science-bits.

cat

Minerals i
roques
 Minerals i roqu
Índex
· Engeguem
· Roques ...................................................................................08
· Explorem
· Tres roques ............................................................................10
· Expliquem
· La geosfera ...........................................................................15
· Les capes de la geosfera ....................................................15
· Què és un mineral? ............................................................16
· Propietats dels minerals .....................................................16
· Propietats òptiques ......................................................16
· Propietats mecàniques ................................................17
· Propietats físiques .........................................................17
· Propietats químiques ...................................................17
· Com es formen els minerals? ............................................18
· La classificació dels minerals ............................................18
· Què és una roca? ................................................................19
· Caracteritzant les roques ..............................................20
· Roques ígnies .................................................................20
· Roques sedimentàries ..................................................21
· Roques metamòrfiques ................................................23
· Les roques canvien al llarg del temps ..............................24
· El cicle de les roques ...........................................................24
· Elaborem
· Una eina clau per identificar roques .................................25
· Exercicis ......................................................................................31

En aquesta unitat aprendràs:

Que existeix una gran diversitat de roques i minerals.

Que els minerals i les roques s’han utilitzat des de temps im-
memorials per multitud d’usos.

Que cada mineral té les seves característiques distintives.

Que podem distingir tres grans classes de roques, segons el

seu origen.

Que les roques no són invariables: es formen, es transformen i

són destruïdes de forma lenta però continuada.

6 www.science-bits.com
es

www.science-bits.com 7
 Engeguem

Roques
Vídeo
Les roques poden ser dures, però no són avorrides.

Per començar, les roques són molt diverses. N’hi ha que s’han for-
mat a l’interior de la Terra. D’altres, per acumulació de sediments.
Fins i tot n’hi ha que han arribat de l’espai exterior.

Des de l’antiguitat, els éssers humans han sabut que l’ús que poden
fer de les roques depèn de les característiques que tenen. Si les
observem amb atenció, comprovarem que tenen colors, textures i
altres propietats que les distingeixen.

Evidentment, la diversitat de les roques està relacionada amb la seva

composició química. És a dir, les roques presenten propietats diferents
perquè tenen una composició diferent.

És el cas, per exemple, de

l’halita i la quarsita, i de la
major part de roques que
ens envolten.

Però també hi ha roques

que tenen la mateixa
composició química, com
el granit i la riolita, i, tan-
mateix, són molt diferents.

Per què?
Com és possible, això?

8 science-bits.cat
 Explorem

Tres roques

A simple vista
Observa les tres roques de la galeria.

a. Diries que aquestes roques són el mateix tipus de roca? Raona la resposta.

b. Quina pot ser la causa que aquestes tres roques siguin diferents?

Galeria

c. Efectivament, es tracta de tres roques diferents. Els seus noms són riolita,
granit i gneis.
Observa amb atenció les tres roques i indica si el seu aspecte és homogeni
o heterogeni:

La riolita té un aspecte ................... .

Roca 1 El granit té un aspecte ................... .

El gneis té un aspecte ................... .

d. A partir de l’aspecte de les roques, quina conclusió podem extreure en

relació amb la seva composició?
q Les tres roques són mescles de diversos components.
q El granit i el gneis són mescles de diversos components; no podem
Roca 2 saber si la riolita és una mescla.
q El granit i el gneis són mescles de diversos components; la riolita està
formada per un sol component.

e. Justifica la resposta anterior.

Roca 3

10 science-bits.cat
Sota la lupa Simulador
Utilitza el simulador de la lupa binocular de la versió digital per observar les
roques amb més detall.

A partir d’aquestes observacions, quina nova conclusió en podem extreure?

q Les tres roques són mescles de diversos components.

q El granit i el gneis són mescles de diversos components; no podem
saber si la riolita és una mescla.
q El granit i el gneis són mescles de diversos components; la riolita està
formada per un sol component.

Els components de les roques

Tipus
Composició
A través de la lupa hem pogut observar que els com- de roca
ponents d’aquestes roques són uns cristalls petits de
tres tipus: Quars,
Riolita feldspat
1. Cristalls de quars, que es caracteritzen per la seva i mica
transparència.
2. Cristalls de feldspat, aquí blanquinosos, però que Quars,
poden ser grisos, rosencs, bruns o fins i tot verdosos, Granit feldspat
segons la varietat. i mica
3. Cristalls de mica, foscos, freqüentment negres, que
s’organitzen en làmines. Quars,
Gneis feldspat
a. Quin nom reben els components de les roques? i mica
Els components de les roques reben el nom de
................, substàncies sòlides d’origen natural que for-
Components de la riolita, el granit
men cristalls.
i el gneis.

b. Pots determinar a quin dels tres minerals (quars, feldspat i mica) corres-
ponen les imatges següents?

a. b. c. d.

e. f. g. h.

i. j. k. l.

science-bits.cat 11
 c. Ara, mira d’identificar els minerals anteriors en aquestes imatges aug-
mentades de riolita, granit i gneis.

Riolita vs. granit

Vídeos La riolita i el granit són dues roques diferents malgrat estar compostes pels
mateixos components: quars, feldspat i mica.
Sota la lupa hem vist que, tot i que els minerals són els mateixos, a cada roca
les característiques són diferents.

a. Quina és la diferència principal entre els minerals de les dues roques?

q La proporció de cristalls de cada tipus
q El color dels cristalls
q La forma dels cristalls
q La mida dels cristalls

Com s’explica que en una roca els cristalls siguin petits i en l’altra siguin grans?
Els cristalls dels minerals es formen quan determinades substàncies, que es
trobaven en estat líquid, se solidifiquen. Aquest procés rep el nom de cristal·
lització.
Així, molts minerals es formen per refredament de materials fosos. D’altres, en
canvi, es formen a partir de dissolucions.
Els vídeos de la versió digital mostren processos de cristal·lització a partir
d’una mateixa dissolució de sulfat de coure.

12 science-bits.cat
b. Observa els vídeos amb atenció i compara els processos de cristal·lització.

c. Quines diferències observes en els cristalls formats en els dos vídeos?

Imatge

d. Indica quines d’aquestes condicions són diferents en els dos experiments.

La quantitat de sulfat de coure és [major a l’experiment 1 / major a l’ex-
periment 2 / igual a tots dos experiments].
La rapidesa amb què l’aigua s’evapora és [major a l’experiment 1 / me-
nor a l’experiment 2 / igual a tots dos experiments].
El temps que tarden a formar-se els cristalls és [major a l’experiment 1 /
major a l’experiment 2 / igual a tots dos experiments].
La velocitat de cristal·lització és [major a l’experiment 1 / major a l’expe-
riment 2 / igual a tots dos experiments].

e. Relaciona aquests experiments de cristal·lització amb les diferents carac-

terístiques dels minerals en el granit i la riolita, i explica el motiu d’aquestes
diferències.

science-bits.cat 13
 Granit vs. gneis
Vídeo
Com hem vist, granit i gneis estan formats pels mateixos minerals.
a. Quina és la diferència principal entre els minerals de les dues roques?
q La forma dels cristalls
q La mida dels cristalls
q El color dels cristalls

b. Quin procés podria explicar aquesta diferència?

c. Observa el vídeo de la versió digital. Per entendre el procés que explica la

diferència entre els minerals del granit i el gneis, hem construït un model de
roca en què boles de plastilina de diferents colors representen els cristalls dels
diferents minerals.
Quines diferències observes entre els minerals del model en la situació expe-
rimental 1 i la 2?

Imatge

d. Quin agent principal actua sobre el model i provoca els canvis en la si-
tuació 2?
q La pressió
q La temperatura
q La humitat

e. Explica les diferències observades entre el granit i el gneis utilitzant els re-
sultats d’aquest experiment.

Conclusió
Les roques són substàncies sòlides formades per uns compo-
nents anomenats minerals.
Hem vist que amb la composició mineral d’una roca no n’hi ha
prou per determinar-ne les característiques, ja que roques amb
els mateixos components poden tenir aspectes molt diferents.
La mida dels cristalls dels minerals i la seva disposició determi-
nen també la naturalesa de cada roca. Aquestes característiques
dels minerals depenen de la manera en què les roques es van
formar. Així, hem vist que:
El temps de cristal·lització determina la mida dels minerals
que formen una roca.
La pressió influeix en la forma i l’organització dels cristalls
dels minerals en una roca.

14 science-bits.cat
 Expliquem

La geosfera
Quan la Terra es va formar fa 4.500 milions d’anys, era una esfera de matè- Animació
ria rocosa fosa i incandescent.
Formació de la Terra i capesde la
Les substàncies més denses es van situar a les profunditats del planeta, i geosfera.
les més lleugeres, a la zona superficial.
Lentament, la superfície del planeta es va anar refredant i es va formar una
escorça sòlida molt prima.

La geosfera conté tota l’estructura rocosa de la Terra, i es divideix

en tres capes: escorça, mantell i nucli.

Totes aquestes capes interactuen entre elles i fan de la Terra un sistema

dinàmic global.

Les capes de la geosfera Interactivitat

L’escorça és la capa més externa i prima de la Ter-
ra. Està formada per les roques i els minerals i és, Escorça
per tant, sòlida. Al fons dels oceans i els mars, rep
el nom d’escorça oceànica i el seu gruix sol ser
d’uns 6 km. L’escorça continental, d’altra banda,
és més gruixuda: arriba als 70 km per sota de les Mantell
grans cadenes muntanyoses.

El mantell és la més gran de les capes de la Ter-

ra: correspon al 82% del seu volum. En una petita Nucli
franja de la part superior del mantell s’hi produ-
eix la formació del magma, material fluid format
per la fusió de les roques. La resta del mantell és
sòlida. Amb la profunditat, la temperatura del
mantell augmenta dels 400 °C fins a arribar als 6.378 km
4.000 °C.
L’estudi de la forma en què es pro-
El nucli és la capa més interna de la Terra i està formada per materi- paguen les vibracions dels terratrè-
als densos, principalment níquel i ferro. La franja exterior d’aquesta mols i el coneixement de les roques
capa és líquida, i es coneix com a nucli extern. La capa interior és de la superfície terrestre han revelat
sòlida i rep el nom de nucli intern. l’existència de tres capes a la geosfera.

science-bits.cat 15

Galeria
Els àtoms de sodi i clor s’ordenen per-
fectament en l’espai, fet que dóna l’as-
pecte cristal·lí de l’halita.
Tot i que l’esmalt dental és química-
ment igual que el mineral hidroxiapa-
tita, no és considerat un mineral.
Vídeos
El color de la ratlla és una propietat
constant de cada mineral.
Quan mirem a través d’un cristall
d’espat d’Islàndia, observem una
imatge doble.
16
Què és un mineral?
Un mineral és una substància homogènia sòlida, originada de
forma natural per mitjà de processos abiòtics, que té una com-
posició química definida i presenta estructura cristal·lina.
Homogènia: els minerals són homogenis. Totes les parts d’un ma-
teix mineral presenten les mateixes propietats.
Sòlida: els minerals es presenten en estat sòlid a temperatura ambi-
ent: conserven la forma i no es poden comprimir.
Natural: els materials fabricats pels éssers humans, com els plàstics
o el vidre, no són considerats minerals.
Origen abiòtic: formalment, les substàncies produïdes pels éssers
vius no són considerades minerals, encara que compleixin la resta
de característiques.
Composició química: cada mineral està format per uns elements
químics determinats, presents en unes proporcions concretes.
Estructura cristal·lina: les partícules dels minerals s’organitzen en
estructures polièdriques que es repeteixen en l’espai i reben el nom
de cristalls. Els cristalls de molts minerals són prou grans com per
ser observats a simple vista.
Propietats dels minerals
Propietats òptiques
Les propietats òptiques són les relacionades amb el comportament dels
minerals davant la llum.
Color i ratlla: el color pot variar en un mateix tipus de mineral a causa
de les seves impureses, per això no és una propietat especialment útil
per distingir-los. En canvi, el color de la seva ratlla —el residu de pols
que deixa en ratllar una porcellana blanca— és una propietat molt
més constant.
Lluïssor: és la forma en què la seva superfície reflecteix la llum. Els
noms que donem als diversos tipus de lluïssor —sedosa, vítria, metàl·
lica, grassa, resinosa, perlada— fan referència a materials que brillen
de forma semblant.
Diafanitat: és la capacitat d’un mineral de deixar passar la llum. No-
més els minerals transparents permeten distingir la forma dels objec-
tes que hi col·loquem al darrere. Els opacs no deixen passar gens la
llum, mentre que els translúcids la deixen passar, però distorsionen les
formes dels objectes que hi situem al darrere.
Birefringència: és la capacitat d’un mineral de desdoblar un raig de
llum quan aquest passa pel seu interior. Quan mirem a través d’un mi-
neral birefringent, observem una imatge doble.
Fluorescència: és la propietat d’un mineral d’emetre llum quan és il·
luminat amb llum ultraviolada. El color de la llum emesa depèn de la
naturalesa de cada mineral.
science-bits.cat
Propietats mecàniques
Aquestes propietats fan referència a com responen els minerals quan
Vídeos
s’exerceixen determinades forces al seu damunt. L’estudi d’aquestes pro-
pietats esdevé molt útil per treballar la joieria.
Duresa: és la resistència que presenta la superfície d’un mineral a ser
ratllat. Per mesurar aquesta propietat s’utilitzen com a referència els
minerals de l’escala de Mohs, una llista de deu minerals ordenats de
menys a més duresa.
Fragilitat: és la propietat dels minerals de trencar-se en fragments La mica és un mineral exfoliable.
sense gairebé deformar-se.
Plasticitat: és la propietat d’un mineral de deformar-se sense frag-
mentar-se quan una força hi actua al damunt, i mantenir-se defor-
mat quan s’enretira aquesta força.
Elasticitat: es defineix com la propietat d’un mineral de deformar-se
sense fragmentar-se quan una força hi actua al damunt, i recuperar
la seva forma original quan s’enretira la força que l’ha deformat.
El sílex és un mineral que presenta
Exfoliació:  és la propietat que mostren alguns minerals de tren- una fractura concoïdal.
car-se en fragments que presenten formes regulars, amb superfícies
planes.
Fractura: en els minerals no exfoliables, la fractura descriu l’aspecte
que ofereix la superfície de ruptura del mineral quan es fragmenta.

Propietats físiques
Les propietats físiques fan referència a la relació entre la massa del mine- Vídeos
ral i el volum que ocupa, i a les seves qualitats electromagnètiques.
Magnetisme:  és la capacitat d’alguns minerals de comportar-se
com un imant. Els minerals magnètics són atrets per altres imants i
atrauen metalls com el ferro o el níquel.
Conductivitat elèctrica: és la capacitat de conduir el corrent elèc-
tric. Alguns minerals condueixen millor l’electricitat que d’altres, i
també hi ha minerals aïllants, que no condueixen l’electricitat.
El coure és un mineral que condueix
Densitat: es defineix com la massa continguda per cada unitat de el corrent elèctric.
volum d’un mineral determinat.

Propietats químiques
Aquestes propietats fan referència a com responen els diferents minerals Vídeos
quan entren en contacte amb altres substàncies.
Reacció amb àcids: alguns minerals reaccionen químicament amb
les substàncies àcides i produeixen, entre altres substàncies, diòxid
de carboni (CO2). És possible identificar els minerals amb reactivitat
amb els àcids perquè el diòxid de carboni, que és un gas, forma bom-
bolles a sobre de la superfície del mineral mullada per l’àcid.
Solubilitat: és la capacitat d’un mineral de dissoldre’s en aigua,
donant lloc a una mescla homogènia o dissolució, de manera que La calcita reacciona amb les subs-
visualment no es pot distingir cap fragment del mineral. tàncies àcides produint CO2.

science-bits.cat 17
 Com es formen els minerals?
Perquè un mineral es formi, cal que els elements químics que el com-
Esquema ponen hi siguin en la proporció adequada; però també que es donin les
condicions de pressió i temperatura precises que permetin la formació
de la seva estructura cristal·lina.
Procés de cristal·lització.

Anomenem cristal·lització el procés pel qual les

partícules dels minerals s’ordenen tridimensional-
ment en estructures cristal·lines.

En general, com més lent sigui el procés de cristal·lització

d’un mineral, més ordenada en resultarà l’estructura in-
terna i, en conseqüència, més grans seran els seus cristalls.

En funció del procés de formació dels seus cristalls, par-

lem de minerals de diversos orígens:

Origen igni: molts minerals es formen a partir del

magma que prové de les capes superiors del mantell
terrestre. En ascendir per l’escorça, el magma es re-
freda i se solidifica, donant lloc a processos de cristal·
lització.

Origen sedimentari: alguns minerals s’originen a la superfície ter-

restre a partir de substàncies dissoltes a l’aigua —en fons marins i
Galeria lacustres, o en coves—. Quan aquestes substàncies precipiten, és a
dir, abandonen la dissolució, ho fan de forma ordenada, donant lloc
a estructures cristal·lines.

Origen metamòrfic: determinats minerals es formen a l’interior de

Exemples de minerals segons el
seu origen. En la imatge: cristalls
d’olivina, un mineral d’origen igni.
Esquema
no silicats
l’escorça terrestre, per la transformació d’altres minerals, quan són
sotmesos a pressions i temperatures elevades. Les partícules dels
minerals originals es recombinen i es reordenen, donant lloc a nous
cristalls.
La classificació dels minerals
Els minerals són els constituents de totes les roques del nostre voltant.
Es coneixen aproximadament cinc mil tipus diferents de minerals, i de les
seves combinacions en sorgeix la gran diversitat de roques que formen
l’escorça terrestre.

5% Els minerals es classifiquen en funció de la composició química

que tenen.

Segons aquest criteri, classifiquem els minerals en dos grans grups: silicats
i no silicats.
95%
silicats
Els minerals silicats constitueixen el 95% de la composició de l’es-
corça terrestre.

18 science-bits.cat
 Silicats: la majoria dels minerals contenen oxigen (O) i silici (Si), els
dos elements més abundants de l’escorça terrestre, i reben el nom
de silicats. Entre ells, el quars i el grup dels feldspats són els més
abundants.

No silicats: tots els altres minerals, que no contenen silici, s’anome-

nen no silicats. Segons la composició química que tenen poden sub-
dividir-se en grups com són els carbonats —els més abundants—,
els òxids, els sulfurs o els elements natius.
Galeria

Quars Ortosa (feldspat) Or (element natiu) Aragonita (carbonat)

Moscovita (mica) Olivina Galena (sulfur) Hematites (òxid)

Exemples de minerals silicats. Exemples de minerals no silicats.

Què és una roca?

Imatges
Una roca és un agregat natural d’un o diversos tipus de
minerals.

Hi ha una gran diversitat de tipus de roques, cada un amb unes propietats

determinades. Les propietats d’una roca depenen de dos factors:
Els minerals que componen la roca.
El procés de formació de la roca.
Podem classificar els processos de formació de roques en dos grans
grups: L’energia interna del planeta impulsa
fenòmens com el vulcanisme.
Processos geològics interns: determinades roques es formen com
a resultat de processos impulsats per l’energia interna del planeta
Terra. Aquests processos s’inicien a les profunditats de l’escorça ter-
restre i s’anomenen processos geològics interns.
Les roques formades per aquests processos són les roques ígnies i
les roques metamòrfiques.

Processos geològics externs: determinades roques es formen a la

superfície de l’escorça terrestre, per l’acció d’agents geològics ex-
terns com el vent, l’aigua i les glaceres.
Les roques formades per aquests processos són les roques sedi- El Gran Canyó del Colorado és un pai-
satge modelat pels agents geològics
mentàries. externs.

science-bits.cat 19
 Caracteritzant les roques
Les característiques de les roques ens informen de la composició i l’ori-
Galeria gen que tenen. Les característiques més importants que podem descriure
a simple vista són:

Color: una roca pot estar formada per un sol mineral o per una combina-
ció de diversos minerals. El color ens dóna pistes sobre quins minerals la
componen, però no n’hi ha prou per identificar una roca.

Textura: les roques estan formades per partícules minerals o per frag-

ments d’altres roques, anomenades grans. La mida, la forma i el patró
dels grans determinen la textura d’una roca i donen molta informació
sobre el seu origen:

Mida: és la mida dels cristalls minerals o dels fragments d’altres ro-

ques que componen una roca. En algunes roques, els grans només
són visibles per mitjà de lents d’augment.

Forma: en algunes roques, la forma del gra està relacionada amb la

forma dels cristalls minerals que la componen. En d’altres, els grans
són fragments d’altres roques i poden mostrar-se llisos i arrodonits,
Exemple de gra amb forma arrodoni-
o bé amb cantells serrats.
da (a dalt) i angulosa (a baix).
Patró: els grans poden presentar diverses disposicions a l’espai. En
algunes roques podem observar els grans ordenats per capes o ban-
des. En altres, els grans es distribueixen sense un patró definit.

D’aquesta manera, el color i la textura ens ajuden a classificar les roques

segons l’origen en ígnies, metamòrfiques i sedimentàries.

Roques ígnies
Formació
Les roques ígnies són el resultat del refredament i la solidificació del mag-
Animació ma, que es forma entre les capes superiors del mantell i les capes inferiors
de l’escorça.

El magma és una mescla líquida de roques foses, fragments sòlids

i gasos a temperatures molt elevades.

Quan una massa de magma puja per l’escorça cap a la superfície terrestre,
es refreda de forma progressiva, atès que la temperatura del seu voltant
baixa. Com a resultat, el seu estat passa de líquid a sòlid i es produeix la
cristal·lització dels minerals.

Formació de roques plutòniques o Distingim dues classes de roques ígnies, segons la velocitat a la qual es
intrusives. refreden els magmes:

Roques plutòniques: les roques plutòniques o intrusives s’originen

quan el magma es manté a quilòmetres de profunditat i es refreda
lentament, durant milers o milions d’anys. Els cristalls dels minerals
que formen aquestes roques disposen de molt temps per formar-se,
de manera que són grans i observables a simple vista.

20 science-bits.cat
 Roques volcàniques: les roques volcàniques o efusives s’originen
quan el magma ascendeix ràpidament i aflora a la superfície en for- Animació
ma de lava, que es refreda a gran velocitat. Com que disposen de poc
temps per formar-se, els cristalls dels minerals que formen aquestes
roques són molt petits, només es veuen a través d’un microscopi.

Diferents magmes, diferents roques

A més de distingir les roques ígnies segons la rapidesa amb què es for-
men, podem classificar-les en funció de la composició química del mag-
ma del qual provenen. Formació de roques volcàniques o
efusives.
Així, segons la riquesa dels magmes en sílice —un compost de silici i
oxigen—, tenim roques ígnies de dos tipus:

Roques bàsiques: són roques de colors

foscos i elevada densitat. Estan formades
a partir de magmes pobres en sílice i rics TIPUS DE FORMACIÓ
en ferro i magnesi, dues substàncies molt ROQUES
denses i que confereixen el color fosc. En ÍGNIES Volcànica Plutònica
refredar-se, aquests magmes donen lloc a
minerals com l’olivina.

Roques àcides: són roques de colors clars

TIPUS DE MAGMA

Bàsic
i de menor densitat que les roques ígnies
bàsiques. Estan formades a partir de mag- basalt gabre
mes rics en sílice i pobres en ferro i magne-
si. Quan cristal·litzen, donen lloc principal-
ment a minerals com el quars i el feldspat. Àcid
Un mateix tipus de magma pot donar origen a
riolita granit
una roca volcànica o a una roca plutònica.

Roques sedimentàries
Formació Imatge
Les roques sedimentàries s’originen a la superfície terrestre, per mitjà de
processos geològics externs. Es formen per acumulació i compactació de
fragments d’altres roques, de restes d’éssers vius o per la precipitació de
substàncies dissoltes a l’aigua. Aquests fragments acumulats reben el nom
de sediments.

Els sediments són transportats per l’aigua, el vent o les glaceres fins a
llocs on són dipositats.

En aquests llocs, els sediments s’acumulen durant llargs períodes de

temps, i formen una estructura de capes o estrats.

La pressió de la massa acumulada provoca la compactació dels sedi-

ments de les capes inferiors, que acaben per cimentar-se i formar una
roca sedimentària. Aquest procés és la diagènesi.

Classifiquem les roques sedimentàries en dos grans grups: detrítiques i no Els estrats inferiors solen ser més
detrítiques. antics que els superiors.

science-bits.cat 21
 Roques sedimentàries detrítiques
Animacions
Les roques detrítiques estan formades per sediments provi-
nents de la descomposició i la fragmentació d’altres roques
preexistents.

La formació de les roques detrítiques ve precedida per l’erosió de ro-

ques ja existents, el transport dels fragments erosionats i la seva acu-
Processos que intervenen en la for- mulació.
mació de roques detrítiques.
Erosió, transport i acumulació: l’erosió és el procés pel
qual el vent, la pluja, el gel o els corrents d’aigua disgre-
guen les roques en fragments i els transporten fins a llocs
on s’acumulen. Els sediments es dipositen formant capes
Taula ordenades, de manera que les capes inferiors contenen els
sediments més antics, i les superiors, els més moderns.
Diàmetre
Roca
del gra (mm) Quan s’ha acumulat una gran quantitat de sediments s’inicia la
diagènesi o litificació (transformació dels sediments en roca),
que inclou els processos de compactació i cimentació.
superior a 2

conglomerats i bretxes
Diagènesi o litificació: el pes dels sediments que es van
dipositant provoca la compactació dels que queden a sota:
els forats entre els sediments es redueixen. Posteriorment,
entre 0,06 i 2 aquests forats s’omplen d’aigua amb substàncies dissoltes.
gresos Quan l’aigua s’evapora, aquestes substàncies cristal·litzen
en minerals que actuen com un ciment natural.
inferior a 0,06 En funció de la mida i de la forma dels fragments dels sedi-
ments que les formen, podem classificar les roques detrítiques
lutites
en conglomerats i bretxes, gresos i lutites.

Roques sedimentàries no detrítiques

Animacions
Processos de formació de roques se-
dimentàries no detrítiques.
Algunes roques sedimentàries no estan formades per fragments d’altres
roques. Segons l’origen dels seus sediments, distingim entre:
Roques d’origen biològic: es formen per acumulació de restes d’és-
sers vius i la seva litificació.
Calcàries bioclàstiques: les roques calcàries d’origen orgànic es for-
men en els fons oceànics per l’acumulació de grans quantitats de
restes dures d’organismes marins: fragments d’esquelets i closques.
Roques orgàniques: són roques formades per l’acumulació i com-
pactació de restes de matèria orgànica. Inclouen els carbons i el pe-
troli.

Roques d’origen químic: els sediments que les formen s’originen per
la precipitació de sals minerals dissoltes en aigua.
Roques evaporítiques: es formen per l’evaporació d’aigües que con-
tenen altes concentracions de sals minerals dissoltes. Les sals preci-
piten quan l’aigua s’evapora i s’acumulen al fons de la conca.

22 science-bits.cat
Roques metamòrfiques
Formació Animacions
Les roques metamòrfiques s’originen per processos geològics interns. Processos de formació de les roques
Es formen a partir d’altres roques que, sotmeses a condicions de pressió metamòrfiques per metamorfisme
i temperatura elevades, pateixen transformacions en la seva estructura regional i metamorfisme de contacte.
sense perdre el seu estat sòlid.

Sota aquestes condicions, la composició química de les roques es manté,

però la seva estructura física canvia: els seus minerals es reordenen, els
seus cristalls canvien de forma i mida, o fins i tot es recombinen i donen
lloc a nous minerals.

El conjunt d’aquestes transformacions rep el nom de metamor-

fisme.

Hi ha diversos processos que donen lloc a la formació de roques meta-

mòrfiques, entre els quals destaquen:

Metamorfisme regional: els processos geològics interns de la Terra

poden provocar que grans masses de roca passin a estar sotmeses a
temperatures i pressions molt elevades. Aquestes condicions provo-
quen que es transformin. Aquest tipus de metamorfisme afecta grans
extensions de roca.

Metamorfisme de contacte: en determinades situacions, una mas-

sa de magma ascendeix i s’encaixa entre les roques de l’escorça. A la
part de les roques que està en contacte amb el magma —l’aurèola de
contacte— es produeix un augment de temperatura que provoca la
transformació de la roca i els minerals que la formen.

Tipus de roques metamòrfiques

Taula
Segons la forma en què es disposen els cristalls en els minerals, podem
classificar les roques metamòrfiques en dos grans grups. Classificació de les roques meta-
mòrfiques i exemples.
Roques foliades: en la majoria
d’aquestes roques metamòrfiques,
els minerals es disposen formant
làmines planes i paral·leles, com a Foliades No foliades
resultat de les pressions elevades
sota les quals es van formar. Quan
aquestes roques es trenquen, les
fractures segueixen aquesta lamina-
ció o foliació.
pissarra marbre
Roques no foliades: en determi-
nades roques, les pressions eleva-
des no provoquen que els minerals
s’ordenin en capes, sinó que s’orga-
nitzin en noves estructures cristal·
gneis quarsita
lines. Aquestes roques tenen un
aspecte homogeni i la seva fractura
és irregular.

science-bits.cat 23
 Les roques canvien al llarg del temps
Esquemes
Processos d’erosió (a dalt) i fusió (a De forma contínua però extremament lenta es formen roques noves, ja
baix). sigui a partir del magma o per acumulació de sediments.

També de forma lenta, les roques es transformen en altres roques a l’es-

ÍGNIES corça terrestre, per efecte de la calor i la pressió elevades.

De la mateixa manera, hi ha processos geològics en els quals les roques

SEDIMENTÀRIES
SEDIMENTS són destruïdes. Aquests processos són l’erosió i la fusió, i també actuen
de forma contínua i lenta.
METAMÒRFIQUES
Erosió: quan una roca aflora a la superfície, queda sotmesa a l’acció
de la pluja, el vent, les temperatures extremes, els cursos d’aigua, els
ÍGNIES éssers vius, etc. Aquests agents causen la disgregació de la roca en
petits fragments, que es convertiran en els futurs sediments.

SEDIMENTÀRIES MAGMA Fusió: a causa de la dinàmica interna de la geosfera, grans masses de

roques són empeses lentament fins a les capes superiors del mantell,
METAMÒRFIQUES on assoleixen temperatures per damunt dels 700 °C. A aquestes tem-
peratures, les roques es fonen i passen a formar part del magma.

Així doncs, les roques no són entitats estàtiques.

Contínuament, les roques es formen, es transformen i es destru-

eixen en un cicle que opera al llarg de milions d’anys: el cicle de
les roques.

El cicle de les roques

Interactivitat El cicle de les roques representa tots els processos pels quals els dife-
rents tipus de roques es formen, es transformen i són destruïdes.
Interactua amb el cicle de les roques
EROSIÓ
de la versió digital per conèixer en ÍGNIES I TRANSPORT
detall cadascun dels seus processos.
SEDIMENTS

ACUMULACIÓ
FUSIÓ I DIAGÈNESI

CALOR I EROSIÓ I
PRESSIÓ TRANSPORT

SOLIDIFICACIÓ FUSIÓ

FUSIÓ SEDIMENTÀRIES
MAGMA CALOR I
PRESSIÓ

ACUMULACIÓ
I DIAGÈNESI

METAMÒRFIQUES SEDIMENTS
EROSIÓ
I TRANSPORT

24 science-bits.cat
 Elaborem

Una eina clau per identificar roques

Uns terrenys poc prometedors

La teva amiga Anna s’ha quedat ben sorpresa. Una tia àvia seva l’ha
nomenat hereva de les seves propietats: una vasta extensió de terra
en una zona muntanyosa de l’interior del país.

L’Anna avui ha anat a visitar els terrenys. Com es temia, els terrenys
són uns erms àrids, en un clima fred i sec. Amb prou feines hi crei-
xen quatre matolls i sembla impossible treure’n cap profit.

Això sí, li ha cridat l’atenció la gran abundància d’un tipus de ro-

ques. Com que sap que estàs estudiant les roques i els minerals,
ha pensat que potser li podries dir quina classe de roques són: «Tal
vegada es puguin aprofitar per a alguna cosa».

Abans que expliquis a l’Anna que la diversitat de roques és tan gran

que et costarà molt identificar-les, t’oferim una eina que t’ajudarà
a fer-ho: una clau dicotòmica amb les vuit roques més abundants
de la regió on hi ha els terrenys.
Els terrenys heretats per l’Anna.

Observa la imatge d’una de les roques del terreny de l’Anna i respon

les preguntes de la clau dicotòmica per identificar-la.

Utilitza la clau dicotòmica que trobaràs a la versió digital per realit-

Interactivitat zar aquesta activitat.

sí

Conté fragments d’altres no

roques visibles a simple vista?

Clau dicotòmica interactiva.

25
 Analitzant la clau dicotòmica
Amb la clau dicotòmica hem aconseguit identificar les roques tan abun-
dants al terreny de l’Anna.

Entendrem millor el funcionament de la

clau si ens l’imaginem com un mapa ple
Bretxes
de camins i bifurcacions que condueixen
i conglomerats
Gneis fins a cada una de les vuit roques: argil·lita,
bretxa, conglomerat, quarsita, gneis, granit,
marbre i pissarra.

Cada bifurcació és una pregunta referida

a la roca que volem identificar, amb dues
respostes possibles: «Sí» o «No». Respon-
Granit dre «Sí» implica agafar un camí; respondre
«No», agafar l’alternatiu.

Per comprendre millor com funciona la

Quarsita
i marbre clau, repetirem el procés que ens ha portat
a identificar el gneis, però aquest cop ens
fixarem en les roques que hem descartat en
Pissarres i argil·lites
contestar cada pregunta.

a. La primera pregunta de la clau ha estat: «Conté fragments d’altres roques

visibles a simple vista?»

Interactivitat Classifica les roques segons la resposta a aquesta pregunta.

Pissarra Bretxa Conglomerat Argila

Marbre Granit Gneis Quarsita

No (com el gneis) Sí

26 science-bits.cat
b. Per al grup de roques sense fragments d’altres roques, hem seguit
preguntant: «Presenta cristalls minerals visibles a simple vista?»

Classifica les roques segons la resposta a aquesta pregunta. Interactivitat

Pissarra Quarsita Granit

Marbre Gneis Argila

Sí (com el gneis) No

c. Per al grup de roques amb cristalls aparents, hem seguit preguntant:

«Presenta minerals de diversos tipus?»
Interactivitat
Classifica les roques segons la resposta a aquesta pregunta.

Quarsita Gneis Granit Marbre

Sí (com el gneis) No

science-bits.cat 27
 Apunt d. Finalment, sobre el grup de roques sense fragments d’altres roques,
amb cristalls minerals visibles i d’aspecte heterogeni, hem preguntat: «Té
Fixa’t que a cada una textura bandada?»
pregunta de la clau Selecciona la roca per a la qual la resposta a aquesta pregunta és «Sí».
dicotòmica hem anat
descartant un grup de
roques fins a quedar-
nos amb una sola roca.

q Granit q Gneis

Com construir una clau dicotòmica

Ara construirem una clau dicotòmica que ens permeti distingir aques-
Imatge tes cinc roques: carbó, pumicita, obsidiana, gneis i quarsita.
Per fer-ho haurem d’observar les característi-
ques que distingeixen les cinc roques i establir
Carbó Gneis sèries de preguntes que ens permetin arribar
a cada una d’elles.

a. Quina d’aquestes preguntes et sembla més

adequada per establir una distinció entre les
cinc roques?
q El seu color és gris fosc o negre?

Quarsita q Conté algun fòssil?

q Està formada per fragments d’altres roques?
Pumicita
Obsidiana b. Classifica les roques en dos grups segons quina
sigui la resposta a la primera pregunta: «El seu co-
lor és gris fosc o negre?»

Sí No

c. Seguim amb el grup de roques de color gris fosc o negre.

Quina d’aquestes preguntes et permet distingir aquestes dues roques?

q Conté fragments d’altres roques?
Carbó q Té una textura foliada?
q Té una lluïssor vítria?

d. Indica la resposta a aquesta pregunta per a cada roca:

Carbó q Sí q No

Obsidiana
Obsidiana q Sí q No

28 science-bits.cat
e. Tornem al grup de roques de colors diferents al negre, separades amb
la primera pregunta.
Imatge
Quina d’aquestes preguntes et sembla més apropia-
da per establir diferències entre les roques?
q Conté fragments d’altres roques?
q S’observen grans arrodonits? Gneis
q La roca presenta un bandat evident?

f. Indica la resposta a aquesta pregunta per a cada roca.

Gneis q Sí q No
Quarsita
Quarsita q Sí q No
Pumicita q Sí q No

g. La pregunta anterior ens permet separar el gneis i

deixa agrupades la pumicita i la quarsita.
Pumicita
Quina d’aquestes preguntes et permet distingir aques-
tes dues roques?
q Presenta porus?
q Conté fragments d’altres roques?
q S’hi observen fòssils?

h. Indica la resposta a aquesta pregunta per a cada roca.

Quarsita q Sí q No
Pumicita q Sí q No

i. Finalment, per construir la clau dicotòmica, hem ordenat les quatre pre-
guntes que hem triat.

Completa la representació de la clau dicotòmica situant el nom de cada roca

a l’espai adequat.

No

No
Presenta porus?
No Sí
Presenta
un bandat?
Sí
El seu color és
gris fosc o negre?
No

Sí
Té una lluïssor
vítria? Sí

science-bits.cat 29
 Tasca

Construeix una clau dicotòmica

Ara ja estàs a punt per construir tu una clau dicotòmica de roques.

a. Abans que res, hem de seleccionar el conjunt de roques per al qual

utilitzarem la clau.

Amb l’ajuda del professor, selecciona 5 o 6 roques diferents que hagis

identificat i que formin part del teu entorn. Poden ser les roques que es
troben a la natura en recórrer una ruta determinada, o les roques que
s’han utilitzat per decorar l’escola, les roques amb les quals s’han construït
monuments a la teva localitat, etc.

b. A continuació, recollirem mostres de les roques per poder-les obser-

var i experimentar-hi.

Evidentment, si treballem sobre roques ornamentals o utilitzades en mo-

numents, no podrem recollir-ne mostres. Aleshores, simplement, farem
fotografies de les roques. És important etiquetar cada mostra o fotografia
amb el nom de la roca.

c. Observa atentament i experimenta amb les roques amb l’objectiu de

trobar les característiques que les distingeixen.

Et pots fixar en les característiques que hem treballat fins ara. Tingues en
compte que també pots utilitzar característiques físiques dels minerals
que componen les roques, com la fragilitat, la duresa o la fractura.

d. Fes una proposta de preguntes a partir de les característiques distin-

tives de les cinc roques.

Planteja una sèrie de preguntes la resposta de les quals sigui «Sí» o «No» i
ordena-les de manera que puguis arribar a cada una de les roques.

e. Dibuixa la clau dicotòmica en una cartolina i comparteix-la amb els

companys.

Cuida la presentació de manera que les preguntes es puguin llegir amb

facilitat, i posa a prova la clau que has construït.

30 science-bits.cat
 EXERCICIS
La geosfera

1. Sobre la formació de la geosfera

Indica si les afirmacions següents sobre la formació
de la Terra i les capes de la geosfera són certes o
falses.
L’acreció és el procés pel qual els meteorits im-
pactaven sobre la primitiva Terra.
Durant la formació del planeta, les substàncies
més denses van ascendir a la superfície.
El mantell és la capa més interna de la Terra.
L’edat de la Terra és de 4,5 · 106 anys.
La part que es va refredar fins a solidificar-se va
ser la més superficial.
La capa més prima de la geosfera és l’escorça.

Què és un mineral?

2. La definició de mineral
Completa la definició de mineral seleccionant els
conceptes adequats.
Un mineral és una substància [homogènia / hetero-
gènia], en estat [líquid / gasós / sòlid], originada de
forma [natural / artificial] mitjançant processos [abi-
òtics / biològics], que té una composició [química /
física / geològica] definida i presenta una estructura
[cristal·lina / amorfa / corpuscular] determinada.

Optical Properties

3. A quina propietat òptica es refereixen?

Indica a quina propietat òptica dels minerals fan referència les afirmacions següents:

........... mostra l’autèntic color del mineral, sense
impureses.
Els minerals amb ........... emeten llum sota unes
condicions determinades.
A causa de la seva ..........., es pot llegir a través del
mineral, tot i que la imatge es desdobla.
Les impureses poden causar variacions en ...........
de diverses mostres d’un mateix tipus de mineral.
Quan diem que un mineral és opac, translúcid o
transparent estem descrivint la seva .......... .
Segons la manera en què la superfície d’un mi-
neral reflecteix la llum parlem d’un tipus de ...........
o un altre.

science-bits.cat 31
 EXERCICIS

Propietats mecàniques, físiques i químiques

4. Construint l’escala de Mohs

Utilitza el simulador de la versió digital per ordenar aquests deu minerals de
menys duresa (1) a més (10) duresa.

a. Calcita b. Topazi c. Corindó d. Guix e. Apatita

f. Quars g. Fluorita h. Talc i. Diamant j. Ortosa

5. Utilitzant l’escala de Mohs

a. Indica quina és la duresa d’aquests minerals se- b. Observa el vídeo de la versió digital sobre la deter-
gons l’escala de Mohs, construïda a l’exercici anterior. minació experimental de la duresa.
L’esfalerita és ratllada per la fluorita, però no per Entre quins valors de duresa en l’escala de Mohs
la calcita; l’esfalerita ratlla la calcita. situes l’ungla, el coure de la moneda i l’acer de la
La seva duresa se situa entre ........... . navalla?
La pirita és ratllada pel quars, però no per l’ortosa;
la pirita ratlla l’ortosa.
La seva duresa se situa entre ........... .
La galena és ratllada per la calcita, però no pel
guix; la galena ratlla el guix.
La seva duresa se situa entre ........... .
El beril és ratllat pel topazi, però no pel quars; el
beril ratlla el quars. La seva duresa se situa entre
........... .

6. Fragilitat, elasticitat i plasticitat 7. Per la seva densitat els coneixereu

Completa els enunciats següents amb el nom de la a. Utilitzant el simulador de la versió digital, mesura
propietat mecànica corresponent. la massa i el volum de les mostres de minerals se-
Hi ha minerals amb elevada ..........., com la pla- güents. Després calcula’n la densitat.
ta, que es deformen sense arribar a trencar-se,
i aquesta deformació es manté quan es deixa
d’exercir la força.
Hi ha minerals amb elevada ..........., com la mica
moscovita, que també es deformen sense arri-
bar a trencar-se, però que recuperen la forma
original quan es deixa d’exercir la força.
Hi ha minerals amb elevada ..........., com la calcita,
que es trenquen amb facilitat.

32 science-bits.cat

b. Podem afirmar que les tres mostres corresponen
a tres minerals diferents?
q Sí, atès que les tres masses són diferents.
q No, atès que hi ha una coincidència en dues
de les densitats.
q Sí, atès que els tres volums són diferents.
c. Busca informació i selecciona el nom del mineral
al qual correspon cadascuna de les mostres.
EXERCICIS
8. Calcita o quars?
La calcita i el quars són dos minerals molt abundants
a l’escorça terrestre. El seu aspecte és molt semblant
i no és fàcil distingir-los. Per sortir de dubtes, els geò-
legs utilitzen un flascó d’àcid clorhídric diluït.
a. Com ho fan?
b. Quina propietat química distingeix aquests dos
minerals?

Com es formen els minerals?

9. Classificant minerals segons el seu origen

Busca informació sobre aquests minerals i agrupa’ls segons el seu origen (igni, sedimentari o metamòrfic).

a. Calcita b. Olivina c. Ortosa d. Guix e. Baritina

f. Quars g. Cordierita h. Andalusita i. Talc

La classificació dels minerals

10. Silicats i no silicats

Busca informació sobre la composició química d’aquests minerals.
Classifica’ls en silicats i no silicats.

a. Talc b. Magnetita c. Mica moscovita d. Galena e. Amiant o asbest

f. Quars g. Ortosa (feldspat) h. Pirita i. Calcita vermella j. Halita

science-bits.cat 33
 EXERCICIS
11. Alguns usos dels minerals
a. Enumera els usos relacionats amb els minerals
que apareixen en el vídeo de la versió digital.
b. Quin mineral relaciones amb cada un dels usos
que mostra el vídeo?
c. Coneixes altres usos relacionats amb els minerals?
Escriu-los en una llista.

12. Mena mineral

a. Busca informació sobre quin element químic s’ob-
té de les menes següents (sofre, zinc, ferro, mercuri
o plom).
Cinabri (HgS)
Esfalerita (ZnS)
Galena (PbS)

b. Indica ara el nom del mineral que és mena de

cada un d’aquests elements (calcita, cassiterita, flu-
orita, mica o pirita).
Estany (Sn)
Sofre (S)
Fluor (F)

13. Classificant minerals no silicats

Busca informació sobre la composició química d’aquests minerals no silicats. Classifica’ls en carbonats, òxids,
sulfurs i elements natius.

a. Corindó b. Grafit c. Sofre d. Espat d’Islàndia

e. Galena f. Pirita g. Magnetita h. Aragonita

34 science-bits.cat
 EXERCICIS
Què és una roca?
14. Referent a les roques
Indica si les afirmacions següents sobre les roques són
certes o falses.
Podem assegurar que dues roques amb la mateixa
composició mineral són el mateix tipus de roca.
Podem assegurar que dues roques amb un mateix
origen són el mateix tipus de roca.
Les roques sempre estan formades per més d’un tipus
de mineral.
Totes les roques es formen a partir de processos que
es produeixen a les profunditats de l’escorça terrestre.
El tipus de minerals que contenen les roques i el pro-
cés en el qual es formen en determinen les caracte-
rístiques.
Dues roques diferents poden estar formades per la
mateixa combinació de minerals.

Caracteritzant les roques

15. La textura de les roques

a. Observa amb atenció les imatges d’aquestes roques i ordena-les en funció de la mida del seu gra, de més
gros a més fi.

a. Conglomerat b. Lutita (argil·lita) c. Gres

b. Classifica aquestes roques segons si tenen els grans arrodonits o angulosos.

a. Conglomerat b. Bretxa c. Conglomerat d. Bretxa e. Conglomerat f. Bretxa

c. Classifica aquestes roques en funció de si els seus grans formen un patró en bandes o no.

a. Roca amb b. Gneis c. Estructura d. Grauvaca, roca e. Ecoglita f. Roca granítica

traces de ferro rocosa gnèissica amb grans de
quars

science-bits.cat 35
 EXERCICIS
Roques ígnies

16. Sobre la formació de les roques ígnies

Indica si les afirmacions següents són certes o falses.
La lava és el producte del lent refredament del
magma.
Les roques plutòniques contenen grans cristalls ja
que, durant la seva formació, el refredament del
magma és molt ràpid.
Les roques volcàniques no contenen minerals
perquè el refredament del magma és molt ràpid.
La solidificació del magma és més ràpida en les ro-
ques volcàniques que en les roques plutòniques.
El creixement dels cristalls dels diversos minerals
està directament relacionat amb la velocitat de
refredament del magma.

17. Plutòniques o volcàniques?

Classifica aquestes roques segons si són d’origen plutònic o volcànic. Recorda que, com a norma general, els
cristalls de les roques plutòniques són visibles a simple vista, mentre que les roques volcàniques presenten
cristalls molt més petits o no en contenen.

a. Grandiorita b. Obsidiana c. Diorita d. Basalt

e. Lava f. Granit g. Pumicita o pedra tosca

18. Roques bàsicament àcides, o no

a. Indica quines de les característiques següents són
pròpies de les roques ígnies bàsiques.
q La seva densitat és baixa.
q Contenen una proporció elevada de ferro i mag-
nesi.
q Provenen de magmes rics en silici.
q Són de colors foscos.
b. Indica quines de les característiques següents són
pròpies de les roques ígnies àcides.
q Provenen de magmes rics en silici.
q Contenen una proporció elevada de ferro i mag-
nesi.
q La seva densitat és baixa.
q Són de colors clars.

36 science-bits.cat
 EXERCICIS
19. Alguns usos de les roques ígnies
El vídeo de la versió digital mostra alguns dels usos
que donem a les roques ígnies.
a. Enumera els usos relacionats amb les roques ígni-
es que apareixen en el vídeo.
b. Quin tipus de roca ígnia identifiques en cada un
dels usos que mostra el vídeo?
c. Coneixes altres usos de les roques ígnies?

Roques sedimentàries

20. La formació de les roques detrítiques

Ordena els processos que intervenen en la formació
d’una roca sedimentària detrítica.
Cimentació
Erosió
Acumulació
Compactació
Transport

21. La mida dels sediments

Classifica les roques següents en funció de la mida dels sediments que les conformen.
q Visibles, de més de 2 mm
q Visibles, de menys de 2 mm q No visibles a simple vista

a. Gres 1 b. Bretxa c. Conglomerat d. Gres 2 e. Argil·lita

22. Conglomerats i bretxes

Observa aquestes dues roques sedimentàries i res-
pon les preguntes següents. ROCA A
a. Quina és la diferència principal entre els grans
sediments que conformen aquestes dues roques?
q L’angulositat
q La mida
q El color ROCA B
b. Amb quin nom ens referim a aquestes roques?

science-bits.cat 37
 EXERCICIS
c. A què pot ser deguda la diferència entre els grans
d’aquestes roques?
q A la diferent erosió patida pels sediments durant
el transport
q Al pes dels sediments acumulats a sobre seu
q A la forma original dels sediments
d. En quina de les dues roques hi ha hagut més trans-
port i un desgast més important dels sediments?
q En la roca A
q En la roca B
q En totes dues per igual
e. Justifica la resposta a la pregunta anterior.

23. Tipus diferents de roques sedimentàries

Busca la informació necessària per classificar aquestes roques en funció de si els sediments a partir dels quals
s’han format són fragments d’altres roques, restes d’éssers vius o sals precipitades.

a. Gres b. Calcària bioclàstica c. Rosa del desert d. Travertí

e. Conglomerat f. Carbó g. Petroli h. Halita

24. Les varietats de carbó

El grau de transformació que pateix el carbó depèn
del temps que transcorre des que les restes vegetals
que el componen van ser enterrades.
TORBA
Com més temps ha transcorregut, més gran és la enterrament
quantitat de sediments acumulats a sobre del carbó.
Per tant, els carbons més antics es troben a més pro-
funditat.
LIGNIT
a. Ordena aquests carbons, de més a menys anti- més profunditat
guitat.
Antracita Torba Lignit Hulla
HULLA
b. El carbó s’utilitza com a combustible perquè
pressió
genera molta energia en ser cremat. La quantitat
d’energia que allibera cada gram de carbó és el seu
poder calorífic, i es mesura en kcal/g.
ANTRACITA
Quines varietats de carbó generen més i menys
energia en ser cremades?

38 science-bits.cat
 EXERCICIS
c. Quina relació hi ha entre el poder calorífic i el per- Poder calorífic
centatge de carboni en un tipus de carbó? (kcal/g) % Carboni

q Com més percentatge de carboni, més energia Torba 4 50

produïda. Lignit 5 70
q Com menys percentatge de carboni, més ener-
Hulla 7 80
gia produïda.
q No hi ha cap relació entre aquestes dues carac- Antracita 8 95
terístiques.

25. Alguns usos de les roques sedimentàries

El vídeo de la versió digital mostra alguns dels usos
que donem a les roques sedimentàries.
a. Enumera els usos relacionats amb les roques se-
dimentàries que apareixen en el vídeo.
b. Quins tipus de roca sedimentària identifiques en
cadascun dels usos que mostra el vídeo?
c. Coneixes altres usos de les roques sedimentàries?
Elabora’n una llista.

Roques metamòrfiques

26. En relació al metamorfisme 27. Dos tipus de metaformisme

Indica si les afirmacions següents sobre el metamor-
fisme són certes o falses.
Només les roques sedimentàries poden ser
transformades en roques metamòrfiques.
El metamorfisme no transforma els minerals que
componen la roca.
Les roques metamòrfiques es formen a partir del
refredament i la solidificació de magmes.
El terme metamorfisme fa referència a la transfor-
mació d’una roca en una altra.
Processos geològics interns causen la formació
de les roques metamòrfiques.
La formació d’una roca metamòrfica es produeix
en condicions de pressió o temperatura elevades.
Indica si les característiques següents són pròpies
del metamorfisme regional o del metamorfisme de
contacte.
Es concentra al voltant de masses de magma en-
caixades a l’escorça.
Les roques transformades són sotmeses a fortes
pressions.
Les roques es transformen per l’efecte de les ele-
vades temperatures.
Dóna lloc a grans extensions de roques metamòr-
fiques.
Causa l’aparició d’una aurèola de roques meta-
mòrfiques al voltant d’una massa de roques plu-
tòniques.

science-bits.cat 39
 EXERCICIS
28. Roques foliades i no foliades
Observa aquestes roques metamòrfiques i classifica-les en foliades i no foliades.

a. Gneis b. Pissarres c. Roca de d. Gneis e. Còdol de f. Quarsita

marbre marbre

29. Alguns usos de les roques metamòrfiques

El vídeo de la versió digital mostra alguns dels usos
que donem a les roques metamòrfiques.
a. Enumera els usos relacionats amb les roques me-
tamòrfiques que apareixen en el vídeo.
b. Quin tipus de roca metamòrfica identifiques en
cada un dels usos que mostra el vídeo?
c. Coneixes altres usos de les roques metamòrfi-
ques?

Les roques canvien al llarg del temps

30. Formació, transformació i destrucció de roques

Indica si els processos següents són propis de la formació de roques, de la seva transformació o de la seva
destrucció.
Solidificació de magmes Acumulació, compactació i diagènesi de
Erosió sediments
Metamorfisme Fusió

31. Les tres grans classes de roques

Classifica les mostres de les imatges de la galeria en roques ígnies, sedimentàries i metamòrfiques.

a. Pissarra b. Carbó c. Granit d. Marbre e. Conglomerat

f. Gneis g. Talc h. Lava basàltica i. Calcària amb fòssil

40 science-bits.cat

El cicle de les roques
32. Diferents tipus de roques i un mateix cicle
Completa els processos següents del cicle de les
roques.
L’erosió de ........... origina sediments.
El refredament del magma dóna lloc a ........... .
L’acumulació i la diagènesi dels sediments dóna
lloc a ............ .
Les altes pressions i temperatures provoquen la
transformació de ........... en ........... .
El magma es forma a les capes superiors del
mantell, per la fusió de ........... .
science-bits.cat
EXERCICIS
33. Els processos del cicle de les roques
Llegeix aquestes definicions i escriu el nom del pro-
cés del cicle de les roques al qual es refereixen.
........... : és el procés pel qual una roca es fon en
magma.
........... : és el procés que dóna lloc a la formació
d’una roca ígnia a partir del magma.
........... : és el procés per mitjà del qual una roca es
transforma en una roca metamòrfica.
........... : és el procés que dóna lloc a la formació de
sediments a partir d’una roca.
........... : és el procés que dóna lloc a la formació
d’una roca sedimentària a partir dels sediments.
41
 Minerals i roques

Unitats associades:

La Terra a l’Univers El sistema solar

Sistema Sol-Terra-Lluna Temps i atmosfera

science-bits.cat
science-bits.cat