LLENGUA
Vocabulari del Kalò Català
○ ○
JEAN-PAUL ESCUDERO - IGNASI-XAVIER ADIEGO
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
Presentació
Comparat amb el kalò dels gitanos
castellanoparlants que ha generat nombroses
publicacions, el kalò dels gitanos catalans és
poc conegut. Pel que sabem actualment, no
s’ha fet cap inventari d’aquest parlar des del
1915 (Ackerley). Com un pont entre la Penín-
sula Ibèrica i la resta d’Europa, Catalunya
s’estén a banda i banda dels Pirineus sobre un
territori habitat –de forma regular o irregu-
lar– per gitanos des de la primera meitat del
segle XV. Per un cantó, els lligams antics amb
famílies castellanoparlants són perceptibles en
l’antroponímia dels gitanos catalans, els
cognoms dels quals poden tenir un origen
castellà, com Moreno, Reyes o Ximénez/
Jiménez. Paral·lelament, és evident que alguns
antropònims manouches, com Escuder o
Ferrer, són simplement cognoms catalans.
Catalunya s’estén sobre
un territori habitat per gitanos
des de la primera meitat
del segle XV
Aquestes relacions múltiples vers el nord i el
sud, igualment sensibles en la fonètica i en el
lèxic, no posen en dubte la filiació ibèrica del
I TCHATCHIPEN
4
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
kalò català, però el situen en una posició
transitòria, original en el si de la fragmentació
lingüística romaní.
L’ús espontani del kalò
català és avui dia
excepcional
A la fi del segle XIX, mentre unes famílies
procedents del Rosselló són a Tolosa de
Llenguadoc, d’altres gitanos originaris de
l’Europa de l’Est arriben a Catalunya: són els
anomenats húngaros. Avui dia, i des de fa
algunes dècades, gitanos andalusos,
extremenys i portuguesos també s’han establert
a l’aglomeració de Barcelona. Aquesta diversitat
cultural i lingüística que no es pot ocultar se’ns
presenta per nosaltres, els paios, com una
realitat complexa, que ha reconstituït, a
l’interior d’aquest país petit, la inabastable
geografia gitana del món.
El nostre estudi, els límits del qual són
evidents, només es refereix als gitanos de
llengua catalana que viuen a Catalunya. L’ús
espontani del kalò català, que era ben viu en el
primer terç del segle XX, és avui dia excepcio-
nal. El recull que trobareu ha estat realitzat a
partir d’enquestes orals, fetes principalment a
Barcelona i a Perpinyà durant els anys vuitanta
i noranta. Algunes dades, menys nombroses,
provenen de Mataró. Encara que la situació
actual del kalè català pugui qualificar-se de
crítica, aquest lèxic no pretén ser exhaustiu. La
major part de les paraules han estat anotades
directament, in situ, escoltant els locutors
gitanos. Alguns testimonis rars han pogut ser
conservats mitjançant gravacions fetes a
Perpinyà. Dues fonts indirectes també han
estat utilitzades: formes recollides per Jaume
Gaspard Deloncle, cap al 1980, al barri de
Sant Jaume de Perpinyà, amb informadors
retrobats uns anys més tard quan fèiem les
nostres primeres enquestes, i termes continguts
en un glossari manuscrit, recentment redactat
per un gitano d’aquesta ciutat, Marcel Ville.
No és exagerat dir que el bilingüisme és un
element constitutiu de les cultures gitanes. Les
llengües de les societats majoritàries han
determinat sovint l’evolució fonètica de les
llengües internes, més fràgils. En el cas del
català, la naturalesa de les vocals àtones –/i/,
/E/, /u/ en català oriental– ha influït sense cap
dubte en el vocalisme del kalò local. Formes
com curró (corró ‘dolent’) o xuxEnó/kuxEnó
(xoxanó ‘mentider’), s’expliquen sense dificultat
pel vocalisme del català oriental on la /o/ àtona
ha estat neutralitzada en /u/. Pel que fa a les
consonants, la presència en el català de
l’africada sonora que representem aquí per
dz, ha facilitat la seva conservació en paraules
com dzukél ‘gos’ o dzungaló ‘lleig’, convertits
respectivament en cukél i cungaló en el kalò
dels gitanos castellanoparlants, caracteritzat
per la pressió d’un consonantisme que ignora
dz com a fonema.
La naturalesa de les vocals
àtones ha influït sense cap
dubte en el vocalisme
del kalò local
Més enllà de la seva atracció fonètica, el
català també ha envaït espais essencials de la
morfosintaxi kalò, substituint sistemàticament
morfemes flexius i mots funcionals. Pot servir
d’exemple allò que s’esdevé a la morfologia
verbal: kErélu ‘jo faig’, s’ha format des de ker-
el, la tercera persona del singular de ker- ‘fer’
que ha servit de base a un radical nou, al qual
s’ha adjuntat la desinència de la primera per-
sona del català -o > /u/. Aquesta situació
explica així mateix la presència de paraules o
de morfemes catalans en els exemples
(malauradament rars) que acompanyen algunes
entrades del nostre vocabulari:
Kalò: bélE E xElá si tens Ebbók, bélE.
Català: vine a menjar si tens gana, vine.
El català s’ha fet indispensable en la
construcció d’aquest kalò modern (com el
castellà o el portuguès en els altres kalè ibèrics),
per la qual cosa es pot qualificar de llengua
mixta.
El problema de l’ortografia
ha de ser tractat
separadament
El tipus de transcripció utilitzat, similar a
l’emprat actualment per molts especialistes en
lingüística romaní (Valet, Calvet, Boretzky,
etc.), ha de permetre una lectura fàcil del lèxic.
S’ha triat per motius purament tècnics i no
pretén convertir-se en model per a la
normalització gràfica del kalò català: el delicat
problema de l’ortografia ha de ser tractat
separadament. Cada forma està presentada
amb la seva funció gramatical, ex. bEl bEláá v.i. (és
a dir, verb intransitiu); segueixen equivalències
de la paraula en català, francès i castellà, i un
exemple eventual que situa el mot en el seu
context (quan s’ha pogut recollir). Finalment,
una lletra majúscula, acompanyada a vegades
d’una xifra, indica l’origen geogràfic de la
informació (B per Barcelona, P per Perpinyà,
M per Mataró).
Hem exclòs les paraules manllevades del
kalò al català, ja que no constitueixen un
corpus estable i poden ser adoptades segons
les necessitats, mitjançant sufixos com -ánji,
-úci (per als substantius) i l’infix -i-sEr- (per als
I TCHATCHIPEN
5
 verbs): kEbránji ‘cabra’, kEluránji ‘calor’,
krEúci ‘creu’, figúcis ‘figues’, kEntisErá ‘can-
tar’, gEfisErá ‘agafar’, etc. De fet, a mesura
que els mots kalè heretats s’esborren de les
memòries, veiem aparèixer aquestes formes
per substituir-los. Per exemple mEnánji ‘mà’
en lloc de bast (< r. c. vast) o kEpEljúci
‘capellà’ en lloc d’ErExáj (< r. c. rašáj).
L’abast de la nostra recerca no ha pogut
ser fins ara més gran a causa, en certa
mesura, de les reticències que alguns gitanos
catalans mostren a l’hora de descobrir allò
que ells consideren una llengua secreta i un
instrument de defensa. Aquesta concepció,
que mereix la nostra comprensió després de
tants anys de persecució, no té, des del punt
de vista científic que inspira aquest treball, raó
de ser. Primerament, perquè tant l’estudi
d’Ackerley i els seus predecessors com les
obres de Vallmitjana ja van fer conèixer, fa
molts anys, el cabal lèxic més important del
kalò català i les característiques fonològiques,
morfològiques i sintàctiques d’aquesta llengua.
Qualsevol persona interessada pot trobar
aquestes informacions a les biblioteques.
Segonament, perquè, com es podrà
Aquest recull no hauria vist mai la llum del dia sense l’ajut dels nostres informadors, gitanos
i no gitanos, als quals volem donar les gràcies. Amb la seva desinteressada contribució han
demostrat que la millor manera de defensar i preservar la identitat dels gitanos no és amagar la
seva parla sinó mostrar-la, perquè és patrimoni de la humanitat i, com qualsevol altra llengua,
mereix ser protegida, estudiada i emprada:
Barcelona
Bar celona
- Sebastià, de Barcelona, barri de Gràcia
- Ricard, de Barcelona, barri de Gràcia
- Mami, de Barcelona, barri de Ciutat Vella
- Joan, de Barcelona, barri d’Hostafrancs
- Rafalito Salazar, de Mataró
I TCHATCHIPEN
6
comprovar llegint aquest vocabulari o el
d’Ackerley, un altíssim percentatge dels mots
del kalò català té una etimologia clara en el si
dels diferents dialectes romanís –dialectes
romanís fàcilment accessibles als investigadors,
atesa la quantitat de diccionaris i estudis que
any rere any se’n publiquen arreu del món. En
tercer lloc, perquè era cosa sabuda, i aquest
vocabulari ho confirma, que el lèxic del kalò
català mostra evidents afinitats amb el lèxic del
kalò andalús, igualment fàcil de consultar
gràcies al seguit de diccionaris i llistes de mots
que, des del segle XVII (vid. Adiego 1998)
fins avui, han estat confegits, publicats i
reeditats. En definitiva, aquest vocabulari con-
té poques informacions sobre lèxic del kalò
català que no siguin ja fàcils de conèixer o
fàcils d’imaginar. La seva principal novetat i
originalitat rau no en el descobriment d’una
suposada llengua secreta sinó en el fet de
pretendre ser el primer estudi que presenti,
amb rigor filològic i lingüístic, materials de
kalò català recollits en gran part de primera
mà, i en la seva voluntat de mostrar, malgrat
que d’una forma parcial i provisional, la situació
actual d’aquesta llengua.
B1
B2
B3
B4
M
 Perpinyà
- Pauline Cargol (1901-1991), de Perpinyà,
barri de Sant Jaume P1
- Josep Pubill, de Perpinyà, barri du Vernet P2
- Marcel Ville, de Perpinyà, barri de Sant Jaume P3
- Emmanuel Cargol, de Perpinyà, barri de Sant Jaume P4
- Émile Thomas (1905-1993), de Perpinyà, antic
tractant no gitano, ben relacionat amb la comunitat gitana P5
- Conjunt dels informadors gitanos de Perpinyà identificats P (gen)
- Informadors gitanos de Perpinyà no identificats P
- Formes recollides a Perpinyà per Jaume Gaspard Deloncle
i estudiades per Bernard Leblon PRD

Alfabet i Pr onunciació
Pronunciació
c = [tíß]
Alfabet: d = [d/ð2]
a/E b c c d dz e f g x i j dz = [dí¹]
k l m n o p r rr s š t u z f = [f],
g = [g/¥2]
Pronunciació (API): x = [x]
• Vocals 1: k = [k]
a, á = [å] l = [l]
E = [\] lj = [³]
e, é = [e] m = [m]
è = [°] n = [n]
i, í = [i] [nj] = [Ê]
o, ó = [o] p = [p]
ò = [Š] r = [‰]
u, ú = [u] rr = [r]
s = [s]
• Consonants: š = [ß]
b = [b/×2] t = [t]
c = [ts] z = [z]

1. (´),(`) assenyalen l’accent tònic.

2. Entre vocals.
<...> = Formes documentades indirectament a partir de fonts escrites (lèxic de J. G.
Deloncle –PRD– i algunes formes aportades per Marcel Ville –P3–). Aquests signes
indiquen que la nostra interpretació fonètica és només una hipòtesi.
I TCHATCHIPEN
7
 Abreviatures interj. = interjecció
m. = masculí
num. = numeral
adj. = adjectiu part. = participi
adv. = adverbi pl. = plural
cat. = català prep. = preposició
cf. = confer pron. = pronom
dim. = diminutiu r.c. = llengua romaní comuna
f. = femení s. = substantiu de gènere desconegut
imper. = imperatiu s. v. = sub voce

VOC ABUL ARI

Á/EE
Á/ Ekój adv. aquí, ací / ici / aquí P1, P3 <a
koj> | bélE Ekój vine aquí / viens ici / ven
aquí P1 [Cf. Boretzky-Igla p. 311 akáj
Ebb ás, Eb
Ebbás, Ebbást
bást = bast aquí]

Ebbó = bók Ekubá adv. aquí / ici / aquí B1, P4 | aquest

/ celui-ci / este P3 <a kouba> [Cf.
Ec
Ecinó
inó adj. petit / petit / pequeño PRD Boretzky-Igla p. 311 akava aquest]
<atsinó> | Variant: sinó P3 [R. c. tiknó
petit] EmbE ró = bEró
EmbEró

EcErá v. t. avergonyir-se / avoir honte / Em

avergonzarse B2 [Variant d’un *lEcErá,
cf. r. c. ladzar-. avergonyir-se]
Ecikén s. mantega / beurre / mantequilla
PRD <atchiken> [R. c. cikén greix]
Edáj = daj
Edzét s. oli / huile / aceite PRD <atzet> |
Variant: Enzét B1, B2 [Cf. dzet ‘oli’ a
altres dialectes gitanos (vid. per exemple
Wolf, Valet, Formoso-Calvet). Les formes
del kalò català suposen una forma originària
*dzet, no dzet]
Edzút s. llet / lait / leche P3 | Variants:
Enzút P2 zut PRD <zout> [R. c. thud
llet]
I TCHATCHIPEN
8
Embás
bás = bast
En
EnddzElá(r-s
lá(r-sEE) v. i. anar, anar-se’n / aller,
s’en aller / ir, irse B1, M, P1, P3, PRD |
m’Endzálu E ker me’n vaig a casa / je vais
chez moi / me voy a casa B2 EndzElábEm
El mèrE anàvem (a veure) l’alcalde / nous
allions voir le maire / íbamos a ver al alcalde
P1 m’Endzáli <m’anjali> me’n vaig / je
pars / me voy P3 m’EndzEléli <manjéléli>
a reveure / au revoir / hasta la vista (lit.
me’n vaig) PRD [R. c. dzá- anar. Al costat
del paradigma regular m’ En dzálu/
m’Endzáli, m’EndzálEs, etc. (refet sobre
la 3a persona del singular r. c. dzal(a),
PRD presenta una formació analògica
m’EndzEléli]
E nd
ndzz inj El inEE lá
Eláá = ddzz in
injEl
Enrré s. pl. ous / oeufs / huevos P2 |
testicles / testicules / testículos P2 [R. c. B
anrró ou (pl. anrré)]

Enz ét = Edzét
Enzét bExín s. sort / chance / suerte B1, B2 [Cf.
R. c. baxt sort]
E nzút = E dzút
bEkE
EkEdí
dí f. prostituta / prostituée / prostituta
PRD <bacadi> [De r. c. bašadí, part.
ErE
ErEcí
cí s. nit / nuit / noche P3 | Variant: fem. de bašav- tocar un instrument. Es
ErE
ErEccí B2 [R. c. rat nit] tracta potser del mateix canvi de sentit
(tocar un instrument > tocar obscaeno
ErE
ErEccí = ErE
ErEcí
cí sensu) del kalò espanyol bajambar ‘tocar
obscenament’]
ErE
ErExáj
xáj m. capellà / prêtre / cura P3, PRD bal s. cabells / cheveux / pelo P3 <bal>,
<arajai> [R. c. rašáj capellà] PRD <bal> [R. c. bal cabell]

ErEnj
ErEnjíí s. gat / chat / gato P1, PRD <aregni>
[Potser de r. c. raní ‘senyora’? Pel que fa a
l’ús de mots femenins que designen el gat,
cf. serbo-croat macka ‘gat’ (un dim. de
‘Maria’)]
bEl
Eláá v. i. venir / venir / venir P1, P3
<velle>, P5 | bélE Ekój vine aquí / viens
ici / ven aquí P1 tE kEldríE bElá Ekój et
caldria venir aquí / tu devrais venir ici /
tendrías que venir aquí P5 [R. c. av- venir]

bE
bElililiccó m. porquet / petit cochon / lechón P3
EstEr
EstEráá v. t. agafar / prendre / coger (únic <balicho> | porc / cochon / cerdo B1,
testimoniatge recollit: imper. EstErén agafa B2, P [R. c. balichó porquet]
/ prends / coge P1) [R. c. astar- agafar]
bE
bEló
ló m. porc / cochon / cerdo P3 <balo>
[R. c. baló porc]
EstEribén, EstErip
EstEribén, EstEripén,
én, s. presó / prison /
cárcel B1, B2 | Variants: EstE EstEribél
ribél P3, bElón
lónEEs f. pl. pantalons / pantalon / panta-
PRD <estaribel> Es Estiribbén
tiribbén P3 | lones P | Variants: c EbE EbElónis
lónis P3,
EstinjélE pEngErát E l’EstEripén està zEmpE
EmpElóni
lóni PRD <zampaloni> [Del mot
tancat a la presó / il est enfermé dans la espanyol antic valones pl. (un tipus de
prison / está encerrado en la cárcel B1 [R. calçó), que ha passat també al kalò andalús.
c. astariben (/ astaripén ) substantiu Les variants procedeixen de falsos talls de
abstracte d’astar- agafar] la seqüència article+substantiu, acom-
panyats de desenvolupaments protètics
Estin
Estinjá
já v. i. estar / être / estar B1 [Català (*El(t)s EbElónis, *Elz EmbElónis, etc.)
estar] Cf. Ackerley baluné (amb desplaçament
accentual)]
Estu
Estulá
lá v. t. agafar / prendre / coger P1 | bám-bEE ní = bóm-b
bám-b bóm-bEE nó
t’EstulErán t’agafaran / ils vont te prendre
/ te cogerán P1 [Aquest mot sembla una bErbE
bErbEló
ló adj. ric / riche / rico B1, P3
EstE
EstErá
variant d’EstE rá
rá, potser condicionada <barvalo>, P5, PRD <barbaló> [R. c.
també per ustilá
ustilá] barvaló ric]

I TCHATCHIPEN
9
 bEr
bEró
ó adj. gran /grand / grande PRD <baro> bo = bok
| duro / monnaie de 5 pesetas / duro M |
Variant: EmbEró <ambaro> PRD [R. c. bok s. gana / faim / hambre B2 | Variants:
baró gran] Ebbók P1, PRD <abboc> bo, bbo M |
bélE E xElá si tens Ebbók, bélE vine a
bEró dEb
bEró él vid. dEb
dEbél Ebél
él menjar si tens gana, vine / viens manger si
tu as faim, viens / ven a comer si tienes
bas = mas hambre, ven P1 [R. c. bokh gana]

bast s. mà / main / mano P3 <vast> | bóm-bEEnó

bóm-b bám-bEEní adj. maco, bonic;
nó, f. bám-b
Variants: Ebbás P Eb
Ebbás bást P5 Embás pl.
Ebbást bo (de bondat) / beau, joli; bon (bonté) /
PRD <ambas> [R. c. vast mà] guapo, bonito; bueno, bondadoso B1,
B2, P3 <bombono>, <bambani>, P4,
bátu m., pl. bátus s. pare / père / padre, pl. P, PRD <bombono> [Les formes
pares / parents / padres B1, B2, P3, P originàries poden haver estat *ban bEnó,
<batous>, P5, PRD | bEró bátu avi / ban bEní ‘ben maco/a’, és a dir, un adverbi
grand père / abuelo PRD <baro bato> ban ‘bé’ seguit de l’adjectiu bEnó, bEní
[Forma per “pare, pares” comuna als kalè ‘maco/a’: les dues formes estan
ibèrics] documentades separadament a Ackerley.
Però cf. també romaní de Calàbria babbanó
bbo = bok ‘bon’ (Soravia)]

bédus m. pl. policia / police / policía P1 |
Elz bédus t’EstulErán la policia t’agafarà
/ la police t’arrêtera / la policía te cogerá P1
[Cf. Wolf bedo ‘persona, individu’ i també
‘agent de policia’]
béngEE s. dimoni / diable / diablo PRD
béng
<bengué> | Variant(?): déng déngEE ((EEl) m.
‘el papu’, fantasma per espantar els nens
petits / le croque-mitaine / el coco B1 [R.
c. beng dimoni]
bers s. any /année / año M [R. c. berš any]
bikiná v. t. vendre / vendre / vender PRD
<bikinar> | Variant: biná B2, B3, P2 [R.
c. bikin- vendre]
biljEElá v. i. venir / venir / venir B1 | Variant:
bilj
binj
binjElEl
Eláá B1, B2 [De la mateixa arrel que
bElá, r. c. av- venir; es tracta d’un tema del
pretèrit (av-il- o sim.)]
biná = bikiná
binjEE lá = bilj
binj biljEE lá
I TCHATCHIPEN
10
brEEkí s. moltó / mouton / carnero PRD
br
<vraki> [R. c. bakrí ovella, f. de bakró
moltó]
bubbís s. faba / fève / haba P3 <boudbís>
[Forma d’origen eslava (cf. serbocroat bob
faba) present en diferents dialectes romanís
(vid. Wolf s. v. bobo); potser plural]
bucá s. pl. roba, vestidura / vêtements /
ropa, vestidos M | Variant: budzá P3
[Es tracta potser de r. c. bucá, plural de
butí ‘cosa’ (vid. bucjá
bucjá)]
bucEErá v. t. llançar / jeter / echar B1
buc
[Documentat també en kalò espanyol:
bucharar llançar]
bucjá s. feina, afer, cosa (?) / tâche, affaire,
chose (?) / faena, asunto, cosa (?) dins
l’expressió a kErát únE bucjá ha fet una
mala passada / il a joué un mauvais tour /
ha hecho una faena (noti’s especialment
l’expressió en espanyol) B1 [Si la
interpretació és correcta, es tracta de
l’acusatiu del r. c. butí treball, afer, cf.
també bucá
bucá]
bu
buccá v. i. cridar / crier / gritar B1 [R. c.
buch- cridar] C
buccErá v. t. cridar (algú) / appeler / llamar
bu
(a alguien) B2 [Cf. bubuccá] c EbE lónis = bbEE lón
EbElónis lónEE s

buddá s. porta / porte / puerta B1, B3, P3

<vudar>, P4 | Variant: butár PRD
<butar> [R. c. vudár porta] C
budzá = bucá
c E b E rró = c E burró
bukEl
Eló
bukEl ó adj. famèlic / affamé / hambriento
B2 [R. c. bokhaló famèlic] cEbí f. nena / petite fille / niña B1, P | filla
/ fille / hija P3 <chavi>, P, PRD <tchabí>
[Creació analògica a partir de cEbó
bó, enfront
bukulí s. cullera / cuillère / cuchara P3 de r. c. chaj, vid. cEjájá]

bul m. cul / cul / culo B1, B2, M, P3 <bul>,
P5, P [R. c. bul cul]
buljí s. sexe femení / sexe féminin / sexo
femenino M [Aparentment forma femeni-
na de bul
bul]
cEbó m. nen, noi / enfant / niño B1, P3
<chavo>, P, PRD <tchabo> | fill / fils
/ hijo P, PRD [R. c. chavó nen, fill]
cEburró m. noiet / garçon / muchacho B1
[R. c. chavorró, diminutiu de chavó nen,
fill]

burEE cém = mur

bur murEE cém cEjá f. noia / fille / chica PRD <tjaïa> [R. c.
chaj filla]
butár = buddá
cEk Ejá = c ikEEjás
butét adv. molt / beaucoup / mucho P3 | car f. herba / herbe / hierba P3 <char>, P5
EndzinjélE butét en sap molt / il sait | Variant: cart PRD < chart> [R. c. car
beaucoup de choses / sabe mucho P1, P3 herba]
[Cf. r. c. but molt]
cEró m. bol / bol / bol P3 <caro> | vidre
butrinjá = mutrá / verre / cristal PRD <tcharo> [R. c. caró
plat]
buzní f. dona (no gitana) / femme (non cart = car
gitane) / mujer (no gitana) G1, P(gen) [F.
de buznó
buznó]
ci adv. res / rien / nada B1, P3 <chi> |
kErélEn pas ci no fan (pas) res / ils ne font
buznó m. home (no gitano) / homme (non rien / no hacen nada P4 [R. c. ci no]
gitan) / hombre (no gitano) G1, P(gen) [De
r. c. buznó cabró] cibuló = sEbE
sEbEló
ló
I TCHATCHIPEN
11
 Er
Eráá v. i. barallar-se / se battre / pelearse
cigEr
PRD <tchigara> [Cf. r. c. cingár baralla,
disputa]
cikEjás pl. patates / pommes de terre /
patatas P3 <chikaias> | Variant: pl.
cEkEjá PRD <tchakaya> [Derivat de r.
c. cik terra]
El inEElá
Eláá = dzin
c inEl
cipén f. veritat / vérité / verdad B2,, B3, M,
P2 [Del r. c. cacipén veritat]
ciribbén m. llit / lit / cama P3 | Variants:
c uribbén PRD <(t)churitven>,
curippén P4 [Cf. kalò espanyol chiribén,
cheripén, etc. Potser en relació amb cibén,
paraula per ‘llit’ documentada a diversos
dialectes, però les evolucions romanen
sense explicació]
co s. civada / avoine / avena P5 [R. c. dzov
civada]
cor m. lladre / voleur / ladrón B1, B2 [R. c.
cor lladre]
cuccájs = cuccás
cuccás s. pl. pits / seins / pechos B3, P |
tuccí P3 <tuchi>; pl. cuccájs
Variants: sg. tu
PRD <tchoutchais> [R. c. cucí pit,
mamella]
cunurró adj. pobret, petitet [dit d’una cria-
tura] / pauvre enfant / pobrecito (dicho de
una criatura) B1 | dolent / mauvais / malo
B2 [Potser dissimilació d’un r. c. corrorró
diminutiu de corró, pobre, desgraciat;
dolent (= curró)]
cup adj. garrepa / radin / tacaño M [Potser
de r. c. dzut jueu (cf. l’ús de català jueu en
el sentit de ‘garrepa’), però la consonant
final és irregular]
I TCHATCHIPEN
12
curá v. t. robar / voler / robar B1, B2, P(gen)
[R. c. cor- robar]
curí f. navalla, ganivet / couteau / navaja,
cuchillo B1, B2, P3 <curi>, P, PRD
<tchouri> [R. c. churí ganivet]
curibbén = ciribbén
curippén = ciribbén
curribbén s. mal (físic) / mal (physique) /
daño P3 [Del r. c. corribén, subst.
abstracte derivat de corró, cf. curró]
curró adj. dolent / mauvais / malo B1, B2,
P1, P3 <chouro> | Elz bédus érEn mol
currós els policies eren molt dolents / les
policiers étaient très méchants / los policías
eran muy malos [R. c. corró pobre,
desgraciat; dolent]
D
dEbél m. Déu / Dieu / Dios P bEr ó ddEEbél
Eró
PRD <baro debel> | Vid. rudd Eb
Ebél
ruddEb él [R.
c. devél Déu; bEró dEbel lit. ‘gran déu’,
vid. bEr
Eróó]
daj f. mare / mère / madre B2, P3 <daj>,
P | Variant: Ed
Edáj
áj PRD <adaïl> | sEn
dáj, sun dáj sa mare / sa mère / su madre
B2 lE ddaj la mare / la mère / la madre B2
lE teuE ddaj la teva mare / ta mère / tu
madre P [R. c. daj mare]
déngEE ((EEl) = beng
déng
*dEEsk
*d Eb
Ebáá v. i. fugir, sortir / fuir, sortir /
skEb
huir, salir P3 (Infinitiu hipotètic a partir de
l’únic testimoniatge dEskEbélE ell fuig, ell
surt) [R. c. inklj- sortir; noti’s la variant
nikjovel a Boretzky-Igla; vegi’s així mateix
Wolf s. v. niglavàva. Sanskrit *niSkalati ell
surt]
dikEElá v. t. veure, mirar / voir, regarder /
dik
ver, mirar B1, B2, P3 <dikala>, P |
dikélE lE muj kE kErélE Ekct buznó mira
la cara que fa aquest home / regarde la tête
de cet homme / mira la cara que tiene este
hombre B1 | dikélE! ja veus! / tiens! / ¡ya
ves! (per expressar sorpresa) P [R. c. dikh-
veure]
dikEEnjí f. finestra / fenêtre / ventana PRD
dik
<dicagni> [De r. c. dikhavní adj. f. derivat
de dikh-, cf. Boretzky-Igla dikhavnó m.
finestra]
dikló m. mocador / mouchoir / pañuelo P3,
P [R. c. dikhló mocador de coll]
dinjá v. t. donar / donner / dar B1, B2, P3
<dinia>, P | dinjén (imper.) dóna / donne
/ da P3 <dinnien> [Del r. c. d- donar,
potser a partir del tema d’un pretèrit *d-
inj- o sim.]
dóstEE interj. prou! / arrête! / ¡basta! P3
dóst
[Boretzky-Igla dósta adv. bastant, força]
drEEká s. raïm / raisin / uva P3 <draka> [R.
dr
c. drakh raïm. Es tracta pròpiament d’un
plural (< drakhá)]
drom s. carretera / route / carretera P3
<drom> [R. c. drom carretera]
duj (num.) dos / deux / dos B1, B2 [R. c. duj
dos]
dur m. llum / lumière / luz P3, PRD | sol /
soleil / sol PRD | Variant: durt PRD
<dourt> [Cf. r. c. dud llum; possible
confusió amb r. c. dur ‘lluny’, afavorida
per la similitud dels mots respectius en
romaní i en català (dud – dur : llum - lluny)]
Dz
dzEná v. t. saber / savoir / saber B1 [R. c.
dzan- saber]
dzibé m. dia / jour / día P3, PRD <tjibé>
[R. c. divés dia]
dzin El
Eláá v. t. saber / savoir / saber B1, B2,
inEl
P3, PRD | Variants: End Endzzinj El El
Eláá, cinEl
injEl Eláá
| EndzinjélE sap / il sait / sabe P3 en sap
molt / il sait beaucoup de choses / sabe
mucho PRD <entjignéla> no dzinélu/
cinélu ci no entenc res / je ne comprends
rien / no entiendo nada B2 [De la mateixa
arrel que dz Ená , r. c. dzan- saber;
possiblement es tracta del tema d’un
pretèrit]
dzuás m. pl. polls / poux / piojos P3
<dzouvas>, P4 [R. c. dzuv (pl. dzuvá)
poll]
dzukél m. gos / chien / perro B1, B2, P1,
P3 <dzukel> [R. c. dzukél gos]
dzurí f. mula / mule / mula P5 [F. de dzuró
uró]
dzuró m. matxo, mul / mulet / mulo P5 [R.
c. dzoró mula]
ungEEló adj. lleig / laid / feo B1, B2, P3,
dzung
P <dzungalo> PRD <tjungalo> [R. c.
dzungaló lleig, dolent]
F
ful f. merda, excrement / merde, excrément
/ mierda, excremento B1, B2, P3 <ful>
[R. c. khul, ful merda, excrement]
I TCHATCHIPEN
13
 <grach> | Variant: gras P3 <gras> [R.
G c. grast cavall]

gruf m. bou / boeuf / buey PRD <gruf> [R.

c. gurúv bou]
gEcí f. dona (no gitana) / femme (non gitane)
/ mujer (no gitana) P4 [R. c. gadzí dona no grúfEE f. vaca / vache / vaca PRD <grufa>
grúf
gitana] [Creat a partir de gruf amb -E (sufix català
per al femení)]
gEcó m. home (no gitano) / homme (non
gitan) / hombre (no gitano) P4 | estranger
/ étranger / extranjero PRD <gatcho> [R.
c. gadzó home no gitano]

gEdzín
dzínEE s. criatura, nen petit / bebé, enfant
X
/ niño, criatura P3, PRD <gatziné> [For-
ma exclusiva del kalò català i basc segons
Ackerley, p. 126] xEíri (?) = xEljéris

gElibá v. i. parlar / parler / hablar P5 | xElá v. t. menjar / manger / comer B2, M,

Variantes: gEljibá B1, gEribá B1 [Cf. r. P1, P2, P3 <xala>, PRD <jalar> |
c. gilab- cantar] xElisEráá B1,, xxEEljá B2 kE lá
Variants: xElisEr
PRD <cala> | bélE E xElá si tens Ebbók
gE ljibá = ggEE libá
gEljibá vine a menjar si tens gana / viens manger
si tu as faim / ven a comer si tienes hambre
gEljib
ljibEEdó adj. xerraire / bavard / charlatán P1 [R. c. xa- menjar; xEljá < pretèrit xa-
B3 [Derivat de gEgElibá
libá mitjançant el sufix lj- ; xE lisE rá = * xal-i-sar- ‘Rückwan-
català -dó < llatí -tore(m) o bé sufix dererwort’ usat per B1, qui considera xElá
romaní -d ó ?] (passat al català col·loquial) “no gitano”(!)]

gErE
ErEbbá
bbá v. t. amagar / cacher / esconder P3 xElisEr
xElisEráá = xE
xElá
lá
| Variants: gErbá P3, PRD <garb->,
grE
grEbbá
bbá P3 | gErbén-tE (grEbbén-tE) xEljá = xE
xElá
lá
amaga’t / cache toi / escóndete P3 [R. c.
garav- amagar] xEljéris pl. diners / argent / dinero P |
Variants: sg. xEíri (? la interpretació de la
gE rbá = g ErE
ErEbbá
bbá grafia és molt dubtosa) PRD <tjaïri>, pl.?
xEljE rín P3 <xallarin>, kEljéri P5 [Cf.
EljErín
gE ribá = g Elibá
gEribá Wolf xáiro ‘Heller, Kreuzer, Pfennig’]

gat s. camisa / chemise / camisa P3 [R. c. gat xErás pl. cames / jambes / piernas P3
camisa] <xarras> | Variant: kE
kErás
rás P 5 [R. c. her
cama]
grE bbá = g ErE
grEbbá ErEbbá
bbá
xEró m. cap / tête / cabeza B1, B2, P3
gras = graš <xaro>, P [R. c. šeró cap]

graš m. cavall / cheval / caballo P1, PRD xámbEE f. dona (generalment no gitana) /
xámb

I TCHATCHIPEN
14
 femme (généralement non gitane) / mujer
(generalmente no gitana) B1 J
xámbu m. home (generalment no gitano) /
homme (généralement non gitan) / hom- jak s. foc / feu / fuego P2, P3 <jak>, PRD
bre (generalmente no gitano) B1 [Cf. kalò <llac> [R.c. jak foc]
espanyol jambó]

xil m. fred / froid / frío B1, B2, P | Variant:

kil P3 <kil>, P5 | kErélE xil fa fred / il fait
froid / hace frío PRD <karéla jil> [R. c. šil K
fred]

xiná = xinjá kEcErá (s(sEE-) v. i. cremar-se / se brûler /

quemarse PRD <se kacthéra> [Dialecte
xindó adj. brut / sale / sucio B1, B2; cagat sinti xacar- cremar (Formoso-Calvet s.v.,
(de por) / peureux, littéralement ‘foireux’ Boretzky-Igla, p. 317)]
/ cagado (de miedo) [R. c. xindó emmerdat]
kEkí f. tia / tante / tía PRD <kaqui> [Creat
xinjá v. i. cagar / chier / cagar B1, M, P2, a partir de kakó ‘oncle’‘ enfront de la
P4, P5 | Variant: xiná P3 <xina> [Cf. r. forma del r. c. bibí tia]
c. xi- cagar; possible forma de pretèrit?]
kEkó m. oncle / oncle / tío PRD <kaco>
xoxój m. conill / lapin / conejo P2, P3 [Cf. R. c. kak oncle]
<xoxoij> | Variant: kuxój P [R. c. šošoj
conill, llebre] kElá = xElá

xuxEEnó adj.. mentider / menteur / embuste-

xux kElí f. gitana / femme gitane / gitana B1, P
ro P3, P <xoxeno> | Variant: kux kuxEEnó | [F. de kElóló]
Ekèt buznó ez un pòk xuxEnó aquest
foraster és un poc mentider / cet étranger kEl ístrEE f. gitana / femme gitane / gitana B1
kElístr
ístr
est un peu menteur / este extranjero es un [F. de kElístru
lístru]
poco embustero P [R. c. xoxavnó mentider;
kuxEEbá
cf. kux bá] kElístru m. gitano / homme gitan / gitano
B1 [Derivat de kElóló]
xuláj m. amo, propietari, patró / propriétaire,
patron / amo, propietario, jefe B1, B2, P3 kEljljEErdó ((1)
1) adj. fosc / foncé / oscuro M |
<xoulai>, P5 [R. c. xuláj senyor] [R. c. kaljardó ennegrit]

xuná v. t. escoltar / écouter / escuchar B1 | kEljljEErdó ((2)

Variant: kuná conèixer / connaître / cono-
cer B1 | xunén! interj. carai! / ça alors! /
¡vaya! B3 [R. c. šun- sentir, escoltar]
xurdós m. pl. diners / argent / dinero P2 [R.
c. xurdó petit, menut; per al sentit de
“moneda”, cf. Calvet s. v.]
2) m. cafè / café / café B2, P3
<kallardo>, P5, PRD <caillardo> |
‘carajillo’ / café arrosé / ‘carajillo’ B1
[Forma substantivada de l’adj., cf. Boretzky-
Igla kaljardí f. cafc]
kEló m. gitano / homme gitan / gitano B1,
P3 <kalo>, P [Cf. r. c. kaló negre]
I TCHATCHIPEN
15
 kEmE
EmElá lá v. t. estimar / aimer / amar B1,B2,
P1, P3 <kaméla> | akèstE buzní tE
kEmélE aquesta noia (paia) t’estima / cette
fille (non gitane) t’aime / esta chica (paya)
te ama [R. c. kam- voler, estimar]
kEmb
Embrírí f. prenyada, prenys / enceinte /
embarazada, encinta P2, P3 [R. c. khamní
prenyada]
kast = kaš
kaš s. bastó / bâton / bastón P5 | fusta / bois
/ madera P3, PRD | fuet / fouet / látigo
PRD <cach> | Variant: kast P3 <kast>
[R. c. kaš fusta]
kEšnjí s. gallina / poule / gallina P1, PRD
<cachni> [R. c. khajní gallina]

kEn
EnddElá v. i. fer pudor / sentir mauvais / ker f. casa / maison / casa B1, B2, B3, P2,
oler mal B2, P3 <kandela>P4 [R. c. P3 <ker> | Variant: kert PRD < kert>
khand olor, khán+d- fer olor; fer pudor] | m’Endzálu E ker me’n vaig a casa / je
vais chez moi / me voy a casa B2 [R. c. kher
kEngr
Engríí f. església / église / iglesia P3 [R. c. casa]
khangerí església]
kert = ker
kEnjí s. ase / âne / burro PRD <cagni>
[Potser de r. c. xerní somera?] kil = xil
kErá v. t. fer / faire / hacer B1, B2, B3, M, kiná v. t. comprar / acheter / comprar B2,
P2, P3 <kara>, P4, P5, PRD <karéla> B3, P3 <kina>, PRD <kinar> | kinén
| kErélu faig / je fais / hago B2 kè kErélEs? compra (imper.) / achète (impératif) / com-
què fas / que fais-tu? / ¿qué haces? P5 pra (imperativo) B3 [R. c. kin- comprar]
kErén! fes-ho! / fais-le! M, P3 Enèm E
kErá kòzEs anem a fer coses / nous allons koté adv. aquí / là / aquí P2 [R. c. koté, kothé
faire des choses / vamos a hacer cosas P4 aquí]
kErélE xil fa fred / il fait froid / hace frío
PRD <karéla jil> [R. c. ker- fer] ku
kucc adj. car / cher / caro P3 <kuch> [R. c.
kuc car]
kE rás = xxEE rás
kErás
kuxEEbá v. t. enganyar / tromper / engañar
kux
kErí f. penis / pénis / pene B1, B2, M, P5
B1 [R. c. xoxav- engañar; cf. xuxE
xuxEnó
nó
[Cf. r. c. kar penis; Vid. Sampson: karí (f.) xEn
(var. ku xEnó
kuxEn ó )]
penis]
kuxEE nó = xux
kux En
Enó
xuxEn ó
kErr
Errikló
ikló adj. boig / fou / loco M, P, PRD
<kariclo> | Variant: kE kErrinkló
rrinkló B1, B2
| sínEs kErrikló ets boig / tu es fou / estás kuxój = xoxój
loco M
kukó adj. sec / sec / seco P3 <cuco> [R. c.
kE rrinkló = kE
kErrinkló kErrikló
rrikló šukó sec]

k EskE
EskEnónó adj. avar / avare / avaro P3 kuná = xuná
<cascano> [ Cf . Borrow cascañé
‘avaricious’, Usoz (Torrione) cascané ‘ava- kundinári m. soldat / soldat / soldado P3
riento’ i variants com carcañí i jacañó als <condinari>, P [Cf. Ackerley xundunari.
diccionaris de kalò espanyol] Noti’s x > k als nostres testimoniatges]
I TCHATCHIPEN
16
kurrá v. t. pegar / frapper / pegar B2 [R. c.
kur- colpejar, pegar]
L [R. c. lon sal]
la
lacc f. vergonya / honte / vergüenza B1,B2,
P3 <lach>, P, PRD <lach> | kínE lac
dEbán dEls páius! Quina vergonya (de fer-
ho) davant dels paios! / quelle honte (de
faire cela) devant les non gitans! / ¡Qué
vergüenza (hacerlo) ante los payos! P [R.
c. ladz vergonya]
lEcó adj. bo / bon / bueno B1, B2, M, P3
<lacho>, P [R. c. lachó bo]
lan adj. coix, ranc / boiteux / cojo P5 | dikélE
k’EndzélE lan mira que va coix [el cavall] /
regarde, il est boiteux [le cheval] / mira que
va cojo [el caballo] P5 [R. c. lang coix]
len f. riu / rivière / río P3 [R. c. len riu]
lil m. paper / papier / papel B2, P3, P5 | (pl.)
bitllets / billets / billetes B3, P3, M |
sinjélEs Els lils? tens els papers? / as-tu les
papiers? / ¿tienes los papeles? P5 [R. c. lil
paper, carta]
lilá v. t. robar / voler / robar B1, B2, P1, P3
<lila>, PRD <lilar> | no lilélis no robis
/ ne vole pas / no robes P1 [Cf. r. c. l-
‘agafar’. Cal suposar un tema de pretèrit l-
il-]
liló adj. boig / fou / loco P [Cf. r. c. dilinó,
diló boig]
ljubá = rrubinjá
ljubinjá = rrubinjá
ljumí f. prostituta / prostituée / prostituta
P5, P, PRD <llumi> | Variants: ljumiá
B1, B2 lumí
lumí, lumnjá P3 <loumí>,
<loumnia> (potser grafia de l- per lj-?)
[R. c. lubní prostituta]
lon s. sal / sel / sal P3 <lon>, PRD <lón>
lubé pl. diners / argent, monnaie / dinero P2
| Variants: lubés B1, B2, lubós B1, B2,
P3 <louvos> [R. c. lov, pl. lové diners]
luliás s. tomàquet / tomate / tomate
<loulias> [R. c. loló ‘vermell’, a partir
d’una forma del femení substantivat lolí;
cf. Boretzky-Igla loló tomàquet; vid. lulós
lulós]
lulós pl. préssecs / pêches / melocotones P3
<loulós> [R. c. loló ‘vermell’, substantivat;
vid. luliás
luliás]
lumí, lumnjá = ljumí
M
mEcó m. peix / poisson / pescado P3, PRD
<matchou> [R. c. machó peix]
mExEró adj. boig / fou / loco B2
man pron. jo / moi / yo P | Variants: mángi
P3 <mangui>, mángis P2, máns mánsEEs B1,
B2 | mángis i lE méwE rrumí jo i la meua
dona / moi et ma femme / yo y mi mujer P
[R. c. man ‘jo’; mángi(s) < dat. mange,
mánsEEs < instr. manca]
máns
mEngá v. t. demanar / demander / pedir B1,
P3 <manga>, P5 | demanar caritat /
mendier / mendigar P [R. c. mang- demanar]
mángi, mángis = man
mánsEEs = man
máns
I TCHATCHIPEN
17
 mEnrró m. pa / pain / pan B1, B2, P(gen) [R.
c. manrró pa]
mEnrrubá v. t. esquilar / tondre / esquilar
P3 <manrouva> [R. c. mor- esquilar]
mEr
Eráá v. t. pegar, matar / frapper, tuer /
pegar, matar B1, B2, P3 <mara>, P | v.
i. morir / mourir / morir B1, B2 | s’a mErát
s’ha mort, s’ha matat / il est mort / se ha
muerto, se ha matado B1, B2 | El va
mErá el va matar / il l’a tué / lo mató P
[Confluència –si més no a B1 i B2– de r.
c. mar- ‘pegar, matar’ i mer- ‘morir’ per
raons fonètiques d’origen català (en posició
àtona, mar-, mer- > mEr-)]
mE
mEribúl
ribúl s. homosexual / homosexuel /
homosexual P3 <maribul>
mEripén
mEripén f. mort / mort / muerte B1 [R. c.
meripén mort, substantiu abstracte de mer-
morir]
mE rkúr
rkúrEE f. gat / chat / gato P1, P3
<marcoure> [Cf. kalò espanyol marcúri
gat (Borrow) i fem. marcura (Usoz apud
Torrione) ; cf. Wolf margodscha gat]
mas s. carn / viande / carne P3 <mas>, P5
| Variant: bas PRD <bas> [R. c. mas
carn]
min
mincc s. sexe femení / sexe féminin / sexo
femenino P3 [R. c. mindz vulva]
mistó adv. bé / bien / bien B2, P2, P3
<misto> | Variant: mistós B1 | mistó!
de primera! / parfait! / ¡fantástico! P [R. c.
mištó bé]
mistós = mistó
mocubá v. t. delatar, denunciar / dénoncer
/ delatar, denunciar P | mocóbE delata / il
dénonce / denuncia | TE som mocubát
t’he denunciat / je t’ai dénoncé / te he
denunciado P [R. c. mothó- dir]
1. George Borrow, a la seva ben coneguda obra La Bíblia a Espanya diu que Extremadura és per als gitanos la chim del manró “la
terra del blat” (chim “terra” < them, manró “pa” més aviat que no pas “blat”! ). Al nostre parer, es tracta evidentment d’una falsa
interpretació de Marochende com **chen (/ chim) +de+ manro, potser fruit de la fantasia de “Don Jorgito el inglés”.
I TCHATCHIPEN
18
moj = muj
mol s. vi / vin / vino B2, M, P(gen) | piljélEs
mol beus vi / tu bois du vin / bebes vino M
[R. c. mol vi]
murEE cém
morucém = mur
mu
muccél interj. calla! / tais-toi! / ¡cállate! P3
<mutchel> [Cf. Ackerley mutšel xut!]
muj f. cara; boca; llengua / visage; bouche;
langue / cara: boca; lengua B1, B2, P2,
PRD <moull> | Variant: moj P3 <moj>
| dikélE lE muj kE kErélE Ekèt buznó
mira la cara que fa aquest home / regarde
la tête de cet homme / mira la cara que tiene
este hombre B1 [R. c. muj boca; cara]
mukinjá v. t. deixar / laisser / dejar P3
<mukinien> (imper. = mukinjén) PRD
<moukignada> (part. f. = mukinjádE)
[R. c. muk(h)- deixar; tema preterital en -
inj-]
muló adj. mort / mort / muerto B1, B2, P3
<mulo>, P, PRD <mouló> | sinjélE
muló és mort / il est mort / está muerto [R.
c. muló mort]
murEEcém s. Espanya / Espagne / España P1
mur
| espanyol / espagnol / español P3 |
espanyols / espagnols / españoles PRD |
burEEcém PRD <bouratsem>
Variants: bur
morucém (?) P3 <moroutem> la grafia
t per c roman inexplicada! [La forma
morucém sembla la més genuïna –hom la
troba ja a Réart– i permet una interpretació
etimològica molt suggerent: *(a)maro them
‘el nostre país’. Hom té la temptació de
comparar també la forma Marochende
que els diccionaris de kalò espanyol donen
com a nom de la regió d’Extremadura i que
admet igualment un origen *(a)maro them1.
murEEcém (per a la variant amb b-, cf.
mur
butrinjá mutrinjá
butrinjá-mutrinjá
mutrinjá) pot ésser una
transformació o bé una forma diferent que
 procediria de *muro them ‘el meu país’.
cém < them “país”, cf.
Pel que fa a -cém
Ackerley tsem]
mutrá v. i. orinar / uriner / orinar P3 |
Variants: mutrinjá M, P3 <mutrinia>
P4, butrinjá B1 [R. c. mutr- orinar; les
formes amb -inj- (mutr-inj-á,
mutr-inj-á, butr-inj-
á) semblen formes del pretèrit]
N te le donne pour rien / pídele que te lo dé
naj adv. no / non / no B1 [R. c. naj no és]
nExá v. i. partir, fugir, tocar el dos / partir,
fuir, décamper / partir, huir, largarse B1,
B2, P3 | nExén vés-te’n / va-t’en / vete P
[R. c. naš- fugir]
nExE
ExEbát
bát adj. pelat (fig.), sense diners,
arruïnat | fauché, ruiné / desplumado
(fig.), sin dinero, arruinado B4 [Part. (-át
= català -at) de r. c. našav- fer fugir;
perdre]
nak m. nas / nez / nariz P3 <nak> [R. c.
nakh nas]
nEsE
EsEló
ló adj. malalt / malade / enfermo P3, P,
PRD <nasalo> [R. c. nasvaló malalt]
nástis adv. no / non / no P3, P4 | (interj.)
calla! / tais-toi! / ¡cállate! B1 | (interj.)
para! / arrête! / ¡para! B2 [Cf. r. c. našti (v.
impers.) no poder]
O [Confluència de r. c. pha(n)gar- trencar i
óri adv. ara / maintenant / ahora B1, B2, P1
| E óri bélEn ara vénen / ils viennent
maintenant / ahora vienen P1
P
pEcEnó m. deute, cosa que es deixa a fiar /
chose achetée à crédit / deuda, cosa
procurada al fiado B1, P3 <pasano> |
pucEEnó P5 | E pucEn
Variant: puc pucEnó ó (loc.
adv.) de franc / gratuitement / gratis P5 |
mEngélE-li ke t’u Edínji E pucEnó demana-
li que t’ho doni de franc / demande-lui qu’il
gratis P5. [R. c. pacavnó fidel, lleial]
páju m. home no gitano / homme non gitan
/ hombre no gitano, payo B2, P(gen)
[Segons Coromines, aquest terme tindria
el seu origen en l’antropònim gallec Payo.
En el segle XVI apareix en espanyol al lèxic
de la germania, mentre que en català no es
documenta fins al segle XIX. Es tracta d’un
mot corrent de l’argot espanyol o català
d’avui.]
pElé m. testicle / testicule / testículo B1, B2
| Variant: pl. EspElés testicles / testicules
/ testículos P5 [R. c. peló testicle]
pEná v. t. dir / dire / decir B1, B2, P2, P3
<pen->, P4 | no pEnélis ci no diguis res
/ ne dis rien / no digas nada [R. c. phen- dir]
pEngE
EngErárá v. t. trencar / briser / romper B2,
P2 | tancar / fermer / cerrar, encerrar B1,
B2, B3, P3 <pangarat> tancat | Variant:
pEnkE
pEnkErá rá B2 | EstinjélE pEngErát E
l’EstEripén està tancat a la presó / il est
enfermé en prison / está encerrado en la
cárcel B1 | pEngErén lE buddá tanca la
porta / ferme la porte / cierra la puerta B3
r. c. phand- tancar, afavorit per la
proximitat formal dels dos verbs romanís i
dels seus corresponents en català (trencar
- tancar)]
pEngE
EngErdó
rdó adj. usat (gastat) / usé / usado P3
I TCHATCHIPEN
19
 [R. c. pha(n)gardó part. de pha(n)gar-
trencar. Vid. pEng
ngEErá
rá]
p E nipén = ppEE ripén
pEnjí f. aigua / eau / agua B1, B2 | Variants:
pEnjín M, P2, P4, P5, PRD <pagnin>,
pEn
Eníí P3 <pani> [R. c. paní aigua. Pel
que fa a la variant pEnjín, cf. Ackerley
panjin]
pEnkE rá = p EngE
EnkErá EngErá
rá
paral = pral
pErdinós m. pl. policia / police / policía P3
<pardinos> [R. c. pherdinó ‘ple’ (arrel
pher- omplir), potser en el sentit de
“carregat” (dit d’una arma; per a aquesta
accepció, cf. Sampson s. v p’ard- = r. c.
pher(-d)-). pherdinó, substantivat, hauria
significat ‘mosquet, fusell’ (així a Borrow,
perdiñé mosquet) i després, per sinèc-
doque, ‘mosqueter’ = ‘policia’ (igualment
en kalò espanyol: Borrow perdinéles
mosqueters; cf. també Ackerley pardiné
‘agent de policia’)]
pEripén s. mal, dany / mal / daño B1, B2 |
Variant: pE
pEnipén
nipén P | s’a kErát pEripén
s’ha fet mal / il s’est fait mal / se ha hecho
daño B2 [De r. c. pharipén pes, dificultat]
pErrubá v. t. canviar, bescanviar / échanger
/ cambiar, intercambiar P2 [R. c. parruv-
canviar, bescanviar]
pEst
stEEnjí f. policia / police / policía B1, B2,
P(gen) | lE pEstEnjí kE bélE la policia
(que) vé / la police arrive / viene la policía
PRD < la pastagni kabela> [R. c. prastavní
corredora adj. f. derivat de prast- córrer]
piljá v. t. beure / boire / beber B1, B2, P5
| Variants: pijá P3, pilá P5 | pijén! beu!
/ bois! / ¡bebe! P3 | kwán pilélE es pEtós
quan beu és patós / quand il boit (= il se
I TCHATCHIPEN
20
soûle) il est pénible / cuando bebe es
penoso P4 [R. c. pi- beure]
piló adj. borratxo / soûl / borracho B1, B2,
M, P3 <pilo>, P [R. c. piló part. de pi-
beure]
pinrró m. peu / pied / pie P2, P3 <piro>,
P, PRD <pinro> | Variants: sg. pinrrél
B1, B2; pl. pinrrés PRD <pinré>,
pinrrels B1, B2 [R. c. pinrró peu]
pirí f. cassola / casserole / cacerola P2 [R. c.
pirí cassola]
pok f. ventre / ventre / vientre P5 [Cf. r. c.
porr ventre. La consonant final k resulta
inesperada!]
pral m. germà / frère / hermano PRD <pral>
| Variant: pErál PRD <paral> [R. c. phral
germà]
prEElí f. germana / soeur / hermana PRD
pr
<prali> [Femení analògic de pral ‘germà’
enfront de r. c. phen germana]
puc En
Enó
pucEn EcE
EcEnó
ó = ppEcE nó
puculá v. i. presumir / se vanter / presumir
B3, P (present pucólE presumeix) |
pucélEE (present) P puncól
Variants: pucél puncólEE
orgullós (literalment ‘presumeix’) PRD
<puntsóla> [R. c. phuc-o-, phuc-o- in-
flar-se; presumir]
pu
puccá v. t. preguntar / demander, questionner
/ preguntar B1 [R. c. puch- preguntar]
puccErdó adj. presumit, pretensiós / fier,
pu
prétentieux / presumido, pretencioso B3
[Cf. r. c. phuáardó, phucardó inflat,
pretensiós, de la mateixa arrel que puculá]
pufrímEE adv. a poc a poc / doucement /
pufrím
poco a poco P3 [Lit. ‘a temps’ = pu frímE,
amb pu = r. c. po (prep.) ‘a, sobre’ et
frima, cf. Calvet vrjámja, pl. vrémi temps,
 Boretzky-Igla vrjáma , Wolf vrijama ,
d’origen eslau. Pel que fa al significat, cf.
Calvet vrjamjása ‘amb el temps, a poc a
poc’. Es tracta d’una forma antiga als kalè
ibèrics, la presència de la qual està docu-
mentada als diccionaris kalò-espanyols: cf.
sobretot Borrow: fríma, fríma ‘poco a
poco’. Entrades als diccionaris com ara
flima ‘poco’ (Jiménez) poden ser una falsa
interpretació del sentit, adés a partir de
locucions adverbials com l’esmentada de
Borrow, adés a partir de formes declinades
com l’exemple citat de Calvet]
puj interj. (per a expressar el fàstic) ecs! /
(pour exprimer le dégoût) pouah! / (para
expresar asco) ¡puf! B3, P [Cf. Wolf phuj]
pukEE más s. puça / puce / pulga P3
puk
<pouquemas> [R. c. pišom, pl. pišomá
puça]
pukiná v. t. pagar / payer / pagar B2, P3
<poukina> | Variant: pukinjá P5 | El
buznó no tE pukinjErá el paio no et pagarà
/ l’étranger (non gitan) ne te payera pas /
el payo no te pagará P5 [R. c. pokin-
pagar]
pukinjá = pukiná
puncólEE = puculá
puncól
purétEE = puró
purét
puró adj. vell / vieux / viejo B1, B2, P3
<pouro>, P, PRD <p(o)uro> | Variant:
purè
purètEtE P2 | puró cEbó fill gran / fils aîné
/ primogénito PRD <pouro tchabo> |
Ekèt rrom sinjélE purètE aquest home és
vell / cet homme est vieux / este hombre es
viejo P2 [R. c. phuró vell]
púskEE f. pistola / pistolet / pistola B1, P, P3
púsk
<puska>, PRD <pouska> | púski B1
[De puška arma, fusell, mot molt estès
entre els dialectes romanís]
púskEE
púski = púsk
RR
rrEEká s. ànec / canard / pato P3 [Cf.
rr
Boretzky-Igla ráca, Calvet rráca ànec]
rrEEklí f. noia paia / fille non gitane / chica
rr
paya P3 <rakli>, P [R. c. raklí noia (no
gitana)]
rrEEkló m. noi paio / garçon non gitan /
rr
muchacho payo P3 <raklo>, P [R. c.
rakló noi (no gitano)]
rril m. pet / pet / pedo B1, B2, P(gen) [R. c.
rril pet]
rrilár-sEE v. i. llufar / péter / peer B1,
rrilá, rrilár-s
P3 <rila> [Verb denominatiu de rril pet]
rrínzEE m. homosexual / homosexuel / ho-
rrínz
mosexual M
rrom m. home gitano / homme gitan /
hombre gitano P2, P3 <rom>, PRD
<rrom> | marit / mari, époux / marido
B1, B2, P [R. c. rrom home gitano; marit]
rrubinjá v. i. plorar / pleurer / llorar P2, P3
<roubinia>, P4, PRD <rubignéla> |
Variants: ljubá B1, ljubinjá B1, B2 [R. c.
rov- plorar; lj-, rr- semblen intents
d’adaptació de la consonant r inicial; les
formes en -inj- són molt probablement
antics pretèrits]
rru c E ní s. nas / nez / nariz PRD
<routchani>; grafia ambigua: també
podria interpretarse com rrucáni [Cf. Wolf
rutun, Boretzky-Igla rutuní finestra nasal,
< grec rouqoÚni]
rruddEEbél m. Déu / Dieu / Dios B1 |
rrudd
Variant: rrund Eb
Ebél
rrundEbél B2 [De *m(i)ro devel
lit. el meu Déu]
I TCHATCHIPEN
21
 rrumEEndinjá v. t. casar / marier / casar B1,
rrum
B2 | mánsEs Estinjélu/sinjélu rrumEndinját
jo estic casat / moi je suis marié / yo estoy
casado B1 [Cf. rromadinó ‘casat’ i variants
a diferents dialectes romanís, vid. Wolf s.
v. rom, Boretzky-Igla romnjadinó, etc. Cf.
rruminjá
rruminjá]
rrumEEnó m. kalò, llengua gitana / kalo,
rrum
langue gitane / kalò, lengua gitana B1 [R.
c. rromanó gitano]
rrumí f. dona, muller / femme, épouse /
mujer, esposa B1, B2, B3, P3 <roumi>,
P4, P, PRD <roumi> | mángis i lE méuE
rrumí jo i la meua dona / moi et ma femme
/ yo y mi mujer P [R. c. rromní dona gitana]
rruminjá v. i. casar-se / se marier / casarse
PRD <roumigna> [Es tracta aparentment
d’un derivat directe de romní ‘dona gita-
na’; cf. rrum Endinj
Endinjáá ]
rrumEndinj
rrund Eb
Ebél
rrundEb ruddEE bél
él = rudd
S som / nous n’y sommes pas / no estamos M
sEbE
EbEló
ló s. cigarreta / cigarrette / cigarrillo
P3 <cebalo> | Variant : cibuló P2 [R.
c. thuvaló adj. fumant (derivat de thuv
fum) usat substantivadament ( = tabac);
pel que fa al vocalisme inicial, cf. sEbEr
sEbErdó
dó
dó]
sEbE
EbErdéj
rdéj s. blat, blat de moro / blé, maïs /
trigo, maíz PRD <sabardeil>,
<sabardell> [Potser de r. c. thabardó, de
thabar- cremar = torrar? Molt dubtós. Cf.
s EbE rdó
rdó]
sEbE
EbErdó
rdó m. cigar / cigare / cigarro B1, B2
| blat de moro / maïs / maíz P3 <sabardo>
[De r. c. thuvardó adj. fumant (usat
substantivadament; cf. sEbE EbEló
ló
ló) –derivat
de thuv fum- o bé de r. c. thabardó -derivat
I TCHATCHIPEN
22
de thabar- cremar? Fins i tot es pot suposar
una confluència de les dues formes; pel
que fa a l’accepció ‘blat de moro’, vid. els
comentaris a sEbE
EbErdéj
rdéj
rdéj]
sEcáj s. camisa / chemise / camisa P3, PRD
| roba / vêtements / ropa <satzall> [Molt
probablement d’un plurale tantum *Els
(E)cáj els vestits, cf. cEbElónis
lónis, s. v.
bElón Es
Es; pel que fa a *(E)cáj, cf. Calvet
lónEs
cálja pl. vestits, Boretzky-Igla cála pl. id.]
sE
sElá
lá v. i. riure / rire / reír B2, P3 <sale> |
Variant: sElE
sElEjá
já (?) PRD <céleilla> (grafia
sorprenent; podria tractar-se simplement
del present sEl élEE ‘riu’)) [R. c. asa- riure]
sElél
él
sElE já = sEl
sElEjá sEláá
sigó (?) adv. ràpidament / vite / rápidamente
P3 <sigo> (/sigó/ ou /sígo/? grafia ambi-
gua) [R. c. sígo ràpidament]
siná v. i. ésser / être / ser, estar M | Variant:
sinEElá B1, B2, P sinjá M | sinjélE muló
sin
és mort / il est mort / está muerto PRD
<signéla moulo> | no hi sinjèm pas no hi
| sínEs kErrikló ets boig / tu es fou / estás
loco M [R. c. si- ésser]
sinó = Ecinó
sonEEkáj m. or / or / oro P2, P3 <sonakai>,
son
P, PRD <sonacaill> | son sonEEkájs pl. oros
(de les cartes) / ‘ors’ (une des couleurs du
jeu de cartes catalanes) / oros (de las
cartas) B1 | Variant: sul sulEEkáj or, joia,
diamant / or, bijou, diamant / oro, joya,
diamante PRD <soulacail> [R. c. sumnakáj
or]
subá v. i. dormir / dormir / dormir B2, P2,
subEElá B1, B2, P3, P5
M, P3 | Variants: sub
<soubela> PRD <soubala> subinjá B1
[R. c. sov- dormir]
subEElá = subá
sub
subinjá = subá jakh ‘ull’ i fins i tot al kalò espanyol (s)acais
‘ulls’]
sulEEkáj = son
sul sonEEkáj
ustilá v. t. agafar / prendre / coger B2 |
cardar / foutre / follar B1 | Variant:
Estu
Estulá
lá P1 (amb el mateix significat que
B2) | EstinjélE ustilát és a la presó / il est
T en prison / está en la cárcel B2 t’EstulErán
t’agafaran / ils vont te prendre / te cogerán
P1 [De r. c. uštil- aixecar-se, però amb
tErnó adj. jove / jeune / joven P3 <tarno>, canvi de significat, potser per confusió
P [R. c. ternó jove] amb EstE
EstErá
rá. Cf. també kalò espanyol
rá
(Borrow) ustilar agafar, robar]
trEExál f. por / peur / miedo B1, B2, P1, P3
tr
<traxal>, PRD <trajal> | Variant: tr trEExél úzgEE = úúEE
úzg
B2 | kinE trExál kE kErélE quina por que
fa / ça fait vraiment peur / qué miedo que
da [Cf. r. c. traš por]
Z
trEExEnó adj. poruc / peureux / miedoso B1
tr
[R. c. trašanó poruc]
zut = Edzút
trEE xel = tr
tr trEExál

tuccí = cu cás
tu

túkis pron. tu / tu, toi / tu B1, P2, P3 Formes del rromaní

omaní comú
<tuquis> | Variant: tuk (forma enclítica
a Edzá-tuk vés-t’en) PRD <atjatouc> citades al vocabulari
[Cf. r. c. tu, datiu tuke tu]

(entre [ ], formes aparentment poc generalitzades o que

etimològicament no semblen pertànyer al fons lèxic del
U romaní comú però apareixen a altres dialectes)

[akaj ➡ Ekój
kój]
úE adv. sí / oui / sí B1, B3 | Variants: úg
úgEE [akava ➡ Ekubá
kubá]
P3 <ougue>, P4 úzg úzgEE M [Cf. a altres anrró ➡ Enrré
dialectes romanís ova i variants (vid. Wolf
s.v. awa) sí] asa-- ➡ ssEElá
astar- ➡ *Est
stEErá
úgEE = úE
úg
astaribén ➡ EstE
EstEribén
ribén
uxáj m. ull / oeil / ojo B1 | Variant: pl. uxás av- ➡ bElá, bilj
biljEElá
P3 <ouxas>, P | kinz uxás kE té! quins
ulls que té! / quels yeux il/elle a! / ¡qué ojos baxt ➡ bExín
tiene! P [Forma anòmala en relació al r. c. brEEkí
bakrí ➡ br
I TCHATCHIPEN
23
 bal ➡ bal d- ➡ dinjá
balichó ➡ bEl Eliicó daj ➡ daj
baló ➡ bEló devél ➡ dEb Ebél,
él, rudd
ruddEbEb
Ebél
él
baró ➡ bErbEróó dikEElá
dikh- ➡ dik
bErbE
barvaló ➡ bErbEló ló dikhavní ➡ dik dikEEnjí
bašadí ➡ bEkEdí dikhló ➡ dikló
[bédo ➡ bédus
bédus] dil(in)ó ➡ liló
beng ➡ béngbéngEE divés ➡ dzibé
berš ➡ bers dóstEE]
[dósta ➡ dóst
bikin- ➡ biná drakh ➡ dr drEEká
[bobo ➡ bubbís
bubbís] drom ➡ drom
bok ➡ bok dud ➡ dur
buch- ➡ bu buccá duj ➡ duj
bul ➡ bul dzá- ➡ E nd ndzz Elá(r-s
lá(r-sEE)
but ➡ butét dzan- ➡ dzEn Ená,á, ddzzin El
Eláá
inEl
butí ➡ bucá(?), bucjá bucjá(?) [dzet ➡ Edzét
dzét]
buznó ➡ buznó dzoró ➡ zuró
d
[cál(j)a ➡ sEcaj
caj] dzov ➡ dzo
car ➡ car dzuv ➡ dzuás
caró ➡ caró dzukél ➡ dzukél
ci ➡ c i dzungaló ➡ dzun gE
gEló
ungE ló
[cibén ➡ ciribbén?] dzut ➡ cup(?)
cik ➡ cikEikEjá
já ful ➡ ful
cikén ➡ Ecikén gadzí ➡ gEdzí
cingár ➡ cigEErá gadzó ➡ gEdzó
cipén ➡ cipénn garav- ➡ gErE
gErEbbábbá
co ➡ dzov gat ➡ gat
cor ➡ cor gilab- ➡ gElib
Elibáá
cor- ➡ curá grast ➡ graš
corribén ➡ curribbén guruv ➡ gruf
corró ➡ curró her ➡ xErxErás
ás
corrorró ➡ cunurró(?) xa- ➡ xElá
cucí ➡ cuccás [xacar- ➡ kEcErá rá]
chaj ➡ cEjá [xáiro (Wolf) ➡ xEl xEljéris
jéris
jéris]
chavó ➡ cEbó xerní ➡ kEnj
Enjíí
chavorró ➡ cEb Eburró
urró xi- ➡ xinjá
churí ➡ curí xindó ➡ xindó
I TCHATCHIPEN
24
xoxav- ➡ kux kuxEEbá mar- ➡ mErá
xoxavnó ➡ xux xuxEEnó mas ➡ mas
xuláj ➡ xuláj mer- ➡ mErá
xurdó ➡ xurdós mer- ➡ mE mEripén
ripén
inklj- ➡ *d EskE
EskEbá
*dEskE bá mindz ➡ mincc
min
jak ➡ jak mištó ➡ mistó
kak ➡ kEkó mol ➡ mol
kaljardó ➡ kE ljljEErd rdóó(1-2) mor- ➡ mEnrrubá
kaló ➡ kEló moth-ó- ➡ mocubá
kam- ➡ kEmElá muj ➡ muj
kar ➡ kErí muk(h)- ➡ mukinjá
kaš ➡ kaš muló ➡ muló
kin- ➡ kiná mutr- ➡ mutrá
kot(h)é ➡ koté naj ➡ naj
kuc ➡ ku kucc nakh ➡ nak
kur- ➡ kurrá nasvaló ➡ nEsE EsEló
ló
khajní ➡ kEšnjí naš ➡ nE xá
khamní ➡ kEmb Embrí rí našti ➡ nástis
khán-d- ➡ kEndE EndElá lá [ova ➡ úE]
khangerí ➡ kEngr Engríí pacavnó ➡ pEcEnó
kher ➡ ker paní ➡ pEnjí
khul ➡ ful parruv- ➡ pE pErrubá
rrubá
l- ➡ lilá peló ➡ pElé
lachó ➡ lE lEccó pi- ➡ piljá
ladz ➡ la lacc pišom ➡ pukpukEEmás
ladzar- ➡ EcErá piló ➡ piló
lang ➡ lan pinrró ➡ pinrró
lil ➡ lil pirí ➡ pirí
loló ➡ luliás, lulós po ➡ pufrí mE
pufrímE
lon ➡ lon pokin-- ➡ pukiná
lov ➡ lubé porr ➡ pok
lubní ➡ ljumí prastavní ➡ pEstE
pEstEnjí
njí
machó ➡ mEcó puch- ➡ pupuccá
man ➡ man púskEE]
[puška ➡ púsk
man ➡ mEng Engáá pha(n)gar- ➡ pEngE EngErdó rdó
manrró ➡ mEnrró pha(n)gardó ➡ pEngE EngErátrát
phand- ➡ pEngE EngErá rá
I TCHATCHIPEN
25
 pharipén ➡ pEripén EbEló
thuvaló ➡ sEbE ló
pherdinó ➡ pErdinós thuvardó ➡ sEbE
EbErdó
rdó (?)
phral ➡ pral vast ➡ bast
phuc-o-, phuc-ó- ➡ puculá pufrímEE ]
[vrjáma ➡ pufrím
phucardó, phucardó ➡ pu puccErdó vudár ➡ buddá
[phuj ➡ pujpuj]
phuró ➡ puró
raklí ➡ rr rrEEklí
Ín dex català- kalò
Índex
rakló ➡ rr rrEEkló
raní ➡ ErEErEnjí?
njí? (només es recullen les formes amb entrada pròpia; les
rašaj ➡ ErEErExájxáj variants es trobaran a les entrades respectives)
rat ➡ ErE
ErEccí
rov ➡ rrubinjá ací Ekój
rutuní ➡ rru rruccEní afer bucjá (?)
[rráca ➡ rr rrEEká
ká] agafar EstEr
EstErá, á, Estu
Estulá,lá, ustilá
rril ➡ rril aigua pEnjí
rrom ➡ rrom amagar gErE ErEbbábbá
[rromadinó ➡ rrum rrumEE ndinjá
ndinjá] amo xuláj
anar En End d z E lá(r-s
lá(r-sEE )
rromanó ➡ rrum rrumEEnó
anar-se’n En End d z E lá(r-s
lá(r-sEE )
rromní ➡ rrumí
ànec rr rrEE ká
si- ➡ siná
any bers
sígo ➡ sigó
aquest Ekubá
sov-- ➡ subá
aquí Ekój, EEkubá, kubá, koté
sumnakáj ➡ son sonEEkáj
ara óri
šeró ➡ xEró
arruïnat n ExE ExEbátbát
šil ➡ xil
ase kEnjí
šošój ➡ xóxoj avar k EskE
EskEnó nó
šukó ➡ kukó avergonyir-se EcE rá
šun- ➡ xuná barallar-se c igEr Er
Eráá
ternó ➡ tErnó bastó kaš
tiknó ➡ sinó bé mistó
traš ➡ tr trEExál bescanviar pErrubá
trašanó ➡ tr ExE
ExEnó
trExE nó beure piljá
tu ➡ túkis bitllets lils
thabardó ➡ sEbE rdéj (?), sEbE
EbErdéj EbErdó
rdó (?) blat sEbE
EbErdéj
rdéj
them ➡ mur murEEcém blat de moro sEbEr EbErdéj, EbE
EbErdó
déj, ssEbE rdó
thud ➡ Edzút bóm-bEEnó, llEE c ó
bo bóm-b
I TCHATCHIPEN
26
boca muj buèáá | (–algú) bu
cridar bu buccErá
boig k Err
Errikló,
ikló, liló, m mEEx E ró cul bul
bol cEró cullera bukulí
bóm-bEE nó
bonic bóm-b dany pE ripén
borratxo piló deixar mukinjá
bou gruf delatar mocubá
brut xindó demanar mEngá | (–caritat) mEngá
cabells bal denunciar mocubá
cafè k E ljljEE rdó
rdó(2) Déu dE bél, rrudd rruddEEbél
cagar xinjá deute p E c E nó
cagat (de por) xindó dia dzibé
muccél, nástis
calla! mu béngEE
dimoni béng
rrumEEnó
kalò rrum diners xEljéris, xurdós, lubé |
cames xErás (sense–) n ExEb Ebát
át
camisa gat, ssEEcáj dir pEná
dolent cunurró, curró
canviar pE rrubá
dona rrumí | (–generalment no gitana)
cap xEró
xámbEE | (–no gitana) buzní, gEcí
xámb
capellà ErE ErExájxáj
donar dinjá
car ku
kucc
dormir subá
cara muj dos duj
carajillo kEljljEE rdó
rdó(2)
ecs! puj!
cardar ustilá enganyar kux kuxEEbá
carn mas escoltar xuná
carretera drom església k Engr
Engríí
casa ker Espanya mur murEEcém
rrumEE ndinjá
casar rrum espanyol mur murEEcém
casar-se rruminjá esquilar m E nrrubá
cassola pirí ésser siná
cavall graš estar Estin
Estinjá já
cigar s EbE
EbErdó rdó estimar kEmE EmElá lá
cigarreta sEbE EbElóló excrement ful
civada co faba bubbís
coix lan famèlic bukbukEl El
Elóó
comprar kiná feina bucjá (?)
conill xoxój fer k Erá
cosa bucjá (?) fill cEbó
cremar-se kEcErá (s (sEE -) dikEEnjí
finestra dik
criatura gE dzín dzínEE foc jak
I TCHATCHIPEN
27
 fosc k EljljEErdó
rdó(1) mare daj
franc (de) E pucEn pucEnó ó marit rrom
fred xil matar mEr Eráá
fuet kaš matxo dzuró
fugir *d *dEE sk Eb
Ebá,
skEb á, nnEE xá menjar xElá
fusta kaš mentider xux xuxEE nó
gallina k Ešnjí merda ful
gana bok dikEE lá
mirar dik
ganivet curí mocador dikló
garrepa cup molt butét
gastat p EngE
EngErdó rdó moltó br brEEkí
gat ErEnj
ErEnjí, í, mmEE rkúr
rkúrEE morir m Er Eráá
germà pral mort (s.) mEri
mEripénpén
germana pr prEElí mort (adj.) muló
gitana k E lí, kEl ístrEE
kElístr
ístr mul dzuró
gitano kE lístru, kkEEló mula dzurí
gos dzukél muller rrumí
gran bErbEró ó nas nak, rru rruccE ní
herba car c
navalla urí
home rrom | (–generalment no gitano) nen cEbó | (– (–petit) gEdzín
dzínEE
xámbu | (–no gitano) buznó, nena cEbí
gEcó, páju
nit ErE
ErEcí
cí
homosexual mE mEribúl, rrínzEE
ribúl, rrínz
no naj, nástis
jo man
noi cEbó | (– (–paio rrrrEEkló)
jove t Ernó
noia cEjá
lladre cor
noia paia rr rrEEklí
bucEE rá
llançar buc
noiet cEburró
ungEE ló
lleig d zung
oli Edzét
llengua muj | (–gitana) rrum rrumEEnó
oncle kEkó
llet Edzút
sonEEkáj | (oros
or son ( de les cartes)
llit ciribbén son E kájs
rrilár-sEE
llufar rrilá, rrilár-s orinar mutrá
llum dur ous Enrré
mà bast pa mE nrró
bóm-bEE nó
maco bóm-b pagar pukiná
mal urribbén, pEEripén
c pantalons bElón lónEEs
malalt nEsEEsElóló paper lil
mantega Ecikén para! nástis!
I TCHATCHIPEN
28
pare bátu pudor (fer) kEn End dElá
pares bátus raïm drdrEEká
parlar gE libá ranc lan
partir nExá ràpidament sigó
patates cikEjás res ci
patró xuláj ric bErbE
bErbEló ló
pegar kurrá, mEr Eráá riu len
peix mEc ó riure sEsElá
lá
pelat (fig.), nExE ExEbát
bát roba bucá, ssEEcáj
penis kErí robar curá, lilá
pet rril saber dz Ená, ddzzin El
Eláá
inEl
petit Ec
Ecinó
inó sal lon
peu pinrró sec kukó
púskEE
pistola púsk sexe femení buljí, min mincc
pits cuccás sí úE
plorar rrubinjá sol dur
pobret cunurró soldat kundinári
poc a poc (a) pufrímpufrímEE sort bExín
policia bédus, ppEE rdinós, ppEE st stEEnjí sortir *d d Esk
skEbEb
Ebáá
polls dzuás tancar pEngE
EngErá rá
trEE xál
por tr testicle, testicles Enrré, ppEElé
porc bE
bElóló tia kEkí
porquet bE bElicó
licó tocar el dos nExá
porta buddá tomàquet luliás
poruc tr trEE xE nó trencar pEngEEngErá rá
preguntar pu puccá tu túkis
prenyada, prenys kEmb Embrírí ull uxáj
presó EstEri
EstEribén,bén, EstErip
EstEripén
én usat pEngE
EngErdó rdó
préssecs lulós grúfEE
vaca grúf
presumir puculá vell puró
presumit pu puccErdó vendre bikiná
pretensiós pu puccErdó venir bEl Elá, biljEE lá
á, bilj
primera (de)! mistó! ventre pok
propietari xuláj
vergonya la lacc
prostituta b EkE EkEdí,
dí, ljumí
veritat cipén
dóst
prou! dóstE E
veure dikdikEE lá
pukEE más
puça puk
vi mol
vidre cEró
I TCHATCHIPEN
xerraire g EljibljibEE dó 29
 Bibliografia citada

Ackerley = F. G. Ackerley, “The Romani Speech of Catalonia”, JGLS 8 (1914-1915), 99-140.

Adiego 1998 = I.-X. Adiego, “The Spanish Gypsy Vocabulary of Manuscript 3929, Biblioteca Nacional de
Madrid (18th Century): A Rereading”, JGLS seris 5, vol. 8 (1998), 1-18.

Boretzky-Igla = N. Boretzky - B. Igla, Wörterbuch Romani-Deutsch-Englisch für den südosteuropäischen

Raum, Wiesbaden, 1994.

Borrow = Vocabulari del caló espanyol contingut a G. Borrow, The Zincali, an account of the Gypsies of Spain,
1841.

Calvet = G. Calvet, Dictionnaire Tsigane-Français (dialecte kalderash), Paris, 1993.

Coromines = J. Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, Barcelona, 1980-

1991.

Formoso-Calvet = B. Formoso - G. Calvet, Lexique tsigane. Dialecte sinto-piémontais, Paris, 1987.

Jiménez = A. Jiménez, Vocabulario del dialecto jitano [sic], Sevilla 1853 (segunda edición).

Réart = Jaubert de Réart, “Essai sur le langage des Bohémiens” Le publicateur 20, 28, 31, 34, 37, 38, 35
i 47, Perpinyà, 1835

Sampson = J. Sampson, The dialect of the Gypsies of Wales, Oxford, University Press, 1926.

Soravia = G. Soravia, Dialetti degli Zingari Italiani, Pisa, 1977.

Torrione = M. Torrione, Diccionario kalò-castellano de don Luis de Usoz y Río (un manuscrito del siglo XIX),
Perpignan, 1987.

Valet = J. Valet, Vocabulaire des Manouches d’Auvergne, 2e édition, Clermont-Ferrand, 1986.

Wolf = S. A. Wolf, Grosses Wörterbuch der Zigeunersprache, Manheim, 1960.

Jean-Paul Escudero és doctor en Estudis Catalans i és autor de la tesi doctoral “Contribution

à l'etude de la langue des Gitans de Perpignan”
Ignasi-Xavier Adiego és Professor Titular de Lingüística Indoeuropea a la Universitat de
Barcelona

I TCHATCHIPEN
30