Professional Documents
Culture Documents
Tema 2 Enllaç Químic
Tema 2 Enllaç Químic
Tema 2 Enllaç Químic
TEMA 2
L’ENLLAÇ QUÍMIC
• Saber la taula periòdica dels elements així com les variacions en les propietats
periòdiques dels mateixos.
• Conéixer l'influència del tipus d'enllaç sobre les propietats físiques i químiques de les
molècules.
• Entendre el concepte d'hibridació i conéixer els distints tipus d'hibridació i el seu relació
amb la geometria de les molècules.
Enllaç químic: forces que mantenen units als àtoms per a formar molècules i
xarxes tridimensionals o als ions per a formar vidres iònics
En la formació d'un enllaç químic entre dos àtoms només intervenen els
electrons de la capa més externa de cada àtom, anomenats electrons de
valència. A eixa capa electrònica se l'anomena capa de valència.
Fórmula de punts de Lewis: Símbol d'un element rodejat de tants punts Com a
electrons de valència tinga el dit element.
Configuració electrònica: indica la distribució dels electrons d'un àtom en els seus
orbitals atòmics. Els orbitals s'omplin per orde creixent d'energia, tenint en compte que
el nombre màxim d'electrons per cada tipus d'orbital és:
1s22s22p63s23p64s23d104p65s24d10
5p66s24f145d106p65f146d106f14. . . .
ENLLAÇ QUÍMIC INTRODUCCIÓ
Tots els àtoms d'un grup de la taula periòdica tenen el mateix núm. d'electrons de
valència. Per als elements dels grups principals (XA), el nombre d'electrons de valència
coincidix amb el número del grup, a excepció de l'He, que només té dos electrons de
valència.
Exercici
La configuració electrònica d’un element és 1s22s22p5. Indicar la
resposta correcta.
RESPOSTA
Exercici
Indicar la configuració electrònica de cadascun dels següents
elements
A. Cl n=17 1s22s22p63s23p64s23d6
B. Ca n=20 1s22s22p63s23p64s23d8
C. As n=33 1s22s22p63s23p64s2
D. Ni n=28 1s22s22p63s23p5
E. Fe n=26 1s22s22p63s23p64s23d104p3
ENLLAÇ QUÍMIC ENLLAÇ IÒNIC
En este tipus d'enllaç els àtoms aconseguixen la configuració de gas noble cedint o captant
electrons.
Energía
Energiaded'ionització
ionización (EI):
(EI): energia
energíanecessària
necesaria per
para
a arrancar
arrancarununelectró
electrón
de la
de
lacapa
capade
devalència
valenciad'un
de un
àtomátomo
en estat
en estado
gasós.gaseoso.
Li (g) Li+(g) + 1 e
1s22s1 1s2 = [He]
ENLLAÇ QUÍMIC ENLLAÇ IÒNIC
Afinitat electrònica (AE): canvi d'energia produït quan un àtom en estat gasosa
capta un electró.
Amb els valors d'EI i AE podem predir que elements poden formar enllaç
iònic.
F (g) + 1e F (g)
AE
EI
ENLLAÇ QUÍMIC ENLLAÇ IÒNIC
Els ions formats s’atrauen electrostàticament enllaç iònic.
+
Q ·Q
E = energia d’interacció entre els ions
k = constant de la llei de Coulomb
E = k 2
Q+, Q– = càrregues
r r = distància entre els centres de les càrregues
Els compostos iònics són molt estables perquè cada ió es rodeja d'un número
específic d'ions de signe contrari, formant agregats cristal·lins.
Una mesura de l'estabilitat del sòlid és la seua energia reticular.
ENLLAÇ QUÍMIC ENLLAÇ IÒNIC
CICLE DE BORN-HABER
ENLLAÇ QUÍMIC ENLLAÇ IÒNIC
CICLE DE BORN-HABER
AH º3 = 520 kJ AH º4 = -328 kJ
AH º5 = -1.017 kJ
Li (g) + F (g)
AH º1 = 155 kJ AH º2 = 75 kJ
H + H H H
H H
L'atracció dels 2 e– compartits per cada nucli atòmic és la responsable que els àtoms es
mantinguen units.
Compostos covalents: aquells els àtoms dels quals estan units només per enllaços
covalents.
Tipus:
•Compostos covalents moleculars: H2O, CO2, etc.
•Compostos covalents reticulars: Diamant, SiO2, etc.
ENLLAÇ QUÍMIC ENLLAÇ COVALENT
Els compostos iònics solen ser sòlids de PF alt. Els compostos covalents reticulars
tenen PF comparables amb els dels compostos iònics.
b) Solubilitat en aigua:
Iònics → solubles en aigua (l'aiguasolvata els ions)
Covalents → la majoria insolubles en aigua.
c) Conductivitat elèctrica:
Iònics → fosos o les seues dissolucions aquoses conduïxen el corrent elèctric (los
ions poden moure's).
Covalents → no conduïxen el corrent elèctric.
ENLLAÇ QUÍMIC ENLLAÇ COVALENT
EI, AE,
electronegativitat
L'àtom amb > electronegativitat exercix una > atracció sobre el parell de e– de l'enllaç. La densitat
electrònica està desplaçada cap a l'àtom de major electronegativitat.
Nº oxidació N = –3;
Nº oxidació H = +1
ENLLAÇ QUÍMIC ESTRUCTURA DE LEWIS
O2
molècula estructura de Lewis
ENLLAÇ QUÍMIC ESTRUCTURA DE LEWIS
2. Es sumen tots els e-de valència i se suma o resta 1 per cada càrrega
negativa o positiva.
H H O O
H C C H O P O P O
H H O O
ENLLAÇ QUÍMIC ESTRUCTURA DE LEWIS
CO2
nº d’e- valència = 6 x 2 + 4 = 16
CO32-
nº d’e- = 6 x 3 + 4 + 2 = 24
ENLLAÇ QUÍMIC ESTRUCTURA DE LEWIS
EXERCICI
Representar l’estructura de Lewis 26 e-
del triflorur de nitrogen (NF3)
5. Si 4.
l’àtom
Completar
centralels téoctets
menysdels
de 8àtoms
electrons
3.1.Unir
Representar
amb un enllaç
els àtomscovalent
situant
senzill
el menys
l’àtom
2.intentar
perifèrics i7situar
Calcularformar
el x
nº 3
d’e +
- de5
enllaços
els la=capa
26
electrons
múltiples
de
sobrants
valència
amb
electronegatiu
central i els enperifèrics
la part central
elsenàtoms
l’àtomperifèrics
central
ENLLAÇ QUÍMIC ESTRUCTURA DE LEWIS
EXERCICI
Representar l’estructura de Lewis 24 e-
de l’àcid nítric (HNO3)
5. Si 4.
l’àtom
Completar
centralels téoctets
menysdels
de 8àtoms
electrons
3.1.Unir
Representar
amb un enllaç
els àtomscovalent
situant
senzill
el menys
l’àtom
Calcular6formar
2.intentar
perifèrics ixsituar
el 3
nº +
d’e 5
- de+
enllaços
els la1capa
= 24
electrons
múltiples
de
sobrants
valència
amb
electronegatiu
central i els enperifèrics
la part central
elsenàtoms
l’àtomperifèrics
central
ENLLAÇ QUÍMIC CÀRREGA FORMAL
Càrrega formal =
n.º total e- valència – n.º e- no compartits – ½ e- d'enllaç
EXERCICI
Representar l’estructura de Lewis 18 e-
de l’ozó (O3)
6 x 3 = 18
ENLLAÇ QUÍMIC CÀRREGA FORMAL
EXERCICI
Representar l’estructura de Lewis del formaldehid (CH2O)
A 12 e-
B
ENLLAÇ QUÍMIC RESSONÀNCIA
Estructures ressonants
Experimentalment, es comprova que les dos longituds d’enllaç
són iguals, intermèdies entre O–O i O=O.
ENLLAÇ QUÍMIC RESSONÀNCIA
Estructures ressonants
Híbrid de ressonància
(combinació de totes les estructures ressonants)
ENLLAÇ QUÍMIC RESSONÀNCIA
EXERCICI
Representar les estructures de ressonància dels
ions nitrat (NO3-) i carbonat (CO32-)
ENLLAÇ QUÍMIC RESSONÀNCIA
1. Les estructures principals són les que presenten el nombre més gran
de àtoms que complisquen la regla de l'octet.
Este orde de prioritat és vàlid per a molècules els àtoms del qual pertanguen al
segon període. Per a àtoms del tercer període i següents pot haver-hi alteracions
en el mateix.
ENLLAÇ QUÍMIC EXCEPCIONS A LA REGLA DE L’OCTET
1. Octet incomplet
3. Octet expandit
ENLLAÇ QUÍMIC EXCEPCIONS A LA REGLA DE L’OCTET
1. Octet incomplet
BeH
BF3 2 Be 1s22s
B 1s 22s
2 22p1 nº e- nº
= 4e- = 24
H 1s212s22p5
H Be H
F 1s
NO N 1s22s22p3 nº e- = 11
O 1s22s22p4
3. Octet expandit
SF6 S 1s22s22p4 nº e- = 48
F 1s22s22p5
Octet expandit
XeF4 Xe [Kr]5s25p6 nº e- = 36
F 1s22s22p5
En elements del 3er període i successius, si tots els àtoms complixen la Regla
de l'octete i sobren e-, estos han de col·locar-se sobre l'àtom central que
passarà a tindre octete expandit
ENLLAÇ QUÍMIC FORÇA DE L’ENLLAÇ COVALENT
Longitud d’enllaç: distància entre els nuclis dels dos àtoms units.
º
C-H 1,07 A
º º
C-O 1,43 A C=O 1,21 A
º º º
C-C 1,45 A C=C 1,33 A C C 1,20 A
º
1 A = 10-10 m
ENLLAÇ QUÍMIC FORÇA DE L’ENLLAÇ COVALENT
Els valors que apareixen en les taules són energies d’enllaç mitjana.
GEOMETRIA MOLECULAR
AB2E2
Model RPECV
Geometria de molècules sense parells d’e- lliures en l’àtom central I
AB2
BeCl2
Lineal
AB3
BF3
Plana trigonal
AB4
CH4
Tetraèdrica
Model RPECV
Geometria de molècules sense parells d’e- lliures en l’àtom central II
AB5
AB6
Octaèdrica
SF6
ENLLAÇ QUÍMIC GEOMETRIA MOLECULAR
.
A = àtom central
Bx = nº (x) d’àtoms de B enllaçats a A
Ey = nº (y) de parells d’e- no enllaçats de A
AB2E Angular
Plana trigonal
AB3E Piramidal
trigonal
Tetraèdrica
AB2E2 Angular
Tetraèdrica
Tetraèdrica
AB4E irrregular
(balancí)
Bipiramidal trigonal
Model RPECV
Geometria de molècules amb parells d’e- lliures en l’àtom central II
AB3E2 Forma de T
Bipiramidal trigonal
AB2E3
Lineal
Bipiramidal trigonal
AB5E
Piramidal
quadrangular
Octaèdrica
AB4E2 Plana
quadrada
Octaèdrica
Model RPECV
ENLLAÇ QUÍMIC MOMENT DIPOLAR
Molècules diatòmiques:
Molècules poliatòmiques:
Nul
Nul
Nul
ENLLAÇ QUÍMIC MOMENT DIPOLAR
Molècules poliatòmiques polars
Moment dipolar
resultant = 1.46 D
Moment dipolar
resultant
cis-1,2-dicloroetilé
μ = 1.89 D
ENLLAÇ QUÍMIC ANGLES D’ENLLAÇ
122º CH 2
S
H H O O
117º 119º
ENLLAÇ QUÍMIC TEORIES DE L’ENLLAÇ
Ep
Distància internuclear pm
Hibridació sp3
2s 2p 2sp3
ENLLAÇ QUÍMIC TEV – HIBRIDACIÓ DELS ORBITALS ATÒMICS
Hibridació sp2
Orbitals
híbrids sp2
+
2s 2p 2sp2 2p
ENLLAÇ QUÍMIC TEV – HIBRIDACIÓ DELS ORBITALS ATÒMICS
Hibridació sp
+
2s 2p 2sp 2p
Exemple d’hibridació sp
Hibridació sp3d
Hibridació sp3d2
No complixen la
regla de l'octet
ENLLAÇ QUÍMIC TEV – HIBRIDACIÓ EN MOLÈCULES AMB ENLLAÇOS MÚLTIPLES
Molècula H2C=CH2
Enllaç σ: solapament frontal entre dos orbitals. δe- entre els dos
àtoms.
Enllaç π: solapament lateral entre dos orbitals. δe- damunt i davall
del pla que conté als dos àtoms enllaçats.
ENLLAÇ QUÍMIC TEV – HIBRIDACIÓ EN MOLÈCULES AMB ENLLAÇOS MÚLTIPLES
enllaç enllaç
solapament
sp2-sp2
enllaç
solapament
s-sp2
enllaç
Molècula HC≡CH
solapament solapament
s-sp sp-sp
ENLLAÇ QUÍMIC TEV – HIBRIDACIÓ EN MOLÈCULES AMB ENLLAÇOS MÚLTIPLES
Per exemple en l'O2, tots els e- estan aparellats, per la qual cosa deu
ser diamagnètica. No obstant això la molècula és paramagnètica, amb
dos e- desaparellats.
Al contrari que els orbitals híbrids, que s'associen només a un àtom, els O.M. resulten
de la interacció entre els orbitals atòmics dels àtoms que s'unixen i s'associen amb la
molècula sencera.
O.M. enllaçant:
• La δe- és màxima entre els nuclis dels àtoms.
• Si els e- es col·loquen en ell es genera un enllaç covalent.
• Té < E que els orbitals atòmics que ho van formar.
O.M. antienllaçant:
• La δe- és màxima en la part oposada a la regió intermuclear.
• La δe- entre els nulis disminuïx a zero.
• Si els e- es coloquen en aquest orbital, l’enllaç covalent es debilita.
• Té > E que els orbitals atòmics que ho van formar.
O.M. no enllaçant:
• Esta ocupat pels possibles parells de e- lliures en un àtom.
• Té = E que els orbitals atòmics que ho van generar.
Node:
Regió de l’espai en què la δe- és zero (la probabilitat de trobar un e- es zero).
ENLLAÇ QUÍMIC TEORIA DEL ORBITAL MOLECULAR
Interacció d’orbitals s
Molècula de H2
Interacció d’orbitals p
Interacció d’orbitals p
B. Si els orbitals p interaccionen lateralment es forma un orbital enllaçant
i un *antienlaçant.
Orde d’enllaç ½ 1 ½ 0
ENLLAÇ QUÍMIC TOM – NIVELLS D’ENERGIA
E
ENLLAÇ QUÍMIC TOM – NIVELLS D’ENERGIA
Diagrama de nivells d’energia d’OM per les molècules diatòmiques
homonuclears del segon periode: Li2, Be2, B2, C2, N2.
Orde d’enllaç
2 2 1 1
? 2
configuració 2
electrònica de 2
l’estat 2
fundamental 2
[O2] = (1s) (1s ) (2s) (2s ) (2px) (2py) (2pz) (2py ) (2pz )
Indicar la per
2 a l’O
ENLLAÇ QUÍMIC TOM – ORBITALS DESLOCALITZATS
Molècula de bezè
•Trigonal plana
•Tots els enllaços C-C són iguals en força i longitud.
•Angles CCC i HCC = 120º
•Tots els C tenen hibridació sp2
ENLLAÇ QUÍMIC TOM – ORBITALS DESLOCALITZATS
Comparació amb EV
OM deslocalitzat
6 orbitals atòmics 2pz → 6 OM (3π i 3 π*)
Els 6 e- 2pz ocupen els 3 OM π.