Juan Miguel Illana

ACTIVITAT DAVID HUME

VIDA I OBRA

1- Busca el significat d’”empirisme” i escriu-lo. Recordes quin significat tenia la paraula

grega “empeiria”?
L’empirisme és una doctrina filosófica que insinua que tot coneixement que posseeix
l’home es producte de l’experiència, interna o externa, i per això es veu com una
conseqüència dels sentits. “Empeiria” significa experiència i fa referenica a la
importància dels sentits en el coneixement humà.

2- Entra a l’enllaç sobre la “Il·lustració” de filoxarxa i fes-ne un petit resum.

Terme que s'aplica a un conjunt sistemàtic d'idees filosòfiques i polítiques que s'estén
per països d'Europa, que es considera com un dels períodes més intel·lectualment
revolucionaris de la història. Es caracteritza fonamentalment per una confiança plena
en la raó, la ciència i l'educació, per a millorar la vida humana, i una visió optimista de
la vida, la naturalesa i la història, contemplades dins d'una perspectiva de progrés de la
humanitat, juntament amb la defensa de la llibertat de l'home i dels seus drets com a
ciutadà.

3- Quines són les obres més importants que va escriure Hume?

Les dues obres més importants de David Hume són: tractat de la naturalesa humana
(1739) i investigació sobre l’enteniment humà (1748).

TEORIA DEL CONEIXEMENT: EMPIRISME RADICAL

4- Quina és la principal diferència entre Hume i Descartes pel que fa a la seva teoria del
coneixement?
La principal diferència és que Descartes dubta dels sentits i no els reconeix com una
font fiable. En canvi, Hume confia en els sentits i es la seva font principal de
coneixement.

5- De quins tipus de percepcions o continguts mentals ens parla Hume?

Hume ens parla de dos tipus de continguts mentals: un tipus són les impressions i
l’altre tipus són les idees.

6- Com podem distingir un tipus de l’altre?

Podem distingir-les pel grau d’intensitat que es presenten a al nostra ment. Les
impressions són fortes i es presenten amb anterioritat a la ment i les idees són més
febles i deixen una impressió a la nostra ment quan ja no es present.

7- Puc dir que les percepcions són més fortes que les impressions? Per què?
No sabria respondre be a aquesta pregunta.

Les impressions està dins del que són les percepcions però a l’hora de decidir quina és més
forta no trobo resposta, ja que les impressions són molt fortes (perquè són sensacions) i les
percepcions venen després de sentir-ho i engloba tant les impressions, com les idees. Exemple:
percepció de sed quan tenim sed.
Juan Miguel Illana

8- Pregunta: podem dir que segons Hume hi ha idees innates aleshores?

Si que ho podem dir, perquè diu que les impressions sorgeixen de la naturalesa de
forma immediata.

9- Compara la concepció que Hume té de les idees amb la que té Plató

Les idees segons Hume han de ser particulars perquè són còpies de les impressions
(que són particulars). Plató deia que les idees eren universals perquè quan
nomenàvem un objecte pensàvem en el mateix objecte.

10- Què vol dir que el coneixement és receptivitat pura?

Hume vol dir que només hi ha coneixement quan el rebem a partir dels nostres sentits,
ja que les idees s’associen per convertir-se en complexes i nosaltres som mers
receptors.

11- Podries diferenciar la llei de causa i efecte de la llei de contigüitat en el temps? És a dir,
veus diferència entre el fet que associem foc i fum, d’una banda i timbre i pati d’una
altra? En els dos casos les associem perquè una passa després de l’altra, però hi ha
alguna diferència que faci que estiguem parlant de dues lleis diferents?
En el cas de la llei de contigüitat en el temps, una idea ens porta a l’altre per la seva
relació de proximitat (si veiem un teclat, ens preguntarem on esta l’ordinador). En
canvi a la llei de causa i efecte el nostre enteniment relaciona dos fenòmens que
acostumen a succeir temporalment, com a succeït abans en el passat (si hi ha nuvols
probablement hi haurà pluja).

12- Què ens farà dir que una idea és falsa segons Hume?
Segons Hume, una idea es falsa si no deriva d’una impressió.

13- Compara una qüestió de fet amb una relació d’idees i posa’n un exemple de cada.
Les qüestions de fet són afirmacions que podem fer sobre continguts reals dels quals
sabem el resultat per una experiència prèvia i es poden negar (ex: El Barça jugarà
avui). En canvi, les relacions d’idees són afirmacions que podem fer seguint la lógica i
les matemàtiques i no es refereix a res que existeixi. Negar-ho seria contradictori (ex:
la suma dels dos catets dona l’hipotenusa).

14- Explica, amb les teves paraules, què diuen els nominalistes sobre els universals.
Els nominalistes diuen que les idees no són universals sinó que nosaltres les ajuntem
les que es semblen i les etiquetem amb un nom conjunt, així quan anomenem un
objecte, la nostra ment relaciona les diferents idees que es te del objecte.

15- Segons Hume, podem dir que sabem que si posem la mà al foc ens cremarem? Per
què? Argumenta-ho fent referència a la seva crítica a la noció de causa.
Segons Hume, no ho podem saber amb certesa. Si que es veritat que segons la nostra
experiència anterior ens cremarem si posem la mà al foc, però no sabem si això
tornarà a succeir en un futur. Per tant, només és una creença perquè no ha d’haver
necessariament una connexió i l’efecte pot no derivar d’una causa.
Juan Miguel Illana

16- Podem dir que Hume confia en la inducció com a mètode científic? Per què?
Hume no confia en la inducció com a mètode científic perquè es un procés de mera
enumeració, i com no pot mostrar-se cap connexió necessària entre dos
fenòmens no té sentit emprar- la.

17- Podem dir que la idea de substància prové d’una impressió? Busca abans “substància”
a wikisofia i copia’n la definició.
La substància d’una cosa constitueix el seu ser o essència, i s’entem com allò que està
per sota de les qualitats o accidents i que les serveix de suport. No puc dir que la idea
de substància prové d’una impressió perquè mai hem tingut impressió o experiència
d’aquesta

18- Quines són les tres substàncies que diu Hume que no poden existir? Explica breument
el motiu pel qual diu que cadascuna d’elles no existeix.
Hume diu que les tres substàncies cartesianes no poden existir (Jo, Déu, Món) perquè:
 De Déu, no tenim cap impressió i només és una idea de la nostra imaginació.
 Del Món, perquè només coneixem les impressions i no d’on han sortit. (el
justificàvem com la causa de les meves impressions)
 De Jo, no hi ha cap impressió sensible que sigui permanent, sinó que el Jo està
constantment en canvi i transformació.

19- Explica per què diem que Hume és fenomenista i escèptic.

Podem dir que Hume és escèptic i fenomenista perquè ens fa pensar que no podem
estar mai absolutament segurs de les nostres impressions perquè el contrari d'una
qüestió de fet sempre és possible (ex: existència de Déu).

L’ÈTICA DE HUME: L’EMOTIVISME MORAL

20- Segons Hume, podem conèixer la idea de bé amb la raó? Per què?
No podem coneixer la idea de be amb la raó perquè per guiar l’acció desde l’ideal de
bé, hem de conèixer com han de ser les coses i no només com són. Per tant, no ho
podem saber perquè de l’haver de ser no en tenim experiència i això fa que no en
podem tenir un coneixement cert.

21- Aleshores què és el que guia les meves accions?

El que guia les meves accions és la passió o voluntat.

22- Puc dir que existeix raó pràctica (és a dir, la raó que em permet orientar a l’hora de
prendre decisions)?
No puc dir que existeixi raó pràctica perquè l’única raó que existeix és la teorica, ja que
la raó no guia les accions.

23- Qui és lliure i qui no ho és segons Hume?

Segons Hume, no som lliures perquè són les passions les que em porten a fer una
determinada acció i seria lliure en el cas que visqui sense fer el que les passions em
manen.
Juan Miguel Illana

24- Quin és el fonament de la moral segons Hume, aleshores? És a dir, què és el que em
permet distingir les accions bones de les dolentes si no puc conèixer què és el bé?
El fonament moral resulta ser els sentiments, perquè em permeten saber si les meves
accions són bones o dolentes a partir de saber si satisfà el benestar col·lectiu i no el
benestar individual.

25- Què vol dir que l’ètica de Hume és emotivista? I què vol dir que és utilitarista?
És emotivista perque es fonamenta en les emocions i és utilitarista perquè les accions
bones moralment són les que són útils per a la col·lectivitat i em fan sentir un plaer
desinteressat que m’empeny a actuar.