Dels minerals als elements 28

DELS MINERALS ALS ELEMENTS

1. El punt més baix de la Terra

La mar Morta, el punt més baix de la Terra a gairebé 400 metres

per sota del nivell del mar, està situat en la depressió que va del
Àfrica oriental fins Síria. És com una enorme cubeta
d'evaporació: l'aigua entra per l'extrem nord procedent del riu
Jordán però no té cap sortida. El paisatge al seu al voltant és
desert i una gran quantitat d'aigua s'evapora per mitjà d'una calor
abrasadora que omple l'aire de calitges dificultant la visibilitat de
les muntanyes de la riba oposada. La contínua evaporació d'aigua
al llarg de milers d'anys ha provocat una enorme acumulació de
sals de forma que l'aigua de la mar Morta resulta ser més densa de
l'habitual. La mar morta és una curiositat natural tan gran que ja
en el segle XVII es van efectuar estudis sobre la concentració de
sals a pesar del desconeixement, en aquella època, de molts dels
elements presents en tals sals. L'aigua conté gairebé 350 g/ dm 3 de
sals en comparació dels habituals 40 g/ dm 3 de l'aigua dels
oceans.

En la Taula 1 es comparen els ions més abundants presents en la mar morta amb els d'una típica aigua oceànica.

Els càlculs suggereixen que hi ha 43 mil milions de tones de sals en la mar morta amb la particularitat d'una
relativament alta proporció de bromurs. El mar és la font de minerals més important de la regió. Al voltant de la
costa israeliana de la mar morta s'ha desenvolupat una important indústria química que s'ha convertit en la major
exportadora de compostos de brom del món. La producció anual israeliana de compostos de brom supera les 100000
tones.
Dels minerals als elements 29

EXERCICI 1

L'aigua de la mar Morta és realment més salina que l'aigua oceànica, però la Taula 1 mostra que hi ha diferències en
les composicions iòniques de les dos.
a) Què observes en l'abundància dels ions del Grup I i del Grup II en les dues mostres?
b) Comparada amb l'aigua oceànica, l'aigua de la Mar Morta, té una particularment alta proporció d'un ió. De quin ió
es tracta? Quantes vegades més abundant és aquest ió en la mar morta respecte a l'aigua oceànica?

2. Brom a partir de l'aigua del mar

La indústria "Dead Sea Works" es va instal·lar en la localitat israeliana de Sidon situada en la costa suroccidental de
la mar morta en 1934 amb la finalitat d'extreure minerals de l'aigua del mar situada en cubetes d'evaporació
mitjançant l’energia del Sol. Algunes vegades s'afegeix un tint a l'aigua amb la finalitat d'augmentar l'absorció
d'energia solar. La Taula 2 proporciona la composició d'una mostra d'aigua de la mar morta en termes d'ions
presents. Si no pots pagar-te el bitllet d'avió pots construir-te una espècie de Mar Morta artificial molt similar a
l'autèntic amb només barrejar els sis compostos llistats en la Taula 2.

Compost Massa en 1 dm3 /g

MgCl2 140
NaCl 80
CaCl2 40
KCl 13
MgBr2 6
CaSO4 1

Taula 2: recepta per una mar Morta artificial

Què ocorre quan evapores aigua de la mar morta? És com el procés invers de construir la solució artificial. Per tant,
els ions cristal·litzaran com sals idèntiques a les utilitzades. Aquestes sals tenen distintes solubilitats pel que
començaran a cristal·litzar a diferents instants a mesura que el volum de la dissolució disminueixi. En el nostre cas
el clorur de sodi és la primera sal que cristal·litza sota la forma d'una sal doble coneguda per carnalita,
KCl.MgCl2.H2O després cristal·litza el clorur de calci. La solució remanent és rica en ions bromur.

EXERCICI 2

La solubilitat de les sals depèn de la

temperatura. Examina el gràfic 3 i
descriu com canvia la solubilitat de
cada una de les sals.
Dels minerals als elements 30
Gràfic 3: solubilitat d’algunes sals

______________________________________
Hauries de saber o repassar més sobre compostos iònics com sòlids i en solucions
_____________________________________

La conversió d'ions bromur en brom és química senzilla: pots portar-la a terme en el laboratori afegint aigua de clor
a una solució que contingui ions bromur. Industrialment tot és un poc més complicat i suposa una enginyeria
química bé planejada com pots veure en la Figura 4.

En primer lloc l'aigua parcialment evaporada de la mar morta s'escalfa, posteriorment es bombolleja clor per a
obtenir brom a partir dels ions bromur.
El brom és volàtil (punt d'ebullició = 331 K), per la qual cosa, el vapor de brom s'expulsa juntament amb el vapor
d'aigua quan es fa passar vapor d'aigua per la solució. A continuació els vapors es condensen i, com el brom líquid
és escassament soluble en aigua, es formen dues capes separades. La capa inferior, més densa, de brom pot
extreure's de la de l'aigua que sura en la part superior. Finalment el brom impur així obtingut es destil·la i s'asseca.
Per a desplaçar cada tona de brom es requereix mitja tona de clor el qual s'obté "in situ" per electròlisi. La reacció de
les molècules de clor amb una solució que conté ions bromur és un exemple d'un tipus molt important de reacció
química anomenada “reducció i oxidació”. A tals processos s’els denomina també reaccions redox. Moltes
reaccions en les quals intervenen els halògens són reaccions redox.

El brom fou descobert en 1826 per un químic francès. Jerome Balard. El seu descobriment va ajudar a Johan
Döbereiner a establir la idea de "triades" que significà un pas avant en el desenvolupament de la Taula Periòdica. El
brom produeix un vapor dens i sufocant - el seu nom ve a partir del grec broms, que significa pudor.
El líquid produeix doloroses úlceres si es vessa sobre la pell.

El brom pot haver estat en temps passats una curiositat de laboratori però actualment és un important article
industrial que es manufactura a gran escala. La seva aplicació més important és la producció d’ignífugs. S'usa també
en la purificació d'aigua i en la manufactura de colorants i productes agrícoles.
El bromur de plata és fotosensible - un aspecte de la química del brom que fa possible les modernes tècniques
fotogràfiques. Fins molt recentment el major ús del brom ha tingut lloc en la producció d'additius per a gasolines
amb la finalitat d'ajudar a la neteja dels residus de compostos de plom dels motors que funcionen amb gasolina amb
plom.
Dels minerals als elements 31

3. Coure de les profunditats de la terra

Un regal del Sol?

El coure probablement fou descobert per atzar fa més de 5000 anys. Els terrissers, en utilitzar vernissos amb un alt
contingut en minerals de coure de colors, el van produir accidentalment quan usaven aquests compostos de coure
amb carbó ardent.
El coure podia ser fàcilment deformat a cops. El seu bell aspecte - com flames o com un Sol incandescent - ho feia
apreciat per a ornaments i joieria. La seva durabilitat ho feia superior a la fusta i a la porcellana per a recipients i
altres utensilis. El descobriment que el coure podia ser aliat amb estany per a produir bronze - un material més dur i
encara més útil i versàtil - ens ha proporcionat el nom d'una era de la nostra història.

Minerals amb coure

Els minerals de coure es van formar simultàniament amb els minerals que contenen plata, plom, ferro, zinc, molibdé,
tungsté, estany i altres metalls en els dipòsits hidrotermals. En altres paraules, es van formar a partir d'aigua calenta.
L'aigua de les profunditats de la Terra es troba sota pressions enormement superiors a la pressió atmosfèrica. És com
una olla de pressió gegant en la qual aquestes grans pressions eviten l'ebullició de l'aigua. Les altes temperatures
afavoreixen la dissolució. Molts compostos insolubles en les condicions familiars del laboratori són solubles en les
aigües profundes sobrescalfades fins el punt que aquests compostos poden arribar a molt altes concentracions.

La calcopirita CuFeS2 és el principal mineral de coure de les vetes hidrotermals. Quan les vetes són exposades a
l'aire i a l'aigua de la superfície de la Terra la calcopirita es transforma en òxids, hidròxids i carbonats de coure i
ferro. Exemples. cuprita, Cu2O; malaquita, Cu2(OH)2CO3 ; tenorita, CuO ; atzurita, Cu3(OH)2(CO3)2
___________________________________________
EXERCICI 3
En el laboratori de geologia hi ha mostres d’alguns d’aquests minerals. Demana per examinar-los i descriu el seu
aspecte.
___________________________________________

Les antigues civilitzacions, com els egipcis i els fenicis, podien satisfer les seves petites necessitats de coure
excavant els rics dipòsits d'aquests minerals alterats i reduint-los amb carbó calent. Es considera que els egipcis van
usar únicament 10 000 tones de coure en 1500 anys.
Però a mesura que els minerals superficials s'anaven esgotant els miners es van veure obligats a extreure els minerals
del subsol. La solució va ser el torrat dels sulfurs en aire. La torrefacció comporta escalfament en presència
d'oxigen.

Exemple 2CuS + 1/2 O2  CuO + 2SO2

L'òxid metàl·lic pot posteriorment ser reduït a metall.

El forat més gran del Món

Cap a finals del segle XIX la demanda de coure es va disparar com a conseqüència de la necessitat de cables
conductors i altres dispositius sorgits de la "era de l'electricitat". Els dipòsits de coure no eren suficientment rics per
a atendre aquesta demanda pel que devien ser usats fins i tot els dipòsits amb només 0.5%-1% de riquesa. Una
localització de tals dipòsits es va efectuar en el '”Bingham Canyon' als EE.UU , prop de Salt Lake City en l'estat de
Utah.
Dels minerals als elements 32
Des de 1896 s'ha estat extraient coure d'aquell lloc. Des d'aleshores s'han tractat més de 5 000 000 000 tones de
material. El desenvolupament de la tècnica de flotació en escuma va fer possible separar la calcopirita de les roques
i va convertir la mineria en Bigham Canyon en econòmicament rendible.

Hi ha quatre etapes principals: extracció, concentració, fosa i refinament electrolític. Tot a una escala enorme.
Concentració: El primer pas és convertir els trossos de roca en una fina pols per mitjà d'una sèrie de molins
trituradors. D'aquesta manera els
grans de mineral de coure queden
alliberats. La flotació en escuma
separa posteriorment els grànuls de
mineral de coure de la resta de la
barreja. El treball que la flotació
porta a terme consisteix a separar la
valuosa calcopirita, el 0.5% de la
roca original, del 99,5% restant,
material sense valor.
En la flotació en escuma, una
substància química, un “floculant”,
s'afegeix a la barreja aigua-mineral
unint-se a la superfície dels grans
de calcopirita i proporcionant-los
un recubrimient d'hidrocarburs
hidròfob. S'afegeix un detergent i
s'insufla aire en la barreja
originant-se l’escuma. Com
resultant del recobriment hidròfob,
els grans de calcopirita es
concentren en l'escuma i poden ser
recollits. Així el percentatge de
coure augmenta de 0.5% a
aproximadament 30% produint-se
un material en el qual el coure és
gairebé 60 vegades més concentrat
que en el mineral extret.
La pasta de mineral de coure i
aigua produïda en la flotació es
bomba al forn de fusió; la resta
s'evacua a una bassa de residus.
Tals basses de residus necessiten
una curosa manipulació

______________________________
EXERCICI 4
Prop de Doñana, el gran parc natural d’Andalusia, es va produir fa pocs anys una catàstrofe ecològica en trencar-se
la paret de contenció d’una d’aquestes basses amb residus. Busca informació sobre aquest fet i resumeix-la en unes
20 línies
_____________________________

Fosa: L'obtenció de coure a partir del concentrat de calcopirita es realitza en el forn en una etapa simple. L'equació
completa del procés és
8 CuFeS2 + 21 O2  8 Cu + 4 FeO + 2 Fe2O3 + 16 SO2
Els òxids de coure es combinen amb sílice SiO 2, també afegida al forn, i formen l’escòria - una crosta de baixa
densitat que sura en la superfície.
Dels minerals als elements 33
El coure que surt del forn conté encara un 1%-2% de sofre. Aquest sofre s'elimina com dióxid de sofre bombollejant
aire a través del metall fos. El possible òxid de coure que es formi serà reduït amb metà. Finalment el coure es
solidifica en forma d'ànodes llests per al refinament electrolític.
La fusió produeix importants quantitats de diòxid de sofre que provoquen seriosos problemes de contaminació si la
seva evacuació a l'atmosfera no es controla estrictament. La respiració d'aire que conté diòxid de sofre causa lesions
respiratories i el diòxid de sofre és també un dels gasos responsables de la pluja àcida

_____________________________________________________________________________
EXERCICI 5

a) Heus aquí una llista d'alguns riscos ambientals que poden ser associats amb la mineria i el tractament dels
minerals:
. soroll . residus sòlids . pols i fum . contaminació aquosa . gasos tòxics
Construeix una taula amb una quadrícula de 3 x 5 i introdueix en ella els riscos associats amb cadascuna de les
següents operacions : extracció, concentració i fusió.

b) Quines precaucions poden ser preses per una companyia minera responsable per a reduir o eliminar els efectes
dels riscos apuntats en a?
_____________________________________________________________________________

_____________________________________________________________________________
EXERCICI 6

Aquest exercici et fa reflexionar sobre els residus produïts en Bingham Canyon cada dia.
La companyia processa 200 000 tones de roca d'una densitat terme mitjà de 2,5 tones per metre cúbic cada dia. La
roca conté una mitjana de 0,5% de coure en massa.
a) Quin volum de roca s'extreu cada dia?
b) Quin volum aproximat de residu, es produeix diàriament?
c) Quina de les etapes - extracció, concentració i fusió - contribueix significativament a la producció de residus?
d) Fes un càlcul aproximat del volum de l’edifici de l’Escola: té una altura d’uns 15 m i una superfície d’uns 800
m2 . Compara el volum de l'edifici amb el volum de residus produït cada dia en Binham Canyon
_____________________________________________________________________________