 171
a) A 1, 5 i B 4, 8 AB 3, 3 AB 18 3 2
b) C 4, 1 i D 9, 10 CD 5, 11 CD 146
c) E 2, 6 iF 1, 0 EF 1, 6 EF 37
d) G 3, 0 i H 0, 1 GH 3, 1 EF 10
58. Pàgina 171
Vector amb mòdul igual a la unitat:
Vector amb mòdul el doble de :
59. Pàgina 171

Calculem els vectors que formen els punts i els seus mòduls:
Comprovem si els vectors consecutius són perpendiculars:

Són perpendiculars.
Com que tots els vectors tenen el mateix mòdul i els vectors consecutius són perpendiculars, determinen un
quadrat.
287
287
Vectors i rectes 8
Vectors i rectes
60. Pàgina 171
Les diagonals fan:
Així doncs, l’àrea del rombe és:
61. Pàgina 171

Els vèrtexs del triangle són:
Els costats del triangle fan:
Perímetre 15 3 5
62. Pàgina 171

Y
Els vectors i tenen la mateixa
direcció i el mateix sentit. El vector és
perpendicular als altres dos. 1
1
X
63. Pàgina 171

a) Són perpendiculars.
b) Són paral·lels.
c) Són perpendiculars.
d) Són paral·lels.
64. Pàgina 171

Els vectors que formen els punts són:
Comprovem si dos dels vectors són perpendiculars.

AB 1, 3 i BC 2, 2 ( 1) 2 3 ( 2) 8 0 No són perpendiculars.
BC 2, 2 i CA 1, 1 2 ( 1) ( 2) ( 1) 0 Són perpendiculars.
Els punts no estan alineats i dos dels costats són perpendiculars, per tant formen un triangle rectangle.
288
288
Vectors i rectes 8
8
65. Pàgina 171

1
u 2, x i v x  1, 4 perpendiculars 2 (x 1) x 4 0 2x 2 4x 0 6x 2 x
3
66. Pàgina 171

8 x 2
u x, 8 i v 2, x paral·lels 16 x x 4
x 2
67. Pàgina 171
a) c)
b) d)
68. Pàgina 171

a) u 4, 2 i v 1, 2 u v 5, 0 c) u 1, 2 i v 2, 3 u v 3, 1
b) u 2, 2 i v 5, 3 u v 7, 1 d) u 2, 1 i v 3, 1 u v 5, 2
69. Pàgina 171

a) c)
b) d)
70. Pàgina 171

a)
b)
c)
d)
72. Pàgina 172

1
a) A 2, 2 i B 4, 2 AB 2, 0 M A AB 2, 2 1, 0 3, 2
2
1
b) A 3, 5 i B 1, 7 AB 2, 2 M A AB 3, 5 1, 1 2, 6
2
1
c) A 2, 3 i B 4, 1 AB 2, 2 M A AB 2, 3 1, 1 3, 2
2
1
d) A 5, 7 i B 1, 3 AB 4, 4 M A AB 5, 7 2, 2 3, 5
2
289
289
Vectors i rectes 8
Vectors i rectes
73. Pàgina 172

1 5 1
a) A 1, 3 iB 1, 2 AB 2, 5 M A AB 1, 3 1, 0,
2 2 2
1
b) A 1, 1 i B 5, 7 AB 4, 8 M A AB 1, 1 2, 4 3, 3
2
1 1 5 7 1
c) A 3, 3 iB 4, 2 AB 1, 5 M A AB 3, 3 , ,
2 2 2 2 2
1 3 1
d) A 2, 7 iB 1, 3 AB 3, 10 M A AB 2, 7 ,5 , 2
2 2 2
74. Pàgina 172
a)
b)
c)
d)
75. Pàgina 172

1 5 5
A 0, 0 i B 5, 2 AB 5, 2 M A AB 0, 0 ,1 ,1
2 2 2
76. Pàgina 172
77. Pàgina 172
78. Pàgina 172

a) v 2, 3 i A 1, 3 x, y 1, 3 t 2, 3 c) v 4, 1 i A 1, 2 x, y 1, 2 t 4, 1
b) v 1, 1 i A 0, 5 x, y 0, 5 t 1, 1 d) v 5, 3 i A 3, 1 x, y 3, 1 t 5, 3
79. Pàgina 172

a) A 0, 3 i B 2, 1 AB 2, 2 x, y 0, 3 t 2, 2
b) A 3, 2 i B 5, 1 AB 2, 3 x, y 3, 2 t 2, 3
c) A 6, 1 i B 4, 3 AB 10, 2 x, y 6, 1 t 10, 2
290 d) A 3, 7 i B 4, 2 AB 1, 9 x, y 3, 7 t 1, 9
290
Vectors i rectes 8
8
80. Pàgina 172

a) La recta passa pels punts A 0, 1 i B 1, 3 AB 1, 2 x, y 0, 1 t 1, 2
b) La recta passa pels punts A 1, 0 i B 0, 3 AB 1, 3 x, y 1, 0 t 1, 3
c) La recta passa pels punts A 0, 2 iB 1, 2 AB 1, 4 x, y 0, 2 t 1, 4
d) La recta passa pels punts A 4, 0 i B 0, 4 AB 4, 4 x, y 4, 0 t 4, 4
81. Pàgina 172

x 9 t x 3 t
a) v 1, 1 i A 9, 4 c) v 1, 5 iA 3, 1
y 4 t y 1 5t
x 6 8t x 2 4t
b) v 8, 1 i A 6, 9 d) v 4, 7 iA 2, 3
y 9 t y 3 7t
82. Pàgina 172

x 3 3t x 5 14 t
a) A 3, 8 i B 0, 10 AB 3, 18 c) A 5, 8 i B 9, 5 AB 14, 3
y 8 18 t y 8 3t
x 8 9t x 10 t
b) A 8, 6 i B 1, 5 AB 9, 11 d) A 0, 4 i B 10, 0 AB 10, 4
y 6 11t y 4 4t
83. Pàgina 172

x 1 t
a) Passa pels punts A 1, 0 i B 0, 1 AB 1, 1
y t
x 1 t
b) Passa pels punts A 1, 0 i B 0, 2 AB 1, 2
y 2t
x 1 t
c) Passa pels punts A 1, 0 i B 0, 1 AB 1, 1
y t
x 2 2t
d) Passa pels punts A 2, 1 i B 0, 3 AB 2, 4
y 1 4t
85. Pàgina 173

y 1 x 2
a) i P 2, 3 No pertany a la recta.
5 3
y 1 x
b) iP 1, 3 No pertany a la recta.
2 3
y x 3
c) i P 6, 9 No pertany a la recta.
3 6
86. Pàgina 173
a) Pertany a la recta.
291
291
Vectors i rectes 8
Vectors i rectes
b) No pertany a la recta.
c) No pertany a la recta.
d) Pertany a la recta.
87. Pàgina 173

x 3 y 8 x 10 y 7
a) v 1, 6 i A 3, 8 c) v 6, 2 i A 10, 7
1 6 6 2
x 4 y 5 x 6 y 7
b) v 6, 2 i A 4, 5 d) v 1, 3 i A 6, 7
6 2 1 3
88. Pàgina 173

x 6 y
a) A 6, 0 i B 9, 7 AB 3, 7
3 7
x y 10
b) A 0, 10 i B 6, 3 AB 6, 7
6 7
x 7 y 5
c) A 7, 5 i B 4, 2 AB 11, 3
11 3
x 2
d) A 2, 8 i B 1, 9 AB 3, 1 y 8
3
89. Pàgina 173

a) Pertany a la recta.
b) No pertany a la recta.
c) No pertany a la recta.
90. Pàgina 173
a)
b)
c)
292
292
Vectors i rectes 8
8
d)
91. Pàgina 173
a) c)
b) d) m 1 i A 0, 3 y 3 x
92. Pàgina 173
a) La recta passa pels punts , per tant,
b) La recta passa pels punts , per tant,
94. Pàgina 173

3
x 0 y
4 3 3
a) Per a A 0, iB ,0
3 4 2
y 0 x
2
1
x 0 y 1
b) Per a 3 A 0, iB 1, 0
3
y 0 x 1
c) Per a
1
x 0 y 1
d) Per a 8 A 0, iB 1, 0
8
y 0 x 1
x 0 y 33
e) Per a A 0, 33 i B 4, 5
x 4 y 5
x 0 y 31
f) Per a A 0, 31 i B 10, 6
y 6 x 10
293
293
Vectors i rectes 8
Vectors i rectes
95. Pàgina 174

a)
b)
c)
d)
96. Pàgina 174

a) La recta passa pels punts A 3, 0 i B 0, 1 AB 3, 1 B, A
b) La recta passa pels punts A 5, 0 i B 0, 3 AB 5, 3 B, A
98. Pàgina 174
a)
b)
c)
d)
294
294
Vectors i rectes 8
8
99. Pàgina 174
a)
b)
100. Pàgina 174
a) Un vector paral·lel és:
b) Si no talla r, aleshores és paral·lela o coincident amb aquesta recta, per tant tenen el mateix pendent:
c) L’equació és . Com que passa pel punt
d) Les rectes paral·leles a l’eix X tenen la forma . Com que la seva ordenada a l’origen val
101. Pàgina 174
a)
Tenen pendents iguals, però Són rectes paral·leles.
b)
Tenen pendents iguals i, a més, Són rectes coincidents.
c)
Tenen pendents diferents. Per tant, són rectes secants.
d)
Tenen pendents iguals i, a més, Són rectes coincidents.
e)
Tenen pendents diferents. Per tant, són rectes secants. 295
295
Vectors i rectes 8
Vectors i rectes
f)
Tenen pendents diferents. Per tant, són rectes secants.
102. Pàgina 174
a)
Tenen el mateix vector director. El punt (1, 3) pertany a les dues rectes. Així doncs, són rectes coincidents.
b)
Tenen pendents diferents. Així doncs, són rectes secants.
c)
Tenen el mateix pendent i el punt (3, 2) pertany a les dues rectes. Així doncs, són rectes coincidents.
d)
e)
103. Pàgina 174

és el vector director de la recta.
Un vector paral·lel és , i el punt no pertany a la recta donada ja que:
104. Pàgina 174

296
296
Vectors i rectes 8
8
105. Pàgina 175
106. Pàgina 175
Un vector perpendicular és
Així doncs, una recta perpendicular que passa per és:
107. Pàgina 175
Un vector perpendicular és
Així doncs, una recta perpendicular que passa per és:
108. Pàgina 175
és el punt d’intersecció.
El vector director de la recta és . Per tant, un vector perpendicular és .
Així doncs, la recta perpendicular que passa per P és:
109. Pàgina 175

Calculem la intersecció.
Substituïm a l’altra equació:
Ara, substituïm el valor de t a les equacions paramètriques:
és el punt d’intersecció de les rectes.
El vector director de la recta és . Per tant, un vector perpendicular és .
Així doncs, una recta perpendicular que passa per P és:

297
297
Vectors i rectes 8
Vectors i rectes
110. Pàgina 175
Un punt de la recta és (2, 2).

El vector director és (4, –3).
El pendent és:
Equació vectorial:
Equació contínua:
Equació general:
111. Pàgina 175

1
Q és el punt mitjà del segment PR Q P PR
2
P, Q i R estan alineats.
Equació vectorial:
Equació contínua:
Equació general:
298
298
Vectors i rectes 8
8
112. Pàgina 175

Y
B a)
C
1 b)
A 1 X
c) P erím etre AB BC CA 5 2 5 10 2
d) Té dos costats amb la mateixa longitud, 5, per tant és un triangle isòsceles.
113. Pàgina 175

Y
C
1 X
A B
a)
b) Les mediatrius són rectes perpendiculars als costats que passen pel punt mitjà del costat corresponent.
114. Pàgina 175

Els punts formen un triangle si no estan alineats.
A, B i C estan alineats si els vectors , i són paral·lels.
Són paral·lels, per tant A, B i C estan alineats.

A, B i C no formen un triangle.
115. Pàgina 175

El punt B ha de tenir la primera coordenada de A i la segona de C
El punt D ha de tenir la primera coordenada de C i la segona de A
Cada costat fa: . Així doncs, l’àrea del quadrat és 16 u2.
299
299
Vectors i rectes 8
Vectors i rectes
116. Pàgina 175

a) Les mediatrius són rectes perpendiculars als costats que passen pel punt mitjà del costat corresponent.
Vectors perpendiculars són:
Calculem el punt mitjà de cadascun dels costats del triangle.
Així doncs, les mediatrius són:
El circumcentre és el punt en el qual es tallen les mediatrius:
b) Les mitjanes són rectes que passen per un vèrtex i pel punt mitjà del costat oposat.
x 4 y 2 x 4 y 2
AM 2 2, 3 m i1 : BM 3 2, 3 m i2 : CM 1 4, 0 mi3 : y 0
2 3 2 3
El baricentre és el punt d’intersecció de les mitjanes:
c) Les altures són rectes que passen per un vèrtex i són perpendiculars al costat oposat.
Vectors perpendiculars als costats són:
Altura des del vèrtex A(4, 2):
Altura des del vèrtex B(4, 2):
Altura des del vèrtex C(0, 0):
L’ortocentre és el punt d’intersecció de les altures:
117. Pàgina 175
La suma és 0.
300
300
Vectors i rectes 8
8
HAS DE SABER FER

1. Pàgina 175
A 0, 3 i B 1, 4 AB 1, 7 i AB 50
2. Pàgina 175
3. Pàgina 175
x 0 t
A 0, 1 i B 1, 3
y 1 2t
4. Pàgina 175
5
La recta passa pels punts A 5, 0 i B 0,
2
1
A
1 X
5. Pàgina 175
L’equació punt-pendent i l’explícita coincideixen en el cas de les rectes que passen per l’origen de coordenades.
Com que té per vector director , l’equació és .
6. Pàgina 175
Equació general:
Equació vectorial:
Equació contínua:
301
301
Vectors i rectes 8
Vectors i rectes
7. Pàgina 175
Un vector director de la recta paral·lela a l’eix X és:
Un vector director de la recta perpendicular a l’eix X és:
8. Pàgina 175
Els pendents són diferents. Per tant, són rectes secants.

En calculem el punt d’intersecció:
Substituïm:

118. Pàgina 176
a) Suposem que la ubicació actual és i que el vaixell es troba en el punt . Aleshores:
b) Com que surten del port, les coordenades són .
c)

119. Pàgina 176
Calculem el punt mitjà del segment BC.
Considerem el punt .
Com que és isòsceles, els mòduls dels vectors i són iguals:
302
302
Vectors i rectes 8
8
Resolem el sistema:
Hi ha dos possibles vèrtexs que verifiquen el problema:
120. Pàgina 176

Considerem u u1 , u 2 i v v1 , v 2
a) Els vectors tenen diferent direcció →
b v1
a v1 v2
a u1 b v1 0 u1 b v1 b v2 u1 u2
b 0 ia 0
a u2 b v2 0 b v2 u1 u2
a
u2
Els nombres reals són: a  b  0
b) Si tenen la mateixa direcció:
121. Pàgina 176

Si prenem com a base el costat horitzontal, BC, i com a altura, la distància a l’eix X, tenim que:
(1 0 2) 2 2
À rea 8 u
2
C ostat AB y x
Les equacions dels costats que no formen la base són: x
C ostat AC y
5
Considerem a l’àrea del nou triangle. La base d’aquest nou triangle fa , i l’altura, .
Per tant, l’àrea és:
Així doncs, la recta vertical és:
303
303
Vectors i rectes 8
Vectors i rectes
122. Pàgina 176
El punt de tall és el de les rectes i .
Com que i no són vectors paral·lels:
El punt de tall és: , que és el punt mitjà.
123. Pàgina 176

Considerem u v u1 v1 , u 2 v2 i u v u1 v1 , u 2 v2 .
Com que u i v tenen el mateix mòdul, aleshores:
Comprovem si u v iu v són perpendiculars:

Per tant, u v iu v formen un angle recte.
Com que un rombe és un paral·lelogram, , i els costats tenen la mateixa longitud, significa
que els vectors tenen el mateix mòdul.
Les diagonals del rombe estan determinades pels vectors:
Pel resultat anterior, AC i BD són perpendiculars.
PROVES PISA
124. Pàgina 177
La figura D.
125. Pàgina 177

a) Calculem la recta perpendicular a que passi pel punt (9, 1).
Un vector perpendicular a aquesta recta és .
El vaixell ha de seguir la trajectòria de la línia recta d’equacions:
b) El punt serà la intersecció entre les dues rectes.
304
304
Funcions
Funcions 99
CLAUS PER COMENÇAR
1. Pàgina 178
Resposta oberta.
Si x  1 → f(1)  3 · 1  2  1 → El punt (1, 1) pertany a f.
2. Pàgina 178
a) Si x  0 → f(0)  3 → Punt (0, 3)
Si x  1 → f(1)  1 → Punt (1, 1)
Y
1 X
b) Si x  0 → f(0)  0 → Punt (0, 0)

Si x  1 → f(1)  3 → Punt (1, 3)
Y
1 X
c) Si x  0 → f(0)  1 → Punt (0, 1)

Si x  1 → f(1)  1 → Punt (1, 1)
Y
1 X
305
Funcions 9
Funcions
Pàgina 179
Resposta oberta. L’altura mínima de qualsevol muntanya russa Y
ha de ser zero, és a dir, el terra.
10
10 X
ACTIVITATS
1. Pàgina 180
a) No és una funció, hi pot haver dos equips que hagin jugat la mateixa quantitat de partits però que els
punts que han anotat siguin diferents.
b) Sí que és una funció, perquè a cada valor de x  preu d’una bossa hi correspon un valor de y  el seu pes
(això si suposem que parlem de bosses de fruita, que tenen assignat un preu segons el pes, però si per
bossa ens referim a comprar una bossa qualsevol, podria no ser una funció, ja que hi podria haver bosses
del mateix preu però de pesos diferents).
c) No és una funció, ja que membre d’una família no és una magnitud (els membres de la família són, per
exemple, pare, mare, fill, germana, oncle...).
d) Sí que és una funció, perquè a cada valor de x  volum de l’esfera hi correspon un valor de y  radi.
e) Sí que és una funció si fixem l’altura h, ja que a cada valor de x  radi del cilindre hi correspon un valor de
y  volum. Si l’altura és variable, podem tenir dos cilindres amb el mateix radi i dos volums diferents; així,
per a un valor de x hi hauria més d’un valor de y i no seria funció.
2. Pàgina 180
a) No és una funció, ja que a un mateix valor de x hi poden correspondre dos valors de y.
b) És una funció, a cada valor de x hi correspon un valor de y.
3. Pàgina 180
f(x)  x2, en què f(x)  àrea del quadrat i x  costat
4. Pàgina 181
x 4 3 2 1 0 1 2 3 4
f(x)  2x  1 9 7 5 3 1 1 3 5 7
2 X
306
306
Funcions 9
9
5. Pàgina 181
x 4 3 2 1 0 1 2 3 4
f(x)  x2  1 15 8 3 0 1 0 3 8 15
Y
1 X
6. Pàgina 181
x 2 1 1 2
f(x)   1 1 
Y
Y
1 X
7. Pàgina 181
f(x)  2x, en què f(x) són els metres que recorre el cotxe i x és el temps que passa en segons.
x 0 1 2 3 4
f(x) x  2 4 6 8
Y
2 X
8. Pàgina 182
Dom f  [5, 2) (2, 2) (2, 5]
Im f  (3, 0] (1, 4)
9. Pàgina 182
x  2  0 → x  2 → Dom f   {2}
307
307
Funcions 9
Funcions
10. Pàgina 182

x2  4  0 → x2  4 → x  2 i x 2 → Dom f  (, 2] [2, ∞)
11. Pàgina 183

Per als dominis quadràtics, en calculem el vèrtex i, segons si és màxim o mínim, tenim el recorregut de la
funció.
a) Dom f  i lm f  c) Dom f  i lm f 
b) Dom f  i lm f  d) Dom f  i lm f 
12. Pàgina 183

a) x  3  0 → x  3, Dom f   {3}
b) x2  2x  0 → x  0 o x  2, Dom f   {0, 2}
c) x2  64  0 → x  8, Dom f   {8, 8}
d) x4  17x  16  0 → x  4 o x  1, Dom f   {4, 1, 1, 4}
13. Pàgina 183

a) x  5  0 → x  5, Dom f  [5, ) c) x  7  0 → x  7, Dom f  (, 7]
b) x2  9  0 → 3  x  3, Dom f  [3, 3] d) x2  1  0 → 1  x o x  1, Dom f  (, 1] [1, )
14. Pàgina 183
a) → , Dom f 
b) → o , Dom f 
c) → , Dom f 
d) → o , Dom f 
15. Pàgina 183
a) → , Dom f 
b) → , Dom f 
c) → , Dom f 
d) → , Dom f 
308
308
Funcions 9
9
16. Pàgina 183

El denominador s’anul·la si: x  2  0 → x  2 → . A més, el denominador ha de ser
positiu: →
Dom f  (, 2)
17. Pàgina 184

La funció és contínua en tots els punts menys en x  2, x  0.
En x  2, la funció té un salt, adopta valors diferents a la dreta i a l’esquerra del punt; per tant, tenim una
discontinuïtat de salt finit. En x  0, la funció no està definida; tenim una discontinuïtat inevitable de salt
infinit.
18. Pàgina 184

Y
Resposta oberta.
1 X
19. Pàgina 184

Punts de tall amb l’eix X: {(5, 0), (4, 0), (3, 0), (2, 0), (1, 0), (0, 0), (1, 0), (2, 0), (3, 0), (4, 0), (5, 0)}
Punt de tall amb l’eix Y: (0, 0)
20. Pàgina 185

a) → →
→
Punt de tall amb l’eix X: (1, 0). Punt de tall amb l’eix Y: (0, 1)
b) → →
Punt de tall amb l’eix X: . Punt de tall amb l’eix Y: (0,10)
c) → →
→
Punt de tall amb l’eix X: (3, 0). Punt de tall amb l’eix Y: (0, 3)
d) → →
Punt de tall amb l’eix X: . Punt de tall amb l’eix Y: (0, 14)
309
309
Funcions 9
Funcions
21. Pàgina 185

a) → → o
→
Punts de tall amb l’eix X: {(1, 0), (2, 0)}. Punt de tall amb l’eix Y: (0, 2)
b) → → o
Punts de tall amb l’eix X: . Punt de tall amb l’eix Y: (0, 1)
c) → → o
→
d) → → o
Punts de tall amb l’eix X: . Punt de tall amb l’eix Y: (0, 2)
22. Pàgina 185

a) → → o
→
b) → → o
c) → → o
→
Punts de tall amb l’eix X: {(12, 0), (12, 0)}. Punt de tall amb l’eix Y: (0, 144)
d) → → o
23. Pàgina 185

a) → → , o
→
Punts de tall amb l’eix X: {(2, 0), (0, 0), (2, 0)}. Punt de tall amb l’eix Y: (0, 0)
310
310
Funcions 9
9
b) → → o
→
c) → → , o
→
Punts de tall amb l’eix X: {(1, 0), (0, 0), (1, 0)}. Punt de tall amb l’eix Y: (0, 0)
d) → → o
→
Punts de tall amb l’eix X: {(3, 0), (0, 0)}. Punt de tall amb l’eix Y: (0, 0)
24. Pàgina 185

a) → → , o
→
Punts de tall amb l’eix X: {(2, 0), (1, 0), (1, 0)}. Punt de tall amb l’eix Y: (0, 2)
b) → → , o
c) → → , o
→
Punts de tall amb l’eix X: {(3, 0), (2, 0), (1, 0)}. Punt de tall amb l’eix Y: (0, 6)
d) → → , o
25. Pàgina 185

a) → → , , o
→
Punts de tall amb l’eix X: {(3, 0), (1, 0), (1, 0), (3, 0)}. Punt de tall amb l’eix Y: (0, 9)
b) → → , , o
311
311
Funcions 9
Funcions
c) → → o
→
Punts de tall amb l’eix X: {(2, 0), (2, 0)}. Punt de tall amb l’eix Y: (0, 100)
d) → → No té solució
→
Punts de tall amb l’eix X: no en té. Punt de tall amb l’eix Y: (0, 1)
26. Pàgina 186

a) La funció és creixent en qualsevol punt a l’esquerra de l’eix Y; és decreixent en qualsevol punt a la dreta
de l’eix Y.
La funció no té màxims ni mínims, ja que no hi ha cap punt en què estigui definida que passi de creixent
a decreixent o a la inversa.
b) La funció és creixent en els intervals (, 1) i (1, ); és decreixent en l’interval (1, 1).
La funció té un màxim en el punt x  1 i un mínim en el punt x  1.
27. Pàgina 186

L’interval de decreixement de la funció és (, 2) i l’interval de creixement és (2, ).
No hi ha mínim perquè la funció no està definida en el punt x  2, en el qual passa de ser decreixent
a creixent.
28. Pàgina 186

Una funció creixent no té màxims ni mínims, ja que no canvia de creixent a decreixent, ni viceversa.
29. Pàgina 187

La funció creix del dia 1 al 2, decreix del dia 2 al 4, torna a créixer del dia 4 al 5, decreix del dia 5 al 7, creix
del dia 7 al 9, decreix del dia 9 al 10 i, finalment, creix del dia 10 a l’11.
Els dies en què ha plogut més han estat el 2 i el 5, encara que hi ha un màxim també el dia 9. El dia en què
ha plogut menys ha estat el 7, però també hi ha hagut mínims els dies 4 i 10.
30. Pàgina 187

Hi ha hagut més vendes l’any 2014, i el pitjor any ha estat el 2013.
31. Pàgina 188

a) , → Aquesta funció és parella
b) , → Aquesta funció és imparella
c) , → y Aquesta funció no té
simetria parella ni simetria imparella
312
312
Funcions 9
9
32. Pàgina 188

a) La funció és imparella, ja que és simètrica respecte de l’origen. No és periòdica.
b) La funció és parella, ja que és simètrica respecte de l’eix Y. No és periòdica.
33. Pàgina 188

Tant la gràfica blava com la vermella són periòdiques.
La gràfica blava és simètrica respecte de l’eix Y i la gràfica vermella és simètrica respecte de l’origen.
34. Pàgina 189

A l’eix X, la funció adopta tots els valors inclosos entre  ∞ i  ∞ → Dom f 
A l’eix Y, la funció adopta tots els valors inclosos entre  ∞ i  ∞ → lm f 
La funció és contínua.
Punt de tall amb l’eix X: (4, 0) Punt de tall amb l’eix Y: (0, 2)
La funció creix en (∞, 2) (4, ∞), decreix en (0,5; 1) i és constant en (2; 0,5) (1, 4).
La funció no té màxims ni mínims, ja que no passa de creixent a decreixent o viceversa.
La funció no és periòdica ni simètrica.
35. Pàgina 189

a) A l’eix X, la funció adopta tots els valors inclosos entre ∞ i  ∞ → Dom f 
A l’eix Y, la funció adopta tots els valors inclosos entre  ∞ i 3 → lm f  (∞, 3)
La funció talla l’eix X en 6 punts, en cadascun dels intervals següents: (3, 2), (2,1), (1, 0), (0, 1), (1,
2) i (2, 3), una vegada en cada interval.
Punt de tall amb l’eix Y: (0, 3).
La funció creix en (∞, 2) (1, 0) (1, 2) i decreix en (2, 1) (0, 1) (2, ∞).
Hi ha dos màxims relatius, en (2, 1) i (2, 1), un màxim absolut, en (0, 3), i dos mínims relatius, en (1,
1) i (1, 1).
La funció no és periòdica.
La funció té simetria parella.
b) A l’eix X, la funció adopta tots els valors inclosos entre  ∞ i  ∞ → Dom f 
A l’eix Y, la funció adopta tots els valors inclosos entre  ∞ i  ∞ → lm f 
Punt de tall amb l’eix X: (1, 0), i un altre punt és a l’interval (3, 4).
Punt de tall amb l’eix Y: (0, 1).
La funció creix en (∞, 2) (1, 1) (3, ∞) i decreix en (2, 1) (1, 3).
Hi ha dos màxims relatius, en (2, 1) i (1, 0), i dos mínims relatius, en (1, 2) i (3, 1).
La funció no és periòdica.
La funció no és simètrica.
313
313
Funcions 9
Funcions
36. Pàgina 190

Y
f(x)  x  1
x 2 1 0
f(x) 1 0 1
f(x)  x  1 1
x 1 2 3 1 X
f(x) 0 1 2
37. Pàgina 190
38. Pàgina 190
Y
39. Pàgina 191
a) 1
f(x)  x f(x)  2x 1 X
x 2 1 0 x 1 2 3
f(x) 2 1 0 f(x) 2 4 6
Y
b)
1 X
x 2 1 0 x 1 2 3
f(x) 11/2 7/2 3/2 f(x) 1 1/2 0
Y
c)
1
x 1 0 1 x 2 3 4
1 X
f(x) 3 1 1 f(x) 1 1 1
1 X
314
314
Funcions 9
9
d)
x 1 0 1 x 2 3 4
f(x) 1/2 1 3/2 f(x) 7/4 11/4 15/4
40. Pàgina 191
41. Pàgina 191
a)
f(x)  1 f(x)  x f(x)  1

x 3 2      x 0 2    x 3 4
f(x) 1 1      f(x) 0 2    f(x) 1 1
1 X
b)
f(x)  3 f(x)  x  1 f(x)  3x

x 2 1      x 0 1    x 2 3
f(x) 3 3      f(x) 1 0    f(x) 6 9
2 X
2
315
315
Funcions
Funcions 9
ACTIVITATS FINALS
42. Pàgina 192
a) Sí que és una funció: donat un volum per a l’ampolla, només hi correspon una possible capacitat.
b) Sí que és una funció: el preu de la llum depèn del temps de consum.
c) No és una funció, perquè els professors no són una magnitud.
d) No és una funció, perquè els corredors no són una magnitud.
43. Pàgina 192

a) f(x)  4x, en què x és la longitud del costat del quadrat i f(x) és el perímetre.
b) f(x)  1,25x, en què x són els quilos de tomàquets que comprem i f(x) és el preu final que hem de pagar.
c) f(x)  2x, en què x és el radi i f(x) és la longitud de la circumferència.
d) f(x)  1,5x, en què x és el temps i f(x) és l’espai.
44. Pàgina 192

Y
f(x)  3x  4
x 1 0 1 2
f(x) 7 4 1 2
1
1 X
45. Pàgina 192

Y
f(x)  x  2
x 1 0 1 2
f(x) 3 2 1 0 1
1 X
46. Pàgina 192

a)
b)
c)
d)
316
Funcions 9 9
47. Pàgina 192

a)
b)
c)
d)
48. Pàgina 192

f(x)  x3  3x
x 2 1 0 1 2
f(x) 2 2 0 2 2
49. Pàgina 192

f(x)  3x  x2
x 2 1 0 1 2
f(x) –10 –4 0 2 2
50. Pàgina 192
51. Pàgina 192
x 2 1 0 1 2
f(x) 3
317
Funcions 9
Funcions
52. Pàgina 192

f(x)  2 · sin x
54. Pàgina 192

a) Dom f: , lm f: (0, )
b) Dom f: (2, 2), lm f: (, )
c) Dom f: (, ), lm f: [1, 0)
d) Dom f: (, 2) (2, ), lm f: (1, )
55. Pàgina 193

a) Dom f  , lm f 
b) Dom f  , lm f  [2, 2]
c) Dom f  , lm f 
56. Pàgina 193

a) f(x)  4x  2 c) f(x)  x  7
Dom f  , lm f              Dom f  , lm f 
x 1 0 1 x 3 4 5
f(x) 6 2 2                f(x) 4 3 2
Y Y
1 X
1
1 X
b) f(x)  3x  1 d) f(x)  6x  1
Dom f  , lm f            Dom f  , lm f  
x 1 0 1 x 1 0 1
f(x) 4 1 2               f(x) 5 1 7
Y Y
1 2
1 X 1 X
318
318
Funcions 9
9
57. Pàgina 193

a) Dom f  c) Dom f 
b) Dom f  d) Dom f 
58. Pàgina 193
a) Dom f  [3, ) c) Dom f 
59. Pàgina 193

Dom f  , lm f  [1, 1)  {0}
60. Pàgina 193
61. Pàgina 193

62. Pàgina 193

63. Pàgina 193

a) Dom f  c) Dom f  (0, )
b) Dom f  (0, ) d) Dom f  (1, )
64. Pàgina 193

a) La funció és contínua en tots els punts, tret del punt x0, on presenta una discontinuïtat evitable.
b) La funció és contínua en tots els punts, tret dels punts x1 i x1, en els quals presenta una
discontinuïtat evitable.
c) La funció és contínua en tots els punts, tret del punt x0, en què presenta una discontinuïtat de salt
finit.
319
319
Funcions 9
Funcions
65. Pàgina 193

a) La funció és contínua en tots els punts, tret del punt x3, en què presenta una discontinuïtat de salt
finit.
b) La funció és contínua en tots els punts, tret del punt x2, en què presenta una discontinuïtat de salt
finit.
c) La funció és contínua en tots els punts, tret dels punts x0 i x2, en què la funció no està definida i
presenta una discontinuïtat evitable.
d) La funció és contínua en tots els punts, tret del punt x0, en què presenta una discontinuïtat de salt
infinit.
66. Pàgina 193

a)
Punts de tall amb l’eix X: → → →
Punt de tall amb l’eix Y: →

b)
Punts de tall amb l’eix X: → → →
c)
Punts de tall amb l’eix X: → → o →
d)
67. Pàgina 193

a)
Punts de tall amb l’eix X: → → o → X:
Punt de tall amb l’eix Y: f(0)  16 → (0, 16)

b)
Punt de tall amb l’eix Y: f(0)  0 → (0, 0)

c)
Punts de tall amb l’eix X: → → , o →
320
320
Funcions 9
9
d)
→ → , , o →
Punts de tall amb l’eix X:
68. Pàgina 193

a) La funció és contínua en tots els punts, tret del punt x0, en què té una discontinuïtat de salt finit.
Punts de tall amb l’eix X: {(2, 0), (3, 0)}
b) La funció és contínua en tots els punts, tret del punt x0, en què té una discontinuïtat de salt infinit, i
en un punt entre x  3 i x  4, on té una discontinuïtat de salt infinit.
Punt de tall amb l’eix X: (0, 0)
c) La funció és contínua en tots els punts, tret del punt x0, en què té una discontinuïtat de salt infinit, i
en el punt x 2, on té una discontinuïtat de salt finit.
Punts de tall amb l’eix X: {(1, 0), (3, 0)}
d) La funció és contínua en tots els punts.
Punts de tall amb l’eix X: {4n  2, 0), n € }
69. Pàgina 194

a)
b)
Punts de tall amb l’eix X: → → , , o →

c)
Punt de tall amb l’eix X: → → →
d)
321
321
Funcions 9
Funcions
70. Pàgina 194

, com que passa pels punts (2, 0) i (0, 2), tenim que:
→
→ →
Així doncs:
71. Pàgina 194

, com que passa pels punts (1, 0) i (0, 3), tenim que:
→
→ →
Així doncs:
72. Pàgina 194

→ → i
73. Pàgina 194

, com que passa pels punts (2, 0), (4, 0) i (0, 3), tenim que:
→
→
→
Resolem el sistema: i
Així doncs:
74. Pàgina 194
Punt de tall amb l’eix X: → → →
75. Pàgina 194

a) La funció decreix en l’interval (, 0) i creix en l’interval (0, ).
b) La funció decreix en l’interval (, 1) i creix en l’interval (1, ).
c) La funció creix en l’interval (, 1) (3, ) i decreix en l’interval (1, 3).
d) La funció creix en l’interval (0, 2) i decreix en l’interval (, 0) (2, ).
322
322
Funcions 9
9
76. Pàgina 194

a) La funció creix en l’interval (, 2) i decreix en l’interval (2, ); per tant, la funció té un màxim en el
punt x  2.
b) La funció passa de ser decreixent a creixent en els punts x  2 i x  2, en què la funció presenta mínims.
En el punt x  0 la funció té un màxim, ja que passa de ser creixent a ser decreixent.
c) En el punt x  2 la funció té un màxim i en el punt x  0 té un mínim.
d) La funció té màxims en els punts x  1 i x  1, i també presenta un mínim en el punt x  0.
78. Pàgina 194

a) Variació de x: 1  0  1 c) Variació de x: 2  (4)  2
Variació de f(x): f(1)  f(0)  4  7  3 Variació de f(x): f(2)  f(4)  9  5  4
Taxa de variació mitjana: Taxa de variació mitjana:
b) Variació de x: 3  (2)  5 d) Variació de x: 3  1  2

Variació de f(x): f(3)  f(2)  20  (15)  35 Variació de f(x): f(3)  f(1)  17 (7)  10
Taxa de variació mitjana: Taxa de variació mitjana:
79. Pàgina 194
a) Variació de x: Variació de f(x):
Taxa de variació mitjana:
b) Variació de x: Variació de f(x):
80. Pàgina 194

a) Variació de x: 0  (2)  2
Variació de f(x): f(0)  f(2)  7  3  10
b) Variació de x: 2  (4)  6
Variació de f(x): f(2)  f(4)  17  13  30
323
323
Funcions
Funcions 9
c) Variació de x: 1  (1)  2
Variació de f(x): f(1)  f(1)  15  11  4
d) Variació de x: 4  2  2
Variació de f(x): f(4)  f(2)  100  2  98
81. Pàgina 194

Y
1 X
82. Pàgina 195

No podem crear un gràfica amb aquestes característiques, ja que perquè tingui un mínim en B(0, 0) ha de
decréixer abans del punt 0 i créixer després, i això no es compleix.
83. Pàgina 195

1 X
84. Pàgina 195

La funció creix en l’interval (3, 0), és constant en l’interval (0, 2), torna a créixer en l’interval (2, 3) i
decreix en l’interval (3, 5); per tant, la funció té un màxim en el punt x  3.
85. Pàgina 195

La funció creix en l’interval (3, 0) (0, 3), és constant en l’interval (3, 5) i és decreixent en l’interval (5,
); el valor màxim és y3 i el valor mínim és ∞. La funció no passa de creixent a decreixent en cap punt,
ni de decreixent a creixent, per tant no té màxims ni mínims.
324
Funcions 9
9
86. Pàgina 195

a) La temperatura màxima és 5° C, s’hi arriba a les 9 h i representa un màxim absolut; la temperatura
mínima és 0° C i s’hi arriba a les 24 h.
b) Els intervals de creixement són (0; 4,5) (6, 9) (16,5; 18), és constant en l’interval (105; 15) i és
decreixent en els intervals (4,5; 6) (9; 10,5) (15; 16,5) (18, 24). Amb aquestes dades podem
determinar que en els punts x  4,5, x  9 i x  18 la funció té màxims, i en els punts x  6 i
x  16,5 la funció té mínims.
87. Pàgina 195

a) La funció creix en els intervals (, 2) (0, 2) (4, ) i decreix en els intervals (2, 0) (2, 4); per
tant, en els punts x  2 i x  2 la funció té màxims relatius, i en els punts x  0 i x  4 la funció té mínims
relatius.
b) La funció creix en l’interval (0, 2), decreix en els intervals (, 2) (2, ) i és constant en l’interval
(2, 0). En el punt x  2 la funció té un màxim relatiu.
c) La funció creix en els intervals (, 2) (2, 4) (4, ), decreix en l’interval (0, 2) i és constant en
l’interval (2, 0). En el punt x  2 la funció passa de decreixent a creixent, per tant és un mínim.
d) La funció és sempre creixent, no té màxims ni mínims.
88. Pàgina 195

La funció creix en els intervals de la forma i decreix en els intervals de la forma
. Té màxims relatius en els punts de la forma x  4k  1 i mínims relatius en els punts
de la forma x  4k  1.
89. Pàgina 195

a) → La funció té simetria imparella.
b) → La funció té simetria imparella.
c) → La funció té simetria parella.

d) → La funció té simetria parella.
90. Pàgina 195

a) La funció té simetria parella. c) La funció té simetria imparella.
b) La funció té simetria parella. d) La funció té simetria parella.
91. Pàgina 195

a) → Aquesta funció no té simetries.
b) → Aquesta funció no té simetries.
c) → Aquesta funció té simetria parella.
d) → Aquesta funció té simetria parella.
325
325
Funcions 9
Funcions
92. Pàgina 195

a) Aquesta funció té simetria imparella.
b) Aquesta funció té simetria parella.
c) Aquesta funció té simetria imparella.
d) Aquesta funció té simetria imparella.
93. Pàgina 195
a) → La funció té simetria imparella.
b) → La funció té simetria imparella.
c) → La funció té simetria imparella.
94. Pàgina 195

a) La funció és periòdica.
b) La funció és periòdica.
c) La funció no és periòdica.
d) La funció no és periòdica.
95. Pàgina 196

a) La funció té període 2.
b) La funció té període 2.
c) La funció té període 2,5.
d) La funció té període 4.
97. Pàgina 196

1 X
326
326
Funcions 9
9
98. Pàgina 196

1 X
99. Pàgina 196

No podem representar una gràfica que verifiqui totes aquestes característiques, ja que no pot complir que
sigui creixent en l’interval donat i que tingui un mínim en B.
100. Pàgina 196
1 X
Dom f  , lm f  (, 0]
101. Pàgina 196
1 X
Dom f  , lm f [1, )
327
327
Funcions 9
Funcions
102. Pàgina 196
1 X
La funció és contínua en tots els punts tret de x  2 i x  0, en els quals té discontinuïtats de salt finit.
103. Pàgina 196
a) c)
b) d)
104. Pàgina 196
105. Pàgina 196
106. Pàgina 197
a) La funció creix en els intervals:
Decreix en els intervals:
b) Arriba al preu més alt en
c) El preu més baix té lloc en
328
328
Funcions 9
9
107. Pàgina 197

Quan la vida útil de l’electrodomèstic va decreixent, quan sigui 0, podem considerar que l’aparell ha
arribat al seu valor mitjà de funcionament en anys; per tant:
→ 6(x  1)  54 → x  8
L’electrodomèstic funcionarà de mitjana 8 anys.
108. Pàgina 197

No, ja que el cor té una activitat coronària irregular i no podrem trobar un període.
109. Pàgina 197

a)
€
Empresa B
Empresa A
20
100 Quilòmetres
b) Si ens fixem en la gràfica, comprovem que el preu més baix per a x  600 és amb l’empresa A, que seria
de: 120  0,04 (x  500)  124 €
c) Ens continua sortint més econòmic amb l’empresa A; la diferència de preu ara encara és més gran que
abans respecte del preu de l’empresa B.
HAS DE SABER FER

1. Pàgina 197
f(x)  1,54x
x 0 1 2
f(x) 0 1,54 3,08
Y
1 X
329
329
Funcions
Funcions 9
2. Pàgina 197
a) Dom f  lm f 
b) Dom f  (, 1] lm f 
3. Pàgina 197
La funció és contínua en tots els punts tret de x  0, x  3 i x  5; en aquests tres punts la funció presenta
discontinuïtats de salt finit.
Punts de tall amb l’eix X: {(1,5; 0), (0, 0)} Punt de tall amb l’eix Y: (0, 0)
4. Pàgina 197
La funció decreix en (0,75; 3,25) i creix en la resta de .
5. Pàgina 197
La gràfica vermella és periòdica i la gràfica blava no ho és.
La funció vermella té simetria parella i la funció blava té simetria imparella.
6. Pàgina 197
Y
1 X

110. Pàgina 198
a) Sí, a cada punt des de la sortida fins al final del trajecte hi correspon una altura específica.
b) El domini és des de la sortida fins al final del trajecte, 105 m. El recorregut va de 0 a 15 · 2 · 2,5  75 m.
c) El màxim absolut és al cim de la pujada més alta, que són 75 m. Els màxims relatius són al cim de les
altres pujades, i són 15 m i 30 m, respectivament.
El mínim absolut és a la sortida i al final del trajecte, i és 0 m.
d) No, ja que no es pot comparar amb la gràfica d’una funció.
330
Funcions 9 9
FORMES DE PENSAR. RAONAMENT MATEMÀTIC

111. Pàgina 198
a) La diagonal del rectangle té la mateixa mida que el diàmetre.
, →
Dom f  [10, 10]

b) El valor màxim que pot adoptar és . Si , l’àrea del rectangle seria 50 cm2, i l’àrea de la
circumferència és ; per tant, el rectangle ocupa al voltant del 63,66 % de la superfície del cercle.
112. Pàgina 198

Y
1 X
113. Pàgina 198

Coneixem l’àrea dels tres triangles, que és la mateixa, S.
a) Sabem que , per tant
b)
c) En els dos casos la representació és similar, es tracta d’una funció del tipus , en què C és una
constant, en aquest cas 2S. És una funció inversament proporcional.
Per exemple, si l’àrea fos 1, seria:
1 X
331
Funcions 9
Funcions
114. Pàgina 198

a) f(6)  3 i f(3)  6, perquè és creixent.
b) La funció no té màxims ni mínims relatius perquè és creixent en tot el seu domini.
PROVES PISA
115. Pàgina 199
La que representa millor l’altura dels peus per damunt del terra és la figura A, ja que la figura B seria si
sempre agafés la mateixa altura, la figura C no representa una funció i la figura D no pot ser perquè els
peus agafen altures oscil·lants.
332
332
Funcions
Funcionspolinòmiques
polinòmiquesi iracionals
racionals 10
10
CLAUS PER COMENÇAR
1. Pàgina 200
a)
b) → No té solució.
c)
2. Pàgina 200
Les magnituds són inversament proporcionals ja que, si dupliquem la quantitat d’ordinadors, la velocitat de
la connexió de cada un es reduirà a la meitat.
Nre. d’ordinadors Velocitat
2 → 256
6 → x
→ kbps
Cada ordinador tindria una velocitat de 85,33 kbps.
Pàgina 201
Considerem x el nombre de voltes, i y, els quilòmetres recorreguts. A cada volta es recorren km →
T’HI ATREVEIXES?
Pàgina 202
a) És una recta horitzontal, paral·lela a l’eix X i que està per sobre de l’eix. És una funció constant.
b) És una funció de proporcionalitat directa, que té de gràfica una recta que passa per (0, 0) i té pendent
negatiu.
c) És una funció lineal, que no passa per l’origen.
ACTIVITATS
1. Pàgina 202
La funció f(x) –representada per la recta r– és una funció de proporcionalitat directa perquè és una recta
que passa per l’origen de coordenades.
La funció g(x) –representada per la recta t– és una funció lineal perquè és una recta amb ordenada a
l’origen diferent de zero.
La funció h(x) –representada per la recta s– és una funció constant perquè és una recta paral·lela a l’eix X. 333
Funcions polinòmiques i racionals 10
Funcions polinòmiques i racionals
2. Pàgina 202
La recta r es talla amb els eixos en (0, 1) i (2, 0). Si la funció associada és f(x), tenim:
f(0)  a · 0  b  1 → b  1 f(2)  a · 2  1  0 → a 
De manera que:
La recta s es talla amb els eixos en (0, 2) i (3, 0). Si la funció associada és g(x), tenim:
g(0)  a · 0  b  2 → b  2 g(3)  a · (3)  2  0 → a 
De manera que:
3. Pàgina 202
4. Pàgina 203
Totes quatre funcions són constants.
b)
d)
1
c)
a) 1
5. Pàgina 203
Totes quatre són funcions de proporcionalitat directa, per tant passaran per (0, 0). Calculem un altre punt
per a cada una per poder dibuixar la recta.
a) f(1)  1 c) f(2)  1
b) f(1)  2 d) f(4)  3
Y
b) c)
1
1 X
d)
a)
334
334
10
6. Pàgina 203
Totes quatre són funcions lineals. Calculem dos punts de cada una per traçar-les.
a) f(0)  0  1  1 f(–1)  (1)  1  0 c) f(0)   ·022 f(2)   ·221
b) f(0)  0  3  3 f(2)  2  3  1 d) f(0)  · 0  2  2 f(2)  ·221

Y
c) b)
d)
1
1
X
a)
7. Pàgina 203
a) → És una funció constant → f(x)  1
1 X
b) → f(x)  4x
1 X
c) → f(x)  x  2
1 X
335
335
d) → f(x)  2x  2
1 X
e) → Amb pendent nul, és una funció constant → f(x) 
0,1
1 X
f) → f(x)  2x  3
1 X
g) f(x) 
1 X
336
336
10
8. Pàgina 204
El vèrtex de les paràboles és el punt (0, 0) i el seu eix de simetria és l’eix Y.
Construïm taules de valors al voltant del vèrtex i després dibuixem les paràboles.
2 1 0 1 2
3x2 12 3 0 3 12
3x2 12 3 0 3 12
x2/4 1 0,25 0 0,25 1
4x2 16 4 0 4 16
Y
4x2 3x2
1 X
3x2
9. Pàgina 204
10. Pàgina 204

Són funcions del tipus . Considerem f(x) la gràfica verda (r); g(x), la gràfica blava (t), i h(x), la gràfica
vermella (s).
11. Pàgina 205

La funció y  2x2 té com a vèrtex (0, 0) i el seu eix de simetria és l’eix Y.
Donem valors al voltant del vèrtex i la representem.
x 2 1 0 1 2
2x2 8 2 0 2 8
Per representar les altres funcions desplacem el vèrtex verticalment.
Y
X
a)
c) 1 X
2x2
b)
337
337
12. Pàgina 205

a) Vèrtex
b) Vèrtex
c) Vèrtex
13. Pàgina 205

a) y  (x  1)2  1 → y  x2  2x  1  1 c) y  (x  2)2  4 → y  x2  4x  4  4
y  x2  2x Vèrtex: (1, 1) y  x2  4x Vèrtex: (2, 4)
Y Y
Traslladem y = x2 1 Traslladem y = x2
1 1 cap a la dreta 2 cap a la dreta
1 X
i 1 cap avall. i 4 cap avall.
1 X
b) d)
y  x2  x Vèrtex: Vèrtex:
Y Y
Traslladem y = x2 Traslladem y = x2
1/2 cap a la dreta 3/4 cap a la dreta
1 i 1/4 cap avall. 1 i 9/16 cap avall.
1 X 1 X
Totes les paràboles són del tipus y  ax2  bx.
14. Pàgina 206
Y
L’orientació de les paràboles blau fosc (blau al llibre) i gris fosc (vermell
al llibre) és cap amunt, tenen un mínim. L’orientació de les paràboles
blau clar (verd al llibre) i gris clar (rosa al llibre) és cap avall, tenen un
1
màxim.
1 X
338
338
10
15. Pàgina 206

Totes les funcions són paràboles.
a) El vèrtex de la funció és un mínim.
a i b són del mateix signe El vèrtex és a l’esquerra de l’eix Y.
Vèrtex Eix de simetria
b) El vèrtex de la funció és un màxim.

a i b són de signe diferent El vèrtex és a la dreta de l’eix Y.
c) El vèrtex de la funció és un mínim.

d) El vèrtex de la funció és un màxim.

16. Pàgina 206
a) Vèrtex
b) Vèrtex
La primera coordenada del vèrtex és la quantitat que ens dóna restant x a les expressions de dins del
parèntesi. La segona coordenada del vèrtex és el que apareix fora del parèntesi.
Sí, es podrien representar així totes les paràboles.
17. Pàgina 207
a) a  3, b  0, c  4 → Vèrtex:
a  3  0 → El vèrtex és un màxim.
Tall amb l’eix X: Y
Tall amb l’eix Y: (0, 4)

1
x 1 0 1
1 X
y 0 1 4 1 0
339
339
b) a  1, b  0, c  → Vèrtex:
a  1  0 → El vèrtex és un mínim.
Tall amb l’eix X:

Y
Tall amb l’eix Y:

1
x 1 0 1
1 X
y 0 0
c) a  2, b  3, c  0 → Vèrtex:
Tall amb l’eix X: Y
Tall amb l’eix Y: (0, 0) 1
x 1 0 1
X
1
y 5 0 1 0
d) a  1, b  0, c  9 → Vèrtex:
Y
Tall amb l’eix X:

2
1 X
x 3 1 0 1 3
y 0 8 9 8 0
e) a  1, b  3, c  0 → Vèrtex:
Y
Tall amb l’eix X:
Tall amb l’eix Y: (0, 0) 1
x 1 0 1 3
1 X
y 4 0 2 0
340
340
10
f) a  4, b  1, c  0 → Vèrtex: Y
Tall amb l’eix X:

4
Tall amb l’eix Y: (0, 0) 2 X
Construïm una taula de valors al voltant del vèrtex.
x 1 0 1
y 5 0 0 3
18. Pàgina 207
a) a  1, b  5, c  6 → Vèrtex:
Tall amb l’eix X:

Y
x 3 2 0 1
y 0 0 6 12
1 X
b) a  1, b  7, c  12 → Vèrtex:
Tall amb l’eix X:
Tall amb l’eix Y: (0, 12) Y
x 1 0 1 4 6
y 4 12 16 24 18
0,2
0,2 X
341
341
c) a  1, b  4, c  4 → Vèrtex:
Tall amb l’eix X:

Y
x 4 3 2 1 0
y 4 1 0 1 4
1 X
d) a  1, b  1, c  6 → Vèrtex:
Tall amb l’eix X:
→ No talla l’eix X.
Tall amb l’eix Y: (0, 6) Y
x 2 0 1 2
X
1
2
y 12 6 6 8
e) a  1, b  5, c  4 → Vèrtex:
Tall amb l’eix X:

Y
x 4 2 1 0
y 0 2 0 4
1 X
342
342
10
f) a  1, b  2, c  1 → Vèrtex:
Tall amb l’eix X:
Tall amb l’eix Y: (0, 1) Y

x 3 2 1 0 1
1 X
y 4 1 0 1 4 1
19. Pàgina 208
1 X
20. Pàgina 208
21. Pàgina 208

Considerem f(x) la gràfica verda, i g(x), la gràfica vermella.
f(x) és una funció de proporcionalitat inversa que passa pel punt (1, 2):
g(x) és una funció de proporcionalitat inversa que passa pel punt (2, 2):
22. Pàgina 209

1 · 20  2 · 10  5 · 4  10 · 2  20 → És una funció de proporcionalitat inversa.
La constant de proporcionalitat és k  20  0 → La funció és decreixent i és als quadrants primer i tercer.
343
343
Considerem x els dies, i y, la quantitat d’obrers; aleshores,
Representem tan sols la gràfica al primer quadrant, ja que no hi ha ni obrers ni dies de treball negatius.
Y
X
Per obtenir resultats realistes només podem considerar els casos
en els quals obtinguem una quantitat d’obrers entera, una altra
cosa serien aproximacions de la quantitat d’obrers que caldria
tenir en compte o bé plantejar de contractar una persona durant
2 una part de la jornada, ja que, encara que podem pensar en una
part del dia, no podem considerar una part d’un obrer.
2 X
23. Pàgina 209
La gràfica és creixent i està situada als quadrants primer i tercer.
Construïm una taula de valors i representem la gràfica:

Y
x 10 5 1 1 5 10
y 1 2 10 10 2 1
1
5 X
24. Pàgina 209

És una funció de proporcionalitat inversa.
La constant de proporcionalitat és k  3  0 → La funció és decreixent i és als quadrants primer i tercer.

Representem la gràfica tenint en compte els valors de la taula.
Y
x 1 2 3 4
y 3 1,5 1 0,75
1
1 X
25. Pàgina 210
La funció és decreixent i la gràfica està situada als quadrants primer i tercer.
Construïm una taula de valors:
x 3 2 1 1 2 3
y 1 2 2 1
344
344
10
Representem la gràfica i les altres funcions desplaçant els eixos de simetria a partir d’aquesta.
Y
b) a) d)
c)
1 X
26. Pàgina 210
 Per representar la gràfica de  hem de construir la funció simètrica

2
y Y de
respecte de l’eix .
x
27. Pàgina 210

La funció g(x) és la funció f(x) traslladada 1 unitat a la dreta i 2 unitats cap amunt.
Com a expressió algebraica té:
28. Pàgina 211

a) a  2, b  2 → Les asímptotes són: x  2 i y  2
k  1  0 → La gràfica de la funció de la qual prové es troba als quadrants segon i quart.
Dibuixem la gràfica de desplaçada als nous eixos.
1 X
b) a  2, b  3 → Les asímptotes són: x  2 i y  3

k  3  0 → La gràfica de la funció de la qual prové
es troba als quadrants primer i tercer. Y
Dibuixem la gràfica de desplaçada

als nous eixos.
1
1 X
345
345
29. Pàgina 211

Y
a) a  1, b  4 → Les asímptotes són: x  1 i y  4
es troba als quadrants primer i tercer.
Dibuixem la gràfica de desplaçada als nous

1
eixos.
2 X
Y
b) a  2, b  6 → Les asímptotes són: x  2 i y  6
2
Dibuixem la gràfica de desplaçada als nous 2 X
eixos.
Y
c) a  2, b  3 → Les asímptotes són: x  2 i y  3

1
eixos.
1 X
Y
d) a  3, b  13 → Les asímptotes són: x  3 i y  13

3
eixos. X
3
30. Pàgina 211 Y
a) a  1, b  2 → Les asímptotes són: x  1 i y  2

k  1  0 → La gràfica de la funció de la qual prové
està situada als quadrants segon i quart. 1
Dibuixem la gràfica de desplaçada als nous 1 X
eixos.
346
346
10
Y
2
està situada als quadrants segon i quart.
2 X
eixos.
Y
c) a  3, b  5 → Les asímptotes són: x  3 i y  5
està situada als quadrants segon i quart. 5
1 X
eixos.
Y
d) a  1, b  1 → Les asímptotes són: x  1 i y  1
k  3  0 → La gràfica de la funció de la qual prové 1
està situada als quadrants segon i quart. 1 X

eixos.
31. Pàgina 211

a) c)
Y Y
1 X
1 X
b) d)
Y Y
1
1
1 X
2 X
347
347
32. Pàgina 211
Les asímptotes són: x  2 i y  1 . La funció passa pel punt (1, 0).
ACTIVITATS FINALS
33. Pàgina 212
a) És una funció de proporcionalitat directa perquè és una recta que passa per l’origen de coordenades.
b) És una funció lineal perquè és una recta de pendent i ordenada a l’origen diferents de zero.
34. Pàgina 212

Són funcions constants.
Y
d)
1 X
a)
c)
b)
35. Pàgina 212

Són funcions constants.
Y
a)
d)
0,25
b) 1 X
c)
36. Pàgina 212 Y

c) d)
Són funcions de proporcionalitat directa, passen per (0, 0).
Per fer-ne la representació gràfica, calculem un altre punt de la
funció a més del punt (0, 0). 1
1 X
a) f(1)  2 · 1  2 c) f(1)  5 · 1  5
b) f(1)  3 · 1  3 d) f(1)  4 · 1  4 a)
b)
348
348
10
37. Pàgina 212

Són funcions de proporcionalitat directa, passen per (0, 0).
Per fer-ne la representació gràfica, calculem un altre punt de la funció a més del punt (0, 0).
a) f(4)  ·4 1 b) f(2)  · 2  1 c) f(4)  ·45 d)f(2)  ·25
d)
c)
a)
1
1 X
b)
38. Pàgina 212

a) Funció lineal c) Funció lineal
Funció decreixent Funció creixent
Ordenada a l’origen Ordenada a l’origen

Punt de tall amb l’eix Punt de tall amb l’eix
Y Y
1
1
1 X
1 X
b) Funció lineal d) Funció lineal

Funció creixent Funció creixent

Y Y
1
1
1 X
1 X
349
349
39. Pàgina 212

a) Funció lineal c) Funció lineal

Y Y
1
1
1 X
1 X
b) Funció lineal d) Funció lineal

Y Y
1 X
1 1
1 X
40. Pàgina 212
a)
b)
c)
d)
350
350
10
41. Pàgina 212
a) →
1 X
b) →
1 X
c) →
1 X
d) →
1 X
351
351
42. Pàgina 212
→ Pendent:
Ordenada a l’origen:
44. Pàgina 212

a) La recta passa pels punts (0, 3) i (1, 1).
b) La recta passa pels punts (0, 1) i (1, 0).
c) La recta passa pels punts (0, 2) i (1, 1).
d) La recta passa pels punts (0, 2) i (1, 2).
45. Pàgina 212

a) La recta passa pels punts (0, 2) i (4, 0).
b) La recta passa pels punts (0, 3) i (9, 0).
c) La recta passa pels punts (0, 1) i (3, 1).
d) La recta passa pels punts (0, 0) i (3, 4).
46. Pàgina 213

a) És la funció constant y  2.
b) És la funció constant y  1.
352
352
10
47. Pàgina 213

2 1 0 1 2
5x2 20 5 0 5 20
5x2 20 5 0 5 20
2x2 8 2 0 2 8
Y
y  5x2
y  2x2
1 X
y  5x2
48. Pàgina 213

2 1 0 1 2
x2/4 1 1/4 0 1/4 1
x2/5 4/5 1/5 0 1/5 4/5
x2/2 2 1/2 0 1/2 2
Y
1 X
49. Pàgina 213

Són paràboles amb vèrtex (0, 0). Són funcions de la forma
a) Passa pel punt (1, 3)
b) Passa pel punt (3, 3)
353
353
50. Pàgina 213

a) Vèrtex: (0, 1)
El seu eix de simetria és l’eix Y.
x 1 0 1
y 1 0 1 0 1
Y
1 X
b) Vèrtex: (0, 6)

x 1 0 1
y 0 3 6 3 0
Y
1 X
c) Vèrtex: (0, 4)

x 1 0 1
y 1 0 4 0 1
Y
1 X
354
354
10
d) Vèrtex: (0, 2)
x 1 0 1
y 2 0 2 0 2
Y
1 X
51. Pàgina 213

Si seguim el mateix procediment que a l’activitat anterior tenim:
Y
d)
4
c)
1 b) X
a)
52. Pàgina 213

a) El vèrtex és (0, 3), per tant la funció té la forma
Passa pel punt (1, 0)
b) El vèrtex és (0, 1), per tant la funció té la forma
Passa pel punt (1, 1)

c) El vèrtex és (0, 0), per tant la funció té la forma
d) El vèrtex és (0, 3), per tant la funció té la forma
355
355
53. Pàgina 213

a) El vèrtex és (0, 1), per tant la funció té la forma
b) El vèrtex és (0, 1), per tant la funció té la forma
c) El vèrtex és (0, 1), per tant la funció té la forma
d) El vèrtex és (0, 4), per tant la funció té la forma
54. Pàgina 213
Vèrtex: Eix de simetria:
a) a  1, b  4 → Vèrtex: (2, 4)

Eix de simetria: x  2
b) a  3, b  9 → Vèrtex:
Eix de simetria: x 
c) a  1, b  8 → Vèrtex: (4, 16)

d) a  1, b  6 → Vèrtex: (3, 9)
55. Pàgina 213

a) Vèrtex: (1, 2) Eix de simetria: x  1
Punts de tall amb l’eix X: (2, 0) i (0, 0) Punt de tall amb l’eix Y: (0, 0)
b) Vèrtex: (1, 1) Eix de simetria: x  1
Punts de tall amb l’eix X: (2, 0) i (0, 0) Punt de tall amb l’eix Y: (0, 0)
c) Vèrtex: (1, 1) Eix de simetria: x  1
Punts de tall amb l’eix X: (2, 0) i (0, 0) Punt de tall amb l’eix Y: (0, 0)
d) Vèrtex: (2, 6) Eix de simetria: x  2
Punts de tall amb l’eix X: i Punt de tall amb l’eix Y: (0, 2)
356
356
10
56. Pàgina 213
a) a  1, b  2 → Vèrtex: (1, 1) i eix de simetria: x  1

x 1 0 1 2 3
y 3 0 1 0 3
Y
1 X
b) a  4, b  16 → Vèrtex: (2, 16) i eix de simetria: x  2

x 0 1 2 3 4
y 0 12 16 12 0
Y
1 X
c) a  2, b  10 → Vèrtex: i eix de simetria: x 
x 5 3 2 0
y 0 12 12 0
Y
1
2 X
357
357
d) a  3, b  12 → Vèrtex: (2, 12) i eix de simetria: x  2

x 0 1 2 3 4
y 0 9 12 9 0
Y
1 X
57. Pàgina 213
a) a  1, b  7 → Vèrtex: i eix de simetria: x 
x 0 2 5 7
y 0 10 10 0
Y
1 X
b) a  1, b  5 → Vèrtex: i eix de simetria: x 
x 5 4 1 0
y 0 4 4 0
Y
1 X
358
358
10
c) a  2, b  7 → Vèrtex: i eix de simetria: x 
x 3 2 1 0
y 3 6 5 0
Y
1 X
1
d) a  3, b  4 → Vèrtex: i eix de simetria: x 
x 1 0 1 2
y 7 0 1 4
Y
1 X
58. Pàgina 213

a) . Vèrtex
És la funció representada per la gràfica blava.

b) . Vèrtex
És la funció representada per la gràfica verda.

c) . Vèrtex
És la funció representada per la gràfica rosa.

d) . Vèrtex
És la funció representada per la gràfica vermella.
359
359
59. Pàgina 214

a) Vèrtex: (3, 9)
x 0 2 3 4 6
y 0 8 9 8 0
Y
1 X
b) Vèrtex:
x 1 0 1 2
y 2 0 0 2
Y
1 X
3
c) Vèrtex: (2, 4)

x 0 1 2 3 4
y 0 3 4 3 0
Y
1 X
360
360
10
d) Vèrtex:
x 1 0 1 2
y 0
Y
1 X
0,3
60. Pàgina 214

El seu vèrtex és (1, 2)
Passa pel punt (2, 0)
61. Pàgina 214

El seu vèrtex és (2, 4)
62. Pàgina 214
a) a  2, b  10, c  12. Vèrtex: i eix de simetria: x 
Punt de tall amb l’eix Y:
b) a  1, b  6, c  7. Vèrtex: (3, 16) i eix de simetria: x  3
361
361
c) a  1, b  8, c  15. Vèrtex: (4, 1) i eix de simetria: x  4
d) a  1, b  9, c  18. Vèrtex: i eix de simetria: x 
63. Pàgina 214
a) a  1, b  2, c  3 → Vèrtex: (1, 4) Eix de simetria: x  1

b) a  2, b  4, c  6 → Vèrtex: (1, 8) Eix de simetria: x  1
c) a  5, b  1, c  1 → Vèrtex: Eix de simetria: x 
d) a  2, b  2, c  3 → Vèrtex: Eix de simetria: x 
64. Pàgina 214

Considerem f(x) la gràfica verda, g(x), la gràfica vermella, i h(x), la gràfica morada.
Vèrtex: , eix de simetria: . El vèrtex és un mínim. Branques cap amunt.
Vèrtex: , eix de simetria: . El vèrtex és un màxim. Branques cap avall.
Vèrtex: , eix de simetria: . El vèrtex és un mínim. Branques cap amunt.
65. Pàgina 214
a) a  1, b  6, c  8. Vèrtex:
Tall amb l’eix X:
Tall amb l’eix Y:
x 4 3 2 1 0
y 0 1 0 3 8
362
362
10
b) a  1, b  4, c  5. Vèrtex:
Tall amb l’eix X:
Tall amb l’eix Y:
x 5 3 2 0 1
y 0 8 9 5 0
c) a  1, b  6, c  8. Vèrtex:
Tall amb l’eix X:
Tall amb l’eix Y:
x 4 3 2 1 0
y 0 1 0 3 8
d) a  1, b  4, c  5. Vèrtex:
Tall amb l’eix X:
Tall amb l’eix Y:
x 5 3 2 0 1
y 0 8 9 5 0
Y
d)
a)
2
1 X
c)
b)
66. Pàgina 214

Considerem f(x) la gràfica vermella, g(x), la gràfica blava, i h(x), la gràfica verda.
El vèrtex és . Branques cap amunt.
El vèrtex és . Branques cap amunt.
El vèrtex és i no passa per . Branques cap avall.
363
363
67. Pàgina 214
a) a  2, b  9, c  5. Vèrtex:
Punts de tall amb l’eix Y:
x 2 0 5
y 21 0 5 0
Y
2 1 X
b) a  1, b  12, c  11. Vèrtex:
Punts de tall amb l’eix Y:
x 0 1 6 8 11
y 11 0 25 21 0
Y
2 X
68. Pàgina 214

a)
Vèrtex: Eix de simetria: El vèrtex és un mínim.
364
364
10
b)
Vèrtex: Eix de simetria: El vèrtex és un màxim.
c)
Vèrtex: Eix de simetria: El vèrtex és un mínim.
d)
Vèrtex: Eix de simetria: El vèrtex és un màxim.
69. Pàgina 214

Vèrtex:
x 0 1 2 3 4
y 6 0 2 0 6
Y
1 X
70. Pàgina 214

a) Vèrtex: Correspon a la gràfica blava.
b) Eix de simetria: x  → Correspon a la gràfica verda.
c) Vèrtex: Correspon a la gràfica vermella.
d) a  0 → El vèrtex és un màxim → Correspon a la gràfica morada.
71. Pàgina 214

a)
Passa pel punt
365
365
b)
Passa pel punt
c)
d)
73. Pàgina 215
74. Pàgina 215
75. Pàgina 215

La recta . Passa pel punt i passa per
La recta és
La paràbola . Té com a vèrtex el punt i passa pel punt
La paràbola és
Els punts d’intersecció són: i
366
366
10
76. Pàgina 215

a) Calculem l’equació de la paràbola
Passa pel punt
Passa pels punts i →
Comprovem ara on es talla amb la funció donada: x  2  x2  4x → x2  3x  2  0 →
Els punts de tall són: (1, 3) i (2, 4)

b) Calculem l’equació de la paràbola
Passa pel punt
Passa pels punts i →
Calculem ara la funció lineal y  mx  n
Passa per (0, 5) → 5  n i passa per (4, 0) → 0  4m  5 → m  . Així doncs, y 
Comprovem ara on es tallen:  x2  2x  2 → → 4x2  13x  12  0 →
Els punts de tall són: (4, 10) i
77. Pàgina 215

a)
x 1 2 3 4 5
y
b)
c)
Y
0,25
1 X
367
367
78. Pàgina 215

a) 0,02 · 300  0,1 · 60  0,2 · 30  0,5 · 12  1 · 6  2 · 3  k  6 → És una funció de proporcionalitat
inversa.
b) Y
1 X
c) Els valores de y creixen fins a l’infinit.

x 0,00001 0,0001 0,001 0,01
y 600.000 60.000 6.000 600
79. Pàgina 215

a) a  3, b  0 → Les asímptotes són: x  3 i y  0
k  2  0 → La gràfica de la funció de la qual prové és als quadrants primer i tercer.
Representem la gràfica de y  2/x desplaçada als nous eixos.
Y
1 X

k  1  0 → La gràfica de la funció de la qual prové és als quadrants segon i quart.
Representem la gràfica de y  1/x desplaçada als nous eixos.
Y
1 X
368
368
10
c) a  3, b  3 → Les asímptotes són: x  3 i y  3

k  1  0 → La gràfica de la funció de la qual prové és als quadrants segon i quart.
Representem la gràfica de y  1/x desplaçada als nous eixos.
Y
1 X
d) a  2, b  7 → Les asímptotes són: x  2 i y  7

k  1  0 → La gràfica de la funció de la qual prové és als quadrants primer i tercer.
Representem la gràfica de y  1/x desplaçada als nous eixos.
Y
1 X
80. Pàgina 215
a) La funció no està definida per a x  0. És simètrica respecte de l’origen:
k  7  0 → La funció és decreixent i la gràfica és als quadrants primer i tercer.

x 2 1 1 2
y 7 14 14 7
Y
7
1 X
369
369
b) La funció no està definida per a x  0. És simètrica respecte de l’origen:
k  11  0 → La funció és creixent i la gràfica és als quadrants segon i quart.

x 3 2 1 1 2 3
y 11 11
Y
5
1 X
c) La funció no està definida per a x  0. És simètrica respecte de l’origen:
k  8  0 → La funció és creixent i la gràfica és als quadrants segon i quart.

x 2 1 1 2
y 4 8 16 16 8 4
2 X
81. Pàgina 215
a) És una funció de la forma
Els eixos de simetria són x  1 i y  3, per tant a  1 i b  3. La funció passa pel punt (2, 5).
b) És una funció de la forma
Els eixos de simetria són x  3 i y  3, per tant a  3 i b  3. La funció passa pel punt (4, 0).
370
370
10
83. Pàgina 216

Y
a) Les asímptotes són: x  2
1
iy1
1 X
k  1  0 → La gràfica de la funció de la qual prové és
als quadrants primer i tercer.
Representem la gràfica de desplaçada als nous eixos.
b) Les asímptotes són: x  3 Y
iy1
k  4  0 → La gràfica de la funció de la qual prové és 2
als quadrants segon i quart. 2 X
c) Les asímptotes són: x  4 Y
iy1
k  9  0 → La gràfica de la funció de la qual prové és 2
4 X
d) Les asímptotes són: x  5 Y
iy1
als quadrants segon i quart. X
2
84. Pàgina 216

Y
a) Les asímptotes són: x  1
iy3
2
k  2  0 → La gràfica de la funció de la qual prové és
als quadrants segon i quart. 2 X
371
371
b) Les asímptotes són: x  3

Y
iy4
k  14  0 → La gràfica de la funció de la qual prové és
als quadrants segon i quart.
4
2 X
Y
c) Les asímptotes són: x  2
iy3
k  18  0 → La gràfica de la funció de la qual prové és 3
4 X
Y
d) Els eixos són: x  1 i y  2

als quadrants segon i quart.
2 X
85. Pàgina 216
a) Y
Les asímptotes són: x  1 i y  3

k  1  0 → La gràfica de la funció de la qual prové 2
és als quadrants primer i tercer.
1 X
Representem la gràfica de desplaçada als
nous eixos.
Y
b)

2
1 X

nous eixos.
372
372
10
Y
c)
Les asímptotes són: x  2 i y  1 1
k  1  0 → La gràfica de la funció de la qual prové 1 X


nous eixos.
Y
d)

k  1  0 → La gràfica de la funció de la qual prové 2
1 X
nous eixos.
86. Pàgina 216 Y
a) Les asímptotes són: x  1 i y  2

2
k  2  0 → La gràfica de la funció de la qual prové és als quadrants primer
i tercer. 1 X
Y
b) Les asímptotes són: x  2 i y  1
k  1  0 → La gràfica de la funció de la qual prové és als quadrants 1

primer i tercer. 1 X
Y
c) Els eixos són: x  3 i y  1
k  2  0 → La gràfica de la funció de la qual prové és als quadrants 1

primer i tercer.
1 X
373
373
Y
d) Les asímptotes són: x  1 i y  3
k  2  0 → La gràfica de la funció de la qual prové és als quadrants

primer i tercer.
1
1 X
87. Pàgina 216
b)
1
1 X
a)
c)
88. Pàgina 216

a) Els eixos de simetria són x  2 i y  1. La funció és decreixent i la funció de la qual prové està definida als
quadrants primer i tercer.
b) Els eixos de simetria són x  2 i y  2. La funció és decreixent i la funció de la qual prové està definida
c) Els eixos de simetria són x  1 i y  2. La funció és creixent i la funció de la qual prové està definida als
quadrants segon i quart.
d) Els eixos de simetria són x  1 i y  2. La funció és creixent i la funció de la qual prové està definida als
quadrants segon i quart.
89. Pàgina 216

Considerem f(x) la gràfica verda, g(x), la gràfica vermella, i h(x), la gràfica marró.
Són funcions hiperbòliques de la forma
Els eixos de simetria de f(x) són x  1 i y  0. La gràfica passa pel punt (0, 1).
Els eixos de simetria de g(x) són x  1 i y  3. La gràfica passa pel punt (3, 2).
Els eixos de simetria de h(x) són x  0 i y  0. La gràfica passa pel punt (5, 1).
374
10
91. Pàgina 216

a)
Y
1 X
b)
Y
1 X
2
c)
Y
2 X
92. Pàgina 217

h(t) és una paràbola. Tenim que a  1 → El vèrtex és un màxim.
Calculem el vèrtex per obtenir l’altura i el temps necessari per aconseguir el punt més alt de la trajectòria
L’altura màxima és 1 m i el temps que cal és 1 s.
375
375
Funcions polinòmiques
Funcions i racionals
polinòmiques i racionals 10
93. Pàgina 217

a) El punt d’ebullició a la pica d’Estats ha disminuït 31,43 dècimes de grau. La temperatura d’ebullició és
100  3,143  96,857 oC.
El punt d’ebullició al cim de l’Everest ha disminuït 88,48 dècimes de grau. La temperatura d’ebullició és
100  8,848  91,152 oC.
b) Per cada metre d’altitud la temperatura disminueix una centèsima de dècima de grau. L’expressió de la
funció Temperatura d’ebullició de l’agua (oC)  Altitud (m) està determinada per
94. Pàgina 217

a) Hem de representar la temperatura a què s’ha d’escalfar una substància per arribar als 100 oC. Aquesta
funció està determinada per , en què x és la temperatura actual de la substància.
b)
x 0 10 15 20 25
y 100 90 85 80 75
Y
25
25 X
95. Pàgina 217 Y
Despesa 0 25 50 75 100 125 150
Import 10 10,5 11 11,5 12 12,5 13

10
f(x)  0,02x  10
100 X
96. Pàgina 217

a) La funció que representa aquesta trajectòria és una paràbola.
b)
El punt més alt de la trajectòria apareix al vèrtex de la paràbola.
El punt de partida és:
376
Funcions polinòmiques i racionals 10 10
97. Pàgina 217

Considerem x la distància que es recorre, i f(x), l’altura a què s’arriba.
100
8
10 X
HAS DE SABER FER

1. Pàgina 217
a) Funció lineal
Funció creixent
Ordenada a l’origen Punt de tall amb l’eix
1 X
b) Funció de proporcionalitat directa

Funció decreixent
Ordenada a l’origen Punt de tall amb l’eix
1 X
377
c) Funció constant
f(x) = 10
1 X
2. Pàgina 217
Ordenada a l’origen
Passa pel punt
3. Pàgina 217
a) a  1, b  3, c  0. Vèrtex:
Y
Tall amb l’eix X:

1
x 4 3 0 1
1 X
y 4 0 0 4
b) a  1, b  4, c  5. Vèrtex:
Tall amb l’eix X: Tall amb l’eix Y: (0, 5)
x 1 0 2 3 5
y 0 5 9 8 0
1 X
378
Funcions polinòmiques i racionals 10 10
c) a  1, b  0, c  4. Vèrtex: (0, 4)
Tall amb l’eix X: No té solució.
x 2 1 0 1 2
y 8 5 4 5 8
Y
1 X
d) a  1, b  3, c  1. Vèrtex:
Tall amb l’eix X:
Tall amb l’eix Y: (0, 1)

Construïm una taula de valors al voltant del vèrtex.
x 3 2 0 1
y 1 3 1 3
Y
1 X
379
4. Pàgina 217
a) És creixent en tota la recta real, excepte en 0, on no està definida.
b) No té màxims ni mínims, ja que és sempre creixent.
c)
x –1 –0,1 –0,01 –0,001 –0,0001 0,0001 0,001 0,01 0,1 1
y 5 50 500 5.000 50.000 –50.000 –5.000 –500 –50 –5
Quan pren valors negatius propers a 0 i valors positius molt elevats, s’acosta a infinit.
Quan pren valors positius propers a 0 i valors negatius molt elevats, s’apropa a menys infinit.
5. Pàgina 217
a) Els eixos de simetria són x  2 i y  1. Es correspon amb la gràfica blava.
b) Els eixos de simetria són x  1 i y  1. Es correspon amb la gràfica vermella.
c) Els eixos de simetria són x  2 i y  1. Es correspon amb la gràfica verda.

98. Pàgina 218
a) Anomenem x la quantitat de màquines comprades. La funció està determinada per f ( x) 1.200 x 2.250
b) f (13) 1.200 13 2.250 17.850 €
c) La funció que relaciona el cost per manteniment amb la quantitat de màquines és:
Tan sols ens interessen les quantitats positives. El màxim de
cintes que poden comprar per pagar menys de 500 € pel manteniment és de 20 cintes.
FORMES DE PENSAR. RAONAMENT MATEMÀTIC

99. Pàgina 218
a)
,
Tenim un sistema de tres equacions amb tres incògnites; quan el resolem veiem que té una única
solució, per tant hi ha un funció polinòmica de grau 2 que verifica aquestes condicions.
380
10
b) Hi ha infinites funcions polinòmiques de grau superior a 2 que verifiquen aquestes condicions, ja que, si
construïm el sistema donat, tindrem un sistema de tres equacions no linealment dependents, amb
almenys quatre incògnites.
100. Pàgina 218

Y
2 X
101. Pàgina 218

Y
1 X
y  x2  2x
La gràfica es desplaça verticalment segons els valors de c.
102. Pàgina 218

a) La gràfica tan sols aconsegueix el valor y  10 per a un valor de x. Té una solució.
b) La gràfica aconsegueix el valor y  2 per a tres valors de x. Té tres solucions.
c) La gràfica aconsegueix el valor y  3 per a dos valors de x. Té dues solucions.
103. Pàgina 218

L’equació té tres solucions per a a pertanyent a l’interval (3, 5).
L’equació no té quatre solucions o més per a cap valor del paràmetre a.
381
381
PROVES PISA
104. Pàgina 219
La velocitat d’una persona quieta sobre la passarel·la mòbil és la diferència entre les dues velocitats
anteriors.
Distància des de l’inici

Una persona que
de la passarel·la
camina per la
mòbil
passarel·la mòbil
Una persona que

camina per terra
Una persona quieta
sobre la passarel·la
mòbil
Temps
382
382
Funcions exponencials,
logarítmiques i trigonomètriques 11
383
Funcions exponencials, logarítmiques i trigonomètriques
384
11
385
386
11
387
388
11
389
390
11
391
392
11
393
394
11
395
396
11
397
398
11
399
400
11
401
402
11
403
404
11
405
406
11
407
408
Estadística
Estadística
Estadística
12
12
12
CLAUS
CLAUS PER
PER COMENÇAR
COMENÇAR
CLAUS
CLAUS PER COMENÇAR
1. Pàgina 238 COMENÇAR
PER
1. Pàgina 238
1. Pàgina 238
1. Pàgina 238de gols
Nre. 0 1 2 3 4 5
Nre. de gols 0 1 2 3 4 5
Nre. de gols
Freqüència 0
6 1
7 2
8 3
6 4
2 5
1
Nre. de gols
Freqüència 0
6 1
7 2
8 3
6 4
2 5
1
Freqüència 6 7 8 6 2 1
Freqüència 6 7 8 6 2 1
2. Pàgina 238
2. Pàgina 238
2. Pàgina 238
2. Pàgina 238
a) b) c) d) e) 1, 0, 1 f) 3, 2, 3
a) b) c) d) e) 1, 0, 1 f) 3, 2, 3
a) b) c) d) e) 1, 0, 1 f) 3, 2, 3
a) b) c) d) e) 1, 0, 1 f) 3, 2, 3
INTERPRETA
INTERPRETA LA
LA IMATGE
IMATGE
INTERPRETA
INTERPRETA LA
LA IMATGE
IMATGE
Pàgina 239
Pàgina 239
Pàgina 239
PàginaEn
239
una setmana fa km. Així doncs, en una setmana fa de mitjana km diaris.
En una setmana fa km. Així doncs, en una setmana fa de mitjana km diaris.
T’HI
T’HI ATREVEIXES?
ATREVEIXES?
T’HI
T’HI ATREVEIXES?
PàginaATREVEIXES?
251
Pàgina 251
Pàgina 251
PàginaResposta
251 oberta. Per exemple, les variables temps que es triga a pintar una casa i quantitat de persones que es
Resposta oberta. Per exemple, les variables temps que es triga a pintar una casa i quantitat de persones que es
Resposta
dediquen oberta.
a pintarPer exemple,
la casa. les variables
En aquesta temps
situació, que es
les dues triga a pintar
variables una casa
representen i quantitat
dues magnitudsdeinversament
persones que es
Resposta oberta.
dediquen a pintarPer exemple,
la casa. les variables
En aquesta temps
situació, que es
les dues triga a pintar
variables una casa
representen i quantitat
dues magnitudsdeinversament
persones que es
dediquen a pintar
proporcionals, la casa.
perlatant En aquesta
presenten situació,
dependència les dues
però variables
novariables representen dues
és lineal, ja que el núvol magnituds
demagnituds inversament
punts que es genera
dediquen a pintar
proporcionals, casa.
per tant En aquesta
presenten situació, les
dependència dues
però no és lineal,representen dues
ja que el núvol de punts que inversament
es genera
s’aproximarà a per
proporcionals, unatant presenten
hipèrbola. És adependència però correlació.
dir, no presenten no és lineal, ja que el núvol de punts que es genera
proporcionals,
s’aproximarà a per
unatant presenten
hipèrbola. És adependència però correlació.
dir, no presenten no és lineal, ja que el núvol de punts que es genera
s’aproximarà a una hipèrbola. És a dir, no presenten correlació.
s’aproximarà a una hipèrbola. És a dir, no presenten correlació.
ACTIVITATS
ACTIVITATS
ACTIVITATS
ACTIVITATS
1. Pàgina 240
1. Pàgina 240
1. Pàgina 240
1. Pàgina
Les 240
variables són:
Les variables són:
Les variables són:
Les variables
 Dia desón:
naixement → Quantitativa discreta
 Dia de naixement → Quantitativa discreta
 Dia de naixement → Quantitativa discreta
 Lloc
Dia de naixement→
denaixement →Quantitativa
Qualitativa discreta
 Lloc de naixement → Qualitativa
 Lloc de naixement → Qualitativa
 Alçada
Lloc de →
naixement → Qualitativa
Quantitativa contínua
 Alçada → Quantitativa contínua
2. Pàgina 240
2. Pàgina 240
2. Pàgina 240
2. Pàgina 240 oberta. La mostra no és necessàriament representativa de la població, dependrà de la variable que
Resposta
Resposta oberta. La mostra no és necessàriament representativa de la població, dependrà de la variable que
Resposta
vulguem oberta. LaEnmostra no l’alçada
és necessàriament representativa de la
depoblació, dependrà de la variable que no
Resposta estudiar.
vulguem estudiar.
el cas de
oberta. LaEnmostra no l’alçada
el cas de
sí que ho seria,
és necessàriament
sí que ho seria,
però en el cas
representativa de la
però en el cas
la lletra amb
depoblació,
què comença
dependrà
la lletra amb
el cognom
de la variable
què comença que no
el cognom
vulguem
ho seria. estudiar. En el cas de l’alçada sí que ho seria, però en el cas de la lletra amb què comença el cognom no
vulguem
ho seria. estudiar. En el cas de l’alçada sí que ho seria, però en el cas de la lletra amb què comença el cognom no
ho seria.
ho seria.
3. Pàgina 240
3. Pàgina 240
3. Pàgina 240
3. Pàgina 240 hauríem d’escollir el país que volem estudiar.
a) Primer
a) Primer hauríem d’escollir el país que volem estudiar.
a) Primer hauríem d’escollir el país que volem estudiar.
b) Primer
a) Si hauríem
escollim d’escolliraleatori,
un mostratge el país que
pervolem estudiar.
exemple, tots els individus tenen la mateixa possibilitat que siguin
b) Si escollim un mostratge aleatori, per exemple, tots els individus tenen la mateixa possibilitat que siguin
b) escollits.
Si escollim un ens
Així, mostratge aleatori,
asseguraríem deper exemple,
tenir totsdeelstotes
ciutadans individus tenen
les edats la mateixa possibilitat que siguin
i condicions.
b) Si escollim
escollits. un ens
Així, mostratge aleatori,
asseguraríem deper exemple,
tenir totsdeelstotes
ciutadans individus tenen
les edats la mateixa possibilitat que siguin
i condicions.
escollits. Així, ens asseguraríem de tenir ciutadans de totes les edats i condicions.
escollits. Així, ens asseguraríem de tenir ciutadans de totes les edats i condicions.
c) Per efectuar l’enquesta, primer hem d’elaborar les preguntes. Després hem de decidir en quins llocs o per quins
c) Per efectuar l’enquesta, primer hem d’elaborar les preguntes. Després hem de decidir en quins llocs o per quins
c) mitjans
Per efectuar l’enquesta,
la farem; pot ser primer hem
al carrer d’elaborar
o bé lesper
telefònica, preguntes.
exemple.Després
Segons hem de decidir
el mètode en quinsde
de recollida llocs o per
dades quins
el cost
c) mitjans
Per efectuar l’enquesta,
la farem; pot ser primer hem
al carrer d’elaborar
o bé lesper
telefònica, preguntes.
exemple.Després
Segons hem de decidir
el mètode en quinsde
de recollida llocs o per
dades quins
el cost
mitjans la farem; pot ser al carrer o bé telefònica, per exemple. Segons el mètode de recollida de dades el cost
mitjans la farem; pot ser al carrer o bé telefònica, per exemple. Segons el mètode de recollida de dades el cost
409
409
409
Estadística
Estadística 12
serà diferent; i considerant la grandària de la mostra i el temps que hi puguem dedicar hem de determinar
quantes persones fan les enquestes.
Tan bon punt hàgim escollit tots els elements, passem a la recollida de dades i, després, a processar-les i fer
l’enquesta.
4. Pàgina 241
a) Suposem que aquestes dades provenen d’una variable estadística quantitativa discreta.
Dades fi hi Fi Hi
1 1 0,05 1 0,05
2 4 0,2 5 0,25
3 2 0,1 7 0,35
4 7 0,35 14 0,7
5 3 0,15 17 0,85
6 3 0,15 20 1
b) Suposem que aquestes dades provenen d’una variable estadística quantitativa discreta.
Dades fi hi Fi Hi
1 3 0,27 3 0,27
2 6 0,55 9 0,82
3 2 0,18 11 1
c) Suposem que aquestes dades provenen d’una variable estadística qualitativa.

Dades fi hi Fi Hi
D 1 0,06 1 0,06
E 2 0,11 3 0,17
R 4 0,22 7 0,39
S 5 0,28 12 0,67
T 6 0,33 18 1
d) Suposem que aquestes dades provenen d’una variable estadística qualitativa.

Dades fi hi Fi Hi
Blau 1 0,14 1 0,14
Negre 2 0,29 3 0,43
Vermell 4 0,57 7 1
5. Pàgina 241
Hem de calcular N, és a dir, la quantitat total de dades.
xi x1 x2 x3 x4
fi 5 2 8 3
hi 0,28 1/9 0,44 1/6
410
Estadística 12 12
6. Pàgina 241
Tenim que:
Dades fi hi Fi Hi
x1 2 0,11 2 0,11
x2 2 0,11 4 0,22
x3 3 0,15 7 0,37
x4 8 0,42 15 0,79
x5 4 0,21 19 1
7. Pàgina 242
a) f10  3 f20  6 f40  1
fi
7
6
5
4
3
2
1
0
xi
10 20 30 40
b) f5  4 f15  3 f20  1 f25  4 f30  2 f40  1

fi
5
0
xi
5 10 15 20 25 30 35 40
8. Pàgina 242
xi fi hi
A 8 0,53
B 4 0,27 C
C 3 0,2
411
Estadística
Estadística 12
9. Pàgina 242
xi 1 2 3 4 5 6
fi 12 15 22 30 11 10
Fi 12 27 49 79 90 100
fi Fi
35 120
30 100
25
80
20
60
15
10 40
5 20
0 0
1 2 3 4 5 6 xi 1 2 3 4 5 6 xi
10. Pàgina 242

Classes [0, 20) [20, 40) [40, 60) [60, 80)
fi 8 14 5 4
Fi 8 22 27 31
fi
16
14
12
10
8
6
4
2
0
0 20 40 60 80 xi
11. Pàgina 243

Comprovem l’amplitud dels intervals:
Prenem intervals d’amplitud 4.
Classes [5, 9) [9, 13) [13, 17) [17, 21) [21, 25)
fi 5 8 8 2 2
fi
9
8
7
6
5
4
3
2
1
0
0 5 9 13 17 21 25 Nre. de jocs
412
Estadística 12 12
12. Pàgina 243

Nre. germans 0 1 2 3
fi 8 10 5 2
fi
10
0
0 1 2 3 Nre. de germans
13. Pàgina 243

Dades fi hi Fi Hi xi hi Hi
[5, 9) 2 0,11 2 0,11 A 0,1 0,1
[9, 13) 1 0,06 3 0,17 B 0,12 0,22
[13, 17) 5 0,28 8 0,45 C 0,15 0,37
[17, 21) 6 0,33 14 0,78 D 0,18 0,55
[21, 25) 4 0,22 18 1 E 0,2 0,75
F 0,25 1
14. Pàgina 244

a)
xi fi Fi
3 1 1
4 2 3
5 1 4
6 1 4
8 2 6
9 1 7
Mitjana aritmètica:
Moda: Mo  {4, 8} Mediana: Me  5,5

b)
xi fi Fi
11 4 4
12 4 8
13 1 9
14 1 10
16 1 11
Moda: Mo  {11, 12} Mediana: Me  12

413
Estadística
Estadística 12
c)
xi fi Fi
0 4 4
1 5 9
2 1 10
3 2 12
5 1 13
Moda: Mo  1 Mediana: Me  1
15. Pàgina 244

Ordenem les dades per calcular el valor de la mediana:
7, 8, 9, 12, 12, 15, 18, 21
El valor de la mediana és 12.
Per exemple, si afegim un sol valor més petit que 12, la mediana continuarà sent 12.
16. Pàgina 244
a) Mo  5
Les dades són: 1, 2, 2, 3, 3, 3, 4, 4, 4, 4, 5, 5, 5, 5, 5 → Me  4

b)
xi fi Fi
2 1 1
4 4 5
6 7 12
8 10 22
10 13 35
12 16 51
Mo  12 Me  10
c)
xi fi Fi
1 2 2
7 5 7
9 10 17
11 17 34
Mo  11
414
Estadística 12 12
17. Pàgina 245

a)
xi fi xi · fi Fi
2 3 6 3
4 1 4 4
6 5 30 9
8 2 16 11
10 7 70 18
Total 18 126
Mo  10
La mitjana és més petita que la moda; tant la mitjana com la mediana tenen el mateix valor.
b)
Classes xi fi xi · fi Fi
[0, 15) 7,5 6 45 6
[15, 30) 22,5 3 67,5 9
[30, 45) 37,5 5 187,5 14
[45, 60) 52,5 6 315 20
Total 20 615
Interval modal  [0, 15) i [45, 60) → Mo  7,5 i 52,5

Interval de la mediana  [30, 45) → Me  37,5
El valor de la mitjana és més petit que el valor modal. Hi ha dues modes.
18. Pàgina 245

a)
xi fi xi · fi Fi
3 1 3 1
6 5 30 6
9 7 63 13
12 8 96 21
15 3 45 24
Total 24 237
Mo  12 Me  9
El valor de la mitjana és més petit que la moda, però més gran que la mediana.
415
Estadística
Estadística 12
b)
Classes xi fi xi · fi Fi
[4, 6) 5 4 20 5
[6, 8) 7 8 56 12
[8, 10) 9 12 108 21
[10, 12) 11 10 110 34
Total 34 294
Interval modal  [8, 10) → Mo  9

Interval de la mediana  [8, 10) → Me  9
La mitjana és més petita que la moda i la mediana; tant la moda com la mediana tenen el mateix valor.
19. Pàgina 246

a)
xi fi Fi
1 1 1
2 2 3
3 1 4
4 2 6
5 3 9
6 2 11
7 3 14
8 3 17
9 2 19
25 % de 19  4,75 → 6  4,75 → Q1  4
50 % de 19  9,5 → 11  9,5 → Q2  6
75 % de 19  14,25 → 17  14,25 → Q3  8
b)
xi fi Fi
0 10 10
1 9 19
2 10 29
3 2 31
4 7 38
25 % de 38  9,5 → 10  9,5 → Q1  0
50 % de 38  19 → 19  19 → Q2  1
75 % de 38  28,5 → 29  28,5 → Q3  2
416
Estadística 12 12
20. Pàgina 246

xi fi Fi
0 2 2
1 6 8
2 5 13
3 3 16
4 4 20
5 3 23
8 % de 23  1,84 → 2  1,84 → P8  0
34 % de 23  7,82 → 8  7,82 → P34  1
21. Pàgina 246

Notes 3 4 5 6 7 8 9 10
fi 6 25 34 42 50 27 13 3
Fi 6 31 65 107 157 184 197 200
Hi ha 200  20  180 persones que suspenen l’oposició. Com que 180 és el 90 % de 200 i P90  8, aleshores 8 és la
nota mínima per aprovar (no tots els que treguin un 8 aconseguiran una plaça).
Ordenades les dades, del 32è al 65è tenen de nota 5, per tant 5 és el percentil P16, P17, ..., P32, perquè el 16 % de
200  32 i el 32 % de 200  64, però el 33 % de 200  66  65.
22. Pàgina 247

a)
xi fi Fi
2 12 12
4 26 38
5 16 54
6 15 69
7 21 90
10 14 104
Mínim  2
25 % de 104  26 → 38  26 → Q1  4
50 % de 104  52 → 54  52 → Q2  5
75 % de 104  78 → 90  78 → Q3  7
Màxim  10
Les dades tendeixen a estar concentrades equitativament.
417
Estadística
Estadística 12
b)
xi fi Fi
1 16 16
2 7 23
4 7 30
7 15 45
8 13 58
11 2 60
Mínim  1
25 % de 60  15 → 16  15 → Q1  1
50 % de 60  30 → 30  30 → Q2  4
75 % de 60  45 → 45  45 → Q3  7
Màxim  11
Com que el mínim i Q1 són iguals, aleshores les dades més petites que Q1 són totes iguals.
23. Pàgina 247

Classes xi fi Fi
[0, 8) 4 7 7
[8, 16) 12 9 16
[16, 24) 20 4 20
[24, 32) 28 6 26
Mínim  4
25 % de 26  6,5 → 7  6,5 → Q1  4
50 % de 26  13 → 16  13 → Q2  12
75 % de 26  19,5 → 20  19,5 → Q3  20
Màxim  28
Les dades tendeixen a estar més concentrades en valors baixos.
24. Pàgina 247

xi fi Fi
1 3 3
2 1 4
3 2 6
4 1 7
5 4 11
6 1 12
Mínim  1 Q1  1,75 Mediana  3,5 Q3  5 Màxim  6
Q3 6
1 = Q1 Q2  Me
418
Estadística 12 12
25. Pàgina 248

Alba:
xi fi fi · xi fi · xi2
4 1 4 16 0,775
5 1 5 25 0,225
4,5 1 4,5 20,25 0,275
5,6 1 5,6 31,36 0,825
Total 4 19,1 92,61 2,1
R  5,6 – 4 1,6
Xavier:
2 1 2 4 2,625
3,5 1 3,5 12,25 1,125
7 1 7 49 2,375
6 1 6 36 1,375
Total 4 18,5 101,25 7,5
R7–25
Pere:
1 1 1 1 3,6875
1 1 1 1 3,6875
8 1 8 64 3,3125
8,75 1 8,75 76,56 4,0625
Total 4 18,75 142,56 14,75
R  8,75 – 1  7,75
419
Estadística
Estadística 12
26. Pàgina 248
1 4 4 4 6,76
2 2 4 8 1,38
3 5 15 45 1,55
4 5 20 80 6,55
Total 16 43 137 16,24
R4–13
27. Pàgina 248

100
C V E lefant 0, 05 5%
2.000
La dispersió en el pes dels ratolins és més gran.
0, 02
C V R atolí 0, 4 40 %
0, 05
28. Pàgina 249

Classes xi fi Fi fi · xi fi · xi2
[0, 6) 3 7 7 21 63
[6, 12) 9 4 11 36 324
[12, 18) 15 1 12 15 225
[18, 24) 21 8 20 168 3.528
[24, 30) 27 9 29 243 6.561
Total 29 483 10.701
50 % de 29  14,5 → 20 14,5 → Me  21
Mo  27
2 10.701 2
16, 655 91, 61
29
Les dades tendeixen a estar agrupades cap al màxim. El coeficient de variació és alt. Així doncs, les dades estan
disperses respecte de la mitjana.
420
Estadística 12 12
29. Pàgina 249

xi fi Fi fi · xi fi · xi2
1 2 2 2 2
2 5 7 10 20
3 6 13 18 54
4 1 14 4 16
Total 14 34 92
50 % de 14  7 → Me  2,5 Mo  3
30. Pàgina 250

I
10
0
0 1 2 3 4 5 6 7 X
31. Pàgina 250

Resposta oberta.
32. Pàgina 250

Les dades que defineixen una bisectriu representen variables dependents.
33. Pàgina 251

a) Correlació positiva b) Correlació negativa
34. Pàgina 251

Hi ha correlació positiva.
35. Pàgina 251

a) Correlació positiva
b) Correlació positiva
c) Correlació negativa
d) Correlació positiva
e) → Correlació negativa
f) →Correlació positiva
421
Estadística
Estadística 12
ACTIVITATS FINALS
36. Pàgina 252
a) Qualitativa e) Quantitativa discreta
b) Quantitativa contínua f) Quantitativa discreta
c) Quantitativa discreta g) Qualitativa
d) Quantitativa contínua h) Quantitativa discreta
37. Pàgina 252

a) Quantitativa discreta b) Quantitativa contínua c) Qualitativa
38. Pàgina 252

La ciutat que t’ha agradat més de les que has estat és una variable qualitativa.
39. Pàgina 252

Temps que dediquen a la feina → Variable quantitativa contínua
L’edat → Variable quantitativa discreta
L’estat civil → Variable qualitativa
La quantitat de fills → Variable quantitativa discreta
40. Pàgina 252

xi fi hi Fi Hi
Aventures 104 0,416 104 0,416
Novel·la històrica 45 0,18 149 0,596
Terror 28 0,112 177 0,708
Drama 12 0,048 189 0,756
Biografia 4 0,016 193 0,772
Comèdia romàntica 57 0,228 250 1
41. Pàgina 252

a)
xi fi hi Fi Hi
0 5 0,167 5 0,167
1 5 0,167 10 0,334
2 2 0,067 12 0,401
3 3 0,1 15 0,501
4 8 0,266 23 0,767
5 3 0,1 26 0,867
6 1 0,033 27 0,9
7 1 0,033 28 0,933
8 2 0,067 30 1
422
Estadística 12 12
b) 5 persones de 30 no han fet servir el caixer → 0,167 → 16,7 %

c) El total de persones que hi han anat 4, 5, 6 o 7 vegades és de 13 de 30 → 0,432  43,2 %
d) El total de persones que han anat al caixer 4 vegades o més és de 15 de 30 → 0,499  49,9 %
42. Pàgina 252

Notes x1 x2 x3 x4 x5 x6
fi 2 3 6 7 5 2
Fi 2 5 11 18 23 25
hi 0,08 0,12 0,24 0,28 0,2 0,08
Hi 0,08 0,2 0,44 0,72 0,92 1
Inventar la possible enquesta és una resposta oberta.

Per exemple, enquestem 25 persones per preguntar-los de quin tema era l’últim llibre que han llegit, i els donem
les opcions següents: històric, romàntic, de ciència-ficció, de poesia, de teatre, un altre.
43. Pàgina 252

a) b)
xi fi hi % xi fi hi %
x1 5 0,2 20 x1 4 0,2 20
x2 9 0,36 36 x2 3 0,15 15
x3 3 0,12 12 x3 2 0,1 10
x4 8 0,32 32 x4 7 0,35 35
x5 4 20
44. Pàgina 252

xi fi hi Fi Hi
x1 3 0,12 3 0,12
x2 9 0,36 12 0,48
x3 6 0,24 18 0,72
x4 2 0,08 20 0,8
x5 5 0,2 25 1
45. Pàgina 252

Classes xi fi hi Fi Hi
[2, 14) 8 2 0,05 2 0,05
[14, 26) 20 4 0,1 6 0,15
[26, 38) 32 7 0,175 13 0,325
[38, 50) 44 7 0,175 20 0,5
[50, 62) 56 10 0,25 30 0,75
[62, 74) 68 4 0,1 34 0,85
[74, 86) 80 4 0,1 38 0,95
[86, 98) 92 2 0,05 40 1
423
Estadística
Estadística 12
46. Pàgina 252

a)
[1,9; 3,9) 2,9 3 0,107 3 0,107
[3,9; 5,9) 4,9 11 0,393 14 0,5
[5,9; 7,9) 6,9 7 0,25 21 0,75
[7,9; 9,9] 8,9 7 0,25 28 1
b)
[1,9; 4,9) 3,4 7 0,25 7 0,25
[4,9; 7,9) 6,4 14 0,5 21 0,75
[7,9; 10,9) 8,4 7 0,25 28 1
47. Pàgina 252

a)
[10, 22) 16 4 0,1 4 0,1
[22, 34) 28 12 0,3 16 0,4
[34, 46) 40 14 0,35 30 0,75
[46, 58) 52 8 0,2 38 0,95
[58, 70] 64 2 0,05 40 1
b)
[10, 20) 15 3 0,075 3 0,075
[20, 30) 25 11 0,275 14 0,35
[30, 40) 35 9 0,225 23 0,575
[40, 50) 45 10 0,25 33 0,825
[50, 60) 55 5 0,125 38 0,95
[60, 70] 65 2 0,05 40 1
48. Pàgina 252

Mesurament fi hi Fi Hi
[2, 10) 50 50 0,1 0,1
[10, 18) 150 200 0,3 0,4
[18, 26) 200 400 0,4 0,8
[26, 34) 100 500 0,2 1
a) S’han fet 500 mesuraments.

b) El 20 %.
c) [18, 26)
424
Estadística 12 12
49. Pàgina 253

Resposta (en minuts) fi hi Fi Hi
[0, 60) 250 0,125 250 0,125
[60, 120) 825 0,4125 1.075 0,5375
[120, 180) 510 0,255 1.585 0,7925
[180, 240) 140 0,07 1.725 0,8625
[240, 300) 275 0,1375 2.000 1
a) Han fet l’enquesta a 2.000 individus.

b) El 53,75 %.
c) El 66,75 %.
50. Pàgina 253

a)
xi fi hi Fi Hi fi
1 4 0,16 4 0,16 5
2 4 0,16 8 0,32
4
3 3 0,12 11 0,44
4 4 0,16 15 0,6 3
5 3 0,12 18 0,72 2
6 2 0,08 20 0,8
1
7 2 0,08 22 0,88
8 3 0,12 25 1 0
1 2 3 4 5 6 7 8 xi
b)
xi fi hi Fi Hi fi
6
100 1 0,071 1 0,071
300 2 0,143 3 0,214 5
400 3 0,215 6 0,429 4

500 5 0,357 11 0,786 3
600 2 0,143 13 0,929 2
800 1 0,071 14 1 1
0
100 200 300 400 500 600 700 800 xi
51. Pàgina 253

Temps
35
30
25
20
15
10
5
0
Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg Dia
425
Estadística
Estadística 12
52. Pàgina 253
xi x1 x2 x3 x4 x5
fi 7 5 9 10 4
Representem les dades en un diagrama de barres.

fi
10
0
x1 x2 x3 x4 x5 xi
53. Pàgina 253
xi x1 x2 x3 x4 x5
fi 8 4 9 3 4
fi
10
0
x1 x2 x3 x4 x5 xi
54. Pàgina 253
xi A B C D E F G
fi 6 15 24 18 20 4 13
Fi 6 21 45 63 83 87 100
fi Fi
105
24
90
20
75
16 60
12 45
8 30
4 15
0 0
A B C D E F G xi A B C D E F G xi
426
Estadística 12 12
55. Pàgina 253

Dia de la setmana fi hi Fi Hi
Dl. 3 0,171 3 0,171
Dt. 3,5 0,2 6,5 0,371
Dc. 2 0,114 8,5 0,485
Dj. 3 0,171 11,5 0,656
Dv. 1,5 0,087 13 0,743
Ds. 2 0,114 15 0,857
Dg. 2,5 0,143 17,5 1
56. Pàgina 253

a)
Marca fi hi Fi Hi
A 20 0,5 20 0,5
B 6 0,15 26 0,65
C 14 0,35 40 1
La variable és la preferència de marca, és una variable quantitativa.

b)
57. Pàgina 253

a)
Menjar Pasta Llegums Verdura Carn Peix
fi 45 30 20 65 40
hi 0,225 0,15 0,1 0,325 0,2
Peix
Pasta
Llegums
Carn
Verdura
427
Estadística
Estadística 12
b)
Animal Gos Gat Ocell Cavall Conill Tortuga Peix Hàmster
fi 50 30 10 2 4 16 40 28
hi 0,278 0,167 0,056 0,011 0,022 0,09 0,22 0,156
Hàmster
Gos
Peix
Gat
Tortuga
Conill
Ocell
Cavall
58. Pàgina 253

Calculem mitjançant regles de tres els angles corresponents.
La freqüència absoluta 6 té un sector de 25,71o.
Resta
18
Per tant, queda un sector lliure de 64,29o.
20
El diagrama de sectors seria:
8
15
59. Pàgina 253

Classes [0, 5) [5, 10) [10, 15) [15, 20) [20, 25)
fi 3 5 6 4 2
Fi 3 8 14 18 20
fi Fi
7
20
6 18
5 16
14
4 12
3 10
8
2 6
4
1
2
0 0
xi xi
0 5 10 15 20 25 0 5 10 15 20 25
428
Estadística 12 12
60. Pàgina 253
Els intervals són d’amplitud 9.
Classes xi fi fi
14
[10, 19) 14,5 8
12
[19, 28) 23,5 12
10
[28, 37) 32,5 11
8
[37, 46) 41,5 7
6
[46, 55) 50,5 5
4
[55, 64) 59,5 4 2
[64, 73) 68,5 1 0
xi
0 10 19 28 37 46 55 64 73
61. Pàgina 253

[0, 5) 2,5 7 0,259 7 0,259
[5, 10) 7,5 8 0,297 15 0,556
[10, 15) 12,5 3 0,111 18 0,667
[15, 20) 17,5 4 0,148 22 0,815
[20, 25) 22,5 5 0,185 27 1
62. Pàgina 254

[20, 30) 25 6 0,171 6 0,171
[30, 40) 35 4 0,114 10 0,285
[40, 50) 45 3 0,086 13 0,371
[50, 60) 55 7 0,2 20 0,571
[60, 70) 65 1 0,029 21 0,6
[70, 80) 75 9 0,257 30 0,857
[80, 90) 85 5 0,143 35 1
63. Pàgina 254

fi
Classes xi fi hi Fi Hi 180
[0, 15) 7,5 150 0,25 150 0,25 160
[15, 30) 22,5 120 0,2 270 0,45 140
120
[30, 45) 37,5 100 0,17 370 0,62 100
[45, 60) 52,5 60 0,1 430 0,72 80
[60, 75) 67,5 170 0,28 600 1 60
40
20
0
xi
0 15 30 45 60 75
429
Estadística
Estadística 12
64. Pàgina 254

[8, 14) 11 5 0,128 5 0,128
[14, 20) 17 6 0,154 11 0,282
[20, 26) 23 4 0,103 15 0,385
[26, 32) 29 3 0,077 18 0,462
[32, 38) 35 7 0,179 25 0,641
[38, 44) 41 5 0,128 30 0,769
[44, 50) 47 9 0,231 39 1
a) N  39
b) Hi ha 7 intervals.
c) El quart interval és [26, 32).
d) f2  6 f5  7
e) F3  15 F4  18
f) h1  0,128 h6  0,128
g) H3  0,385 H5  0,641
65. Pàgina 254
2 3 6 12 11,49
5 8 40 200 6,64
6 2 12 72 0,34
7 1 7 49 1,17
10 4 40 400 16,68
Total 18 105 733 36,32
Mo  5 Me  5
R  10  2  8
66. Pàgina 254

a) , Me  2, Mo  2 b) , Me  6, Mo  {4, 6, 8} c) , Me  200, Mo  {100, 250}
67. Pàgina 254
a)
b)
97 6 x4
c) x 5 x4 8
29
430
Estadística 12 12
68. Pàgina 254
8 2 2 16 66 19,8 196,02
10 4 6 40 104 31,6 249,64
14 2 8 28 198 7,8 30,42
17 1 9 17 290 0,9 0,81
20 3 12 60 403 6,3 13,23
24 3 15 72 579 18,3 111,63
25 5 20 125 630 35,5 252,05
Total 20 358 2.270 120,2 853,8
Me  20 Mo  25
R  25  8 17
69. Pàgina 254
3 4 4 12 36 20,592
5 7 11 35 175 22,036
8 5 16 40 320 0,74
9 3 19 27 243 2,556
11 2 21 22 242 5,704
14 6 27 84 1.176 35,112
Total 27 220 2.192 86,74
Me  8 Mo  5
2.192
R  14  3  11 2
8,148
2
14, 795
27
70. Pàgina 254

Classes xi fi Fi fi · xi
[0, 4) 2 15 15 30
[4, 8) 6 12 27 72
[8, 12) 10 9 36 90
[12, 16) 14 10 46 140
[16, 20) 18 7 53 126
Total 53 458
Mo  2 Me  6
431
Estadística
Estadística 12
71. Pàgina 254
[2, 8) 5 8 8 40 200 63,28
[8, 14) 11 5 13 55 605 9,55
[14, 17 3 16 51 867 12,27
20)
[20, 23 6 22 138 3.174 60,54
26)
Total 22 284 4.846 145,64
Mo  5 Me  11
4.846
R  23  5  18 2
12, 91
2
53, 605
22
72. Pàgina 255
[10, 11 1 1 11 121 6,148
12)
[12, 13 4 5 52 676 16,592
14)
[14, 15 5 10 75 1.125 10,74
16)
[16, 17 8 18 136 2.312 1,184
18)
[18, 19 2 20 38 722 3,704
20)
[20, 21 5 25 105 2.205 19,26
22)
[22, 23 2 27 46 1.058 11,704
24)
Total 27 463 8.219 69,332
Me  17 Mo  17
8.219
R  23  11  12 2
17,148
2
10, 3535
27
73. Pàgina 255
[0, 8) 4 2 2 8 32 45,34
[8, 16) 12 2 4 24 288 29,34
[16, 20 1 5 20 400 6,67
24)
[24, 28 1 6 28 784 1,33
32)
432 [32, 36 3 9 108 3.888 27,99
40)
Estadística
12 12
[40, 44 3 12 132 5.808 51,99

48)
Total 12 320 11.200 162,66
Me  32 Mo  36 i 44
1 1 .2 0 0
R  44 – 4  40 2
2 6, 6 7
2
2 2 2, 0 4 4
12
433
Estadística
Estadística 12
75. Pàgina 255
a) La suma de les dues dades ha de ser 14. Hi podem afegir, per exemple, 7 i 7.
b) La suma de les dues dades ha de ser 26. Hi podem afegir, per exemple, 13 i 13.
c) La suma de les dues dades ha de ser 2. Hi podem afegir, per exemple, 1 i 1.
76. Pàgina 255
77. Pàgina 255
78. Pàgina 255
Perquè 23 sigui la moda tenim: x  23 → y  45  23  22
79. Pàgina 255

Ordenem les dades: 10, 17, x, 19, 21, y, 25
Perquè es compleixin les condicions: x  19 → y  41  19  22
81. Pàgina 255

a) Una de les dades ha de ser més gran o igual que 9 i l’altra dada ha de ser més petita o igual que 8; per
exemple, 8 i 9.
b) Les dades han de ser més petites o iguals que 8; per exemple, 7 i 8.
c) Les dades han de ser més grans o iguals que 9; per exemple, 9 i 10.
82. Pàgina 255

25 % de 36  9 → Q1  6
50 % de 36  18 → Q2  9
75 % de 36  27 → Q3  11
434
Estadística 12 12
83. Pàgina 255

Classes [2, 4) [4, 6) [6, 8) [8, 10)
xi 3 5 7 9
fi 9 13 7 1
Fi 9 22 29 30
25 % de 30  7,5 → Q1  3
50 % de 30  15 → Q2  5
75 % de 30  22,5 → Q3  7
84. Pàgina 255

xi fi hi Fi Hi fi · xi
10 10 0,1818 10 0,1818 100
11 5 0,0909 15 0,2727 55
12 10 0,1818 25 0,4545 120
13 15 0,2727 40 0,7272 195
14 5 0,0909 45 0,8181 70
15 10 0,1818 55 1 150
Total 55 690
Me  13 Mo  13
25 % de 55  13,75 → Q1  11
75 % de 55  41,25 → Q3  14
32 % de 55  17,6 → P32  12
85. Pàgina 256

a) No hi ha dependència lineal. c) Hi ha dependència lineal dèbil i positiva.
b) Hi ha dependència lineal forta i negativa. d) Hi ha dependència lineal forta i positiva.
86. Pàgina 256

a)
I
6
0
0 1 2 3 4 5 6 7 X
Tenen dependència lineal, hi ha correlació positiva.
435
Estadística
Estadística 12
b)
I
6
3
2
1
0
0 1 2 3 4 5 6 7 X
No tenen dependència lineal.

c)
I
8
7
6
5
4
3
2
1
0
0 1 2 3 4 5 6 7 X
Tenen dependència lineal, hi ha correlació negativa.

d)
I
8
7
6
5
4
3
2
1
0
0 1 2 3 4 5 6 7 X
No tenen dependència lineal.

e)
I
0
0 1 2 3 4 5 6 7 X
Tenen dependència lineal, hi ha correlació positiva.
436
Estadística 12 12
87. Pàgina 256

a)
Classes xi fi hi Fi Hi fi · xi
[98, 108) 103 3 0,1 3 0,1 309
[108, 118) 113 5 0,167 8 0,267 565
[118, 128) 123 8 0,267 16 0,534 984
[128, 138) 133 8 0,267 24 0,801 1.064
[138, 148) 143 5 0,167 29 0,968 715
[148, 158) 153 1 0,033 30 1 153
Total 30 3.790
fi
9
8
7
6
5
4
3
2
1
0
xi
98 108 118 128 138 148 158
3 .7 9 0
b) x 1 2 6, 3
30
c) 25 % de 30  7,5 → Q1  113
50 % de 30  15 → Q2  123
75 % de 30  22,5 → Q3  133
27 % de 30  8,1 → P27  123
65 % de 30  19,5 → P65  133
90 % de 30  27 → P90  143
88. Pàgina 256

a) A les 11 del matí serveixen 200 cafès.
b) L’hora a la qual serveixen menys cafès és a les 2 de la tarda.
c)
Classes xi fi Fi fi · xi fi
[7, 9) 8 150 150 1.200 400
[9, 11) 10 200 350 2.000 350
[11, 13) 12 360 710 4.320 300
250
[13, 15) 14 50 760 700
200
[15, 17) 16 180 940 2.880 150
[17, 19) 18 240 1.180 4.320 100
[19, 21) 20 140 1.320 2.800 50
[21, 23) 22 20 1.340 440 0
xi
7 9 11 13 15 17 19 21 23
Total 1.340 18.660
437
Estadística
Estadística 12
d)
xi fi Fi fi · xi
7 50 50 350
8 100 150 800
9 120 270 1.080
10 80 350 800
11 200 550 2.200
12 160 710 1.920
13 40 750 520
14 10 760 140
15 60 820 900
16 120 940 1.920
17 100 1.040 1.700
18 140 1.180 2.520
19 90 1.270 1.710
20 50 1.320 1.000
21 20 1.340 420
Total 1.340 17.980
Dades agrupades:
18.660
x 13, 93 Me  12 Mo  12
1.340
Dades no agrupades:
17.980
x 13, 42 Me  12 Mo  11
1.340
89. Pàgina 256

2 3 0,1 3 0,1 6
5 6 0,2 9 0,3 30
7 9 0,3 18 0,6 63
10 12 0,4 30 1 120
Total 30 219
Me  7 Mo  10
Per mitjà de regles de tres calculem els angles de cada sector:

x1  36o x2  72o x3  108o x4  144o
438
Estadística 12 12
90. Pàgina 256

Classes xi fi Fi
[18, 26) 22 6 6
[26, 34) 30 7 13
[34, 42) 38 8 21
[42, 50) 46 4 25
[50, 58) 54 4 29
[58, 66) 62 1 30
Total 30
34 % de 30  10,2 → P34  30
78 % de 30  23,4 → P78  46
El 34 % de les dades són més petites o iguals que 30, i el 78 % de les dades són més petites o iguals que 46.
91. Pàgina 256

1 144 0,12 144 0,12 144
2 120 0,10 264 0,22 240
3 216 0,18 480 0,4 648
4 300 0,25 780 0,65 1.200
5 420 0,35 1.200 1 2.100
Total 1.200 4.332
4.332
a) x 3, 61 Me  4 Mo  5
1.200
b) 25 % de 1.200  300 → Q1  3, el 25 % de les puntuacions són 3 o inferiors.

50 % de 1.200  600 → Q2  4, el 50 % de les puntuacions són 4 o inferiors.
75 % de 1.200  900 → Q3  5, el 75 % de les puntuacions són 5 o inferiors.
c) El percentatge que ha puntuat més de 3 és del 60 %. Per tant, el percentil corresponent és P40.
92. Pàgina 257

Considerem y la distància que ha de recórrer dissabte.
Ordenem les dades: 2, 3, 5, 5, 7

La mediana de les dades és 5. Perquè no es modifiqui hi hem d’incloure una dada més gran o igual que 5, per
exemple 6.
La moda de les dades és 5. Perquè quedi igual hi hem d’afegir la dada 5 o bé una dada diferent de 2, 7 i 3.
439
Estadística
Estadística 12
94. Pàgina 257
a) La mitjana és la mateixa per a les dues empreses:
b)
Empresa A Empresa B
Mitjana 5,583 5,583
Rang 8 11
Desviació mitjana 2,986 3,347
Variància 9,747 12,913
Desviació típica 3,122 3,593
Coeficient de variació 0,5592 0,6436
c) La dispersió és més gran a l’empresa B.
95. Pàgina 257

Temps Qualificacions
Mitjana 379,167 4,917
Rang 730 7
Desviació mitjana 170,97 1,444
Variància 43.007,386 3,573
Coeficient de variació 0,5469 0,3845
Per comparar-ne la variabilitat, calculem els coeficients de variació.

Les dades són més disperses en el conjunt dels temps.
96. Pàgina 257

Per poder comparar les dues ofertes, mesurarem els beneficis en unitats de desviació típica.
Si sabem que un diplomat en Informàtica de gestió té un sou mitjà de 1.080 €, amb una desviació típica de 180 €,
podem dir que l’oferta de 1.200 € es desvia per sobre de la mitjana:
1.200 1.080
0, 667 unitats de desviació típica
180
Amb tot, una oferta de 1.140 € a un diplomat en Informàtica de sistemes, amb un sou mitjà de 960 € i 150 € de
desviació típica, també es desvia per sobre de la mitjana:
1 .1 4 0 960
1, 2 unitats de desviació típica
150
Això ens indica que el diplomat en Informàtica de sistemes és qui rep la millor oferta.
440
Estadística 12 12
HAS DE SABER FER

1. Pàgina 257
xi fi hi Fi Hi
NO 48 0,24 48 0,24
SÍ 90 0,45 138 0,69
DE VEGADES 36 0,18 174 0,87
MAI 10 0,05 184 0,92
NS/NC 16 0,08 200 1
Elaborem un diagrama de sectors.
NS/NC
Mai
No
De vegades
Sí
2. Pàgina 257
Classes xi fi hi Fi Hi fi · xi
[7, 12) 9,5 4 0,14 4 0,14 38
[12, 17) 14,5 2 0,07 6 0,21 29
[17, 22) 19,5 8 0,28 14 0,49 156
[22, 27) 24,5 7 0,24 21 0,73 171,5
[27, 32) 29,5 8 0,27 29 1 236
Total 29 630,5
Me  24,5 Mo  19,5 i 29,5
3. Pàgina 257
25 % de 25  6,25 → Q1  6
50 % de 25  12,5 → Q2  8
75 % de 25  18,75 → Q3  12
16 % de 25  4 → P16  5
34 % de 25  8,5 → P34  6
441
Estadística
Estadística 12
4. Pàgina 257
Joan Anna
Mitjana 5 5
Les dades de l’Anna són molt més disperses que les d’en Joan, ja que, tot i que tenen la mateixa mitjana, la
desviació típica de les dades de l’Anna és molt més gran.
5. Pàgina 257
I
7
6
5
4
3
2
1
0
0 1 2 3 4 5 6 7 X
Les dades presenten correlació positiva.

97. Pàgina 258
a) Sembla que, com més baix és el consum, més alt és el preu; tret del model D, que és el més barat i no és el que
consumeix més.
b) Comprovem quant gastaria de gasolina amb cada moto en els cinc anys de contracte.
El total de quilòmetres que recorreria és:
 En un dia laborable: 2 · 23  46 km
 En una setmana: 46 · 5  230 km
 En un mes (si suposem que sempre té quatre setmanes): 230 · 4  920 km
 En un any laboral (11 mesos): 920 · 11  10.120 km
 En cinc anys: 10.120 · 5  50.600 km
En funció de cada moto, la despesa en combustible seria diferent. Així, la despesa que li representaria cada
model és:
50.600 2,1
 Model A: 1, 2 3.200 4.475,12 €
100
50.600 2, 7
 Model B: 1, 2 2.650 4.289, 44 €
100
50.600 1, 75
 Model C: 1, 2 4.100 5.162, 6 €
100
50.600 2, 5
 Model D: 1, 2 2.400 3.918 €
100
Per tant, el model que li sortirà més rendible a en Jules és el D.
442
Estadística 12 12

98. Pàgina 258
La mitjana de les dades és:
La mitjana que resulta de dividir les dades entre 3 és:
La segona mitjana és el resultat de dividir entre 3 la primera.
99. Pàgina 258

És impossible, ja que, si l’edat mitjana augmenta si marxessin 5 músics de 19 anys, això vol dir que la mitjana era
més gran de 19 anys, i si augmenta afegint-hi 5 músics de 17 anys, significa que la mitjana és inferior a 17 anys,
cosa que no pot ser.
100. Pàgina 258

El pes mitjà és de 85,5 kg.
101. Pàgina 258

La mediana, ja que la moda ens dóna el valor mínim del sou mensual, i la majoria dels treballadors cobren menys
de la mitjana (3.740 €).
102. Pàgina 258

La correlació és més gran com més s’aproximen els punts a una recta. En aquest exemple, els tres núvols de
punts es troben en una recta, així és que la correlació és igual de forta en tots tres casos.
PROVES PISA
103. Pàgina 258
La mitjana de les notes després dels cinc exàmens és de 64 punts.
104. Pàgina 258

a) Sumem totes les alçades i dividim el resultat entre la quantitat total de noies, és a dir, 25.
b) Són tots falsos.
c) L’alçada mitjana real de les noies és de 129 cm.
443
Combinatòria
Combinatòria 13
13
CLAUS PER COMENÇAR
1. Pàgina 260
a) Esdeveniments simples:
 Tirar un dau vermell.
 Tirar un dau blau.
b) Esdeveniments simples:
 Escollir 1 bola entre 3 i apuntar-ne el color.
 Escollir 1 bola en les 2 que queden i apuntar el color d’aquesta i de la que queda.
2. Pàgina 260
a)
1a tirada 2a tirada
C CC
C
 C
C C

 
445
Combinatòria 13
Combinatòria
b)
1a tirada 2a tirada
1 11
2 12
3 13
1 4 14
5 15
6 16
1 21
2 22
3 23
2 4 24
5 25
6 26
1 31
2 32
3 33
3 4 34
5 35
6 36
1 41
2 42
3 43
4 4 44
5 45
6 46
1 51
2 52
3 53
5 4 54
5 55
6 56
1 61
2 62
3 63
6 4 64
5 65
6 66
c)
Samarreta Pantalons
Negres Vermella-Negres
Vermella
Grisos Vermella-Grisos
Negres Blava-negres
Blava
Grisos Blava-Grisos
446
444
Combinatòria 13
13
VIDA QUOTIDIANA
EL LLIBRE DIGITAL. Pàgina 261
Cada llibre, si el considerem indistingible, el podem introduir en cadascuna de les 3 carpetes.
Si hi hagués 1 sol llibre, hi hauria 3 possibilitats.
Si hi hagués 2 llibres, hi hauria 6 possibilitats.
Com que hi ha 10 llibres, hi haurà 66 possibilitats de repartir-los en les 3 carpetes.
T’HI ATREVEIXES?
Pàgina 265
Pàgina 267
Si totes les boles fossin diferents serien extraccions.
Hem d’eliminar les extraccions que són iguals, però en les quals varien les boles del mateix color. Per exemple, si
extraiem B1B2B3V1V2N és igual que l’extracció B1B3B2V2V1N, ja que totes dues serien l’extracció «treure primer
les boles blanques, després, les vermelles i, al final, la negra», però s’han extret d’una manera diferent.
Per això, dividim el total d’extraccions entre les maneres d’escollir els conjunts de boles de cada color:
maneres d’extreure les boles
ACTIVITATS
1. Pàgina 262
És possible formar 6 · 6 · 6  216 nombres.
2. Pàgina 262
El primer partit s’escull entre 12; el segon, entre 11; el tercer, entre 10... És a dir, la quantitat de possibilitats és el
producte: 12 · 11 · 10 · 9 · ... · 3 · 2 = 479.001.600
447
445
Combinatòria 13
Combinatòria
3. Pàgina 262
Es poden formar 2 · 4 · 3  24 menús.
4. Pàgina 262
1a bola 2a bola
Vermella VllVll
Vermella
Verda VllVd
Vermella VdVll
Verda
Vermella VdVll
Hi ha 3 possibilitats diferents.
5. Pàgina 263
Les diverses combinacions que es poden donar són: AA, AB, BA, BB, BC, CA i CC → Hi ha 7 possibilitats.
6. Pàgina 263
Considerem V  «Vermella», B  «Blava» i G  «Groga». Tenim les possibilitats següents:
VBG VGB GVB GBV BVG BGV
Hi ha 6 maneres de combinar-les.
7. Pàgina 263
Considerem V  «Vermella», B  «Blava» i N  «Negra». Tenim les possibilitats següents:
VV VB VN BV BB BN NV NB
Hi ha 8 combinacions possibles.
8. Pàgina 263
Considerem V  «Vermella», B  «Blava», C  «Cara» i   «Creu». Tenim les possibilitats següents:
CV CB V B
Hi ha 4 possibilitats.
9. Pàgina 263
a) Es compleix si surt 6 dues vegades (6-6) → Hi ha 1 possibilitat.
b) Es compleix si surt 6-4 i 4-6 → Hi ha 2 possibilitats.
c) Aquestes són les possibilitats que la suma sigui 7:
2-5 4-3 6-1 3-4 5-2
448
446
Combinatòria 13 13
10. Pàgina 264
a)
b)
c)
d)
e)
f)
11. Pàgina 264
a)
b)
12. Pàgina 264

12 12 !
3 3!(12 3)! 12 ! 12 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 1.320 110
a)
3! 3! 3!3!9 ! 3 2 1 3 2 1 9 8 7 6 5 4 3 2 1 36 3
b)
13. Pàgina 265
a) c) 
b)    d)  
14. Pàgina 265

12 12 12 12
a)  b) 792 792 1.584
7 5 7 7
449
Combinatòria 13
Combinatòria
15. Pàgina 265
Si n  1 → Si n  3 →
Si n  2 → Si n  4 →
16. Pàgina 266
a) d)
b) e)
20 ! 20 19 18 17 !
c) V 20 , 3 6.840
(20 3)! 17 !
17. Pàgina 266

a) Hem d’escollir 2 equips d’un conjunt de 18.
 Hi influeix l’ordre; no és el mateix que un equip jugui de local que ho faci de visitant.
 Els elements no es poden repetir; un equip no pot jugar contra si mateix.
partits s’han de jugar
b) La lliga tindrà 31 jornades.
18. Pàgina 266

Hem d’escollir 3 elements d’un conjunt de 5.
 Hi influeix l’ordre; no és el mateix que una xifra ocupi el lloc de les unitats que de les desenes o de les
centenes.
 Els elements es poden repetir; un nombre pot estar format per xifres iguals.
nombres diferents podem obtenir
19. Pàgina 266

 Hi influeix l’ordre; no és el mateix que una lletra ocupi un lloc o un altre.
 Els elements no es poden repetir; tenim 10 lletres diferents per escollir.
paraules diferents podem formar
Hi ha 5 opcions perquè comencin per vocal. Després ens queden 2 lletres per escollir entre 9 de diferents que
segueixen les mateixes pautes que abans.
paraules que comencen per vocal
450
448
Combinatòria 13 13
20. Pàgina 267

a) c)
b) d) P8 8! 8 7 6 5 4 3 2 1 40.320
21. Pàgina 267

Hem de comptar les possibles llistes de 8 candidats que es podrien formar.
 Hi influeix l’ordre; no és el mateix que un candidat surti primer que segon a la llista.
 Els elements no es poden repetir; un candidat no pot aparèixer dues vegades a la llista.
P8 8! 8 7 6 5 4 3 2 1 40.320
22. Pàgina 267

Hem de determinar la quantitat de banderes que podem formar.
 Hi influeix l’ordre dels colors.
 No es poden repetir.
Quantitat de banderes de 2 colors en horitzontal:
Quantitat de banderes de 2 colors en vertical:
Quantitat de banderes de 3 colors en horitzontal:
Quantitat de banderes de 3 colors en vertical:
Quantitat total de banderes possibles:
23. Pàgina 268
a)
b)
c)
d)
24. Pàgina 268

Hem d’escollir 2 gustos d’un conjunt de 6 de diferents.
 No hi influeix l’ordre; és igual quin gust escollim abans i quin després.
 Els elements no es poden repetir; volem comprar un gelat de 2 gustos diferents.
451
Combinatòria 13
Combinatòria
25. Pàgina 268

Hem d’escollir 1, 2, 3 o 4 colors per mesclar.
 No hi influeix l’ordre; és igual quin color utilitzem primer o després per fer la mescla.
 Els elements no es poden repetir.
Mescles d’un color: Mescles de tres colors:
Mescles de dos colors: Mescles de quatre colors:
Mescles possibles:
26. Pàgina 268
27. Pàgina 269

L’alumne ha d’escollir 4 preguntes d’un total de 5.
 No hi influeix l’ordre; és igual l’ordre en què contesti les preguntes.
 Els elements no es poden repetir; no pot respondre la mateixa pregunta dues vegades.
→ L’alumne pot fer 5 exàmens diferents.
28. Pàgina 269

Hem de distribuir 2 alumnes entre 4 classes diferents.
 Hi influeix l’ordre; importa quin germà va a cada classe.
 Els elements no es poden repetir; un germà no pot anar a dues classes diferents.
→ Hi ha 12 maneres possibles d’assignar els germans a les 4 classes.
29. Pàgina 269

Hi ha tantes polseres diferents com maneres de muntar les boles.
P10 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 3.628.800
Hi ha 3.628.800 maneres diferents de muntar les boles.
30. Pàgina 269

→ L’estudiant té 6 maneres diferents d’organitzar-se la tarda.
452
450
Combinatòria 13
13
31. Pàgina 269

Hem d’escollir 7 samarretes d’un conjunt de 10.
 Hi influeix l’ordre; no és el mateix posar-se una samarreta un dia que un altre.
 Els elements no es poden repetir; la Carola es posa una samarreta diferent cada dia.
10 ! 10 9 8 7 6 5 4 3!
V10 , 7 604.800 maneres diferents de posar-se les samarretes
(10 7)! 3!
Per als pantalons, hem d’escollir uns pantalons per a cada dia:
 Hi influeix l’ordre; importa el dia que es posa cadascun dels pantalons.
 Els elements es poden repetir; es posa els mateixos pantalons diversos dies.
VR3, 7 3
7
2.187 maneres diferents de posar-se els pantalons
L’elecció dels pantalons és independent de l’elecció de la samarreta. Per la regla del producte podem obtenir la
quantitat de conjunts diferents:
604.800 2.187 1.322.697.600 conjunts de roba diferents pot formar
32. Pàgina 269

Hem d’escollir 1 o 2 classes d’olives d’un conjunt de 5.
 No hi influeix l’ordre; és igual quina classe d’oliva afegim abans o després.
 Els elements no es poden repetir; ens interessa veure els olis amb diferents classes d’olives.
Olis d’1 classe d’oliva:
Olis de 2 classes d’oliva:
Poden fer 5  10  15 classes diferents d’oli.
ACTIVITATS FINALS
33. Pàgina 270
1a tirada 2a tirada 3a tirada
C CCC
C
 CC
C
C CC

 C
C CC
C
 C

C C

 
Hi ha 8 resultats possibles.
453
451
Combinatòria 13
Combinatòria
34. Pàgina 270

Considerem P  «Primer», S  «Segon» i Pos  «Postres». Tenim les possibilitats següents:
Pos1 P1S1Pos1
Pos2 P1S1Pos2
S1
Pos3 P1S1Pos3
Pos4 P1S1Pos4
Pos1 P1S2Pos1
Pos2 P1S2Pos2
P1 S2
Pos3 P1S2Pos3
Pos4 P1S2Pos4
Pos1 P1S3Pos1
Pos2 P1S3Pos2
S3
Pos3 P1S3Pos3
Pos4 P1S3Pos4
Pos1 P2S1Pos1
Pos2 P2S1Pos2
S1
Pos3 P2S1Pos3
Pos4 P2S1Pos4
Pos1 P2S2Pos1
Pos2 P2S2Pos2
P2 S2
Pos3 P2S2Pos3
Pos4 P2S2Pos4
Pos1 P2S3Pos1
Pos2 P2S3Pos2
S3
Pos3 P2S3Pos3
Pos4 P2S3Pos4
Pos1 P3S1Pos1
Pos2 P3S1Pos2
S1
Pos3 P3S1Pos3
Pos4 P3S1Pos4
Pos1 P3S2Pos1
Pos2 P3S2Pos2
P3 S2
Pos3 P3S2Pos3
Pos4 P3S2Pos4
Pos1 P3S3Pos1
Pos2 P3S3Pos2
S3
Pos3 P3S3Pos3
Pos4 P3S3Pos4
Podem demanar 3 · 3 · 4  36 menús diferents.
454
452
Combinatòria 13 13
35. Pàgina 270

Considerem B  «blava», N  «Negra» i T  «Taronja». Tenim les possibilitats següents:
BB BN BT NB NN NT TB TN TT
36. Pàgina 270

Considerem T  «Tipus d’arbre». Tenim les possibilitats següents:
T1T1T1 T1T1T2 T1T2T1 T1T2T2 T2T1T1 T2T1T2 T2T2T1 T2T2T2
37. Pàgina 270

Perquè comencin amb una xifra parella, les possibilitats són aquestes:
211 212 213 214 221 222 223 224
231 232 233 234 241 242 243 244
411 412 413 414 421 422 423 424
431 432 433 434 441 442 443 444
Hi ha 32 nombres que comencen amb una xifra parella.
Perquè comencin i acabin amb una xifra imparella, les possibilitats són aquestes:
111 113 121 123 131 133 141 146
311 313 321 323 331 333 341 346
Hi ha 16 nombres que comencen i acaben amb una xifra imparella.
38. Pàgina 270

Els nombres que podríem fer són els següents:
11 12 13 14 15 16 21 22 23 24 25 26
31 32 33 34 35 36 41 42 43 44 45 46
51 52 53 54 55 56 61 62 63 64 65 66
El nombre més gran és 66.
Comencem amb la xifra 3 un total de 6 nombres.
39. Pàgina 270

Considerem L  «Llimona», Ma  «Maduixa», Me  «Menta» i T  «Taronja». Tenim les possibilitats següents:
1L 1Ma 2L 2Ma 3Me 3T 4Me 4T 5Me 5T 6Me 6T
455
Combinatòria 13
Combinatòria
40. Pàgina 270 Barret 1

Brusa 1 Barret 2
Barret 3
Barret 1
Brusa 2 Barret 2
Barret 3
Barret 1
Pantalons 1 Samarreta 1 Barret 2
Barret 3
Barret 1
Samarreta 2 Barret 2
Barret 3
Barret 1
Barret 3
Barret 1
Brusa 1 Barret 2
Barret 3
Barret 1
Brusa 2 Barret 2
Barret 3
Barret 1
Barret 3
Barret 1
Barret 3
Barret 1
Barret 3
Barret 1
Brusa 1 Barret 2
Barret 3
Barret 1
Brusa 2 Barret 2
Barret 3
Barret 1
Barret 3
Barret 1
Barret 3
Barret 1
Barret 3
Barret 1
Brusa 1 Barret 2
Barret 3
Barret 1
Brusa 2 Barret 2
Barret 3
Barret 1
Faldilla 1 Samarreta 1 Barret 2
Barret 3
Barret 1
Barret 3
Barret 1
Barret 3
Barret 1
Brusa 1 Barret 2
Barret 3
Barret 1
Brusa 2 Barret 2
Barret 3
Barret 1
Faldilla 2 Samarreta 1 Barret 2
Barret 3
Barret 1
Barret 3
Barret 1
Barret 3
Pot crear 75 combinacions diferents.

456
454
Combinatòria 13
13
41. Pàgina 270
a) d)
b) e)
8 8! 8 7 6 5 4! 1.680
c) 70 f)
4 4 !(8 4)! 4 3 2 1 4! 24
42. Pàgina 270
a)
70 70 71 71 70 69 68 67 !
b) 971.635
3 4 4 4 ! 67 !
43. Pàgina 270
a)  
b)   
c)  
d) 
44. Pàgina 270
a)  
b) 
c)
d)     
457
455
Combinatòria 13
Combinatòria
45. Pàgina 270
a)
b)
46. Pàgina 270
a) Si n  1 → b) Si n  2 →
Si n  2 → Si n  3 →
Si n  3 → Si n  4 →
Si n  4 → Si n  5 →
47. Pàgina 271
a) d)
b) e) VR 20 , 5 20
5
3.200.000
19 !
c) V19 , 4 19 18 17 16 93.024 f) VR17 , 4 17
4
83.521
15 !
48. Pàgina 271
a) e)
10!
b) f) V10 ,5 10 9 8 7 6 3 0 .2 4 0
5!
c) g) VR 6 , 4 6
4
1.296
10!
d) h) V1 0 , 9 10 9 8 7 6 5 4 3 2 3 .6 2 8 .8 0 0
1!
458
456
Combinatòria 13 13
49. Pàgina 271
a)
b)
c)
d)
50. Pàgina 271

Per triar els nombres hem d’escollir 4 elements entre 10 xifres possibles. Per triar les lletres hem d’escollir 3
elements entre 21 lletres possibles.
 Hi influeix l’ordre; la matrícula 1222ABB és diferent de 2122BAB.
 Els elements es poden repetir; una mateixa xifra o lletra pot aparèixer diverses vegades a la mateixa
matrícula.
Nombres possibles: VR10 , 4 10
4
10.000
Lletres possibles: VR 21,3 21

3
9.261
L’elecció dels nombres i de les lletres és independent. Així doncs, deduïm la quantitat de matrícules diferents per
mitjà de la regla del producte.
Es poden fer 10.000 · 9.261  92.610.000 matrícules diferents.
51. Pàgina 271

Hem d’escollir 6 nombres entre 50 de possibles.
 No hi influeix l’ordre; és un conjunt de 6 nombres.
 Els elements no es poden repetir; un nombre escollit ja no el podem tornar a triar.
50
C 50 , 6 15.890.700 → Hi ha 15.890.700 possibles conjunts de 6 nombres diferents.
6
52. Pàgina 271

Hem d’escollir entre 3 opcions per a cada fila.
 Hi influeix l’ordre; no és el mateix determinar el resultat del primer partit que de l’últim.
 Els elements es poden repetir; es pot indicar que dos partits tindran el mateix resultat.
VR3, 14 3
14
4.782.969 possibilitats per emplenar una columna de la travessa
459
Combinatòria
Combinatòria 13
53. Pàgina 271

Hem d’escollir 15 butaques d’un conjunt de 19.
 Hi influeix l’ordre; depèn de quin espectador s’asseu a cada butaca.
 Els elements no es poden repetir; dos espectadors no es poden asseure a la mateixa butaca.
19!
V19 , 15 5 .0 6 8 .5 4 5 .8 5 0 .3 6 8 .0 0 0 maneres d’asseure’s a la fila del cinema 15 espectadors
4!
54. Pàgina 271

 Hi influeix l’ordre; POET i TEOP són paraules diferents.
 Els elements no es poden repetir; tenim 5 lletres diferents per formar paraules.
paraules podem formar
55. Pàgina 271

 Hi influeix l’ordre; dues banderes amb els mateixos colors poden ser diferents.
 Els elements no es poden repetir; tenim 7 colors disponibles per escollir-ne 4.
→ Es podrien formar 840 banderes.
56. Pàgina 271

Hem d’escollir entre 2 elements tres vegades.
 Hi influeix l’ordre de les rondes.
 Els elements es poden repetir; dues rondes poden ser iguals.
→ Es poden donar 8 combinacions diferents en 3 rondes.
57. Pàgina 271

Per guanyar, a cada ronda jo puc triar qualsevol dels 3 elements i el meu rival ha de treure l’element que perdi
contra el que jo hagi triat. Per tant, hem d’escollir entre 3 elements un total de quatre vegades.
 Hi influeix l’ordre de les rondes.
 Els elements es poden repetir; dues rondes poden ser iguals.
→ Es poden donar 81 combinacions diferents de guanyar en 4 rondes.
460
Combinatòria 13
13
58. Pàgina 271

a)
b)
c)
d)
59. Pàgina 271

a) e) P20 20! 2.432.902.008.176.640.000
b) P11 11! 39.916.800 f) P17 17 ! 355.687.428.096.000
c) P19 19! 121.645.100.408.832.000 g)
d) h) P15 15! 1.307.674.368.000
60. Pàgina 271

a)
b)
c)
d)
61. Pàgina 271

Podem formar paraules d’1, 2, 3 o 4 lletres:
De 4 lletres: De 2 lletres:
De 3 lletres: D’1 lletra:
En total podem formar paraules.
62. Pàgina 271

a) Els possibles nombres són les diferents maneres d’ordenar les xifres 1, 2, 3 i 4.
b) Acaben en xifra imparella si acaben en 1 o en 3; i hem d’ordenar les altres 3 xifres.
c) Comencen per 3; i hem de comptar les possibles maneres d’ordenar les altres 3 xifres.
461
459
Combinatòria
Combinatòria 13
63. Pàgina 271
a) d)
20 20 ! 20 19 18 17 16
b) e) C 20 , 5 15.504
5 5!15! 5 4 3 2 1
19 19 ! 19 18 17 16
c) C 19 , 4 3.876
4 4 !15! 4 3 2 1
64. Pàgina 271
a) e)
b) f)
c) g)
d) h)
65. Pàgina 271
a)
b)
c)
Si m  1 o m  4 →
Si m  0 o m  3 →
Si m  2 o m  2 →
d)
462
Combinatòria 13
13
66. Pàgina 271

La suma dels costats i de les diagonals d’un hexàgon regular està determinada pels vèrtexs que escollim de
l’hexàgon.
 No hi influeix l’ordre; el mateix costat o diagonal uneix un vèrtex amb un altre, i aquest segon amb el
primer.
 Els elements no es poden repetir; un vèrtex no s’uneix amb si mateix mitjançant un costat o una
diagonal.
→ Un hexàgon regular té 15 costats i diagonals.
Un enneàgon regular té 9 vèrtexs.
→ Un enneàgon té 36 costats i diagonals.
Un polígon amb n vèrtexs té costats i diagonals.
67. Pàgina 272

Hem de comprovar les diferents posicions que cada jugador pot ocupar a la fila.
 Hi influeix l’ordre; no és el mateix que un jugador llanci el primer o que ho faci el segon.
 Els elements no es poden repetir; un jugador no llança dues vegades.
→ Es poden posar de 120 maneres diferents.
68. Pàgina 272

 Hi influeix l’ordre; no és el mateix la paraula DECI que EDCI.
 Els elements no es poden repetir; tenim 7 lletres diferents per escollir.
→ Es poden formar 840 paraules de 4 lletres.
Per comprovar la posició que ocupa LEMA per ordre alfabètic, hem de comptar les paraules que comencen per M
i les que ho fan per LM; totes les altres aniran abans que LEMA.
Paraules que comencen per M: Paraules que comencen per LM:

Per ordre alfabètic, LEMA ocupa la posició 840  120  20  600
463
461
Combinatòria 13
Combinatòria
69. Pàgina 272

 No hi influeix l’ordre; és igual en quin lloc escollim cada alumne.
 Els elements no es poden repetir; els grups estan formats per 5 alumnes diferents.
25 25! 25 24 23 22 21
C 25 , 5 53.130 possibilitats per fer el primer grup de 5
5 5!20 ! 5 4 3 2 1
20 20 !
C 20 , 5 15.504 possibilitats per fer el segon grup de 5
5 5!15!
15 15!
C 15 , 5 3.003 possibilitats per fer el tercer grup de 5
5 5!10 !
possibilitats per fer el quart grup de 5
El nombre total de possibilitats és el producte de les anteriors:

53.130 · 15.504 · 3.003 · 252 = 623.360.743.125.120
70. Pàgina 272

a) Hem d’escollir 5 elements d’un conjunt de 5 joguines.
 Hi influeix l’ordre; importa qui escull cada joguina.
 Els elements es poden repetir; dos nens poden jugar amb la mateixa joguina.
VR5, 5 5
5
3.125 → Es poden repartir de 3.125 maneres.
b) Hem d’escollir 3 joguines entre 7 nens.

VR3, 7 3
7
2.187 → Es poden repartir de 2.187 maneres.
71. Pàgina 272

 Hi influeix l’ordre; no és el mateix 2.034 que 3.240.
 Els elements no es poden repetir; tenim 7 xifres diferents per escollir.
Hem de restar aquesta quantitat menys els nombres que comencen per 0. Per saber quants n’hi ha, hem
d’escollir 3 elements d’un conjunt de 6.
→ Es poden formar 840  120  720 nombres de 4 xifres.
Per determinar els nombres de 5 xifres, hem d’escollir 5 elements d’un conjunt de 7.
7!
V7, 5 7 6 5 4 3 2 .5 2 0
2!
Hem de restar aquesta quantitat menys els nombres que comencen per 0. Per saber quants n’hi ha, hem
d’escollir 4 elements d’un conjunt de 6.
→ Es poden formar 2.520  360  2.160 nombres de 5 xifres.
464
462
Combinatòria 13
13
72. Pàgina 272

 No hi influeix l’ordre; és igual en quina posició escollim cada bomber.
 Els elements no es poden repetir; els grups estan formats per 4 bombers diferents.
20 20 ! 20 19 18 17
C 20 , 4 4.845 grups diferents que es poden constituir
4 4 !16 ! 4 3 2 1
73. Pàgina 272

 No hi influeix l’ordre; és igual en quina posició escollim cada remer.
 Els elements no es poden repetir; les tripulacions estan formades per 6 remers diferents.
tripulacions diferents que es poden formar
74. Pàgina 272

Hem de determinar els conjunts de 2 directius d’un total de 10 persones.
 No hi influeix l’ordre; els directius se saluden mútuament, no importa qui saluda qui.
 Els elements no es poden repetir; un directiu no se saluda a si mateix.
encaixades diferents
75. Pàgina 272

 No hi influeix l’ordre; és igual en quina posició escollim cada invitat.
 Els elements no es poden repetir; els grups estan formats per 4 persones diferents.
20 20 ! 20 19 18 17
C 20 , 4 4.845 → Es poden crear 4.845 grups diferents.
4 4 !16 ! 4 3 2 1
76. Pàgina 272

 Hi influeix l’ordre; importa quin lloc de treball ocupa cada persona.
 Els elements no es poden repetir; cada persona ocupa un únic lloc de treball.
200 !
V 200 , 9 426.545.572.966.216.704.000 maneres diferents d’ocupar els llocs de treball
191!
465
463
Combinatòria 13
Combinatòria
77. Pàgina 272

Primer comprovem les possibles maneres de col·locar els dígits. Hem de determinar les maneres diferents
d’ordenar els elements 1, 2, 3, 4 ,5, 7.
 Hi influeix l’ordre; no és el mateix 123.457 que 132.457.
 Els elements no es poden repetir; una mateixa xifra no apareix dues vegades.
P7 7! 5.040
Ara hem de decidir on situem els símbols «·». Hem d’escollir 2 posicions entre 5 de possibles.
 No hi influeix l’ordre; és igual la posició que escollim primer per posar el producte.
 Els elements no es poden repetir; cada símbol va en una posició diferent.
La manera d’ordenar els nombres i la posició dels productes és independent. Fem servir la regla del producte: es
poden formar 5.040 · 10  50.400 productes diferents.
78. Pàgina 272

a) Hem d’escollir 2 ingredients entre 4 de possibles.
 No hi influeix l’ordre; és igual la posició en què triem cada ingredient.
 Els elements no es poden repetir; cada ingredient apareix una vegada.
→ Es poden servir 6 plats diferents amb 2 ingredients.
b) Hem d’escollir 3 ingredients d’un conjunt de 4.
plats diferents que es poden servir amb 4 ingredients
79. Pàgina 272

Hem de determinar els conjunts de 2 pobles d’un total de 9 pobles.
 No hi influeix l’ordre; és igual la posició en què triem els pobles que volen unir.
 Els elements no es poden repetir; un poble no s’uneix amb si mateix.
camins diferents
466
464
Combinatòria 13 13
80. Pàgina 272

Hem d’escollir 4 elements d’un conjunt de 10 xifres.
 Hi influeix l’ordre; importa quina posició ocupa cada xifra.
 Els elements es poden repetir; es poden repetir cadascuna de les xifres.
VR10 , 4 10
4
10.000 codis PIN diferents
82. Pàgina 272

a) Hem d’escollir 5 elements d’un conjunt de 4 nombres.
 Hi influeix l’ordre; importa quina posició ocupa cada xifra.
 Els elements es poden repetir; en dues tirades diferents pot sortir la mateixa xifra.
VR 4 , 5 4
5
1.024 → Es poden formar 1.024 nombres.
b) Per obtenir nombres parells, l’última xifra ha de ser parella, per tant hi dues opcions per a l’última xifra. Hem
d’escollir 4 elements de 4 possibilitats per a les primeres 4 tirades.
→ Es poden formar 512 nombres parells.
c) Hem d’escollir 3 elements d’un conjunt de 4.

→ Hi ha 64 nombres que comencen per 43.
d) Hem d’escollir 3 elements d’un conjunt de 4.

→ Hi ha 64 nombres que comencen per 3 i acaben en 1.
83. Pàgina 273

a) Hem d’escollir 4 elements d’un conjunt de 5 lletres.
 Hi influeix l’ordre; no és el mateix la paraula ENTR que NETR.
 No es poden repetir lletres.
→ Hi ha 120 paraules diferents de 4 lletres sense repetir cap lletra.
b) Hem d’escollir 4 elements d’un conjunt de 5 lletres.

 Hi influeix l’ordre; no és el mateix la paraula ENTR que NETR.
 Es poden repetir lletres.
→ Hi ha 625 paraules diferents de 4 lletres repetint lletres.
c) Hem d’escollir 6 elements d’un conjunt de 5 lletres.

 Hi influeix l’ordre; no és el mateix la paraula ENTERS que NETERS.
 Es poden repetir lletres: sense repetir-ne no podríem fer paraules de 6 lletres.
VR5, 6 5
6
15.625 → Hi ha 15.625 paraules diferents de 6 lletres.
467
Combinatòria 13
Combinatòria
d) Hem de comptar totes les paraules que comencen per T, menys les que ho fan per TEE, per TEN i per TEO.
Per escollir les que comencen per T hem de triar 3 elements entre 5, i podem repetir lletres.
Per escollir les que comencen per TEE, TEN i TEO hem de triar 1 element entre 5 de possibles, i podem repetir
lletres.
Per ordre alfabètic, hi ha 125  15  110 paraules després de TERE.

La paraula TERE ocupa la posició 625  110  505.
84. Pàgina 273

Hem de comptar les possibles llistes de 7 candidats que es podrien formar.
 Hi influeix l’ordre; no és el mateix que un candidat aparegui el primer o el segon de la llista.
P7 7! 7 6 5 4 3 2 1 5.040 → La llista es pot organitzar de 5.040 maneres.

 No hi influeix l’ordre; una vegada escollit el regidor, és igual la posició que ocupava a la llista.
maneres en què es poden cobrir els llocs
85. Pàgina 273

Hem de comptar les diferents maneres d’ordenar els 7 llibres que podem formar.
 Hi influeix l’ordre; importa la posició de cada llibre a la prestatgeria.
 Els elements no es poden repetir; un llibre no es col·loca dues vegades a la prestatgeria.
P7 7! 7 6 5 4 3 2 1 5.040 maneres diferents en què podem organitzar els llibres

 No hi influeix l’ordre; és igual la posició en què escollim el llibre per regalar.
 Els elements no es poden repetir; no podem regalar un llibre dues vegades.
lots de llibres diferents que podem fer
468
466
Combinatòria 13
13
86. Pàgina 273

Per al primer caràcter s’ha d’escollir entre 26 lletres majúscules.
Per als dos caràcters següents hem de triar 2 xifres numèriques entre 10 de possibles.
 Hi influeix l’ordre; importa la posició en què se situa cada xifra.
 Els elements es poden repetir; la mateixa xifra pot aparèixer dues vegades.
Per als cinc últims caràcters hem d’escollir 5 elements entre 26 de possibles.
 Hi influeix l’ordre; importa la posició en què se situa cada lletra.
 Els elements es poden repetir; la mateixa lletra pot aparèixer dues vegades.
L’elecció de cada caràcter és independent dels altres, per tant la quantitat de contrasenyes està determinada per
la regla del producte: contrasenyes
87. Pàgina 273

Hem de comptar les possibles maneres d’ordenar la posició dels 5 amics que es podrien formar.
 Hi influeix l’ordre; importa la posició de cada amic al banc.
 Els elements no es poden repetir; un amic no es pot asseure en dos llocs.
maneres com es poden asseure els 5 amics
88. Pàgina 273

Hem d’escollir 7 elements entre 5 de possibles.
 Hi influeix l’ordre; importa a quina assignatura correspon cada nota.
 Els elements es poden repetir; dues assignatures diferents poden tenir la mateixa nota.
VR5, 7 5
7
78.125 butlletins diferents que hi podria haver
89. Pàgina 273

 No hi influeix l’ordre; és igual quin dia de la setmana veiem la sèrie.
 Els elements no es poden repetir; veiem sèries de 7 canals diferents.
50 50 !
C 50 , 7 99.884.400 combinacions de sèries diferents que podem veure
7 7 !43!
469
467
Combinatòria
Combinatòria 13
90. Pàgina 273

 Hi influeix l’ordre; la posició de delegat no és la mateixa que la de subdelegat.
 Els elements no es poden repetir; un mateix alumne no pot ser delegat i subdelegat alhora.
combinacions dels dos càrrecs que hi pot haver
91. Pàgina 273

Hem de repartir 4 reis entre 4 jugadors.
 Hi influeix l’ordre; importa quin jugador rep cada rei.
 Els elements es poden repetir; un mateix jugador pot rebre dos reis o més.
maneres com podrien quedar repartits els 4 reis
92. Pàgina 273

Hem d’escollir 2 equips entre un conjunt de 20.
 Hi influeix l’ordre; no és el mateix que un equip jugui de local que ho faci de visitant.
partits que s’han de jugar
93. Pàgina 273

Hem d’ordenar 5 amics dins del cotxe.
 Hi influeix l’ordre; importa el seient que ocupa cada amic.
 Els elements no es poden repetir; un amic no es pot asseure en dos llocs.
Per al seient del conductor tan sols tenim dues opcions. Hem de repartir els quatre restants en els seients que
queden.
maneres diferents en què es poden asseure
94. Pàgina 273

 No hi influeix l’ordre; no importa quin entrepà menja el convidat abans i quin després.
 Els elements es poden repetir; un convidat pot menjar dos entrepans iguals.
maneres diferents en què es poden menjar els 4 entrepans
470
Combinatòria 13
13
HAS DE SABER FER

1. Pàgina 273
1a tirada 2a tirada 3a tirada 4a tirada 5a tirada
C CCCCC
C
 CCCC
C
C CCCC

 CCC
C
C CCCC
C
 CCC

C CCC

 CC
C
C CCCCC
C
 CCCC
C
C CCCC

 CCC

C CCCC
C
 CCC

C CCC

 CC
C CCCC
C
 CCC
C
C CCC

 CC
C
C CCC
C
 CC

C CC

 C

C CCCC
C
 CCC
C
C CCC

 CC

C CCC
C
 CC

C CC

 C
Ens poden sortir 4 cares de 5 maneres diferents.
471
469
Combinatòria 13
Combinatòria
2. Pàgina 273
a)
b)
c)
d)
e)
f)
3. Pàgina 273
Hem de reordenar les lletres del mot CALCULADORA per formar paraules.
Si totes les lletres fossin diferents serien: paraules
Si tenim en compte que la lletra A surt tres vegades i que les lletres L i C surten dues vegades, estem comptant
com a paraules diferents les que tenen les tres A en la mateixa posició i les que tenen les dues L i C també en les
mateixes posicions. Per això, hem de dividir la quantitat total entre la quantitat que ens donen les diferents
maneres d’ordenar les tres A en els mateixos llocs i les de les L i C; és a dir, la quantitat total de paraules és:
P10 10 !
151.200 → Es poden formar 151.200 paraules.
3!2 !2 ! 3!2 !2 !
4. Pàgina 273
Hem d’ordenar 6 persones a les 6 cadires.
 Hi influeix l’ordre; importa la cadira que ocupa cada persona.
 Els elements no es poden repetir; una persona no es pot asseure en dos llocs.
→ Es poden asseure de 720 maneres.
5. Pàgina 273
 No hi influeix l’ordre; és igual quina posició escollim per a cada alumne.
 Els elements no es poden repetir; els grups estan compostos per 5 alumnes diferents.
30 30 ! 30 29 28 27 26
C 30 , 5 9.828
5 5!25! 5 4 3 2 1
Es poden crear 9.828 grups diferents.
472
470
Combinatòria 13
13
6. Pàgina 273
a) Hem d’escollir 2 equips d’un conjunt de 10.
 Hi influeix l’ordre; no és igual que un equip jugui de local que ho faci de visitant.
Han de jugar 90 partits.

b) Hem d’escollir 2 equips d’un conjunt de 10.
 No hi influeix l’ordre; és igual que un equip jugui de local que ho faci de visitant.
Han de jugar 45 partits.

95. Pàgina 274
Per a la primera part hem d’escollir entre 12 mesos possibles.
Per a la segona part, la lletra està determinada per la primera part. Pel que fa als nombres, hem d’escollir entre 0,
1, 2 i 3, és a dir, entre 4 possibilitats.
Finalment, hem de triar si primer introduïm el nombre o la lletra: són 2 possibilitats.
Totes aquestes eleccions són independents les unes de les altres; així doncs, la quantitat total de contrasenyes
està determinada, mitjançant la regla del producte, per 12 · 4 · 2  96.
96
La Mònica és capaç d’introduir 4 claus en 1 minut, per tant com a molt trigarà: 2 4 m in 0, 4 h o res
4

96. Pàgina 274
Considerem el punt E, que és la intersecció de les diagonals del quadrilàter.
Els triangles que es poden formar amb aquest quadrilàter estan determinats pels 3 vèrtexs possibles que escollim
entre A, B, C, D i E.
 No hi influeix l’ordre; és igual quin vèrtex escollim abans i quin després.
 Els elements no es poden repetir; cada triangle té 3 vèrtexs diferents.
Hi hem de descomptar les dues diagonals delimitades pels punts BED i AEC. Així doncs, la quantitat de triangles
que es poden formar és de 10  2  8.
473
471
Combinatòria 13
Combinatòria
97. Pàgina 274

La suma dels costats i de les diagonals d’un pentàgon està determinada pels 2 vèrtexs possibles que escollim.
 No hi influeix l’ordre; el mateix costat o diagonal uneix un vèrtex amb un altre, i aquest segon amb el
primer.
 Els elements no es poden repetir; un vèrtex no s’uneix amb si mateix per mitjà d’un costat o una
diagonal.
Un pentàgon té en total 10 costats i diagonals. Com que consta de 5 costats, té 10  5  5 diagonals.
98. Pàgina 274

La quantitat de rectes està determinat pels 2 punts de 6 possibles que escollim.
 No hi influeix l’ordre; 2 punts determinen una recta, independentment de l’ordre en què els escollim.
 Els elements no es poden repetir; 1 punt no delimita una recta.
Determinen 15 rectes.
99. Pàgina 274

Hi pot haver sumes amb 2, 3, 4 o 5 sumands.
Si tenim en compte l’ordre dels sumands, les diferents opcions són:
1 1 1 1 1 1 1 1 2 1 1 2 1 1 1 3 1 2 1 1 1 2 2
1 3 1 1 4
2 1 1 1 2 1 2 2 2 1 2 3
3 1 1 3 2
4 1
Podríem fer 15 sumes diferents.
Si considerem l’ordre dels sumands, podríem fer 5 sumes diferents.
100. Pàgina 274

En els nombres capicues, les tres primeres xifres són iguals que les tres últimes; per tant, tenen la forma abccba,
amb .
Hem d’escollir 3 elements entre un conjunt de 10 xifres.
 Hi influeix l’ordre; no és el mateix nombre el 123321 que el 321123.
 Els elements es poden repetir; el nombre 111111 és capicua.
3
VR10 ,3 10 1.000
Hi hem de descomptar els nombres que escollim en els quals el 0 sigui la primera xifra. Per comprovar els
nombres que comencen per 0, hem d’escollir 2 xifres entre 10 de possibles.
→ Hi ha 1.000  100  900 nombres capicua de 6 xifres.
474
472
Combinatòria 13
13
101. Pàgina 274

Hem de repartir 8 pedres entre 3 persones. Cada amic es queda entre 1 i 6 pedres. Fem un diagrama d’arbre per
comprovar les opcions possibles.
Quantitat de pedres Amic 1 Amic 2 Amic 3

1 6
2 5
3 4
1
4 3
5 2
6 1
1 5
2 4
2 3 3
4 2
5 1
1 4
2 3
3
3 2
4 1
1 3
4 2 2
3 1
1 2
5
2 1
1 1 1
Se les poden repartir de 21 maneres diferents.
102. Pàgina 274

El comitè estarà format per 3 estudiants i 3 professors o bé 4 estudiants i 2 professors.
Per escollir tant els estudiants com els professors:
 No hi influeix l’ordre; és igual la posició en què escollim els membres del comitè.
 Els elements no es poden repetir; el comitè està format per 6 persones diferents.
La quantitat de comitès compostos per 3 estudiants i 3 professors està determinada per:
8 6 8! 6!
C 8, 3 C 6, 3 56 20 1.120
3 3 3!5! 3!3!
La quantitat de comitès formats per 4 estudiants i 2 professors està determinada per:

8 6 8! 6!
C 8, 4 C 6, 2 70 15 1.050
4 2 4 !4 ! 2 !4 !
El comitè es pot escollir de 1.120  1.050  2.170 maneres diferents.
475
473
Combinatòria 13
Combinatòria
103. Pàgina 274

Paraules que comencen per A: Paraules que comencen per B:
Paraules que comencen per E: Paraules que comencen per HA:
Paraules que comencen per HB: Paraules que comencen per HEA:
Paraules que comencen per HEB:
Hi ha 1 paraula que comença per HERA, i la següent ja és HERBA.

Així doncs, davant de la paraula HERBA hi ha: 24 + 24 + 24 + 6 + 6 + 2 + 2 + 1 = 89 paraules, i la paraula HERBA
ocupa el lloc 90è.
104. Pàgina 274

Comptem el conjunt de lletres AEIOU com un sol element que ha d’anar unit. Així, hem de comptar les possibles
maneres d’ordenar els elements AEIOU, C, T, Q, S.
Les 5 vocals juntes i ordenades apareixen en 120 paraules.
PROVES PISA
105. Pàgina 275
Dibuixem un diagrama d’arbre per veure les diferents possibilitats per als partits de 2a i 3a ronda.
2a ronda 3a ronda
TAULA 1: Tomàs-David TAULA 2: Ricard-Lluís
TAULA 1: Tomàs-Lluís TAULA 2: Ricard-David

TAULA 1: Ricard-David TAULA 2: Tomàs-Lluís
TAULA 1: Ricard-Lluís TAULA 2: Tomàs-David
TAULA 1: Tomàs-Lluís TAULA 2: Ricard-David
TAULA 1: Tomàs-David TAULA 2: Ricard-Lluís

TAULA 1: Ricard-Lluís TAULA 2: Tomàs-David
TAULA 1: Ricard-David TAULA 2: Tomàs-Lluís
Podem completar la taula de 8 maneres diferents amb les dades que ens proporciona el diagrama.
106. Pàgina 275

Hem d’escollir 150 notes entre 7 de possibles.
 Hi influeix l’ordre; importa la posició que ocupa cada nota dins de la melodia.
 Els elements es poden repetir; una mateixa melodia conté la mateixa nota repetida més d’una vegada.
Podem fer melodies diferents amb 150 notes.
476
474
Probabilitat
Probabilitat 14
14
4
CLAUS PER COMENÇAR
1. Pàgina 276
a)
Color de cotxe fi hi
Vermell 20 0,2
Blanc 25 0,25
Verd 30 0,3
Groc 5 0,05
Blau 20 0,2
TOTAL 100 1
b) Eren de color groc el 5 % dels cotxes que han passat per la cruïlla.
2. Pàgina 276
a) m.c.m. (3, 4)  12 →
b) m.c.m. (11, 17)  187 →
c) m.c.m. (55, 110)  110 →
EL DNI ELECTRÒNIC. Pàgina 277
El DNI pot acabar en 0, 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 i 9. Totes les xifres tenen la mateixa probabilitat, i hi ha 5 xifres parelles
de 10 en total. Així doncs, la probabilitat que el número del DNI sigui parell és:
T’HI ATREVEIXES?
Pàgina 278
Té 4 esdeveniments diferents. Considerem A i B els esdeveniments elementals; els esdeveniments seran: , A, B, E
 {A, B}
ACTIVITATS
1. Pàgina 278
a) Aleatori c) Aleatori e) Aleatori g) Determinista
b) Determinista d) Determinista f) Aleatori
477
Probabilitat
Probabilitat 14
2. Pàgina 278
a) L’espai mostral té 8 esdeveniments elementals.
E  {targeta 1, targeta 2, targeta 3, targeta 4, targeta 5, targeta 6, targeta 7, targeta 8}
b) L’espai mostral té 4 esdeveniments elementals.
E  {2 ct., 5 ct., 10 ct., 20 ct.}
c) L’espai mostral té 11 esdeveniments elementals.
E  {2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12}
3. Pàgina 278
a) L’espai mostral té 3 esdeveniments elementals: E  {0, 1, 2}
b) Resposta oberta. Per exemple: un esdeveniment compost és que el residu sigui més gran que 0.
c) Resposta oberta. Per exemple: un esdeveniment que no sigui el conjunt buit i amb el residu més gran que 0.
4. Pàgina 279
«As d’oros, as de copes, as d’espases, as de bastos, dos de bastos, tres de bastos, quatre de bastos, cinc de
bastos, sis de bastos, set de bastos, sota de bastos, cavall de bastos, rei de bastos»
«Sortir as de bastos»
A i B són compatibles perquè la intersecció és no buida.
5. Pàgina 279
«No sortir as» «No sortir bastos»

Són compatibles perquè és possible que la carta que extraguem no sigui ni as ni de bastos.
6. Pàgina 279
a) b)
7. Pàgina 279
No és cert. Si A és el contrari de B, aleshores
478
Probabilitat 14 14
8. Pàgina 280
L’espai mostral està format per 3 esdeveniments elementals: E  {bola blanca, bola negra, bola verda}.
La probabilitat d’extreure una bola o una altra és la mateixa, per tant repartim la probabilitat entre els tres
esdeveniments elementals.
a) P(bola negra) 
b) P(bola blanca) 
c) Si extraiem una bola de la bossa sempre serà blanca, negra o verda. És a dir, és un esdeveniment segur.
P(bola negra, blanca o verda)  1
9 Pàgina 280
L’espai mostral està format per 40 esdeveniments elementals, les 40 cartes de la baralla.
La probabilitat d’extreure una carta o una altra és la mateixa. Repartim la probabilitat entre els esdeveniments
elementals.
a) P(cavall de copes)  d) P(as d’oros) 
b) P(3 de bastos)  e) P(cavall) 
c) P(bastos)  f) P(as) 
10. Pàgina 280

L’espai mostral està format per 6 esdeveniments elementals:
E  {tonyina, sardines, navalles, musclos, pop, escopinyes}
La probabilitat d’escollir una llauna o una altra és la mateixa. Repartim la probabilitat entre els esdeveniments
elementals.
a) P(tonyina)  c) P(nom amb s) 
b) P(pop o escopinyes)  d) P(nom amb z) 
11. Pàgina 281

És un experiment regular perquè tenim la mateixa possibilitat d’escollir qualsevol dels alumnes.
19
a) P(noi)  b) P(noia) 
36
479
Probabilitat
Probabilitat 14
12. Pàgina 281

És un experiment regular perquè totes les cares tenen la mateixa probabilitat de sortir.
 Els casos favorables són: 2, 4 i 6 → P(A) 
 Els casos favorables són: 3 i 6 → P(B) 
 Els casos favorables són: 4, 5 i 6 → P(C) 
 Els casos favorables són: 1, 3 i 5 → P(D) 
13. Pàgina 281

L’espai mostral està format per 5 esdeveniments elementals: E  {1, 2, 3, 4, 5}.
No tots els esdeveniments elementals són equiprobables, perquè hi ha dues cares amb 1; és a dir, la probabilitat
que surti 1 és el doble que la dels altres esdeveniments elementals.
P(1)  P(2)  P(3)  P(4)  P(5) 
14. Pàgina 281
P(moneda 2 €)  P(moneda 1 €)
P(moneda 2 €)  P(moneda 1 €)  1 → P(moneda 1 €)  P(moneda 1 €)  1 → P(moneda 1 €) 
P(moneda 2 €)  P(moneda 1 €) 
No cal conèixer la quantitat de monedes, ja que, per mitjà de la relació entre la quantitat de monedes d’1 € i de 2
€, sabrem la probabilitat.
15. Pàgina 282

És un esdeveniment regular, ja que tenim la mateixa probabilitat d’escollir qualsevol de les 21 pintures.
a) P(vermella)  b) P(blava)  c) P(verda) 
16. Pàgina 282

És un esdeveniment regular, ja que tenim la mateixa probabilitat d’escollir qualsevol de les 20 peces de roba.
a) P(camisa màniga llarga) 
b) P(samarreta) 
c) P(camisa) 
480
Probabilitat 14 14
17. Pàgina 282

És un esdeveniment regular, ja que tenim la mateixa probabilitat d’escollir qualsevol dels 40 entrepans.
Truita → 20 entrepans Pernil → 2x
Xoriço → 5 entrepans Formatge → x
Pernil o formatge → 40  25  15 → x  2x  15 → x  5 entrepans de formatge → 10 entrepans de pernil
a) P(pernil)  c) P(no sigui de truita) 
b) P(formatge o truita)  d) P(no sigui ni de formatge ni de truita) 
18. Pàgina 282

És un esdeveniment regular, ja que tenim la mateixa probabilitat que surti qualsevol de les 6 cares.
a)
b)
c)
d)
19. Pàgina 283
La freqüència relativa de l’esdeveniment «Treure creu» és: La resposta és la c).
20. Pàgina 283

El procés seria agafar una quantitat elevada de bombetes, N, i comptar les defectuoses, n. La probabilitat que,
escollida una bombeta a l’atzar, sigui defectuosa, està determinada per .
21. Pàgina 283
a) Els esdeveniments favorables són: 45  52  97 → P(múltiple de 3) 
b) Els esdeveniments favorables són: 57  52  109 → P(més gran que 7) 
481
Probabilitat
Probabilitat 14
22. Pàgina 284
a) P(no sigui oros)  1  P(oros) 
b) P(sota i cavall)  0 → P(sota o cavall)  P(sota)  P(cavall) 
c) P(figura d’espases) 
d) P(oros més petita que 6)  P(copes més petita que 6)  P(bastos més petita que 6)  P(espases més petita que
6) 
P(nombre més petit que 6) 
23. Pàgina 284
a) P(figura)  P(espasa)  P(figura i espasa) 
P(figura o espasa)  P(figura)  P(espasa)  P(figura i espasa) 
b) P(bastos)  P(més petita que 3)  P(bastos més petita que 3) 
P(bastos o més petita que 3)  P(bastos)  P(més petita que 3)  P(bastos més petita que 3) 
24. Pàgina 284
25. Pàgina 285
P(blanca)  P(negra)  P(blava)  P(verda) 
a) P(blanca o verda)  P(blanca)  P(verda) 
b) P(negra o blava)  P(negra)  P(blava) 
c) P(blanca o blava)  P(blanca)  P(blava) 
P(ni blanca ni blava)  1  P(blanca o blava) 
d) P(verda o negra)  P(verda)  P(negra) 
P(ni verda ni negra)  1  P(verda o negra) 
482
Probabilitat 14 14
26. Pàgina 285
P(as)  P(figura) 
P(as o figura)  P(as)  P(figura) 
P(ni as ni figura)  1  P(as o figura) 
27. Pàgina 285

P(futbol o bàsquet)  0,7 P(futbol i bàsquet)  0,12 P(no futbol)  0,74
P(futbol)  1  P(no futbol)  1  0,74  0,26
P(futbol o bàsquet)  P(futbol)  P(bàsquet)  P(futbol i bàsquet) →
→ P(bàsquet)  0,7  0,26  0,12  0,56
28. Pàgina 285
2 1 1 4
P ( p arell) P (2) P (4) P (6 ) 0, 4 4
9 9 9 9
29. Pàgina 285

a) «Extreure una targeta vermella o blava» és un esdeveniment segur → P(targeta vermella o blava)  1
b) Casos favorables: {4, 5, 6, 7, 8, 9} → P(targeta amb nombre més gran que 3) 
c) «Extreure una targeta vermella amb el nombre 6» és un esdeveniment impossible → P(targeta vermella amb
nombre 6)  0
d) Casos favorables: {6, 8}
P(targeta blava amb nombre parell) 
e) Casos favorables: {4, 8} → P(targeta amb nombre múltiple de 4) 
483
Probabilitat
Probabilitat 14
30. Pàgina 286
a) P(noi)  P(llegeix el diari/noi) 
P(noi i llegeix el diari)  P(noi) · P(llegeix el diari/noi) 
b) P(noi)  P(llegeix el diari)  P(llegeix el diari/noi) 
P(no llegeix el diari)  1  P(llegeix el diari) 
P(no llegeix el diari/noi)  1  P(llegeix el diari/noi) 
P(no llegeix el diari i noi)  P(noi) · P(no llegeix el diari/noi) 
P(no llegeix el diari o noi)  P(noi)  P(no llegeix el diari)  P(no llegeix el diari i noi) 
c) P(noia/llegeix el diari) 
d) P(llegeix el diari/noia) 
31. Pàgina 286
P(nen) 
P(sap caminar/nen) 
P(no sap caminar/nen)  1  P(sap caminar/nen) 
P(nen i no sap caminar)  P(nen) · P(no sap caminar/nen) 
484
Probabilitat 14 14
32. Pàgina 286

1a carta 2a carta 3a carta
bastos
copes
espases
copes
oros bastos
espases
bastos
espases
copes
bastos
oros
espases
oros
copes bastos
espases
bastos
espases
oros
oros
copes
espases
copes
bastos oros
espases
oros
espases
copes
bastos
copes
oros
copes
espases bastos
oros
bastos
oros
copes
P(tres cartes de coll diferent) 
33. Pàgina 287
a) P(3 i sota)  P(3) · P(sota/tres) 
b) P(sota)  P({2, 3, 4, 5, 6} i sota)  P({2, 3, 4, 5, 6}) · P(sota/{2, 3, 4, 5, 6}) 
c) P(cara a la moneda)  P(1 i cara)  P(1) · P(cara/1) 
d) P(parell i figura)  P(parell) · P(figura/parell) 
e) P(senar i as)  P({3, 5}) · P(as/{3, 5})  P(1) · P(as/1) 
f) P(senar i creu)  P({3, 5}) · P(creu/{3, 5})  P(1) · P(creu/1) 
485
Probabilitat
Probabilitat 14
34. Pàgina 287
1a bola 2a bola
blava
blava vermella
blanca
blava
vermella vermella
blanca
blava
blanca vermella
blanca
a) P(dues boles iguals)  P(2 blaves)  P(2 vermelles)  P(2 blanques)
P(dues boles iguals) 
b) P(dues boles diferents)  1  P(dues boles iguals) 
c) P(una bola blanca) 
d) P(segona bola no blanca) 
35. Pàgina 287
a) P(xocolata negra i farcit)  P(xocolata negra) · P(farcit/xocolata negra) 
b) P(xocolata blanca o no farcit)  1  P(xocolata negra i farcit)  1  0,5  0,5
c) P(xocolata blanca/farcit) 
d) P(farcit/xocolata negra) 
36. Pàgina 287
a) P(cara, cara, cara)  P(cara) · P(cara) · P(cara) 
b) P(creu, creu, 6)  P(creu) · P(creu) · P(6) 
c) P(cara, creu, 2)  P(cara) · P(creu) · P(6)  P(creu) · P(cara) · P(6) 
486
Probabilitat 14 14
ACTIVITATS FINALS
37. Pàgina 288
a) Aleatori d) Aleatori g) Aleatori
b) Aleatori e) Determinista h) Determinista
c) Aleatori f) Determinista i) Aleatori
38. Pàgina 288

Comptar els dilluns d’un mes és un experiment determinista.
Escollir una peça de fruita d’una caixa de pomes és un experiment aleatori.
39. Pàgina 288

a) L’espai mostral està format per 9 esdeveniments elementals: E  {2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10}
b) Resposta oberta. Per exemple: A  «El resultat és més gran que 4» i B  «El resultat és més petit que 6»
40. Pàgina 288

a) L’espai mostral de l’Adela té 12 esdeveniments elementals:
E  {12, 13, 14, 21, 23, 24, 31, 32, 34, 41, 42, 43}
L’espai mostral d’en Joan té 16 esdeveniments elementals:
E  {11, 12, 13, 14, 21, 22, 23, 24, 31, 32, 33, 34, 41, 42, 43, 44}
Un esdeveniment no elemental de l’experiment de l’Adela és: A  «Obtenir un nombre que comenci per 2»
Un esdeveniment no elemental de l’experiment d’en Joan és: B  «Obtenir un nombre que comenci per 2»
c) Resposta oberta. Per exemple:
A l’experiment de l’Adela no es pot produir l’esdeveniment {11}, però en el d’en Joan sí.
41. Pàgina 288

a) E  {1, 3, 5, 7}
b) L’esdeveniment «Apuntar nombre parell» és un esdeveniment buit.
c) L’esdeveniment «Apuntar nombre senar» és l’esdeveniment segur.
42. Pàgina 288

a) E  {1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 10, 12, 15, 16, 18, 20, 24, 25, 30, 36}
b) Els esdeveniments elementals inclosos a l’esdeveniment «Treure un nombre amb un sol factor primer» són 2,
3 i 5.
43. Pàgina 288

a)
b) Es poden formar 10 triangles rectangles diferents, sense tenir-ne en compte l’orientació.

487
Probabilitat
Probabilitat 14
44. Pàgina 288

a) E  {bola gran, bola mitjana, bola petita}
b) E  {bola blanca, bola negra}
c) E  {bola gran blanca, bola gran negra, bola mitjana blanca, bola mitjana negra, bola petita blanca, bola petita
negra}
45. Pàgina 288

L’espai mostral està format per 8 esdeveniments elementals: E  {P, R, O, B, A, I, L, T}.
46. Pàgina 288

a) L’espai mostral està format per 4 esdeveniments elementals.
E  {D, ND, NND, NNND}, en què N = No defectuós, D = Defectuós
b) Si retornem els cargols a la capseta, l’espai mostral té infinits esdeveniments elementals, ja que podríem
escollir el primer cargol defectuós en qualsevol posició perquè a la capseta sempre hi haurà cargols
defectuosos i no defectuosos.
47. Pàgina 288
a)  «Treure as de bastos»  «Treure as o bastos»
 «Treure as i cavall»   «Treure as o cavall»
«Treure as»  «Treure carta que no sigui figura»
 «Treure as i una figura d’oros»   «Treure as o figura d’oros»
 «Treure cavall de bastos»  «Treure bastos o cavall»
 «Treure una carta de bastos que no sigui figura»  «Treure bastos o carta que no sigui figura»
 «Treure figura d’oros i de bastos»   «Treure bastos o figura d’oros»
 «Treure cavall i carta no figura»   «Treure cavall o carta que no sigui figura»
 «Treure cavall d’oros»  «Treure cavall o figura d’oros»
 «Treure una no figura i una figura d’oros»   «Treure una no figura o una figura d’oros»
b) Són compatibles els esdeveniments A i B, A i D, B i C, B i D, C i F.
Són incompatibles els esdeveniments A i C, A i F, B i F, C i D, D i F.
48. Pàgina 289

a)
b) Són compatibles: , , , , ,
, , , , , , ,
Són incompatibles: , , , , , ,
488
Probabilitat 14 14
c) g)
d) h)
e) i)
f)
49. Pàgina 289

a)
A A
B B
E E
b)
A A
B B
E E
50. Pàgina 289

a) c)
A A
B B
E E
b) d)
A A
B B
E E
489
Probabilitat
Probabilitat 14
e) f)
A A
B B
E E
51. Pàgina 289

a) d)
A A
B B
E E
b) e)
A A
B B
E E
c) f)
A A
B B
E E
52. Pàgina 289
a) b) c) d) e)
53. Pàgina 289
La igualtat que no és correcta és la c) , ja que, com que són esdeveniments contraris:
490
Probabilitat 14 14
54. Pàgina 289
a) P(connexió a Internet)  0,65 c) P(encert)  e) P(sí) 
b) P(bruns)  0,46 d) P(guariment)  f) P(llegir Star Box)  0
55. Pàgina 289

a) Sí, és un experiment aleatori perquè abans de tirar la xinxeta no sabem del cert què passarà.
b) Els esdeveniments elementals són dos:
A  «Caure amb la punta cap amunt» B  «Caure amb la punta cap avall»
c) No són esdeveniments equiprobables. La forma de la xinxeta fa més probable que caigui amb la punta cap
avall que ho faci cap amunt.
56. Pàgina 289

És un experiment regular, ja que hi ha la mateixa probabilitat d’escollir qualsevol de les 16 opcions.
a) P(taronja)  c) P(cola o poma)  e) P(ni cola ni llimona) 
b) P(llimona)  d) P(no poma)  f) P(ni taronja ni llimona) 
57. Pàgina 289
a) P(as)  c) P(rei de bastos) 
b) P(oros)  d) P(as o figura)  P(as)  P(figura) 
58. Pàgina 289

a) P(verds)  0,3
b) P(marrons)  0,45
P(grisos)  1  (P(blaus)  P(marrons)  P(verds))  1  (0,15  0,45  0,30)  0,1
P(marrons o grisos)  P(marrons)  P(grisos)  0,45  0,1  0,55
c) P(no blaus)  1  P(blaus)  1  0,15  0,85
59. Pàgina 289
L’afirmació no és certa perquè la suma de les probabilitats dels esdeveniments elementals ha de ser 1.
491
Probabilitat
Probabilitat 14
60. Pàgina 289

És un experiment regular, ja que tenim la mateixa probabilitat que surti cadascuna de les 6 cares.
C és un esdeveniment segur → P(C)  1
D és un esdeveniment impossible → P(D)  0
61. Pàgina 290
a)
b)
c) La probabilitat coincideix amb la freqüència relativa.
62. Pàgina 290
a) b) c) d)
64. Pàgina 290
65. Pàgina 290
Per tant:
66. Pàgina 290
492
Probabilitat 14 14
67. Pàgina 290

No són esdeveniments contraris. Perquè ho fossin, la probabilitat de la unió hauria de valer 1, i la de la
intersecció, 0.
68. Pàgina 290

a) P(noia)  1  P(noi)  1  0,625  0,375
b) Hi ha x nois → P(noi) 
Hi ha 20 nois i 32  20  12 noies a la classe.
69. Pàgina 290

a) P(noia)  1  P(noi)  1  0,48  0,52
b) Considerem x la quantitat total de membres de la colla.
P(noia)  membres de la colla
70. Pàgina 290

a)
b) P(parell)  P(2)  P(4)  P(6)  0,1  0,4  0,1  0,6
71. Pàgina 290

a) P(1)  P(2)  P(3)  0,1 P(4)  0,4
b) P(múltiple de 3)  P({3, 6})  P(3)  P(6)  0,2
c) P(més gran que 1)  1  P(1)  0,9
d) P(més petit que 1)  0
72. Pàgina 291

L’espai mostral està format per esdeveniments elementals equiprobables: E  {15, 16, 17, 18, 19, 20}
a) P(15) 
b) P(parell)  P(16)  P(18)  P(20) 
c) P(17 o 19)  P(17)  P(19) 
d) P(múltiple de 3)  P(15)  P(18) 
e) P(més gran que 16)  1  (P(15)  P(16)) 
f) P(primer)  P(17)  P(19) 
493
Probabilitat
Probabilitat 14
73. Pàgina 291

L’espai mostral està format per 8 esdeveniments elementals equiprobables:
E  {CCC, CC, CC, C, CC, C, C, }
a) P(tres cares)  P(CCC) 
b) P(dues cares i una creu)  P(CC)  P(CC)  P(CC) 
c) P(una cara i dues creus)  P(C)  P(C)  P(C) 
d) P(cap cara)  P() 
e) P(almenys una cara)  1  P() 
f) P(almenys dues creus)  P(una cara i dues creus)  P(tres creus)  0,375  P()  0,375  0,125  0,5
74. Pàgina 291

E  {CCCC, CCC, CCC, CC, CCC, CC, CC, C, CCC, CC, CC, C, CC, C, C, }
a) P(quatre cares) 
b) P(una cara) 
c) P(almenys una cara)  1  P(cap cara) 
d) P(almenys dues cares)  P(dues cares)  P(tres cares)  P(quatre cares) 
e) P(cap cara) 
f) P(com a màxim dues cares)  P(cap cara)  P(una cara)  P(dues cares) 
75. Pàgina 291

E  {nen-nen, nen-nena, nena-nen, nena-nena}
a) P(dos nens) 
b) P(dues nenes) 
c) P(un nen i una nena) 
494
Probabilitat 14 14
76. Pàgina 291

És un experiment regular, ja que tenim la mateixa probabilitat d’extreure cadascuna de les 22 monedes.
a) P(més de 20 ct.)  1  P(20 ct.) 
b) P(més de 50 ct.)  P(2 €) 
c) P(més d’1,50 €)  P(2 €) 
d) P(1 € o menys)  1  P(2 €) 
77. Pàgina 291
Cada pregunta s’encerta amb una probabilitat d’ i es falla amb una probabilitat de .
a) P(encertar-ne una)  P(encertar 1a)  P(encertar 2a)  P(encertar 3a)  P(encertar 4a) 
b) P(encertar-ne quatre) 
c) P(encertar-ne almenys dues)  1  (P(encertar-ne una)  P(no encertar-ne cap)) 
78. Pàgina 291

En llenguatge quotidià aquestes probabilitat signifiquen:
P(A)  0,1 → 1 client de cada 10 compra carn del tipus A.
P(B)  0,25 → 1 client de cada 4 compra carn del tipus B.
P(C)  0,3 → 3 clients de cada 10 compren carn del tipus C.
→ 6 clients de cada 100 compren carn dels tipus A i B.
→ 15 clients de cada 1.000 compren carn dels tipus A i C.
→ 4 clients de cada 100 compren carn dels tipus B i C.
→ 3 clients de cada 1.000 compren carn dels tres tipus.
a)
b)
c) P(cap tipus de carn) 
495
Probabilitat
Probabilitat 14
79. Pàgina 291

1r retolador 2n retolador
sec
sec
no sec
sec
no sec
no sec
P(almenys un de sec)  1  P(dos de no secs) 
80. Pàgina 291

1a fruita 2a fruita
taronja
taronja
no taronja
taronja
no taronja
no taronja
a) P(dues taronges) 
b) P(cap taronja) 
c) P(almenys una taronja)  1  P(cap taronja) 
81. Pàgina 291
Cares parelles  {2, 4, 6} → P(6/parell) 
82. Pàgina 291
A la baralla hi ha 4 sotes i 12 figures → P(sota/figura) 
83. Pàgina 291
P(2 cares/1a cara) 
496
Probabilitat 14 14
84. Pàgina 291

Casos que sumen 5  {1 i 4, 2 i 3, 3 i 2, 4 i 1} Casos favorables  {2 i 3, 3 i 2}
P(3/suma és 5) 
85. Pàgina 291

Casos possibles  {+++, ++C, +C+, +CC}
P(almenys una cara/1a creu) 
86. Pàgina 291
Primers senars  {3, 5} Primers  {2, 3, 5} P(senar/primer) 
87. Pàgina 291
A la baralla hi ha 4 asos i 40  4  36 cartes que no són reis → P(as/no rei) 
88. Pàgina 291

En Daniel té 4 monedes de 20 ct. i 6 monedes en total més petites d’1 €.
P(20 ct./més petita d’1 €) 
90. Pàgina 292

Quantitat total d’agulles  10  18  19  23  70
a) P(gran)  c) P(gran/de plàstic) 
b) P(gran i de plàstic) 
91. Pàgina 292

H D Total
Animal 40 25 65
No animal 20 15 35
Total 60 40 100
a) P(dona/animal) 
b) P(animal/dona) 
c) P(ni té animal ni és dona)  P(home i no animal) 
497
Probabilitat
Probabilitat 14
92. Pàgina 292

H D Total
Castanys 10 12 22
Rossos 10 4 14
Total 20 16 36
a) d)
b) e)
c) f)
93. Pàgina 292
a) P(dos asos)  P(1a as) · P(as/1a as) 
b) P(dues figures)  P(1a figura) · P(2a figura/1a figura) 
c) P(rei i 7)  P(1a rei) · P(2a 7/1a rei)  P(1a 7) · P(2a rei/1a 7) 
d) P(copes i bastos)  P(1a copes) · P(2a bastos/1a copes)  P(1a bastos) · P(2a copes/1a bastos)  
94. Pàgina 292

a) P(diferents colls)  P(1a coll 1) · P(2a coll 2/1a coll 1) · P(3a coll 3 o 4/1a coll 1 i 2a coll 2)
P(diferents colls) 
b) P(mateix coll)  P(1a coll 1) · P(2a coll 1/1a coll 1) · P(3a coll 1/1a coll 1) 
c) P(sota, cavall i rei)  P(sota, cavall o rei) · P(sota, cavall o rei, diferent primera) ·
12 8 4 8
· P(sota, cavall o rei, diferents primera i segona) 
40 39 38 1 .2 3 5
d) P(dues figures i as)  P(1a fig) · P(2a fig) · P(3a as)  P(1a fig) · P(2a as) · P(3a fig)  P(1a as) · P(2a fig) · P(3a fig)
12 11 4 12 4 11 4 12 11 33
P(dues figures i as) 
40 39 38 40 39 38 40 39 38 1 .2 3 5
95. Pàgina 292

P(cavall i oros)  P(1a cavall d’oros) · P(2a oros o cavall)  P(1a cavall diferent d’oros) · P(2a oros) 
 P(1a oros diferent de cavall) · P(2a cavall) 
498
Probabilitat 14 14
96. Pàgina 292

1a bola 2a bola
vermella
blava
vermella
blanca
negra
vermella
blava
blava
blanca
negra
vermella
blava
blanca
blanca
negra
vermella
negra blava
blanca
a) P(2 boles vermelles) 
b) P(mateix color)  P(2 vermelles)  P(2 blaves)  P(2 blanques) 
c) P(diferent color)  1  P(mateix color) 
d) P(1a blava) 
499
Probabilitat
Probabilitat 14
97. Pàgina 292
a) P(3 iguals)  P(3 vermelles)  P(3 blaves)  P(3 groga) 
b) P(2 vermelles i 1 blava) 
c) P(2 blaves i 1 groga) 
98. Pàgina 292

P(falla Pau)  1  P(encerta Pau)  1  0,68  0,32
P(falla Pere)  1  P(encerta Pere)  1  0,75  0,25
P(fallen tots dos)  P(falla Pau) · P(falla Pere)  0,32 · 0,25  0,08
P(algun encert)  1  P(fallen tots dos)  1  0,08  0,92
99. Pàgina 293

a) P(carn)  1  P(no carn)  1  0,52  0,48
P(només carn)  P(carn)  P(carn i peix)  0,48  0,08  0,4
b) P(carn o peix)  P(carn)  P(peix)  P(carn i peix)
P(peix)  0,68  0,48  0,08  0,28
P(només peix)  P(peix)  P(carn i peix)  0,28  0,08  0,2
c) P(només un dels dos plats)  P(només carn)  P(només peix)  0,4  0,2  0,6
d) P(ni carn ni peix)  1  P(carn o peix)  1  0,68  0,32
100. Pàgina 293

En Miquel no ha estudiat dos temes dels set possibles. En els tres que escull el professor sempre n’hi ha algun
que ha estudiat. Així doncs, que en Miquel pugui triar un tema que se sap és un esdeveniment segur:
P(pot escollir un tema que ha estudiat)  1
101. Pàgina 293

H D Total
Ulleres 36 % 16 % 52 %
Lents de contacte 5% 13 % 18 %
Ni ulleres ni lents 19 % 11 % 30 %
Total 60 % 40 % 100 %
a) P(lents de contacte)  0,18
b) P(noia sense lents de contacte)  0,11
c) P(noi amb ulleres)  0,36
d) P(lents de contacte/noi) 
500
Probabilitat 14 14
102. Pàgina 293

a) P(no ha viatjat a l’estranger)  P(dona i no ha viatjat a l’estranger)  P(home i no ha viatjat a l’estranger)
P(home)  P(dona)  1
P(home)  P(dona) 
P(dona i no ha viatjat a l’estranger)  P(dona) · P(no ha viatjat a l’estranger/dona) 
P(no ha viatjat a l’estranger/home)  1  P(ha viatjat a l’estranger/home)  1  0,45  0,55
P(home i no ha viatjat a l’estranger)  P(home) · P(no ha viatjat a l’estranger/home) 
P(no ha viatjat a l’estranger)  0,387  0,183  0,57

b) P(ha viatjat a l’estranger/dona)  1  P(no ha viatjat a l’estranger/dona)  1  0,58  0,42
P(dona i ha viatjat a l’estranger)  P(dona) · P(ha viatjat a l’estranger/dona) 
HAS DE SABER FER

1. Pàgina 293
a) L’espai mostral està format per 5 esdeveniments elementals: E  {1, 3, 5, 7, 9}
A  «Extreure una bola amb un nombre més gran que 5»
B  «Extreure una bola amb un nombre primer»
c) Els resultats possibles són 3, 5 i 7.
2. Pàgina 293
És un experiment regular, ja que tenim la mateixa probabilitat d’extreure qualsevol de les 20 boles.
P(groga) 
3. Pàgina 293
Agafem una gran quantitat d’habitants de la ciutat, N, i comptem dins d’aquest grup els noms que comencin amb
la lletra Z, n. La probabilitat d’escollir un habitant amb el nom que comenci amb Z és .
4. Pàgina 293
a) P(no 2 divisors)  P({1, 4, 6})  1  P(2 divisors) 
b) P(2 o 3 divisors)  P({2, 3, 4, 5})  P(2 divisors)  P(3 divisors) 
c) P(3 o més divisors)  P({4, 6})  1  P(2 divisors)  P(1 divisor) 
501
Probabilitat
Probabilitat 14
5. Pàgina 293
a) P(4 reis)  P(rei) · P(rei) · P(rei) · P(rei) 
b) P(4 reis)  P(rei) · P(rei/rei) · P(rei/2 reis) · P(rei/3 reis) 
6. Pàgina 293
P(una amunt i l’altra avall)  P(1a amunt i 2a avall)  P(1a avall i 2a amunt)
P(una amunt i l’altra avall)  P(1a amunt) · P(2a avall/1a amunt)  P(1a avall) · P(2a amunt/1a avall)
P(una amunt i l’altra avall)  0,4 · 0,6  0,6 · 0,4  0,48

103. Pàgina 294
a)
La quantitat total de DNI és de 99.999.999.
Els casos favorables perquè es tingui una lletra diferent de T i R són 4.347.826.
Els casos favorables perquè es tinguin les lletres T o R són 4.347.827.
No hi ha dos DNI iguals, per tant, per determinar els casos favorables que els 32 DNI tinguin la mateixa lletra
hem d’escollir 32 elements del conjunt de tots els que tenen la mateixa lletra, no podem repetir elements i no
hi influeix l’ordre.
 Casos favorables de 32 DNI amb la mateixa lletra, diferent de T o R:
 Casos favorables de 32 DNI amb la mateixa lletra, T o R:
 Casos possibles d’escollir 32 DNI:
Hi ha 23 lletres possibles, per tant, per obtenir la probabilitat que tots els alumnes tinguin la mateixa lletra
hem de sumar les probabilitats de les 23 lletres possibles:
b) Com que hi ha 32 alumnes i 23 lletres possibles, és impossible que cada alumne en tingui una de diferent. Així
doncs, és un esdeveniment impossible amb probabilitat 0.
502
Probabilitat 14 14
c) Perquè en els DNI hi hagi la lletra A, el residu de dividir el número del DNI entre 23 ha de ser 3. Per tant, hi ha
4.347.826 possibilitats.
Perquè el DNI acabi en 5 i verifiqui el que hem dit abans, ha de tenir la forma 23 · a  3, en què a és un
nombre que acaba en 4. Així doncs, hi ha 434.782 possibilitats.
 Casos favorables de 2 DNI amb la lletra A i que acaben en 5:
 Casos possibles de 2 DNI que acaben en 5:
P(els dos DNI tinguin la lletra A) 

104. Pàgina 294
a) Cada fill, per ordre, pot ser nen o nena. Els casos possibles són: 24  16
Per tenir un fill i tres filles hi ha quatre casos favorables, segons l’ordre en què tinguin la criatura:
P(1 nen i 3 nenes) 
Per tenir dues filles hi ha sis casos favorables:

nena-nena-nen-nen nena-nen-nena-nen nena-nen-nen-nena
nen-nena-nena-nen nen-nena-nen-nena nen-nen-nena-nena
P(2 nens i 2 nenes) 
És més probable que tinguin dos fills i dues filles que no pas que tinguin un fill i tres filles.
b) La situació més probable és que tinguin dos fills i dues filles, ja que hi ha més casos favorables, perquè podem
obtenir més maneres d’ordenar-los. La situació menys probable és que els quatre nens siguin del mateix sexe,
ja que per a cadascun tan sols hi ha un cas favorable.
c) Si tinguessin cinc fills, la situació més probable seria que fossin dos fills i tres filles o bé tres fills i dues filles,
perquè hi ha més casos favorables ja que hi ha més maneres possibles d’ordenar-los que compleixen aquesta
condició.
La situació menys probable és que els cinc fills fossin del mateix sexe, ja que només hi ha un cas favorable de
tots els possibles.
105. Pàgina 294

Hem d’obtenir la probabilitat que els tres trossos de barra siguin de menys de 0,5 m de longitud.
Partim la barra per dos llocs a l’atzar; tenim la mateixa probabilitat que cada tall faci entre 0 m i 0,5 m o bé entre
0,5 m i 1 m.
P(podem formar triangle)  1  P(dos talls entre 0 i 0,5)  P(dos talls entre 0,5 i 1)
P(podem formar triangle) 
503
Probabilitat
Probabilitat 14
106. Pàgina 294

a) P(Capençà guanyi els tres partits)  P(Capençà guanya P1) · P(Capençà guanya P2) · P(Capençà guanya P3)
P(Capençà guanyi els tres partits) 
b) P(dos partits empat)  P(EEG o EEP)  P(EGE o EPE)  P(GEE o PEE) 
107. Pàgina 294

L’esdeveniment que per a un experiment té probabilitat 1 és el que representa el total de possibilitats de
l’experiment.
L’esdeveniment buit dins de l’experiment és l’únic que té probabilitat 0.
108. Pàgina 294

a) L’espai mostral està format per 8 esdeveniments: l’esdeveniment buit, A, B, C, {A, B}, {A, C}, {B, C} i {A, B, C}
b)
PROVES PISA
109. Pàgina 295
a) La primera afirmació és falsa. De mitjana, cada dia fabriquen 8.000 reproductors, dels quals 2.000 són de
vídeo. Això representa, de mitjana, un quart de tots els reproductors totals.
La segona afirmació és falsa, ja que les dades de la taula recullen les dades com a terme mitjà, no són pas les
dades exactes.
La tercera afirmació és certa. Un percentatge del 3 % representa una probabilitat de 0,03.
b) De mitjana, cada dia s’envien a arreglar:
5
 El 5 % de 2.000  2 .0 0 0 100 reproductors de vídeo
100
3
 El 3 % de 6.000  6 .0 0 0 180 reproductors d’àudio
100
Així doncs, l’afirmació és falsa.
504
NOTES
NOTES
NOTES
NOTES
NOTES
NOTES
NOTES
Direcció d’art: José Crespo
Projecte gràfic: Pep Carrió
Interiors: Manuel García
Il·lustració: Esther Gili, José Zarzo i Eduardo Leal

Fotografia de coberta: Leila Méndez
Cap de projecte: Rosa Marín

Coordinació d’il·lustració: Carlos Aguilera
Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda
Desenvolupament gràfic: Raúl de Andrés i Jorge Gómez
Direcció tècnica: Jorge Mira

Coordinació tècnica: Alejandro Retana
Confecció i muntatge: Luis González i Alfonso García
Correcció matemàtica: Lidu Gómez Adell i Cristina Rodríguez Pastor
Traducció: Josep Llongueres
Documentació i selecció fotogràfica: Nieves Marinas
Fotografies: ARXIU SANTILLANA
© 2016 by Grup Promotor / Santillana Educació, SL

Frederic Mompou,11
08005 Barcelona
PRINTED IN SPAIN
Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació
d’aquesta obra només es pot fer amb l’autorització dels seus titulars, tret d’excepció
prevista per la llei. Adreci’s a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos,
CP: 784537 www.cedro.org) si necessita fotocopiar o escanejar algú fragment d’aquesta obra.

Solucionario Matematicas 4 ESO (Santillana)

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Solucionario Matematicas 4 ESO (Santillana)

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT

El solucionari de Matemàtiques, per a quart curs d’ESO, és una obra

En l’elaboració ha participat l’equip següent:

DIRECCIÓ DEL PROJECTE

→ Coeficient: 3 Part literal:

→ Coeficient: 1 Part literal:

→ Coeficient: 1 Part literal:

Són semblants , i , perquè tenen la mateixa part literal.

Com que , tenim que el volum és .

Per tant, i el binomi és .

b) → 1 és una arrel de P(x).

c) → 1 és una arrel de P(x).

d) → 5 no és una arrel de P(x).

→ 1 és una arrel de P(x).

→ 2 no és una arrel de P(x).

→ 1 no és una arrel de P(x).

b) Grau: 3 Terme independent: 5

c) Grau: 3 Terme independent: 8

d) Grau: 2 Terme independent: 13

e) Grau: 3 Terme independent: 2

f) Grau: 3 Terme independent: 5

b) → El residu de la divisió de P(x) entre Q(x) és 21.

c) → El residu de la divisió de P(x) entre Q(x) és 41.

→ 3 és una arrel de P(x).

b) → 1 és una arrel de P(x).

d) → Les arrels són i .

e) → Les arrels són 1 (triple) i 0.

a) Falsa b) Falsa c) Certa d) Falsa e) Falsa f) Certa

HAS DE SABER FER

COMPETÈNCIA MATEMÀTICA. En la vida quotidiana

a) L’altura de la caixa és: cm

c) Les dimensions de cada casella han de ser, almenys, de 2r  2r.

FORMES DE PENSAR. Raonament matemàtic

Així doncs, el residu de la divisió entre i és .

a) → si o , per tant, el nombre que busquem és .

Com que n2  n · n, perquè n · n  8n amb n positiu, deduïm que n  8.

Si continuem donant valors a x, la igualtat sempre és certa → És una identitat.

Hi ha almenys un valor, x  0, per al qual la igualtat no és certa → És una equació.

Si b2  4ac  0 → No té cap solució.

Hi ha almenys un valor, x  0, per al qual la igualtat no és certa → És una equació.

b) → No és una equació de segon grau, perquè els termes al quadrat s’eliminen.

b) → → Aquesta equació té dues solucions.

Com que No hi ha solució.

Les possibles solucions són: x1 1 i x2 1

Les possibles solucions són: x1 3 i x2 1

Les solucions possibles són: x1 2 i x2 1

L’única solució possible és .

173 173 173

Els intervals que es formen són: ( , 5), ( 5, 3) i (3, )

b) Les arrels són: x1 2 i x2 5

Els intervals que es formen són: ( , 5],[ 5, 2] i [2, )

Els intervals que es formen són: ( , 4), ( 4, 7) i (7, )

Per a : si Per a : si Per a : si

g) Les arrels són: x1 0 i x2 1

Els intervals que es formen són: ( , 1), ( 1, 0) i (0, )

Els intervals que es formen són: ( , 1],[ 1, 2] i [2, )

Els intervals que es formen són: ( , 4],[ 4, 5] i [5, )

Els intervals que es formen són: ( , 4), ( 4, 2) i (2, )

c) Les arrels són: x1 1 i x2 4

Els intervals que es formen són: ( ,1],[1, 4] i [4, )

Els intervals que es formen són: ( , 2), ( 2, 5) i (5, )

Els intervals que es formen són: ( , 1), ( 1, 6) i (6, )

Els intervals que es formen són: ( , 2), ( 2,1) i (1, )

Els intervals que es formen són: ( , 0],[0,1] i [1, )