CCCC

CCCC
 CCC

Açò era una vegada que hi havia una gallina que li deien de nom Co-Coc.
Na Co-coc vivia a una granja a on hi havia moltes gallines com ella i la única feina que havien
de fer en tot el dia era menjar i pondre ous.
L’amo de la granja de bon matí ja les duia el menjar i recullia els ous que havien posat i després
a mitjan matí les feia sortir una estona a la tanca perquè fecin una mica d’exercici i menjassin al-
guna pedreta que les anava molt bé per fer els ous amb una closca ben resistent. Aquella esto-
neta que eren pel camp era la millor estona de tot el dia i na Co-coc disfrutava, igual que les se-
ves companyes d’estar a l’aire lliure.
 Però na Co-coc estava molt preocupada,
tenia un problema, li costava molt fer ous.
Així com les seves companyes en feien 1 o
dos cada dia, ella només n’aconseguia fer
un a la setmana. Cada dia s’asseia damunt
la palla i no feia més que prémer i prémer
però res.
Les demés gallines la miraven amb cara
de pena i li deien: no et preocupis Co-coc,
ja en faràs, açò és degut a que menges
poc, hauries de menjar un poc més.

CCCC
CCCC
 CCCC
CCCC

I entre elles parlaven i deien: mesquina, com no aconsegueixi fer al menys un ou cada
dia, l’amo vindrà i se l’endurà per fer brou.
Na Co-coc, no ho deia a ningú, però ella també s’ho pensava. Sabia que quan les gallines
no feien ous, l’amo se les enduia i no les tornaven a veure mai més. Per açò estava tan
triste i preocupada. Però què més podia fer, seria perquè no menjava prou?
 Llavors va decidir que des d’aquell dia menjaria el doble de pinso que li donava l’amo i
després quan sortís al camp es menjaria tot el que trobàs.
I així ho va fer, tot el dia menja qui menja, s’acabava tot el pinso, fins i tot les demés van
arribar a mirar-se-la amb mala cara!!
I quan sortien al camp es menjava tot tipus de bitxo i bitxet que es trobava: caragols, cucs,
formigues, llagosts,…. I també pedretes, per fer els ous ben resistents.
 Però després d’alguns dies de se-
guir aquesta dieta, na Co-coc se-
guia sense fer més que un ou a la
setmana i la única cosa que havia
aconseguit era engreixar, era la ga-
llina més grassa de tot el galliner.
Un matí quan l’amo va entrar a do-
nar-les el menjar se la va mirar i va
pensar, mira’t aquesta, és la que
menys ous posa però és la més
grassa de totes. Talvegada hauríem
de pensar en dur-la al carnisser. Me
la podria matar i feríem un bon brou
per Nadal.
Na Co-coc no podia saber què pen-
sava l’amo però així com la va mirar
va pensar què res de bo li estaria
passant pel cap.
I encara va quedar més preocupa-
da.
Quan va ser l’hora de sor-
tir a la tanca se’n va anar
d’aquí i d’allà caminant to-
ta trista amb el cap baix i
menjant tot el que li pas-
sava pel davant. I així que
va aparèixer vora als seus
peus un cuc llarg i gruixut,
era el cuc més extrany
que ella havia vist mai, a
més era de color blau i
verd, quan el va veure
però no s’ho va pensar
gaire i va pigar mos i cap
endins, se’l va menjar
d’un cop.
 Al cap de poc d’haver-se enviat aquell cuc va començar a trobar-se malament, li feia mal la
panxa i tenia ganes de vomitar. Tan malament es trobava que es va marejar i va caure en te-
rra.
Les demés gallines quan la van veure que estava estirada amb les potes per amunt s’hi van
atracar i es van posar a cridar: co-co-co-co-co… totes al mateix temps demanant auxili.
L’amo que era per allà, quan va sentir aquell esvalot hi va anar tot d’una i quan va veure a na
Co-coc pates amunt va dir, mirau, i jo que la volia per fer el brou de Nadal!!
La va agafar i es va donar comp-
te que encara no era morta, però
quasi no respirava i treia una sa-
livera verda per la boca. Llavors
va pensar que el millor que podia
fer era dur-la al veterinari per sa-
ber si el que tenia era una cosa
contagiosa i hagués pogut em-
paltar la malaltia a les demés ga-
llines.
Quan el veterinari la va veure li
va dir que estava molt malalta,
semblava que havia menjat algu-
na cosa verinosa, que havien
d’esperar uns dies per saber si
es curaria o no i que la havien de
cuidar molt bé.
L’amo va agafar a na Co-coc i se la va endur a ca seva, la va tapar amb una manteta i ca-
da dia li donava menjar i aigua
A poc a poc na Co-coc es va anar recuperant
 CCCC
CCCC

OOOOH!

i un dia el matí ja es va poder posar de peus i tenia ganes de fer un ou. Es va seure da-
munt la manta i es va posar a prémer i va sortir l’ou. Quan va arribar l’amo i va veure
aquell ou va queda meravellat, era un ou color blau i verd.
 CCCC
CCCC

Des d’aquell dia na Co-coc ja va poder anar al galliner amb les demés gallines i seguia
fent un ou cada setmana però ara els feia de color blau i verd. I eren els ous més polits de
tota la granja.
L’amo quan veia aquells ous estava tot content amb na Co-coc i va pensar que encara
que feia pocs ous ja no mataria a na Co-coc perquè no hi havia en la granja cap més galli-
na que sapigués fer aquells ous tan polits i bons!!
I conte contat, conte acabat!!