Tema 1.

Conjunts i aplicacions

Conjunts

Aplicacions

Relacions d’equivalència
Conjunts

Definició
Un conjunt consisteix en una col.lecció d’objectes que el formen o
defineixen.
• Un conjunt queda determinat pels elements que conté, de forma
que dos conjunts són iguals si i només si tenen els mateixos
elements.
Conjunts

Definició
Un conjunt consisteix en una col.lecció d’objectes que el formen o
defineixen.
• Un conjunt queda determinat pels elements que conté, de forma
que dos conjunts són iguals si i només si tenen els mateixos
elements.
Notació:
• x ∈ A indica que x és un element del conjunt A.
•x∈ / A indica que x no és un element de A.
Conjunts

Definició
Un conjunt consisteix en una col.lecció d’objectes que el formen o
defineixen.
• Un conjunt queda determinat pels elements que conté, de forma
que dos conjunts són iguals si i només si tenen els mateixos
elements.
Notació:
• x ∈ A indica que x és un element del conjunt A.
•x∈ / A indica que x no és un element de A.
Els element d’un conjunt s’indiquen llistant-los entre claus {, }.
Conjunts

Definició
Un conjunt consisteix en una col.lecció d’objectes que el formen o
defineixen.
• Un conjunt queda determinat pels elements que conté, de forma
que dos conjunts són iguals si i només si tenen els mateixos
elements.
Notació:
• x ∈ A indica que x és un element del conjunt A.
•x∈ / A indica que x no és un element de A.
Els element d’un conjunt s’indiquen llistant-los entre claus {, }.
Per exemple, si A = {1, 3, 7, 9}, tenim que els elements del conjunt
A són 1,3,7 i 9. Per tant 7 ∈ A i 5 ∈
/ A.
Alguns conjunts and nom propi

Exemples
Alguns conjunts and nom propi

Exemples

• N = {1, 2, 3, 4, ...} és el conjunt dels nombres naturals

Alguns conjunts and nom propi

Exemples

• N = {1, 2, 3, 4, ...} és el conjunt dels nombres naturals

• Z = {..., −3, −2, −1, 0, 1, 2, 3, ...} és el conjunt dels nombres
enters
Alguns conjunts and nom propi

Exemples

• N = {1, 2, 3, 4, ...} és el conjunt dels nombres naturals

• Z = {..., −3, −2, −1, 0, 1, 2, 3, ...} és el conjunt dels nombres
enters
• Q = {a/b | a, b ∈ Z amb b 6= 0} és el conjunt dels nombres
racionals
Alguns conjunts and nom propi

Exemples

• N = {1, 2, 3, 4, ...} és el conjunt dels nombres naturals

• Z = {..., −3, −2, −1, 0, 1, 2, 3, ...} és el conjunt dels nombres
enters
• Q = {a/b | a, b ∈ Z amb b 6= 0} és el conjunt dels nombres
racionals
• R conjunt de nombres reals, que són els que descriuen tots els
punts d’una recta. (Part entera+part decimal infinita)
Alguns conjunts and nom propi

Exemples

• N = {1, 2, 3, 4, ...} és el conjunt dels nombres naturals

• Z = {..., −3, −2, −1, 0, 1, 2, 3, ...} és el conjunt dels nombres
enters
• Q = {a/b | a, b ∈ Z amb b 6= 0} és el conjunt dels nombres
racionals
• R conjunt de nombres reals, que són els que descriuen tots els
punts d’una recta. (Part entera+part decimal infinita)
• C = {a + bi | a, b ∈ R, i 2 = −1} és el conjunt dels nombres
complexos
Alguns conjunts and nom propi

Exemples

• N = {1, 2, 3, 4, ...} és el conjunt dels nombres naturals

• Z = {..., −3, −2, −1, 0, 1, 2, 3, ...} és el conjunt dels nombres
enters
• Q = {a/b | a, b ∈ Z amb b 6= 0} és el conjunt dels nombres
racionals
• R conjunt de nombres reals, que són els que descriuen tots els
punts d’una recta. (Part entera+part decimal infinita)
• C = {a + bi | a, b ∈ R, i 2 = −1} és el conjunt dels nombres
complexos
• ∅ és el conjunt buit, o sigui el conjunt que no conté cap element
Subconjunts

Definició
Donats dos conjunts A i B, diem que B és un subconjunt de A, si
tot element de B és també un element de A.
Subconjunts

Definició
Donats dos conjunts A i B, diem que B és un subconjunt de A, si
tot element de B és també un element de A.

Escrivim B ⊆ A si B és un subconjunt de A. Aixı́ tenim que B ⊆ A

vol dir
x ∈ B =⇒ x ∈ A.
Subconjunts

Definició
Donats dos conjunts A i B, diem que B és un subconjunt de A, si
tot element de B és també un element de A.

Escrivim B ⊆ A si B és un subconjunt de A. Aixı́ tenim que B ⊆ A

vol dir
x ∈ B =⇒ x ∈ A.

Escrivim B * A si B no és un subconjunt de A, o sigui si existeix

x ∈ B tal que x ∈
/ A.
Subconjunts

Definició
Donats dos conjunts A i B, diem que B és un subconjunt de A, si
tot element de B és també un element de A.

Escrivim B ⊆ A si B és un subconjunt de A. Aixı́ tenim que B ⊆ A

vol dir
x ∈ B =⇒ x ∈ A.

Escrivim B * A si B no és un subconjunt de A, o sigui si existeix

x ∈ B tal que x ∈
/ A.
Intuı̈tivament, un subconjunt és una part o trosset d’un conjunt
més gran.
Sempre tenim ∅ ⊆ A i A ⊆ A per a tot conjunt A.
Sempre tenim ∅ ⊆ A i A ⊆ A per a tot conjunt A.
Observem també que

A = B ⇐⇒ (A ⊆ B i B ⊆ A).

Aixı́, per a veure (demostrar) que dos conjunts són iguals, només
cal que veiem (demostrem) les dues inclusions A ⊆ B i B ⊆ A.
Sempre tenim ∅ ⊆ A i A ⊆ A per a tot conjunt A.
Observem també que

A = B ⇐⇒ (A ⊆ B i B ⊆ A).

Aixı́, per a veure (demostrar) que dos conjunts són iguals, només
cal que veiem (demostrem) les dues inclusions A ⊆ B i B ⊆ A.

Cal diferenciar sempre entre elements d’un conjunt i els seus

subconjunts. Aixı́, si A = {a, b, c}, llavors tenim a ∈ A peró no
hem de posar a ⊆ A, que és incorrecte. Podem considerar el
conjunt {a} que només té un element i llavors sı́ que és correcte
escriure {a} ⊆ A.
Sempre tenim ∅ ⊆ A i A ⊆ A per a tot conjunt A.
Observem també que

A = B ⇐⇒ (A ⊆ B i B ⊆ A).

Aixı́, per a veure (demostrar) que dos conjunts són iguals, només
cal que veiem (demostrem) les dues inclusions A ⊆ B i B ⊆ A.

Cal diferenciar sempre entre elements d’un conjunt i els seus

subconjunts. Aixı́, si A = {a, b, c}, llavors tenim a ∈ A peró no
hem de posar a ⊆ A, que és incorrecte. Podem considerar el
conjunt {a} que només té un element i llavors sı́ que és correcte
escriure {a} ⊆ A.

Exemple
Tenim ∅ ⊆ ∅ peró ∅ 6∈ ∅. Recordem que ∅ no té cap element.
El conjunt de les parts d’un conjunt. Cardinals.

Tot i la distinció que hem fet entre subconjunts i elements, cal

tenir en compte que els conjunts poden també ser elements
d’altres conjunts.
El conjunt de les parts d’un conjunt. Cardinals.

Tot i la distinció que hem fet entre subconjunts i elements, cal

tenir en compte que els conjunts poden també ser elements
d’altres conjunts.
Per exemple, un pot considerar “els exemples de conjunts de la
pàgina 1˙’’, i obtenim

{N, Z, Q, R, C, ∅}

Aquest és un conjunt amb 6 elements.

El conjunt de les parts d’un conjunt. Cardinals.

Tot i la distinció que hem fet entre subconjunts i elements, cal

tenir en compte que els conjunts poden també ser elements
d’altres conjunts.
Per exemple, un pot considerar “els exemples de conjunts de la
pàgina 1˙’’, i obtenim

{N, Z, Q, R, C, ∅}

Aquest és un conjunt amb 6 elements.

Compareu ara l’exemple següent amb l’anterior
Exemple
Tenim que ∅ ⊆ {∅} i també que ∅ ∈ {∅}.
Definició
Sigui A un conjunt. El conjunt format per tots els subconjunts de
A s’anomena el conjunt de les parts de A, i es denota per P(A).
Definició
Sigui A un conjunt. El conjunt format per tots els subconjunts de
A s’anomena el conjunt de les parts de A, i es denota per P(A).

Notació: Si A és un conjunt, denotem per |A| el nombre

d’elements d’A, o sigui |A| = n si A té n elements (on n ∈ N), i
|A| = ∞ si A té un nombre infinit d’elements.
Definició
Sigui A un conjunt. El conjunt format per tots els subconjunts de
A s’anomena el conjunt de les parts de A, i es denota per P(A).

Notació: Si A és un conjunt, denotem per |A| el nombre

d’elements d’A, o sigui |A| = n si A té n elements (on n ∈ N), i
|A| = ∞ si A té un nombre infinit d’elements.

Exemple
Si A = {a, b}, llavors tenim |A| = 2. També tenim

P(A) = {∅, {a}, {b}, {a, b}}

de forma que |P(A)| = 4.

Definició
Sigui A un conjunt. El conjunt format per tots els subconjunts de
A s’anomena el conjunt de les parts de A, i es denota per P(A).

Notació: Si A és un conjunt, denotem per |A| el nombre

d’elements d’A, o sigui |A| = n si A té n elements (on n ∈ N), i
|A| = ∞ si A té un nombre infinit d’elements.

Exemple
Si A = {a, b}, llavors tenim |A| = 2. També tenim

P(A) = {∅, {a}, {b}, {a, b}}

de forma que |P(A)| = 4.

Exercici
Si |A| = n llavors tenim que |P(A)| = 2n .
Operacions amb conjunts
Siguin A i B dos subconjunts d’un conjunt més gran X .
Operacions amb conjunts
Siguin A i B dos subconjunts d’un conjunt més gran X .
• la unió de A i B és

A ∪ B = {x ∈ X | x ∈ A o x ∈ B}
Operacions amb conjunts
Siguin A i B dos subconjunts d’un conjunt més gran X .
• la unió de A i B és

A ∪ B = {x ∈ X | x ∈ A o x ∈ B}

• la intersecció de A i B és

A ∩ B = {x ∈ X | x ∈ A i x ∈ B}
Operacions amb conjunts
Siguin A i B dos subconjunts d’un conjunt més gran X .
Operacions amb conjunts
Siguin A i B dos subconjunts d’un conjunt més gran X .
• el complementari de A (a X ) és
X

A
Ac = {x ∈ X | x ∈
/ A}

Ac
Operacions amb conjunts
Siguin A i B dos subconjunts d’un conjunt més gran X .
• el complementari de A (a X ) és
X

A
Ac = {x ∈ X | x ∈
/ A}

Ac
• la diferència entre A i B és

A \ B = {x ∈ A | x ∈
/ B}.
Operacions amb conjunts (continuació)
Observem que A ∩ B ⊆ A, B ⊆ A ∪ B
Operacions amb conjunts (continuació)
Observem que A ∩ B ⊆ A, B ⊆ A ∪ B

Exercici
Demostreu que A \ B = A ∩ B c .
Operacions amb conjunts (continuació)
Observem que A ∩ B ⊆ A, B ⊆ A ∪ B

Exercici
Demostreu que A \ B = A ∩ B c .

• Producte cartesià de conjunts: Siguin A i B conjunts. Posem

A × B = {(a, b) | a ∈ A i b ∈ B},

que s’anomena el producte cartesià de A i B.

Operacions amb conjunts (continuació)
Observem que A ∩ B ⊆ A, B ⊆ A ∪ B

Exercici
Demostreu que A \ B = A ∩ B c .

• Producte cartesià de conjunts: Siguin A i B conjunts. Posem

A × B = {(a, b) | a ∈ A i b ∈ B},

que s’anomena el producte cartesià de A i B.

En particular tenim el producte cartesià A × A, que es denota
també com A2 .
Observem que A2 és el conjunt de parelles ordenades d’elements
de A, o sigui

(a1 , a2 ) = (b1 , b2 ) ⇐⇒ a1 = b1 i a2 = b2

per a1 , a2 , b1 , b2 ∈ A.
Podem aplicar les definicions anteriors a més de dos conjunts, per
exemple

A ∩ B ∩ C = {x ∈ X | x ∈ A i x ∈ B i x ∈ C }

si A, B, C són subconjunts de X .
Podem aplicar les definicions anteriors a més de dos conjunts, per
exemple

A ∩ B ∩ C = {x ∈ X | x ∈ A i x ∈ B i x ∈ C }

si A, B, C són subconjunts de X .

De forma similar, tenim el producte cartesià d’un nombre arbitrari

de conjunts: per conjunts A1 , A2 , . . . , An , posem

A1 ×A2 ×· · ·×An = {(a1 , a2 , . . . , an ) | a1 ∈ A1 , a2 ∈ A2 , . . . , an ∈ An }

Podem aplicar les definicions anteriors a més de dos conjunts, per
exemple

A ∩ B ∩ C = {x ∈ X | x ∈ A i x ∈ B i x ∈ C }

si A, B, C són subconjunts de X .

De forma similar, tenim el producte cartesià d’un nombre arbitrari

de conjunts: per conjunts A1 , A2 , . . . , An , posem

A1 ×A2 ×· · ·×An = {(a1 , a2 , . . . , an ) | a1 ∈ A1 , a2 ∈ A2 , . . . , an ∈ An }

Posem An = A × A × · · · × A (n vegades A). Per exemple podem

formar els espais R2 , R3 i en general Rn .
Exemple
Exemple
Exemple
Exemple

Noteu que A té 2 elements, A2 en té 4 i A3 en té 8. De fet,

sempre que es tracti de conjunts finits, és clar per la definició que
|A × B| = |A| · |B| i en aquest cas, |An | = |A|n = 2n .
Propietats de les operacions amb conjunts

Propietats:
Siguin A, B, C subconjunts d’un conjunt X . Aleshores:
Propietats de les operacions amb conjunts

Propietats:
Siguin A, B, C subconjunts d’un conjunt X . Aleshores:
1. A ∪ A = A, A ∩ A = A,
Propietats de les operacions amb conjunts

Propietats:
Siguin A, B, C subconjunts d’un conjunt X . Aleshores:
1. A ∪ A = A, A ∩ A = A,
2. (associatives)
(A ∪ B) ∪ C = A ∪ (B ∪ C ), (A ∩ B) ∩ C = A ∩ (B ∩ C ),
Propietats de les operacions amb conjunts

Propietats:
Siguin A, B, C subconjunts d’un conjunt X . Aleshores:
1. A ∪ A = A, A ∩ A = A,
2. (associatives)
(A ∪ B) ∪ C = A ∪ (B ∪ C ), (A ∩ B) ∩ C = A ∩ (B ∩ C ),
3. (commutatives) A ∪ B = B ∪ A, A ∩ B = B ∩ A,
Propietats de les operacions amb conjunts

Propietats:
Siguin A, B, C subconjunts d’un conjunt X . Aleshores:
1. A ∪ A = A, A ∩ A = A,
2. (associatives)
(A ∪ B) ∪ C = A ∪ (B ∪ C ), (A ∩ B) ∩ C = A ∩ (B ∩ C ),
3. (commutatives) A ∪ B = B ∪ A, A ∩ B = B ∩ A,
4. (distributives)

A ∩ (B ∪ C ) = (A ∩ B) ∪ (A ∩ C ),

A ∪ (B ∩ C ) = (A ∪ B) ∩ (A ∪ C ).
Propietats:
5. X = A ∪ Ac , A ∩ Ac = ∅,
Propietats:
5. X = A ∪ Ac , A ∩ Ac = ∅,
6. (Lleis de De Morgan)

(A ∪ B)c = Ac ∩ B c ,

(A ∩ B)c = Ac ∪ B c .
Demostrem per exemple una de les lleis de De Morgan:

(A ∪ B)c = Ac ∩ B c
Demostrem per exemple una de les lleis de De Morgan:

(A ∪ B)c = Ac ∩ B c

Demostració:
Per doble inclusió:
Demostrem per exemple una de les lleis de De Morgan:

(A ∪ B)c = Ac ∩ B c

Demostració:
Per doble inclusió:
(1) (A ∪ B)c ⊆ Ac ∩ B c :
Demostrem per exemple una de les lleis de De Morgan:

(A ∪ B)c = Ac ∩ B c

Demostració:
Per doble inclusió:
(1) (A ∪ B)c ⊆ Ac ∩ B c :
Sigui x ∈ (A ∪ B)c .
Demostrem per exemple una de les lleis de De Morgan:

(A ∪ B)c = Ac ∩ B c

Demostració:
Per doble inclusió:
(1) (A ∪ B)c ⊆ Ac ∩ B c :
Sigui x ∈ (A ∪ B)c . Llavors x ∈
/ A ∪ B, per tant tenim que x ∈
/Ai
x∈/ B.
Demostrem per exemple una de les lleis de De Morgan:

(A ∪ B)c = Ac ∩ B c

Demostració:
Per doble inclusió:
(1) (A ∪ B)c ⊆ Ac ∩ B c :
Sigui x ∈ (A ∪ B)c . Llavors x ∈
/ A ∪ B, per tant tenim que x ∈
/Ai
x∈ c c
/ B. Això ens diu que x ∈ A i x ∈ B i per tant obtenim que
x ∈ Ac ∩ B c .
Demostrem per exemple una de les lleis de De Morgan:

(A ∪ B)c = Ac ∩ B c

Demostració:
Per doble inclusió:
(1) (A ∪ B)c ⊆ Ac ∩ B c :
Sigui x ∈ (A ∪ B)c . Llavors x ∈
/ A ∪ B, per tant tenim que x ∈
/Ai
x∈ c c
/ B. Això ens diu que x ∈ A i x ∈ B i per tant obtenim que
x ∈ Ac ∩ B c .
(2) Ac ∩ B c ⊆ (A ∪ B)c :
Demostrem per exemple una de les lleis de De Morgan:

(A ∪ B)c = Ac ∩ B c

Demostració:
Per doble inclusió:
(1) (A ∪ B)c ⊆ Ac ∩ B c :
Sigui x ∈ (A ∪ B)c . Llavors x ∈
/ A ∪ B, per tant tenim que x ∈
/Ai
x∈ c c
/ B. Això ens diu que x ∈ A i x ∈ B i per tant obtenim que
x ∈ Ac ∩ B c .
(2) Ac ∩ B c ⊆ (A ∪ B)c :
Sigui x ∈ Ac ∩ B c .
Demostrem per exemple una de les lleis de De Morgan:

(A ∪ B)c = Ac ∩ B c

Demostració:
Per doble inclusió:
(1) (A ∪ B)c ⊆ Ac ∩ B c :
Sigui x ∈ (A ∪ B)c . Llavors x ∈
/ A ∪ B, per tant tenim que x ∈
/Ai
x∈ c c
/ B. Això ens diu que x ∈ A i x ∈ B i per tant obtenim que
x ∈ Ac ∩ B c .
(2) Ac ∩ B c ⊆ (A ∪ B)c :
Sigui x ∈ Ac ∩ B c .Llavors x ∈ Ac i x ∈ B c , per tant tenim que
x∈/Aix∈ / B.
Demostrem per exemple una de les lleis de De Morgan:

(A ∪ B)c = Ac ∩ B c

Demostració:
Per doble inclusió:
(1) (A ∪ B)c ⊆ Ac ∩ B c :
Sigui x ∈ (A ∪ B)c . Llavors x ∈
/ A ∪ B, per tant tenim que x ∈
/Ai
x∈ c c
/ B. Això ens diu que x ∈ A i x ∈ B i per tant obtenim que
x ∈ Ac ∩ B c .
(2) Ac ∩ B c ⊆ (A ∪ B)c :
Sigui x ∈ Ac ∩ B c .Llavors x ∈ Ac i x ∈ B c , per tant tenim que
x∈/Aix∈ / B. D’aquı́ obtenim que x ∈ / A ∪ B, que ens diu que
x ∈ (A ∪ B)c .
Demostrem per exemple una de les lleis de De Morgan:

(A ∪ B)c = Ac ∩ B c

Demostració:
Per doble inclusió:
(1) (A ∪ B)c ⊆ Ac ∩ B c :
Sigui x ∈ (A ∪ B)c . Llavors x ∈
/ A ∪ B, per tant tenim que x ∈
/Ai
x∈ c c
/ B. Això ens diu que x ∈ A i x ∈ B i per tant obtenim que
x ∈ Ac ∩ B c .
(2) Ac ∩ B c ⊆ (A ∪ B)c :
Sigui x ∈ Ac ∩ B c .Llavors x ∈ Ac i x ∈ B c , per tant tenim que
x∈/Aix∈ / B. D’aquı́ obtenim que x ∈ / A ∪ B, que ens diu que
x ∈ (A ∪ B)c .
(Observem que hem revertit tots els passos de l’apartat (1).)
Demostrem per exemple una de les lleis de De Morgan:

(A ∪ B)c = Ac ∩ B c

Demostració:
Per doble inclusió:
(1) (A ∪ B)c ⊆ Ac ∩ B c :
Sigui x ∈ (A ∪ B)c . Llavors x ∈
/ A ∪ B, per tant tenim que x ∈
/Ai
x∈ c c
/ B. Això ens diu que x ∈ A i x ∈ B i per tant obtenim que
x ∈ Ac ∩ B c .
(2) Ac ∩ B c ⊆ (A ∪ B)c :
Sigui x ∈ Ac ∩ B c .Llavors x ∈ Ac i x ∈ B c , per tant tenim que
x∈/Aix∈ / B. D’aquı́ obtenim que x ∈ / A ∪ B, que ens diu que
x ∈ (A ∪ B)c .
(Observem que hem revertit tots els passos de l’apartat (1).)
Pel principi de doble inclusió, obtenim (A ∪ B)c = Ac ∩ B c .