1.

Introducció

La realització del present treball té com a objectiu conèixer l’idioma wòlof, propi
d’Àfrica Subsahariana, com una llengua del món que es troba en contacte amb el francés i
altres llengües. El motiu de la seua realització és la investigació sobre llengües en contextos
multilingües, així com entendre i comparar la seua situació amb el context multilingüe del
valencià. Al llarg del treball es veu com a partir de 1971 el wòlof es va introduir a l’educació
formal, mentre que abans era un llenguatge minoritzat i que es parlava només a l’àmbit
quotidià. Una situació semblant al valencià en l’època pre-democràtica i post-democràtica
quan les autonomies adquiriren competències en educació i les diferents llegües nacionals
com el valencià entraren a formar part de l’educació bàsica.

Per a poder dur-ho a terme s`ha realitzat una recerca en diferents pàgines web amb la
intenció d`arreplegar tota la informació possible.

A Senegal es parlen al voltant de 25 llengües diferents, totes elles amb filiació ètnica i
pertanyen al grup lingüístic “Níger-Congo”. A més hi ha llengües com el Joola que té
diferents dialectes dins d`una zona geogràfica.

El wòlof és un idioma parlat en diferents països d`Àfrica, sent la República de Senegal

el país predominant wòlof-parlant, per tant el treball es centra en la dita república. Per a
conèixer de primera mà la situació del wòlof en Senegal, s’ha contactat amb un senegalés
establit a València i es va realitzar una entrevista al seu lloc de treball, aquesta entrevista la
trobem al final d’aquest treball i, en l’exposició oral, es podrà visualitzar el vídeo.

A continuació, s’exposarà l’origen de l’idioma coneixent les seues zones d’influència i

les seues perspectives de futur.
 2. Extensió geogràfica i nombre de parlants

L’idioma wòlof (pertany a la família de llengües Níger-Congo), és una llengua parlada

a Senegal i Gàmbia i és una llengua nativa de l’ètnia wòlof i usada secundàriament en la
regió. Té més de 4 milions d’habitants nadius i el nombre total d’habitants incloent com a
segona llengua està entre els 13 i els 18 milions.

Senegal: L’idioma oficial de Senegal és el francés. El wòlof és una de les llengües

nacionals que es parla en el centre del país, en la zona costanera i al llarg de les riberes del riu
Senegal.

Al voltant del 40% (uns 3,2 milions de persones) de la població parla wòlof com
llengua materna. Altre 40% el té com a segona llengua. En les principals zones on es parla
wòlof: Dakar i Saint-Louis, Kaolack. En altres zones com en Casamance i a l’oest de Senegal
s’utilitza el wòlof junt amb el mandinka i el diola.

Gàmbia: L’idioma oficial de Gàmbia és l’anglés. Encara que la majoria de la població

parla wòlof, convivint amb el Mandika.

Al voltant del 15% de la població (unes 200.000 persones) tenen el wòlof com llengua
materna però aquesta llengua té una influència molt major per la seua importància en la
capital, Banjul, on el 50% de la població l’utilitza com a primera llengua. A Serrekunda, la
ciutat més gran de Gàmbia, sols hi ha unes poques persones d’ètnia wòlof, però l’idioma és
parlat aproximadament pel 90% de la població. Cada vegada més els jóvens d’altre origen
ètnic l’utilitzen com primera llengua.

A Banjul i Serrekunda, el wòlof ha aconseguit l’estatut de lingua franca i és molt més

parlat que el mandinka; en les províncies, tanmateix, el mandika segueix sent la llengua
principal. Altres idiomes, com el mandinka (que parla el 40% de la població), el wòlof ( el
15%) i el fula (el 15%), hi tenen reconeixement oficial, encara que no s’utilitza en l’educació.

El wòlof també es parla en altres països de forma minoritària, com és el cas de Mali,
Mauritània, Guinea, Guinea-Bissau i països d’emigració com EUA, França i Espanya. El que
més destaca per la quantitat de parlants és Mauritània.

Mauritània: L’idioma oficial de Mauritània és l’àrab: el francés s’utilitza com lingua

franca. Al voltant d’un 7% (aproximadament 185.000 persones) de la població parla wòlof.
 3. Anàlisi de la situació: origen i causes del conflicte

El fundador de l’estat i posterior Imperi de wòlof va ser Ndiadiane Ndiaye. L’imperi

wòlof es va formar al voltant del segle XIII gràcies a l’associació voluntària de diversos estats
petits amb Waalo, al nord.

Es dividien socialment en tres classes: lliures (nobles i camperols), esclaus i artesans.

La seua principal activitat era l'agricultura.

El segle XV es va convertir en un període de revoltes i de tràfic d’esclaus. En aquest

mateix segle, gran part de Senegàmbia, va estar sota el control de l’imperi Jolof, (unió wòlof i
sereer), governat pel rei Burba. En aquest període es va desenvolupar el comerç amb els
europeus, el que va suposar la fallida de la unitat wòlof al segle XVI quedant dividir en quatre
regnes: Jolof, Waalo, Cayor i Baol.

Fins a 1677 diverses potències europees van competir pel comerç en l’àrea wòlof,
imposant-se els francesos arribant a expandir-se per tot el territori senegalés al llarg del segle
XIX.

Des de finals del segle XVIII el wòlof és la llengua per a relacionar-se amb els
comerciants, mercaders i mariners senegalesos. Al segle XIX, els punts comercials establits a
la costa de Senegal estàn directament relacionats amb el procés de wòlofizació per tot el
territori.

Naix d’aquesta manera un codi mixt que està caracteritzat pels préstecs massius del
francés. i que a més a més conviu amb altres llengües locals. S'estén dins de ciutats com
Dakar o Sant Lluís (Cap Verd) a la resta de nuclis urbans, s'utilitzen ambdues llengües
dominants però, mantenen les llengües locals a l'àmbit familiar.

La política internacional fomenta l’erradicació de les llengües regionals en benefici de

l'ús del francés a través de l’escolarització francòfona, és la llengua de la política i l’educació
des de la seua independència el 1960, però el 1971 s'estandaritzen 6 llengües africanes (wòlof,
Serer, Pulaar, Joola, Mandika i Soninke) totes les quals tenen un sistema de transcripció basat
en l'alfabet romà, a partir d'aquest moment són anomenades com a "llegues nacionals" però
sense presència en l’àmbit polític, educatiu o administratiu.

Als anys 80 volen disminuir l’analfabetisme i divideixen el sistema educatiu en un

sistema formal en francés a les escoles públiques i privades i un sistema d’alfabetització del
qual s'encarreguen les ONG, on es parla principalment el wòlof així com altres llengües
nacionals.
 4. Política lingüística aplicada

A Senegal s’ha utilitzat el francés a tots els nivells (administració, educació, política),
quedant les llengües nacionals relegades a l’ús domèstic.

Durant molts anys l’educació ha sigut 100% francòfona, però a principis de segle, han
començat els canvis.

Tant a l’ensenyament secundari com a l´universitari s’estudia en francés, tot i que

s’ha començat a introduir les llengües nacionals com assignatures. El wòlof s’utilitza com
llenguatge de passadís, de debat i d’àmbit social.

A les escoles primàries s’introdueixen les llengües nacionals o regionals tot i que
encara és un experiment implantat en molt poques zones. En zones francòfones, hi ha escoles
menys formals en les que s’ensenya en wòlof, ja que no disposen de recursos, ni materials ni
personals. És a dir, els professors tenen coneixement precari de francés o no disposen de
llibres ni materials francòfons, de manera que els és impossible impartir una educació formal.

No obstant això, en la majoria d’escoles, el francés segueix sent el llenguatge

majoritari que a poc a poc perd terreny en favor del wòlof.

Són més utilitzades les llengües nacionals com a instrument d’alfabetització,

especialment en zones rurals, per aconseguir en l’últim terme, adquirir coneixements de
francés.

Queda molt per arribar a un correcte bilingüisme entre el francés i el wòlof però
encara més, per arribar al que reivindiquen algunes ètnies i intel·lectuals senegalesos, el
trilingüisme. Aquests col·lectius reivindiquen l’estudi en les escoles no només del francés i el
wòlof, sino també, de totes les llengües nacionals que existeixen al Senegal, en l’actualitat
més de 25. Amb això, no només es pretén un canvi en l’educació, sino a tots els nivells de la
societat, reivindicant la identitat de cada poble i la seua cultura.
 5. Ús real en els àmbits d’ús públics i privats

El francés és avui dia el llenguatge de la política i l'educació formal al Senegal. Fins fa

uns anys també era la forma de comunicar-se a l'Assemblea Nacional de la República, els
tribunals i l'administració, però, des dels 80 i especialment en els últims vint anys el wòlof
s'ha anat introduint a poc a poc en aquests estaments.

També a la premsa i la televisió es realitza una distinció lingüística segons la temàtica,

així majoritàriament es realitza en francés, tot i que cada vegada més s'introdueix el wòlof en
els debats intel·lectuals i programes culturals, especialment s'imposa en l'àmbit literari i poètic
així com en la ràdio, adquirint una gran importància en el creixent moviment de cantants de
RAP senegalesos.

El wòlof, com antany, segueix sent el llenguatge de preferència per als negocis.

En l'àmbit privat, però, són les llengües nacionals les majoritàries, encara que existeix
una gran diferència geogràfica.

El wòlof es parla principalment a la zona nord-oest del país, per tant, juntament amb el
francés s'estableix una zona essencialment bilingüe. A causa de la seua gran influència, el
wòlof s'estén per tot el territori senegalés, produint el fenomen de wòlofització. Aquest
fenomen s'accentua en zones urbanes, però és més feble en l'àmbit rural. En altres zones del
país es parlen multitud de llengües, donant-se major plurilingüisme en zones més rurals, on
també s'introdueixen llengües de països limítrofs, com el portugués crioll de Guinea Bissau o
l'àrab hassanya de Mauritània.

És important esmentar que les diferències no només geogràfiques, sinó també socials
com ara, a causa de la menor escolarització femenina, sol donar-se un major ús privat del
francès en cercles masculins, mentre que en cercles femenins és el wòlof el més utilitzat, ja
que encara que puguen existir en el cercle social dones amb un nivell d'instrucció elevat,
l'habitual és que no totes les dones hagen anat al col·legi temps suficient per a parlar amb
fluïdesa el francés.

Hi ha zones com Casamance on el wòlof és minoritari, en l'àmbit privat són altres

llengües nacionals les més utilitzades, i no es produeix la wòlofització, ja que la identitat
ètnica és molt present, però, aquest fenomen es continua estenent territorialment i socialment,
en l'àmbit públic i privat.
 6. Perspectives de futur

Actualment la riquesa lingüística existent al Senegal i els tipus d’interaccions no es

tenen en compte en l’escolarització.

Al currículum universitari s’han introduït algunes llengües nacionals com assignatures

opcionals, però en els passadissos es segueix parlant el wòlof urbà. Degut a açò són pocs els
senegalesos “intel·lectuals” que poden escriure en la seua llengua.

En les escoles de primària també s’han introduït algunes d’aquestes llengües com
experiment, com a mitjà per llegir i escriure, tenint com a objectiu facilitar l’aprenentatge de
la llengua internacional i així eliminar l’analfabetisme juvenil. És un primer pas del gran camí
que queda per recórrer per establir una educació bilingüe (wòlof / francés), o fins i tot,
trilingüe (llengua vernacla / francés / wòlof). Açò succeeix per diversos motius, entre altres
destaquen que hi ha pocs professors que tinguen formació i que l’aprenentatge del francés no
es limita a l’escola sinó que s’estén a l’àmbit social.

És cert que cada vegada s’utilitza més el wòlof en activitats escolars i es promou
l’alternança d’ambdues llengües, el que apropa més els dos espais sociolingüístics, l’escolar i
l’urbà. Tot i així, el Francés segueix sent la llengua més eficient per l’aprenentatge a les
escoles.
 7. Entrevista a un wòlof-parlant

· Hola, bon dia com et diuen?

– Em diuen Andarao

· D’on eres?

– Sóc de Senegal.

· De quina part de Senegal?

– Sóc de Luga, un poble que es crida Teriyaga, però visc a Dakar.

· Quants anys tens?

– Tinc 38 anys

· Has anat al col·legi?

– Si, he anat al col·legi

· Què idioma parlàveu al col·legi?

– En el col·legi parlàvem Francés.

· En la teua casa que idioma parlàveu?

– En la meua casa parlàvem wòlof.

· Els aspectes burocràtics en quin idioma es fan?

– Es fan en francés.

· En la televisió quin idioma es parla?

– En els dos idiomes, primer en francés i després en wòlof.

· En els comerços què idioma es parla?

– En els comerços es parla wòlof.

· Moltes gràcies, per la teua atenció.

 8. Referències bibliogràfiques
Dímelo en wolof. (s. f.). Recuperado a partir de

https://wolofmujeressenegal.files.wordpress.com/2013/12/dimelo-en-wolof.pdf

Diop, B. (2014). Wólof, una de las lenguas africanas de Senegal. Recuperado 28 de marzo de

2017, a partir de https://literafrica.wordpress.com/2014/01/17/otras-lenguas-otros-ambitos-2-

wolof/

Diop, B. (2009). Boris Diop defende el retorno de los escritores africanos a sus raíces -

GuinGuinBali.com. Recuperado 28 de marzo de 2017, a partir de

http://www.guinguinbali.com/index.php?lang=es&mod=news&cat=4&id=2260

Juillard, C. (2011). El plurilinguismo en Senegal. Recuperado 28 de marzo de 2017, a partir

de http://blog.sorosoro.org/es/el-plurilinguismo-en-senegal

Las lenguas del mundo - Caracteristicas wolof. (s. f.). Recuperado a partir de

http://www.catedu.es/doc_intercultural/lecturas/pdfs/Caracteristicas_wolof.pdf

Per una defensa a la diversitat lingüistica a l’Àfrica Negra. (s. f.). Recuperado a partir de

http://centredestudisafricans.org/wp-content/uploads/2013/01/Caroline%20JUILLARD.pdf

Wolof. (s. f.). Recuperado 28 de marzo de 2017, a partir de

http://ikuska.com/Africa/Etnologia/Pueblos/Wolof/index.htm