Recursos Per A La Avaluacio 4t Primaria PDF

4 PRIMÀRIA
RECURSOS PER A L’AVALUACIÓ
Llengua
Taula de continguts
Presentació ................................................................. 3
Recursos per a l’avaluació inicial ................................ 5
Recursos per a l’avaluació per unitats ........................ 30
Recursos per a l’avaluació trimestral .......................... 81
Recursos per a l’avaluació final ................................... 93
Grup Promotor
Santillana
Enfocus Software - Customer Support

Llengua 4. Recursos per a l’avaluació és una obra col·lectiva
concebuda, dissenyada i creada al Departament de Primària
de Grup Promotor / Santillana, sota la direcció
de MARIA ÀNGELS ANDRÉS CASAMIQUELA.
Text: Gemma Comas

Il·lustració: Jordi Baeza
Edició: Gemma Comas i Laura Coma
Composició i muntatge: Victoria Lucas
Correcció: Grup Promotor
© 2008 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

Frederic Mompou, 11 (Vila Olímpica)
08005 Barcelona
PRINTED IN SPAIN
Imprès per
CP: 914944
Dipòsit legal:
Aquest quadern està protegit per les lleis de drets d’autor i la seva
propietat intel·lectual correspon a Grup Promotor / Santillana Educación.
Els usuaris legítims d’aquest quadern només estan autoritzats a fer-ne
fotocòpies per a usar-les com a material d’aula. Queda prohibida
qualsevol altra utilització tret dels usos permesos, especialment aquella
que tingui finalitats comercials.
2 © 2008 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

Presentació
Amb l’objectiu de donar suport a la tasca del professorat, en aquest volum

s’ofereixen els recursos següents:
1. Recursos per a l’avaluació inicial. En aquesta secció es presenten diferents

recursos perquè el professorat, durant les primeres setmanes del curs, valori la
situació de partida dels alumnes. En aquest apartat s’inclouen:
• Criteris d’avaluació. Són els indicadors del lloc on s’ha de trobar l’alumne en
començar quart de primària. Per facilitar una avaluació completa, aquests
criteris estan classificats en set blocs: expressió oral, lectura, comprensió
lectora, gramàtica, ortografia, expressió escrita i lèxic.
• Suggeriments d’activitats. Són propostes per ajudar el professorat a fer una
valoració del punt de partida dels alumnes mitjançant l’observació directa.
Aquestes activitats es poden fer de manera individual, en grups o amb tota la
classe i es presenten relacionades amb els criteris d’avaluació.
• Proves escrites. Fitxes fotocopiables per a l’avaluació individual, que
permeten saber l’estat de l’alumne respecte cadascun dels criteris d’avaluació
abans esmentats. Hi ha una prova de dues pàgines per a cadascun dels set
blocs, amb l’objectiu d’incorporar-hi tots els continguts i de fer l’avaluació
inicial com un procés i no com un moment puntual.
• Formulari de registre personal. Full fotocopiable per consignar el resultat de
la valoració de cada alumne.
• Solucions. Respostes de les proves escrites.
© 2008 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 3

2. Recursos per a l’avaluació de les unitats. Aquesta secció conté recursos per
fer un seguiment dels alumnes al llarg de tot el curs. Per a cada unitat es
presenten els elements següents:
• Prova: fitxa de dues pàgines, amb deu activitats variades per fer un repàs de
la unitat.
• Prova tipus test: fitxa d’una pàgina, amb deu preguntes d’opció múltiple, per
fer una avaluació ràpida. Per la naturalesa d’aquest tipus de preguntes,
s’orienta cap als continguts conceptuals més rellevants. També pretén
habituar els alumnes a fer altres tipus de proves d’avaluació.
• Criteris d’avaluació: enumeració dels criteris d’avaluació, relacionats amb les
activitats de les proves anteriors.
• Solucions: respostes a les fitxes de control i a les proves tipus test.
3. Avaluacions trimestrals. En aquesta secció s’inclouen proves per avaluar els

alumnes al final de cada trimestre. Igual que en les unitats, s’inclou:
• Avaluació trimestral: dues pàgines amb activitats variades, que recullen

alguns dels continguts més importants.
• Prova tipus test: una pàgina amb preguntes tancades d’opció múltiple.
• Solucions: la secció es tanca amb les respostes a les proves trimestrals.
4. Avaluació final. Per als professors que estiguin interessats a fer una prova
global al final del curs, hem inclòs dues proves (una amb activitats variades i
una altra de tipus test), amb les respostes corresponents.

Recursos
per a l’avaluació inicial
• Suggeriments per a l’avaluació inicial.
• Proves escrites:
1. Expressió oral.
2. Lectura.
3. Comprensió lectora.
4. Ortografia.
5. Gramàtica.
6. Expressió escrita.
7. Lèxic.
• Registre individual.

Suggeriments per a l’avaluació inicial
de Llengua
Activitats
Criteris proves Suggeriments
escrites
Expressió oral
• Articula correctament 1, 2, 3, 4 • Escriure a la pissarra dites i refranys i fer

els fonemes. que els llegeixin: «Març, marçot, mata la vella
i la jove si pot»; «No diguis blat fins que no
sigui al sac i ben lligat»; «Qui no vulgui pols
que no vagi a l’era»...
• Estructura les oracions 1, 2, 3, 4 • Demanar als alumnes que expliquin on han

adequadament anat de vacances i valorar com estructuren
(amb coherència, cohesió les oracions, com les ordenen i si formen un
i sense omissions). text ordenat i estructurat de manera correcta.
• Parla en un volum de veu 1, 2, 3, 4 • Proposar-los algun tema perquè parlin en grups

adequat. de tres o quatre. El mestre anirà passant i podrà
valorar si algú parla massa fort o massa fluix
en la conversa.
• Parla de manera expressiva. 3, 4 • Plantejar als alumnes que expliquin alguna

experiència divertida que hagin viscut
i comprovar si són capaços de transmetre
aquests sentiments oralment.
Lectura
• Llegeix amb una velocitat Lectures: • Per tal que tots els nens i nenes tinguin
adequada. • L’avi, el nét les mateixes possibilitats, cal que no es facin
i el cavall servir els textos moltes vegades perquè
• Llegeix expressivament, • El vent / els últims a llegir-los tindrien avantatge sobre
respectant els signes Mil gotes els seus companys. Per això es poden
de puntuació del text. • Sant Jordi repartir els tres textos entre el nombre
als Jocs d’alumnes i fer-ne la lectura encadenada.
• Llegeix amb seguretat, sense
Cavallers El mestre també pot fer una lectura prèvia
fer regressions.
de cadascun dels textos perquè els alumnes
• Llegeix sense omissions, tinguin un model.
inversions, substitucions, etc.
• Llegeix sense sil·labejar.
• Vocalitza correctament.

Activitats
escrites
Comprensió lectora
• Obté informació literal Comprensió • Les fitxes de comprensió estan directament

rellevant del text. lectora: relacionades amb cadascuna de les lectures
• L’avi, el nét que es proposen.
• Comprèn el sentit global i el cavall • A més a més, es poden fer diverses activitats
dels textos que llegeix. • El vent / Mil abans, durant i després de la lectura, orientades
gotes a anticipar fets, predir el que passarà, inferir
• Distingeix entre el real
• Sant Jordi a partir del títol del text o de la lectura d’alguna
i l’imaginari.
als Jocs de les parts o paràgrafs, fer dibuixos, resums,
• Reconeix el tipus de text Cavallers canviar els finals, dramatitzar algunes escenes,
i opina sobre el seu contingut. etc.
Ortografia
• Separa les síl·labes d’un mot 1 • Per avaluar el nivell ortogràfic dels alumnes,
i reconeix les paraules el més efectiu és fer dictats. Es pot seguir
agudes, planes i esdrúixoles. el procés següent:
– Llegir en veu alta el text que es dictarà
• Accentua correctament 2 i comprovar que els alumnes coneixen
les paraules. el significat de totes les paraules.
– Dictar el text.
• Utilitza adequadament 3, 4, 6, 7
– Demanar que cada alumne llegeixi el que ha
les grafies r, rr, h, ll i l·l.
escrit i faci les correccions que cregui
• Escriu correctament 5 convenients.
els plurals d’alguns noms. – Escriure el text del dictat a la pissarra
perquè els mateixos alumnes
• Identifica i utilitza 8, 9 s’autocorregeixin el seu.
correctament les grafies
x, ix, tx i ig.
Gramàtica
• Identifica els tipus d’oracions, 1 • Proposeu als alumnes que diguin en veu alta
el seu nom i el signe oracions de diferents tipus i feu que un
ortogràfic propis company o companya les escrigui. El que escriu
de cadascuna. haurà d’interpretar la intenció i fer servir el signe
de puntuació adequat. Intercanvieu els papers
dels alumnes.
• Reconeix el nombre, 2, 3 • Dicteu als alumnes algunes formes verbals

la persona i el temps perquè n’identifiquin nombre, persona i temps.
dels verbs. Feu que les canviïn de nombre i de temps
(seguint el model de l’activitat 3).

Activitats
escrites
• Canvia el gènere i el nombre 4, 5 • Feu que els alumnes diguin noms d’oficis,
d’alguns noms. per exemple, i demaneu-los que en canviïn
el gènere. Després feu que en canviïn també
el nombre.
• Reconeix subjecte 6, 7 • Plantegeu als nens i nenes algunes oracions

i predicat de l’oració; per separar subjecte i predicat, assenyalar
també els nuclis els nuclis i canviar-les de nombre
i la concordança entre ells. per comprovar-ne la concordança.
• Identifica la concordança 8 • Proposeu-los uns noms i feu que escriguin un

de gènere i nombre entre article i un adjectiu per a cadascun. Comproveu
l’article, el nom i l’adjectiu. que els han fet concordar correctament.
Expressió escrita
• Té cura dels aspectes 2 • Proposeu als alumnes que escriguin a la llibreta

formals de l’escriptura: un text corresponent a alguna de les tipologies
alineació, traç, llegibilitat, que s’han presentat en aquesta part (teatre,
presentació... notícia, recepta, descripció de persona
i entrevista).
• Escriu les paraules sense 2 Aquest tipus d’activitat permet que el professor
omissions, inversions, avaluï tots els criteris: la presentació neta
substitucions, rotacions i correcta, amb marges i lletra clara, llegibilitat
i addicions. del text, si escriuen sense omissions, si té sentit
tot allò que expressen o que volen expressar,
• Escriu oracions independents 2
etc.).
amb sentit complet.
• Identifica tipologies textuals; 1

en reconeix la funció
i els trets fonamentals.
• Completa un text d’alguna 2

de les tipologies
que se li proposen.
Lèxic
• Reconeix les paraules 1, 2 • Demaneu als alumnes el significat d’algunes

polisèmiques i les utilitza paraules polisèmiques (ploma, peu, cul, etc.).
correctament en un context. Després feu que escriguin oracions en què
quedin clars els significats.

Activitats
escrites
• Reconeix parelles 3, 4 • Proposeu als alumnes alguns adjectius

de paraules sinònimes perquè en diguin sinònims. Per exemple:
i antònimes. gran, petit, antic, etc.
• Després, demaneu-los els antònims
corresponents.
• Relaciona paraules 5 • Demaneu als alumnes que escriguin paraules

que formen part d’una de la família de: flor, vell, amic, aigua, etc.
mateixa família.
• Produeix paraules a partir 6, 7 • A partir dels mateixos prefixos i sufixos

de l’afegit de prefixos de les activitats, proposeu als alumnes
i sufixos. que escriguin més paraules que els continguin.

Avaluació
inicial
Expressió oral
Nom Data
1. Llegeix i memoritza l’embarbussament següent:
Els estudiants diuen:

el dilluns sant gat,
el dimarts santa mandra,
el dimecres faig tard,
el dijous sant Tomàs,
el divendres no s’escau,
el dissabte no em plau
i el diumenge no és dia.
2. Llegeix i memoritza els refranys i les endevinalles següents:
Dius que sóc net? Potser sí:

el que sé és que faig patir.
Sóc gran amic dels infants
i no faig gaire goig als petits.
El meu camí és de ferro,

xiulo per avançar,
i entre poble i poble
mai no em deixen parar.
No tinc ulls
però puc mirar.
No tinc peus,
però sé córrer i caminar.
Pujo, baixo, em puc parar.
Dintre meu tu pots entrar.
On tu vulguis puc anar,
sempre que em donis menjar.

3. Fixa’t en l’exemple i explica als companys com és casa teva.
Has de dir si és un pis o una casa, quantes habitacions té, si té balcó, terrassa,
pati, etc.
Casa meva és un pis petit, un àtic dalt d’un edifici

de sis pisos. Des de la terrassa hi ha molt bona
vista, però quan s’espatlla l’ascensor, maleïm la mà
d’escales que ens toca pujar. Només té dues
habitacions: la dels pares i la de la meva germana
i meva. El que té de bo és una galeria coberta
que ens serveix d’estudi. La cuina és força espaiosa
i hi tenim una taula on dinem i sopem. El menjador
té molta llum i vam haver de posar un tendal
per no rostir-nos quan ens hi estàvem.
4. Ara un company t’explicarà quines activitats extraescolars fa i tu les hauràs

d’exposar als altres.
Parla amb ell perquè et doni informació. Per exemple:
• El seu nom complet.
• La seva edat.
• Quines activitats fa, quins dies i quanta estona s’hi està.
• Si comparteix aquestes activitats extraescolars amb algun amic, veí, company, etc.
Per no deixar-te res, pren nota aquí de tot el que t’explica:

Avaluació
inicial
Lectura
Nom Data
L’avi, el nét i el cavall

Un dia magnífic, en plena primavera, un avi i un nét que tenien un cavall se’n van
anar de passeig pel camp.
El nen anava muntat i l’avi caminava al seu costat gaudint de la natura.
−Mira quin riu tan bonic −li deia l’avi−, mira quin arbre, quina ombra tan bona deu
fer.
I el nen pensava: «Aquesta terra és molt bonica».
En un camí es van creuar amb uns camperols i van sentir que deien:
−Caram, molt bonic, l’avi a peu i el nano tan tranquil assegut al cavall, és que ja no
hi ha educació...!
I l’avi i el nét, que ho van sentir, van pensar: «Potser tenen raó, canviem de lloc».
Van continuar passejant l’avi a cavall i el nen caminant al costat.
En un prat hi havia una família
esmorzant tranquil·lament i quan els van veure
van exclamar:
−Quines coses que s’han de veure...
l’avi, que és el gran, muntat a cavall i el nen
petit caminant i cansant-se... Si és que...
L’avi i el nét, que ho van sentir, van
pensar: «Potser tenen raó; serà millor que
anem tots dos a cavall...».
I així ho van fer, fins que es van trobar un
grup de defensors dels animals, que els van
dir:
−Només faltava això, explotar
els animals! Per què no pugeu també
un piano damunt del cavall perquè
rebenti...?
I l’avi i el nen van pensar: «Tenen tota
la raó, la nostra càrrega és massa pesada...».
De manera que van baixar tots dos del cavall i van decidir anar caminant cadascun
al costat de l’altre.
Van continuar així una bona estona fins que es van creuar amb dues dones
que van comentar:
−S’ha de ser babau per tenir un cavall i anar tots dos a peu!
Total, que en sentir això l’avi, tip de tants comentaris, va dir: «Saps què?, tornem
a casa i deixem el cavall».
I és que mai no plou a gust de tothom o, per dir-ho d’una altra manera, no es pot
agradar a tothom alhora.
VICTORIA BERMEJO, Contes per explicar en un minut

Avaluació
inicial
Comprensió lectora
Nom Data
1. Ordena la seqüència tal com succeeix a la lectura.
2. Tria l’opció més adequada al que fan l’avi i el nét.
No fan cas dels comentaris de la gent.

Es prenen els comentaris dels altres al peu de la lletra.
Només fan cas dels comentaris que els semblen correctes.
3. Tria els personatges que apareixen en el conte, a part de l’avi i el nét:
4. Què significa la dita «mai no plou a gust de tothom», que apareix a la conclusió
del conte?
Que és impossible que tots estiguem d’acord.

Que la pluja ve com ve.
Que hi ha gent a qui no els agrada que plogui.
5. Quina creus que és la millor opció davant dels comentaris de la gent?

Fer-ne cas sense pensar-s’ho dos cops.
Reflexionar sobre el que diuen i decidir si són o no són encertats.
Ignorar-los directament perquè mai tenen raó.

Avaluació
inicial
Lectura
Nom Data
El vent
Hi ha una tempesta per l’aire;

portes es tanquen de cop.
El vent persegueix amb fúria
placetes i carrerons
i en tots els racons s’agita
un petit núvol de pols.
Els núvols fugen de pressa,
el cel és net i incolor
i l’aigua del riu es pica
com un mirall descompost.
MÀRIUS TORRES
Mil gotes
Mil gotes ben mullades

s’escapen cap a terra,
mil gotes ben humides,
cauen tristes al matí.
S’animen altres mil,

van contentes fent carrera,
tot veient com espavilen
flors i plantes del jardí.
I corrents altres mil gotes,

cauen fortes i felices
sobre el meu paraigües nou
que estreno jo quan plou.
ISABEL BARRIEL

Avaluació
inicial
Comprensió lectora
Nom Data
1. Encercla el que provoca el vent en el primer poema.
2. Explica el significat de les imatges procedents del primer poema.
El vent persegueix amb fúria I l’aigua del riu es pica

placetes i carrerons. com un mirall descompost.
3. En quin moment del dia succeeix el segon poema?
tarda vespre matí nit matinada
4. Encercla el que estrena el poeta del segon poema.
5. Per què s’animen a caure les altres mil gotes del segon poema?
Perquè volen alegrar el dia de tothom.

Perquè veuen com s’espavilen les flors i les plantes del jardí.
Perquè estan tipes d’estar-se en el núvol.
6. Quin dels dos poemes dóna més sensació de moviment? Raona la resposta.

Proyecto2 29/7/08 13:35 Página 1 Distancia:
210 mm
Avaluació
inicial
Lectura
Nom Data
Sant Jordi als Jocs Cavallers

Fa molt anys, se celebraven els Jocs Cavallers en un gran prat davant del castell
d’un rei. S’hi trobaven els cavallers més valents d’arreu del món i Sant Jordi hi havia
guanyat molts trofeus: medalla d’or en la cursa de cent metres armadura, que es corria
amb tota l’armadura posada. Una altra medalla en llançament d’espasa. Una altra,
en salt de muralla. I encara una altra, en deslligament de princeses. Però Sant Jordi tenia
un rau-rau que no el deixava viure: no havia guanyat mai cap medalla a les curses
de dracs. Feia anys que hi corria, a cavall dels millors dracs, i sempre arribava l’últim.
Aquell any, Sant Jordi va triar el drac més lleuger, el més furiós i el més verdós.
Es deia «Llamp que s’afanya». Amb un nom així no podia perdre.
El dia de la cursa, Sant Jordi va muntar el drac i es va posar a la línia de sortida,
al costat dels altres cavallers. L’àrbitre va disparar la ballesta i tots els dracs van arrencar
a córrer. Però el drac de Sant Jordi no corria gens i de seguida es va quedar en últim
lloc. Sant Jordi es va empipar amb el seu drac:
Ei, «Llamp que s’afanya»! Que estàs adormit o què? Per què no corres una mica?
Perquè no vull que guanyis _va remugar el drac.
I per què no puc guanyar, si es pot saber?
El drac es va aturar en sec i li va dir de mala jeia:
Doncs perquè a nosaltres, els dracs, sempre ens has deixat com un drap brut.
Per culpa teva tothom creu que som dolents i cruels i que tot el dia traiem foc
Distancia:
285 mm
pels queixals. Et sembla maco, això?
Sant Jordi va entendre que els dracs estaven dolguts amb ell i per això quan corria
a les curses dels Jocs Cavallers sempre arribava l’últim, perquè els dracs impedien
que guanyés. I va preguntar avergonyit a en «Llamp que s’afanya»:
Ehm, daixonses… Què puc fer perquè em perdoneu?
M’has de prometre que si guanyem la cursa jo rebré
el trofeu. Així tothom s’adonarà que els dracs no som
tan rabiosos com la gent s’imagina.
Sant Jordi ho va rumiar un moment i s’hi va avenir:
D’acord, tu guanyes.
I tant! Ara ho veuràs com guanyo…
De sobte el drac de Sant Jordi va arrencar a córrer com
un llamp i va avançar tots els altres dracs. Al cap d’un
moment, va arribar el primer a la meta.
Quan el rei es va acostar a Sant Jordi a penjar-li la medalla, ell li va dir:
És el meu drac, el que es mereix aquesta medalla.
I ara! El teu drac? I per què?
Ell ha arribat primer. Ell ha entrat a la meta abans que jo.
El rei ho va trobar just: el cap i el coll del drac havien arribat primer que el nas
de Sant Jordi. I va dir tot solemne:
Drac, acosta’t. El premi serà per a tu.
La gent es va espantar una mica, però el drac es va apropar mansoi com un be.
I els nens s’hi van acostar i el van començar a acariciar. Tothom es va adonar
que el drac no feia gens de por i el rei va manar que li donessin el trofeu que s’havia
guanyat, el millor premi per al drac: una princesa de massapà.
ENRIC GOMÀ , 3 contes de Sant Jordi
Proyecto2 29/7/08 13:57 Página 1
Avaluació
inicial
Comprensió lectora
Nom Data
1. Ordena les imatges seguint la seqüència del conte.
2. Per què no corrien els dracs que muntava Sant Jordi?
Perquè sempre triava els més lents.

Perquè era massa gras i no podien amb ell.
Perquè es venjaven d’ell per deixar-los malament davant la gent.
3. Relaciona les expressions del text amb el seu significat.
Deixar com un drap brut. Córrer molt de pressa.
Treure foc pels queixals. Fer quedar malament.
Córrer com un llamp. Estar molt enrabiat.
4. Consideres just l’argument de Sant Jordi per donar la medalla al drac en lloc
de donar-la al genet? Raona la resposta.
© 2008 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L 17

Avaluació
inicial
Ortografia
Nom Data
1. Separa les síl·labes de les paraules i classifica-les.
• llàgrima • cavalcar • gràfic

• plànol • pèssima • víctima
• pensió • mèdic • monitor
agudes planes esdrúixoles
2. Accentua les paraules que calgui.
El Marti truca a l’Oscar al mobil. Vol quedar

amb ell per prendre un cafe i xerrar una
estona. Enten que esta molt enfeinat
amb tot el projecte de la beca per anar
a Berlin, pero li ha d’explicar moltes coses.
Queden al costat de la maquina
de begudes de l’entrada de la universitat.
3. Completa amb h si és necessari.
• am • tot om • amburguesa
• interès •a ir • impacient
• elicòpter • àmbit • ad esiu
4. Omple els buits amb ll o l·l, segons el que convingui.
• L’i ustrador, ca at i concentrat, acabava la seva feina.

• Vol egir el seu conte davant dels companys del co egi.
• Cu o les flors i les co oco al ciste .
• La caixa de apis li va fer molta i usió.
• Una co a d’amics s’ha insta at a la casa del costat.

5. Escriu els plurals de les paraules següents:
• vaga • soca
• arruga • estaca
• berruga • maca
6. Completa amb r o rr:
• em • munta
• mi all • ma ó
• có er • isc
• dona • ana
• En ic • ca a
7. Classifica les paraules de l’activitat 6 en funció del so de la erra.
erra forta erra fluixa erra muda
rr r
8. Completa les paraules amb x o ix.
• ca a • arop
• pun a • pan a
• ocolata • ilòfon
• co a • re a
• fa a • iclet
9. Completa les paraules amb tx o ig.
• Al ma cada dia un ra .
• Que què fa conduint aquest co e?
• El caçador va treure el cartu de la cartu era.
• Baixo al despa a veure un home que sembla mig bo .
• Va a veure un torne de tennis.

Avaluació
inicial
Gramàtica
Nom Data
1. Relaciona les oracions amb la intenció que els correspon.

Preparo unes amanides variades. y y Fa una pregunta.
Estic cansada de discutir! y y Explica una cosa.
Busques les claus del cotxe? y y Expressa un sentiment.
■ Com s’anomena cada tipus d’oració i quin signe de puntuació li és propi?
2. Escriu el nombre i la persona corresponents a cadascun dels verbs següents:
nombre persona
venies
compràveu
menjaran
llegeixo
3. Completa els temps verbals amb els verbs de l’activitat 2.
passat present futur

venies véns vindràs
4. Canvia el gènere dels noms que tens a continuació:
• cavall f • oncle f
• pare f • avi f
• ase f • porc f

5. Canvia el nombre dels noms següents:
• pintor f • màquina f
• eina f • cortina f
• peixatera f • mecànic f
6. Separa el subjecte i el predicat de les oracions següents:
• La cuinera neteja la cuina.

• Els alumnes preparen la festa de Nadal.
• Les jugadores encistellen amb facilitat.
• El metge visita els pacients ràpidament.
• La feina ben feta no té fronteres.
■ Subratlla el nucli del subjecte i el nucli del predicat.
7. Copia les oracions de l’activitat 6, però canviant-les de nombre

(de singular a plural o de plural a singular).
8. Relaciona cada article amb el nom i l’adjectiu corresponent.
el veïna nou
una problemes pesada
les senyores greus
uns professor encarregades
■ Escriu els grups de paraules resultants.

Avaluació
inicial
Expressió escrita
Nom Data
1. Llegeix els textos següents i respon:
A
ENTREVISTADOR: Quan va decidir dedicar-se professionalment a la dansa?
ENTREVISTADA: De ben petita, crec que encara no tenia deu anys.
ENTREVISTADOR: I els seus pares, com s’ho van prendre?
ENTREVISTADA: Bé, venint de família d’actors, tampoc no era estrany sortir
amb una vocació artística.
B
La família està asseguda a taula, a punt per sopar.
MARE: (impacient) Nois, us hem de donar una notícia i el pare i jo esperem
que us la prengueu bé.
NENS: (tots alhora) Quina? Què passa? És bona?
MARE: (nerviosa) Anem a viure a Tenerife. Ens han ofert bones feines
al pare i a mi i no podem dir que no...
C
1. Es buiden els tomàquets amb una cullera.
2. Es retira el suc del tomàquet de dins.
3. Es barreja l’arròs bullit i el blat amb les olives i el pebrot tallat ben petit.
4. Es farceix el tomàquet amb la barreja i ja està llest per servir.
D
Tancats contra l’enderrocament
Sis persones es tanquen en un edifici per evitar que sigui enderrocat
Ahir al matí, sis veïns del barri de Roquetes es van tancar en un edifici
que havia de ser enderrocat. Les màquines estaven a punt de començar
la feina, però no van poder fins que no van arribar els mossos. Aquests van
tenir problemes perquè els veïns s’havien encadenat a les reixes de la casa.
E
Era un home de cara prima i solcada d’arrugues. Els seus ulls petits
i aquelles celles gruixudes el feien semblar seriós i distant. Era
completament calb i semblava contrarestar aquella falta de cabell
amb una barba llarga i poblada, no gaire cuidada. Les orelles li sobresortien
pel darrere de la barba, grosses i carnoses.

• Quin dels textos acostuma a aparèixer publicat en un diari? Com s’anomena
aquest tipus de text?
• Tria el text que està escrit per ser representat dalt d’un escenari. Quin és el nom
d’aquest text?
• Indica quin dels textos és una descripció. Què descriu? Com ho fa?
• També hi ha un text instructiu. Quin? De què tracta?
• En quin d’aquests textos hi ha dos personatges amb uns papers molt concrets?
Quina mena de text és?
2. Tria un dels textos anteriors i escriu-ne una continuació.

Avaluació
inicial
Lèxic
Nom Data
1. Explica els significats de les paraules següents:
• banc f
• nau f
• ratolí f
2. Completa les oracions amb les paraules de l’activitat 1.

• Vaig a treure diners al .
• Aquella industrial tenia dos mil metres quadrats.
• Amb aquella trampa, van aconseguir atrapar el .
• Vull un i un teclat sense fils per a l’ordinador.
• T’espero asseguda al de davant del quiosc.
• La flota tenia una que la capitanejava.
3. Relaciona les paraules sinònimes.

alfabet • • panxa
corredor • • abecedari
ventre • • xerrar
parlar • • passadís
4. Escriu els adjectius corresponents als dibuixos.
■ Escriu l’antònim de cadascuna de les paraules anteriors.

5. Relaciona les paraules que formen part d’una mateixa família.
cafè peixateria hort desdibuixat hortalissa peixater
cafetera peix horticultor dibuixant cafeteria dibuix
■ Escriu agrupades les paraules que formen part d’una mateixa família.
6. Relaciona els prefixos amb les paraules i escriu el resultat.
in- • cuinat f
• cordar f
• vencible f
pre- • fabricar f
• sospitat f
• cuidat f
des- • aparèixer f
• destinat f
6. Relaciona les paraules amb un sufix i escriu el resultat.
• gallina f
• piano f
-er -ís
• dent f
• pastís f
-era
• malalt f
• sabata f
-ista -or
• germà f
• fosc f

Registre individual per a l’avaluació inicial
de Llengua
Nom Data
SÍ NR* Observacions
Expressió oral
• Articula correctament els fonemes.
• Estructura adequadament les oracions

(amb coherència, amb concordança i sense
omissions).
• Parla amb el volum de veu adequat.
• Parla de forma expressiva.
Lectura
• Llegeix amb una velocitat adequada.
• Llegeix expressivament, respectant

els signes de puntuació del text.
• Llegeix amb seguretat, sense fer regressions.
• Llegeix sense omissions, inversions,

substitucions, etc.
• Llegeix sense sil·labejar.
• Vocalitza correctament.
Comprensió lectora
• Obté informació literal rellevant del text.
• Comprèn el sentit global dels textos

que llegeix.
• Distingeix entre el real i l’imaginari.
• Reconeix el tipus de text i opina sobre

el seu contingut.
Ortografia
• Separa les síl·labes d’un mot, en reconeix

la tònica i sap identificar-lo com a agut, pla
o esdrúixol.
• Accentua correctament les paraules.

SÍ NR* Observacions
• Fa un ús correcte de les grafies r, rr, h, ll i l·l.
• Fa els plurals de manera adequada.
• Identifica i fa un bon ús de les grafies

x, ix, tx i ig.
Gramàtica
• Identifica els tipus d’oracions, el seu nom

i el signe ortogràfic propis de cadascuna.
• Reconeix el nombre, la persona i el temps

dels verbs.
• Fa la flexió de gènere i nombre d’alguns noms.
• Reconeix el subjecte i el predicat de l’oració,

i també els nuclis i la concordança entre ells.
• Identifica la concordança de gènere i nombre

entre l’article, el nom i l’adjectiu.
Expressió escrita
• Té cura dels aspectes formals de l’escriptura:

alineació, traç, llegibilitat, presentació...
• Escriu les paraules sense omissions,

inversions, substitucions, rotacions i addicions.
• Escriu oracions independents amb sentit complet.
• Separa correctament les paraules entre si.
• Identifica, completa i produeix textos de

tipologies concretes (entrevista, notícia, etc.).
Lèxic
• Reconeix i utilitza correctament paraules

polisèmiques.
• Identifica parelles de paraules sinònimes

i antònimes.
• Vincula paraules que formen part

de la mateixa família.
• Crea lèxic a partir de l’ús de prefixos

i sufixos.
* NR: Necessita reforç.

Solucions
Agudes: pensió, cavalcar, monitor. Planes:
Expressió oral
plànol, mèdic, gràfic. Esdrúixoles: llàgrima,
1. R. P. pèssima, víctima.
2. R. P. 2. El Martí truca a l’Òscar al mòbil. Vol quedar
3. R. P. amb ell per prendre un cafè i xerrar una
estona. Entén que està molt enfeinat amb tot
4. R. P.
el projecte de la beca per anar a Berlín, però
li ha d’explicar moltes coses. Queden al costat
Lectura
de la màquina de begudes de l’entrada
L’avi, el nét i el cavall de la universitat.
1. 2, 1, 3, 4. 3. ham, interès, helicòpter, tothom, ahir, àmbit,
2. Es prenen els comentaris de la gent al peu hamburguesa, impacient, adhesiu.
de la lletra. 4. L’il·lustrador, callat i concentrat, acaba la seva
3. Una família esmorzant en un prat, feina. Vol llegir el seu conte davant
uns camperols, un grup de defensors dels companys del col·legi. Cullo flors
dels animals, dues dones. i les col·loco al cistell. La caixa de llapis li va
fer molta il·lusió. Una colla d’amics s’ha
4. Que és impossible que tots estiguem d’acord.
instal·lat a la casa del costat.
5. Reflexionar sobre el que diuen i decidir si són
5. vagues, arrugues, berrugues, soques,
o no són encertats.
estaques, maques.
El vent / Mil gotes 6. rem, mirall, córrer, donar, Enric, muntar,
1. portes que es tanquen de cop, núvols de pols, marró, risc, anar, cara.
aigua del riu remenada. 7. erra forta, rr: córrer, marró; erra forta, r: rem,
2. El vent recorre tots els racons amb la seva Enric, risc; erra fluixa: mirall, cara; erra muda:
força. L’aigua del riu està remenada donar, muntar, anar.
per la força del vent. 8. caixa, punxa, xocolata, coixa, faixa, xarop,
3. matí. panxa, xilòfon, reixa, xiclet.
4. paraigües. 9. Al maig cada dia un raig. Que què faig

conduint aquest cotxe? El caçador va treure
5. Perquè veuen com s’espavilen les altres
un cartutx de la cartutxera. Baixo al despatx
plantes del jardí.
a veure un home que sembla mig boig.
6. El primer, perquè l’energia del vent és més Vaig a veure un torneig de tennis.
forta que la de la pluja i les imatges
que ho expliquen més ràpides. Ortografia
Sant Jordi als Jocs Cavallers 1. Preparo unes amanides variades: explica una
cosa. Estic cansada de discutir!: expressa un
1. 4, 1, 2, 6, 5, 3.
sentiment. Busques les claus del cotxe?: fa
2. Perquè es venjaven d’ell per deixar-los una pregunta.
malament davant la gent. ■ Enunciativa, el punt. Exclamativa, el signe
3. Deixar com un drap brut: fer quedar d’admiració. Interrogativa, el signe
malament. Treure foc pels queixals: estar molt d’interrogació.
enrabiat. Córrer com un llamp: córrer molt 2. venies: 2a singular; compràveu: 2a plural;
de pressa. menjaran: 3a plural; llegeixo: 1a singular.
4. R. P. 3. compràveu, compreu, comprareu; menjaven,
mengen, menjaran; llegia, llegeixo, llegiré.
Gramàtica
4. euga, mare, somera, tia, àvia / iaia, truja.
1. llà-gri-ma, plà-nol, pen-si-ó, ca-val-car, pès-si-
5. pintors, eines, peixateres, màquines, cortines,
ma, mè-dic, grà-fic, víc-ti-ma, mo-ni-tor.
mecànics.

6. La cuinera / neteja la cuina. Els alumnes / Lèxic
preparen la festa de Nadal. Les jugadores /
1. Banc: entitat financera, tipus de seient. Nau:
encistellen amb facilitat. El metge / visita
embarcació, edificació dedicada a la indústria.
els pacients ràpidament. La feina ben feta /
Ratolí: animal rosegador, part de l’ordinador.
no té fronteres.
2. Vaig a treure diners al banc. Aquella nau
7. Les cuineres netegen la cuina. L’alumne
industrial tenia dos mil metres quadrats.
prepara la festa de Nadal. La jugadora
Amb aquella trampa, van aconseguir atrapar
encistella amb facilitat. Els metges visiten
el ratolí. Vull un ratolí i un teclat sense fils
els pacients ràpidament. Les feines ben fetes
per a l’ordinador. T’espero asseguda al banc
no tenen fronteres.
de davant del quiosc. La flota tenia una
8. el professor nou, una veïna pesada, nau que la capitanejava.
les senyores encarregades,
3. alfabet, abecedari; corredor, passadís; ventre,
uns problemes greus.
panxa; parlar, xerrar.
Expressió escrita 4. tancada, alta, prim, molla.
■ oberta, baixa, gras, seca.
1. El text D. És una notícia.
El text B. Text teatral. 5. cafè, cafetera, cafeteria; peixateria, peixater,
El text E. És una descripció de persona. peix; hort, hortalissa, horticultor; desdibuixat,
Es fa de manera ordenada: cara, ulls, celles, dibuixant, dibuix.
cabell, etc. 6. invencible, insospitat, precuinat, prefabricar,
El text C. És una recepta de cuina. predestinat, descordar, descuidat,
El text A. És una entrevista. desaparèixer.
2. R. P. 7. galliner, pianista, dentista, pastisser /
pastissera, malaltís, sabater / sabatera,
germanor, foscor.

Control
0
Nom Data
1. Completa les oracions amb les paraules adequades.
sella compte comte cella
• S’ha fet un trau a la .

• El i el duc van sopar junts.
• Cambrer, em portes el , sisplau?
• Col·loca la i prepara’t per galopar.
2. Escriu dues parelles de paraules que es diferenciïn gràficament, com

les de l’activitat anterior. Explica’n el significat i fes una oració amb cadascuna.
3. Completa l’afirmació amb les paraules adequades.
En la es vol embellir el
mitjançant diferents com la metàfora,
la i la comparació.
4. Relaciona cada onomatopeia amb la definició que li correspon.
atxim y y soroll d’alguna cosa que cau a l’aigua.

nyigo-nyigo y y soroll de l’esternut.
bup-bup y y cant del gall.
quiquiriquic y y lladruc del gos.
xof y y so del violí.
5. Escriu tres onomatopeies i explica el seu significat.

Test
0
Nom Data
1. Tria l’opció en què hi hagi parelles de paraules que sonen igual i que només
es distingeixen per l’ortografia.
a. uns / huns, dóna / dona, pau / plau.
b. a les hores / aleshores, revelar / rebel·lar, compte / comte.
c. cella / sella, bosc / fosc, fals / falç.
2. L’ortografia de les paraules ens permet...

a. diferenciar-les les unes de les altres.
b. saber com s’han d’escriure per no fer faltes.
c. les dues respostes anteriors.
3. El llenguatge poètic té com a tret propi:

a. una llengua molt cuidada.
b. que es vol embellir el llenguatge.
c. la manera com s’escriu.
4. Alguns recursos de la poesia són:

a. la metàfora, la comparació i la polisèmia.
b. la personificació, la sinonímia i l’antonímia.
c. la metàfora, la comparació i la personificació.
5. Les onomatopeies són paraules que...

a. imiten altres paraules.
b. imiten sons.
c. tenen una sonoritat especial.

Unitat 0 Criteris d’avaluació
Activitats
1 2 3 4 5
C C
• Diferenciar parelles de paraules per la seva ortografia. T T
C
• Definir els trets del llenguatge poètic. T
T
C
• Definir i identificar les onomatopeies. C
T
Solucions
Control Test
1. S’ha fet un trau a la cella. El comte i el duc van 1. b. a les hores / aleshores,
sopar junts. Cambrer, em portes el compte, sisplau? revelar / rebel·lar, compte
Col·loca la sella i prepara’t per galopar. / comte.
2. RP. 2. c. les dues respostes
anteriors.
3. En la poesia es vol embellir el llenguatge mitjançant
diferents recursos com la metàfora, la personificació 3. b. que es vol embellir
i la comparació. el llenguatge.
4. Atxim: soroll de l’esternut. Nyigo-nyigo: so del violí. 4. c. la metàfora,
Bup-bup: lladruc del gos. Quiquiriquic: cant del gall. la comparació
Xof: soroll d’alguna cosa que cau a l’aigua. i la personificació.
5. R. P. 5. b. imiten sons.

Control
1
Nom Data
1. Completa amb els dos punts i el guió segons el que convingui.

El mestre va aixecar la vista cap als alumnes i va dir
Qui vol començar la correcció?
Els alumnes es feien els bojos. Ningú semblava disposat a trencar el gel.
De sobte, la Maria va dir
Jo mateixa. Llegeixo primer el text o responc directament la pregunta? va
dir mentre tots se la miraven sorpresos.
Llegeix el text, així refrescarem la memòria va respondre el mestre content
de trobar algú amb ganes de fer la correcció.
2. Completa:
narrador guió intervenció personatge dos punts
Fem servir els quan volem introduir allò que diu un :

tanquen les paraules del i donen pas a les del personatge. Fem ús
del per introduir la directa del personatge.
3. Tria els grups de paraules que constitueixen oracions.

Busquen lloc per viure.
Treballa a ella la botiga de cantonada la.
Vius al costat de casa meva.
El treball m’interessa teu.
Trobes la manera d’anar-hi?
4. Relaciona cada tipus d’oració amb la definició que li correspon.

enunciativa y y dóna una ordre.
interrogativa y y explica una cosa.
exclamativa y y fa una pregunta.
imperativa y y expressa un sentiment.
5. Puntua les oracions següents:

y Teclejo les dades del client
y Calla d’una vegada
y M’acostes les setrilleres
y Quina notícia més bona

6. Encercla les paraules que fan referència a les parts de la notícia.
títol nus subtítol
cos introducció
desenllaç
7. Tria les afirmacions que es refereixen a la notícia.

Sempre respon les preguntes què, qui,
quan, on, com i per què.
Ha d’estar signat per l’autor.
El titular resumeix la notícia.
Cal que contingui unes preguntes a una
persona vinculada al que s’explica.
8. Encercla el text que podria ser el titular d’una notícia.
L’olla ràpida i els seus avantatges.
Previsió de pluja abundant la propera setmana.
Els bombers rescaten una àvia d’un edifici en flames.
9. Completa la definició següent:
cerques en línia electrònic web
El diccionari és un diccionari que

permet fer mitjançant una pàgina .
10. Tria les oracions que donen informació correcta sobre els diccionaris en línia.
Cal pagar per accedir a un diccionari en línia.

Dóna molta informació en poc temps.
Aporta menys informació que un diccionari convencional.
Pot contenir a més del text, imatges i so que acompanyin les definicions.

Test
1
Nom Data
1. Quan volem introduir el que vol dir un personatge, fem servir:

a. un punt. b. dos punts. c. el punt i coma.
2. Precedint la intervenció directa d’un personatge, trobem:

a. el guió. b. els dos punts. c. el signe d’admiració.
3. Una oració és:

a. un conjunt de paraules ordenades.
b. un conjunt de paraules amb sentit complet.
c. les dues respostes anteriors juntes.
4. L’oració en què es dóna una ordre és:

a. exclamativa. b. enunciativa. c. imperativa.
5. Quin signe de puntuació tanca una oració imperativa?

a. un punt.
b. un signe d’admiració.
c. pot portar punt o signe d’admiració final.
6. Tria l’oració enunciativa.

a. Vine a fer-me una abraçada.
b. Portes les mans brutes.
c. Treballa d’una vegada.
7. La notícia sempre consta de:

a. un títol i un cos.
b. un títol, un subtítol i un cos.
c. una introducció, un nus i un desenllaç.
8. Quines preguntes ha de respondre sempre una notícia?

a. què, qui, quan. b. on, com i per què. c. les respostes a i b juntes.
9. El diccionari en línia permet fer cerques:

a. en més llocs a la vegada.
b. en una pàgina web.
c. al volum corresponent.
10. Quina oració representa millor els avantatges del diccionari en línia?
a. molta informació, però lenta.
b. poca informació, molt ràpidament.
c. molta informació en poc temps.

Activitats
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
• Conèixer els usos dels dos punts C C

i el guió i utilitzar-los adequadament. T T
• Identificar l’oració, reconèixer-ne C C C

T
els tipus i puntuar-les correctament. T T T
C
• Definir la notícia i les seves parts. C
T
T
• Destriar quina oració pot ser un titular C

de notícia.
• Reconèixer les característiques C C

del diccionari en línia. T T
Solucions
Control Test
1. El mestre va aixecar la vista cap als alumnes i va dir: 1. b. dos punts.
−Qui vol començar la correcció?
Els alumnes es feien els bojos. Ningú semblava disposat 2. a. el guió.
a trencar el gel. De sobte, la Maria va dir: 3. c. les dues respostes
−Jo mateixa. Llegeixo primer el text o responc anteriors juntes.
directament la pregunta? −va dir mentre tots
se la miraven sorpresos. 4. c. imperativa.
−Llegeix el text, així refrescarem la memòria −va 5. c. pot portar punt o signe
respondre el mestre content de trobar algú amb ganes d’admiració final.
de fer la correcció.
6. b. Portes les mans brutes.
2. Fem servir els dos punts quan volem introduir allò
que diu un personatge: tanquen les paraules del narrador 7. b. un títol, un subtítol
i donen pas a les del personatge. Fem ús del guió i un cos.
per introduir la intervenció directa del personatge. 8. c. les respostes
3. Busquen lloc per viure. Vius al costat de casa meva. a i b juntes.
Trobes la manera d’anar-hi?
9. b. en una pàgina web.
4. enunciativa: explica una cosa; interrogativa: fa una
pregunta; exclamativa: expressa un sentiment; 10. c. molta informació en poc
imperativa: dóna una ordre. temps
5. Teclejo les dades del client. Calla d’una vegada!
M’acostes les setrilleres? Quina notícia més bona!
6. títol, subtítol i cos.
7. Sempre respon les preguntes què, qui, quan, on, com
i per què. El titular resumeix la notícia.
8. Els bombers rescaten una àvia d’un edifici en flames.
9. El diccionari en línia és un diccionari electrònic
que permet fer consultes mitjançant una pàgina web.
10. Dóna molta informació en poc temps. Pot contenir a més
del text, imatges i so que acompanyin les definicions.

Control
2
Nom Data
1. Accentua les paraules agudes que ho necessitin.

• germa • pais • enten • compas
• Berlin • aixo • Pequin • violi
2. Classifica les paraules de l’activitat anterior en funció de la norma

d’accentuació:
acaba en -a, -e, -i, -o, -u acaba en -as, -es, -is, acaban en -en, -in
-os, -us
3. Escriu una paraula amb cadascuna de les terminacions que s’accentuen

a les paraules agudes. Tingues en compte que no pots repetir cap dels mots
que han aparegut.
4. Identifica el nombre i la persona dels verbs sigüents:

• cantes f • recordeu f
• anunciem f • gravo f
• imagina f • premsen f
5. Completa amb els temps que falten:

passat present futur
preparaven
netegem
portarà
viligàveu
presento
rascaràs
© 2008 Gruo Promotor Santillana Educación, S. L 37

6. Escriu les formes no verbals corresponents als verbs de l’activitat anterior.
• infinitiu f
• gerundi f
• participi f
7. Completa, escriu dos verbs de cada i encercla’n la terminació.
1a conjugació 2a conjugació 3a conjugació
acaba en acaba en acaba en
informar-nos producte eslògan imatges actitud
Els anuncis presenten acompanyades de text que tenen com

a finalitat d’alguna cosa, vendre’ns algun
o potenciar alguna . La frase publicitària que acompanya
la imatge s’anomena .
9. Relaciona les paraules amb el seu significat o significats.
• aparell que serveix per indicar l’hora.

molles • • animal rosegador.
cua • • filera de persones que espera per alguna cosa.
• bocins de la part tova del pa.
ratolí • • part de l’ordinador.
rellotge • • part final del cos d’alguns animals.
• espirals de metall.
10. Defineix les paraules polisèmiques i les monosèmiques i exemplifica-ho amb

les de l’activitat anterior.

Test
2
Nom Data
1. Tria l’opció en què totes les paraules s’accentuïn.

a. anis, pastor, comu. b. pingüi, aqui, genoll. c. tovallo, pero, calefaccio.
2. Selecciona l’opció correcta: Les paraules agudes s’accentuen quan acaben en:
a. vocal, vocal + s o vocal + n.
b. vocal, vocal + s, -en o -in.
c. vocal + s o vocal + n.
3. El nombre i la persona indiquen si un verb està en:

a. singular o plural, masculí o femení.
b. masculí, femení, primera, segona o tercera.
c. singular, plural, primera, segona o tercera.
4. Els temps del verb són:

a. passat, condicional i present.
b. passat, present i futur.
c. perfet, present i futur.
5. Els verbs condueixo, vens i interroga corresponen respectivament a:

a. la tercera, la segona i la primera conjugació.
b. la segona, la tercera i la primera conjugació.
c. la primera, la segona i la tercera conjugació.
6. Els anuncis contenen l’eslògan, que és:

a. una explicació de la funcionalitat del producte.
b. una frase breu i fàcil de memoritzar.
c. un text extens sobre els beneficis del que es ven.
7. L’anunci està format per:

a. text i imatge.
b. una imatge que no necessita text per explicar-se.
c. un text concís i clar.
8. La monosèmia és la qualitat de les paraules que tenen:

a. més d’un significat.
b. un sol significat.
c. moltes possibles funcions a l’oració.
9. La paraula bèstia és:

a. monosèmica. b. polisèmica. c. homònima.
10. Tria l’opció que conté únicament paraules polisèmiques:

a. gent, banc, peu. b. gesticular, pau, amable. c. ratolí, cua, molles.

Activitats
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
C
• Accentuar paraules agudes. T
• Classificar les paraules segons la C

norma d’accentuació que segueixen C
T
i escriure paraules que les segueixin.
• Identificar el nombre, la persona T

C
C
i el temps dels verbs. T
• Escriure les formes no personals dels T C C

verbs i identificar-ne les conjugacions.
• Definir l’anunci i les parts T T C

que el formen.
• Definir polisèmia i monosèmia T

C C
i identificar paraules de cada tipus. T T
Solucions
Control Test
1. germà, Berlín, país, això, entén, Pequín, violí, compàs. 1. c. tovalló, però, calefacció.
2. acaba en -a, -e, -i, -o, -u: germà, això, violí; acaba en -as, 2. b. vocal, vocal + s, -en
-es, -is, -os, -us: país, compàs; acaba en -en, -in: Berlín, o -in.
entén, Pequín.
3. c. singular, plural, primera,
3. R. P. segona o tercera.
4. cantes: 2a sing.; anunciem: 1a, plu.; imagina: 3a sing.;
recordeu: 2a. plu.; gravo: 1a sing.; premsen: 3a plu. 4. b. passat, present i futur.
5. preparaven, preparen, prepararan; netejàvem, netegem, 5. a. la tercera, la segona
netejarem; portava, porta, portarà; vigilàveu, vigileu, i la primera conjugació.
vigilareu; presentava, presento, presentaré; rascaves,
6. b. una frase breu i fàcil
rasques, rascaràs.
de memoritzar.
6. preparar, preparant, preparat; netejar, netejant, netejat;
portar, portant, portat; vigilar, vigilant, vigilat; presentar, 7. a. text i imatge.
presentant, presentat; rascar, rascant, rascat. 8. b. un sol significat.
7. R. P.
9. b. polisèmica.
8. Els anuncis presenten imatges acompanyades de text que
tenen com a finalitat informar-nos d’alguna cosa, vendre’ns 10. c. ratolí, cua, molles.
algun producte o potenciar alguna actitud. La frase
publicitària que acompanya la imatge s’anomena eslògan.
9. Molles: bocins de la part tova del pa; espirals de metall.
Cua: filera de persones que espera per alguna cosa; part
final del cos d’alguns animals. Ratolí: animal rosegador; part
de l’ordinador. Rellotge: aparell que serveix per indicar
l’hora.
10. Les paraules polisèmiques són les que tenen més d’un
significat. És el cas de molles, cua o ratolí. Les paraules
monosèmiques són les que només tenen un significat. És
el cas de rellotge.

Control
3
Nom Data
1. Accentua les paraules que ho necessitin.

• satel·lit • sostre • exit
• plastic • telefon • tomaquet
• nuvol • ridicul • platan
2. Escriu la norma d’accentuació de les paraules planes.
3. Conjuga els temps verbals següents:
perfet de participar condicional d’estudiar futur d’ajudar
4. Escriu el gerundi i el participi dels verbs de l’activitat anterior.
5. Escriu els verbs corresponents a les definicions:
• 3a persona del singular del present de trobar. f

• 1a persona del plural de l’imperfet de ballar. f
• 2a persona del singular del passat perifràstic de trobar. f
• 3a persona del plural del condicional d’escoltar. f
• 1a persona del plural del futur d’anar. f

6. Completa la definició:
explicatiu informa ordenada objectes
El text és el que de manera

de coses sobre personatges, fets, , etc.
7. Encercla les paraules que es refereixin a un text explicatiu.
desenvolupament títol nus
desenllaç fotografies introducció
8. Completa l’oració amb la paraula adequada.
vellesa – bellesa lliura – lliure quant - quan
• La dels avis els donava saviesa.

• És un home des que ha sortit de la presó.
• sucre t’hi poso?
• Pesa una i mitja.
• Aquell quadre és d’una gran .
• arribis, truca’m.
9. Escriu tres parelles de paraules homònimes.
10. Completa la definició de mot homònim.
pronunciació similitud homònim
Un mot és d’un altre quan hi té una relació

de , sigui en la o en l’escriptura.

Test
3
Nom Data
1. Tria l’opció que reculli només paraules planes que s’accentuen.

a. monoton, dificil, vorera.
b. retol, correr, magic.
c. examen, diposit, oxigen.
2. Les paraules planes s’accentuen quan no acaben en:

a. vocal, vocal + s o vocal + n.
b. vocal + s o vocal + n.
c. vocal, vocal + s, -en o -in.
3. Les formes verbals va participar, participaré i han participat corresponen

respectivament a:
a. passat perifràstic, futur i perfet.
b. perfet, futur i passat perifràstic.
c. perfet, futur i imperfet.
4. La 2a persona del plural de l’imperfet de tastar és:

a. vam tastar. b. hem tastat. c. tastàvem.
5. El gerundi i el participi d’estudiar són:

a. estudiant i estudiat. b. estudiat i estudiar. c. estudiant i estudiar.
6. El text explicatiu pretén:

a. vendre un producte. b. informar d’alguna cosa. c. explicar una història.
7. Les parts del text explicatiu són:

a. títol, introducció i nus.
b. títol, introducció i desenllaç.
c. títol, introducció i desenvolupament.
8. El text explicatiu es pot acompanyar de:

a. fotografies. b. il·lustracions. c. les dues respostes anteriors.
9. Les paraules homònimes tenen semblança les unes amb les altres en:
a. la pronunciació.
b. l’escriptura.
c. les dues respostes anteriors.
10. Tria l’opció en què totes les parelles de paraules siguin homònimes:
a. besar – vessar, compte – comte, te – té.
b. llarg – llard, ser – sé, tocar – mocar.
c. efectiu – afectiu, gust – rusc, massa – maça.

Activitats
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
• Accentuar les paraules planes C

C
que ho necessitin. T
• Saber la norma d’accentuació T

de les paraules planes.
• Conjugar temps verbals i identificar C C

els temps de formes donades.
• Identificar el gerundi i el participi dels verbs. T T C C
• Definir el text explicatiu i les seves parts. T T C
• Reconèixer les parelles de paraules T

C
C
homònimes i els seus significats. T
C
• Definir els mots homònims. T
T
Solucions
Control Test
1. satèl·lit, plàstic, núvol, sostre, telèfon, ridícul, èxit, tomàquet, 1. b. rètol, córrer, màgic.
plàtan. 2. c. vocal, vocal + s, -en
2. Les paraules planes s’accentuen quan no acaben en vocal, o -in.
vocal + s, -en o -in.
3. a. passat perifràstic, futur
3. he participat, has participat, ha participat, hem participat, i perfet.
heu participat, han participat; estudiaria, estudiaries, 4. c. tastàvem.
estudiaria, estudiaríem, estudiaríeu, estudiarien; ajudaré,
ajudaràs, ajudarà, ajudarem, ajudareu, ajudaran. 5. a. estudiant i estudiat.
4. participant, participat; estudiant, estudiat; ajudant, ajudat. 6. b. informar d’alguna cosa.
5. troba, ballàvem, vas trobar, escoltarien, anirem. 7. c. títol, introducció
i desenvolupament.
6. El text explicatiu és el que informa de manera ordenada
de coses sobre personatges, fets, objectes, etc. 8. c. les dues respostes
anteriors.
7. desenvolupament, títol, fotografies, introducció.
9. c. les dues respostes
8. La vellesa dels avis els donava saviesa. És un home lliure anteriors.
des que ha sortit de la presó. Quant sucre t’hi poso? Pesa
una lliura i mitja. Aquell quadre és d’una gran bellesa. Quan 10. a. besar – vessar, compte
arribis, truca’m. – comte, te – té.
9. R. P.
10. Un mot és homònim d’un altre quan hi té una relació
de similitud, sigui en la pronunciació o en l’escriptura.

Control
4
Nom Data
1. Subratlla les paraules esdrúixoles que apareixen en les oracions següents:

• Bèlgica, Grècia, Finlàndia i Bulgària s’enfrontaven en quarts de final.
• El guàrdia va prémer el nombre secret i, amb prudència, va obrir la porta.
• La Sílvia, la Núria i la Júlia eren les encarregades de buidar el pluviòmetre.
2. Accentua les paraules que tens a continuació:

• ceramica • ambulancia • carrega
• aguila • instancia • pessima
• tipica • pel·licula • vertebra
3. Classifica els verbs de les oracions següents en funció de si pertanyen

a la segona o a la tercera conjugació:
• Van obrir la porta de bat a bat. 2a conjugació 3a conjugació
• Temíeu la seva reacció.
• Ha dormit dotze hores seguides.
• Encendrem el foc al vespre.
• Jo vendria tots els productes ben barats.
• Bulls verdura per sopar.
4. Identifica el nombre, la persona i el temps de les formes verbals

de l’activitat anterior.
verb persona nombre temps

van obrir 3a plural passat perifràstic
5. Escriu les formes no personals dels verbs de l’activitat 3.

• infinitiu f
• gerundi f
• participi f

concret imaginar entorn situació sentits
La descripció d’ambients ens fa un lloc i una

en un moment , perquè ens descriu l’
mitjançant els .
7. Encercla els grups de paraules que podrien correspondre a la descripció

d’un matí d’hivern a la platja.
vent fred calor intensa sol tebi

sorra que crema mar blau fosc olor de sal
estels que volen remor de les onades
8. Classifica els grups de paraules que has encerclat en funció del sentit
al qual fan referència.
vista
oïda
tacte
olfacte
9. Relaciona els elements que tenen una semblança.
neu covard lent petits tortuga
blanc seda gallina suau formigues
10. Escriu les comparacions corresponents a l’activitat anterior.

Test
4
Nom Data
1. Les paraules esdrúixoles s’accentuen:

a. sempre que acabin en vocal. b. quan acaben en consonant. c. sempre.
2. Tria el grup de paraules esdrúixoles:
a. Polònia, Índia, Romania.
b. Islàndia, Bulgària, Austràlia.
c. Ucraïna, Rússia, Àustria.
3. Tement, temut i témer corresponen a:
a. formes compostes del verb.
b. formes no personals del verb.
c. formes simples del verb.
4. Tria l’opció que només presenti verbs de la segona conjugació.
a. he demanat, vas venir, venceria.
b. dormia, jugava, sento.
c. estenies, beuran, movem.
5. Quina opció correspon al perfet?
a. vam dormir, vas dormir.
b. he dormit, han dormit.
c. dormíeu, dormia.
6. Escull l’opció corresponent a la 3a persona del singular del condicional
de venir:
a. vindria. b. vindrà. c. véns.
7. El present d’alguns verbs de la tercera conjugació es fa afegint –eix a totes
les formes, excepte a:
a. la 1a i la 2a del singular.
b. la 1a i la 2a del plural.
c. la 1a i la 3a del plural.
8. Les descripcions d’ambients fan referència a:
a. un lloc en diversos moments.
b. més d’un lloc en un moment concret.
c. un lloc en un moment concret.
9. A les descripcions d’ambients es té en compte la percepció a través
dels sentits. Quins?
a. la vista i l’oïda. b. el tacte i l’olfacte. c. les dues respostes anteriors juntes.
10. La comparació és un recurs que utilitzem quan volem relacionar dues
idees que:
a. tenen un certa semblança l’una amb l’altra.
b. són idèntiques.
c. no s’assemblen gens l’una amb l’altra.

Activitats
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
• Identificar paraules esdrúixoles, saber C C

la norma d’accentuació i accentuar-les T T
correctament.
• Classificar els verbs en funció C

de la conjugació a la qual pertanyen.
• Identificar el nombre, la persona, C

T T
el temps i la conjugació dels verbs. T
• Identificar i escriure correctament T

C
les formes no personals dels verbs. T
• Definir la descripció d’ambients,

identificar elements que en poden C
C C T
formar part i classificar-la en funció T
del sentit al qual fan referència.
• Relacionar paraules que tenen

semblança les unes amb les altres C
C
i escriure les comparacions T
corresponents.
Solucions
Control Test
1. Bèlgica, Grècia, Finlàndia, Bulgària, guàrdia, prudència, 1. c. sempre.

Sílvia, Núria, Júlia, pluviòmetre. 2. b. Islàndia, Bulgària,
2. ceràmica, àguila, típica, ambulància, instància, pel·lícula, Austràlia.
càrrega, pèssima, vèrtebra.
3. b. formes no personals
3. 2a conjugació: temíeu, encendrem, vendria. 3a conjugació: del verb.
van obrir, ha dormit, bulls.
4. c. entenies, beuran,
4. temíeu: 2a plu. imperfet; ha dormit: 3a sing. perfet; movem.
encendrem: 3a plu. futur; vendria: 1a sing. condicional;
bulls: 2a sing. present. 5. b. he dormit, han dormit.
5. obrir, obrint, obert; témer, tement, temut; dormir, dormint, 6. a. vindria.
dormit; encendre, encenent, encès; vendre, venent, venut;
bullir, bullint, bullit. 7. b. la 1a i la 2a del plural.
6. La descripció d’ambients ens fa imaginar un lloc i una 8. c. un lloc en un moment
situació en un moment concret, perquè ens descriu l’entorn concret.
mitjançant els sentits. 9. c. les dues respostes
7. vent fred, sol tebi, mar blau fosc, olor de sal, estels anteriors.
que volen, remor de les onades.
10. a. tenen una certa
8. vista: mar blau fosc, estels que volen; oïda: remor semblança l’una
de les onades; tacte: vent fred, sol tebi; olfacte: olor de sal. amb l’altra.
9. blanc, neu; covard, gallina; lent, tortuga; petits, formigues;
suau, seda.
10. blanc com la neu; covard com una gallina; lent com una
tortuga; petits com formigues; suau com la seda.

Control
5
Nom Data
1. Completa amb les paraules corresponents.
• L’examen m’ha anat molt . té

net
• , agafa aquests papers.
• El seu està malalt. nét
• Ha deixat el cotxe molt i lluent.

bé te
• No m’agrada la carn de .
• Prenc el amb llimona i sucre. be
2. Escriu dues parelles de paraules que es diferenciïn pel diacrític i defineix-les.
• :
• :
• :
• :
3. Classifica les paraules en funció del seu gènere.

• germà • noia • amiga • xèrif
• porc • cosina • grup • idea
• masculí f
• femení f
4. Escriu el plural de les paraules de l’activitat anterior.
• • • •
• • • •
5. Escriu un nom propi per a cadascun dels noms comuns següents:
• muntanya f • mar f
• riu f • barri f
• ciutat f • carrer f
• mascota f • serralada f

6. Relaciona cada nom individual amb el col·lectiu que li correspon.
plomatge ramat estol ocell ovella
eixam arbreda abella ploma arbre
7. Completa la definició amb les paraules següents:
rodolins vinyetes imatge text auca
Una és un conjunt de acompanyades d’un

que s’escriu en . A l’auca és tan important
la com el text.
8. Marca les afirmacions que tenen a veure amb la definició de metàfora.

Se substitueix un element real per un altre que se li assembla.
Sempre es vincula l’element real i el figurat amb un com.
La metàfora sempre parteix d’una comparació.
La metàfora té sempre sentit real, mai figurat.
9. Subratlla les expressions que tenen sentit figurat.

• Els lladres, un cop a comissaria, van cantar tot el que sabien.
• Aquell noi està tocat del bolet.
• En Jordi té la butxaca foradada, els diners no li duren gens ni mica.
• Em sembla que n’has fet un gra massa.
10. Completa les comparacions següents:
• La Berta és dolça com .

• En Pol és alt com .
• El nen va brut com .
• Ell xerra com .
• En Jan menja com .

Test
5
Nom Data
1. L’accent diacrític té la funció de:

a. marcar la síl·laba tònica d’un mot.
b. distingir paraules que s’escriuen igual però que tenen significats diferents.
c. assenyalar si una vocal és oberta o tancada.
2. La paraula per completar aquesta oració: Em sembla que n’ha posat _____, és
a. mòlta b. molta c. molsa
3. Els femenins corresponents a les paraules porc, comte i amic són:

a. somera, comtessa i amiga.
b. euga, comtessa i amiga.
c. truja, comtessa i amiga.
4. La definició de nom propi és el que designa:

a. una persona, ciutat, riu, mar... en concret.
b. qualsevol persona, animal o cosa.
c. les respostes a i b juntes.
5. Els noms col·lectius corresponents a muntanya, vaixell i jugador són

respectivament:
a. serralada, eixam i equip. b. serralada, estol i equip. c. serralada, flota i equip.
6. L’auca és un gènere on apareixen:

a. vinyetes amb dibuixos que representen l’acció.
b. textos rimats, en forma de rodolí.
7. A l’auca, el més important és:

a. el text. b. la imatge. c. totes dues coses, a i b.
8. Les expressions que tenen sentit figurat són les que:

a. s’han de prendre al peu de la lletra.
b. no s’han de prendre al peu de la lletra.
c. contenen comparacions.
9. La comparació relaciona un element real i un de figurat que s’assemblen...

a. mitjançant la partícula com.
b. sense cap mena d’enllaç.
c. eliminant l’element real.
10. Assenyala l’oració que conté una metàfora:

a. En Jordi és lent com un tortuga.
b. Té els cabells d’or.
c. Menja com una llima.

Activitats
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
• Definir i utilitzar els accents diacrítics C C

i identificar els significats dels mots que T T
es diferencien amb aquests accents.
• Identificar i saber canviar el gènere C

C
i el nombre de les paraules. T
• Distingir els noms comuns i els propis, T

C
C
i els individuals i els col·lectius. T
C
• Definir l’auca i els seus components. T
T
• Definir i reconèixer les expressions C C C

amb sentit figurat: les comparacions T T T
i les metàfores.
Solucions
Control Test
1. L’examen m’ha anat molt bé. Té, agafa aquests papers. 1. b. distingir paraules que
El seu nét està malalt. Ha deixat el cotxe molt net i lluent. s’escriuen igual però que
No m’agrada la carn de be. Prenc el te amb llimona i sucre. tenen significats diferents.
2. R. P. 2. b. molta.
3. masculí: germà, porc, grup, xèrif; femení: noia, cosina,
amiga, idea. 3. c. truja, comtessa i amiga.
4. germans, porcs, grups, xèrifs; noies, cosines, amigues,
4. a. una persona, ciutat, riu,
idees.
mar... en concret.
5. R. P.
6. plomatge, ploma; eixam, abella; ramat, ovella; arbreda, 5. c. serralada, flota i equip.
arbre; estol, ocell.
6. c. les respostes a i b
7. Una auca és un conjunt de vinyetes acompanyades
juntes.
d’un text que s’escriu en rodolins. A l’auca, és tan important
la imatge com el text. 7. c. totes dues coses, a i b.
8. Se substitueix un element real per un altre que se li
8. b. no s’han de prendre
assembla. La metàfora sempre parteix d’una comparació.
9. Van cantar; estar tocat del bolet; té la butxaca foradada; al peu de la lletra.
n’has fet un gra massa. 9. a. mitjançant la partícula
10. R. M. La Berta és dolça com la mel. En Pol és alt com com.
un sant Pau. El nen va brut com una guilla. Ell xerra com
una cotorra. En Jan menja com una llima. 10. b. Té els cabells d’or.

Control
6
Nom Data
1. Escriu les paraules corresponents a cada definició:
• Felí tacat i molt veloç:
• Aparell que es feia servir per tallar caps:
• Pregunta, oració de tipus interrogatiu que espera resposta:
• Pica, lloc on rentem els plats, a la cuina:
• El nombre que segueix el catorze:
• Determinant demostratiu femení singular de proximitat:
2. Completa les definicions. Pots exemplificar-ho amb mots de l’activitat anterior.
Escrivim el so de gos amb davant de les vocals i , com

per exemple a les paraules i .
Escrivim el so de cosa amb davant de les vocals i , com
per exemple a les paraules i .
Perquè la lletra u dels dígrafs i soni davant de les vocals e i i, hem
de posar-li dièresi ( ), com per exemple a les paraules i .
3. Relaciona els subjectes amb els predicats corresponents en funció

de la concordança.
El meu germà • • som germanes.
Unes amigues de l’escola • • construeixen un edifici.
Aquells paletes • • viatja sovint.
L’Anna i jo • • vindran a la festa.
4. Copia el nucli del subjecte i el del predicat de les oracions de l’activitat 3.
nucli del subjecte nucli del predicat

5. Escriu un subjecte per a cadascun del predicats següents:
• menjaran pa amb tomàquet.
• instal·len l’aire condicionat.
• busques un pis de lloguer.
• mirarem la pel·lícula després de dinar.
6. Relaciona les característiques amb el tipus de text que els correspon.

• És informal.
nota
• Llenguatge elaborat.
• Llenguatge espontani.
avís
• És formal.
7. Completa la definició amb les paraules següents:
breus nota avisar avís recordar
La i l’ són textos per algun

fet o per d’alguna cosa.
8. Relaciona les paraules sinònimes.
llengua conversar rival parlar bonic
bell company idioma

amic contrari
9. Escriu un antònim per a cada paraula.
• content f • lleig f
• elevat f • obrir f
• lent f • lleuger f
10. Escriu una definició de paraules sinònimes i de paraules antònimes.
Les paraules sinònimes són ,

com per exemple: .
Les paraules antònimes són ,
com per exemple: .

Test
6
Nom Data
1. Les paraules guerra, quina i guineu tenen:

a. un dígraf davant de les vocals e i i.
b. una grafia davant de les vocals e i i.
c. una grafia doble davant de les vocals e i i.
2. La dièresi sobre la u s’escriu darrere de les consonants g i q i davant

de les vocals e i i perquè:
a. la u no soni. b. la u soni. c. queda bé.
3. En quina opció, totes les paraules necessiten dièresi?

a. guineu, pasques, amigues.
b. unguent, frequent, pinguí.
c. guenyo, guepard, anguila.
4. Una oració està formada per:

a. un subjecte. b. un predicat. c. les respostes a i b juntes.
5. El subjecte i el predicat tenen com a nuclis, respectivament:

a. un pronom i un verb.
b. un nom i un verb.
c. un nom i un adverbi.
6. La relació de concordança entre el subjecte i el predicat és de:

a. gènere i nombre. b. persona i nombre. c. gènere i persona
7. La nota és un text breu:

a. informal i escrit en llenguatge elaborat.
b. formal i escrit en llenguatge elaborat.
c. informal i escrit en llenguatge espontani.
8. Un text breu que recorda o avisa d’alguna cosa, formal i escrit en un llenguatge
elaborat, s’anomena:
a. avís. b. nota. c. cartell.
9. Les paraules rival, adversari i opositor tenen entre elles una relació de:
a. sinonímia. b. antonímia. c. família de paraules.
10. L’antònim d’una paraula és aquell que:

a. significa exactament el mateix.
b. té un significat oposat.
c. no té res a veure amb l’altra paraula.

Activitats
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
• Reconèixer els contextos on poden C C

aparèixer les grafies c/qu/qü i g/gu/gü T
T T
i escriure-les correctament.
• Identificar els components de l’oració, C C

els seus nuclis i la relació C T
T T
de concordança que els vincula.
• Reconèixer els trets propis de la nota C

C
T
i l’avís. T
• Definir la sinonímia i l’antonímia, C

C C
i aplicar-la correctament. T T
Solucions
Control Test
1. guepard, guillotina, qüestió, aigüera, quinze, aquesta. 1. a. un dígraf davant
de les vocals e i i.
2. Escrivim el so de gos amb g davant de les vocals e i i, com
per exemple a les paraules guepard i guillotina. 2. b. la u soni.
Escrivim el so de cosa amb q davant de les vocals e i i, com 3. b. ungüent, freqüent,
per exemple a les paraules aquesta i quinze. pingüí.
Perquè la lletra u dels dígrafs gu i qu soni davant
de les vocals e i i, hem de posar-li dièresi (ü), com 4. c. les respostes
per exemple a les paraules aigüera i qüestió. a i b juntes.
3. El meu germà viatja sovint. Unes amigues de l’escola 5. b. un nom i un verb.
vindran a la festa. Aquells paletes construeixen un edifici.
6. b. persona i nombre.
L’Anna i jo som germanes.
7. c. informal i escrit
4. nucli del subjecte: germà, amigues, paletes, Anna/jo; nucli
en llenguatge espontani.
del predicat: som, construeixen, viatja, vindran.
8. a. avís
5. R. P.
9. a. sinonímia.
6. Nota: informal i llenguatge espontani. Avís: formal
i llenguatge elaborat. 10. b. té un significat oposat.
7. La nota i l’avís són textos breus per recordar algun fet
o per avisar d’alguna cosa.
8. llengua, idioma; amic, company; conversar, parlar; contrari,
rival; bell, bonic.
9. R. M. Trist, baix, ràpid, bonic, tancar, pesant.
10. R. M. Les paraules sinònimes són aquelles que tenen
el mateix significat, com per exemple bell i bonic.
Les paraules antònimes són les que tenen significats
oposats, com per exemple content i trist.

Control
7
Nom Data
1. Completa amb r o rr:
• ca o • camina • iu • pe a
• ca a • esta • pape • mo o
• claro • etrat • co ona • fe o
2. Classifica les paraules de l’activitat anterior en funció del so de la erra.
erra forta: r erra forta: rr erra fluixa erra muda
3. Completa amb h si és necessari:
• Aquell ome va ser el primer de viatjar en co et.

• Tot om volia que li toqués aquell ve icle.
•A ir era a la meva abitació mirant la sub asta
• No prenc orxata a l’ ivern.
4. Escriu els articles corresponents a les paraules següents:
• àvia • història • matèries

• Pirineus • interessos • Ignasi
• estones • energia • única
5. Completa amb els determinants demostratius.
a prop de qui parla lluny de qui parla

masculí femení masculí femení
cotxe càmera camí carretera
cotxes càmeres camins carreteres

6. Encercla els elements propis de la carta.
destinatari títol remitent signatura fotografia

text nus salutació plantejament acomiadament
7. Completa la informació següent:
segell destinatari remitent sobre
Les cartes s’envien dins d’un : a la part del davant hem de posar
el , a la del darrere el . Perquè la carta arribi allà
on ha d’anar, hem de posar-hi un .
8. Relaciona les paraules que formen part d’una mateixa família lèxica.
carta especialitat despenjar carn
penjar carter carnisser especial
especialista carnisseria cartera penjador
9. Escriu una paraula amb cadascun dels prefixos següents:
• des- f • im- f
• in- f • súper- f
• re- f • extra- f
10. Escriu una paraula amb cadascun dels sufixos que tens a continuació:
• -ista f • -ar f
• -er f • -eta f
• -dor f • -às f

Test
7
Nom Data
1. La grafia erra pot sonar:

a. forta o fluixa. b. forta o muda. c. forta, fluixa o muda.
2. La erra forta s’escriu rr:

a. entre consonant i vocal. b. a principi de mot. c. entre vocals.
3. Per saber si una paraula s’escriu amb erra final muda cal que:
a. la pronunciem lentament.
b. busquem una paraula de la mateixa família per veure si té la erra.
c. l’escrivim amb o sense erra per veure com queda millor.
4. Tria l’opció en què totes les paraules haurien de portar article apostrofat:
a. avi, Irene, humitat. b. unicorn, única, Índia. c. unió, urgència, informàtic.
5. Els determinants demostratius serveixen per:

a. modificar el nom que acompanyen.
b. indicar proximitat o llunyania respecte de la persona que els fa servir.
6. Completa l’oració amb un determinant demostratiu masculí plural

de llunyania: ____ homes viuen a Berga.
a. aquests. b. aquells. c. aquest.
7. La carta sol constar de:

a. lloc i data en què s’escriu, salutació d’entrada i signatura.
b. text i acomiadament.
8. Per enviar una carta ens cal:

a. un sobre i un segell.
b. una bústia per tira-la al correu.
9. La família lèxica està formada per:

a. totes les paraules que s’han format a partir d’una de més curta.
b. els mots que fan referència a una mateixa realitat, per exemple, a les fruites.
c. únicament les paraules que tenen sufixos i estan formades a partir d’un mateix
mot primitiu.
10. Tria l’opció que només presenti paraules amb sufix:

a. impersonal, dentista, mostrador.
b. panet, frescor, menjador.
c. cordialment, despenjar, camperol.

Activitats
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
• Reconèixer les diferents grafies C C

que representen la erra i els T
T T
contextos on apareix cadascuna.
• Fer un bon ús de la h. C
• Reconèixer els articles i quan C

s’apostrofen. T
• Conèixer i utilitzar correctament C

T
els determinants demostratius. T
• Reconèixer els trets propis C C

T
de la carta. T
• Definir les famílies lèxiques i saber C C

formar paraules que les formin C
T T
amb prefixos i sufixos.
Solucions
Control Test
1. carro, cara, claror, caminar, resta, retrat, riu, paper, corona, 1. c. forta, fluixa i muda.
pera, morro, ferro. 2. c. entre vocals.
2. erra forta: r: resta, retrat, riu: erra forta: rr: carro, morro,
3. b. busquem una paraula
ferro; erra fluixa: cara, corona, pera; erra muda: claror,
de la mateixa família
paper, caminar.
per veure si té la erra.
3. Aquell home va ser el primer de viatjar en coet. Tothom
4. b. unicorn, única, Índia.
volia que li toqués aquell vehicle. Ahir era a la meva
habitació mirant la subhasta. No prenc orxata a l’hivern. 5. c. les respostes
4. l’àvia, els Pirineus, les estones, la història, els interessos, a i b juntes.
l’energia, les matèries, l’Ignasi, l’única. 6. b. aquells.
5. aquest cotxe, aquests cotxes, aquesta càmera, aquestes 7. c. les respostes
càmeres, aquell camí, aquells camins, aquella carretera, a i b juntes.
aquelles carreteres.
8. c. les respostes
6. destinatari, text, remitent, salutació, signatura, a i b juntes.
acomiadament.
9. a. totes les paraules
7. Les cartes s’envien dins d’un sobre: a la part del davant que s’han format a partir
hem de posar el destinatari, a la del darrere el remitent. d’una de més curta.
Perquè la carta arribi allà on ha d’anar, hem de posar-hi un
segell. 10. b. panet, frescor,
menjador.
8. carta, carter, cartera; penjar, despenjar, penjador;
especialista, especialitat, especial; carnisseria, carnisser,
carn.
9. R. M. Descordar, infortunat, reunificat, impressionar,
supermercat, extrasensorial.
10. R. M. Oculista, sabater, menjador, somiar, caixeta, cotxàs.

Control
8
Nom Data
1. Completa amb les paraules següents:
vall ball vell bell veure beure
• Era un paisatge tan que em tenia encisat.

• No vull cap pel·lícula de por.
• Van passar les vacances a una del Pirineu, fent turisme rural.
• Era un home molt , passava dels noranta anys.
• Vam demanar uns sucs naturals per .
• Aquell era el que més li costava, sobretot el pas creuat.
2. Completa amb br, bl, mb, nv i mp:
• ti al •i ent •e iat • oc
• ca i • usa •a il • at
• ca e •a ulància • ha urguesa • bo ó
3. Escriu la flexió completa dels determinants possessius següents:
meu
teva
seus
nostre
vostra
seves
4. Escriu amb lletres els numerals següents:
• 2n f • 1004 f
• 135 f • 5è f
5. Escriu O (ordinal) o C (cardinal) al costat de cadascun dels numerals anteriors.

narració informació irreals sensacions somnis
Els s’acostumen a explicar en forma de i, sovint,

hi apareixen elements . Molts cops la història queda incompleta.
A l’hora d’explicar-los, se sol barrejar la del somni, pròpiament,
amb les que ens ha produït.
7. Relaciona els elements per formar dues definicions i escriu-les.
El prefix és una partícula que s’afegeix davant del mot primitiu
com per exemple: com per exemple:

majoria. El sufix
infeliç.
és una partícula que s’afegeix darrere del mot primitiu
8. Escriu el primitiu de cadascun d’aquests mots:
• treballar f • passarel·la f
• endemà f • vestidor f
• inquietar-se f • manicura f
9. Escriu una paraula derivada amb sufix de cada mot:
• llegenda f • dent f
• professió f • barba f
• municipi f • coco f
10. Escriu una paraula derivada amb prefix de cada mot:
• tenyir f • ordre f
• història f • toc f
• cercle f • advertit f

Test
8
Nom Data
1. Escrivim v:
a. en els derivats dels mots que acaben amb u.
b. després d’una n.
2. Escrivim b en els grups consonàntics:

a. br, bl. b. mb, mp. c. br, bl, mb.
3. Les paraules bena i vena corresponen respectivament a:

a. peça de roba per embolicar una ferida i conducte per on circula la sang.
b. conducte per on circula la sang i peça de roba per embolicar una ferida.
c. peça de roba per fer la vora dels vestits, i conducte per on circula la sang.
4. Els determinants possessius indiquen:

a. propietat. b. pertinença. c. les respostes a i b juntes.
5. Els determinants numerals cardinals indiquen:

a. ordre. b. una quantitat exacta. c. les respostes a i b juntes.
6. Els somnis s’acostumen a explicar en forma de:

a. text explicatiu. b. narració. c. biografia.
7. En el somni s’explica:
a. el que hi passa.
b. les sensacions de la persona que somia.
8. Tria l’opció que presenta només paraules amb prefixos:

a. diada, descarregar, important.
b. recarregar, despreocupar, immòbil.
c. tauleta, desesperació, gentada.
9. Quan afegim un sufix poden aparèixer canvis ortogràfics, com per exemple:
a. vaca, vaquer. b. seure, asseure. c. tant la resposta a com la b.
10. El sufix és la partícula que s’afegeix:

a. davant de la paraula primitiva.
b. darrere de la paraula primitiva.
c. davant o darrera de la paraula primitiva.

Activitats
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
• Reconèixer l’ús de grafies b i v C C

T
i els contextos on apareixen. T T
• Identificar i utilitzar
adequadament els determinants C C
possessius i els numerals, C
T T
i distingir els ordinals
dels cardinals.
• Definir el somni i els seus trets C

T
característics. T
• Definir els prefixos i els sufixos C C C C

i fer-los servir correctament. T T T
Solucions
Control Test
1. Era un paisatge tan bell que em tenia encisat. No vull veure 1. c. les respostes
cap pel·lícula de por. Van passar les vacances a una vall a i b juntes.
del Pirineu, fent turisme rural. Era un home molt vell, 2. c. br, bl, mb.
passava dels noranta anys. Vam demanar uns sucs
naturals per beure. Aquell ball era el que més li costava, 3. a. peça de roba
sobretot el pas creuat. per embolicar una ferida
i conducte per on circula
2. timbal, canvi, cable, invent, brusa, ambulància, enviat, abril,
la sang.
hamburguesa, bloc, blat, bombó.
4. c. les respostes
3. meu, meva, meus, meves; teu, teva, teus, teves, nostre, a i b juntes.
nostra, nostres, nostres; vostre, vostra, vostres, vostres;
seu, seva, seus, seves. 5. b. una quantitat exacta.
4. segon, cent trenta-cinc, mil quatre, cinquè. 6. b. narració.
5. ordinals: segon, cinquè; cardinals: cent trenta-cinc, mil 7. c. les respostes
quatre. a i b juntes.
6. Els somnis s’acostumen a explicar en forma de narració 8. b. recarregar,
i, sovint, hi apareixen elements irreals. Molts cops la història despreocupar, immòbil.
queda incompleta. A l’hora d’explicar-los, se sol barrejar
9. c. tant la resposta a com
la informació del somni, pròpiament, amb les sensacions
la b.
que ens ha produït.
10. b. darrere de la paraula
7. El prefix és una partícula que s’afegeix davant del mot
primitiva.
primitiu, com per exemple: infeliç. El sufix és una partícula
que s’afegeix darrere del mot primitiu, com per exemple:
majoria.
8. treball, demà, quiet, pas, vestit, mà.
9. R. M. llegendari, professional, municipal, dentista, barbut,
cocoter.
10. R. M. Destenyir, prehistòria, semicercle, desordre, retoc,
inadvertit.

Control
9
Nom Data
1. Escriu la paraula primitiva corresponent a les derivades.
• claror f • fredor f
• tombarella f • florista f
• malaltia f • camperol f
2. Escriu les paraules corresponents a les definicions.
• Personatge de conte que és molt gran:
• El contrari de poc:
• Descàrrega elèctrica en el cel quan hi ha tempesta:
• Animal enorme amb orelles grans i trompa llarga:
• Darrer àpat del dia:
3. Escriu la flexió completa dels adjectius següents:
singular plural
masculí femení masculí femení
dolces
fastigós
tranquil·la
lletges
4. Escriu els grups de paraules canviant-los de gènere:

• un company pesat:
• la mare seriosa:
• uns marits interessants:
• les tietes primes:
5. Copia els grups de paraules canviant-los de nombre:

• la paret blanca:
• les gaseles veloces:
• el niu petit:
• uns llibres antics:

6. Encercla quines de les informacions poden aparèixer en una biografia.
nom i cognom títol desenllaç on va néixer
nus on va morir estudis subtítol què va fer
7. Tria l’opció que reflecteixi millor la biografia.
Pretén explicar la vida d’una persona.

Pretén explicar el que té d’important la vida d’una persona.
Pretén explicar la vida d’una persona a tots nivells i amb detall.
8. Escriu els sufixos que es fan servir en cada cas.
• Per fer el diminutiu, es fa servir per al masculí i per al femení.

• Per fer l’augmentatiu, es fa servir per al masculí i per al femení.
• Per fer el despectiu, es fa servir per al masculí i per al femení.
9. Escriu les formes de cada paraula que se’t demanen.
diminutiu augmentatiu
gos
niu
corda
camió
10. Escriu els despectius dels mots següents:
• ocell f • paper f
• arbre f • sabata f
• rata f • orella f

Test
9
Nom Data
1. Assenyala l’opció que només presenta paraules acabades en consonant muda:

a. alt, cor, sant. b. calor, tomb, fàcilment. c. mar, ment, cantant.
2. Acaben en consonant final muda:

a. els infinitius dels verbs (excepte els acabats en –re).
b. els gerundis.
3. Per comprovar al més ràpidament possible que una paraula té una consonant
final muda cal:
a. buscar-la al diccionari.
b. escriure-la amb o sense la consonant i veure com ens sembla millor.
c. buscar una paraula derivada per comprovar la presència de la consonant final muda.
4. Els adjectius:
a. expressen qualitat o propietats dels noms que acompanyen.
b. concorden en gènere i nombre amb el nom que acompanyen.
5. L’adjectiu corresponent al nom cadira és:

a. còmode. b. còmoda. c. còmodes.
6. La biografia explica:
a. la feina que ha fet una persona.
b. la vida familiar d’algú.
c. la vida d’una persona.
7. El sufix -às/-àssa correspon a:

a. diminutiu. b. augmentatiu. c. despectiu.
8. Les paraules tassota, tasseta i tassassa corresponen respectivament a:

a. despectiu, augmentatiu i diminutiu.
b. despectiu, diminutiu i augmentatiu.
c. augmentatiu, diminutiu i despectiu.
9. L’augmentatiu de balcó és:

a. balconet. b. balconot. c. balconàs.
10. Tria el grup de paraules que han patit canvis ortogràfics en afegir-hi sufixos:
a. roqueta, gatot, rates.
b. amiguet, bestiota, pedrassa.
c. ossot, foqueta, gossàs.

Activitats
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
• Reconèixer la presència de consonants C C

T
finals mudes. T T
• Identificar i definir els adjectius C C

qualificatius i fer la flexió de gènere C T T
i nombre adequadament.
• Definir la biografia i els seus trets C

C
característics. T
• Reconèixer i utilitzar els sufixos per formar T C C C

diminutius, augmentatius i despectius. T T T
Solucions
Control Test
1. clar, tomb, malalt, fred, flor, camp. 1. b. calor, tomb, fàcilment.
2. gegant, molt, llamp, elefant, sopar. 2. c. les respostes
a i b juntes.
3. dolç, dolça, dolços, dolces; fastigós, fastigosa, fastigosos,
fastigoses; tranquil, tranquil·la, tranquils, tranquil·les; lleig, 3. c. buscar una paraula
lletja, lletjos, lletges. derivada per comprovar
la presència
4. una companya pesada, el pare seriós, unes mullers de la consonant final
interessants, els oncles prims. muda.
5. les parets blanques, la gasela veloç, els nius petits, un llibre 4. c. les respostes
antic. a i b juntes.
6. nom i cognom, on va morir, estudis, on va néixer, què va 5. b. còmoda.
fer.
6. c. la vida d’una persona.
7. Pretén explicar la vida d’una persona.
7. b. augmentatiu.
8. Per fer el diminutiu, es fa servir -et per al masculí i -eta per
al femení. Per fer l’augmentatiu, es fa servir -às per al 8. b. despectiu, diminutiu
masculí i -assa per al femení. Per fer el despectiu, es fa i augmentatiu.
servir -ot per al masculí i -ota per al femení. 9. c. balconàs.
9. gosset, gossàs; niuet, niuàs; cordeta, cordassa; camionet,
10. c. ossot, foqueta, gossàs.
camionàs.
10. ocellot, arbrot, ratota, paperot, sabatota, orellota.

Control
10
Nom Data
1. Completa amb g, j, tg o tj:
• La emma, la úlia i en ordi passe en per la pla aa irona.

• Els avanta es de fer vacances en un lloc salva e no eren ens convincents.
• Passarem els mesos de ener, uny i uliol a l’estran er.
• Aquella gossa es torna bo a només veure la corre a i la oguina.
2. Completa la definició i exemplifica amb mots de l’activitat anterior.
El so de la g de gerani s’escriu amb davant les vocals , i ,

com per exemple a les paraules , i .
S’escriu amb davant i , com per exemple a les paraules
i .
3. Escriu els pronoms personals forts corresponents a les oracions següents:
• L’Anna i jo vindrem a la festa. f

• Eva, para de xerrar, que no sento res. f
• L’Elsa prepara una bossa amb menjar. f

• Els nois van decidir d’anar al cine. f
• En Martí i tu podeu fer crispetes. f
• Miro la tele tota sola. f
4. Escriu ara el pronom personal fort corresponent a partir del verb.
• aniran a la muntanya.
• busca feina.
• demano consell.
• pescareu força.
• dinem al restaurant.
• dius el que vols.

5. Completa amb el pronom feble escaient.
• Al Joan, agrada que vinguis a sopar a casa. ens us
• portes els papers de la inscripció, a nosaltres?
el
• La Mar, pentina els cabells molta estona. es
• busca per tot arreu, el llibre.
li
• prepara un pastís, a vosaltres.
6. Completa la definició de diari personal.
primera diàriament data passen llibre
El diari personal és un que escriu una persona . Hi explica

coses que li i el que sent. Està escrit en persona i cada text
s’encapçala amb la del dia en què s’escriu.
7. Tria quin fragment pot correspondre a un diari personal.
L’Arnau havia tingut un dia horrorós, potser el pitjor dia de la seva vida.
Avui m’he sentit fatal quan m’he adonat que havia ficat la pota fins a la cintura.
Un dia més com aquell i l’Arnau llençava la tovallola.
8. Relaciona cada definició amb el concepte que representa.
camp semàntic • • conjunt de paraules que tenen un mateix

mot primitiu.
família de paraules • • conjunt de paraules relacionades amb un tema,
que entre elles tenen una relació de significat.
9. Escriu tres paraules de cada camp semàntic.
• animals marins f
• tipus de calçat f
• peces de roba f
10. Escriu a quin camp semàntic pertany cada grup de mots.
• cama, genoll, braç f

• cassola, setrill, forquilla f
• gos, hàmster, gat f

Test
10
Nom Data
1. Escrivim g de Gerard davant:

a. e i i. b. a, o i u. c. a, e i i.
2. La norma d’ús de les grafies tg i tj:

a. es correspon amb la de g i j.
b. no es correspon amb la de g i j.
3. Els verbs que tenen el so g en l’infinitiu, presenten la grafia j a:

a. la primera, la segona i la tercera persona del singular.
b. la primera i la tercera persona del singular.
c. la primera, la segona i la tercera persona del plural.
4. Els pronoms vós i vostè es conjuguen amb la:

a. primera persona.
b. segona persona.
c. tercera persona.
5. Els pronoms personals forts serveixen per:

a. completar el nom.
b. substituir el nom.
c. determinar el nom.
6. Els pronoms personals febles sempre acompanyen:

a. el verb.
b. un nom.
c. un pronom personal fort.
7. En el diari personal la narració sempre es fa en:

a. tercera persona. b. primera persona. c. segona persona.
8. El conjunt de paraules que estan relacionades per un mateix tema s’anomena:

a. família lèxica. b. família de paraules. c. camp semàntic.
9. Les paraules que corresponen al camp semàntic de la neu són:

a. trineu, esquís, fred.
b. iglú, gel, pastor.
c. gos tirador de trineu, cabra, herba.
10. A quin camp semàntic pertanyen les paraules ramat, ovelles i pastor?
a. muntanya. b. pastura. c. oficis.

Activitats
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
• Reconèixer i aplicar correctament C C

T
la norma d’ús de les grafies g i j. T T
• Reconèixer i fer servir adequadament C

C C
T
els pronoms personals forts i febles. T T
• Definir el diari personal i els seus trets C

C
característics. T
• Caracteritzar el camp semàntic, C C C

formar-ne i anomenar-ne. T T T
Solucions
Control Test
1. La Gemma, la Júlia i en Jordi passegen per la platja 1. a. e i i.
a Girona. Els avantatges de fer vacances en un lloc 2. a. es correspon
salvatge no eren gens convincents. Passarem els mesos
amb la de la g i la j.
de gener, juny i juliol a l’estranger. Aquella gossa es torna
boja només veure la corretja i la joguina. 3. b. la primera i la tercera
persona del singular.
2. El so de la g de gerani s’escriu amb j davant les vocals
a, o i u, com per exemple a les paraules boja, joguina 4. c. tercera persona.
i Júlia. S’escriu amb g davant e i i, com per exemple
5. b. substituir el nom.
a les paraules Gemma i Girona.
6. a. el verb.
3. nosaltres, tu, ella, ells, vosaltres, jo.
7. b. primera persona.
4. ells/elles; ell/ella; jo; vosaltres; nosaltres; tu.
8. c. camp semàntic.
5. Al Joan, li agrada que vinguis a sopar a casa. Ens portes
els papers de la inscripció, a nosaltres? La Mar, es pentina 9. a. trineu, esquís, fred.
els cabells molta estona. El busca per tot arreu, el llibre.
10. b. pastura.
Us prepara un pastís, a vosaltres.
6. El diari personal és un llibre que escriu una persona
diàriament. Hi explica coses que li passen i el que sent.
Està escrit en primera persona i cada text s’encapçala
amb la data del dia en què s’escriu.
7. Avui m’he sentit fatal quan m’he adonat que havia ficat
la pota fins a la cintura.
8. camp semàntic: conjunt de paraules relacionades amb un
tema, que entre elles tenen una relació de significat; família
de paraules: conjunt de paraules que tenen un mateix mot
primitiu.
9. orca, dofí, tauró; sabatilla, bota, sandàlia; jersei, samarreta,
pantalons.
10. parts del cos, estris de cuina, mascotes.

Control
11
Nom Data
1. Completa amb s, c, ss o ç:
• adre a • irera • profe or • is

• mana a • dol or • ardina • bra et
• for ut • ospitós • embarbu ament • de isió
Les grafies de la essa sorda poden ser:

•sa de paraula, com a .
• ss vocals, com a .
• c davant les vocals i , com a i .
• ç davant les vocals , i , com a , i .
3. Subratlla els adverbis i escriu a sota el que indiquen:
• Arribaré allà cap a les cinc. • Avui treballo fins a les vuit.
• Ara no puc venir, tinc feina. • Hi va anar ràpidament.
• Ho ha fet millor que l’altra vegada. • Cada dia menja menys.
4. Forma adverbis a partir dels adjectius següents:
• fàcil f • intensa f
• expressa f • atenta f
• anticipada f • casual f
• alegre f • directa f
• còmoda f • màgica f
5. Completa amb un adverbi i digues de quin tipus és:
• La mare arriba .
• El nadó dorm .
• Faig la bossa .
• Van elevar el globus .

6. Ordena les oracions.
També hi pot haver més informació: lloc, horari, arguments per convèncer-nos...
un dibuix o una fotografia
Els cartells tenen la funció de donar informació o anunciar alguna cosa.
i una frase curta escrita amb lletres grosses per cridar l’atenció.
Normalment tenen dos elements fonamentals:
7. Completa la definició.
unió formen significat composta mots
Una paraula és la que està formada per la de dos

o més i que té un diferent del dels mots
que la .
8. Relaciona les dues columnes i escriu la paraula composta corresponent.
fil • • papallones
somia • • obert
alta • • ferro
passa • • truites
caça • • muntanyes
cel • • veu
9. Copia les paraules de l’activitat anterior i digues quin tipus de paraules

les formen. Fixa’t en exemple: capficar: cap (nom) + ficar (verb).
• :
• :
• :
• :
• :
• :
10. Escriu tres paraules compostes que portin guionet.

Test
11
Nom Data
1. Escrivim ss amb el so d’essa sorda:

a. a principi de paraula.
b. entre vocals.
c. després de consonant.
2. Trobem ç amb el so d’essa sorda

a. davant de les vocals e i i.
b. davant de les vocals a, o i u.
3. Els adverbis poden ser de:

a. temps i quantitat. b. lloc i mode. c. les respostes a i b juntes.
4. Tria l’opció que només presenta adverbis de manera:

a. així, allà, amistosament.
b. més, bojament, bé.
c. malament, tranquil·lament, directament.
5. L’adverbi almenys significa:

a. cap amunt. b. al mateix temps. c. si més no, com a mínim.
6. En el cartell hi ha:
a. una frase curta escrita en lletres grosses.
b. un dibuix.
7. El cartell acostuma a donar informació de:

a. lloc, data i hora on es fa.
b. qui ho farà.
c. quina intenció té qui ho fa.
8. Tria quin dels compostos següents s’ha d’escriure amb guionet:

a. plora + miques. b. trenca + gel. c. penja + robes.
9. Quins dels compostos estan formats per dos noms?

a. picapedrer. b. filferro. c. bocamoll.
10. Tria quina de les oracions presenta tres paraules compostes:

a. Aquell somiatruites va fer el trencaclosques en vint-i-dos minuts.
b. El rentaplats feia més vibracions que un terratrèmol.
c. Aleshores van arribar passejant, tot xino-xano.

Activitats
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
• Reconèixer i aplicar correctament la norma C C

d’ús de les grafies de la essa sorda. T T
• Identificar els adverbis, la seva funció C C C

a l’oració i formar adverbis a partir T T T
d’adjectius.
• Definir el cartell i els seus trets C C

característics. T T
• Caracteritzar les paraules, formar-ne C C C

i analitzar les paraules que les formen. T T T
Solucions
Control Test
1. adreça, manassa, forçut, cirera, dolçor, sospitós, professor, 1. b. entre vocals.
sardina, embarbussament, sis, bracet, decisió.
2. a. davant de les vocals
2. R. M. Les grafies de la essa sorda poden ser: s a principi a, o i u.
de paraula, com a sospitós; ss entre vocals, com 3. c. les respostes
a manassa; c davant les vocals e i i, com a bracet i cirera;
a i b juntes.
ç davant les vocals a, o i u, com a adreça, dolçor i forçut.
4. c. malament,
3. allà, lloc; ara, temps; millor, manera; avui, temps; tranquil·lament,
ràpidament, manera; menys, quantitat.
directament.
4. fàcilment, expressament, anticipadament, alegrement, 5. c. si més no, com
còmodament, intensament, atentament, casualment, a mínim.
directament, màgicament.
6. c. les respostes
5. R. P. a i b juntes.
6. 5, 3, 1, 4, 2. 7. a. lloc, data i hora
7. Una paraula composta és la que està formada per la unió on es fa.
de dos o més mots i que té un significat diferent 8. c. penja + robes.
del dels mots que la formen.
9. b. filferro.
8. filferro, somiatruites, altaveu, passamuntanyes,
caçapapallones, celobert. 10. a. Aquell somiatruites va
fer el trencaclosques
9. fil+ferro: N+N, somia+truites: V+N, alta+veu: A+N, en vint-i-dos minuts.
passa+muntanyes: V+N, caça+papallones: V+N, cel+obert:
N+A.
10. R. M. Para-xocs, xino-xano, pèl-ròig.

Control
12
Nom Data
1. Escriu la paraula corresponents a cada definició.

• El contrari de lleuger:
• Parc on s’exposen animals del món:
• Conjunt de frases que expliquen el més important d’un text:
• Nombre que segueix el tretze:
• Els dotze horòscops són els signes del...:
El so de la essa sonora es representa amb:

• s entre , com a .
• z a principi de o entre consonant i , com a
i .
3. Analitza les paraules de cada grup de mots seguint l’exemple.

• La meva germana gran: determinant + possessiu + nom + adjectiu.
• Aquell amic teu simpàtic:

• El nostre treball inacabat:
• Els set primers corredors:
• Aquestes dones treballadores:
4. Escriu un verb i un adverbi per a cadascun dels grups de paraules anteriors.

•
•
•
•
5. Escriu tres oracions on apareguin, com a mínim, un pronom personal fort

i un de feble a cadascuna.
•
•
•

6. Relaciona.
narrador protagonista • • narra en tercera persona el que li passa

al protagonista.
narrador que no participa • • explica en primera persona el que li passa.
7. Digues quin tipus de narrador correspon a cada text.
L’Ariadna estava convençuda Em sembla impossible que no

que l’agafarien. Aquell paper m’hagin escollit. Era la millor
estava fet a la seva mida, era candidata, la que tenia més
l’actriu perfecta per representar-lo. experiència, la més preparada
A més, portava tota la vida per a un musical... No m’ho puc
preparant-se per a una cosa creure! Estic indignada! Això
com aquesta i ara no se li podia demostra com funcionen
escapar. les coses en aquest país.
8. Relaciona.
quan • • quantitat
quant • • temps
tan • • adverbi
tant • • adjectiu
9. Completa amb les paraules adequades.
alhora a l’hora conte compte
• Ho celebrarem tot .
• És un clàssic, com el de la Captuxeta.
• Porti’ns el , sisplau.
• Ens trobem que vulguis.
10. Explica el significat de les paraules següents:
• conte f
• comte f
• compte f

Test
12
Nom Data
1. Escrivim z amb el so d’essa sonora:

a. a principi de paraula.
b. entre consonant i vocal.
2. Trobem s amb el so d’essa sonora:

a. entre vocals.
b. a principi de paraula.
3. Tria l’opció en la qual totes les paraules fan el plural amb essa sonora:
a. nas, país, pastís.
b. gas, nus, mas.
c. autobús, gos, repàs.
4. El grup de paraules Les meves amigues morenes, està format per:

a. determinant + possessiu + pronom + adjectiu.
b. determinant + demostratiu + nom + adjectiu.
c. determinant + possessiu + nom + adjectiu.
5. L’oració Nosaltres ho trobàvem allà, està formada per:

a. pronom personal fort + pronom personal feble + verb + adverbi de temps.
b. pronom personal feble + pronom personal fort + verb + adverbi de mode.
c. pronom personal fort + pronom personal feble + verb + adverbi de lloc.
6. El narrador que no participa en l’acció, narra en:

a. segona persona.
b. tercera persona.
c. primera persona.
7. El narrador que narra en primera persona s’anomena:

a. personatge. b. protagonista. c. extern.
8. La paraula tan és:

a. adverbi. b. adjectiu. c. determinant.
9. A l’oració _____ temps falta per acabar?, la paraula que hi manca és:
a. quant. b. quan. c. com.
10. Tria la paraula que significa tots junts:

a. a l’hora. b. alhora. c. aleshores.

Activitats
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
• Reconèixer i aplicar correctament C C

la norma d’ús de les grafies T
T T
de la essa sonora.
• Aplicar tots els coneixements C C

de gramàtica que s’han après al llarg C
T T
del curs.
• Definir els tipus de narradors C C

i reconèixer-los en un text. T T
• Treballar la precisió lèxica a partir C C C

de mots concrets. T T T
Solucions
Control Test
1. pesant, zoo, resum, catorze, zodíac. 1. c. les respostes
a i b juntes.
2. R. M. El so de la essa sonora es representa amb:
s entre vocal, com a pesa; z a principi de paraula o entre 2. a. entre vocals.
consonant i vocal, com a zoo i catorze. 3. b. gas, nus, mas.
3. det+N+pos.+adj.; det.+pos.+N+adj.; det+num.
4. c. determinant +
cardinal+num. ordinal+N; det+N+adj. possessiu + nom +
4. R. P. adjectiu.
5. R. P. 5. c. pronom personal fort +
pronom personal feble +
6. narrador protagonista: explica en primera persona verb + adverbi de lloc.
el que li passa; narrador que no participa: narra en tercera
persona el que li passa al protagonista. 6. b. tercera persona.
7. narrador en tercera persona, que no participa; narrador 7. b. protagonista.
protagonista. 8. a. adverbi.
8. quan: temps, quant: quantitat; tan: adjectiu; tant: adverbi.
9. a. quant.
9. Ho celebrarem tot alhora. És un conte clàssic, com
10. b. alhora.
el de la Caputxeta. Porti’ns el compte. Ens trobarem a l’hora
que vulguis.
10. conte: narració breu; comte: home que posseeix un títol
nobiliari; compte: del verb comptar.

Control
Avaluació de primer trimestre
Nom Data
1. Omple els buits amb dos punts o guió segons el que convingui.
La mare deixa la roba plegada damunt del llit. Mira a l’Oriol i diu
Si tens un moment, endreça la roba a l’armari.
L’Oriol se la mira de reüll i respon
Sí, mare. Ja saps que sempre ho acabo fent.
La mare, amb cara de pomes agres, diu
Ja ho sé, però m’agradaria que en lloc d’acabar-ho fent, ho fessis
sense que t’ho hagués de demanar...
2. Accentua les paraules i escriu al costat A (agudes), P (planes) o E (esdrúixoles).

• medica • Adria • pel·licula • cafe
• dificil • mobil • logic • pessim
• boto • llagrima • llati • pagina
3. Puntua les oracions i relaciona-les amb el tipus corresponent.
Quin fàstic de dia • • imperativa

Com vols el te • • enunciativa
Dóna’m el llibre ara mateix • • interrogativa
Busca la seva llibreta • • exclamativa
4. Completa:
simple o
verb persona nombre infinitiu conjugació
composta
demanaves
han gaudit
sorprendré
5. Conjuga:
passat perifràstic de témer futur de dormir imperfet de jugar

6. Escriu el gerundi i el participi dels verbs següents:
• cantar f
• concedir f
• saber f
• encendre f
7. Escriu a quin tipus de text correspon cada afirmació.
descripció d’ambient anunci poesia notícia text explicatiu
• Té un ritme i una sonoritat característics.
• Ens informa d’alguna cosa que ha passat.

• Ens vol vendre un producte o convèncer-nos d’alguna cosa.
• Ens dóna informació ordenada i té una estructura molt concreta.
• Ens fa imaginar un lloc i una situació en un moment concret.
8. Encercla les paraules monosèmiques i explica els significats

de les polisèmiques.
molles armari pinya ratolí porta
• :
• :
• :
9. Completa amb les paraules adequades:
efecte afecte massa maça lliure lliura
• Posa’m una de pernil.

• Sentia un gran per aquella família.
• Hi ha gent i no se sent res.
• L’havien deixat anar, ja era un home .
• Van acabar de clavar l’estaca amb un cop de .
• Aquella medecina feia immediatament.
10. Completa amb comparacions:
• Era negre com . • Tenia uns ulls blaus com .

• Xerrava com . • Es va posar vermell com .

Test
Avaluació del primer trimestre
Nom Data
1. Les paraules histèrica, princesa i taulell són, respectivament:

a. esdrúixola, aguda i plana.
b. esdrúixola, plana i aguda.
c. aguda, plana i esdrúixola.
2. Les oracions imperatives porten:

a. punt final.
b. signe d’exclamació.
c. tant la resposta a com la b.
3. La forma verbal hem tornat és:

a. primera persona del plural del passat perifràstic.
b. primera persona del plural del perfet.
c. primera persona del plural de l’imperfet.
4. Les formes no personals del verb són:

a. l’infinitiu.
b. el gerundi i el participi.
5. Les formes compostes del verb són:

a. les que estan formades per una sola paraula.
b. les que estan formades per més d’una paraula.
c. les que es conjuguen amb el verb anar.
6. El text que ens vol convèncer perquè fem una determinada cosa és:
a. una notícia. b. un text explicatiu. c. un anunci.
7. Les onomatopeies són paraules que representen:

a. un so o un soroll. b. una melodia. c. el so que fa un animal.
8. Les paraules monosèmiques tenen...

a. un únic significat. b. tres significats. c. més d’un significat.
9. Els diccionaris en línia serveixen per fer consultes:

a. mitjançant una pàgina web.
b. en un llibre concret.
c. en un volum d’un diccionari enciclopèdic.
10. Les paraules vellesa i bellesa són:

a. polisèmiques. b. homònimes. c. monosèmiques.

Avaluació del primer trimestre Criteris d’avaluació
Activitats
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
• Reconèixer els usos i utilitzar correctament C
els dos punts i el guió.
• Accentuar correctament les paraules T
C
i distingir les agudes, planes i esdrúixoles.
• Reconèixer les modalitats oracionals i els T C
signes de puntuació que les acompanyen.
• Identificar el nombre, la persona, el temps,
la conjugació i la forma simple o composta T C T
d’una forma verbal.
• Conjugar verbs: temps i formes no personals. T C C
• Relacionar trets amb les diferents tipologies T
C
textuals que s’han treballat.
• Definir les onomatopeies i els diccionaris T T
en línia.
• Diferenciar les paraules monosèmiques, C C
T
les polisèmiques i les homònimes. T
• Escriure comparacions. C
Solucions
Control Test
1. La mare deixa la roba plegada damunt del llit. Mira a l’Oriol i diu: 1. b. esdrúixola,
–Si tens un moment, endreça la roba a l’armari. plana i aguda.
L’Oriol se la mira de reüll i respon: 2. c. tant la resposta
–Sí, mare. Ja saps que sempre ho acabo fent. a com la b.
La mare, amb cara de pomes agres, diu:
–Ja ho sé, però m’agradaria que en lloc d’acabar-ho fent, ho fessis 3. b. primera persona
sense que t’ho hagués de demanar... del plural del perfet.
2. mèdica (E), difícil (P), botó (A), Adrià (A), mòbil (P), llàgrima (E),
4. c. les respostes
pel·lícula (E), lògic (P), llatí (A), cafè (A), pèssim (P), pàgina (E).
a i b juntes.
3. Quin fàstic de dia!, exclamativa; Com vols el te?, interrogativa; Dóna’m
el teu llibre ara mateix. (o !) imperativa. Busca la seva llibreta., 5. b. les que estan
enunciativa. formades per més
4. demanaves: 2a, singular, simple, demanar, 1a; han gaudit: 3a, plural, d’una paraula.
composta, gaudir, 3a; sorprendre: 1a, singular, simple, sorprendre, 2a.
6. c. un anunci.
5. vaig témer, vas témer, va témer, vam témer, vau témer, van témer;
dormiré, dormiràs, dormirà, dormirem, dormireu, dormiran; jugava, 7. a. un so o un soroll.
jugaves, jugava, jugàvem, jugàveu, jugaven.
8. a. un únic significat.
6. cantant, cantat; concedint, concedir; sabent, sabut; encenent, encès.
7. poesia, notícia, anunci, text explicatiu, descripció d’ambient. 9. a. mitjançant una
8. armari, porta. Molles: bocins de la part interior i flonja del pa o d’un pàgina web.
pastís; peça de metall en forma d'espiral que s’estira i s’arronsa sense
trencar-se ni perdre la forma. Pinya: fruit del pi; cop molt fort. Ratolí: 10. b. homònimes
animal rosegador; part de l’ordinador.
9. Posa’m una lliura de pernil. Sentia un gran afecte per aquella família.
Hi ha massa gent i no se sent res. L’havien deixat anar, ja era un home
lliure. Van acabar de clavar l’estaca amb un cop de maça. Aquella
medecina feia efecte immediatament.
10. R. M. ...com el carbó; com una cotorra; com el mar; com un pebrot.

Control
Avaluació del segon trimestre
Nom Data
1. Escriu les paraules al costat de les definicions corresponents.
• En gran quantitat: mòlta son
• Una de les dotze parts en què es divideix l’any:

són
• Tercera persona del plural del present del verb ser:
• Que l’han mòlt:

més molta
• El contrari de menys:
mes
• Ganes de dormir:
2. Completa am c, qu, qü, g, gu o gü:

• an va arribar a veure els pin ins ja no en edava ap nedant.
• Les pas es les passo a asa del illem i en Mi el.
• Es barallen com at i os, és una erra oberta.
3. Subratlla les paraules que tinguin erra i classifica-les en funció del so:
• En Roc s’havia quedat arraconat i no volia anar al cine.
• Mira quina cara que fa l’Enric, quin risc que corre!
• Li arrebossa el peix perquè se’l pugui menjar fred.
• Plora perquè no té el paper que necessita.
erra forta: r erra forta: rr erra fluixa erra muda
4. Subratlla els noms comuns i encercla els noms propis:

• En Joan estiueja a la platja de Llafranc.
• El riu que passa pel meu poble és el Ter.
• El seu amic es diu Robert i viu a Horta.
• La meva veïna és la Rita i fa classes particulars.
5. Relaciona els noms individuals amb els col·lectius que els corresponen:
soldat eixam flota exèrcit abella
vaixell ramat coral ovella cantant

6. Separa el subjecte i el predicat de les oracions següents i subratlla els nuclis:
• Aquells massatgistes tenen molta feina.
• El seu company de classe explica la seva experiència.
• Els quatre nedadors estan cansats de tant d’entrenament.
• Ells volen una biblioteca nova al barri.
7. Classifica els articles, determinants demostratius, possessius i numerals

que han aparegut a l’activitat anterior.
possessiu numeral
article demostratiu
8. Relaciona cada característica amb el tipus de text corresponent.
auca nota avís carta somni
• Text breu on es barreja el que passa amb els sentiments que provoca:
• Combinació de dibuix i text, el tex escrit en rodolins:
• Text breu i formal que serveix per avisar d’alguna cosa:
• Text que s’envia per correu amb un segell:
• Text breu i informal que serveix per informar d’una cosa:
9. Escriu al costat de cada parella de paraules la relació que hi ha entre elles

(sinònims, antònims, família de paraules).
• llarg, curt f • enemic, rival f
• mar, marea f • flor, floral f

• ple, buit f • elevar, pujar f
10. Afegeix sufixos o prefixos a les paraules següents per formar derivats:
• dent f • barba f -ar -ista des-

• menjar f • ordre f
in-
• vestit f • feliç f -ut -dor

Test
Avaluació del segon trimestre
Nom Data
1. L’accent diacrític serveix per diferenciar paraules que:

a. sonen igual però tenen significats diferents.
b. s’escriuen igual, però tenen significats diferents.
2. La dièresi dels grups qü i gü té la funció de:

a. fer que no pronunciem la u.
b. donar més intensitat a la vocal.
c. fer que soni la u.
3. Escrivim b:
a. davant de r i l.
b. darrere de m.
4. La relació que s’estableix entre el subjecte i el predicat d’una oració

s’anomena:
a. nombre i persona. b. concordança. c. sinonímia.
5. Els determinants poden ser:

a. demostratius.
b. possessius o numerals.
6. Els textos més breus dels que hem treballat, són:

a. la carta. b. la nota i l’avís. c. el somni.
7. L’únic text dels següents que s’escriu en vers és:

a. la carta. b. el somni. c. l’auca.
8. L’expressió de sentit figurat en què anomenem una cosa amb el nom

o la qualitat d’una altra, rep el nom de:
a. comparació. b. metàfora. c. sentit real.
9. Tria l’opció que només presenta paraules amb prefixos:

a. intenció, incòmode, descordar.
b. descarregar, imperfecte, supermercat.
c. semicercle, retoc, diada.
10. Quina opció presenta mots que accepten el sufix -eria?

a. sastre, sabater, forner.
b. carn, pollastre, fruita.
c. fuster, peix, gestor.

Avaluació del segon trimestre Criteris d’avaluació
Activitats
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
• Reconèixer la finalitat de l’accent diacrític C

i fer-ne un ús correcte. T
• Saber les normes d’ús de les grafies c, qu, C

qü, g, gu o gü i escriure-les adequadament. T
• Escriure bé la erra en cada context C

i distingir-ne el so.
• Utilitzar adequadament la b o la v T
en els contextos on apareix aquest so.
• Identificar els noms comuns i propis C C
i els individuals i col·lectius.
• Identificar el subjecte i el predicat de l’oració, T C
els seus nuclis i la concordança entre ells.
• Identificar els tipus de determinants. T C
• Diferenciar trets propis dels textos que s’han T T C

treballat.
• Caracteritzar i reconèixer les metàfores, C C
la sinonímia, la polisèmia, les famílies lèxiques T
T T
i la derivació amb prefixos i sufixos.
Solucions
Control Test
1. molt, mes, són, mòlta, més, son. 1. b. s’escriuen igual, però
2. Quan va arribar a veure els pingüins ja no en quedava cap tenen significats diferents.
nedant. Les pasqües les passo a casa del Guillem 2. c. fer que soni la u.
i en Miquel. Es barallen com gat i gos, és una guerra oberta.
3. c. les respostes
3. Roc, arraconat, anar, mira, cara, Enric, risc, corre,
a i b juntes.
arrebossa, menjar, plora, paper.
Erra forta, r: Roc, Enric, risc; erra forta, rr: arraconat, corre, 4. b. concordança.
arrebossa; erra fluixa: mira, cara, plora; erra muda: anar, 5. c. les respostes
menjar, paper. a i b juntes.
4. comuns: platja, poble, amic, veïna, classes; propis: Joan,
Llafranc, Ter, Robert, Horta, Rita. 6. b. la nota i l’avís.
5. soldat, exèrcit; abella, eixam; vaixell, flota; cantant, coral; 7. c. l’auca.
ovella, ramat.
8. b. metàfora.
6. Aquells massatgistes / tenen molta feina. El seu company
de classe / explica la seva experiència. Els quatre 9. b. descarregar,
nedadors / estan cansats de tant d’entrenament. Ells / imperfecte, supermercat.
volen una biblioteca nova al barri.
10. c. fuster, peix, gestor.
7. article: el, els; demostratiu: aquells; possessiu: seu;
numeral: quatre.
8. somni, auca, avís, carta, nota.
9. antònims, família de paraules, antònims, sinònims, família
de paraules, sinònims.
10. R. M. Dentista, menjador, vestidor, barbut, desordre, infeliç.

Control
Avaluació del tercer trimestre
Nom Data
1. Completa amb una consonant final muda i escriu una paraula derivada
de cadascuna.
• tom f • valen f
• al f • prime f
• cla f • pape f
• cam f • san f
2. Completa amb g, j, tg i tj:
• En ordi i la isela uguen amb la sorra de la pla a.

• El me e tecle a el nom del xarop i li diu que en prengui mi a cullerada.
• L’avanta e de tenir un gara e és ben clar.
• El oier passe ava pel parc amb el fill que viu a l’estran er.
3. Completa les paraules i classifica-les en funció del so de la essa.
• so i (sorda) • pla a( ) •a egurança ( ) • me os ( )

• ro a( ) • eca ( ) • iment ( ) • dol or ( )
• pa ador ( ) • uc ( ) • oològic ( ) • esmor ar ( )
4. Fes la flexió completa dels adjectius següents com a l’exemple.
bonic bonica bonics boniques
tranquil·les
seriós
famosa
dolços
5. Subratlla els pronoms personals forts, els febles i els adverbis i escriu a sota
què és cadascun:
• Ells no hi van trobar res allà. • Tu i jo ens avancem còmodament.
• Aquí, no ho farem pas per vosaltres. • Abans li portaven a casa.

6. Relaciona cada característica amb el text que li correspon.
Explica la vida d’una persona. • • cartell

Llibre que escriu una persona cada dia. • • biografia
Text que combina imatge amb frase curta. • • diari personal
7. Completa la definició amb les paraules adequades.
El narrador que no participa de l’acció narra en persona.

El narrador és el que narra en primera .
8. Escriu l’augmentatiu, el diminutiu i el despectiu de les paraules següents:
augmentatiu diminutiu despectiu
mà
camió
peu
9. Completa amb tres paraules de cada camp semàntic:
oficis
instruments musicals
parentesc familiar
10. Relaciona i escriu els compostos corresponents:
trenca • • trèmol
somia • • closques
terra • • truites
passa • • xano
penja • • muntanyes
xino • • robes

Test
Avaluació del tercer trimestre
Nom Data
1. Les grafies que representen la essa sorda són:

a. s, ss i z. b. c, ç i z. c. s, ss, c i ç.
2. Les paraules bronze i consonant tenen:

a. essa sorda i essa sonora respectivament.
b. essa sorda totes dues.
c. essa sonora i essa sorda respectivament.
3. Les paraules nosaltres, ells i vostès són:

a. pronoms personals febles.
b. pronoms personals forts.
c. adjectius.
4. Les paraules encara, difícil i millor són respectivament:

a. adverbi, adjectiu i adjectiu.
b. adverbi, adjectiu i adverbi.
c. adjectiu, adverbi i adjectiu.
5. La narració en primera persona que s’escriu cada dia s’anomena:

a. biografia. b. cartell. c. diari personal.
6. El narrador que parla de les pròpies vivències és:

a. protagonista i narra en tercera persona.
b. espectador i narra en primera persona.
c. protagonista i narra en primera persona.
7. El sufix per fer el despectiu és:

a. -ot / -ota. b. -às / -assa. c. -et / -eta.
8. El camp semàntic fa referència a les paraules que estan relacionades per:

a. un mateix mot primitiu.
b. un mateix tema.
c. sinonímia.
9. Tria l’opció que presenta paraules compostes que cal escriure amb guionet:
a. cel+obert, vint+i+dos.
b. pèl+roig, xino+xano
c. nou+vingut, cent-peus.
10. La paraula adequada per a l’oració El ______ ens va convidar al seu castell és:
a. conte. b. compte. c. comte.

Avaluació del tercer trimestre Criteris d’avaluació
Activitats
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
• Reconèixer la presència de consonants finals C

mudes i escriure-les correctament.
• Saber les normes d’ús de les grafies g, j, tg i tj C
i escriure-les correctament.
• Diferenciar la essa sorda de la sonora i saber T T C
quan es fa servir cadascuna de les grafies.
• Identificar el gènere i el nombre de l’adjectiu C
C
i distingir-lo de l’adverbi. T
• Destriar els pronoms personals forts T C
i els febles.
• Relacionar trets amb les diferents tipologies T
C
C
textuals que s’han treballat. T
• Formar augmentatius, diminutius, despectius T C T C
i mots compostos.
• Definir el camp semàntic i treballar la precisió T C T
lèxica.
Solucions
Control Test
1. tomb, tombar; alt, altitud; clar, claror; camp, camperol; valent, 1. c. s, ss, c i ç.
valentia; primer, primera; paper, papereria; sant, santa. 2. c. essa sonora i essa
2. En Jordi i la Gisela juguen amb la sorra de la platja. El metge sorda respectivament.
tecleja el nom del xarop i li diu que en prengui mitja cullerada.
L’avantatge de tenir un garatge és ben clar. El joier passejava 3. b. pronoms personals
pel parc amb el fill que viu a l’estranger. forts.
3. soci, rosa, passador, plaça, seca, suc, assegurança, ciment, 4. b. adverbi, adjectiu
zoològic, mesos, dolçor, esmorzar. Essa sorda, s: seca, suc; essa i adverbi.
sorda, ss: passador, assegurança; essa sorda, c: soci, ciment;
essa sorda, ç: plaça, dolçor; essa sonora: s: rosa, mesos; essa 5. c. diari personal.
sonora, z: zoològic, esmorzar. 6. c. protagonista i narra
4. tranquil, tranquil·la, tranquils, tranquil·les; seriós, seriosa, seriosos, en primera persona.
serioses; famós, famosa, famosos, famoses; dolç, dolça, dolços,
7. a. -ot /-ota.
dolces.
5. ells, hi, allà, aquí, ho, vosaltres, tu, jo, ens, còmodament, abans, li. 8. b. un mateix tema.
pronoms personals forts: ells, vosaltres, tu, jo; pronoms personals 9. b. pèl+roig, xino+xano.
febles: hi, ho, ens, li; adverbis: allà, aquí, còmodament, abans.
6. explica la vida d’una persona: biografia; llibre que escriu una 10. c. comte.
persona cada dia: diari personal; text que combina imatge amb
frase curta: cartell.
7. El narrador que no participa en l’acció narra en tercera persona.
El narrador protagonista és el que narra en primera persona.
8. manassa, maneta, manota; camionàs, camionet, comionot; peuàs,
peuet, peuot.
9. R. M. Joier, paleta, lampista. Flauta, trombó, violí. Oncle, avi, cosí.
10. trencaclosques, somiatruites, terratrèmol, passamuntanyes, penja-
robes, xino-xano.

Control
Avaluació final
Nom Data
1. Accentua les paraules següents quan calgui i classifica-les segons la posició

de la síl·laba tònica.
• logica • facil • unica
• cafe • fisica • magic
• peto • bretol • avio
2. L’accent diacrític permet diferenciar paraules. Escriu la que correspon

a cada definició.
• El contrari de brut: • Persona adulta de sexe femení:
• El contrari de menys: • Fill d’un fill o filla:
• Dotzena part de l’any: • 3a persona del singular de donar:
3. Completa amb g, gu, gü, c, qu, qü segons que convingui:
ines anes e tenia de perdre’ls de vista! Totes les pas es junts era
per a abar malament. A més, s’havia espatllat l’ai era, havia estat atre
dies plovent, i un os s’havia instal·lat a la caseta del at.
4. Completa amb s, ss, c, ç o z, segons el que convingui i classifica les paraules

en sordes o sonores.
• ero (sonora) • ol ( ) •a abentar ( ) • for ut ( )

• irera ( ) • odíac ( ) • èlia ( ) • mu a( )
• pla a( ) • co a( ) • uar ( ) • mor o( )
5. Completa amb la informació corresponent de cada verb:
simple o
nombre persona temps infinitiu conjugació
composta
preparàveu
dormiràs
han perdut

6. Classifica els determinants següents en demostratius (D), possesius (P)
numerals ordinals (NO) i numerals cardinals (NC):
trenta-quatrè aquell seves primer divuit
aquests meu mil aquelles vint-i-sis
7. Separa el subjecte del predicat, subratlla els nuclis i, a continuació,

digues quin tipus de paraula és cadascuna. Fixa’t en l’exemple:
• Les seves tres veïnes simpàtiques / arribaven tard.

determinant + possessiu + numeral cardinal + N + adjectiu + V + adverbi de temps
• Aquell tercer participant rus vencia còmodament.
• Els cinc primers concursants inscrits entrenaven ahir durament.
8. Relaciona cada característica al tipus de text que li correspon.
biografia text explicatiu avís auca anunci diari personal notícia
• Dóna informació sobre el que passa tot responent sis preguntes.
• L’escriu algú cada dia en primera persona.
• Text breu i formal que comunica alguna cosa.
• Explica la vida d’una persona.
• Dóna informació de manera objectiva i ordenada.
• Vinyetes acompanyades de text en rodolins.

• Vol convèncer per fer o comprar quelcom.
9. Relaciona cada paraula o grup de paraules amb el que li correspon.

camallarg • • derivada amb sufix
descordar • • família lèxica
menjador • • composta
taula, taulell • • polisèmica
bonic, lleig • • derivada amb prefix
molles • • sinònimes
automòbil, cotxe • • antònimes
10. Escriu l’augmentatiu, el diminutiu i el despectiu de les paraules següents:
• camí f
• bota f
• finestra f

Test
Avaluació final
Nom Data
1. Les paraules que s’accentuen quan acaben en vocal, vocal+s i -en o -in són:
a. planes.
b. esdrúixoles.
c. agudes.
2. L’accent que serveix per diferenciar paraules que s’escriuen igual s’anomena:
a. obert.
b. diacrític.
c. tancat.
3. Els sons de la erra són:
a. fort i fluix.
b. fluix i mut.
c. fort, fluix i mut.
4. Les paraules que tenen u a la primitiva, s’escriuen amb ___ a la derivada:
a. b.
b. v.
c. nv.
5. Per saber ràpidament si una paraula s’escriu amb consonant final muda, hem de:
a. buscar-la al diccionari.
b. preguntar-ho al mestre.
c. buscar una paraula derivada.
6. Escrivim g i tg davant de les vocals:
a. a i e.
b. a i o.
c. e i i.
7. La essa sorda es representa amb les grafies
a. s, ss, c i ç.
b. s, i z.
c. s, ss i ç.
8. Quan ens fixem en la terminació del verb en infinitiu, l’estem classificant segons:
a. el temps.
b. la conjugació.
c. les formes no personals.
9. L’imperfet i el perfet són temps verbals pertanyents al:
a. futur.
b. present.
c. passat.
10. En funció de si designa un o més individus de la mateixa espècie, el nom pot ser:
a. individual o col·lectiu.
b. comú o propi.
c. masculí o femení.

11. Els determinants vostre, aquell i trenta són, respectivament:
a. demostratiu, numeral i possessiu.
b. possessiu, demostratiu i numeral.
c. numeral, possessiu i demostratiu.
12. Els numerals cardinals són els que indiquen:

a. quantitat.
b. ordre.
13. La relació que s’estableix entre el determinant, el nom i l’adjectiu s’anomena:

a. concordança.
b. homonímia.
c. monosèmia.
14. Els pronoms que acompanyen sempre el verb són els:

a. forts.
b. febles.
15. El tipus de text que respon les preguntes què, qui, com, on i per què, és:
a. un anunci.
b. una notícia
c. un cartell.
16. L’anunci és un tipus de text que pretén:

a. convèncer-nos per fer una determinada cosa.
b. vendre’ns un producte.
17. El text explicatiu, a més d’ordenat, és sempre:

a. objectiu.
b. subjectiu
c. en primera persona.
18. A la descripció d’ambients destaquen:

a. el lloc que es descriu.
b. el moment concret en què es descriu un lloc.
19. L’avís i la nota es distingeixen per:

a. la seva llargària.
b. el llenguatge més o menys formal.
20. El tipus de text en el qual algú explica la vida d’una persona s’anomena:
a. diari personal.
b. biografia.
c. somni.

21. En el cartell es combina imatge i text per:
a. anunciar alguna cosa.
b. informar d’alguna cosa.
c. vendre’ns un producte.
22. El narrador que parla de la pròpia experiència en primera persona s’anomena:

a. personatge.
b. protagonista.
23. La paraula cua és:

a. monosèmica.
b. homònima.
c. polisèmica.
24. A Els seus cabells de foc, hi ha:

a. comparació.
b. sentit real.
c. metàfora.
25. Les paraules obrir i tancar, pujar i baixar són:

a. sinònimes.
b. antònimes.
c. homònimes.
26. El grup de paraules que provenen d’un mateix mot primitiu s’anomena:
a. camp semàntic.
b. família lèxica.
27. Les partícules re-, des-, in- i a- són:

a. sufixos.
b. prefixos.
c. enllaços.
28. Les partícules -às, -ot i -et serveixen per formar, respectivament:
a. despectiu, augmentatiu i diminutiu.
b. diminutiu, augmentatiu i despectiu.
c. augmentatiu, despectiu i diminutiu.
29. Les paraules parallamps i espantasogres són compostes i estan formades per:
a. nom + adjectiu.
b. verb + verb.
c. verb + nom.
30. Tria l’opció que presenti paraules d’un únic camp semàntic:
a. enciam, col, flam.
b. flauta, timbal, llum.
c. sandàlia, bota, sabatilla.

Avaluació final Criteris d’avaluació
Activitats
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
• Accentuar quan cal i classificar les paraules C

en agudes, planes i esdrúixoles.
• Utilitzar adequadament l’accent diacrític. C
• Fer un bon ús de g, gu, gü, c, qu i qü. C
• Utilitzar correctament les grafies de la essa sorda C

i sonora i distingir-ne el so.
• Reconèixer el nombre, la persona, el temps,
la forma simple o composta, la conjugació C
i les formes no personals dels verbs.
• Identificar els tipus de determinants: demostratius, C
possessius, numerals (ordinals i cardinals).
• Identificar els mots segons la seva categoria
gramatical (nom, verb, adjectiu, determinant, C
demostratiu, adverbi).
• Relacionar alguns trets amb la tipologia textual C
a la qual pertanyen.
• Relacionar mots amb el mecanisme de formació
de lèxic que s’ha utilitzat per crear-los o amb la C
relació de significat que s’estableix entre ells:
sufixació, composició, sinonímia, polisèmia, etc...
• Formar l’augmentatiu, el diminutiu i el despectiu C
d’unes paraules.
Activitats
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
• Conèixer les normes d’accentuació de les paraules. T
• Definir la funció de l’accent diacrític. T
• Identificar els diferents sons de la lletra erra. T
• Reconèixer les normes d’ús de la v. T
• Saber com identificar la presència T

de les consonants finals mudes.
• Saber la norma d’ús de g i j. T
• Identificar les grafies que representen la essa sorda. T

• Saber el mecanisme per classificar els verbs T
en conjugacions.
• Identificar els temps del verb. T
• Reconèixer en funció de què agrupen els noms T

en tipus: individuals o col·lectius, propis i comuns.

Activitats
11 12 13 14 15 16 17 18 19 20
• Reconèixer els diferents tipus de determinants T

(demostratius, possessius i numerals).
• Diferenciar els dos tipus de numerals (ordinals

i cardinals) segons la informació T
que ens donen.
• Reconèixer i anomenar la relació

de concordança que s’estableix entre T
determinant, nom i adjectiu.
• Distingir els pronoms personals forts i febles T

segons la seva funció.
• Reconèixer les característiques de la notícia. T
• Identificar la finalitat de l’anunci. T
• Caracteritzar el text explicatiu. T
• Definir la descripció d’ambients. T
• Reconèixer els trets propis de la nota i l’avís. T
• Definir la biografia segons la seva finalitat. T
Activitats
21 22 23 24 25 26 27 28 29 30
• Reconèixer la funció del cartell. T
• Distingir els tipus de narrador T

i el que els caracteritza.
• Reconèixer la polisèmia a partir d’un mot. T
• Identificar la metàfora partint d’un exemple. T
• Reconèixer l’antonímia a partir d’exemples T

concrets.
• Identificar la família lèxica a partir T

d’una definició.
• Reconèixer prefixos. T
• Identificar els sufixos propis de l’augmentatiu, T

el diminutiu i el despectiu.
• Reconèixer el tipus de paraules que se sumen T

per formar uns mots compostos concrets.
• Identificar el grup de paraules que forma part T

d’un mateix camp semàntic.

Solucions
Control Test
1. agudes: cafè, petó, avió; planes: fàcil, brètol, 1. c. agudes.
màgic; esdrúixoles: lògica, física, única.
2. b. diacrític.
2. net, més, mes, dona, nét, dóna.
3. c. fort, fluix i mut.
3. Quines ganes que tenia de perdre’ls de vista!
4. b. v.
Totes les pasqües junts era per acabar
malament. A més, s’havia espatllat l’aigüera, 5. c. buscar una paraula derivada.
havia estat quatre dies plovent, i un gos
6. c. e i i.
s’havia instal·lat a la caseta del gat.
4. zero, cirera, plaça, sol, zodíac, cosa, 7. a. s, ss, c i ç.
assabentar, Cèlia, suar, forçut, musa, mosso. 8. b. la conjugació.
essa sorda: cirera, plaça, sol, assabentar,
Cèlia, suar, forçut, mosso; essa sonora: zero, 9. c. passat.
zodíac, cosa, musa. 10. a. individual o col·lectiu.
5. preparàveu: 2a, plural, imperfet, simple, 11. b. possessiu, demostratiu i numeral.
preparar, 1a; dormiràs: 2a, singular, futur,
simple, dormir, 3a; han perdut: 3a, plural, 12. a. quantitat.
perfet, composta, perdre, 2a. 13. a. concordança.
6. demostratiu: aquestes, aquell, aquelles; 14. b. febles.
possessiu: meu, seves; numeral ordinal:
trenta-quatrè, primer; numeral cardinal: mil, 15. b. una notícia.
divuit, vint-i-sis. 16. c. les respostes a i b juntes.
7. Aquell tercer participant rus / vencia 17. a. objectiu.
còmodament: demostratiu + numeral + nom
+ adjectiu + verb + adverbi de mode. Els cinc 18. c. les respostes a i b juntes.
primers concursants inscrits / entrenaven 19. b. el llenguatge més o menys formal.
ahir durament: determinant + numeral
cardinal + numeral ordinal + nom + adjectiu + 20. b. biografia.
verb + adverbi de temps + adverbi de mode. 21. b. informar d’alguna cosa.
8. notícia, diari personal, avís, biografia, text 22. b. protagonista.
explicatiu, auca, anunci.
23. c. polisèmica.
9. camallarg: composta; descordar: derivada
amb prefix; menjador: derivada amb sufix; 24. c. metàfora.
taula, taulell: família lèxica; bonic, lleig: 25. b. antònimes.
antònimes; molles: polisèmica; automòbil,
cotxe: sinònimes. 26. b. família lèxica.
10. caminàs, caminet, caminot; botassa, boteta, 27. b. prefixos.
botota; finestrassa, finestreta, finestrota. 28. c. augmentatiu, despectiu i diminutiu.
29. c. verb + nom.
30. c. sandàlia, bota, sabatilla.





Recursos Per A La Avaluacio 4t Primaria PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Recursos Per A La Avaluacio 4t Primaria PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

4 PRIMÀRIA

RECURSOS PER A L’AVALUACIÓ

Enfocus Software - Customer Support

Text: Gemma Comas

© 2008 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

2 © 2008 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

Enfocus Software - Customer Support

Amb l’objectiu de donar suport a la tasca del professorat, en aquest volum

1. Recursos per a l’avaluació inicial. En aquesta secció es presenten diferents

© 2008 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 3

Enfocus Software - Customer Support

3. Avaluacions trimestrals. En aquesta secció s’inclouen proves per avaluar els

• Avaluació trimestral: dues pàgines amb activitats variades, que recullen

• Solucions: la secció es tanca amb les respostes a les proves trimestrals.

4 © 2008 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

Enfocus Software - Customer Support

• Suggeriments per a l’avaluació inicial.

© 2008 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 5

Enfocus Software - Customer Support

• Articula correctament 1, 2, 3, 4 • Escriure a la pissarra dites i refranys i fer

• Estructura les oracions 1, 2, 3, 4 • Demanar als alumnes que expliquin on han

• Parla en un volum de veu 1, 2, 3, 4 • Proposar-los algun tema perquè parlin en grups

• Parla de manera expressiva. 3, 4 • Plantejar als alumnes que expliquin alguna

• Llegeix sense sil·labejar.

6 © 2008 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

Enfocus Software - Customer Support

• Obté informació literal Comprensió • Les fitxes de comprensió estan directament

• Reconeix el nombre, 2, 3 • Dicteu als alumnes algunes formes verbals

© 2008 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 7

Enfocus Software - Customer Support

• Reconeix subjecte 6, 7 • Plantegeu als nens i nenes algunes oracions

• Identifica la concordança 8 • Proposeu-los uns noms i feu que escriguin un

• Té cura dels aspectes 2 • Proposeu als alumnes que escriguin a la llibreta

• Identifica tipologies textuals; 1

• Completa un text d’alguna 2

• Reconeix les paraules 1, 2 • Demaneu als alumnes el significat d’algunes

8 © 2008 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

Enfocus Software - Customer Support

• Reconeix parelles 3, 4 • Proposeu als alumnes alguns adjectius

• Relaciona paraules 5 • Demaneu als alumnes que escriguin paraules

• Produeix paraules a partir 6, 7 • A partir dels mateixos prefixos i sufixos

© 2008 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 9

Enfocus Software - Customer Support

1. Llegeix i memoritza l’embarbussament següent:

Els estudiants diuen:

2. Llegeix i memoritza els refranys i les endevinalles següents:

Dius que sóc net? Potser sí:

El meu camí és de ferro,

10 © 2008 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

Enfocus Software - Customer Support

Casa meva és un pis petit, un àtic dalt d’un edifici

4. Ara un company t’explicarà quines activitats extraescolars fa i tu les hauràs

© 2008 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 11

Enfocus Software - Customer Support

L’avi, el nét i el cavall

12 © 2008 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

Enfocus Software - Customer Support

1. Ordena la seqüència tal com succeeix a la lectura.

2. Tria l’opció més adequada al que fan l’avi i el nét.

No fan cas dels comentaris de la gent.

3. Tria els personatges que apareixen en el conte, a part de l’avi i el nét:

Que és impossible que tots estiguem d’acord.

5. Quina creus que és la millor opció davant dels comentaris de la gent?