TECNOLOGIA – 1r ESO

El materials

1. La matèria i els materials

Material És una substància o matèria amb alguna propietat útil per a l’ésser
humà.

Primera matèria És un material natural emprat, algunes vegades prèvia

transformació, per a la formació d’un producte elaborat.

Origen vegetal: fusta, cotó, lli, cautxú, …

Primeres matèries Origen animal : llana, seda, cuir, …

Origen mineral: argila, ferro, guix, plata, petroli, …

MATERIALS (CLASSIFICACIÓ)

METÀL·LICS NO METÀL·LICS

NATURALS ARTIFICIALS

ANIMALS VEGETALS MINERALS

2. Les propietats dels materials

Són el conjunt de qualitats que presenta un material. Aquestes qualitats

caracteritzen un determinat material i el diferencien de la resta. Els materials
tenen:

Propietats generals: forma, volum, massa, … No ens permeten diferenciar

uns materials d’uns altres.

Propietats característiques: són les que distingeixen un material d’un altre.

Per a un material, aquestes propietats presenten sempre el mateix valor. Ex:
densistat, punt de fusió, punt d’ebullició, conductivitat elèctrica, conductivitat
tèrmica, …

El conjunt d’aquestes propietats és específic de cada material, de manera

que una anàlisi de totes elles ens pot ajudar a determinar de quin material està
construït un producte elaborat.

Propietats mecàniques dels materials: descriuen el comportament del

material quan s’exerceix una força a sobre d’ell. No són propietats
característiques.
Resistència capacitat que té un material de no deformar-se i no trencar-se
quan hi apliquem una força (fusta, acer, …). S’hi fabriquen objectes que han de
suportar forces sense deformar-se o trencar-se fàcilment (tornavisos, claus,
etc.).

Tenacitat capacitat d’un material de suportar impactes i no trencar-se

(ferro, fusta i alguns plàstics). Amb ells es fabriquen objectes com martells,
canonades, mobles, … La propietat oposada és la fragilitat (vidre).
Propietats
Elasticitat capacitat d’un material de deformar-se i tornar a la seva forma
original després d’aplicar-li una força (cautxú, acer, …). S’hi fabriquen gomes,
mecàniques molles i rodes.

Plasticitat capacitat d’un material de deformar-se permanentment després

d’aplicar-li una força i no poder tornar a la seva forma original (argila, ferro,
coure, …).

Duresa resistència d’un material a ser perforat o ratllat per un altre material
(diamant). Es fan servir en eines de tall o en peces que pateixen grans
desgastos, com els components dels motors.
3. Els materials del nostre entorn

La fusta material natural d’origen vegetal que s’obté dels arbres. L’obtenció
de la fusta comença amb la tala de l’arbre i segueix amb el transport del tronc a
la serradora per donar-li la forma necessària (taulons). Moltes vegades, es fa
una transformació de la fusta (fusta transformada) per tal d’obtenir nous
materials (aglomerat, contraplacat, …).

Propietats de la fusta poc densa, aïllant, resistent i tenaç.

Usos de la fusta mobles, estris de cuina, bigues, portes i finestres, parquet, …

El paper material natural d’origen vegetal que s’obté a partir de la fusta

triturada. La pasta de paper es crea a partir d’una mescla de fibres de fusta i
aigua. A aquesta barreja se li apliquen substàncies químiques per blanquejar-la
i coles per unir les fibres. La pasta es tamissa per fer escórrer l’aigua, s’asseca i
es premsa. El paper queda disposat en grans bobines per a la seva posterior
tallada i ús.

Propietats del paper poc dens, aïllant i tou.

Usos del paper llibres, embolcalls, cartrons, …

El vidre material artificial obtingut a partir de primeres matèries com la sílice,

la sosa i la calcària.

Procés d’obtenció:

sílice
+
1a fase sosa + altes temperatures  pasta de vidre
+
calcària

2a fase Donar la forma desitjada abans que se solidifiqui la pasta

de vidre.

Bufament en un motllo es col·loca pasta de vidre i, després,

s’introdueix aire a pressió (pots, ampolles, etc.).
Tècniques de
Premsatge en un motllo es col·loca la pasta de vidre i per pressió
mecànica es dóna la forma desitjada (plats, etc.).
modelatge
Laminatge la pasta de vidre passa per uns corrons que exerceixen
pressió (vidres de les finestres, etc.).
Propietats del vidre resistent, fràgil i dur.

Usos del vidre vidres de diferents menes, ampolles, …

Problemes medioambientals que genera la fabricació del vidre

 L’obtenció de les matèries primeres provoca el deteriorament del terreny.

 Emissió de gasos produïts per la combustió de materials que s’utilitzen per

fer la pasta de vidre.

Aquests problemes es poden minimitzar reciclant i reutilizant el vidre.

Els plàstics i les fibres sintètiques són materials artificials. Segons

l’origen de la primera materia que forma el plàstic diferenciem entre:

Plàstics d’origen orgànic elaborats a partir de cotó, fusta, llet, …

Plàstics d’origen mineral elaborats a partir de carbó o de petroli.

La base de qualsevol plàstic és una gran molècula que s’anomena

polímer. Els polímers es formen a partir de les primeres matèries transformades
per mitjà de diverses reaccions químiques.

Procés d’obtenció:

1a fase els polímers plàstics es fonen a altes temperatures.

2a fase a la pasta de plàstic se li dóna la forma desitjada.

Modelatge s’introdueix el plàstic fos en un motllo del qual, una

vegada refredat, s’extreu el producte amb la forma desitjada (gots,
Tècniques joguines, …).

d’obtenció Extrusió el plàstic fos s’introdueix per uns orificis per tal d’obtenir
una làmina o filament (fibres sintètiques com el niló o el poliéster).

Propietats dels plàsticsaïllants de lal calor i de l’electricitat, presenten

plasticitat i són elàstics.

Usos dels plàstics mànecs d’olles, teixits, mobles de jardí, …

Els metalls materials metàl·lics d’origen mineral. Els metalls s’extreuen dels
minerals. Aquests minerals solen estar units a altres minerals formant les
roques, per la qual cosa moltes vegades es fa necessari un procés de separació.

Extracció aconseguir els minerals que contenen el metall desitjat.

La mineria es dedica a aquesta activitat.

Procés Obtenció es fa un procés de fusió a altes temperatures per separar

el metall dels altres components (>1500 ºC). La indústria metal·lúrgica
d’obtenció es dedica a aquesta activitat.

Transformació es converteix el metall obtingut en objectes de

consum.

Un cop obtingut el metall, es pot usar en estat pur o bé barrejar-lo amb

altres metalls per tal de formar aliatges.

Metalls purs només tenen un tipus d’element químic (ferro, alumini,

coure, …).

Aliatges metalls compostos per més d’un element químic: bronze

(coure + estany), llautó (coure + zinc), …

Problemes medioambientals que genera l’obtenció de metalls

 L’extracció de metalls provoca un elevat impacte perquè consumeix molts

recursos naturals que poden arribar a esgotar-se i altera el medi ambient.

Aquests problemes poden minimitzar-se reciclant els metalls.

Propietats del metalls són molt densos, bons conductors de la calor i de

l’electricitat, resistents i tenaços.

Usos dels metalls eines, estris de cuina, cables, …

4. Els recursos naturals

Anomenem recurs natural qualsevol element proporcionat per la natura

necessari per respondre a les necessitats humanes.

Totes les matèries primeres procedeixen de recursos naturals que són

limitats, però existeixen dos tipus diferents segons el seu període de
regeneració:
Recursos renovables es poden regenerar en un període de temps curt
(fusta, cuir, …).

Recursos no renovables són els que tenen el període de regeneració molt

gran i, per tant, es poden esgotar si el seu consum és continuat (carbó, petroli,
…).

L’ús continuat de recursos no renovables com, també, l’extracció massiva

de recursos renovables poden portar al seu esgotament.

L’ús racional dels recursos naturals

Existeixen propostes, tant col·lectives com individuals, per promoure l’ús

racional dels recursos naturals.

Les solucions col·lectives es promouen desde l’Administració o des de

diferents associacions. Exemple: l’ús del transport públic.

Les solucons individuals les realitza cada persona a la seva vida

quotidiana. Exemple: reciclatge dels residus domèstics.

Una de les propostes per fer front a la gran acumulació de residus és

l’estratègia de les tres R:

Reduir el consum d’alguns productes amb excés d’embalatge.

Reutilitzar el consum de productes que es puguin tornar a fer servir;

per exemple, un pot de vidre es pot fer servir per guardar macarrons, claus, …

Reciclar per poder recollir i aprofitar les primeres matèries que formen
un producte perquè es puguin reutilitzar en la fabricació de nous productes.
Exemple: recollida selectiva.