Les conjuncions

Us emplace a que reviseu també esta magnífica pàgina

web: https://www.uoc.edu/portal/ca/servei-
linguistic/criteris/gramatica/conjuncions/index.html

1. Funció i classificació

La conjunció és la categoria gramatical que enllaça oracions o bé membres o

elements d'una mateixa oració. Segons el tipus de relació que establixen entre
els termes enllaçats, les conjuncions es classifiquen
en coordinants i subordinants.

2. Conjuncions coordinants
Estes conjuncions relacionen oracions independents o termes independents
dins de la mateixa oració. Segons les funcions que exercixen, es classifiquen
en els grups que s'indiquen tot seguit.

2.1. Copulatives
Fonamentalment expressen una relació de mera addició entre els elements
coordinants. Les conjuncions copulatives són i (per a les oracions afirmatives)
i ni (per a les oracions negatives).
› Marc llig i Carme escriu.
› No puc anar-hi esta setmana ni tampoc l'altra.

La conjunció i es manté inalterable encara que precedisca una paraula

començada per la vocal i:
› Carme i Isabel són amigues meues.
› És una persona inactiva i ineficaç.

També es fa servir per a unir els dos cognoms:

› Marta Espuig i Carbonell
› Octavi Borja i Adrià.

2.2. Distributives
Indiquen alternança dels termes enllaçats. Les conjuncions distributives
són: adés…adés, adés…ara, ara…ara, mig…mig, ni…ni, o…o, sia…sia,
siga…siga.
› Els xiquets adés ploren adés riuen.
› Els escolars adés treballen ara juguen.
› Ara entre ara isc.
› Sempre diu les coses mig rient mig plorant.
› No vénen ni Empar ni Ricard.
› O em dones els llibres, o me'n vaig.
› Siga matí siga vesprada, passa les hores menjant.

2.3. Disjuntives
Expressen una alternança o contraposició entre els elements que enllacen. Les
principals conjuncions disjuntives són o i o bé.
› Compra pomes o taronges.
› Posa't la camisa blava o bé la blanca.

La conjunció o també es manté inalterable encara que precedisca una paraula

començada per o.
› Al sopar, no sé si vindran deu o onze persones.
› Pere no sé si és odontòleg o oftalmòleg.

2.4. Adversatives
Expressen oposició o contrarietat entre els elements que enllacen. Pertanyen a
esta classe les conjuncions i les locucions conjuntives següents: així i tot, això
no obstant, no obstant això, altrament, amb tot, mentre que, però, sinó,
sinó que, tanmateix.
› Son pare li ho va advertir, i així i tot se n'anà amb la moto.
› Tots estem en crisi, això no obstant tots anem de viatge.
› Li va tocar la grossa de Nadal, altrament no hauria fet el viatge.
› Té molts problemes; amb tot, els resoldrà prompte.
› Joana treballa moltes hores, mentre que tu treballes poc.
› Estudia molt, però no aprova cap examen.
› No és que no vullga, sinó que he d'anar-me'n.
› No va estudiar gens i, tanmateix, ha aprovat l'oposició.

2.5. Consecutives
Expressen una conseqüència, una deducció, allò que s'inferix del que s'ha dit
en la frase anterior. Dins d'este grup, tenim la conjunció doncs i la locució
conjuntiva de manera que entre d'altres:
› No vols vindre amb mi? Doncs ja en parlarem.
› Sabem ja la veritat, de manera que no ens digues més mentides.

2.6. Continuatives
Indiquen continuïtat, successió entre les oracions o termes enllaçats; també
poden expressar acumulació o suma. Les conjuncions i locucions conjuntives
més importants són: així mateix, doncs, ni tan sols.
› A banda del que hem dit hi ha, així mateix, altres consideracions.
› Doncs sí: ara et contaré el que em va passar.
› Entrà i ni tan sols ens saludà.

3. Conjuncions subordinants
Estes conjuncions enllacen les oracions que depenen significativament d'altres
amb aquelles de les quals depenen. Hi ha les següents classes de conjuncions
subordinants:

3.1. Completiva
Únicament hi ha la conjunció que. Esta conjunció també
s'anomena copulativa, perquè simplement enllaça oracions que exercixen la
funció sintàctica de complement i, per extensió, les que fan de subjecte i de
predicat nominal.
› No és bo que menges estes coses.
› Crec que demà tinc una reunió.
3.2. Temporals
Introduïxen oracions temporals. Dins d'este grup s'inclouen les següents
conjuncions i locucions conjuntives: abans que, així que, a penes, d'ençà
que, de seguida que, després que, des que, fins que, mentre, quan,
sempre que, tan prompte com, tot seguit que.
› Compra les entrades abans que tanquen la taquilla.
› Així que acabes, ens menjarem el pastís.
› A penes li diuen alguna cosa, es posa a plorar.
› D'ençà que l'anterior president va dimitir, ja no es produïx tant.
› De seguida que arribe el iaio, dóna-li el regal.
› Veniu a casa després que acabeu la classe.
› Des que tingué el xiquet no té ganes d'eixir.
› No aniré al camp fins que no passe l'hivern.
› Mentre tu prepares el dinar, jo planxaré la roba.
› Quan tu vindràs, me n'aniré jo.
› Sempre que fa sol ix a passejar.
› Tam prompte com arribarà, soparem.
› Tot seguit que el capità va donar l'orde, va començar l'atac.

3.3. Causals
Indiquen relacions de causa entre dos o més proposicions. Les conjuncions i
locucions conjuntives més importants són: atés que, com que, ja que, per tal
com, perquè, puix.
› Atés que el president no podia anar-hi, van suspendre la reunió.
› Com que no hi havia ningú a casa, he eixit a passejar.
› Ja que ho has suspés tot, no aniràs de viatge.
› He acceptat la invitació per tal com no m'hi podia negar.
› No ha eixit perquè plovia.
› Puix que estic sol, llegiré en veu alta.

3.4. Finals
Exercixen la funció d'indicar que el període que regixen es troba subordinat a
un altre període, i d'atorgar al període dependent una significació de finalitat
respecte al període completat per la frase regida. Dins d'este grup s'inclouen
les conjuncions i locucions conjuntives següents: a fi que, perquè, per tal que,
que.
› No li ho direm mai, a fi que no es moleste.
› He fet el dinar perquè te'l menges.
› T'ho dic per tal que obres en conseqüència.
› Veniu, que us diga el resultat.

3.5. Condicionals
Indiquen que la realització de l'acció que expressa el verb principal depén de
l'oració subordinada que estes introduïxen. Pertanyen a esta classe les
conjuncions i locucions conjuntives següents: en cas que, mentre, només
que, posat que, sempre que, si, si de cas, sols que.
› En cas que compre els segells, farem els enviaments.
› Mentre no t'alces prompte, no arribaràs a temps.
› Només que anem demà a la biblioteca, acabarem el treball.
› Canviaré l'armari de lloc, posat que puga moure'l.
› Sempre que em digues la veritat, et respectaré.
› Si no aneu, no us donaran els diners.
› Si de cas telefona, expliqueu-li com ho ha de fer.
› Sols que estigueu mitja hora, es posaran contents.

3.6. Modals
Indiquen, amb l'oració subordinada que introduïxen, de quina manera es
produïx l'acció del verb principal o la comparació respecte d'un fet expressat pel
verb principal. Dins d'este grup, s'hi inclouen les conjuncions següents: així
com, com, com si, segons com, tant com.
› Escriu així com parla.
› Ho han fet com han pogut.
› Diu les coses com si no l'importaren gens ni miqueta.
› Segons com ho digues, ho interpretaran.
› M'agrada escriure tant com llegir.

3.7. Concessives
Indiquen que l'acció expressada pel verb principal es realitza malgrat l'objecció
o la dificultat que conté l'oració subordinada que estes conjuncions introduïxen.
Pertanyen a este grup les conjuncions i locucions conjuntives següents: a
pesar que, bé que, encara que, malgrat que, per bé que, per més que, si
bé, tot i que.
› A pesar que ho haja trencat, és un bon xiquet.
› Vam arribar tard, bé que ells encara no hi havien arribat.
› Encara que li ho contes, no s'ho creurà.
› Malgrat que ho sap, no vol dir-ho.
› Finalment es va comprar el vestit, per bé que no li agrada gens.
› Per més que li ho digues, no et farà cas.
› Encara m'agraden els contes, si bé no tant com abans.
› Tot i que el problema era difícil, el vam resoldre.

Els connectors: conjuncions

Tipus de conjuncions
Les conjuncions són nexes que connecten oracions i, de vegades,
solament mots. Són de dues menes:

Tipus de conjunció Exemples

Coordinades: Jo escriuré la carta i tu li la donaràs
enllacen elements
iguals Oració 1 conjunció Oració 2
Subordinades: No vull que compres res
indiquen que una
oració depèn de O. 1 coordinada conjunció O. 2 subordinada
l'altra
Conjuncions coordinades

Conjuncion Significat Nexes exemples

s
copulatives Unió i, ni

No menja ni dorm
adversatives Contrarieta però, ara bé, per contra, sinó
t
Parla bé l'anglès però no el
sap escriure
disjuntives Tria o, o bé
forçosa
Li compraré un llibre o bé el
convidaré a sopar
continuative Continuïtat altrament, a més a més, d'altra
s banda

No s'adona de res, a més la

seva mare dissimula
distributives Distribució ni…ni, o…o, entre…entre, no
solament…sinó que
de l'acció
Ni fa ni deixa fer

RECORDA:

I no es canvia mai en E

Ex. Geografia i història

O no es canvia mai en U

Ex. Tancat o obert?

Conjuncions subordinades

nexes oració subordinada

que (conj) subordinades substantives
 Ex. Li agrada que plogui
que (pronom subordinades adjectives
relatiu)
Ex. Va conèixer una noia que era occitana
què (pronom subordinades substantives
interrogatiu)
Ex. No sé què volies dir-me

subordinadesadverb exemples
nexes ials
on, allà on, de lloc Dinarem on
t'agradi més
quan, mentre, temporals Jugarem a cartes
després que, quan arribis
abans que,
fins que
com si, com, modals Ho faig com vares
segons ensenyar-me
més …que, comparatives Aquest vi no és
menys …que, tan bo com deien
tant…com,
tan…com Prefereixo més
guardar-lo que
llençar-lo
si, posat que, condicionals Si el vols compra'l
en cas que, de seguida
mentre que
encara que, concessives Encara que m'ho
per més que, prometis no et
tot i que, mal crec
que
de manera consecutives El Barça s'esforça
que, tant… tant que , aquest
que, tan… any, ho
que aconseguirà
a fi que, finals Et deixo el llibre
perquè, per perquè te'l
tal que, llegeixis

(castellà: para
que)
 perquè, ja causals Canvia de cotxe
que, a causa perquè és massa
que, com que vell

( castellà: porque)
 

RECORDA:

1. no s'ha d'ometre la conjunció que

Ex. Et demano que vinguis

2. doncs NO és causal és consecutiu

Ex. Deu estar malalt doncs fa dies que no ve

Ex. Està refredada, doncs que no surti

3. posat que és condicional

Ex. Vindràs al cine posat que acabis la feina

4. perquè pot ser causal o final

Ex. No ve perquè està enfadat (causal)

Ex. Amaga-ho perquè sigui una sorpresa

(final)

5. per què = per + pron. interg què

Ex. Digues per què ho vols

6. per què = per + pron, relatiu què

Ex. Va dir el motiu per què no venia al

teatre

El "que"
El “QUE” és una paraula que té sobretot TRES valors sintàctics:
 1. Conjunció.
2. Pronom relatiu.
3. Pronom interrogatiu (què)

"Que" conjunció
Pot introduir les següents oracions subordinades substantives:

O. Sub. Subst. CD
1. Li diré que t'ho regali
2. M'agrada que siguis escriptora O. Sub. Subst.
SUBJECTE
3. La veritat és que l'havies O. Sub. Subst.
convidada ATRIBUT
4. Em feia por que no hagués O. Sub. Subst. CN
perdut el tren
5. No s'adona que ha perdut la raó O. Sub. Subst. CR

"Que" pronom relatiu

QUE pronom relatiu (el qual, la qual, on, qui, prep + què), és un
sintagma nominal, que va a continuació d'un nom (antecedent) al
qual es refereix. Té l'avantatge que evita que la paraula s'hagi de
repetir.

Exemple:

Et regalaré una moto. Hem vist la moto a la fira de

Montjuïc.
Et regalaré una moto, que hem vist a la fira de Montjuïc.
Pronom Relatiu, CD (complement directe)

RECORDA:
 QUE, pronom relatiu, es descobreix de seguida perquè es
pot substituir per un altre pronom relatiu, com és “el
qual”.

Ex. Et regalaré una moto, que hem vist a Montjuïc

"Què" pronom interrogatiu

El pronom interrogatiu QUÈ va sempre accentuat.

Ex. No sé què vols
Pronom Interrogatiu, CD (complement directe)

Quan sabem on va perquè junt i on va per què separat?

Escrivim  perquè quan es pot Exemples

substituir  per…

ja que (valor causal) No he vingut perquè no m’he trobat bé

(causal)
per tal que (valor final)
Van ser convocats a la reunió perquè hi
el perquè (substantiu) exposessin el seu punt de vista (final)

El perquè de tot plegat

Els perquès del seu comportament

Escrivim per què quan es pot Exemples

substituir per …
 per quina raó (interrogatives indirectes
i indirectes)
pel qual / per la qual / pels quals / per
les quals (pronom relatiu)
Escrivim per a què quan es pot
substituir per…
per a quina cosa (finalitat i pregunta)
Sovint apareix amb el verb ‘servir’
Extret de http://www.cece.gva.es i de  http://www.xtec.cat
Per què no has vingut? (interrogativa
directa)
Vull saber per què no has vingut
(interrogativa indirecta)Aquests són els
motius per què no he vingut (= Aquests
són els motius pels quals no he vingut)
Exemples
Explica’m per a què són aquests
dibuixos tan estranys.
Per a què serveix un ventilador?