Terentius Tunberg de Latinitate Viva

You might also like

Download as pdf or txt
Download as pdf or txt
You are on page 1of 10

ExpUcat Terentius TUNBERG

Cur opera Latina non solum antíqua, sed recentiora etiam ómnibus litterarum
Latinarum studiosis tam in ludis quam in studiorum universitatibus proponi
praelegique debeant.

Cum lingilae Latinae facta est mentio, nihil prius cogitant plerique quam homúnculos
togatos in foro discurrentes, quam senatum gravem et austerum, quam legiones, quam
gladiatores - ne multa, quam Romanos antiquos, quam rem antiquam. Attamen, quae res
haudquaquam est ignota sed a multis nec diligenter percepta nec penitus intellecta,
longe aliter atque Hittitorum vel Babyloniorum vel quarumlibet gentium demortuarum
sermones, lingua Latina non est res tantum antiqua, non est una cum gente Romana
exstincta. Immo potius communis illius litterarum Latinarum patrimonii longe minima
pars est antiqua. Per aevum non solum médium, quod dicitur, verum etiam recentiora
sécula,florebatlingua Latina,florebantlitterae Latinae.

Nihilominus a professoribus in studiorum universitatibus, a magistris in ludis pleramque


docetur lingua Latina velut si antiqua tantum et gentis Romanae propria fuerit, nec
quidquam post imperii Romani interitum sit Latine scriptimi. Ne fando quidem auditur
illud: esse usquam litteramm verbi gratia Gallicaram facultatem, ubi omnia Gallice post
mortuum Ludovicum regem eius nominis quartum decimum scripta praetermittantur,
neglegantur, sileantur. Cur igitur tali modo tractantur litterae Latinae?

Sciatis autem oportet, lectores benevoli, haec dicta mea haud ad omnes regiones
nationesve pertinere. In Hispania, verbi gratia, quamvis pauci adhuc Latinitatem vivam
illic colant, permulti tamen qui in linguae Latinae et philologiae Latinae facultatibus
versantur studiis litteraram Latinaram recentioram sunt dediti. Apud Scandinavos etiam
operibus Latinis recentiore aetate compositis in litteraram classicaram facultatibus hac
nostra aetate datur opera. At plerisque in regionibus res aliter ni fallor sese habent,
praesertim in America Septentrionali, in Brittania, in alus regionibus quas incolimt
AngHce loquentes.

Haudquaquam suadeo ut auctores classici ex institutione Latina tollantur. At recentiores


esse addendos curriculisque studioram ordinariis includendos affírmo. Vel tironibus et
studia linguae Latinae ingredientibus locos ex scriptoribus antiquis, mediaevalibus,
recentioribus ex aequo selectos proponere deberé magistros et praeceptores contendo,
ita ut linguae Latinae studentes ab ipsis initiis aliquatenus saltem intellegant qualis
fuerit vera linguae Latinae historia, quales homines non solum antiquitus, at
recentioribus etiam temporibus sua cogitata Latine expresserint, ne multa - quam
varium, multiplex, ingens sit patrimonium Latinum.

Contra dixerit forsitan quispiam linguam Latinam posterioribus illis temporibus nemini
patriam fuisse, neminem per totum médium aevum, neminem per totam Renascentiam
(quae dicitur) linguam Latinam una cum lacte materno imbibisse. At unumquemque
Romanum antiquum vel primas voces Latinas edidisse. Praecipuam igitur operam dari
deberé (praesertim a tironibus) iis auctoribus quibus Latinus sermo fuerit lingua patria,
qui a primis cunabulis Latine loquentes adoleverint. Hac de causa linguam Latinam a
Romanoram antiquoram cultu civili separari non posse: itaque institutionem nostram
Latinam semper cum Romanoram antiquorum cultus civilis studiis esse coniungendam.

1
Auctores veré classicos ad quos institutio nostra Latina semper spectare debeat esse
Romanos illos antiquos.

Talia dicentibus credo me responsa daré posse idónea. Primum, haudquaquam mihi est
propositum ut cultus civilis Romanorum cognitio et tractatio e studiis Latinis prorsus
tollatur, sed potius ut aliqua gentium Europaearum saeculorumque posteriorum notitia
studiis Latinis ordinariis addatur. Deinde, reputemus oportet haud ómnibus qui sub
imperatoribus Romanis Latine scripserint linguam Latinam fuisse sermonem patrium.
Quam enim primam linguam in cunabulis iacentes et infantes audiverunt Columella,
Quintilianus, TertuUianus, Augustinus, Claudianus, Ammianus Marcellinus, quorum
nemo in Italia (nedum Romae) est natus? Veri simile mihi videtur horum paucos,
fortasse nullos, primas voces aut audisse aut ipsos edidisse Latinas. At nemo horum a
litterarum Latinarum professoribus hac nostra aetate reicitur. Lectitantur, ut exemplum
ex alia disciplina sumamus, in litterarum Anglicarum facultatibus opera losephi Conrad
et Vladimiri Nabokov, quorum neutri patrius fiiit sermo Anglicus. Denique, eo dignior
est Latinitas media et moderna quae linguam Latinam discentibus innotescat, quod
sermo ille nemini patrixis at ómnibus quodammodo communis tanquam omnium
doctorum, quacumque lingua vernácula utebantur, vinculum exstabat, quod quamvis
nemini vemaculus sermo fuerit Latinus, litterae Latinae sicut vix anteaflorebant.Haec
est res singularis et scitu digna, praesertim si illud etiam reputamus: non ad res tantum
ecclesiasticas, verum ad res quoque saeculares tractandas, ad argumenta quam máxime
varia illam linguam communem esse adhibitam. Ausim forsitan vel illud contendere:
litterarum Latinarum patrimonii nobis traditi posteriorem partem maioris esse momenti
quam priorem et primitivam. His enim litteris continetur cultus civilis Europaei
fundamentum. His litteris ad historiara Europaeam et ad ipsas quodammodo mentes et
cogitationes eorum qui scientias et disciplinas nostras condiderunt, auxerunt,
promoverunt, aditus praebetur. Hac denique lingua scriptitabant non obscuri quidam et
ignoti, sed summi homines, quales erant Petrus Abaelardus, Thomas Aquinas,
Desiderius Erasmus, Copemicus, Johannes Bodin, tot alii ut citius harenas numerare
quam eorum nomina recensere valeam.

Quispiam forsitan roget num talium librorum editiones exstent non solum criticae, quas
dicunt, verum ad magistrorum et discipulorum usum aptae et accommodatae. Exstant
sane, et plures in annos singulos prodeunt. Aliquot eiusmodi libelli praefationibus et
commentariis sunt instructi optimis quibus rerum novitates et omnia quae ad opus
ipsum pertineant ita explicentur ut magistris vix sit necesse alios libros consulere.
Praeterea si pauciores litterarum Latinarum studiosi, qui diplomata doctoralia in
studiorum universitatibus nostris expetant, commentationes suas de Virgilio et Cicerone
et Sallustio et eorum similibus exscribant, at plures candidati recentioribus operibus
Latinis diligenter atque secundum rationes novissimas edendis operam daré velint, tum
plura Latinitatis recentioris monumenta sint magistris in promptu, quae suis praelegant
discipulis. At quaedam dicamus de studiorum universitatibus ipsis oportet

Necesse scilicet est historiéis vel linguarum vemacularum professoribus, vel


philosophis vel theologis vel aliarum etiam disciplinarum peritis opera Latina
recentioribus temporibus condita nonnumquam perlegere. Porro talium disciplinarum
professores non pauci ob indagationes eiusmodi susceptas litteris Neo latinis eruditissimi
evaserunt. At fere idem de alus linguis dici potest. Verbi gratia, si qui litterarum
Gallicarum professor opera quaedam Gallice saeculo séptimo décimo composita melius
intellegere cupiverit, illi fortasse erit necesse libros Hispanice vel Anglice scriptos

2
evolvere. Historiéis necesse est rerum quas investigant fontes omnes quibuslibet linguis
conditos perscrutari. Sed ut generatim et universe loquamur, quamvis harum
disciplinarum professor unus aut alter litteras calleat Latinas et Neolatinas hisque litteris
operam det permagnam, nulla ex his disciplinis in ipso linguae litterarumque
Neolatinarum studio principaliter vereatur, idque iure ac mérito: nam ad litteras Latinas
tractandas harum disciplinarum est condita nulla. Qua igitur in facúltate sita est ipsa
litteras Latinas recentiores investigandi et docendi provincia? In nulla. Si rem aequa
pependimus lance, nonne illud videtur subabsurdum? Studium illud quod ad totius
cultus civilis Europaei fundamentum praecipue pertineat, quo studio ad omnes
disciplinas humanas (quae vocantur) noscendas et provehendas maioris momenti sit
nullum, nusquam locum habere primarium, at semper subsidiarium esse aliisque
disciplinis quodammodo subiectum (haec scilicet dicta mea ad plerasque regiones
pertinet: res aliter in quibusdam locis sese habere minime me latet, sicut superius iam
asseveravi). At ad quas facultates magis pertinere debet hoc studium quam ad litterum
Latinarum facultates? Qui ad litteras Latinas recentiores docendas et investigandas
magis sunt idonei quam ipsi Latinistae, hoc est litterarum Latinarum professores? At
litterarum classicarum facultates quales nunc videmus aliter nuncupari debent.
Appellandae enim mea sententia sunt facultates 'eorum qui res a Graecis Romanisque
gestas tractant', utpote in quibus tam cultui Graecorum Romanorumque civili quam
harum gentium scriptis opera fere ex aequo detur. Hoc igitur contendo: in omni
linguarum vel litterarum classicarum facúltate, quae quidem recte et veré sic
nuncupetur, totam Latinitatem (et totam Graecitatem), id est litteras Latinas (et Graecas)
quacumque aetate conditas ex aequo tractandas investigandas docendas. Haud enim
aliter historia linguarum, quae classicae vocantur, vera et plena tractari potest.

Propono ut haec litteras Latinas docendi ratio etiam in ludis sive secundariis sive
superioribus, vel in gymnasiis (quae aliquando vocantur), non solum in universitatibus,
suscipiatur et pro ordinaria habeatur. Ab ipsis institutionis Latinae initiis discípulos
scire oportet Latinitatem Europaeam esse linguam, multorum saeculorum, multarum
aetatum, multarum gentium communem, non antiquam tantum et Romanam: ab ipsis
initiis oportet eos non tantum hoc scire, verum scripta quaedam ex Latinitate recentiore
selecta haud aliter legere atque scripta Romana.

Hoc igitur est consilium meum atque propositum. At velim breviter consideremus quae
commoda ex hoc proposito provenire possint. Í ?

Plures in annos singulos ad docendi muñera aggredi videntur qui credant discípulos
nostros optime linguam Latinam modo vivo, id est non solum legendo (qui est mos iam
inveteratus), sed etiam loquendo, audiendo, scribendo discere posse. Sciunt praeterea
nonnulli sermonem Latinum iam edoctis litterarumque Latinarum peritis hominibus
utile esse Latine loqui et scribere, idest lingua Latina uti, quippe quae adhuc multarum
gentium vinculum esse possit, quo homines variis e gentibus oriundi, quorum sermones
patrii et vemaculi permultum alius ab alio discrepent, omnia tamen efíícaciter
iucundeque inter sese communicare queant. At plurimi vel litteris Latinis dediti eos
homines qui nostra aetate Latine loquantur insanire credunt et pro delirantibus habent,
utpote quos credant haud aliter sese gerere quam si Babylonice loqui conentur, id est
linguam pridem mortuam et antiquitus exstinctam in vitam revocare et suscitare. Si vero
ordinaria nostra institutio Latina in tota Latinitate, id est non tantummodo in litteris
Latinis antiquis, sed in mediaevalibus quoque recentioribusque semper versaretur, multo
minus mirabile forsitan quibusdam videretur illud: homines nostra etiam aetate linguam

3
Latinam ad loquendum et ad scribendum usurpare ~ nemo enim illam linguam pro re
tantum antiqua haberet.

Deinde, institutio Latina a quibusdam magistris (praesertim Americanis) utilis esse


dicitur, quod ex tali institutione ratio quaedam cultus civilis tradendi et impertiendi
óptima praebeatur. Huiuscemodi scilicet hominibus in animo est cultus civilis antiquus,
id est Romanorum antiquorum, et temporum antiquorum historia. Hac sola de causa in
quibusdam Americae Septentrionalis regionibus retinetur institutio Latina. At quanto
amplior cultus civilis et rerum scitu dignarum copia ex litterarum Latinarum studio
perciperetur, si ex hoc fonte certiores non solum de Romanis antiquis et de historia
antiquafierentstudentes, verum de cultu Europaeo, de Europae historia, de viris doctis
quorum opera cultus noster tantopere auctus est. Penes omnes linguae Latinae
praeceptores est thesaurus ingens, cuius, pro dolor, plerique sunt aut immemores aut
prorsus ignari.

Tum, si secundum hanc rationem a me propositam institutio Latina sit ampliata, in


universitatibus quoque, ut credo, non pauca studiis Latinis aliisque disciplinis
Tiumanioribus' obtingant emolumenta. Firmiora procul dubio et solidiora inter litterarum
classicarum facultates et alias facultates, ubi coluntur linguae Europaeae et studia
histórica, philosophica, theologica, intercedant commercia. Si eam provinciam
susceperint litterarum classicarum facultates ut opera Latina etiam recentissimis
temporibus condita semper et ex instituto tractent, multo saepius multoque facilius
linguae Latinae professores et aliarum linguarum disciplinarumve professores
cooperentur pluraque incepta communia patrent. Sequitur etiam ut, si hunc in modum
studia Latina sint aucta et ampliata, subsidia pecuniaria saepius efficaciusque
adipiscantur litterarum classicarum professores et plura eiusmodi subsidia expetere
possint. .-. ^. ,4-^.^ ,- •

Praeterea, si institutio Latina sit hac ratione mutata et reformata, alia diñícultas qua
nunc laborant permultae litterarum classicarum facultates nonnihil mea sententia
minuatur. Nam, id quod haud dubito quin multis legentibus sit notissimum, qui
universitates nostras administrant et regunt, litterarum classicarum facultatibus
identidem obiciunt vitioque vertunt quod tam pauci studentes litterarum classicarum
cursus scholasque participent, quod auctorum classicorum praelectionibus tam pauci
intersint, ne multa, quod numerus eorum qui studia auctorum Graecorum et Romanorum
exerceant tam sit exiguus. Minitantur, nisi numerus studentium sit auctus, pecuniam
quae erogetur studiis litterarum classicarum deminutum iri. Minitantur cursus quibus
pauciores alliciantur studentes sublatum iri. Si autem litterarum Latinarum non
antiquarum solum, sed recentiorum etiam praelectiones ordinariae apud linguarum
classicarum facultates fíant, plures studentes diplomatumque superiorum candidati, qui
alus in disciplinis versentur, litterarum Latinarum cursibus procul dubio interesse velint,
et, ut rem paucis absolvam, tota institutio Latina multo latius pateat, pluresque alliciat.

Quomodo haec omnia instituí poterunt? Tarde sine dubio et pedetemptim. Permulti
enim litterarum Latinarum praeceptores disciplina sua iam translaticia, id est rerum
Graecarum Romanarumquae notitia nimis contenti a doctrina sua amplianda et ab
institutis suis mutandis, utpote quae iam sint inveterata, procul omni dubio abhorrebunt.
At eorum pertinacia vinci potest. Qui propositis a me hic adumbratis faveant ánimos
erigant oportet. Velim considerent atque reputent quae incepta his meis propositis haud
absimilia quibusdam in regionibus iam sint patrata. Nam apud Hispanos et Scandinavos,
sicut diximus, iu universitatibus, etsi non in ludis et gymnasiis, litterae Latinae
recentiores docentur, tractantur, coluntur - idque ex instituto iam stabilito. His exemplis
accensi etiam plura sperare possumus, videlicet fore ut magistri, non solum professores,
institutionis Latinaefinesdilatare velint.

Dixi.
LATINITAS: E L DIAGNÓSTICO ERRÓNEO D E L RIGOR MORTIS D E L LATÍN '

P o r e l P r o f . T e r e n c e o. T u n b e r g , U n i v e r s i d a d d e K e n t u c k y

C u a n d o s e m e n c i o n a l a l e n g u a l a t i n a , l a s p r i m e r a s c o s a s q u e v i e n e n a l a m e n t e d e l a mayoría d e l a
g e n t e s o n t i p o s c u b i e r t o s c o n t o g a s b u l l e n d o a t a r e a d o s p o r e l f o r o , l e g i o n e s , águilas, g l a d i a d o r e s ; e n
una palabra, l o s antiguos R o m a n o s , y u n a lengua antigua, hace m u c h o desaparecida.

P e r o e l u s o d e l latín, u n h e c h o q u e l a mayoría d e l o s p r o f e s o r e s d e latín p a r e c e c o n s i d e r a r c o m o


anecdótico y a j e n o a e l l o s , sobrevivió m u c h o después d e l a desaparición d e l m u n d o a n t i g u o e n e l
q u e se desarrolló e n p n n c i p i o , a d i f e r e n c i a d e l a l e n g u a d e l o s H i t i t a s , B a b i l o n i o s y m u c h o s o t r o s
p u e b l o s a n t i g u o s . V e r d a d e r a m e n t e , e s j u s t o d e c i r q u e e l Latín n o e s s i m p l e m e n t e u n a l e n g u a
a n t i g u a ; d e l c o n j u n t o d e l a l i t e r a t u r a e x i s t e n t e escríta e n latín, l a p a r t e a n t i g u a e s c o n d i f e r e n c i a l a
más pequeña. L a e s c r i t u r a l a t i n a y t o d o s l o s géneros d e l i t e r a t u r a e n latín f l o r e c i e r o n p r o f u s a m e n t e
n o sólo e n l a E d a d M e d i a s i n o h a s t a épocas r e l a t i v a m e n t e r e c i e n t e s . E l u s o d e l a l e n g u a h a
p e r s i s t i d o e n a l g u n o s ámbitos i n c l u s o e n e l s i g l o X X . ^ .

N o o b s t a n t e m a e s t r o s y p r o f e s o r e s d e latín e n I n s t i t u t o s y U n i v e r s i d a d e s t i e n d e n a enseñar e s t e
i d i o m a c o m o s i únicamente l o a n t i g u o y r o m a n o e s t u v i e r a e s c r i t o e n latín y m e r e c i e r a l a p e n a
l e e r s e e n latín, y n a d a l o e s t u v i e r a n i l o m e r e c i e r a después d e l i m p e r i o R o m a n o o a l c o m i e n z o d e l
m i s m o i m p e r i o . ¿Alguien h a oído a l g u n a v e z h a b l a r d e u n d e p a r t a m e n t o u n i v e r s i t a r i o d e francés,
p o r e j e m p l o , e n e l q u e t o d a l a l i t e r a t u r a e n l e n g u a f r a n c e s a e s c r i t a después d e l r e i n a d o d e L u i s X V I
esté e x c l u i d a d e l c u r r i c u l u m o r d i n a r i o ? E n t o n c e s , ¿por qué l a tradición l a t i n a e s t r a t a d a d e e s t a
manera? - - • • ^ ^-.--^

P a r a s e r j u s t o s y p r e c i s o s , d e b e m o s señalar q u e e s t a situación n o e s a p l i c a b l e p o r i g u a l a t o d a s l a s
p a r t e s e n d o n d e s e enseña latín h o y e n día. E n España y E s c a n d i n a v i a , p o r c i t a r d o s c a s o s
i m p o r t a n t e s , l o s e s t u d i o s n e o l a t i n o s y d e latín m e d i e v a l se c u l t i v a n a c t i v a m e n t e e n d e p a r t a m e n t o s
d e l e n g u a s clásicas, a l m e n o s , a n i v e l u n i v e r s i t a r i o . E n l a mayoría d e l a s áreas, p a r t i c u l a r m e n t e e n e l
m u n d o d e h a b l a i n g l e s a , l a situación e s m u y d i f e r e n t e . E l latín, n o r m a l m e n t e , se r e d u c e a l e s t u d i o
d e l o s r o m a n o s , y e n n o p o c o s c a s o s a m e n o s aún. E n r e a l i d a d , e n a l g u n o s d e p a r t a m e n t o s
u n i v e r s i t a r i o s t r a d i c i o n a l e s d e l e n g u a s clásicas e n G r a n Bretaña, a u t o r e s c r i s t i a n o s c o m o T e r t u l i a n o
y Jerónimo n i s i q u i e r a se enseñan: e l latín c r i s t i a n o s e c o n s i d e r a p a r t e d e l o s e s t u d i o s d e Teología.

I n v i t o a l o s l e c t o r e s a c o n s i d e r a r l o q u e podríamos g a n a r t r a b a j a n d o p o r c a m b i a r e s t a situación. P o r
s u p u e s t o , n o d e f i e n d o e l i m i n a r l o s a u t o r e s r o m a n o s d e l típico r e p e r t o r i o d e l e c t u r a s e s c o l a r e s . P e r o
sí a f i r m o q u e l o s p e r i o d o s m o d e r n o y m e d i e v a l d e l latín deberían también e s t a r p r e s e n t e s , p o r
m e d i o d e u n a selección d e t e x t o s , t a n t o e n l o s currículos d e l o s i n s t i t u t o s c o m o e n l a s u n i v e r s i d a d e s
d e t o d o s l o s s i t i o s . D e s d e e l m i s m o c o m i e n z o d e l p r o c e s o d e a p r e n d i z a j e d e l latín, se debería
enseñar a l o s a l u m n o s s u h i s t o r i a c o m p l e t a . L o s a l u m n o s d e t o d o s l o s n i v e l e s deberían t e n e r algún
c o n t a c t o c o n o b r a s e n latín más r e c i e n t e s , n o m e r a m e n t e c o n l a s clásicas. Tendrían q u e a d q u i r i r
a l g u n a noción d e c u a n v a s t a y c o m p l e j a e s l a tradición l a t i n a p o s t e r i o r y d e qué p a r t e t a n
f u n d a m e n t a l d e n u e s t r a h e r e n c i a i n t e l e c t u a l está i n c l u i d a e n e l l a y t r a n s m i t i d a p o r e l l a .

' Extraído d e ACL Newsletter ( I n v i e m o , 2 0 0 0 ) c o n e l a m a b l e p e r m i s o d e l a u t o r y de l a L i g a Clásica


Americana.
L a s m e j o r e s y más a m p l i a s guías e i n t r o d u c c i o n e s a l a r i q u e z a de e l m a t e r i a l p o s t e r i o r a l período clásico e n
latín s o n F . A . C . M a n t e l l o y A . G . R i g g , e d d . Latín Medieval. Una introducción y guía bibliográfica.
( W a s h i n g t o n , D : C : 1 9 9 6 ) ; J. I j e w i j n , Acompañante en los estudios Neo-latinos. Parte L Historia y difusión
de la literatura neo-latina. S e g u n d a Edición r e e s c r i t a c o m p l e t a m e n t e . Suplementa humanística Lovaniense V
( L o v a i n a . 1 9 9 0 ) : J. Ijsevvijn c o n D . Sacre. Acompañante en los estudios neo-latinos. Parte II. Ouestiones
editoriales, filológicas, lingüísticas y literarias. S e g u n d a edición reescrita p o r entero. Supplementa
Humanística L o v a n i e n s e X I V ( L o v a i n a , 1 9 9 8 )
1
E n c o n t r a d e e s t a visión, quizá a l g u n o s r e p l i q u e n q u e e n e s t o s p e r i o d o s p o s t e r i o r e s e l latín n o e r a l a
l e n g u a m a t e r n a d e n a d i e . T o d o s l o s r o m a n o s , p o r e l c o n t r a r i o , tenían e l latín c o m o l e n g u a m a t e r n a .
E n e l p e r i o d o r o m a n o , e l latín e s t a b a a s o c i a d o c o n u n c o n j u n t o p r i m a r i o d e i n s t i t u c i o n e s . P o r estas y
otras razones, l a lengua latina n o puede ser estudiada a l m a r g e n de l a cultura de l o s antiguos
r o m a n o s , y ésta e s l a razón d e q u e l a m a n e r a d e enseñar latín e n I n g l a t e r r a y e n l o s E s t a d o s U n i d o s
h a y a e v o l u c i o n a d o d e l a m a n e r a e n q u e l o h a h e c h o d u r a n t e l o s últimos d o s s i g l o s . L o s a u t o r e s
l a t i n o s clásicos q u e d e b e n g u i a r n u e s t r o a p r e n d i z a j e d e l latín s o n r o m a n o s , p r e f e r i b l e m e n t e
paganos, y n o otros.

A c u a l q u i e r a q u e e s g r i m a e s t e p u n t o d e v i s t a , deberíamos a n t i c i p a r l e v a r i a s r e s p u e s t a s . P r i m e r o , l a s
p r o p u e s t a s q u e se h a c e n aquí n o i m p l i c a n q u e e l e s t u d i o d e l a c u l t u r a r o m a n a y s u s a c t i v i d a d e s
e s c o l a r e s c o n s i g u i e n t e s s e a n e l i m i n a d a s p o r e n t e r o d e l o s e s t u d i o s clásicos, s i n o p o r e l c o n t r a r i o ,
q u e s e añada a l g u n a información s o b r e e l d e s a r r o l l o d e m o v i m i e n t o s , i n s t i t u c i o n e s e i d e a s
o c c i d e n t a l e s p o s t e r i o r e s ( l o s q u e están c o n t e n i d o s e n t e x t o s e n latín) a l a enseñanza d e l latín e n l o s
c e n t r o s d e enseñanza, u n p u n t o a l q u e v o l v e r e m o s más t a r d e .

S e g u n d o , d e b e m o s t e n e r p r e s e n t e q u e e l latín n o f u e l a p r i m e r a l e n g u a d e t o d o s l o s q u e e s c r i b i e r o n
e n latín d u r a n t e e l I m p e r i o R o m a n o . ¿Acaso a u t o r e s d e l a s p r o v i n c i a s d e l i m p e r i o c o m o C o l u m e l a ,
A p u l e y o , T e r t u l i a n o y Agustín o y e r o n l a s p r i m e r a s p a l a b r a s e n l a c u n a d e m a t r o n a s q u e h a b l a b a n
latín? E n e l c a s o d e , a l m e n o s , d o s a u t o r e s l a t i n o s d e l final d e l i m p e r i o , A m i a n o y C l a u d i a n o ,
s a b e m o s q u e e l latín n o e r a s u l e n g u a n a t i v a . Aún así, n i n g u n o d e e s t o s a u t o r e s , e n l a s
programaciones universitarias a l menos, son excluidos por completo de l a lista de aquellos que los
e s t u d i a n t e s más a v a n z a d o s d e b e n l e e r a v e c e s ( a u n q u e n o a p a r e z c a n e n l o s c u r r i c u l a d e l o s
i n s t i t u t o s ) . Más aún, s i l o c o m p a r a m o s c o n o t r a s d i s c i p l i n a s l i t e r a r i a s , ¿estamos a c o s t u m b r a d o s a
excluir del c u r r i c u l u m de l a literatura inglesa a autores c o m o C o n r a d y N a b o k o v , para quienes e l
inglés n o ílie e n a b s o l u t o s u i d i o m a m a t e r n o ?

D e h e c h o , podríamos a d o p t a r l a p o s t u r a d e q u e p r e c i s a m e n t e e n e l período p o s t - r o m a n o , e l latín n o


e r a l a l e n g u a m a t e r n a d e n a d i e , s i n o u n a l e n g u a f r a n c a común d e l o s c u l t o s e u r o p e o s , c u a l q u i e r a q u e
f u e s e s u h a b l a vernácula, y q u e e l latín s e convirtió e n e l i d i o m a r e s e r v a d o a l a expresión d e l o s
p e n s a m i e n t o s más s o f i s t i c a d o s y a v a n z a d o s , s i n p e r d e r n u n c a s u u s o c o t i d i a n o , espontáneo y m e n o s
f o r m a l . E s t a f a s e d e l latín e s e s p e c i a l m e n t e v a l i o s a p a r a l o s a l u m n o s d e latín. C u a l q u i e r a q u e
e s t u d i e latín d e b e t e n e r c o n t a c t o c o n l a s épocas e n q u e e l latín e r a l a l e n g u a a p r e n d i d a p o r c a s i t o d a s
l a s p e r s o n a s c u l t i v a d a s y l a l i t e r a t u r a l a t i n a floreció c o m o vehículo n o sólo d e l a teología, l a
filosofía y l a c i e n c i a , s i n o también d e l a poesía, l a s c a r t a s , l a sátira, l a ficción y , m u c h o s o t r o s
géneros. E s t e e s u n fenómeno d e s t a c a d o y u n e l e m e n t o f u n d a m e n t a l e n l a tradición i n t e l e c t u a l d e
E u r o p a y sus v a s t a g o s .

S i n e m b a r g o , a l g u n o s l e c t o r e s responderán s e g u r a m e n t e q u e l o s c u r r i c u l a d e l o s I E S están, a
m e n u d o , m u y d e t e r m i n a d o s p o r l o s exámenes y p r u e b a s n a c i o n a l e s o d e l a s r e s p e c t i v a s autonomías,
t o d a s l a s c u a l e s g i r a n e n t o r n o a V i r g i l i o , O v i d i o , C a t u l o , y Cicerón, j u n t o a l a c u l t u r a r o m a n a y l a
mitología g r e c o - r o m a n a . ¿En qué m e d i d a e s práctico a l t e r a r l o s t e m a r i o s ? Además, ¿dónde están l a s
ediciones de textos neolatinos y medievales adecuados al uso de los profesores?

N o f a l t a n r e s p u e s t a s a t a l e s p r e g u n t a s . ¿Crearía u n a revolución catastrófica m o d i f i c a r l o s c u r r i c u l a


e x i s t e n t e s y l o s exámenes d e latín, n o e l i m i n a n d o e l m a t e r i a l d e R o m a , n i e l i m i n a n d o e l e m e n t o s d e
l a c u l t u r a a n t i g u a , ' ' s i n o tratándolos s e l e c t i v a m e n t e y añadiendo m u e s t r a s y m a t e r i a l c u l t u r a l d e l o s
C o r p u s d e l latín más r e c i e n t e o m e d i e v a l ? S e g u r a m e n t e n o .

¿Qué d e c i r d e l a s e d i c i o n e s a p r o p i a d a s p a r a l a c l a s e ? C i e r t a m e n t e , a m b a s antologías y e d i c i o n e s
e x i s t e n . N u e v a s e d i c i o n e s a p t a s p a r a u s o e s c o l a r a p a r e c e n c a d a año. A l g u n o s d e e s t o s t e x t o s están

^ L a mitología es c l a r a m e n t e f u n d a m e n t a l e n t o d a l a tradición o c c i d e n t a l y n o sólo e n l a l i t e r a t u r a l a t i n a .


2
tan bien equipados c o n introducciones y notas que l o s profesores apenas necesitan consultar otras
fuentes"^. Y s i más a s p i r a n t e s a d o c t o r e s e n l i t e r a t u r a l a t i n a , e n l u g a r d e e s c r i b i r aún más t e s i s s o b r e
V i r g i l i o o Cicerón, e l a b o r a r a n e d i c i o n e s útiles d e t e x t o s n e o l a t i n o s , e s p e c i a l m e n t e p e n s a n d o e n l o s
p r o f e s o r e s d e S e c u n d a r i a , l o s d o c e n t e s podrían t e n e r u n c o r p u s d e m a t e r i a l p a r a s e l e c c i o n a r e n c l a s e
i n c l u s o más a m p l i o y c r e c i e n t e . O b v i a m e n t e , e l énfasis e n l a erudición d e l a s u n i v e r s i d a d e s p u e d e
t e n e r e f e c t o e n cómo s e enseña latín e n l o s c e n t r o s e d u c a t i v o s , e n último término, así q u e u n a
p a l a b r a o d o s s o b r e e l latín e n l a erudición académica n o estará d e más.

Está c l a r o q u e p u e d e s e r i m p o r t a n t e p a r a h i s t o r i a d o r e s , p r o f e s o r e s d e s u p r o p i a l e n g u a n a c i o n a l , p o r
e j e m p l o , francés o inglés, filósofos o teólogos, e s t u d i a r latín m e d i e v a l o t e x t o s n e o l a t i n o s e n
ocasiones. C o n frecuencia tales eruditos pueden encontrarse trabajando c o n material escrito p o r
c o m p l e t o o e n s u m a y o r p a r t e e n latín, d e h e c h o l e y e n d o c a n t i d a d e s c o n s i d e r a b l e m e n t e m a y o r e s d e
latín q u e s u s c o l e g a s e n l o s d e p a r t a m e n t o s d e l e n g u a s clásicas, y s i n t r a d u c c i o n e s o c o m e n t a r i o s .
P o r e l l o , u n o s p o c o s p r o f e s o r e s e n e s t a s d i s c i p l i n a s se h a n c o n v e r t i d o e n e x c e l e n t e s l a t i n i s t a s . P e r o ,
en general, a u n q u e e n c o n t r a m o s l a t i n i s t a s m u y c o m p e t e n t e s d e v e z e n c u a n d o e n estas disciplinas
( d e l m i s m o m o d o q u e a l g u n o s p r o f e s o r e s d e francés d e l s i g l o X V I I I , podían, a c a u s a d e s u línea d e
investigación, s e r e s p e c i a l i s t a s e n i t a l i a n o ) , y a u n q u e l a erudición d e l neolatín t i e n e u n g r a n
p o t e n c i a l p a r a c o n t r i b u i r a l a mayoría d e l a s h u m a n i d a d e s o r i e n t a d a s h a c i a l a E u r o p a m e d i e v a l o
m o d e r n a , n i n g u n a d e e s t a s d i s c i p l i n a s e c e n t r a e n e l e s t u d i o d e l latín post-clásico per se,
lógicamente, p u e s t o q u e n i n g u n a d e e s t a s d i s c i p l i n a s , n i s i q u i e r a l a teología o l a filosofía ( e n l a s q u e
l a mayoría d e l o s t e x t o s p u e d e n e s t a r e n latín), se c r e a r o n c o n e l propósito d e e s t u d i a r l a s l e t r a s
l a t i n a s c o m o t a l e s . A u n q u e e l latín m e d i e v a l s e o f e r t a , a v e c e s , e n l o s d e p a r t a m e n t o s d e l e n g u a s
clásicas e n l a s u n i v e r s i d a d e s a m e r i c a n a s , e s t o n o e s l o h a b i t u a l . E s t a situación e s i n c l u s o p e o r e n e l
e s t u d i o d e l a l i t e r a t u r a n e o l a t i n a , q u e n o t i e n e b a s e s e n ningún d e p a r t a m e n t o d e l a típica u n i v e r s i d a d
británica o a m e r i c a n a . S e g u r a m e n t e h a y a l g o paradójico e n e s t e e s t a d o d e c o s a s . E l e s t u d i o d e e s a
tradición lingüística y l i t e r a r i a q u e c o n t i e n e n a d a m e n o s q u e l o s c i m i e n t o s d e e l p e n s a m i e n t o
o c c i d e n t a l , u n e s t u d i o q u e a f e c t a a u n a a m p l i a v a r i e d a d d e o t r a s d i s c i p l i n a s humanísticas, n o t i e n e
u n l u g a r p r i m a r i o e n n u e s t r a s u n i v e r s i d a d e s s i n o q u e e s c a s i s i e m p r e s u b s i d i a r i o y , e n teoría, e s
e s t u d i a d o n o p o r mérito p r o p i o s i n o p o r a l g u n a o t r a c a u s a . S e g u r a m e n t e , e l fin m e d i e v a l o más
r e c i e n t e d e l a tradición l a t i n a e s u n área q u e d e b e f o r m a r p a r t e c o n s o l i d e z d e l o s d e p a r t a m e n t o s d e
latín y l e n g u a s clásicas. ¿Quiénes están m e j o r p r e p a r a d o s p a r a enseñar t e x t o s n e o l a t i n o s e n latín y l a
tradición d e l a l i t e r a t u r a l a t i n a q u e l o s p r o f e s o r e s d e latín? L o s d e p a r t a m e n t o s d e l e n g u a s clásicas
t a l y c o m o s o n h o y e n día, deberían l l a m a r s e más a p r o p i a d a m e n t e " d e p a r t a m e n t o s d e h i s t o r i a
a n t i g u a " , o " d e p a r t a m e n t o s d e e s t u d i o s a n t i g u o s . " S u g e r i m o s d e s d e aquí q u e c u a l q u i e r
d e p a r t a m e n t o q u e s o s t e n g a enseñar l e n g u a s y l i t e r a t u r a clásica a p r o p i a d a m e n t e ( e n l o s q u e p o r
"clásico" s e e n t i e n d a latín o g r i e g o ) , deberían p r e s t a r l a m i s m a atención a t o d a s l a s e t a p a s d e l a
h i s t o r i a d e l a l i t e r a t u r a l a t i n a , e x p r e s a m e n t e t o d o s l o s p e r i o d o s e n l o s q u e e l latín t u v o i m p o r t a n c i a y
f u e e l vehículo d e t e x t o s s i g n i f i c a t i v o s ( y l o m i s m o podría d e c i r s e d e e l g r i e g o clásico o koiiié).

^ A l o s p r o f e s o r e s interesados e n e n c o n t r a r u n a antología de latín m e d i e v a l , r e c o m i e n d o e s p e c i a l m e n t e


Lectura de latín medieval d e K e i t h S i d w e l l ( C a m b r i d g e , 1 9 9 5 ) . P a r a e n c o n t r a r otras antologías y ediciones,
se debería c o n s u l t a r p r i m e r o l o s trabajos generales m e n c i o n a d o s e n l a n o t a 2 . Además, e l Journal of
Medieval Latín ( p u b l i c a d o p o r B r e p o l s e n Bélgica, p e r o d i s p o n i b l e e n l a mayoría de l a bibliotecas de U S A )
r e v i s a cada año n u e v a s e d i c i o n e s d e t e x t o s l a t i n o s m e d i e v a l e s ( de l o s q u e n o t o d o s s o n adecuados para u s o
escolar). P a r a n u e v a s e d i c i o n e s d e trabajos n e o l a t i n o s , véase l a bibliografía a n u a l e n c o n t r a d a a l final de cada
número de Humanística Lovaniensia ( p u b l i c a d a p o r l a I m p r e n t a d e l a U n i v e r s i d a d de L o v a i n a , Bélgica, pero
d i s p o n i b l e e n l a mayoría d e las b i b l i o t e c a s de E E U U . ) Bryn Awr Latín Commentaríes es u n a colección q u e
i n c l u y e a l g u n o s clásicos n e o l a t i n o s y m e d i e v a l e s i m p o r t a n t e s . E s t o s l i b r o s s o n r e c o m e n d a b l e s p o r s u bajo
precio, y sus e x t r e m a d a m e n t e a m p l i a s notas, q u e a\Tidan a hacer estos t e x t o s accesibles i n c l u s o a aquellos
que están c o m e n z a n d o a leer e n latín. También útiles p o r m o t i v o s s i m i l a r e s s o n los Toronto Medieval Latín
Texts, a u n q u e estas ediciones están acompañadas d e m e n o s ayxida e d i t o r i a l que l a colección de B r v n M a w r .
¿Qué v e n t a j a s podrían d e r i v a r s e d e l a adopción g e n e r a l i z a d a d e e s t e e n f o q u e más a m p l i o r e s p e c t o a
l a tradición l a t i n a e n l a enseñanza p r i m a r i a , s e c u n d a r i a y u n i v e r s i t a r i a ?

E n p r i m e r l u g a r , a q u e l l o s d e v o s o t r o s c o n interés e n e l latín h a b l a d o , i n c l u s o s i hacéis e s t o


s o l a m e n t e p o r m o t i v o s pedagógicos, encontraréis e s t e e n f o q u e más a m p l i o a c o r d e c o n l o q u e estáis
h a c i e n d o . P r o b a b l e m e n t e n o p o c o s c l a s i c i s t a s y p r o f e s o r e s ( a u n q u e e n m e n o r número a h o r a q u e
h a c e u n o s años) c o n s i d e r a n a l o s p a r t i d a r i o s d e l latín o r a l c o m o m i e m b r o s d e u n a e s p e c i e d e
"sociedad para el anacronismo a c t i v o " o c o m o extremistas intentando resucitar algo m u e r t o durante
m i l e n i o s . P e r o t a l p e r s p e c t i v a i g n o r a l a l a r g a y e s e n c i a l tradición, m a n t e n i d a c a s i s i n interrupción
d e s d e l a antigüedad, d e p e r s o n a s q u e u t i l i z a b a n e l latín p a r a e x p r e s a r e x p e r i e n c i a s contemporáneas
m u c h o después d e q u e e l latín d e j a r a d e s e r l a l e n g u a vernácula d e n a d i e - u n a tradición q u e p e r d u r a
e n a l g u n a s z o n a s geográficas y e n a l g u n o s c a m p o s académicos h a s t a e l s i g l o X I X , o h a s t a n u e s t r o s
días s i t e n e m o s e n c u e n t a e l u s o d e l latín e n l a I g l e s i a Católica R o m a n a . S i más e n t r e n o s o t r o s n o s
acostumbráramos a p e n s a r e n e l latín n o m e r a m e n t e c o m o u n fenómeno a r c a i c o , t a l e s p e r s o n a s
podrían e n c o n t r a r l a i d e a d e h a b l a r y e s c r i b i r e n latín e n n u e s t r o s días m u c h o m e n o s p e r e g r i n a .

E n s e g u n d o l u g a r , l a enseñanza d e l latín e n l o s i n s t i t u t o s s e d e f i e n d e , a m e n u d o , c o n e l a r g u m e n t o
de q u e p r o p o r c i o n a u n a e x c e l e n t e v e n t a n a a l o s estudiantes para apreciar l o s c i m i e n t o s de l a
civilización o c c i d e n t a l . P o r t a n t o , u n montón d e m a t e r i a l n o lingüístico, p e r t e n e c i e n t e a l a r t e g r e c o -
r o m a n o , a l a a r q u i t e c t u r a , l a s i n s t i t u c i o n e s , l a s o c i e d a d , e t c . , se u t i l i z a e n l a c l a s e d e latín. P e r o
cuánto más r i c o sería e l c o n t e n i d o c u l t u r a l d e l a educación l a t i n a s i , d e l a s f u e n t e s d e l o s t e x t o s
l a t i n o s , l o s e s t u d i a n t e s p u d i e r a n a p r e n d e r n o sólo s o b r e l o s r o m a n o s y l a h i s t o r i a a n t i g u a , s i n o s o b r e
l a h i s t o r i a y civilización o c c i d e n t a l d e l a q u e derivó, u n a f a s e más tardía d e l a tradición l a t i n a n o
m e n o s i m p o r t a n t e q u e l a época r o m a n a . E n latín c o m o i d i o m a i n t e r n a c i o n a l , e n c o n t r a m o s l o s
p e n s a m i e n t o s d e a q u e l l o s q u e f o r j a r o n n u e s t r a s t r a d i c i o n e s científicas, ideológicas, o i n c l u s o
l i t e r a r i a s . A q u e l l o s e s c r i t o r e s e n latín n o f u e r o n u n g r u p o d e o s c u r o s r e a c c i o n a r i o s , c o n f i s c a d o s a
l a s líneas p r i n c i p a l e s d e l a c r e a t i v i d a d e n l a c u l t u r a e u r o p e a p o s t e r i o r , s i n o , p o r c o n t r a , l a s m e n t e s
señeras d e l o c c i d e n t e m o d e r n o y m e d i e v a l : A b e l a r d o , Tomás d e A q u i n o , P e t r a r c a , E r a s m o , Tomás
M o r o , Copérnico, B o d i n , N e w t o n , p o r n o m b r a r sólo u n o s p o c o s . E l e s t u d i o d e l latín, además, p u e d e
m o s t r a r cómo s u s p e n s a m i e n t o s se d e s a r r o l l a r o n s o b r e l o s c i m i e n t o s lingüísticos l a t i n o s y cómo l a
l e n g u a r o m a n a , l l e v a n d o c o n s i g o i d e a s r o m a n a s , se adaptó, y e n a l g u n o s c a s o s evolucionó y d i o
f o r m a a c o n c e p t o s e x p r e s a d o s e n neolatín. L o s d o c e n t e s d e l latín t i e n e n u n v a s t o t e s o r o d e m a t e r i a l
p a r a h a c e r sus c u r s o s más r i c o s y más i n t e r e s a n t e s - p o r d e s g r a c i a , u n t e s o r o q u e m u c h o s i g n o r a n .

E l latín, d i c e n l o s e d u c a d o r e s , a y u d a a l o s a l u m n o s a d e s a r r o l l a r h a b i l i d a d e s v e r b a l e s y semánticas
e n inglés y e n o t r a s l e n g u a s m o d e r n a s . A e s t e r e s p e c t o también n o s o t r o s p o d e m o s v e r e l p o t e n c i a l
g a n a d o s i se i n c l u y e m a t e r i a l más r e c i e n t e . A p a r t e d e l v o c a b u l a r i o básico d e l latín a n t i g u o , q u e
c o n t i n u a e n u s o a l o l a r g o d e l a E d a d M e d i a y e l R e n a c i m i e n t o , l a e s p e c i a l terminología d e l a
filosofía m e d i e v a l y l a s n u m e r o s a s c i e n c i a s d u r a n t e e l R e n a c i m i e n t o h i c i e r o n u n a contribución
i m p o r t a n t e a c o n c e p t o s e n inglés y o t r a s l e n g u a s n a c i o n a l e s q u e n o s o n e v i d e n t e s p a r a a q u e l l o s q u e
se c e n t r a n e x c l u s i v a m e n t e e n l o s t e x t o s a n t i g u o s . E l v o c a b u l a r i o d e n u e s t r a s p r o p i a s u n i v e r s i d a d e s ,
p o r d a r u n pequeño e j e m p l o , e s u n a h e r e n c i a d e l latín m e d i e v a l : p a l a b r a s c o m o f a c u l t a d , g r a d u a d o ,
título d e b a c h i l l e r ( f a c u l t y , gradúate, b a c h e l o r ' s d e g r e e ) , p o r e j e m p l o , s o n s i m p l e s a d a p t a c i o n e s a l
español o a l inglés áQ facultas ( a t r i u m , i u r i s , l e g u m , e t c . ) , graduatus, baccalaureatiis'

L a adopción d e u n c u r r i c u l u m estándar q u e i n c l u y a t o d o s l o s p e r i o d o s p r i n c i p a l e s d e l latín podría


b e n e f i c i a r a l e s t u d i o d e l latín, y a t o d a s l a s h u m a n i d a d e s , también e n l a s u n i v e r s i d a d e s . Así, c o n
s e g u r i d a d veríamos l a z o s más e s t r e c h o s e n t r e l o s d e p a r t a m e n t o s d e l e n g u a s clásicas y o t r o s , t a l e s
c o m o l o s de lenguas nacionales o historia, e n l o s q u e examinar material neolatino o medieval
p u e d a s e r n e c e s a r i o . E s p r o b a b l e q u e , j u n t o c o n u n a f u t u r a cooperación e n t r e d e p a r t a m e n t o s , l a

^ S o b r e estas palabras, v e r L e x i q u e de l a prose l a t i n e de l a renaissance (Leíden. 1 9 9 4 ) . o r J.F. N i e r m a y e r ,


M e d i a e L a t i n i t a t i s lexicón m i n u s , T edición ( L e i d e n , 1 9 8 4 ) .
4
posibilidad de obtener becas y fondos e n departamentos de lenguas clásicas aumentara
paralelamente.

E n l a p r o p u e s t a q u e h e e x p u e s t o aquí se e n c u e n t r a e l r e m e d i o p o t e n c i a l d e o t r a d i f i c u l t a d q u e se
e n c u e n t r a n n o r m a l m e n t e l o s q u e d i r i g e n e s t u d i o s clásicos e n u n i v e r s i d a d e s . ¿Con cuánta f r e c u e n c i a
es n e c e s a r i o q u e l o s j e f e s d e l o s d e p a r t a m e n t o s clásicos d e f i e n d a n a n t e l o s a d m i n i s t r a d o r e s l a
e x i s t e n c i a d e c i e r t o s c u r s o s c o n u n a matriculación b a j a ? E s t o s u c e d e e s p e c i a l m e n t e e n e l c a s o d e l o s
cursos e n los niveles superiores que i n c l u y e n textos e n l a lengua original. S i existiera l a costumbre
d e i n c l u i r l a tradición l a t i n a d e l c o m i e n z o d e l a e d a d m o d e r n a y l a m e d i e v a l e n c u r s o s y a s i g n a t u r a s
d e s o n d e o , y d e o f r e c e r s e m i n a r i o s d e t a l e s a u t o r e s así c o m o l o s t r a d i c i o n a l e s a n t i g u o s d e m a n e r a
r e g u l a r , e s p r o b a b l e q u e más a l u m n o s d e o t r o s d e p a r t a m e n t o s , e s p e c i a l m e n t e l o s l i c e n c i a d o s ,
e s t u v i e r a n i n t e r e s a d o s e n p a r t i c i p a r , y e n g e n e r a l l o s e s t u d i o s l a t i n o s s e difundirían c o n m a y o r
a m p l i t u d y atraerían a más i n v e s t i g a d o r e s .

P o r último - y a h o r a l l e g a m o s a u n p u n t o q u e v a más allá d e l a s c o n s i d e r a c i o n e s m u n d a n a s d e


matriculación y e s t r u c t u r a u n i v e r s i t a r i a - m e r e c e l a p e n a c o n s i d e r a r n u e s t r a p e r s p e c t i v a e n l a
tradición m i s m a d e l a L a t i n i d a d . A u n q u e e n l o s últimos 1 5 o 2 0 años e l interés e n l o s e s c r i t o r e s
n e o l a t i n o s y e l e s t u d i o d e sus o b r a s h a a u m e n t a d o c o n s i d e r a b l e m e n t e , p a r t i c u l a r m e n t e e n e l c a s o d e
u n o s p o c o s a u t o r e s i m p o r t a n t e s , h a y aún m u c h o q u e a p r e n d e r d e l a s e t a p a s tardías d e l a l i t e r a t u r a
l a t i n a . N a d i e p u e d e d u d a r d e q u e n u e s t r o c o n o c i m i e n t o d e e s t e i m p o r t a n t e p a t r i m o n i o aumentaría a
paso acelerado si e l estudio de este c a m p o fuera u n e l e m e n t o establecido e n todos l o s
d e p a r t a m e n t o s d e latín y s e t r a t a r a c o n r e g u l a r i d a d c o m o p a r t e d e l a h i s t o r i a d e u n a l e n g u a clásica.
C o m o se h a m e n c i o n a d o , h a y u n g r a n número d e t e x t o s i n t e r e s a n t e s , a l g u n o s d e l o s c u a l e s t i e n e n
g r a n i m p o r t a n c i a , q u e deberíamos h a c e r a c c e s i b l e s a l público, e n g e n e r a l , c o n e d i c i o n e s m o d e r n a s y
b i e n a n o t a d a s . ¿Qué área h a y más idónea p a r a l a s d i s e r t a c i o n e s d o c t o r a l e s e n l o s e s t u d i o s l a t i n o s ?
E n b r e v e , t o d o s g a n a m o s , a l u m n o s , p r o f e s o r e s e i n v e s t i g a d o r e s , s i p r e s t a m o s l a m i s m a atención a l
e s t u d i o filológico d e l a p a r t e r e c i e n t e d e l a tradición l a t i n a q u e l a q u e y a se h a p r e s t a d o a s u s
orígenes d e s d e h a c e t i e m p o .

E l e n s a n c h a m i e n t o d e l o s e s t u d i o s l a t i n o s según l a s p a u t a s aquí d e s c r i t a s n o v a a s u c e d e r
o b v i a m e n t e d e l a n o c h e a l a mañana. M u c h o s d o c e n t e s d e l e n g u a s clásicas están m u y s a t i s f e c h o s
con e l enfoque exclusivamente greco-romano de su trabajo. E l m i s m o q u e aprendieron cuando
f u e r o n f o r m a d o s . S i n e m b a r g o , o t r o s , q u e se f a m i l i a r i c e n c o n l a tradición p o s t e r i o r , sentirán e l
estímulo d e l v e r d a d e r o a l i e n t o y r i q u e z a d e u n a l e n g u a y tradición l i t e r a r i a s a l a s q u e p u e d e n t e n e r
a c c e s o . E l c a m b i o , s i s e p r o d u c e , l o llevarán a c a b o l o s d o c e n t e s . D e p e n d e d e l o s i n n o v a d o r e s e n las
a u l a s e l q u e se m u e s t r e a l o s a l u m n o s l o s d i f e r e n t e s c a m p o s e n l o s q u e e l latín f u e e s e n c i a l .
I n s p i r a d o s p o r e s t e d e s c u b r i m i e n t o , y c u r i o s o s p o r a p r e n d e r más, l o s m i s m o s e s t u d i a n t e s obtendrán
u n n u e v o c o n c e p t o d e l o q u e e s e l latín y d e l o q u e d e b e s i g n i f i c a r p a r a n o s o t r o s . P e r o d e p e n d e d e
cada profesor el c o m p r e n d e r que ese potencial existe.

N B : U n a versión d e e s t e artículo se presentó e n e l e n c u e n t r o d e l a Asociación d e D o c e n t e s d e


L e n g u a s E x t r a n j e r a s d e I n d i a n a e n Indianápolis, e l 9 d e n o v i e m b r e d e 1 9 9 9 . E l a u t o r está
e s p e c i a l m e n t e a g r a d e c i d o a l o s p r o f e s o r e s d e latín d e I n d i a n a q u e a s i s t i e r o n a l a c o n f e r e n c i a p o r s u s
e s t i m u l a n t e s p r e g u n t a s y s u s útiles s u g e r e n c i a s .

You might also like