ORIENTACIONS

PER L’APLICACIÓ DELS

PRINCIPIS RECTORS DEL PNJCat
A LES POLÍTIQUES LOCALS DE
JOVENTUT

Direcció General de Joventut

Febrer de 2012
 Índex

Presentació 2

1. El PNJCat com a marc de referència 3

1.1. El model d’organització del PNJCat 3
1.2. La missió de les polítiques de joventut 3
1.3. Els principis rectors de les polítiques de joventut 4

2. La relació entre el PNJCat i l’acció local.

De la teoria a la pràctica 6
2.1. L’aplicació dels principis rectors a la fase de diagnosi 7
2.2. L’aplicació dels principis rectors a la fase de disseny 14
2.3. L’aplicació dels principis rectors a la fase d’implementació 20
2.4. L’aplicació dels principis rectors a la fase d’avaluació 25

Calàbria, 147 2
08015 Barcelona
Tel. 93 483 83 83
Fax 93 483 84 00
 Presentació
Al mes de juny de 2011 les joventuts polítiques dels partits amb representació
parlamentària a Catalunya van validar el document de consens del Pla Nacional de
Joventut de Catalunya 2010-2020 (PNJCat). Amb aquest acord es tancava el darrer
dels consensos que restava pendent desprès del procés de consulta pública on tots
els agents vinculats a les polítiques de joventut varem treballar plegats per nodrir
de continguts a l’actual PNJCat.

Actualment, el document de consens, fruit d’aquesta feina conjunta, es troba en

procés de tramitació com a decret govern. El reconeixement del PNJCat com a pla
sectorial de coordinació administrativa li atorga la funció de coordinar l’acció dels
agents implicats en les polítiques de joventut a partir d’uns objectius i una
metodologia conjunta, avançant així en la idea de consolidar el model nacional de
polítiques de joventut.

El PNJCat és el document marc, el punt de partida, per a que cadascun dels agents
pugui desenvolupar la seva acció, sota una metodologia comuna però des de la
seva pròpia mirada, adaptant els continguts a les necessitats estratègiques de la
seva acció.

En les pàgines següents us proposem treballar aquesta metodologia a partir dels

principis rectors del PNJCat i des de la mirada de l’acció del món local. L’objectiu és
donar orientacions metodològiques per desenvolupar les polítiques locals de
joventut des de la perspectiva del PNJCat: plans locals de joventut, definició de
serveis, programes, activitats, etc.

El document es composa de dos apartats, el primer pretén contextualitzar, a grans

trets, el marc organitzatiu i metodològic que proposa el PNJCat. El segon, revisa
cadascun dels principis rectors al llarg de les fases de treball associades al procés
d’elaboració de les polítiques de joventut (diagnosi, disseny, implementació i
avaluació).

Un petit aclariment, abans de començar. Tot i que aquest no és un document sobre

planificació estratègica, al llarg del text us anirem referenciant alguns textos o
informes més específics que poden complementar les informacions que us
proposem i que esperem que us siguin d’utilitat.

Calàbria, 147 3
08015 Barcelona
Tel. 93 483 83 83
Fax 93 483 84 00
 1. El PNJCat com a marc de referència

1.1. El model d’organització del PNJCat

El PNJCat és el full de ruta de les polítiques de joventut. Descriu el marc conceptual

i discursiu, desenvolupa un conjunt d’objectius a assolir, estableix les estratègies
per fer-ho i organitza els processos, els òrgans i les funcions que han de
desenvolupar els agents alineats amb el PNJCat: Generalitat de Catalunya, món
local i moviment juvenil organitzat (MJO) (per a més informació podeu consultar el
Resum executiu del PNJCat)

El document assumeix la funció de coordinar els agents amb competències o

responsabilitats en matèria de joventut per tal que avancin cap a uns objectius
compartits.

El PNJCat planteja un model d’organització político-administrativa basat en la idea

de Governança democràtica, on la Generalitat, que és qui disposa de les
competències en matèria de joventut, no adopta un paper jeràrquic respecte la
resta d’agents sinó que planteja una relació de col·laboració i colideratge amb la
resta d’administracions i la societat civil.

El PNJCat proposa un marc conceptual i metodològic comú, on tots els agents que
treballem en polítiques de joventut contribuïm a assolir uns objectius compartits. I
ho fa atenent al criteri de subsidiarietat i reconeixent que cada agent té
responsabilitats, dinàmiques i papers diferents en la seva incidència en la realitat
juvenil, que és també diversa i desigual.

1.2. La missió de les polítiques de joventut

El PNJCat proposa una missió que ha de servir com horitzó de les polítiques de
joventut arreu de Catalunya. Aquesta missió, fruit del consens social, institucional i
polític, es composa de dos punts principals:

— Facilitar la realització del projecte de vida de les persones joves atenent la

diversitat de formes i models de vida. És a dir, consolidar i fer efectius els drets
bàsics de les persones joves i garantir les condicions que permetin la seva
qualitat de vida, tenint en compte les dificultats específiques pròpies de l’etapa
juvenil.

— Apoderar la persona jove com a agent de canvi social, impulsant el seu

paper actiu com a ciutadana en el conjunt de la societat, oferint espais per a la
seva participació en la presa de decisions, així com oportunitats per donar
rellevància a la seva visió del món.

Calàbria, 147 4
08015 Barcelona
Tel. 93 483 83 83
Fax 93 483 84 00
 Les polítiques de joventut han de promoure el paper actiu i constructor del i les
joves més enllà de ser receptors o usuaris de polítiques amb l’objectiu de generar i
construir canvis en el nostre entorn.

1.2. Els principis rectors de les polítiques de joventut

Ara bé, si partim de la idea de que cada municipi té unes dinàmiques que li són
pròpies i que ha de donar resposta a problemàtiques i necessitats juvenils diferents.
Com fem per tal que l’acció de cada municipi contribueixi a l’acompliment de la
missió de les polítiques de joventut?

Doncs, a partir d’una metodologia comuna que permeti incorporar una determinada
manera de fer política de joventut arreu del territori català. El PNJCat proposa uns
principis rectors que conceptualitzen una manera d’entendre i de desenvolupar les
polítiques de joventut. Aquests principis aplicats en les diferents fases de les
polítiques de joventut ens permetran augmentar la incidència i els resultats de la
intervenció, millorar-la i avançar en la missió del PNJCat. Els principis rectors del
PNJCat són:

Font: Elaboració pròpia

Cadascun d’aquests principis rectors conté uns valors associats que han
d’impregnar totes les actuacions que s’ubiquen en el marc de les polítiques de
joventut. Aquests valors suposen un primer pas per convertir els principis rectors
en criteris metodològics atès que ajuden a aterrar el contingut.

Calàbria, 147 5
08015 Barcelona
Tel. 93 483 83 83
Fax 93 483 84 00
 Els principis rectors de les polítiques de joventut
Qualitat
Aquest principi rector fa referència
als aspectes que han de contribuir a
que el desenvolupament de les
polítiques de joventut es facin sobre
una rigorosa “voluntat de fer-ho bé”,
incorporant criteris de qualitat,
eficiència i eficàcia.
Participació
La política de joventut no pot estar
allunyada de les persones joves i el
moviment juvenil organitzat, així
com d’altres agents que poden
intervenir en el desenvolupament de
la política i en la realitat juvenil:
centres educatius, entitats que
treballen per a joves, etc.
Transformació
Les polítiques de joventut han de
tenir una funció transformadora per
tal de contribuir a la missió del
PNJCat. Per tant, caldrà que tinguin
un impacte positiu en la realitat
juvenil i en l’entorn:
- Transformant les condicions de
vida per millorar-les i facilitar que
totes les persones puguin
desenvolupar plenament el seu
propi projecte de vida.
- Fent possible un entorn-societat
que ho permeti
Integralitat
Les diferents esferes en la vida de les
persones estan interconnectades.
Aquesta interconnexió implica
treballar les polítiques de joventut
des d’una perspectiva integral, tenint
en compte la multicausalitat de les
problemàtiques, la multiplicitat dels
agents implicats i els diferents
processos (transicions) juvenils.
Font: Elaboració pròpia
Calàbria, 147
08015 Barcelona
Tel. 93 483 83 83
Fax 93 483 84 00
Les polítiques de joventut s’han d’adequar a la realitat social per tal de
Adequació a la respondre a les necessitats i projectes de la gent jove. Per això és
realitat indispensable que es facin sobre el coneixement constant de la realitat
juvenil i de l’entorn social.
Ajustar-se a les necessitats de cada col·lectiu i de cada territori concret
Proximitat desenvolupant les polítiques de joventut sota el principi de subsidiarietat.
Cal que les polítiques de joventut siguin capdavanteres en la construcció
d’accions innovadores, de respostes creatives a les problemàtiques, que
Innovació i
es nodreixin de l’estudi comparat amb altres experiències nacionals i/o
creativitat internacionals i que siguin prou flexibles per adequar-se a una realitat
canviant.
Les polítiques de joventut han d’incorporar, des del disseny, una mirada
Avaluació d’avaluació que contribueixi a generar coneixements i aprenentatges
respecte la nostra acció.
Parteix de la idea de que les administracions no han de jugar un paper
Governança
jeràrquic, sinó que han de coordinar i facilitar l’acció dels diferents agents
democràtica implicats en les polítiques de joventut.
Els agents han de ser corresponsables, jugant un paper concret i estratègic
Corresponsabilitat i cal establir els mecanismes i espais compartits per fer-ho possible.
Formes de Les polítiques de joventut hauran de desenvolupar-se incorporant els
democràcia directa mecanismes que facin possible articular la veu i l’acció dels agents en
i semidirecta les diferents fases de la política de joventut.
Inclusió Les polítiques de joventut han de generar oportunitats socials pel
desenvolupament personal i col·lectiu dels i les joves, establint els
(perspectiva mecanismes polítics i socials necessaris per generar noves dinàmiques
inclusiva) d’inclusió.
Dissenyar accions i programes garantint que arribin a totes les persones
joves tenint en compte la diversitat i atenent a les necessitats diferencials i
Universalisme especificitats que puguin existir.
Cal treballar per a que aquesta diversitat no esdevingui desigualtat.
Existeixen uns factors com són el sexe, l’edat, l’origen, el territori, la classe
social o les discapacitats que generen desigualtat social de manera
Lluita contra les estructural.
desigualtats Les polítiques de joventut han de desenvolupar accions que permetin
socials disminuir els efectes diferencials d’aquests factors per possibilitar que totes
les persones joves puguin desenvolupar el seu propi projecte vital en
plenitud i igualtat.
Treballar de manera transversal implica incorporar la perspectiva juvenil en
les diferents àrees i en les accions que desenvolupen, de manera que
Transversalitat aquestes integrin les necessitats i problemàtiques de les persones joves en
la política pública.
Cal, per tant, treballar des de la interdepartamentalitat.
És necessari disposar d’objectius i formes de treball compartides des de les
diferents administracions que permetin optimitzar els nostres recursos .
Govern multinivell
Es tracta doncs d’aplicar la interinstitucionalitat com a mecanisme per a
la coordinació.
Implica l’establiment de mecanismes estables de coordinació i treball
conjunt entre els diferents agents socials i institucions implicats en les
Treball en xarxa polítiques de joventut. Està directament lligat al concepte de
corresponsabilitat.
6
 2. La relació entre el PNJCat i l’acció local. De la teoria a
la pràctica
Tota política pública té una raó de ser. Aquesta és la principal premissa de
qualsevol actuació que endeguem des de l’Administració pública: un pla local de
joventut, un servei juvenil, un programa. Tots ells responen a uns objectius i
aquest “on volem arribar” és l’essència mateixa de la intervenció pública: detectar
un problema o necessitat social per donar-li resposta.

Per això, a l’hora de plantejar la feina des de les polítiques de joventut, és

important que ens fem algunes preguntes prèvies. Quins problemes i necessitats
tenen els i les joves del municipi? Què és allò que genera el problema? Quina és la
millor manera per cobrir aquesta necessitat? De quins recursos disposem per fer-hi
front? Aquest llistat de preguntes, que d’entrada semblen senzilles, no es responen
d’una manera arbitrària i, de fet, molt probablement no tenen una resposta única,
sinó que requereixen d’un exercici analític important i consensuat més enllà d’un
despatx o d’una sala de reunions.

La planificació, entesa com el conjunt de fases de la política pública, és allò que ens
assegurarà disposar d’uns bons ciments que recolzaran la nostra acció al llarg del
temps, fins i tot molt després del que podríem pensar d’entrada, atès que, siguin
quines siguin les bonances de la nostra intervenció, de ben segur tindran uns
efectes no esperats que al llarg del temps adquireixen un cert grau d’incertesa.

Planificar no és més que definir els criteris on es fonamentarà la nostra acció en

cadascuna de les fases que desenvoluparem al llarg del procés de treball:

• Diagnosi

• Disseny

• Implementació i gestió

• Avaluació

Entendre els principis rectors del PNJCat des de la mirada del món local requereix
tenir-los en compte en cadascuna d’aquestes fases, atès que difícilment podrem
generar una metodologia comuna, aquella manera de fer política de la que
parlàvem a l’inici, si aquesta no es troba en els ciments d’allò que volem construir.

Abans de començar, voldríem fer un aclariment important per a la comprensió del

document que us fem a mans. Els principis rectors del PNJCat estan interconnectats
entre ells. Són un tot que intentem classificar en compartiments estancs per tal de
clarificar conceptes i acotar accions, però s’han de treballar com un continuum en la
nostra acció per tal de transformar la realitat juvenil, apoderar als i les joves en el
seu entorn a partir de la seva participació en allò que els hi afecta més directament,
augmentar la qualitat de la nostra intervenció i assegurar una atenció integral a les
necessitats juvenils.

Calàbria, 147 7
08015 Barcelona
Tel. 93 483 83 83
Fax 93 483 84 00
 2.1. L’aplicació dels principis rectors a la fase de diagnosi

La fase de diagnosi és aquella que ens permet detectar el problema o situació a la

que haurem de donar resposta amb la nostra acció, el punt de partida per definir
quins seran els nostres objectius.

L’anàlisi de la situació dels i les joves del municipi precisa d’un doble abordatge
analític, d’una banda analitzar quina és la situació dels i les joves (anàlisi de la
realitat juvenil) i, d’altra, és imprescindible disposar d’informació vers quines
polítiques s’estan desenvolupant al municipi que afecten a la situació de les
persones joves que hi resideixen. Per últim, és important que aquests dos nivells
d’anàlisi estiguin relacionats en unes conclusions que recullin les principals
problemàtiques i dinàmiques juvenils i que han de servir com a punt de partida per
establir les línies estratègiques de la nostra acció.

Us recomanem que consulteu la Guia per elaborar la diagnosi del Pla local de
Joventut elaborada per l’Observatori Català de la Joventut (OCJ), que us
proporcionarà els instruments necessaris per tal de desenvolupar l’anàlisi de la
realitat juvenil i l’anàlisi de les polítiques de joventut També, la Guia breu de
tècniques i eines d'anàlisi per a les polítiques de joventut elaborada també des de
l’OCJ.

Ara bé, com apliquem els principis rectors del PNJCat en la fase de diagnosi? A
continuació, fem una revisió de cadascun dels principis dins d’aquesta fase.

2.1.1. El principi de qualitat a la fase de diagnosi

Aplicar el principi de qualitat a la diagnosi implica generar coneixement vers la

realitat de les persones joves tenint en compte les especificitats del municipi i la
diversitat juvenil i fer ho amb una actitud analítica (no tant descriptiva) i una
intencionalitat en l’anàlisi de la informació. Una bona diagnosi s’ha de composar de
tres apartats diferenciats però que caldrà interrelacionar entre ells:

- Anàlisi de la realitat juvenil

- Anàlisi de les polítiques de joventut vinculades

- Conclusions significatives que orientin l’acció

Abans d’iniciar la diagnosi és important que ens plantegem un full de ruta per a
l’anàlisi, un plantejament previ, on establirem quins temes volem analitzar i de
quines dades disposem o podrem generar ad hoc per fer-ho. En aquest
plantejament inicial, es recomana definir un seguit de supòsits o preguntes a les
quals donar resposta amb la nostra anàlisi.

Calàbria, 147 8
08015 Barcelona
Tel. 93 483 83 83
Fax 93 483 84 00
 Per tal d’aplicar el principi de qualitat en aquesta fase, recollim un seguit de
recomanacions que es proposen al document Orientacions per l’elaboració d’un pla
local de joventut:

- Priorització: Si es volen conèixer amb certa profunditat els fenòmens que

afecten els joves del territori, és convenient acotar els temes d’anàlisi. Per tant,
prioritzar les temàtiques que es vulguin abordar en l’anàlisi, en base a una sèrie
de criteris, el més objectius possibles.

- Anàlisi: Tant de la realitat juvenil com de les polítiques de joventut que s’hi
adrecen, amb el mateix nivell d’importància en el conjunt de la diagnosi.

- Utilització de les tècniques més idònies: Per tal de respondre a les

preguntes d’anàlisi i aprofundir en el coneixement de la situació dels joves caldrà
escollir, del seguit de tècniques disponibles, aquelles que respongui més
clarament al que es vol obtenir.

- Interpretació i obtenció de conclusions: Del creuament de les dades

obtingudes de l’anàlisi de la realitat juvenil i de les polítiques de joventut, cal
extreure’n unes conclusions que permetin orientar les actuacions del pla local.

- Incorporació dels agents: Com a primera fase d’elaboració del pla local de
joventut, i relacionat amb el principi de participació, la diagnosi representa una
oportunitat per incorporar els agents significatius del territori (agents juvenils,
agents institucionals, agents socials, etc.) des de bon principi i establir les bases
del treball participatiu, transversal i interinstitucional.

2.1.2. El principi de participació a la fase de diagnosi

Per fer una bona diagnosi és important incorporar la veu dels i les joves, així com
la de la resta d’agents que estan implicats, directa i indirectament, en la realitat
juvenil del municipi.

La implicació dels diferents agents no es pot quedar només en aquesta primera fase
de les polítiques de joventut. La diagnosi és el punt de partida. El principi de
participació implica generar un procés per corresponsabilitzar als i les joves en
la política de joventut i que cal donar continuïtat en la resta de fases.

Una diagnosi participada implica endegar un procés d’aprenentatge on cadascun

dels agents aporta la seva experiència generant així, un nou coneixement compartit
que ha d’orientar el disseny de les polítiques de joventut; si no ho fem així, no
parlaríem de participació, sinó simplement estaríem utilitzant tècniques d’anàlisis

Calàbria, 147 9
08015 Barcelona
Tel. 93 483 83 83
Fax 93 483 84 00
 de la realitat per fer la diagnosi on la gent jove dóna la seva opinió (grups de
discussió, entrevistes, etc.), sense anar més enllà.

Per tots aquests motius, abans d’implicar a tots els agents en la diagnosi cal
plantejar-se des de l’Administració si hi ha la voluntat política i es donen els
requisits necessaris per engegar un procés de participació. Si per la realitat
municipal això no és possible, cal clarificar-ho des d’un inici deixant clares les
regles del joc.

Alhora, per poder iniciar la diagnosi participativa i tot el procés participatiu que hi
ha al darrere, és necessari dur a terme sis passos previs:

- Definir els objectius generals i els específics del procés de participació.

Definir el perquè del procés de participació, quin abast i obertura tindrà i si
volem que sigui un procés de transformació.

- Identificar tots els agents que intervenen en les polítiques de joventut

(administracions – càrrecs polítics, perfils tècnics, societat civil, comerços, etc.)
i, especialment, identificar als i les joves del municipi (entitats juvenils,
col·lectius de joves, xarxes...)

- Diferenciar els agents en funció de la importància que creiem que han de

tenir en la diagnosi i en la construcció de polítiques de joventut.

- Analitzar com es relacionen entre ells, com s’organitzen i quin rol té

cadascú1 (com es relacionen les entitats juvenils entre elles, quina relació
existeix entre els diferents col·lectius de joves, en quins espais es reuneixen,
etc.)

- Definir els continguts que es volen sotmetre a participació (temes molt

genèrics com el pla local de joventut? O més concrets com: treball, oci,
habitatge, etc.?)

- Planificar qui participarà i com es farà, quin rol tindran els i les joves, en
què podran incidir i en què no, a través de quins òrgans o canals ho faran, etc.

- Dur a terme la diagnosi.

De la mateixa manera, és necessari tenir en compte una sèrie de criteris

metodològics que també ens acompanyaran al llarg de totes les fases del procés
participatiu:

- Informació, difusió i retorn constant: Cal informar sobre el procés i donar la

màxima difusió, especialment entre les persones joves, aprofitant, tant com
sigui possible, els seus canals i espais naturals per arribar-hi i incorporar-los en
el procés. Així mateix, és imprescindible fer retorn de la informació que es va
generant a través dels procés participatiu.

1
Per identificar els diferents agents són interessants els mapes d’actors o sociograma. També les enquestes són un
bon recurs per aprofitar la vessant relacional per incorporar al procés participatiu i tenir una primera pressa de contacte
amb els agents clau.

Calàbria, 147 10
08015 Barcelona
Tel. 93 483 83 83
Fax 93 483 84 00
 - Diversitat de participants: Cal tenir en compte que no totes les persones
participen de la mateixa manera ni tenen els mateixos interessos i motivacions,
per tant, és important definir estratègies que permetin arribar al màxim de
joves i assegurar-nos que les diferents veus i perfils estiguin representades al
llarg del procés. Així, els horaris de treball, la informació que es dóna i com es
dóna, els diferents usos del temps de les persones, les càrregues personals, etc.
són aspectes a tenir en compte a l’hora de planificar la feina.

- Regles del joc clares: Tal com ja s’ha comentat, és important que tinguem
clares quines són les regles del joc, fins on podran participar els i les joves, què
se’n farà de la seva participació i com s’incorporaran les seves opinions al llarg
del procés. I és indispensable informar sobre aquestes regles (la transparència
informativa) per tal de no pervertir la participació, generar falses expectatives i
hipotecar futurs processos participatius.

Una forma d’articular el procés participatiu en aquesta primera fase és crear des de
l’inici un grup motor que ajudi a planificar totes les fases i a fer-ne seguiment.
Aquest grup pot estar format pels responsables tècnics del programa i per agents
socials i joves, es pot donar el cas que al llarg del procés i de cada fase pot variar la
seva composició i el seu funcionament. Aquest grup motor ha d’acabar sent l’espai
d’interlocució i de construcció conjunta entre Administració i ciutadania (gent jove,
principalment).

Tenint en compte tot el que s’ha anat explicant fins ara i un cop fets els sis passos
descrits anteriorment ja podem dur a terme la diagnosi participativa. Cada
municipi, en funció de les seves característiques, ha de buscar quina és la millor
estratègia per incorporar la perspectiva comunitària en la diagnosi. Tot i així,
existeixen cinc passos indispensables de tota diagnosi:

0. Planificació. Planificar els objectius, qui participa, quins són els continguts
i com es farà (moment intern on caldrà definir els processos i criteris
descrits).

1. Prediagnosi. Recollida de dades prèvies i elaboració d’una prediagnosi que

serveixi com a punt de partida per al debat (interna).

2. Contrast de la prediagnosi. Moment per debatre i contrastar la prediagnosi

amb tots els agents: tallers, jornades o altres espais de participació.
(obertura a tots els agents).

3. Reelaboració de la diagnosi. Elaboració interna d’una nova diagnosi on

s’incorpora tot el que han aportat els diferents participants (intern).

4. Contrast de la diagnosi participativa. Obertura amb grups i tallers de

participació per tal d’exposar, contrastar i consensuar la diagnosi dels
diferents agents que han participat. Espai per establir conjuntament les

Calàbria, 147 11
08015 Barcelona
Tel. 93 483 83 83
Fax 93 483 84 00
 conclusions i les línies programàtiques que hauran de nodrir la fase de
disseny (obertura).

5. Devolució: Retorn de la participació i punt de partida per al disseny.

Font: Elaboració pròpia

2.1.3. El principi de transformació a la fase de diagnosi

La diagnosi és l’eina que ens ajuda a analitzar la realitat de les persones joves, les
seves característiques, dinàmiques i les seves necessitats i ha de ser entesa com
l’exercici analític que ens permet detectar aquelles situacions no desitjades i que
volem transformar amb la nostra acció, és a dir, amb la política de joventut. Per
tant, caldrà disposar d’una informació real, precisa i acurada sobre la realitat
juvenil.

Sovint, quan fem diagnosis, per a un pla local de joventut o qualsevol altre
programa, ens limitem a descriure grans indicadors socials de manera global, com
són per exemple, el nivell educatiu, la situació laboral, l’índex d’emancipació o
dades de salut dels i les joves, etc. Però és molt important incorporar no només
aquesta anàlisi, sinó també una anàlisi comprensiva d’aquestes dades; és a dir, ens
interessa saber quantes persones joves tenen una situació determinada i quines
són les seves característiques, però també ens interessa molt saber perquè estan
en aquesta situació i si existeix algun patró comú que es repeteix i que pugui ser
explicatiu del fenomen.

Amb la voluntat d’incorporar una visió transformadora i inclusiva, us proposem

treballar a través de tres idees clau, que es mantindran i faran de fil conductor del
principi de transformació a les diferents fases de la planificació:

La diversitat de la població juvenil

El col·lectiu juvenil no és homogeni, sinó divers; de fet el que anomenem col·lectiu

juvenil està conformat per molts subcol·lectius amb característiques diverses que
caldrà incorporar en l’anàlisi de la realitat juvenil del nostre municipi.

Calàbria, 147 12
08015 Barcelona
Tel. 93 483 83 83
Fax 93 483 84 00
 D’una banda, existeixen un seguit de característiques que la persona posseeix de
manera intrínseca, com són l’edat, el sexe, la nacionalitat, la classe social, etc. però
també existeixen altres aspectes i condicionants vitals, com són la qualitat de la
salut, les discapacitats, la xarxa i l’àmbit relacional o les competències
lingüístiques, que hem d’incorporar al nostre anàlisi.

Analitzar aquests condicionants ens facilitarà una millor detecció de necessitats, ja

que haurem copsat les característiques, els gustos, les projeccions personals o
expectatives vitals diferents i específiques de la població juvenil.

En l’anàlisi de les polítiques de joventut, cal mirar quines són les persones
destinatàries i beneficiàries finals de les accions que es duen a terme, quines són
les seves característiques i si existeix un impacte diferencial d’aquestes polítiques
segons els col·lectius identificats. Cal analitzar qui queda fora i perquè, amb la
voluntat d’elaborar actuacions que generin una major igualtat i equitat entre totes
les persones joves.

La incidència dels factors estructurals de desigualtat en la població juvenil

El sexe, l’edat, l’origen cultural2 i ètnic3, la classe social i el territori són el que
s’anomenen elements estructurals de desigualtat, és a dir, que de facto generen
desavantatges socials entre el mateix grup de joves i, per tant, tenen uns efectes
molt importants sobre les condicions de vida dels i les joves del municipi.

A l’hora d’analitzar la realitat juvenil cal tenir en compte que la pròpia estructura
social genera unes desigualtats per raó de sexe, de classe, d’edat, d’origen, de
cultura, de territori. Per això, cal recollir en l’anàlisi de la realitat juvenil com
incideixen aquests factors estructurals a l’hora d’explicar les dinàmiques desiguals
identificades entre la població juvenil. Aquesta anàlisi ens permetrà identificar i
entendre la causa real de moltes problemàtiques juvenils i no només veure’n les
conseqüències.

En l’anàlisi de les polítiques de joventut, haurem d’observar si s’han tingut en

compte els factors que originen desigualtats en la definició de les polítiques
adreçades a joves. Analitzar si s’ha posat el focus en la detecció de les causes de
les problemàtiques juvenils i no només en les conseqüències, i si la resposta que es
dóna és, per tant, estructural.

2
Quan es diu origen cultural, s’està parlant d’alguna cosa més que l’origen “nacional” o “ètnic”, s’està parlant d’aquella
cultura o cultures amb la qual comparteixes identitats, continguts culturals, signes i símbols, formes d’expressió, pel fet
de formar part d’una societat o d’un grup social en una mateixa societat. Recordem a més, que totes les formes de
cultures són dinàmiques, no es construeixen en bloc i per sempre, no són internament homogènies, estàtiques ni
inalterables.
3
Ètnia és un concepte que és utilitzat sovint amb error. En general podem traduir ètnia per “poble”, aquells que formen
part d’un “poble”. L’error està en que sovint només s’aplica als “altres” exòtics. Els catalans també són una ètnia, com
ho són altres pobles del món: els wolof, els armenis, els kurds, els maputxe, etc. Així l’adjectiu “ètnic” s’utilitza per
qualificar expressions culturals no euro-occidentals, però el pa amb tomàquet també és menjar ètnic. Si es vol més
aclariment sobre el tema es recomana l’article de Manel Delgado:

http://manueldelgadoruiz.blogspot.com/2011/10/aclariments-sobre-la-utilitzacio-del.html

Calàbria, 147 13
08015 Barcelona
Tel. 93 483 83 83
Fax 93 483 84 00
 S’ha de fer un esforç per utilitzar noves fonts de recerca, per fer aflorar els
problemes de col·lectius més invisibles, així com l’ús d’indicadors que ens permetin
recollir tots aquests elements i factors de desigualtat (indicadors no androcèntrics,
amb perspectiva de gènere i intercultural, etc.).

La igualtat d’oportunitats entre la població juvenil

És molt important identificar i reflectir a l’anàlisi de la realitat juvenil quines són les
diferents barreres i obstacles amb què es troben les persones joves que poden
augmentar les dificultats i la vulnerabilitat per desenvolupar la seva vida
plenament. Aquesta anàlisi és cabdal per poder incidir des de l’acció pública en la
millora de les condicions per generar una igualtat real entre joves diversos.

En l’anàlisi de les polítiques de joventut, també caldrà analitzar, per una banda,
quines són les actuacions que s’estan realitzant en l’àmbit de les polítiques
inclusives i d’igualtat d’oportunitats: polítiques d’igualtat entre homes i dones,
polítiques d’acollida de la població nouvinguda, polítiques d’acomodació o
interculturalitat, polítiques d’eliminació de barreres i obstacles, d’acció positiva, etc.
i, per altra banda, qui les està fent (quines àrees, entitats, serveis...), i si hi ha
necessitats identificades sobre les quals no s’hi està intervenint.

2.1.4. El principi d’integralitat a la fase de diagnosi

De la mateixa manera que el col·lectiu juvenil és divers, com hem assenyalat al

principi de transformació, també cal tenir present que els fenòmens socials són
complexos (multidimensionalitat) i que gairebé mai obeeixen a una sola causa
(multicausalitat). Per això, les polítiques de joventut han de treballar integralment,
actuant sobre totes les esferes i dimensions que afecten a la vida de les persones
joves. Aquesta integralitat de les polítiques de joventut implica analitzar les
problemàtiques juvenils de manera interrelacionada, cercant correlacions i
associacions entre fenòmens.

Tanmateix, i en relació a l’anàlisi de les polítiques públiques, caldrà analitzar

aquelles polítiques que van més enllà de les adreçades directament als i les joves,
per exemple, quan analitzem problemàtiques juvenils vinculades a temes laborals,
caldrà tenir en compte tant aquelles polítiques d’ocupació que s’adrecen de manera
específica a persones joves com aquelles de caire genèric que tenen incidència en
l’ocupabilitat juvenil.

De la mateixa manera, caldrà considerar no només aquelles polítiques que es

desenvolupen al municipi sinó també aquelles d’àmbit català, estatal o europeu que
poden tenir efectes en les oportunitats d’emancipació i participació juvenil. És, per

Calàbria, 147 14
08015 Barcelona
Tel. 93 483 83 83
Fax 93 483 84 00
 exemple, el cas de l’habitatge, on l’àmbit competencial recau en diferents nivells
administratius.

Per tant, aplicar el principi d’integralitat a nivell local, té a veure amb identificar els
agents administratius que estan desenvolupant accions que afecten a les condicions
de vida de les persones joves, és a dir, cal articular dos criteris metodològics
cabdals en les polítiques de joventut:

- Interinstitucionalitat. Tenir en compte els efectes de l’acció de les diverses

administracions que incideixen sobre la realitat juvenil del nostre municipi.

- Interdepartamentalitat. Incorporar en l’anàlisi l’acció de les diverses àrees

sectorials ( regidories, serveis, etc.) que desenvolupen accions adreçades a
joves o que tenen un efecte en la vida d’aquests/es.

2.2. L’aplicació dels principis rectors a la fase de disseny

Un cop realitzada la diagnosi i detectades les principals necessitats dels i les joves
del municipi (així com les causes que les originen), arriba el moment de dissenyar
quines són les estratègies per donar-los una resposta. La fase de disseny és
precisament el moment per definir aquestes estratègies i establir: quins han de ser
els objectius de l’acció, quines activitats realitzarem i quins recursos hi dedicarem
per a la consecució d’aquests objectius, quins són els resultats que esperem
aconseguir i quines eines dissenyarem per fer el seguiment i l’avaluació de l’acció.

Es tractarà, doncs, de definir quina és la nostra teoria-programa, aquella cadena o

seqüència lògica d’hipòtesis que hi ha al darrere del pla local, servei o programa de
joventut i que pressuposem (i esperem) que ens permetrà assolir els canvis
desitjats. És a dir, partint de la diagnosi durem a terme els següents passos:

Font: Elaboració pròpia

La fase de disseny és, per tant, el moment quan prendre bona part de les decisions
respecte la nostra política de joventut i establir els fonaments de la resta de fases
(implementació i avaluació). Per aquesta raó, l’aplicació dels principis rectors i dels
criteris que se’n deriven en aquesta fase tindran una incidència cabdal sobre
l’actuació en joventut facilitant que esdevingui veritablement transformadora,
participada, integral i de qualitat.

Calàbria, 147 15
08015 Barcelona
Tel. 93 483 83 83
Fax 93 483 84 00
 El document Orientacions per a l’elaboració d’un Pla local de joventut fa una
proposta sobre els aspectes metodològics a tenir en compte per desenvolupar el
disseny d’una política de joventut que de ben segur us serà d’utilitat.

2.2.1. El principi de qualitat a la fase de disseny

El principi de qualitat en la fase de disseny té a veure amb aplicar a la nostra

teoria-programa un seguit de criteris.

El primer pas és decidir i prioritzar sobre quines de les problemàtiques volem i

podem actuar. Caldrà fer-ho:

- Actuant sobre problemàtiques que són rellevants per al municipi i per les
persones joves i afecten a un nombre important de persones joves i/o a drets i
aspectes fonamentals en el projecte de vida de les mateixes.

- Actuant sobre les problemàtiques de proximitat i d’acord amb la competència

que tenim: és a dir, esmerçar recursos i actuar tenint en compte el principi de
subsidiarietat i les competències i possibilitats que tenim per a transformar o
incidir en la problemàtica detectada.

El segon pas de la fase de disseny és definir quin canvi volem aconseguir, quins
seran els resultats de la nostra acció i quins seran, per tant, els objectius que
perseguim. Per a vetllar que aquest pas sigui de qualitat caldrà:

- Fer un plantejament adequat, realista i objectiu dels impactes que volem

aconseguir. És a dir, que s’adeqüin a les necessitats de les persones joves, a
les seves demandes i als recursos i competències de què disposem.

- Fer una definició mesurable i avaluable dels objectius estratègics de la

nostra acció. És a dir, caldrà que plantegem els canvis de forma que puguin ser
avaluats i mesurats (quantitativa o qualitativament), de manera que ens
permeti veure si els hem assolit i conèixer si la nostra acció ha generat els
efectes desitjats.

- Fer una definició clara, coherent i realista dels objectius que perseguim.
Caldrà que estiguin redactats de manera clara, acurada i entenedora i hauran
de ser coherents amb els impacte que perseguim.

El tercer pas és definir com funciona la intervenció, quines són les actuacions
que desenvoluparem per assolir els objectius i els resultats desitjats. Per tal de
garantir la qualitat en aquest pas del disseny, caldrà:

Calàbria, 147 16
08015 Barcelona
Tel. 93 483 83 83
Fax 93 483 84 00
 - Definir, acotar i organitzar els recursos4 de què disposem per tal d’assolir
els resultats esperats. Cal també que tinguem en compte les característiques
específiques del nostre municipi, de la nostra àrea i/o altres unitats amb les
quals col·laborem i dels nostres serveis.

- Fer un plantejament adequat, realista i coherent de les actuacions a

desplegar. És a dir, que en el disseny de les actuacions tinguem compte els
recursos disponibles i les nostres competències, així com els factors de context
que poden esbiaixar la consecució dels objectius plantejats.

- Fer una definició mesurable i avaluable de les actuacions a desenvolupar.

És a dir, caldrà que plantegem les accions en coherència amb els objectius i els
resultats esperats i de manera que puguin ser avaluades i mesurades.

- Fer un plantejament innovador i creatiu de les actuacions. És a dir, cal que

siguem capaços de construir solucions innovadores i imaginatives que
contribueixin a generar noves dinàmiques al municipi.

- Definir la població diana de la nostra intervenció i cercar les estratègies que

millor s’adeqüin a les seves característiques.

- Definir les actuacions des de la proximitat atenent a les necessitats,

demandes i dinàmiques juvenils i a la seva diversitat.

I per finalitzar, cal que en la fase de disseny establim les bases vers com avaluarem
la política de joventut i quina informació necessitarem per tal de dur-la a terme.
Cal definir el pla d’avaluació de la nostra política de joventut i preveure les
eines i els recursos (humans, organitzatius, econòmics i temporals) necessaris per
dur a terme l’avaluació. A l’apartat 2.4. tractarem amb més deteniment com
desenvolupar el seguiment i l’avaluació de la nostra política de joventut.

2.2.2. El principi de participació a la fase de disseny

El procés participatiu iniciat en la diagnosi continua durant la fase de disseny de la

política de joventut. S’inicia la fase de disseny amb la construcció i priorització
conjunta de les línies estratègiques, els objectius i les propostes d’actuacions amb
tots els agents.

Els passos a seguir per elaborar el disseny des del principi de participació són els
següents:

1. Redefinició del grup motor: qui en formarà part a partir d’ara.

2. Definició de la metodologia de treball: com s’articularà la continuïtat del

procés (funcions de cada agent, presa de decisions, etc.)

4
Val a dir que quan parlem de recursos no només ens referim als recursos econòmics i humans, sinó també als recursos
materials, als temporals, als cognitius (de coneixement), als de confiança (capacitat per generar consensos), als
polítics, als jurídics o normatius, etc.

Calàbria, 147 17
08015 Barcelona
Tel. 93 483 83 83
Fax 93 483 84 00
 3. Priorització de les propostes, concreció i elaboració dels programes i les
actuacions, de forma consensuada.

Per començar a donar forma a les primeres propostes que han sortit de la diagnosi
hem de definir clarament com es treballarà. És en aquest moment quan el grup
motor cobra un major protagonisme: pren una nova forma i assumeix noves
funcions. El grup motor, format fins ara per un nombre reduït de ciutadans/es
(joves, especialment) i agents de l’Administració, ha de convertir-se en l’espai de
trobada i diàleg entre les persones joves (ciutadania) i l’Administració i, per tant,
ha d’esdevenir l’espai on es treballarà conjuntament per dissenyar la política de
joventut. A partir d’aquí, cal definir bé l’organització del grup i la metodologia
de funcionament de tot el procés.

En aquesta fase, el grup motor pot ampliar el nombre de membres, incorporant

més persones joves, ja que després de fer-se la diagnosi acostumen ha haver-hi
altres joves interessats en formar-hi part. La composició canvia i el
funcionament s’ha d’adaptar al nombre de participants i a les funcions
assignades; a partir d’ara pot organitzar-se en assemblea, amb comissions de
treball, amb persones representants, etc. i no ser només un grup de seguiment,
sinó un grup de treball que pren decisions i delibera amb l’Administració. Per definir
el funcionament:

- És important vetllar per a que aquest grup sigui el màxim representatiu i

divers per tal de garantir la màxima varietat de discursos.

- Cal decidir si aquest grup continuarà sent mixt (format per ciutadania i
l’Administració) o bé estarà principalment format per gent jove i es buscarà un
nou espai o canal per dialogar amb l’Administració. Hi ha moltes maneres
d’interlocutar i s’ha de buscar quina s’adapta millor a la realitat del municipi:
des de l’Administració es pot focalitzar tota la interlocució a través d’un
responsable de l’àrea de Joventut (tècnic/a i/o regidor/a) que formi part del
grup motor; es poden crear reunions amb el grup motor per àmbits temàtics on
només el regidor/a de l’àmbit en qüestió assisteixi i treballi de forma conjunta;
el grup motor pot treballar directament amb l’alcaldia, etc.

- La temporalitat, el ritme i les dinàmiques de funcionament s’han

d’adaptar a la realitat de tots els i les participants (horaris, càrregues
domèstiques, etc.) i als diferents ritmes de joves (i ciutadania en general) i de
l’Administració pública.

Un cop organitzada la forma de funcionament, cal treballar el contingut de les

polítiques de joventut. A partir de la diagnosi participativa i de les primeres
propostes que han sortit, ara és el moment de prioritzar-les i donar-hi forma. És
important que les propostes es construeixin de forma deliberativa i consensuada
entre tots els agents (ciutadania i Administració), per tal que aquestes siguin
viables i siguin reconegudes per tots els agents implicats. Això requereix tenir clar
en tot moment quins són els límits i la capacitat d’incidència de cada agent.

Calàbria, 147 18
08015 Barcelona
Tel. 93 483 83 83
Fax 93 483 84 00
 De la mateixa manera, és imprescindible anar fent moments d’obertura amb la
resta de joves i ciutadania (tallers, jornades, enquestes...) per tal de contrastar
propostes, incorporar punts de vista i tenir en compte les diferents necessitats i
interessos de la gent jove. Per aconseguir-ho s’han de fer periòdicament
devolucions resumides de la informació generada on tothom qui ha participat en les
fases anteriors del procés sàpiga en quin moment està, com continuarà i on aniran
a parar les aportacions fetes o que pugui fer.

2.2.3. El principi de transformació a la fase de disseny

El principi de transformació implica que els objectius de la política de joventut han

de contribuir a reduir les situacions de desigualtat que han estat identificades;
possibilitant i facilitant la mobilitat social i la igualtat d’oportunitats. El disseny de
les actuacions dependrà de quines hagin estat les problemàtiques juvenils
reconegudes, així com l’anàlisi dels elements i dels factors que generen situacions
de desigualtat.

Amb aquesta voluntat, en el disseny de les actuacions podem guiar-nos en base als
tres criteris clau amb els quals ja hem treballat a la fase de diagnosi:

La diversitat de la població juvenil

- Dissenyar accions que tinguin en compte la diversitat de la joventut i les

necessitats i especificitats dels diferents col·lectius presents al municipi.

- Dissenyar tenint en compte el possible impacte diferencial de la política de

joventut entre els diferents col·lectius juvenils per tal d’adaptar les actuacions i
serveis a les diferents necessitats de les persones joves: homes i dones joves,
joves d’orígens ètnics i culturals diferents, joves que provenen de diferents
barris o zones del municipi, joves amb diferents capacitats (físiques,
intel·lectuals, mentals) i competències (formatives, relacionals, etc.).

- Dissenyar actuacions que incorporin les noves problemàtiques i àmbits

observats en el diagnòstic i que en molts casos no s’hi està intervenint, com ara
la distribució del temps, els problemes de mobilitat, l’ús dels espais públics, la
conciliació personal i laboral, etc.

- Dissenyar programes, projectes i accions que potenciïn espais de trobada, de

relacions interculturals, de cooperació entre homes i dones joves i de cohesió
entre joves de condicions i amb capacitats diverses, per tal de construir
referències identitàries noves, relacions més igualitàries i una visió positiva de
la diversitat.

La incidència dels factors estructurals de desigualtat en la població juvenil

Calàbria, 147 19
08015 Barcelona
Tel. 93 483 83 83
Fax 93 483 84 00
 - Dissenyar actuacions centrades en incidir en les causes estructurals que
generen desigualtats socials entre la població juvenil. Accions amb vocació
transformadora i desplegades de forma integral i estratègica.

- Dissenyar tenint en compte els diferents factors estructurals de desigualtat

(sexe, origen, edat, classe...) i els elements que fan augmentar les situacions
de vulnerabilitat (condició psíquica i física, xarxa relacional, situació
administrativa...) per tal de pal·liar els seus efectes i poder garantir l’equitat
social.

La igualtat d’oportunitats entre la població juvenil

- Dissenyar actuacions que possibilitin l’accés i el gaudiment dels recursos en

igualtat de condicions i prevegin accions concretes per a les necessitats
específiques detectades.

- Dissenyar actuacions que reforcin la igualtat d’oportunitats de tots els col·lectius

joves, com ara polítiques d’acollida, polítiques d’igualtat entre homes i dones,
d’eliminació de barreres, etc.

- Dissenyar actuacions de caràcter més directe, que treballin per a que sectors
juvenils i col·lectius en desavantatge social i/o més vulnerables puguin millorar
les seves condicions i expectatives de vida, evitant la cronificació i agreujament
de les seves situacions, o fins i tot, la marginació d’alguns d’aquests col·lectius
en el municipi.

2.2.4. El principi d’integralitat a la fase de disseny

Si entenem que les problemàtiques juvenils són diverses i no obeeixen a una sola
causa, sinó que es nodreixen de múltiples factors i que, a més a més, cal actuar en
tots aquells aspectes de la vida dels i les joves que condicionen les seves
oportunitats d’emancipació i participació, caldrà que dins de la nostra actuació
incorporem objectius i actuacions que atenguin als àmbits vitals de l’etapa juvenil.
Alguns seran competència de la nostra àrea, però hi poden haver d’altres que les
sobrepassen.

Per això, és important que durant el disseny del pla local, programa o servei
incorporem a aquelles altres àrees que desenvolupen accions adreçades
als i les joves, ja sigui de manera explícita o indirecta. Cal que totes aquestes
àrees esdevinguin aliats nostres, consensuant objectius comuns i establint protocols
de treball compartits que permetin optimitzar esforços i recursos:

- Fent partícips tant al personal tècnic com a les figures polítiques d’aquestes
àrees en els debats per la definició i el consens d’objectius comuns i fer-los
partícips en el disseny de la política de joventut.

Calàbria, 147 20
08015 Barcelona
Tel. 93 483 83 83
Fax 93 483 84 00
 - Tenint en compte en el disseny de les nostres actuacions els recursos que cada
àrea pot aportar.

- Assignant responsabilitats i funcions que siguin reconegudes per tots els agents
implicats en el nostre programa.

- Generant fons i canals d’informació i comunicació que siguin compartides.

Aquesta manera d’entendre les polítiques de joventut des d’una perspectiva

transversal requereix d’una feina important per tal que les diferents àrees del
nostre ajuntament puguin treballar de manera coordinada i sota objectius comuns.
Es tracta de generar un model d’organització transversal, on serà fonamental que hi
hagi voluntat (política, tècnica i personal) per generar mecanismes de treball en
xarxa.

És important disposar d’estructures formals amb finalitat coordinadora (espais,

comissions, reunions interdepartamentals estables), per tal d’intercanviar
informació, assignar i derivar tasques, avançar en programacions
interdepartamentals. I cal relacionar aquestes estructures amb els òrgans
definits en el procés participatiu per tal que tots els agents disposin de la màxima
informació possible.

En la mateixa línia, es recomana que durant el disseny de la política de joventut es

tinguin en compte els recursos i la possible col·laboració d’altres nivells de
l’Administració pública i altres institucions, ja que ens poden ser útils per la
consecució dels nostres objectius i per l’optimització de les nostres actuacions
(recursos formatius, punts d’informació i serveis d’emancipació, assessoraments
puntuals, etc.).

2.3. L’aplicació dels principis rectors a la fase d’implementació

Fem un breu repàs. A la fase de diagnosi hem detectat les principals

problemàtiques a les quals la nostra política ha de donar resposta, en el disseny
hem establert les premisses per tal de donar resposta a aquestes problemàtiques.
Ara, en la fase d’implementació és el moment de passar a l’acció i assegurar que la
intervenció s’executa de forma adequada per tal d’assolir els resultats esperats.

La fase d’implementació té a veure amb la gestió d’aquelles accions i intervencions

que desenvolupem respecte la nostra política de joventut durant la seva vigència.
Es tracta de la posada en marxa d’aquelles activitats i processos de treball que hem
definit durant la fase de disseny.

Com ja hem avançat, qualsevol política pública es pot veure afectada per factors
diversos que poden esbiaixar els resultats previstos en la fase de disseny. La guia
Avaluació de la implementació, elaborada per Ivàlua5, desgrana alguns dels
possibles aspectes que poden provocar desviacions en la nostra intervenció. Us
5
Institut Català d’Avaluació de polítiques públiques

Calàbria, 147 21
08015 Barcelona
Tel. 93 483 83 83
Fax 93 483 84 00
 emplacem a consultar aquesta guia, però seleccionem aquells aspectes que es
donen de manera més habitual en el marc de les polítiques de joventut a nivell
local:

- Pot passar que, en el moment d’implementació, es donin canvis o

esdeveniments socials, polítics o econòmics no previstos que interfereixin en la
nostra política de joventut (per exemple, pot passar que canviï la normativa
laboral i que aquest canvi ens plantegi nous reptes en les polítiques d’ocupació
adreçades als i les joves que fins al moment no s’havien tingut en compte).

- Pot passar que, per alguna raó, la població diana de la nostra política no
accedeixi als programes i activitats dissenyades.

- Es podria donar el cas que els processos de coordinació i treball en xarxa no es

desenvolupessin de manera eficient o que apareguessin conflictes entre
aquests agents.

- Pot passar que el personal encarregat de la implementació no tingui els

coneixements i la formació necessària i no s’hagi previst cap acció per a
formar-lo.

D’entrada pot semblar que, un cop dissenyat el nostre pla local, programa o servei,
la fase d’implementació se centra en l’aplicació dels preceptes establerts a la fase
de disseny, però com hem vist existeixen factors que poden interferir en la cadena
causa-efecte prevista inicialment. Per això és important disposar d’una metodologia
acurada que permeti prevenir-los o, si més no, mitigar els seus efectes:

- Cal fer el seguiment periòdic del programa i recollir les dades i informacions que
ens han d’ajudar a avaluar-lo.

- Cal mantenir els mecanismes de treball en xarxa entre tots els agents implicats.
- Cal articular canals d’informació i comunicació flexibles i eficaços entre els agents
implicats i respecte la població diana.

- Cal vetllar per a que els diferents perfils de joves estiguin realment accedint a les
activitats programades.

- Cal ser flexible amb el disseny i ser capaços d'adaptar-nos a possibles canvis o
imprevistos sorgits durant el procés d’implementació i gestió.

2.3.1. El principi de qualitat a la fase d’implementació

El primer pas per aplicar el principi de qualitat a la fase d’implementació és

assegurar la coherència de l’execució amb el disseny de la política de joventut. Per
això, durant la fase d’implementació, el disseny de la política ha d’estar sempre
sobre la taula i seguir-lo com a full de ruta de les activitats i tasques que
desenvolupem (perquè ha estat el resultat d’una feina reflexiva, racional i

Calàbria, 147 22
08015 Barcelona
Tel. 93 483 83 83
Fax 93 483 84 00
 consensuada). Per això, és important que aquest full de ruta estigui a l’abast de tot
el personal i els agents que volem que intervinguin durant la fase d’implementació.

Tanmateix, cal anar ajustant les actuacions als possibles efectes del context que
puguin esbiaixar la nostra intervenció, adaptant-les quan sigui necessari, però
procurant ser sempre el màxim de coherents amb els seus objectius estratègics.

Quant a l’execució de les actuacions, cal tenir en compte alguns aspectes clau, com
ara:

- Adequació a la realitat del municipi, desenvolupant les metodologies

d’intervenció que tinguin en compte l’entorn i les característiques del municipi
(entitats, equipaments disponibles, dinàmiques relacionals del municipi, etc.).

- Eficàcia i eficiència dels recursos: cal que vetllem perquè durant la

implementació estiguem efectivament mobilitzant tots els recursos disponibles i
previstos. Cal també que evitem els esbiaxos en els recursos esmerçats (siguin
econòmics, humans, materials, etc.) per tal que la política que estem
desenvolupant no només sigui eficaç sinó també eficient.

- Proximitat en el desplegament de les actuacions: cal que les metodologies

d’intervenció s’adeqüin a les necessitats i característiques dels i les joves, així
com a les noves situacions que puguin esdevenir. Per aquesta raó és cabdal ser
pròxims al procés i tenir en compte la seva diversitat i el seu accés desigual als
bens i serveis públics i privats.

- Innovació i creativitat: cal que durant la implementació siguem capaços de

construir solucions innovadores i creatives per fer front a les dificultats o als
entrebancs que puguin sorgir.

- Seguiment de la gestió i recollida de dades: per tal de poder dur a terme

una avaluació acurada de l’acció que estem desenvolupant és cabdal que durant
la fase d’implementació puguem fer el seguiment de l’actuació, tot recollint,
organitzant i gestionant les dades que ens han de servir per nodrir l’avaluació.

2.3.2. El principi de participació a la fase d’implementació

La fase d’implementació acostuma a ser un moment en què la participació dels i les

joves es dilueix. Per això és important definir protocols de treball compartits que
ens ajudin a avançar cap a la corresponsabilitat real de les persones joves en la
política de joventut, atorgant-los un paper protagonista i responsable durant el
procés de gestió i intervenció.

Els passos d’aquesta fase els podem resumir en:

1. Conèixer bé el full de ruta de les accions que s’han de dur a terme.

Calàbria, 147 23
08015 Barcelona
Tel. 93 483 83 83
Fax 93 483 84 00
 2. Repartir-se la feina i donar suport des de l’Administració a tots els agents
per articular la implementació.

Per dur-los a terme, cal que s’hagi fet un bon retorn de la fase de disseny. Els i les
participants durant el procés han de conèixer quin ha estat el resultat de la seva
participació i quin és el full de ruta a seguir durant la implementació de la política
pública. Així doncs, caldrà disposar de canals de comunicació estables i
adaptats als i les joves que permetin, d’una banda, informar i, d’altra, rebre les
aportacions i impressions d’aquests durant el procés de gestió de la nostra política
pública.

Tanmateix, és important donar suport tècnic des de l’Administració a l’articulació i

dinamització dels diferents espais i grups de treball que s’hagin anat generant en
tot el procés participatiu (tant al grup motor com als diferents espais i òrgans que
se’n deriven d’aquest). És el moment de repartir-se la feina (comissions de
treball, comissions de seguiment, de comunicació, etc.) i definir qui farà què. Per
tal de fer corresponsables a les persones joves i a la ciutadania, en aquesta fase és
vital que no totes les actuacions s’implementin des de l’Administració pública sinó
també que les puguin assumir directament els i les joves (gestió d’espais,
implementació d’activitats, interlocució i negociació amb altres agents, etc.). Per
poder fer aquest pas, l’Administració ha d’assessorar als i les joves implicades en
aquells temes que desconeixen (burocràcia, funcionament de l’Administració,
formes de gestió...) i acompanyar-los de manera que, poc a poc, vagin adquirint
més coneixements i autonomia. Tanmateix, podem comptar amb aquelles entitats o
grups que desenvolupen accions adreçades a joves o que els hi afecten,
incorporant-los com a aliats estratègics en el desenvolupament de la política de
joventut.

A nivell estratègic, els equipaments juvenils del municipi poden jugar un paper
clau com espai físic i braç executor d’algunes de les actuacions plantejades. Aquest
espais, en tant que són punts claus de trobada i de dinamització de la gent jove,
també ens pot donar l’oportunitat d’incorporar en aquesta fase joves que fins ara
no s’havien implicat en el procés.

Per últim, volem ressaltar de nou la importància d’establir un consens polític previ
que garanteixi la continuïtat de la participació al llarg de la vigència de la nostra
política de joventut, establint les bases i la normativa que articuli la participació
juvenil sota la idea de procés i d’aprenentatge conjunt.

2.3.3. El principi de transformació a la fase d’implementació

Implementar les polítiques de joventut des del principi de transformació implica,

com en la resta de fases, tenir els tres criteris clau que, en la fase d’implementació
ens han d’ajudar a desenvolupar metodologies d’intervenció que contribueixin a
millorar les oportunitats dels i de les joves per a què puguin realitzar el propi
projecte de vida i apoderar-los, fent-los protagonistes del seu procés vital.

Calàbria, 147 24
08015 Barcelona
Tel. 93 483 83 83
Fax 93 483 84 00
 La diversitat de la població juvenil

- Adaptar el desenvolupament de les nostres actuacions (comunicació, materials,

dinàmiques i metodologies de treball, etc.) a les diferents necessitats i
especificitats existents dins del col·lectiu juvenil del nostre municipi.

- Fer el seguiment sistemàtic de l’impacte diferencial de la nostra acció en

cadascun dels col·lectius de joves per tal d’adaptar les metodologies
d’intervenció als diferents perfils de joves.

La incidència dels factors estructurals de desigualtat en la població juvenil

- Plantejar els canvis necessaris en el marc general de les nostres intervencions i

serveis per reduir l’efecte negatiu que generen els factors estructurals de
desigualtat en els i les joves i que provoquen que quedin al marge de la política
de joventut. Alguns canvis podrien ser: redefinir el model d’equipament juvenil
per tal que sigui més inclusiu, replantejar els espais de trobada de la gent jove,
reorganitzar les activitats per tal que tinguin en compte els horaris i les
necessitats dels diferents col·lectius, replantejar els diferents serveis que estem
oferint a la gent jove, etc.

- Desenvolupar metodologies d’intervenció dins els programes que despleguem

on s’apoderi a les persones joves, potenciant la seva autonomia i capacitats,
sobretot dels i les joves amb més dificultats, per tal que esdevinguin
protagonistes de les seves pròpies vides i del seu entorn.

La igualtat d’oportunitats entre la població juvenil

- Establir mecanismes que facilitin a la població jove el coneixement dels

projectes i actuacions que estem desplegant i dels serveis i béns que existeixen
per al seu desenvolupament personal i social (accions de comunicació, visites
als espais on estan els joves, etc.).

- Incorporar en el desenvolupament dels projectes dinàmiques que promoguin la

igualtat d’oportunitats real i efectiva de tots els i les joves als béns i serveis
juvenils amb caràcter generalista.

- Treballar durant la implementació amb els i les joves per a l’eliminació

d’obstacles que dificulten el seu accés i el ple aprofitament dels recursos i per
la creació de dispositius que proporcionin una atenció singular quan es
requereixi, amb especial atenció als col·lectius més desfavorits.

2.3.4. El principi d’integralitat a la fase d’implementació

L’Administració local és aquella que es troba més propera a les necessitats i

demandes dels i les joves i és a nivell local que tenim la capacitat de donar una

Calàbria, 147 25
08015 Barcelona
Tel. 93 483 83 83
Fax 93 483 84 00
 resposta més immediata i adaptada a les problemàtiques juvenils del nostre
municipi. Això pot donar una incidència major a la nostra intervenció i eficàcia a la
implementació de la nostra acció, sempre que vagi acompanyada de les eines
necessàries.

En aquest sentit, aplicar el principi d’integralitat en la fase d’implementació vol dir,

per una banda, incorporar i coordinar l’acció de les diferents àrees que estan
implicades, directa o indirectament, en la política de joventut. Durant aquesta fase
cal mantenir un diàleg constant elles i participar, aportant la nostra experiència, en
aquells espais i activitats que poden estar relacionats amb la nostra acció i que
s’impulsen des d’altres àrees o institucions (per exemple en els plans educatius
d’entorn, plans comunitaris, processos de reordenació urbanística, etc.).

- Connectar les nostres accions amb les que s’estan desenvolupant des de la
resta d’àrees, generant complicitats i implicació amb la feina que fan altres
àrees. Treballar des de la voluntat i la complicitat per sumar esforços.

- Optimitzar processos de treball i recursos aprofitant estructures ja existents als

municipis.

- Articular sinergies, ajuntar recursos, evitar contradiccions i duplicacions, donar

sentit i coherència a allò que es fa al voltant de les persones joves.

- Ser coherent amb l’assignació de funcions i rols consensuats en la fase de

disseny.

- Trobar un equilibri adient entre òrgans i espais formals i informals

d’organització, coordinació i relació.

D’altra banda, aplicar la integralitat durant la implementació vol dir també fer
treball interinstitucional i govern multinivell, aspectes que s’imposen a l’hora
d’aplicar solucions transversals i integrals a les problemàtiques juvenils.

- L’intercanvi continuat amb altres municipis permet la complementarietat entre

els diversos serveis i la varietat d’actuacions que es despleguen al nostre
entorn.

- Cercar i/o donar suport interinstitucional (Generalitat, Diputació i Consell

Comarcal) reconeixent a cada actor des de la seva autonomia i el principi de
subsidiarietat. Aquest suport es pot traduir en diversos formats (financer,
tècnic, de recursos humans o materials).

2.4. L’aplicació dels principis rectors a la fase d’avaluació

Abans d’entrar en la conceptualització de la fase d’avaluació és important recordar

que l’avaluació requereix d’una planificació prèvia. Aquesta es desenvoluparà
durant la fase de disseny on establirem les bases per avaluar la nostra política de

Calàbria, 147 26
08015 Barcelona
Tel. 93 483 83 83
Fax 93 483 84 00
 joventut: definirem els objectius de la nostra avaluació així com els moments i
processos de treball i les fonts d’informació per nodrir-la.

També volem destacar que, tot i que la fase d’avaluació s’ubica conceptualment
com la darrera fase de la política de joventut, aquesta posició és tant sols una
manera d’organitzar continguts. L’avaluació, com veurem a continuació, no és
realitza només un cop finalitzat el pla local, programa o activitat, sinó que, durant
el disseny, caldrà que definim quan i com avaluarem en funció dels nostres
propòsits d’avaluació.

En aquest apartat ens centrarem en aterrar la fase de l’avaluació des de la

perspectiva dels principis rectors del PNJCat. Us recomanem que, tant per la
planificació com per al desenvolupament del procés d’avaluació consulteu les Guies
d’Avaluació disponibles a la web d’Ivàlua.

La Comissió Europea defineix l’avaluació de les polítiques públiques com: “la

valoració de les intervencions dels organismes públics segons els seus productes i
els seus impactes, amb relació a les necessitats que pretenen satisfer, i orientada a
proveir informació rigorosa” (CE. 2007). Aquesta definició però, engloba un ampli
espectre d’accions que cal acotar, ho farem a partir de dues classificacions dels
tipus d’avaluació6.

Una primera classificació per entendre l’avaluació és aquella que respon als
objectes que voldrem avaluar de la nostra política pública, és a dir, allò que volem
saber amb el nostre procés avaluatiu. Es diferencien cinc tipologies:

- Avaluació de les necessitats. Centra l’avaluació en l’anàlisi de la

problemàtica o necessitat a la qual vol donar resposta la nostra política de
joventut.

- Avaluació del disseny. Analitza la solidesa i coherència de la nostra teoria-

programa, és a dir, si la cadena lògica d’objectius, recursos, activitats i
impactes definits a la fase de disseny és adequada per mitigar el problema al
qual volem donar resposta.

- Avaluació del procés o implementació. Centra l’anàlisi en saber en quin

grau la intervenció s’executa de forma adequada per tal de poder assolir els
resultats esperats. Es tracta doncs, d’avaluar si els processos i dinàmiques de
treball desenvolupades al llarg de la vigència s’han dut a terme de manera
coherent amb el disseny i amb els objectius de la nostra política de joventut.

- Avaluació d’impacte. Se centra a esbrinar si la intervenció efectivament

mitiga el problema que li dóna raó de ser.

6
Utilitzem les dues tipologies de classificacions que proposa Ivàlua. Aquesta informació la podreu trobar ampliada a
Guia pràctica 1 - Com iniciar una avaluació: oportunitat, viabilitat i preguntes d’avaluació. Col·lecció Ivàlua de guies
pràctiques sobre avaluació de polítiques públiques.

Calàbria, 147 27
08015 Barcelona
Tel. 93 483 83 83
Fax 93 483 84 00
 - Avaluació de l’eficiència. Analitza la relació entre els costos i recursos
efectivament utilitzats per dur a terme la nostra política pública, els seus
resultats i els processos de gestió i implementació.

Tanmateix, tal i com ja hem apuntat, podem classificar també la nostra avaluació
en funció del moment en què realitzem l’anàlisi:

- Avaluació ex-ante (formulació). Es realitza en el moment del disseny de la

intervenció i consisteix en analitzar el coneixement existent per determinar si la
intervenció és necessària i possible.

- Avaluació intermèdia (implementació). Se sol centrar en analitzar si el procés

d’implementació es desenvolupa tal com estava previst, i té per finalitat
introduir accions correctives en l’operació del programa, per intentar millorar-ne
l’impacte final.

- Avaluació ex-post (revisió). Es tracta de realitzar una anàlisi retrospectiva, un

cop finalitzada la nostra política pública, i ens pot orientar canvis en el disseny o
l’operativa de la intervenció, si el programa encara és actiu, o bé inspirar el
disseny d’intervencions noves.

Abans de descriure les receptes per incorporar als principis rectors durant
l’avaluació de la nostra política de joventut, cal fer un petit aclariment; una cosa és
avaluar tenint en compte els principis rectors i, l’altra, avaluar l’aplicació dels
principis rectors en la nostra política de joventut. Ens centrarem en el primer cas,
però apuntarem algunes notes sobre la necessitat d’avaluar l’aplicació dels principis
rectors allà on escaigui.

2.4.1. El principi de qualitat en la fase d’avaluació

Sovint els processos d’avaluació se centren en la recollida i seguiment d’indicadors,

obviant l’anàlisi del disseny, la implementació, l’impacte o la relació cost-efectivitat.
Des del punt de vista de la qualitat de l’avaluació, és important tenir en compte que
el veritable sentit d’una avaluació és disposar d’eines que ens permetin millorar
la nostra política, per tant avaluar no és només recollir informació, és sobretot un
procés d’aprenentatge, una oportunitat per generar coneixement que contribueixi a
augmentar:

- La racionalitat i la coherència en la presa de decisions.

- L’eficiència i l’eficàcia en l’ús dels recursos.

- La transparència i la participació efectiva dels ciutadans en les institucions.

Per tal que així sigui, és imprescindible definir, quins seran els propòsits de la
nostra avaluació, què és allò que cal saber i per a què ens han de servir. Són

Calàbria, 147 28
08015 Barcelona
Tel. 93 483 83 83
Fax 93 483 84 00
 molts els motius pels quals podem voler avaluar la nostra política de joventut i,
amb relació al principi de qualitat, alguns d’ells poden ser:

- Analitzar els efectes de la nostra política.

- Reformular la nostra política (pla local, programa, servei juvenil o activitats

adreçades a joves).

- Fer un pilotatge o testeig per veure com funciona el programa abans de

posar-lo en marxa.

- Retre comptes als i les joves i/o altres agents implicats en la nostra
actuació.

- Avaluar com instrument de gestió.

 Proveir feedback al personal del programa sobre els efectes de la

seva activitat.

 Alienar activitats amb els objectius del programa.

Un cop definits els propòsits de la nostra avaluació, és important saber de quins

recursos i informacions disposarem per tal de nodrir de contingut l’avaluació. Cal
doncs inventariar els recursos d’avaluació. Aquests recursos poden ser diversos i en
cada cas caldrà esbrinar l’existència i qualitat de les fonts. Us proposem alguns que
us poden servir com a punt de partida:

- pressupostos

- avaluacions anteriors d’aquest programa o d’altres semblants

- informes realitzats en el marc de la nostra política pública

- expertesa dels i les tècniques implicats en el programa

- experiència dels i les joves que han estat beneficiaris

- bases de dades municipals

- dossiers de premsa o qualsevol informe que ens ajudi a aproximar-nos al

problema

En aquest punt, és important recordar que, en la mesura en què siguem capaços de

planificar l’avaluació, dins de la fase de disseny, podrem també preveure quines
seran les necessitats d’informació de la nostra avaluació. Això ens permetrà
generar mecanismes de recollida i gestió de dades sobre la nostra política pública al
llarg de la seva vigència, millorant la qualitat i fiabilitat d’aquestes dades.

A partir dels propòsits d’avaluació, i un cop detectem de quina informació disposem

per realitzar l’avaluació, podem determinar quin o quins tipus d’avaluació
desenvoluparem i definir les nostres preguntes d’avaluació. Les preguntes
d’avaluació es conceben com una cadena d’hipòtesis amb relació als nostres

Calàbria, 147 29
08015 Barcelona
Tel. 93 483 83 83
Fax 93 483 84 00
 propòsits d’avaluació i són, en definitiva, els objectius de la nostra avaluació. En la
definició cal tenir en compte:

- Ser realistes en la formulació i plantejar preguntes que veritablement

podrem respondre.

- Definir en quin sentit respondrem les preguntes d’avaluació (criteris per

valorar les respostes que obtinguem en funció dels nostres propòsits).

- Establir els indicadors que ens ajudaran a respondre les nostres preguntes.

2.4.2. El principi de participació a la fase d’avaluació

El procés d’avaluació des de la perspectiva del principi de participació, vol dir

construir un procés de treball col·laboratiu on els i les joves han de poder prendre
part en la definició de l’avaluació (propòsits i preguntes d’avaluació, l’anàlisi i
interpretació dels resultats) i han de ser, alhora, agents actius del mateix
procés d’avaluació (han de ser avaluadors/es).

En termes participatius, l’avaluació suposa un nou moment d’obertura, atès que

amb aquesta feina encetarem un nou procés de reflexió i aprenentatge respecte la
política de joventut que volem avaluar. Per això és important:

- Comptar amb el grup motor en la definició del pla d’avaluació, implicant-los en

la definició dels propòsits i preguntes d’avaluació.

- Incorporar a aquells i aquelles joves que han participat durant la implementació

de la nostra política pública, però també a aquells que no han participat en
aquesta fase.

- Obrir nous espais de participació i debat per tal d’analitzar la nostra intervenció
(tallers, jornades, grups de treball, etc.).

Per tal d’assegurar l’èxit en aquest procés és important que al llarg de les diferents
fases recopilem les dades de contacte de tots els agents que han participat en la
construcció de programes i serveis de joventut: ciutadania en general, grup motor,
entitats i col·lectius de joves, persones a títol individual, etc. Disposar d’aquestes
dades ens ajudarà a:

- Ampliar la nostra capacitat de convocatòria en les accions que plantegem per

avaluar el programa o servei.

- Detectar en quines fases s’ha participat de manera més intensa i perquè.

- Definir els canals i necessitats informatives per tal d’arribar al màxim de joves
possible.

En termes de participació interessa especialment que dins de l’avaluació

d’implementació s’analitzi el desenvolupament del procés participatiu que hem
descrit al llarg d’aquest informe, és a dir, avaluar la participació com a metodologia

Calàbria, 147 30
08015 Barcelona
Tel. 93 483 83 83
Fax 93 483 84 00
 de treball. També, cal incorporar en els diferents tipus d’avaluació els
elements de la participació entesa com un procés (impacte, agents participants,
funcionament dels òrgans, etc.).

Per tal de generar aquests debats caldrà que posem a disposició dels i les joves i
els agents implicats tota la informació i documentació que els ajudi a reflexionar
i generar coneixement nou respecte la nostra intervenció.

2.4.3. El principi de transformació a la fase d’avaluació

Més enllà de les persones que han intervingut, ens interessa saber quines no han
participat de la nostra política pública des del punt de vista dels i les usuàries; a
quins joves no hem arribat i per què no hi hem arribat. És interessant que per
respondre aquestes preguntes comptem amb aquells perfils que no han participat al
nostre procés de treball o que han tingut una participació feble o intermitent per tal
d’analitzar quines han estat les barreres o frens per la seva incorporació.

Així, caldrà que al llarg de la vigència de la nostra política de joventut, recollim de

manera acurada i precisa els perfils de joves que s’adrecen als nostres serveis de
joventut, que participen en els programes i activitats que desenvolupem, o que fan
servir els equipaments juvenils del nostre municipi. Disposant d’aquesta informació,
i comparant-la amb les dades analitzades a la fase de diagnosi, podrem aproximar-
nos millor a l’anàlisi de la capacitat de la nostra política de joventut per incorporar
la diversitat del col·lectiu juvenil i reduir les desigualtats en l’accés als béns i
serveis públics.

La diversitat de la població juvenil

- Anàlisi de la incorporació de la diversitat i les especificitats del col·lectiu juvenil

en les polítiques de joventut tant en la diagnosi, el disseny, la implementació i
l’avaluació.

- Anàlisi de l’impacte diferencial de la nostra política de joventut sobre els

diferents col·lectius de joves.

La incidència dels factors estructurals de desigualtat en la població juvenil

- Anàlisi sobre la capacitat de la nostra política de joventut per incidir sobre els
factors de desigualtat estructural.

- Anàlisi de la incidència de la nostra intervenció en el model de societat i les

estructures relacionals del nostre municipi.

La igualtat d’oportunitats entre la població juvenil

- Anàlisi de la incorporació en la nostra intervenció de mecanismes per a la

igualtat d'oportunitats dels i les joves.

Calàbria, 147 31
08015 Barcelona
Tel. 93 483 83 83
Fax 93 483 84 00
 - Anàlisi de la introducció en la nostra intervenció d'eines per reduir les barreres i
els obstacles que impedeixen el desenvolupament personal i professional dels i
les joves.

2.4.4. El principi d’integralitat a la fase d’avaluació

L’avaluació esdevé un instrument indispensable per incorporar sistemes de

comunicació i informació seguint processos de transparència de cara a la ciutadania
i els agents socials, i com a mecanisme per generar sinergies dins de la pròpia
Administració. Per fer-ho:

- Cal analitzar quins fenòmens i dinàmiques socials han intervingut en la

realitat juvenil i en la consecució dels objectius fixats (efectes de l’entorn i dels
agents).

- Cal que a l’hora d’avaluar la nostra política es tinguin en compte els diferents
agents i factors que intervenen en la realitat juvenil i analitzar quin ha
estat el seu paper en el canvi assolit, tant a nivell tècnic com polític, així com
altres agents socials que hagin tingut un paper destacat.

- Cal plantejar una avaluació on tots els agents que formen part de la nostra
política de joventut adquireixin un paper protagonista durant el disseny del
pla d’avaluació i la recollida i sistematització de dades per dur-la a terme. Cal
estar atents i predisposats a recollir què és allò que ha funcionat i què no.

Cal, per tant, que incorporem aquests agents com a destinataris en el moment que
dissenyem el pla d’avaluació, per tal que puguin augmentar el seu coneixement
sobre el programa i millorar la seva capacitat d’influència.

Així mateix, és important que, més enllà d’avaluar la implementació, planifiquem

accions per detectar els èxits i els punts a millorar dels processos de treball i de la
coordinació interdepartamental i interinstitucional. I per fer-ho, caldrà comptar amb
la veu de tots els implicats millorant així les complicitats i establint nous consensos
de cara a processos futurs.

Calàbria, 147 32
08015 Barcelona
Tel. 93 483 83 83
Fax 93 483 84 00
 Document elaborat per la Direcció General de Joventut

Equip PNJCat
Àrea de Participació i Inclusió
Equip de Suport Metodològic al Territori de l’Observatori Català de la Joventut

Calàbria, 147 33
08015 Barcelona
Tel. 93 483 83 83
Fax 93 483 84 00