PLA4.

HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA

WATSON I TOLMAN: DUES VISIONS SOBRE LA RELACIÓ ENTRE HÁBIT I

APRENENTATGE

Paraules clau: hàbit, instint, aprenentatge, conductisme.

Nombre d’ECTS: 2 ECTS

Dedicació 50 hores

Dinàmica: Activitat Individual

PLANTEJAMENT

Situació:

Arribem a darrera PLA del curs reprenent un cop més el fil conductor que hem anat seguint al
llarg de l’assignatura: el paper atribuit als hàbits i als instints. Ja des de la PLA 1, vàrem
començar discutint algunes preguntes persistents en la disciplina que ens ocupa recollides en
la lectura de Hergenhahn (2011), com per exemple, la relació entre ment i cos, en quina
mesura s’hereten els atributs humans o bé els determina l’experiència, així com les
diferències, i continuïtats, que es poden establir entre humans i animals no humans.
Precisament, en la PLA 2, de la mà de Charles Darwin, vam aprofundir en aquest darrer punt,
preguntant-nos concretament sobre el paper que els instints i els hàbits exercien com a
mecanismes fonamentals per a la supervivència dels éssers vius en l'entorn. Seguint amb el
tema dels hàbits i els instints, a la PLA 3 vam veure dues aproximacions diferents sobre aquests
dos fenòmens de la mà de dues de les escoles més importants en la primera meitat del segle
XX: la psicoanàlisi i l’escola de la Gestalt.

En aquesta última PLA ens centrarem en una altra corrent psicològica cabdal en els darrers
anys de la primera meitat del segle passat: el conductisme. Així, com vàrem veure, mentre la
psicoanàlisi emfatitzava el paper de l’inconscient i la Gestalt es centrava en els fenòmens de la
consciència, el conductisme es centrarà en la conducta observable dels organismes, així com
en el seu aprenentatge com a resposta als estímuls de l’entorn. Això, com veurem, ens situarà
novament en una línia de clara influència darwinista i, en conseqüència, en una nova
revalorització del paper atribuït als hàbits i als instints en els organismes.

Els autors escollits per aquesta PLA són J.B. Watson i E.Ch. Tolman, dos representants del
moviment conductista en dos moments separats en el temps. Així, començant el segle XX,
Watson, influït per Pavlov, centra els seus estudis en les connexions entre els estímuls i les
respostes dels organismes (conductisme clàssic). No serà fins a mitjans dels anys quaranta
quan diferents autors comencen a introduïr diferents factors no observables (també
anomenats varibles intervinents) en l’estudi de la conducta (neo-conductisme). Aquest serà el
cas de Hull i, sobretot, de Tolman, fortament influït per la psicologia de la Gestalt. Serà,
precisament, aquesta aproximació a l’estudi de la conducta, a través de variables de tall
mentalista, la raó per la qual aquests dos autors són considerats en ocasions com autèntics
precursors de la posterior psicologia cognitiva; corrent amb la que cloem el temari del curs.

Competències Resultats de l’aprenentatge:

C1: Treballar de forma autònoma, així com RAP 1: Organitzar el treball

responsabilitzar-se del propi aprenentatge i del individual, recursos i temps.
desenvolupament de l’activitat. RAP 2: Planificar l’activitat, els
seus continguts i estructura, per
tal d’aconseguir els objectius
proposats.
RAP 3: Dissenyar la manera
d’integrar el treball personal a fi
d’aconseguir l’objectiu de la PLA.

C2: Analitzar teories i enfocaments psicològics, tenint en RAP 4: Identificar les explicacions
compte les limitacions de la perspectiva d’anàlisi de les diferents corrents
psicològica del comportament humà. conductistes respecte al paper
dels hàbits i els instints en
l’aprenentatge.
RAP 5: Identificar les principals
influències dels dos autors
escollits en la PLA.
RAP 6: Identificar alguns dels
trets o tendències comuns entre
el neoconductisme i la posterior
psicologia cognitiva.

C3: Anàlisi i síntesi. RAP 7: Extreure i expressar les

conclusions de la informació
analitzada.
RAP 8: Prendre decisions
argumentades sobre el tema
analitzat després de la
comparació de diferents opcions.
RAP 9: Claredat, precisió i
consistència dels judicis.

C4: Comparar i posar en relació conceptes, models i RAP 10: Identificar els
posicions teòriques diferents. plantejaments bàsics de diferents
models teòrics.
RAP 11: Reflexionar sobre
l’impacte d’aquests models en la
definició del propi objecte de la
disciplina.
ACTIVITAT

Enunciat:

Un comentari de text és un treball d’anàlisi, reflexió i crítica al voltant d’un text o fragment de
text. Per l’assignatura d’Història de la Psicologia, aquest tipus de treball és essencial, doncs ens
permet analitzar en profunditat el pensament d’un determinat autor o autors, així com sobre
la seva relació amb el seu context històric i amb el pensament d’altres autors i escoles de
pensament rellevants.

Per tal d’ajudar-vos amb l’elaboració d’aquesta pràctica, s’ha plantejat una senzilla estructura
que podreu seguir còmodament tant en l’anàlisi del text com en la posterior redacció del
treball. Tot comentari de text consta dels següents apartats fonamentals:

1. Una contextualització que permeti situar la visió dels autors sobre un determinat tema
en un moment històric determinat. Amb això es pretén justificar el vostre anàlisi
particular tenint sempre present la pròpia perspectiva teòrica dels autors.
2. Anàlisi dels continguts. Per fer aquest apartat es recomana respondre a una sèrie de
preguntes-guia que seran de gran ajuda per elaborar coherentment l’anàlisi del text en
qüestió, així com per desenvolupar les vostres pròpies idees al respecte. És important
destacar que aquestes preguntes no s’han de respondre una a una, ja que no es tracta
d’un examen, sinó d’un comentari de text. Així doncs, és molt important que les
diferents preguntes plantejades s’hagin contestat intentant relacionar-les entre sí i
integrant-les dins de l’estructura més general del text.
3. Una conclusió que tanqui el treball, destacant de forma concisa els punts més
destacats i importants del vostre comentari de text, així com també donant la vostra
pròpia valoració personal del tema desenvolupat al llarg de la PLA.
4. Una bibliografia que reculli totes les referències utilitzades durant l’elaboració del
treball i que hagin estat citades al llarg del mateix. És fonamental que respecteu
acuradament la normativa APA.

Textos per analitzar:

Text 1
Aquí mis nociones sobre las condiciones y las leyes del aprendizaje se apartan tal vez más radicalmente
de las que normalmente se tienen. Por expectativas sobre el medio o el entorno me refiero al conjunto
de expectativas que se generan en un organismo en relación a un campo ambiental específico *…+

Ha sido la noción de aprendizaje latente *…+ lo que nos ha llevado a mí y a otros a la idea de que cuando
una rata o un ser humano practica un conjunto de actividades en un ambiente particular, una parte
esencial de lo que él adquiere es una expectativa signo-Gestáltica, una estructura cognitiva, un mapa
cognitivo relativo a ese entorno. A este respecto, me gustaría informar brevemente sobre un
experimento realizado recientemente por Gleitman en California. Usó un laberinto-T [ver figura 1] y
entrenó ratas hambrientas para obtener cantidades iguales de comida en cajas ubicadas en cada uno de
los dos extremos del laberinto. Ambos extremos, [además de poder extraer del laberinto original] eran
muy diferentes [en términos de color, iluminación, estructura, etc.] Luego, los dos extremos fueron
extraídos del laberinto y colocados en otra habitación, introduciéndose las ratas en cada uno de ellos. En
uno recibieron una descarga eléctrica y en el otro no recibieron ninguna descarga. Luego, los dos
extremos fueron colocados nuevamente en el laberinto original. De vuelta al laberinto original, 22 de 25
ratas evitaron en el punto de elección [ver figura 1] el camino que conducía al extremo en la que
acababan de recibir la descarga eléctrica.

Esto demostró que, durante el entrenamiento inicial, las ratas habían aprendido qué camino en el punto
de elección llevaba a cada una de las dos cajas ubicadas en los extremos del laberinto, a pesar de que se
les había reforzado previamente con la misma cantidad de comida en ambas cajas. En otras palabras, su
hambre, así como su ejercicio, habría llevado a las ratas a construir una expectativa signo-gestáltica que
podría ser utilizada de forma apropiada para una respuesta diferente, es decir, para evitar ahora la caja
final en la que acababan de recibir un castigo en forma de descarga eléctrica [...]

En resumen, concluiría que las condiciones de motivación deben asumir un papel en la construcción de
las expectativas de campo. Pero esto no significa que yo sostenga que tal aprendizaje resulte de la
implementación de hábitos de Estímulo-Respuesta mediante refuerzo. La presencia de refuerzo en un
determinado lugar hace de dicho lugar una meta que determine qué rendimiento se llevará a cabo. Sin
embargo, el refuerzo no sella las conexiones Estímulo-Respuesta.

Tolman, E. Ch. (1949). There is more than one kind of Learning. Psychological Review, 56(3),
144-155. [traducció professorat]

Punto de
elección

Extremo Extremo del

del laberinto A
laberinto
B

Figura 1 – Estructura del laberinto en forma de T.

TEXT 2

El conductista trata de tomar el viejo concepto vago de la formación del hábito y darle una formulación
científica nueva y exacta en términos de respuestas condicionadas. Sobre esta base, los hábitos adultos
más complicados se explican en términos de cadenas de respuestas condicionadas simples.

El conductista no encuentra ninguna evidencia científica de la existencia de ningún principio vitalista en

su explicación de la creciente complejidad del comportamiento a medida que pasamos de la infancia a la
edad adulta. Es algo sabido que, en la ciencia, no debemos incluir en nuestra explicación ningún factor
vitalista. Para explicar el comportamiento no necesitamos más que las leyes ordinarias de la física y la
química. *…+ Quien introduce la conciencia en la explicación del comportamiento –ya sea como un
epifenómeno o como una fuerza activa interponiéndose en los sucesos químicos y físicos del cuerpo– lo
hace debido a sus inclinaciones espiritualistas y vitalistas. Sin embargo, el conductista no puede
encontrar la conciencia en el tubo de ensayo de su ciencia. No encuentra evidencia en ninguna parte de
una corriente de conciencia, ni siquiera para una tan convincente como la descrita por William James.
Sin embargo, encuentra pruebas convincentes de un flujo de conducta cada vez más amplio.

Para comprender esta corriente de conducta, primero debemos examinar la actividad del recién nacido
y enumerar las respuestas incondicionadas y los estímulos incondicionados que las motivan. *…+ *E+stos
estímulos y respuestas son la "materia prima" a partir de la cual nuestro niño, adolescente y adulto se
construirán. Las conductas de amor, miedo o furia, así como estornudos, hipo, succión, sonrisa,
movimientos de agarre, defensa y otros movimientos, aparecen todos al nacer. *…+ Algunas de estas
respuestas embriológicas persisten a lo largo de la historia de vida del individuo, otras desaparecen. Lo
importante es que las respuestas condicionadas se basan casi de inmediato en estos fundamentos
embriológicos. [...]

Consideremos, por ejemplo, el miedo. Nuestro trabajo ha demostrado que el estímulo fundamental no
condicionado que llama una reacción de temor es un sonido fuerte o una pérdida de apoyo. Todos los
niños que he examinado, con una excepción en aproximadamente mil, fruncirán los labios, llorarán o, si
son mayores, se arrastrarán lejos, cuando se dé un fuerte sonido detrás de su cabeza, o cuando la manta
sobre la que el niño se apoya sea súbitamente sacudida. *…+ A partir de ahí, es muy fácil hacer que el
niño tema a cualquier otro posible objeto. Todo lo que uno tiene que hacer es mostrar el objeto y, al
mismo tiempo, golpear una barra de acero detrás de su cabeza, repitiendo el procedimiento una o dos
veces.

El condicionamiento tiene lugar mucho antes en el niño de lo que hasta ahora se suponía. Se trata de un
proceso que añade complejidad a la respuesta a un ritmo cada vez más rápido. Esto significa que un
bebé de dos o tres años ya se ve afectado por miles de respuestas creadas por el entorno en el que vive.
Los factores más potentes en este entorno son, por supuesto, la madre y el padre. Ambos están
tratando de recrear al niño a su propia imagen. En este proceso de recreación, el conflicto a veces
aparece. Este proceso de recreación, extremadamente simple, natural y comprensible, es lo que ha
llevado a lo que los freudianos misteriosamente han llamado el complejo de Edipo. *…+ Sin embargo,
para explicar los complejos, solo necesitamos mecanismos reflejos condicionados: no es necesario traer
el inconsciente abismal de los freudianos para explicarlos. La mayoría de los freudianos no ven cómo el
conductista puede manejarse bien sin recurrir al inconsciente. [...] Para entender por qué el conductista
no necesita este término, pido al lector que me siga a través del proceso mediante el cual se forman los
hábitos.

Watson, J.B. (1926). Behaviourism a Psychology Based on Reflex-Action. Journal of

Philosophical Studies, 1(4), 454-466. [traducció professorat]

Qüestions-guia per estructurar el comentari de text:

1.Contextualització
Es suggereix començar el treball amb un títol d'elaboració pròpia que resumeixi la idea
principal que s'extreu del vostre propi comentari (si bé, en ocasions, el títol sol posar-se al
final, un cop realitzat el comentari). A continuació, en aquest apartat:

a) Introdueix breument els autors i els seus respectius marcs històrics i teòrics.
b) Assenyala la idea principal de cada text i contextualitza-la breument a la llum del
plantejament teòric més general de cada autor.

2. Anàlisi dels continguts

L’anàlisi dels continguts requereix de la comprensió acurada dels textos proposats i de la
capacitat de relacionar, d’una manera crítica, els posicionaments dels autors respecte a
d’altres plantejaments teòrics ja siguin dels seus predecessors, dels seus coetanis o d’aquells
que posteriorment s’hi han referit d’una manera o altra.

En aquest segon apartat, nucli del desenvolupament del vostre treball, caldrà que doneu
resposta a una sèrie de qüestions-guia que us plantegem a continuació i que han de servir de
fil conductor de la vostra reflexió. Recordeu que no es tracta de donar una simple resposta a
aquests interrogants, sinó d’incorporar-los al desenvolupament discursiu del vostre exercici.

c) L’adquisició d´hàbits en la conducta constitueix un dels eixos vertebradors del plantejament

conductista. No obstant això, diferents autors enmarcats en aquesta corrent adopten punts de
vista divergents respecte al paper dels hàbits en relació a l’aprenentatge. Així, en el cas de
Tolman (1949), podem llegir:

“En resumen, concluiría que las condiciones de motivación deben asumir un papel en la
construcción de las expectativas de campo. Pero esto no significa que yo sostenga que tal
aprendizaje resulte de la implementación de hábitos de Estímulo-Respuesta mediante
refuerzo”.

Tenint en compte aquesta afirmació, explica breument les diferències bàsiques entre els
plantejaments de Tolman, Thorndike i Watson respecte els processos d’aprenentatge i el
paper que hi juga l’adquisició d’hàbits en aquests processos.

d) Com s’assenyala en la introducció de la PLA, el conductisme està fortament influenciat per

la teoria de l´evolució de Darwin. A més, el conductisme va surgir com un plantejament
contrari a la psicoanàlisi, al centrar-se únicament en la conducta observable, si bé autors com
Tolman, influenciats per l’escola de la Gestalt, van afegir factors no observables en l’estudi de
la conducta. Considerant els dos texts escollits, explica: a) la influència de Darwin sobre el
conductisme 2) la postura crítica de Watson cap a Freud i 3) la influència de la Gestalt en
Tolman.

e) Neo-conductistes com Tolman solen considerar-se en moltes ocasions precursors de la

posterior revolució cognitiva. Explica breument quins elements del plantejament teòric de
Tolman l´allunyen del conductisme clàssic i quins altres l’ aproparien a les postures adoptades
per la psicologia cognitiva.

3. Conclusions
En aquest apartat us proposem tornar a unes de les qüestions plantejades a l'inici del semestre
a la PLA 1 respecte el text de Bunge i Ardila (2002). Com recordareu, en el text els autors, per
respondre a la pregunta De què tracta la psicologia?, començaven plantejant que:

“Muchos psicólogos y observadores de la psicología se quejan de la falta de consenso acerca

del verdadero objeto referente de su disciplina”

Partint d'aquesta afirmació i, basant-te en el capítol de Hergenhahn (2011), et demanem que,

de forma breu: 1) assenyalar quin és l'objecte d'estudi de la psicologia en el cas de la
psicoanàlisi, l'escola de la Gestalt, el conductisme clàssic i la psicologia cognitiva, 2) Adoptant
un punt de vista crític i reflexiu, plantejar quin hauria de ser, segons la teva opinió, l'objecte
d'estudi de la disciplina.

4. Bibliografia

Finalment, la PLA ha d’incloure un apartat de referències que s’ajusti fidelment a la normativa

APA. Aquest llistat ha de recollir totes les fonts citades al llarg del cos textual del vostre treball.
Aquest aspecte serà molt ben considerat a l’hora d’avaluar els vostres treballs. A l’espai de
“Recursos” de l’aula trobareu una sèrie de guies i documents que expliquen com aplicar la
normativa APA correctament.

Per últim, cal destacar que la PLA haurà d’incloure els 4 punts descrits a dalt. Això no vol dir
que la PLA es resumeixi en respondre a cadascuna de les preguntes-guia com si fos un examen.
Recorda que es tracta de realitzar un comentari de text on es conjuguin l’anàlisi contextual,
teòric i crític del text en qüestió.

Tasques:

Tasca 1: Identifica les diferents línies de pensament dins de la corrent conductista, posant
atenció a les diferències entre el conductisme clàssic de Watson i el neoconductisme de
Tolman.

Tasca 2: Llegeix detingudament en els materials de l’assignatura aquelles corrents o

plantejaments que hagin pogut influïr en els dos autors escollits en la PLA, especialment la
teoria de l’evolució de Darwin i l’escola de la Gestalt. Identifica i compara els diferents
plantejaments corresponents al conductisme i a la psicoanàlisi.

Tasca 3: Llegeix detingudament els textos a analitzar per tal d’identificar les idees principals
que contenen.

Tasca 4: Contextualitza i analitza les idees principals de cada autor justificant-les des de la seva
pròpia perspectiva teòrica.

Tasca 5: A partir de les qüestions-guia, construeix un fil argumental que inclogui, a més del teu
anàlisi, les teves pròpies reflexions al respecte. Recorda que no es tracta de respondre a les
qüestions-guia una per una, ni limitar-te únicament a l’anàlisi del contingut que et proposen,
sinó construir un argument sòlid, compacte i ben travat.

Tasca 6: Redacta unes conclusions que tanquin el teu treball, destacant els punts més
importants de l’anàlisi des del teu propi punt de vista. No oblidis argumentar-ho de manera
desenvolupada.

Tasca 7. Inclou un apartat bibliogràfic que reculli totes les referències emprades en la
realització del teu treball i que hagin estat citades al cos textual. Procura respectar fidelment la
normativa APA de citació bibliogràfica.

Lliurables:

PLA 4
Document de Word, .rft o .pdf a lliurar al RAC. No ha de superar les 2500 paraules (incloent les
referències bibliogràfiques), amb lletra Verdana o similar, tamany 10. Cal que posis el teu nom
i cognoms en totes les pàgines del document, i el número d’aula. Un cop hagis lliurat la PAC al
RAC, recorda comprovar que has lliurat el document correcte.

La data límit de lliurament per la PLA-4 serà el dia 22/12/2017 a les 23:59 hores (horari
peninsular). No s’acceptarà cap pràctica que hagi arribat més tard d’aquesta data màxima,
sense cap excepció.

TOT EL QUE EM CAL

Materials i Fonts d’Informació:

Recurs 1: Lectura
Hergenhahn, B. R. (2011). Introducción. En Introducción a la Historia de la Psicología (pp. 1-21).
México D.F.: Cengage Learning.

Recurs 2: Mòdul 1
Sáiz-Roca, M., i Valldeneu-Urpina, A. (2007). Els llindars de la psicologia científica. En Milagros
Sáiz Roca (coord.) Història de la Psicologia. Barcelona: UOC.

Recurs 3: Lectura
Cagigas, A. (2002). Antecedentes de la psicología. En Guía de viaje por una historia de la
psicología (pp. 14-36). Jaén: Del Lunar.

Recurs 4: Lectura
Leahey, T.H. (1999). La revolución Darwiniana. En Historia de la Psicología. (p.186-191).
Madrid: Prentice Hall.

Recurs 5: Lectura
Tortosa, F. (1998). El modelo dominante: la psicología científica de W. Wundt (1832-1920). En
F. Tortosa Una historia de la Psicología moderna (pp. 98-108). Madrid: McGraw-Hill.

Recurs 6: Mòdul 2
Sáiz, M. & Sáiz, D. (2007). Psicologies científiques alemanyes no wundtianes. En Milagros Sáiz
Roca (coord.) Història de la Psicologia. Barcelona: UOC.

Recurs 7: Lectura
Balltondre, M. (2007). Introducció. Barcelona : UOC

Recurs 8: Lectura
Gondra, J. Ma. (1997). Brentano y la psicología del Acto. En Nacimiento de la psicología
científica (pp. 156-163). Madrid: Editorial Síntesis-

Recurs 9: Mòdul 4
Mülberger, A. (2007). L’escola de Würzburg. En Milagros Sáiz Roca (coord.) Història de la
Psicologia. Barcelona: UOC.
 Recurs 10: Mòdul 4
Pastor, J.C., Tortosa, F., i Civera, C. (2007). La psicologia de la Gestalt. En Milagros Sáiz Roca
(coord.) Història de la Psicologia. Barcelona: UOC.

Recurs 11: Mòdul 2

Sáiz, M. i Sáiz, D. (2007). La psicologia científica francesa. En Milagros Sáiz Roca (coord.)
Història de la Psicologia. Barcelona: UOC.

 Recurs 12: Mòdul 4

Anguera, B. (2007). La psicoanàlisi. En Milagros Sáiz Roca (coord.) Història de la Psicologia.
Barcelona: UOC.

Recurs 13: Lectura

Tortosa, F., González-Ordi, H., & Miguel-Tobal, J. J. (1999). La hipnosis. Una controversia
interminable. Anales De Psicología, 15(1), 3-25.

Recurs 14: Mòdul 2

Sáiz, M. i Sáiz, D. (2007). La psicologia científica britànica. En Milagros Sáiz Roca (coord.)
Història de la Psicologia. Barcelona: UOC.

Recurs 15: Mòdul 2

Sáiz, M. i Sáiz, D. (2007). La psicologia científica rusa. En Milagros Sáiz Roca (coord.) Història de
la Psicologia. Barcelona: UOC.

Recurs 16: Lectura

Hergenhahn, B.R. (2011) "Funcionalismo". En Introducción a la Historia de la Psicología (pp. 1-
21). México D.F.: Cengage Learning.

Recurs 17: Mòdul 4

Sáiz, M. i Sáiz, D. (2007). Estructuralisme enfront de funcionalisme. En Milagros Sáiz Roca
(coord.) Història de la Psicologia. Barcelona: UOC.

Recurs 18: Mòdul 4

Ruiz, G., Sánchez, N., i de la Casa, G. (2007). El connexionisme de Thorndike. En Milagros Sáiz
Roca (coord.) Història de la Psicologia. Barcelona: UOC.

Recurs 19: Mòdul 4

Pérez-Garrido, A., Civera, C., i Pastor, J.C. (2007). El conductisme. En Milagros Sáiz Roca
(coord.) Història de la Psicologia. Barcelona: UOC.

Recurs 20: Mòdul 4

Ruiz, G., Sánchez, N., i de la Casa, G. (2007). Els neoconductistes. En Milagros Sáiz Roca
(coord.) Història de la Psicologia. Barcelona: UOC.

Recurs 21: Mòdul 5

Pedraja, M.J., Romero, A., i Martín, J. (2007). La psicologia cognitiva. En Milagros Sáiz Roca
(coord.) Història de la Psicologia. Barcelona: UOC.

Recurs 22: Lectura

Leahey, T.H. (1999). La mecanización del pensamiento. En Historia de la Psicología. (p.389-
397). Madrid: Prentice Hall.

 Recurs 23: Lectura

Tortosa, F. (2000). Historia e historiografía de la psicología. En Una historia de la Psicología
moderna (pp. 3-18). Madrid: McGraw-Hill.