Professional Documents
Culture Documents
PAC2 20191 SOLUCIONS Catala
PAC2 20191 SOLUCIONS Catala
LÒBULS FRONTALS
1. Presentació i objectius
2. Enunciat
3. Materials
4. Criteris d’avaluació
5. Format de lliurament
6. Data de lliurament
1. Presentació i objectius
Aquesta Prova d’Avaluació Contínua treballa sobre els continguts teòrics de la segona unitat
didàctica corresponents als mòduls 3, 4 i 6: Llenguatge, Pràxies i Neuropsicologia dels lòbuls
frontals
L’objectiu que es planteja és reflexionar sobre un cas clínic i respondre a qüestions bàsiques
relacionades amb el material dels mòduls treballats.
2. Enunciat
A continuació s'exposa el cas de la Lluïsa, una dona de 58 anys que el passat mes de
setembre va patir un accident vascular cerebral, motiu pel qual va estar ingressada a l’hospital.
Com a conseqüència, ha quedat amb una alteració que afecta al seu llenguatge.
Parla espontània:
Neuropsicòleg (N): Hola Lluïsa, com estàs avui? Has rebut visites?
Lluisa (Ll): Avui, si plou. Remá ja pitré anar a la resita para la telefisión, televisió
Ll: Metge, sí, he parsat amb l’arquitecte. Sembla que rinc tant
Denominació d’imatges:
Flor Flor
Llapis tapis
Moneda Moeda
Pastanaga Tapasnaga
Raqueta Carreta
Repetició:
Ma Ma
Sa Sa
Cadira Cadiras
Elefant retefant
Anirem d’excursió a la muntanya Muntanya. La muntanya del rifi del preu del gas.
La capacitat atencional, la memòria visual, les pràxies i les gnòsies visuals i auditiva estan
preservades.
El llenguatge espontani és fluid, i manté la gramaticalitat, però està plagat d’errors, Alguns en
forma de:
● Parafàsia fonètica amb canvi d’ordre : els fonemes ratonja per taronja
● substitucions de fonemes: remá per demà, rinc per tinc telefisió per televisió...
● neologismes: pitré, resita, parsat...
● addicció de sil.labes: Cadiras per cadira
En el tex substitueix arquitecte per el que podria ser metge.però en realitat no sabem si és això
el que vol dir. Podria tractar-se d’una parafàsia semantica
2. Quin tipus d’afàsia creus que pot tenir la Lluïsa? Justifica la teva resposta. (1,5
punts)
Afàsia de Wernicke.
El llenguatge és fluid, pel que descartem l’afàsia de Broca, la Global i la transcortical motora i
mixta. El llenguatge espontani i la comprensió estan alterades, pel que es descarta la afàsia
anòmica i la de conducció. La repetició està molt alterada pel que també es descarta una afàsia
transcortical sensorial.
Només es parla de la memòria visual perquè es tracta d’ un pacient amb afàsia i en aquest cas,
amb una afàsia greu, no és possible explorar la memòria verbal. És possible que per la
localització de la lesió en el lòbul temporal estigui d’alguna manera afectada, però no ho podem
comprovar en el context de l’exploració de les funcions cognitives.
Al cap de 3 anys, la Luisa havia recuperat força el seu trastorn de llenguatge, però mantenia
encara un dèficit lleu que de vegades dificultava la comunicació amb ella.
Malauradament, va tornar a l’hospital amb un quadre que va ser diagnosticat com segon
accident vascular cerebral. En aquest cas, va ser un accident que afectava l’escorça frontal de
l’hemisferi esquerre.
El segon Accident vascular l’ha canviat per complet. Es mostra sense ganes de fer res, es
passa el dia asseguda al sofà i no se li ocorre fer res ni no se la obliga. I fins i tot obligant-la
costa molt. Ella sempre havia estat una persona molt activa i alegre. No s’altera per res, i
sembla que no tingui sentiments cap els altres. L’altre dia ens van explicar que havia mort una
veïna amb la que tenia molta relació i es va quedar com si res. També vam reunir la família a
casa perquè va ser l’aniversari d’un nebot, i ella no va obrir boca en tot el dia. Últimament
també la veig com absent, molt sovint amb la mirada perduda. Li parles i és com si no hi fos, i
al cap d’una estona no sap el que li he dit. En canvi sap on té les coses de casa i si he
aconseguit que vagi a comprar alguna cosa, no s’ha perdut cap vegada. Crida l’atenció que
repeteix molt la mateixa paraula quan l’escolta d’un altre, amb freqüència la paraula del final o
de vegades la frase sencera. Per exemple, si li pregunten “Com estàs?”, ella contesta: “com
estàs? Be estic”.
En conjunt, Presenta:
7. Quin dels síndromes frontals creus que pateix la Lluïsa? Justifica la resposta (1,5
punts)
Síndrome mesial o cingular. Els pacients amb aquesta síndrome es caracteritzen per una falta
d'iniciativa, amb tendència al mutisme, hipocinèsia i comportament apàtic. Solen ser pacients
que semblen despullats d'emocions i sense cap interès per l'entorn. Les lesions bilaterals en
aquesta zona se solen observar per infarts bilaterals al territori de l'artèria cerebral anterior. Tot
i que s’observa una alteració lleu en algunes funcions executives (planificació i
categorització/flexibilitat cognitiva), predominen símptomes conductuals/emocionals i de dèficit
d’atenció més característics del síndrome mesial o cingular que del síndrome dorsolateral o
disexecutiu.
8. Per què pot patir apràxia ideomotriu la Lluïsa? En quines activitats quotidianes creus
que l’afecta aquesta alteració (1,5 punts).
Presenta una apràxia ideomotriu perquè el còrtex frontal premotor forma part del circuit que pot
provocar una apràxia ideomotriu. No és capaç de planificar moviments de tipus voluntaris, ni
tampoc podrà planificar noves seqüències motores.
En les activitats quotidianes de la Lluïsa la seva apràxia probablement no afecti de cap manera
visible. Els moviments espontanis no es veuen afectats en les apràxies ideomotrius, de manera
que només davant instruccions verbals concretes mostraran els dèficits. Normalment,
elspacients amb apràxia ideomotriu es sorprenen molt quan descobreixen els dèficits en
l’exploració.
9. Per què repeteix la última síl·laba o la última paraula que ha escoltat? Té alguna
relació amb el trastorn de llenguatge que havia patit abans? (1 punt)
Aquest fenomen es denomina ecolàlia i és una alteració que es produeix habitualment quan es
produeixen disfuncions que afecten a l’escorça frontal cingular, però també s’observa en
alguns tipus d’afàsia, com l’afàsia transcortical sensorial. Algunes alteracions del llenguatge,
con la afàsia transcortical sensorial es caracteritzen per la presència d’ecolàlia. El nostre cas,
patia una afàsia de Wernicke i, malgrat ha recuperat, manté problemes de comunicació.
L‘afàsia de Wernicke moltes vegades, quan els pacients van recuperant, evoluciona a una
afàsia transcortical sensorial, i en aquest cas, aquesta afàsia sí que es caracteritza per la
presència d’ecolàlia. No obstant, és poc freqüent, però un fenòmen d’ecolàlia espodria
observar en la majoria de les afàsies.
Aquesta ecolàlia apareix de forma evident en el segon episodi, que és quan s’observa d’una
manera evident en el seu llenguatge.
Tenim doncs:
a) pot ser degut a la disfunció del còrtex cingular, tot i que no tenim una lesió bilateral.
b) al seu trastorn de llenguatge que ha progressat a afàsia transcortical sensorial.
● Pràxies
També podeu fer servir qualsevol material complementari, així com la informació d’internet que
sigui d’interès i estigui relacionada. Tota la informació addicional haurà de ser degudament
referenciada.
4. Criteris d’avaluació
● Preguntes 1, 4, 5, 6 y 8: 1 punt
Els treballs hauran de fer-se en un processador de textos tipus Word. La lletra emprada ha de
ser Arial o Verdana de mida 11. No s’ha de incloure cap tipus de portada. Cal lliurar la PAC en
el Registre d’Avaluació Continua. No es tindran en compte els treballs enviats a la bústia de
correu de el/la professor/a.
6. Data de lliurament
Es important respectar la data de lliurament amb la finalitat d’assegurar una dinàmica docent
adequada, per això no s’admetran proves lliurades fora de termini.