Tema 1.

- Introducció i
conceptes bàsics

Ensenyament i aprenentatge en contextos

educatius
¿Què és aprendre? (i què no)

 Agradar-me el rock
 Odiar les estacions de tren
 Tindre al·lucinacions visuals
 Saber interpretar un termòmetre
 Aprendre el llenguatge de signes
 Tindre fòbia a l'escola
 Ser desordenat
 Tindre por de parlar en públic
 Succió
 Llegir amb fluïdesa
 Efectuar un esquema
 Accelerar el ritme cardíac davant un perill
 Respectar les diferències individuals
 Quedar-se sord
 Caminar (i el reflex de caminar?)
 Resoldre una equació de segon grau
 ¿Què és aprendre? (i què no)
 Característiques
 Cambi
 Experiència (directa, observació, explorar i/o experimentar, pràctica, estudi, …)
 “Procés basat en l'experiència (interacció amb el mig) que produeix un canvi
relativament permanent en la conducta i NO a causa d'estats transitoris, maduració
i/o respostes innates”
 Relacionat íntimament amb Motivació i no necessàriament permanent (relativament
permanents)(abandó o oblit)
 I l'aprenentatge escolar?
 Dimensió social-cultural (Currículum)
 A través mediadors (professorat) -família, iguals, m.c.s.-
 Planificat, intencional i deliberat
 “Tira” del desenvolupament
 Què aprenem?
 Fets, conceptes i principis (Coneixement Declaratiu)
 Hàbits, habilitats, estratègies, algorismes, … (*Conoc. Procedimental)

 Actituds i valors

 Adquisició coneixements i formes culturals grup social de referència

 Ensenyament i aprenentatge

 Els éssers humans hem d'aprendre per a poder (sobre)viure, i una part d'aqueixos
aprenentatges —no tots!— depenen de l'obstinació dels qui ens envolten per ajudar-
nos, donant-nos explicacions, models d'actuació, retroalimentació, etc.

 Interacció aprenentatge/ensenyament:
 Adquisició capacitats bàsiques -parlar, caminar, relacionar-se amb els altres-
 Aprenentatge competències més específiques -llegir, aprendre un ofici, tocar un
instrument musical- (requereix participació en la vida social i cultural).

> probabilidad si recibimos ayudas

 Processos (atendre, observar, inferir, resoldre

problemes)

 Assoliments o resultats d'aprenentatge (tocar la

guitarra, conduir, llegir).
 Ensenyament i aprenentatge

 Cada assoliment o resultat involucra processos diferents – ex. conduir, llegir,

etc.-
 Aquests processos es poden secundar per l'existència d'ajudes intencionals
(ensenyament) que faciliten que es mobilitze l'atenció, es connecten certs
estímuls-respostes o es definisquen millor els problemes als quals ens enfrontem.

 Conforme a la figura :

 «aprendre a col·locar de manera ràpida/precisa els dits sobre les cordes de la

guitarra» és un assoliment o un resultat de l'aprenentatge;
 «observar com ho fa algú més competent» és un tipus de procés que ens
permeten aprendre amb major facilitat;
 «proporcionar models» (o donar explicacions o proporcionar feedback) són
exemples d'ajudes que poden afavorir els processos (atenció, observació) que
ens permeten adquirir l'habilitat de tocar la guitarra (assoliments).
 Ensenyament i aprenentatge

 Podem aprendre a tocar la guitarra sense ensenyament, això és, sense ajudes
intencionals. D'igual manera, podem no aprendre encara que algú vulga ajudar-nos o
ensenyar-nos.

 Finalment, cap que aprenguem perquè algú ens ajuda, això és, ens proporciona
elements (p.e., un model, una explicació) que fan més probable que es mobilitzen
certs processos mentals (p.e., atenció, memòria, motivació) i d'aprenentatge (p.e.,
imitació i resolució de problemes).

 Així, per a entendre com aprenem les persones és necessari considerar els processos –
atenció, motivació, adquisició, recuperació, raonament, etc.- mitjançant els quals
gestionem la informació que rebem del món.
 Ensenyament i aprenentatge

Quan aprenem?
 Fora/i en situacions escolars.
 No sols coses positives o socialment acceptables.
 L'aprenentatge no involucra necessàriament ensenyament. I no
sempre existeix clara consciència del procés d'aprenentatge!

 Pot haver-hi aprenentatge sense

ensenyament, i ensenyament sense
aprenentatge.
 L'ensenyament involucra aprenentatge
explícit, producte d'una activitat
deliberada i conscient.
 Situació Educativa

“ Escenaris o contextos espaciotemporals on es desenvolupen els processos E/A

amb uns Emissors (professors, instructors, pares, …) -Continguts-Receptors
específics i amb l'objectiu d'afavorir l'educació i instrucció

 Tipologia
 Formal: Situaciones educativas escolares comunes
 Emissor (professor), Continguts (currículum escolar) i Aprenent (escolar)
 Pràctiques basades en teories i models instruccionals.
 Planificada i deliberada. Objectius explícits.

 No formal: Estructuradas para facilitar funciones educativas más allá del aula
 Útil com a complement de l'activitat acció educativa
 Planificada mitjançant ambientació *instruccional (p.e., exposicions didàctiques).
 També queda referit a processos e/a en entorns organitzacionals
 Informal: Procesos e/a no deliberados ni planificados y diseñados para tal fin
 Ocorre en ambients naturals socials. Multiplicitat d'emissors/*repectores
 Estructura més flexible i menys precisa. Absència avaluació explícita.
 Contextos familiar, iguals, mitjans comunicació, …
Las grans teories de l’aprenentatge

Conductuals Cognitives Constructivistes

Objecte Conducta Processos cognitius Construcció coneixements

Objetius Lleis generals aplicables Aprenentatge humà Definir processos construcció

a qualsevol organisme (adquisició conceptes, aprenenatge humà
superior resolució problemes, …)

Explicació Ambientalista (medi) Interacció individu/medi Interacció individu/medi

Teories Asociacionisme Processament informació Aprendizaje per descobriment

Nivells procesament (Jerome Bruner)
Aprenentatge cognitivo- Aprendizaje significatiu per
social (Albert Bandura) recepció (David Ausubel)
Aprenentatge jerárquic Ensenyament recíproc
(Robert Gagné) (Vigostsky)
 I les tres metàfores de l'aprenentatge associades
Modelos Aprendizaje El aprendiz es El profesor es Métodos típicos
de instrucción

CONDUC- Intensificació de Receptor passiu Dispensador de Exercicis i

TUALS respostes de premis i de premis i pràctica
càstigs càstigs d'habilitats
bàsiques

COGNITI- Adquisició de Processador Dispensador Llibres de text,

VISTES coneixements d'informació d'informació quaderns
d'exercicis i
conferències

CONSTRUCTI Construcció de Elaborador de Orienta la Debate,

VISTES significats significats comprensió de descubrimiento
tasques guiado y
acadèmiques participación
supervisada en
tareas
significativas
 Y las tres metáforas del aprendizaje asociadas

Modelos Aprendizaje Enseñanza Foco Resultados Metáfora

instruccional

CONDUC- Intensificació Pràctica + Centrat en Quantitatiu Caixa Negra

TUALES de respostes Feed-back curriculo (Fuerza
(reforçar) (conductes asociaciones)
correctes)

COGNITI- Adquisició de Transmetre Centrado en Quantitatiu Ordenador

VISTAS coneixements informació curriculo (quantitat
(selecció, (informació d'informació)
organitzar i apropiada)
presentar)
CONSTRUC Construcció de Orientar i Centrado en Qualitatiu “Andamiaje”
TIVISTAS significats guiar els estudiant (Estructures de
processos (aprenentatge coneixement)
cognitius significatiu)
Y las tres metáforas del aprendizaje asociadas

• Aprender es adquirir respuestas (CONDUCTISMO)

• Dècada anys cinquanta. Investigació aprenentatge animal
• Aprendre és registrar automàticament respostes (*Apr. Animal)
• El contingut està centrat en el currículum (conductes/respostes correctes)
• El control de la instrucció està en mans del professor
• Paper professor: crear situacions adequades per a adquisició resposta
• El paper de l'alumne és passiu, només adquirir respostes programades
• L'aprenentatge s'explica en processos input-output
• Aprender es adquirir conocimientos (TRANSMISION)
• Període 50-70. Investigació aprenentatge humà.
• Aprendre és adquirir coneixements
• El contingut està centrat en el currículum (informació apropiada)
• El professor transmet informació i controla la instrucció/aprenentatge
• Paper alumne és adquirir els coneixements transmesos.
• Pretén emplenar espai entre input-output. Cognitiu quantitatiu.
 Y las tres metáforas del aprendizaje
asociadas

• Aprender es construir significados (CONSTRUCTIVISTAS)

– Fins a l'actualitat. Investigació sobre aprenentatge escolar.
– Aprendre és la cerca activa i constructiva de la informació
– Models centrats en l'estudiant (aprenentatge significatiu)
– El professor compleix una funció de mediació
– Importen els continguts, però també els processos
– Aprenent autònom i autoregulat. El control ha de passar a les seues
mans.
– L'activitat de l'estudiant ocupa el lloc preeminent
– L'avaluació se centra, sobretot, en el procés d'obtenció del
producte/resultat.
– El paper de l'alumne és “Aprendre a Aprendre”
 Constructivismo (2)

• Teories d'origen molt diferent

• Principis compartits:
– Subjecte últim responsable del seu aprenentatge
– Interés per processos i habilitats complexes
• Representació i estructuració coneixement, Reflexió
• Objectius de l'ensenyament: Raonament, reflexividad, pensament crític,
aplicació del coneixement, resoldre problemes, flexibilitat cognitiva.
– Habilitats constructives de l'alumne
• Importància atendre diferències individuals (capacitat, coneixement i
habilitat)
– Paper de la mediació social
• Coneixements ja elaborats socialment
• Agents mediadors (familia, escola, pares, ...)
 Constructivismo (3)
• Proporcionar entorns d'aprenentatge rics que incorporen activitats significatives. Èmfasi
aprenentatges complexos.
• Èmfasi en la interacció i negociació social com a part integral del procés d'ensenyament-
aprenentatge
• Docent com a guia-orientador. Agents educatius (família, parells, …)
• Ensenyament recíproc, aprenentatge cooperatiu i col·laboratiu
• Juxtaposar continguts instruccionals i incorporar múltiples maneres de representar la
informació
• Problemes complexos i mal definits que no permeten manera única per a tot cas (error
hipersimplificació, hipergeneralizació i irrellevància)
• Examinar mateix contingut en diferents contextos, ocasions i perspectives essencial per
a aconseguir coneixement avançat.
• Diferent manera representar (visual, tàctil, auditiu) serveix juxtaposició
• Fomentar reflexivitat
• Metacognició (planificar, regular y avaluar) de los cognitivistas
• Énfasis instrucción centrada en el aprendiz
• Els aprenents són actius, NO mers recipients. Actius fins i tot a determinar necessitats
d'aprenentatge i com satisfer-les (oportunitats aprenentatge autònom)
 Teoria cognitiva de l’aprenentatge significatiu

Canals Capacitat Procesament actiu

duals limitada
Principis de l’aprenentage des de la ciencia cognitiva (aprenentage
significatiu)
Principis Descripció Consecuéncias de
l’instrucció

Canals duals Els alumnes posseeixen canals Quan siga necessari cal
diferents per a processar la ajudar l'alumne/a a
informació verbal i les imatges. coordinar les
representacions verbals i les
imatges del mateix
concepte.

Capacitat Hi ha limites a la quantitat No sobrecarregar el sistema

limitada d'informació que l'alumnat pot d'aprenentatge presentant
processar en cada canal i a cada massa continguts
moment. simultàniament.
Procesament Els alumnes s'impliquen en
actiu l'aprenentatge actiu en parar
atenció a la informació rellevant,
en organitzar en representacions
mentals coherents i en integrar les
representacions amb altres
coneixements.
Principis de l’aprenentage des de la ciencia cognitiva (aprenentage
significatiu)
 Tasca d’aula:
La següent figura destaca un "model senzill d'ensenyament-
aprenentatge" que es pot descriure de la següent manera: "El professor té
coneixements interns, o no observables, (conceptes, idees, habilitats, etc.).
El professor utilitza diferents tècniques didàctices (explica, models,
proposa activitats), tant les activitats docents com l'aprenentatge de
l'estudiant son observables. A continuació, proposa activitats d'avaluació
per detectar el nivell d'aprenentatge assolit. Les activitats d'avaluació són
representatives de les activitats docents, i poden consistir en proves
d'avaluació d'elecció múltiple (prova), preguntes obertes, o altres
demostracions representatives de les activitats docents“
a) Com avaluaria el model establert en la descripció? Justifica la teva
resposta
b) Formula un model alternatiu, modificant o completant el precedent.
Explica i justifica els canvis realitzats.
Els tres enfoques teórics de l’investigació sobre els mètodes
d’instrucció