7-10 edat

HO recomanada

VAIG
DESCOBRIR JO!
Relat per a la reflexió sobre la ciberseguretat infantil
A la classe dꞌavui la mestra ens ha començat a explicar què és una adreça
de correu electrònic. Al principi no sabíem de què parlava, però llavors
ha dit la paraula “mail” mentre dibuixava una ensaïmada ben gran a la
pissarra i molts hem fet “Aaaahhhh”, perquè això sí que ho coneixem.
Tothom en té, de mail, però nosaltres encara som massa petits per
tenir-ne un... Això és el que diu el meu pare.

@
s de fer
A Internet ho ha
T’agrada llegir? t abans d’obrir-te un
sempre i sobretoil o descarregar-te el que
compte, un perf rament no tens prou
sigui, perquè segu
Pregunta-ho als
pares.
edat per fer-ho.

Tot i així, la mestra ens ha dit que aviat haurem

de tenir un mail, que ja no som criatures i que haurem
dꞌaprendre a fer-lo servir “com Déu mana”, ha dit. Un nen que és bastant
espavilat, el Miquel, li ha preguntat: “Profeeee, si jo ja ho envio tot per
WhatsApp... per què necessito un mail per enviar les coses?”.

Llavors la mestra ens ha explicat que el mail és per rebre-hi coses

importants, coses que algú ens ha enviat i que no podem perdre.
Ens ha dit que els “documents” i la “informació de valor” no sꞌenvia
ni per Snapchat, ni per WhatsApp, ni per Facebook... Ostres, què és un
“document” i què vol dir “informació de valor”? Em sembla que ho entenc
una mica... Però després em faig un embolic i crec que no entenc res de res.

“Som-hi, qui vol ser el primer en el joc dꞌinventar-se el seu mail?”, ens
ha preguntat la mestra. La majoria hem aixecat el dit ben amunt i el
Guiu, que és un nen molt nerviós, ha començat a cridar “Jo, jo, jo, jo, si us
plau, jo, si us plau, jo, profe, jo, si us plau, jo!!!”. Després dꞌenviar-lo al
racó del silenci perquè es tranquil·litzés, la mestra ens ha recordat una
cosa important abans de començar: “Recordeu que són els pares els que
us han de dir si ja sou prou grans per tenir correu electrònic!”.
“Vinga Marta, comences tu”, ha dit la mestra. “Concentra’t i pensa bé la
teva adreça de mail. Només tens una oportunitat, dꞌacord?”.
La Marta, que treu molt bones notes, no ha necessitat gaire temps:
“martagarcia@gmail.com”. La mestra ha escrit el mail a la pissarra,
ens ha preguntat què ens semblava i tots hem contestat que bé. Llavors
ha agafat el retolador vermell i ha fet això: martagarcia@gmail.com.
“Doncs no està gaire bé! No és tan fàcil, el joc, què us pensàveu?”,
i tots ens hem mirat estranyats.

El Joan, la Mireia, el Marcel, la Nora, lꞋAlbert, la Júlia, lꞋArnau... Tots els

nens i nenes de la classe ho intentaven. Però la mestra no donava cap
adreça per bona.

JoanetFC@gmail.com EmdieJuliaPons@hotmail.com
riveramireia@outlook.es TorrensAlvarez2010@gmail.com
ArnauGraciaMessi@icloud.com Nora12345@yahoo.es

Jo no parava de mirar la llista de la pissarra per veure si hi descobria

alguna pista... En què sꞌassemblaven tots aquells mails? La mestra ha
preguntat: “Algú sap quin problema tenen aquestes adreces?”.

He aixecat el dit: “Que hi surten els nostres noms!”. “Molt bé!”, ha

exclamat la mestra. “A les adreces de correu que us feu no hi ha de sortir
el vostre nom ni els vostres cognoms, tampoc les inicials!”.

Saps per què? Doncs perquè a les

n’hi ha, i que per exemple volen esppersones dolentes, que sempre
moooooolt més difícil trobar-te si iar els correus, els serà
no saben com et dius.
Altres
relats de
ciberseguretat
infantil:

Internet Segura
www.internetsegura.cat
internetsegura.cat
@internetambseny
@internetambseny