Professional Documents
Culture Documents
Antecedents Històrics Del Descobriment de lADN PDF
Antecedents Històrics Del Descobriment de lADN PDF
l'ADN va ser aïllat per primera vegada en 1869 pel biòleg suís Johan Friedrich
Miescher. Mentre estudiava la composició química de les cèl·lules blanques de la sang,
va observar que dins de les cèl·lules hi havia una substància aïllada rica en fosfats, lliure
de sofre i resistent a la proteasa, cosa que no es va correspondre amb l'estructura típica
dels lípids o proteïnes. Miescher va batejar aquesta nova molècula com a nucleina, ja
que era en el nucli de totes les cèl·lules estudiades.
Levene va detectar la presència d'un grup fosfat i un tipus de sacàrid anomenat ribosa,
dos components essencials en la formació de DNA. Posteriorment, el bioquímic va
descobrir que el grup fosfat, les bases nitrogenades i el sacàrid s’unien per formar
nucleòtids.
1920 - 1950: Estructura de nucleòtids. 1944: Ostwald Avery, Maclyn McCarty –
Durant els anys següents es van realitzar diversos experiments que van concloure que
l'ADN era la molècula responsable de l'herència: els estudis del microbiòleg Frederick
Griffith, els descobriments d'Oswald Avery en 1944, i els experiments d'Alfred Hershey
i Martha Persecució en 1952.
1950: Edwin Chargaff –
Estableix les Regles de Chargaff
Al principi, es creia que els àcids nucleics eren la repetició monòtona d'un
tetranucleòtid, de manera que no tenien prou variabilitat com per ser la molècula
biològica que emmagatzemava la informació. No obstant això, Chargaff (1950) va
mostrar que les proporcions de les bases del nitrogen eren diferents en diferents
organismes, encara que es seguien algunes regles. Aquestes regles de Chargaff
s'apliquen en organismes a on material hereditari del qual es desdob es una doble
l'hèlix de AND I són els següents:
La proporció de la Adenina (A) és igual a la de Timina (T). A-T. La relació entre
adenina i timina és igual a la unitat (A/T 1).
La proporció de guanina (G) és igual a la de la citosina (C). G. C. La relació entre
Guanina i Citosina és igual a la unitat (G/C-1).
La proporció de bases púriques (A + G) és igual a la de les bases pirimidíniques
(T + C). (A + G) (T + C). La ràtio entre (A + G) i (T + C) és igual a la unitat (A +
G)/(T + C)-1.
No obstant això, la proporció entre (A + T) i (G + C) era característica de cada
organisme, podent adoptar diferents valors segons les espècies estudiades.
Aquest resultat indicava que els àcids nucleics no eren la repetició monòtona
d'un tetranucleòtid. Hi havia variabilitat en la composició de les bases de
nitrogen.
1953: Jim Watson i Francis Crick
L'avanç més important en aquest camp va arribar a 1953, quan el físic Francis Crick i
el biòleg James Watson van demostrar l'estructura de doble hèlix de l'ADN. Van rebre
el Premi Nobel de medicina el 1962, amb el físic Maurice Wilkins. No obstant això, la
seva troballa no hauria estat possible sense el treball de la química Rosalind Franklin,
responsable de la famosa fotografia 51 que revela la forma helicoïdal de la molècula
d'ADN. Wilkins, que va compartir un laboratori amb ella, va prendre la fotografia sense
el seu permís i gràcies a això van fer el gran descobriment.