CULTURA 19

AVUI, dimarts, 26 de març del 1985

Ahir a la tarda, a l'edat de setanta-un anys

Hamort Antoni de Moragas i Gallissà,
prestigiós arquitecte i dissenyador
Ahir ala tarda va morir, al seu domicili de de l'avinguda de Sant Antoni

Barcelona, l'arquitecte Antoni de Moragas i Maria Claret, obres totes elles

presentades a l'exposició del
Gallissà, a l'edat de setanta-un anys. Moragas Grup R del 1958. Destaquen

estava malalt defeia una temporada i, aquests també molts altres edificis de

darrers dies, la seva salut s'havia agreujat

pisos: a l'avinguda de l'Hospital
Militar, a la Gran Via, a l'avingu-

notablement da de la Meridiana, al carrer

Pilar Parcerísas
Barcelona.— Després de les
pèrdues irreparables de Josep
Maria Sostres, Joaquim Gili i
J o s e p A n t o n i Coderch de
Sentmenat, tots ells membres
fundadors del Grup R, arriba
ara la mort d'un altre dels seus
membres, Antoni de Moragas i
G a l l i s s à , defensor acèrrim
d'una arquitectura progressis-
ta, d'acord amb els temps i
amb les necessitats de la
nostra societat. Ha estat un
home liberal, d'actitud dialo-
gant, oberta i ponderada, inde-
pendent, d'una gran conscièn-
cia civica i vinculat gairebé a
totes les iniciatives ciutadanes
que signifiquessin modernitat,
catalanisme i un pas endavant
per a la nostra comunitat i l'ar-
quitectura d'aquest país —una
mostra la tenim en la restaura-
ció del monument al doctor Ro-
bert. Ha estat també un gran
defensor del disseny industrial,
de les arts decoratives, dels
valors artesanals en l'arquitec-
tura i un gran col·lecionista de
ceràmica catalana.
Antoni de Moragas i Gallissà,
nascut el 20 de setembre del
1913, a la casa del carrer
Àngel Baixeres, marcada pel
gust modernista del seu oncle,
l'arquitecte Antoni Maria Gallis-
sà, i descendent per branca pa-
terna de la noblesa catalana
procedent de Valls, és un dels
pocs arquitectes que visqué i
que ha pogut viure, també, acti-
vament el postfranquisme dels
últims anys. A l'escola coincidí
amb Salvador Espriu i a la uni-
versitat va trobar les amistats
de tota la vida: Joan Teixidor,
J o s e p P r a t m a r s ó , Ignasi
Agustí, Martí de Riquer, etc.
L'ambient familiar i el culte a
les arts decoratives que respi-
rava la casa de l'arquitecte
Gallisà influïren notablement
en la seva vocació d'arquitecte.
r
N'obtingué la titulació el 1941,
es va diplomar en tècnic urba-
nista el 1954 i es va doctorar el
1962.
Home de diàleg i tertúlia, que
|a abans de la guerra participà
en la penya «Els homes de bé i
com cal» —la qual trobà la seva
contrària en «La fosca», capita-
nejada per Cirici—, sentí la ne-
cessitat de renovar el panora-
ma de l'arquiterctura catalana,
obrint-la a la informació estran-
gera. Així, organitzà diversos
cicles de conferències al Col·le-
gi d'Arquitectes en què pren-
gueren part rellevants figures
de la crítica i l'arquitectura
europea: Alberto Sartoris i Gio
Ponti (1949), D'Ars i Bruno
Zevi (1950), Aalto i Gaston
Bardet (1951), N. Pavsner
(1952), novament G. Ponti
( 1 9 5 3 ) i A. Rath (1955).
Aquestes conferències foren
decisives en la configuració de
la nova arquitectura catalana,
Antoni de Moragas i Gallissà
neixia que va ser Bruno Zevi, i
els postulats del seu llibre
Verso una architectura organi-
ca, qui més influència va tenir
sobre la seva pròpia obra. Cer-
tament, l'arquitectura de Mora-
gas pren carta molt aviat per
l'organicisme, ja en el remode-
l a t g e del c i n e m a Fèmina
(1951), i ell sempre se sentirà
atret per aquesta, arquitectura
pada per la recerca dels detalls.
Aquesta actitud marcada per
un antiracionalisme en l'ar-
quitectura serà també ratificada
inicialment pel Grup R, fundat
el 1951.
Com a arquitecte, va realitzar
els remodelatges dels cinemes
Kursaal, Arenas i Spring, l'es-
glésia de Sant Jaume de Bada-
lona, els immobles del carrer
del Comte Borrell i, com a casa
unifamiliar, cal destacar la
casa de l'escultor Subirachs.
Pel que fa al disseny industrial,
Moragas va guanyar el premi
per a mobiliari de la llar popular
convocat pel FAD l'any 1954,
que constitueix el primer intent
a Espanya de normalitzar el
moble per a la seva fabricació
en sèrie. L'any 1962 li fou con-
cedit el FAD d'interiorisme. És
autor del disseny de diversos
mobles i ascessoris
Fou fundador i president de
l'agrupació de disseny del FAD
(1960-1972) i president d'a-,
questa entitat des del 1968
fins l'any passat.
Va ser secretari del Col·legi
d'Arquitectes del 1955 al 1964
i degà del mateix Col·legi entre
el 1964 i el 1966, càrrec en el
qual fou reelegit el 1972, en els
anys de màxima efervescència
reivindicativa, en la qual el Co-
l·legi d'Arquitectes tingué un
paper molt destacat. El 1982
fou anomenat acadèmic de la
Reial Acadèmia Catalana de
Belles Arts de Sant Jordi i ac-
tualment era menbre del con-
sell assessor del departament
de Cultura. Així mateix, Mora-
gas fou conseller de Banca Ca-
talana, president de la Funda-
ció del Futbol Club Barcelona
— e r a un barcelonista
acèrrim—, del consell d'admi-
nistració de la revista «El Món»,
personatge lligat a moltes inici-
atives de caire cultural i cívic.

Moragas, impulsor de l'arquitectura i el disseny

amb una gran repercussió a Posseïa la creu de Sant Jordi
es formà en el pre-franquisme i Barcelona. Ell mateix reco- vinculada a la natura i preocu- Gomis 32 i els grups de cases

D efinir Antoni de Moragas sola-
ment com un arquitecte seria li-
mitar la riquesa d'activitats dutes a
terme al llarg de la seva vida, ja que
Moragas ha fet una mica de tot, com
corresponia als homes de la seva gene-
ració compromesos amb el país. Evi-
dentment, però, l'arquitectura ha estat
l'eix de tota la seva activitat i el
mètode intel·lectual i de creació que
l'ha fet prendre consciència de l'abast
del seu treball i del seu lliurament a la
cultura, en el sentit més ampli de la pa-
raula.
L'arquitectura, i, en conseqüència,
el disseny, ha estat el canemàs d'una
intensa labor cívica que ha inclòs la cre-
ació de grups professionals i d'opinió,
la recuperació de l'esperit d'avant-
guarda en la nostra arquitectura des-
prés del GATCPAC, i una nova consci-
ència professional i pública dins del co-
l·lectiu dels arquitectes a través del seu
col·legi, del qual fou degà en dues oca-
sions, dins una trajectòria marcada-
ment democràtica i defensora de les lli-
bertats públiques.
Com a promotor del disseny in-
dustrial fundà la primera entitat d'a-
questa especialitat (l'ADI-FAD) al si
del Foment de les Arts Decoratives,
per a esdevenir, finalment, president
del FAD en la darrera etapa de la seva
vida, càrrec que ostentava en el
moment del seu decés.
} Aquesta pot ser la síntesi esquemàti-
ca d'una carrera professional fruitosa i
de gran influència pública, però
Antoni de Moragas tothora va saber
donar a la seva vida un to civilitzat,
culte, renaixentista i il·lustrat, per la
qual cosa promogué i ajudà infinitat
d'actuacions d'una manera discreta i si-
lenciosa, però sempre eficaç.
Mecenes d'artistes, col·leccionista,
home de tertúlies, conferenciant esca-
dusser, assagista i escriptor temporal,
organitzador d'exposicions, de confe-
rències, d'editorials i de revistes, assis-
tent a congressos i jornades internacio-
nals, voraç lector de revistes i llibres
d'arquitectura i de creació literària en
general, jurat de concursos d'arquitec-
tura, d'urbanisme i de disseny industri-
al, home públic i lluitador per la demo-
cràcia (va ser a la "caputxinada" i a
Montserrat), la seva vida ha estat
sempre conseqüent amb la seva obra i
amb la seva actuació. Això ha permès
que en més d'una ocasió se'l considerés
l'encarnació de l'home liberal, tole-
rant, amic de la concòrdia i de l'entesa,
desitjós de renovar i de posar al dia tot
allò que l'envoltava, des del més petit
objecte quotidià fins a les mateixes
estructures professionals i socials.
Valorar genèricament l'obra de Mo-
ragas i tractar d'esbrinar la seva filoso-
fia precipitadament, com és obligat en
aquest moment, és difícil, però existeix
un discurs seu llegit en l'acte de lliura-
ment dels premis Gutat de Barcelona
del 1977, que porta per títol "A-
prendre, projectar, fer, conservar".
Aquests quatre punts foren, precisa-
ment, els pilars sobre els quals bastí el
seu pensament i el seu quefer. Una
gran set de coneixement, una intensa
labor projectual en el camp de l'ar-
quitectura i del disseny'que té el seu
esclat els anys 50 i 60 amb algunes pro-
longacions posteriors, una consciència
de treball i de servei impulsada per la
divisa noucentista de l'obra ben feta i
una estimació pel patrimoni artístic
que el movia a conservar o restaurar
tot el que tenia un valor artístic o sim-
bòlic, fossin les rajoles catalanes o va-
lencianes del segles XIV al XIX, o la
reconstrucció dels monuments a
Lairet, Casanova o el doctor Robert,
que promogué des del FAD.
L'obra arquitectònica de Moragas,
que compta amb més de vint edificis a
la ciutat de Barcelona, algunes cases a
la seva àrea metropolitana i importants
remodelatges de sales de projeccions
com els cinemes Fèmina, Kursaal,
Arenes, Liceu, Spring, etc., és l'encar-
nació més coherent del traspàs del raci-
onalisme lligat a l'estil internacional
devers un organicisme a la manera
d'Alvar Aalto, que dins el funcionalis-
me dota de major flexibilitat les
formes, les fa més suaus i amables i les
integra a la tradició ornamental i ambi-
ental de cada país. Amb l'opció organi-
cista superava la rigidesa de l'aquitectu-
ra racionalista i incorporava valors psi-
cològics, lúdics, intuïtius, poètics dins
la seva obra. En això ell i els seus co-
mpanys del Grup R foren uns autèntics
pioners i uns combatius renovelladors
o revolucionaris de la nostra estètica
constructiva, d'això se'n deriva la "R"
que dóna nom al seu grup. Per tal
d'aconseguir una informació de prime-
ra mà i establir ponts de relació entre
Catalunya i els capdavanters de l'ar-
quitectura, el disseny i la crítica inter-
nacional, invità a visitar Barcelona
figures tan cabdals com Àlvar Aalto,
Bruno Zevi, Nikolaus Pevsner, Alfred
Roth, Gio Ponti, Max Kll, Quaroni,
Molt probablement,, allò que farà
passar Moragas a la gran història de les
arts del país serà el disseny industrial,
atès que l'impulsà com a teòric i com a
pràctic i contribuí a crear al nostre país
una clara consciència de la seva neces-
sitat, des dels vessants estètics i els in-
dustrials, però paradoxalment contri-
buí a renovar la tradició artesanal i dels
bells oficis d'una manera que semblava
radical els anys 50 i que avui l'entenem
lligada a la sensibilitat qualitativa i pro-
ductiva que caracteritzà el modernisme
i el noucentisme, corrents que envolta-
ren els habitatges i la ideologia familiar
de la seva infantesa. En això Moragas
ens va ensenyar a preuar el valor d'un
càntir i unes setrilleres, d'un balancí o
d'una motocicleta. Amb el seu
mestratge i actuació pública va fer el
mateix amb l'arquitectura, la va fer
veure, descobrir i estimar tant als pro-
fessionals com a tota mena de perso-
nes.
Des de molt jove, constituí un grup,
mig seriós, mig de gresca, que anome-
nà "Els homes de bé i com cal". En for-
maven part Joan Teixidor, Ignasi
Agustí, Oriol Folch, Martí de Riquer,
Josep Pratmarsó, Joaquim Mascaró i
d'altres. Aquesta gent, aquest nivell de
cultura i aquesta refinada forma de ser
i de viure han definit la seva vida
sempre elegant, ponderada, espiri-
tualment aristocràtica, intel·lec-
tualment inquieta i socialment amable
i afectiva d'un home que va saber en-
troncar l'exquisidesa de la noblesa
rural catalana de la qual procedia amb
la Catalunya ciutat, filla de la revolució
industrial, les noves tecnologies, l'art i
la cultura del segle XX.
Daniel Giralt-Miracle

Arxiu Municipal de Girona. Avui. 26/3/1985. Pàgina 19