2n ESO MATEMATIQUES PDF

Departament de Matemàtiques – IES BOVALAR 2n d’ESO – Volum 2
ACTIVITATS DE
MATEMÀTIQUES PER A
ALUMNES DE 2n D'E.S.O.
Volum 2
Grup de treball del Departament de Matemàtiques
de l'I.E.S. BOVALAR de Castelló de la Plana
Aprovat pel Consell Escolar el dia 27 de juny de 2016
1/70
Departament de Matemàtiques – IES BOVALAR 2n d’ESO – Volum 2
ÍNDEX
Volum 2
Tema 5.- Expressions algebraiques........ 3
Tema 6.- Equacions de 1r i de 2n grau... 23
Tema 7.- Sistemes d’equacions.............. 37
Tema 8.- Proporcionalitat numèrica....... 47
Tema 9.- Proporcionalitat geomètrica.... 59
2/70
Departament de Matemàtiques – IES BOVALAR 2n d’ESO – Tema 5 – Volum 2
TEMA 5.- EQUACIONS ALGEBRAIQUES
1. LLENGUATGE ALGEBRAIC
El llenguatge numèric expressa la informació matemàtica només mitjançant nombres
El llenguatge algebraic expressa la informació matemàtica amb nombres i lletres.
El llenguatge algebraic s’utilitza per a:
• Representar nombres en clau
• Expressar un nombre desconegut
• Expressar un nombre qualsevol
• Generalitzar relacions o propietats numèriques.
1. Expressa en llenguatge algebraic:

a) El triple d’un nombre
b) Un nombre augmentat en dues unitats
c) La meitat d’un nombre
d) El preu de x quilos de taronges a 1,50 € el quilo
e) L’edat d’una persona fa tres anys
f) El doble d’un nombre menys tres unitats
g) L’edat d’una persona d’ací a 10 anys.
2. Expressa algèbricament les operacions següents:
a) El triple d’un nombre més dos.
b) Un nombre menys la seva meitat.
c) El doble de la suma d’un nombre més tres.
d) Tres menys la suma d’un nombre més el seu doble.
e) Set més un nombre disminuït en quatre unitats.
f) Un nombre més el seu quadrat.
g) El doble d’un nombre.
h) El quadrat d’un nombre.
3/70
i) Un terç d’un nombre menys el doble d’un altre.
j) Un nombre menys el seu triple.
k) La suma de dos nombres consecutius.
l) El quocient entre un nombre i un altre.
m) El producte de dos nombres parells consecutius.
n) El quocient entre dos nombres consecutius.
o) El quadrat de la suma de dos nombres.
p) El triple d’un nombre més un altre nombre
3. Expressa en llenguatge numèric:
a) El doble de cinc
b) La tercera part de vuitanta-set
c) La meitat de vuit més tres
d) El triple de trenta-cinc
4. Uneix cada frase amb l’expressió algebraica que li correspon:
El doble d’un nombre menys tres x + x2
El triple d’un nombre més cinc x+1
El doble d’un nombre menys tres x2 - 4

unitats, més altre número
Un nombre més el seu quadrat 2x – 3 + y
El quadrat d’un nombre menys x2∕2

quatre unitats
El nombre següent al nombre 2x - 3

natural x
El triple del resultat de sumar cinc a 3 (x + 5)

un nombre
La meitat del quadrat d’un nombre 3x + 5
4/70
5. Expressa en llenguatge algebraic les frases següents:
a) El nombre natural anterior al nombre x
b) La tercera part d’un nombre
c) El triple d’un nombre menys el seu quadrat
d) El quadrat d’un nombre menys ell mateix
e) El triple d’un nombre més 7 unitats
f) La meitat d’un nombre menys cinc
g) La suma de dos nombres qualsevol
h) El triple de la suma de dos nombres qualsevol
i) Dos nombres enters consecutius
6. Si denominem x l’edat d’una persona, expressa algebraicament:
a) L’edat que tindrà d’ací a quinze anys
b) L’edat que tenia l’any passat
c) Els anys que li falten per a fer-ne 65
d) L’edat que tindrà quan haja viscut el doble de temps que ha viscut fins ara
e) L’edat que tindrà l’any 2030
7. Si el quilo de cireres costa x euros, indica:
a) El preu d’un quart de quilo de cireres
b) El preu de 3 quilos de cireres
c) El preu del quilo de prunes sabent que és 75 cèntims més barat que el de cireres.
5/70
2. EXPRESSIONS ALGEBRAIQUES
Una expressió algebraica és un conjunt de nombres i lletres que es combinen amb les
operacions matemàtiques.
El valor numèric d’una expressió algebraica és el nombre que resulta de substituir les
lletres pels valors corresponents i realitzar les operacions que s’indiquen.
EXEMPLE: 2x + 1 quan x = 1 → 2 · (1) + 1 = 3
8. Calcula el valor numèric de 6x – 3 per a:
a) x=1 b) x=2 c) x = -1 d) x = -3
9. Calcula el valor numèric d’aquestes expressions algebraiques per a x = 2 i y = - 1
a) 3x – 5y
b) x2 + (3 – y) · 2
10. Calcula els valors numèrics de l’expressió algebraica: x ⋅ ( x + 1) ⋅ ( x − 1) + 3

per a:
a) x=1
b) x=-1
c) x=3
11. Calcula els valor numèrics d’aquestes expressions algebraiques per a a = 3
a) 2a – 5
b) 3a2 + 2a – 1
c) a(a – 1)(a + 2)
d) (-a – 2)(-2a)
12. Calcula, per a a = 4 i b = 2, el valor numèric de les expressions algebraiques
següents:
a) (a + b)(a – b)
b) 3a + 2b + 1
c) 4a + 2b – ab
d) (a – 1)2 + (b + 1)2
e) 5a – 3b – 8
6/70
13. Calcula el valor numèric que pren cada expressió algebraica per als valors que
s’indiquen:
3
a) x, per a x = 8
4
b) 2x + 3y , per a x = 5, y = -4
c) a + a2 + a3 , per a a = 2
1
d) 3ab − a 2 , per a a = -3, b = 2
3
14. Calcula el valor numèric de 5a2 + b2
a) per a a = 1 i b = 2
b) per a a = 4 i b = 10
c) per a a = -5 i b = -2
d) per a a = 0 i b = -30
e) per a a = -2 i b = -5
15. Indica quines d’aquestes expressions són certes i quines són falses, i corregeix
aquelles que no siguin certes:
a) El quadrat de la suma de dos nombres: x 2 + y 2
n
b) La meitat d’un nombre més 5 unitats: +5
2
2
c) La suma dels quadrats de dos nombres: ( x + y )
n+3
d) La meitat de la suma d’un nombre més tres unitats:
2
3. MONOMIS
Els monomis són les expressions algebraiques més senzilles. Estan formats pel
producte d’un nombre i una o diverses lletres.
Al nombre l’anomenem coeficient i a les lletres que l’acompanyen les anomenem part
literal.
Anomenem grau d’un monomi a la suma dels exponents de les lletres que el formen.
Dos monomis, diem que són semblants si tenen la mateixa part literal.
Dos monomis són oposats si són semblants i els seus coeficients són nombres oposats.
7/70
16. En els monomis següents, indica el coeficient, la part literal i el grau:
MONOMI COEFICIENT PART LITERAL GRAU

2x3
− 3x 2 y
6ac 3
5
− xy
7
5 2
a b
3
7a
3xyz
−7
x 3 yz
− x3
3x 2 y 3
xy
17. Escriu els monomis oposats.
a) 4abc2 f) -1/2xy2
b) -5xy2zt g) – 35x
c) 25a2b h) -2/7xyzt
4 5
d) -4a b c i) x4y5
e) 25xy3 j) -36abc
18. Escriu un monomi que tinga:
a) Com a coeficient -2 i com a part literal ab

b) Com a coeficient -1 i com a part literal x2
c) Com a coeficient 1 i com a part literal xy
d) Com a coeficient 5 i grau zero
e) Com a coeficient 3 i que siga semblant a -2x3y2
f) Com a coeficient -5 i semblant a xy
8/70
19. Si es possible, escriu:

a) Dos monomis de grau 5 que siguen semblants i no oposats
b) Dos monomis de grau 5 que siguen oposats i no semblants
c) Dos monomis de grau 5 que siguen semblants i oposats.
20. Copia i completa la taula següent:
Monomi Coeficient Part lateral Grau

-8xyz2
3x3y2
x2y5
1/3 xyz
- ab3cd
- 63
25 xyz
21. Indica si aquestes afirmacions són vertaderes o falses. Raona la resposta.
a) 12ab i -12ab són semblants

b) 7xyz i -7xy són oposats
c) 7xy2z i -7x2yz són semblants i oposats
4. OPERACIONS AMB MONOMIS

Per a sumar o restar monomis, aquests han de ser semblants, i el resultat és un altre
monomi semblant en el que el coeficient és el resultat de sumar o restar els coeficients
dels sumands.
Al multiplicar dos monomis, obtenim un altre monomi en el que el coeficient és el
producte dels coeficients dels factors i els exponents de la part literal són el resultat de
sumar els exponents que cada lletra té en cada factor.
Al dividir dos monomis, obtenim una expressió algebraica en la que el coeficient és el
resultat de dividir el coeficient del dividend entre el coeficient del divisor, i els
exponents de la part literal són el resultat de restar els exponents que cada lletra té en
cada factor .
9/70
22. Redueix les expressions següents:
a) x + 3x g) -4ab + 2ab
b) 8ab – 7ab h) 17x2 – 4x2
c) 2x2 – x2 i) -5x2y2z – (-x2y2z)
d) xy2 + 3xy2 j) 4a2b + 6a2b
e) 6a – 9a k) 4b3 – 3b3
f) 7x – 4x l) 8x4 - 5x4 + 3x4
a) x + x + x f) 7a – (-5a)
b) 5a – 4a + 10a – a g) 3x2 – (-9x2)
c) 6a2b3 + 9a2b3 – a2b3 h) 2xy + 4xy – 8xy
d) -2x2 + x2 + x2 i) 2a + 4a + a – 6a
e) 5a2b – 6a2b + 2a2 j) 5y – 8y + 9 y – 4y
a) 5x – 7x + x h) 3x – 7
b) -4x + 3a – x + 2ª i) 5a – 3a + 4b + b
c) 4ab2 + 6ab2 j) a2 + a + a
d) 5x4 – 2x2 – 3x2 k) 2a2 + 6a – a2 – a2
e) 2x + 3x + x2 + x2 l) 4xy – 6yx + 3xy
f) x2 – x + 4x2 + 3x m) 5x + 6y – 3x – 8x + 14y
g) 3a + 5a + 2a2 + 4a2 n) 2y2 – 7y2 + 6y
25. Fes les operacions següents:
a) (2x – 5x2) – (4x2 + 6x)
b) (-3a2 + 4a) + (5a – 8a2)
c) (-17y + 9y2) – (25y2 – y + 1)
d) (8x – 5) + (x2 – 3x + 6)
e) ( 5x2 – 8x + 2) + (3x2 + 5x -1)
10/70
f) (7x - 3) + ( 5 – 8x) – ( 9x + 2)
g) (6y + 12x – 8) – ( 11y + 10x - 4)
h) (5xy – 2x + 3) – (4xy + x – 10)
i) (5x4 – 3x + 7) – (2x - 8x2) + (2 + 5x + 9x2)
j) ( -10x3 + 7x2 – 5x +8) – (x3 + 10x – 10)
26. Realitza les següents multiplicacions de monomis:
a) (3a) · (3b) 1 
( )
h) 2 x 2 y ⋅  x 2 y 2 
2 
b) (-2a) · (-4b)
1 
c) (4a) · (5a2) i) (6b ) ⋅  b 
3 
d) (-3x2) · (4x)
2 
2 2 j)  x  ⋅ (3 x )
e) (2x ) · (2x ) 3 
f) (2ab) · (5ac) 2  5 
k)  x  ⋅  x 2 
5  2 
3  1 
g)  a  ⋅  b 
2  2  l) (2a) · (9b) · (3ab)
27. Elimina els parèntesis:
a) 5 · (1 + 2x) h) 5ab · (a + 2b)
b) 3x · (2 + x) i) a2b · (1 + a + b)
c) 2a · (a + b) j) 5(1 + 2x) – 5
d) a2 · (1 + a) k) 3(x + 1) – 2(x – 1)
e) (-3x) · (x + x2) l) a(1 + a) – (1 + a2)
f) (-5) · (1 – 2a) m) a(a – b) + b(a – b)
g) 3x · (2x – 3y) n) 5x(2x + 3) – 4x(2x + 3)
11/70
28. Opera i simplifica:
a) (3a) : (3b) f) (6xy2) : (-9x2y2)
b) (9x2) : (6x) g) (-8x) : (4x2)
c) (10x2) : (5x3) h) (a3b2) : (ab2)
d) (-3x4) : (3x2) i) (10x) : (5x3)
e) (2a2b) : (4a2b) j) (15xy) : (5x)
29. Calcula:
a) 2 x 5 ⋅10 x 3 ⋅ 3 x11 =
b) 5 x 6 ⋅ x10 ⋅ ( −7) x =
c) 15 x17 : 3 x12 =
d) 4 x15 : (6 x 4 : 3 x 2 ) =
5. POLINOMIS
Un polinomi és una expressió algebraica formada per la suma o la resta de dos o més
monomis no semblants.
Cada un dels monomis s’anomena terme, i si no té part literal, terme independent.
El major del graus de tots els seus termes s’anomena grau del polinomi.
El valor numèric d’un polinomi P(x), per a un valor x = a, l’expressem P(a) i l’obtenim
substituint la variable x pel valor de a en el polinomi i operant.
30. Redueix els termes semblants en aquestos polinomis, ordena’n els termes, de
major a menor grau, i indica el grau de cada polinomi.
a) P(x) = 5x3 – x + 7x3 – x2 + 8x – 2

b) Q(x) = 12 + x2 + 7x – x4 – 8 + 3x2
c) R(x) = 9x – 4x2 – 6 – 10x + 1
d) S(x) = 4x2 – x 3 + 4x3 – x5 + 8 – x2
12/70
31. Calcula el valor numèric d’aquests polinomis per a x = -3.
a) P(x) = 3x3 - 2x + 5
b) Q(x) = - 2x2 + 3x – 8
c) R(x) = -5 + 6x – 3x2 – 2x3
32. Troba el valor numèric de les següents expressions algebraiques per a x = 2 i y = 3
a) 2 x + xy
2 xy
b) + 3x
3
33. Calcula els valors numèrics de les expressions algebraiques següents per als valors
indicats:
a) x 4 − 16, per a x = −2
b) ( x − 3)34 , per a x = 3
c) 7 x 2 − 5 y , per a x = 1 i y=1
1
34. Obtín el valor numèric del polinomi p ( x ) = 2 x 3 − 5 x + 3 per a x = 0, x = −1 i x = .
2
35. Calcula el valor numèric de l’expressió x − 8(1 − xy ) − (1 − x ) 2 + y 2 per als valors

següents de x i y:
a) x = 0, y = 1
b) x = −1, y = 0
1 1
c) x = , y =
2 3
d) x = 1, y = 2
36. Relaciona els polinomis amb el valor numèric corresponent:
a) 3 x 2 − 4 x + 4 per a x = 2 i) 13
3
b) −2 x + 5 x + 6 per a x = 3 ii) 8
c) 4 x 2 − 2 x − 7 per a x = −2 iii)-33
13/70
6. OPERACIONS AMB POLINOMIS

- Per a sumar polinomis, sumem els seus monomis semblants, deixant indicada
la suma dels monomis no semblants. Per a restar-los, sumem al primer polinomi
l’oposat del segon
- Per a multiplicar un nombre per un polinomi, multipliquem el nombre per
cada un dels termes del polinomi.
- Per a multiplicar un monomi per un polinomi, multipliquem el monomi per
cada un dels termes del polinomi.
- El producte de dos polinomis es troba multiplicant cada un dels termes d’un
dels polinomis per l’altre, i sumant després els monomis obtinguts en les
multiplicacions.
- Per a dividir un polinomi entre un nombre, dividim cada terme del polinomi
entre el nombre.
- Per a dividir un polinomi entre un monomi, dividim cada terme del polinomi
entre el monomi.
38. Realitza les següents sumes de polinomis:
a) ( 2 x 3 + 6 x 2 + 3) + ( 2 x 3 + 9 x 2 + x + 1) =
b) (6 x 3 + 3 x 3 + 9 x 2 + x + 2) + (7 x 3 + x 2 + 5 x + 8) =
c) (5 x 5 + 9 x 4 + 7 x 3 + 8 x 2 + 3 x + 1) + ( x 5 + 5 x 4 + 4 x 3 + 3 x 2 + 9 x + 7) =
d) (8 x 5 + 6 x 4 + 7 x 3 + 3 x 2 + 6 x + 8) + (9 x 5 + 3 x 4 + x 3 + 4 x 2 + 5 x + 4) =
e) (9 x 4 − 2 x 3 + 3 x 2 + 8 x − 6) + ( x 4 + 7 x 3 − 3 x 2 − 5 x + 2) =
f) (8 x 4 + 5 x 3 − 5 x 2 − 7 x + 1) + (3 x 4 − 8 x 3 + 9 x 2 + 3 x − 7) =
14/70
g) (3x4 – 2x6 + x3 – x + 5) + (x6 -3x2 + 4x – 1) =
h) (2x + 3x3 -5x3 + 2x4 + 5x – 1) + (8x3 – x4+ 5x2 – 9x3) =
i) (2x5 – 3x4 + x3 - 8x2 +2x – 7) +( -4 + 2x2 – 6x4 + x5) =
39. Realitza les següents restes de polinomis:

a) ( x 5 + 7 x 4 + 2 x 3 − 6 x 2 − 3 x + 4) − (9 x 4 + 7 x 3 − 6 x 2 − 6 x − 1) =
b) ( x 4 − 7 x 3 + 4 x 2 + 9 x − 2) − (5 x 4 + 9 x 3 − 3 x 2 + 4 x + 3) =
c) ( x 6 + 5 x 5 − 5 x 4 − 9 x 3 + 4 x 2 − 3 x + 7) − (3 x 5 − 2 x 4 − 7 x 3 − 8 x 2 + 2 x − 4) =
d) (6 x 4 + 5 x 3 − 2 x 2 − 3) − ( x 4 + 5 x 3 − 2 x 2 − 1) =
e) (−2 x 8 − 3 x 7 + 5 x 3 − 1) − (5 x 8 + 6 x 7 + x 3 − x 2 + 6 x) =
f) (3 x 4 − 8 x 3 − 4 x + 5) − (6 x 5 + 2 x 4 − 4 x 3 − 2 x 2 + 7 x − 11) =
j) (4x4 − 3x3 + 5x + 8x3 − 4x2 + 3 ) − (−5x3 − 4x4 + 7 + 2x2 − 5x) =
k) (2x7 + x5 − 4x + 6x3 − 2) − (9x3 − 12x5 + 2x7 − 3x3) =
g) (11x2 − 4x4 + 8x − 9) − (23x4 − 5x2 – 6 − 5x) =
15/70
40. Calcula el producte següent:

a) 7·( 3x – 8) =
b) – 4·( 5x2 – 3x + 5) =
c) 10·( 6x3 + 14x – 9) =
d) 6·( 2x6 – 3x4 - 3x – 6) =
e) – 9·( 5x10 – 6x5 + 5) =
41. Calcula els següents productes de polinomis:
(
a) 8 x 5 ⋅ x 2 + 3 x + 5 =)
(
b) 4 x 3 ⋅ 2 x 3 + 7 x + 2 = )
(
c) 3 x 4 ⋅ 7 x 4 + 4 x 3 + 3 x 2 + 5 x + 1 = )
(
d) 7 x 6 ⋅ 2 x 4 + 7 x 3 + 9 x 2 + 3 x + 2 = )
(
e) 4 x 2 ⋅ 9 x 5 + 3 x 4 + 5 x 3 + 6 x 2 + x + 7 = )
( )
f) 9 x 2 ⋅ x 2 − 6 x + 3 =
(
g) 5 x ⋅ − 2 x 2 + x − 3 = )
(
h) − 2 x 7 ⋅ − 9 x 4 + 3 x 3 − 4 x 2 + 6 x − 2 = )
(
i) 4 x 3 ⋅ − 3 x 4 − 7 x 3 + 2 x 2 − x + 3 = )
(
j) − 7 x 4 ⋅ 9 x 5 − 4 x 4 − 7 x 3 + x 2 + 7 x − 9 = )
42. Multiplica els següents polinomis:
a) (3 x 3 + 5 x 2 − 3 x + 1)(3 x 3 − 5 x )
b) (5 x 5 − 3 x − 4)(7 x 3 + 2 x − 1)
c) (25 x 7 + 5 x + 2)( − x 4 + 3 x 2 − 3)
d) ( x 3 + 2 x 2 − 2)(3 x 4 − 5 x 3 − 4 x 2 + 4)
16/70
(
e) ( x − 4 ) 4 x 3 − 6 x 2 − x − 4 = )
f) ( 2 x + 1) ( 3x 4 + 8 x3 − 3x 2 + 11x − 4 ) =
( )(
g) x 3 + 7 x 5 − 2 x 4 + 5 x 3 + x 2 − 3 x + 1 = )
h) ( 2 x 2 + 5 x )( x 3 + 7 x 2 − 3 x + 4 ) =
( )(
i) 2 x 2 + 4 x − 3 x 2 − 7 x + 1 = )
2
j) (x + 6 x + 1)( 2 x 2 − 4 x − 5 ) =
k) ( 2 x 3 + 5 x 2 − x + 2 )( x 7 − 3 x 5 + 4 x 2 − x + 1) =
43. Realitza aquestes operacions:
a) (12x5 -18x4 + 9x2 + 21x – 27) : 3
b) (5x5 – 20x 3 - 45x2 + 55x) : 5
c) (25x – 15) : 5
d) (42x4 – 12x3 + 8x2 – 14x + 6) : 2
e) (7x3 - 4x2 + 5x) : x
f) (7x3 – 21x2 + 42x) : (-7x)
g) (-8x3y + 12xy) : (2x)
h) (18x4y3 + 3xy) : (2x)
i) (8x6 – 4x5 + 6x3 – 2x2 – 10x) : 2x
7. FACTOR COMÚ
Extraure factor comú consisteix a transformar una expressió de suma o resta en
producte.
a · b + a · c = a · (b + c)
17/70
44. Completa:
a) 5 x + 10 y = 5( x + ......)
b) 6 x 2 + 8 x = 2 x (3 x + ......)
c) a 2 b − 6a 2 b 2 = a 2 b(...... + ......)
d) 2ab + 5ac − a 2 = a (2b + ..... − .....)
e) 3xyz – 6x2yz2 + 9xy3z = 3xyz(…… - ………+……..)

f) 2x4 – 6x2 + 12x8 = ……..(……..-…….+…….)
45. Extreu-ne el factor comú:

a) 4 x + 8 y =
b) x 3 − 4 x 2 + x =
c) − 5 x 3 + 10 x 2 =
d) 2 x 3 − 3 x 2 =
46. Troba el factor comú en les expressions següents:

a) 3 x 2 + 6 x = f) 2 x 9 + 5 x 7 − 3 x 4 =
b) 2 x 2 + 4 x = g) x 3 + x 2 + x =
c) 6 x 2 − 8 = h) 12 x 5 + 6 x 3 =
d) 4 x + 4 = i) 8 x14 − 16 x 7 + 32 =
e) 3x 2 − x = 6 4 3
j) 12 x + 8 x + 22 x − 4 x + 6 =
47. Extreu-ne el factor comú:
a) 5 x + 10 xy + 5 x 2 y =
b) 3 x 5 y 4 + 9 x 2 y 3 −3 xy + 3 y =
c) 5 y 2 x − 15 yx 2 + y 3 x 4 =
d) 6 x 2 y 2 − 9 x 3 y 6 + 27 xy 3 =
e) 8 x − 16 y + 12 z =
f) x 4 y 3 + 2 x 3 y 4 =
g) 2 x 3 + 5 x 2 + 3 x 4 =
h) 6b 4 − 12b 3 =
18/70
48. Treu el màxim factor comú possible:
a) 8 x 2 y − 6 xy 2 =
b) 15abc − 3ab =
c) −10 x + 30 y − 20 z =
d) 5 z 2 + 10 z 3 + 15 z 4 =
e) 9a 3 − 18a 2 − 27 + 9b =
8. IGUALTATS NOTABLES
Quadrat d’una suma (a + b)2 = a2 + 2ab + b2
El quadrat d’una suma és igual al quadrat del primer, més el doble del producte del
primer per el segon, més el quadrat del segon.
Quadrat d’una diferència (a – b)2 = a2 – 2ab + b2
El quadrat d’una diferència és igual al quadrat del primer, menys el doble del producte
del primer per el segon, més el quadrat del segon.
Suma per diferència (a + b)·(a – b) = a2 – b2
El producte d’una suma per la seua diferencia és igual a la diferència dels quadrats
__________________________________________________________________________________________________________
49. Realitza les següents potències:
a) ( x + 1) 2 =
b) ( x + 2) 2 =
c) (2 x + 1) 2 =
d) (3 x + 2) 2 =
e) ( x 2 + 4) 2 =
f) ( x 3 + 1) 2 =
g) (2 + 3 x 2 ) 2 =
h) (6 x + 2 y ) 2 =
i) (6 + 5 y 3 ) 2 =
19/70
50. Escriu com a quadrat d’un binomi:
a) x 2 + 6 x + 9 =
b) x 2 + 10 x + 25 =
c) x 2 + 8 x + 16 =
d) x 2 + 14 x + 49 =
e) 4 x 2 + 12 x + 9 =
f) 25 x 2 + 10 x + 1 =
g) x 2 + 2 xy + y 2 =
h) 4 x 4 + 16 x 2 + 16 =
i) 9 x 2 + 12 xy + 4 y 2 =
51. Realitza les següents potències:
a) ( x − 1) 2 =
b) ( x − 2) 2 =
c) (3 x − 1) 2 =
d) (2 x − 3) 2 =
e) ( x 2 − 1) 2 =
f) ( x 3 − 3) 2 =
g) ( a 3 − a 2 ) 2 =
h) (3 x − 2 y ) 2 =
i) (4 + 3 y 3 ) 2 =
20/70
52. Escriu com a quadrat d’un binomi:
a) x 2 − 6 x + 9 =
b) 4 x 2 − 20 x + 25 =
c) 4 x 2 − 16 x + 16 =
d) 9 x 2 − 42 x + 49 =
e) 49 − 70 x + 25 x 2 =
f) 9 − 24 x + 16 x 2 =
g) −20 x + 25 + 4 x 2 =
53. Calcula els productes següents:
a) (3 x + 2)(3 x − 2)
b) (6 x + 2 y )(6 x − 2 y )
c) ( x 2 − 4)( x 2 + 4)
d) (x + 3)(x – 3)
e) (2x + 5)(2x – 5)
f) (4 – 5x)(4 + 5x)
g) (7x + 3)(7x – 3)
h) (9 + 4x)(9 – 4x)
i) (x2 + 1)(x2 – 1)
54. Escriu com a producte de dos binomis les expressions següents:
a) x 2 − 49
b) 4 x 2 − 25
c) 64 − 4x 2
d) x4 − y 2
e) x2 – 4
21/70
f) 9x2 – 16
g) x2 – 49
h) 25x2 -64
i) x4 – 81
55. Corregeix els errors comesos:
a) (x + 2)2 = x2 + 4
b) (x – 3)2 = x2 + 6x – 9
c) (7x + 2)2 = 7x2 + 4
d) (6x2 – 4)2 = 36x - 8x + 16
56. Opera les següents expressions:
a) k)
b) l)
c) m)
d) n)
e) o)
f) p)
g) q)
h) r)
i) s)
j) t)
22/70
TEMA 6. EQUACIONS DE PRIMER I SEGON GRAU.
1. IDENTITAT I EQUACIÓ
Una igualtat algebraica està formada per dues expressions algebraiques separades pel
signe igual (=)
Una igualtat algebraica és:
* Una identitat quan és certa per a qualsevol valor de les lletres.
* Una equació si no és certa per a tots els valors de les lletres.
1. Classifica aquestes igualtats algebraiques en identitats o equacions:
a) 2x + 1 = 11
b) x + x = 2x
c) x/2 = -8
d) 4x + 5 = 5 + 4x
e) 6x = 18
f) x – 2 = 2x
g) (x + 2)2 = 9
h) x + 2y = 8 + x
i) x(x – 3) = x2 – 3x
j) 7x -2x = 5x
2. Troba l’error i corregeix-lo:
a) L’equació 4x =3 es compleix per a x = -1 perquè 4 – 1 = 3

b) L’equació 4 – x =3 es compleix per a x = -1 perquè 4 – 1 = 3
3. Indica si la igualtat x2 = - 4 es verifica per als valors següents de x.
a) x = 2
b) x = - 2
c) x = 1
d) x = - 1
e) x = 3
f) x = -3
23/70
4. Indica si les igualtats són identitats o equacions.
a) x + 8 = 2x − 15 d) x2 x3 = x5
b) 2(x + 2y) = 2x + 4y e) 2x + 1 = 11
c) x + x + x = 3x f) x/2=12
______________________________________________________________________
2. ELEMENTS D’UNA EQUACIÓ
•Membre. En una equació hi ha dues expressions separades pel signe igual.
L’expressió situada a l’esquerra s’anomena primer membre i la situada a la
dreta, segon membre.
• Terme. És cada un dels sumands dels membres. Si està format per un sol
membre s’anomena terme independent.
• Incògnites. Són les lletres els valors de les quals són desconeguts.
• Grau. És el major grau dels seus termes, després de realitzar les operacions que
s’indiquen en l’equació.
• Solucions. Són els valors numèrics de la incògnita que fan que la igualtat siga
certa. Resoldre una equació és trobar-ne la solució.
• Equacions equivalents. Dues equacions són equivalents quan tenen les
mateixes solucions.
______________________________________________________________________
5. Identifica els elements de les equacions:
Equació 1r membre 2n membre Incògnites Grau
4x - 3 = 5
4x – x = x + 8
x - x2 + 3 = 8 + x - 5
2x – 6 = 8
x = 9 - 2x
x2 + x = 3
4x=3x2 +2x-3
6. Quins d’aquests valors són solució de l’equació x(x + 1) = 6?
a) x = 2 b) x = -2 c) x = 3 d) x = -3
24/70
7. Escriu una equació per a aquests enunciats:
a) El doble d’un nombre és 8

b) El triple d’un nombre és 12
c) La meitat d’un nombre és 10
d) La tercera part d’un nombre és 2
e) El doble d’un nombre més 3 és 8
f) La meitat d’un nombre menys 5 és 120
g) La quarta part d’un nombre menys 6 és 7
h) El doble d’un nombre més 7 es 18
i) El quàdruple d’un nombre menys 10 és 24
j) El quadrat d’un nombre és 100
k) El cub d’un nombre és125
l) El quadrat d’un nombre més 2 és 82
m) El cub d’un nombre menys 3 és 124
n) La meitat del quadrat d’un nombre és 8
o) La cinquena part del cub d’un nombre és 310
8. De les següents equacions, agrupa les que són equivalents:
a) 4x = 20
b) 5x – 4 = x
c) 4x – 5 = 15
d) 3x – 1 = 8
e) 3x = 9
f) 4x – 4 = 0
9. L’equació 3x + 4 = 10 té com a solució x = 2. Esbrina quines de les equacions són

equivalents a l’equació 3x + 4 = 10.
a) 3x + 10 = 20
b) x − 8 = −5
c) 4x + 12 − x = 21
25/70
d) x + 12x − 8 = 18
e) x + 2x − 5 = 6x
f) 2x + 8 − x = x + 9
g) 12x − 3x + 10 = 5x + 18
h) x + 3x = x + 4
10. Expresseu en llenguatge algebraic:
a) Dos números que es diferencien en 3 unitats.
b) L’edat que tindrà en Pere dintre de 5 anys.
c) El quadrat d’un número imparell.
d) El cost de la compra de x Kg de taronges a 0,87 € el quilogram i de y Kg de

prunes a 1,10 € el quilogram.
e) L’àrea d’un rectangle de base x i altura 3 unitats menys
f) El producte de dos nombres consecutius
_____________________________________________________________________
3. TRANSPOSICIÓ DE TERMES
Si en els dos membres d’una equació de primer grau sumem o restem el mateix nombre,
o la mateixa expressió algebraica, obtenim una altra equació equivalent.
Si en els dos membres d’una equació de primer grau multipliquem o dividim per un
mateix nombre distint de zero, obtenim una altra equació equivalent.
Per abreujar aquest procés, podem fer que qualsevol terme passe a l’altre membre de
forma “inversa” a com estava:
• Si estava sumant, passa restant; i si estava restant, passa sumant.
• Si estava multiplicant, passa dividint; i si estava dividint, multiplicant.
______________________________________________________________________
11. Resol, transposant els termes:
a) 3x = 12 f) 18 = 3x
b) x+4=3 g) x/3 = 2
c) 4 = x/2 h) 5–x=0
d) x–4=6 i) 4=x+2
e) 6+x=7 j) 2=5-x
26/70
12. Utilitzant la transposició de termes, troba la solució de les següents equacions:

a) x/4 = 6 5x
j) = 25
2
b) 3x = 24
k) 3x – 4 = 24 – x
c) 35 = 5x
m) 3x + 1 = 7x – 11
d) 60x = 12
n) 11x – 100 = 2x – 1
e) 13 – 4x = 5
ñ) 25 – 2x = 3x – 80
f) 4 – 5x = 9
o) 2 – 6y = 36y – 5
x
g) =1
6 p) 21y – 3 = 10y + 19
3x q) 19 + 8y = 12y + 14
h) = 24
4
2x
i) 10 =
7
4. EQUACIONS DE PRIMER GRAU
Per resoldre equacions de primer grau, seguim aquests passos:
1. Si hi ha denominadors, els eliminem, multiplicant els dos mebres de

l’equació pel MCM dels denominadors.
2. Si hi ha, eliminem parèntesis
3. Agrupem els termes amb “x” en un membre i els nombres en l’altre
4. Reduïm termes semblants, si n’hi ha.
5. Aïllem la x i trobem la solució.
______________________________________________________________________
13. Resol les següents equacions:
a) 3 x + 5 = 1 − 2 x d) x − 2 + 7 x = 0
b) 17 = 2 − 3 x e) 5 x + 9 = 29
c) 6 x − 45 = 9 f) 5 x − 2 = 1 − 7 x + 12
27/70
g) 7 − 12 x = −2 n) 4 x − 9 = − x − 9
h) 3 x − 5 = x + 4 ñ) 10 x = x − 10
i) 2 x + 7 = x + 4 l) x − 1 = −12
j) 7 x − 12 = 2 x + 15 m) 12 − 7 x = 2 + 3 x
k) 3 x + 2 = 11 n) 6x – 2 + x = 2x + 3
14. Resol les següents equacions amb parèntesis:
a) 8 – (1 – 2x) = 11 b) (4x – 5) – (3x – 1) = 0
c) (x – 4) – ( 3x – 1) = 5 d) 2(x + 5) = 14
e) 6(x – 1) – 4(x – 2) = 3 f) 5(3x – 2) + 4 = 2(5x – 1) + 1
g) 2(x – 5) = 3(x + 1) – 3 h) 2(x – 3) = 4x + 14
i) 5(x + 3) = 4(x – 2) j) x + 4 = 3(x + 12)
k) 5(x – 2) = 3(x – 1) + 1 l) 5(x – 1) – 6x = 3x – 9
m) 2(x – 1) + (x + 3) = 5(x + 1) n) 3(x + 1) – 4(x – 1) + 1 = 0
o) x + 32(x – 8) = 3(x – 6) p) x – 9 = 15 + 2(x + 3)
q) x – (2x + 5) = 3(x – 1) r) -3(4 – x) = x – 2(1 + x)
28/70
15. Resol les següents equacions amb denominadors:
x 5 7 x 4 x 5 11x 6x x +1
a) + − = + − f) =
3 4 6 3 2 12 5 2
x x x 3x 2 x x
b) − + 2 = 1− g) + + =1
4 3 5 4 5 10
3x 1 x 1 x 1
c) + =2 h) + = +
2 3 2 3 3 4
2x 5 3 x 1 3 x 1
d) + =2 i) − = −
4 3 2 5 5 5
x 3x x 5 x x
e) + =1 j) − = − +1
3 2 2 6 3 5
16. Resol les següents equacions amb denominadors:

4x 5x 2 x + 3 x − 12 4 x
a) +5 = f) 1 − = −
3 6 6 20 8
x 2x 2x − 2 4x + 8 2− x
b) + = 10 g) + −4=
3 9 3 4 5
6 − 2 x x + 5 3x 3x − 4 4 + 5x 4 x − 1 9 x + 6
c) − = − h) − =
20 10 15 5 2 7 4
x+ 2 x +3 x+ 4 x −5 x x x
d) − = − i) 15 − + − =0
2 3 4 5 4 3 2
2x 1 4x 3x − 4 5 x + 4 4x − 4
e) − + =4 j) − = 4−
5 2 10 2 6 3
29/70
3 − 4 x 2 x + 5 x − 10 6 x + 2 x + 7 4 + 2x 5x + 1
k) − = o) − = −
5 3 2 20 5 10 8
2x x − 3 x+4 3x − 5 1 − 2 x 1 − x
l) − = 6− p) + =
6 3 2 4 3 6
5x 6 x 27 3x − 2 3x + 5
m) − = 2x − q) =
10 2 5 4 6
3x + 5 x + 5 2 x − 3 5x + 1 x −8
n) − + = −x r) = x+
2 4 5 5 4

x − 3 x +1 3
a) + =
7 2 14 3 x − 11 5 x + 1 x − 7
g) − = −1
20 12 10
2( x − 1) 6 − 2 x
b) − =1
9 3 3x − 1 5 x − 2
h) 2( x − 1) − − = + x −3
4 3 6
2x 1
c) −1 = x +
3 3 2( x − 3) 3( x − 1) x−4
i) − = 1+ − ( x − 2)
5 10 2
x − 3 1 − 2x
d) 2( x − 1) = −
2 6 x − 2 3( x + 6)
j) − + x = −1
8 4
x − 2 3( x + 6)
e) − + x = −1
8 4
x − 2 x −1 5( x − 4)
f) − = 1−
3 6 9
30/70
5. RESOLUCIÓ DE PROBLEMES AMB EQUACIONS DE PRIMER GRAU

Per resoldre problemes mitjançant equacions, seguim aquests passos:
1. Llegim atentament l’enunciat i identifiquem la incògnita.
2. Plantegem l’equació
3. Resolem l’equació
4. Comprovem que la solució és vàlida i la interpretem.
______________________________________________________________________
18. Troba un nombre que augmentat en 17 done 43.
19. Troba un nombre tal que en restar-li 31 done com a resultat 13.
20. Troba un nombre que sumat a 15 done el triple de 23.
21. Amb 7 bitllets iguals tenim 350 euros. Quin és el valor de cada bitllet?
22. Quin nombre multiplicat per 7 dóna 245?
23. Si al doble dels diners que tinc li sume 72 euros, obtinc 196 euros. Quants diners
tinc?
24. El triple d’un nombre més 7 és 43. Calcula´l.
25. Si al triple d’un nombre hi restem 13 unitats, obtenim 86. Quin és aquest
nombre?
26. La diferència entre un nombre i el seu doble és –4. Quin és aquest nombre?
27. El doble d’un nombre més el seu triple dóna 125. Quin és aquest nombre?
28. Troba un nombre tal que després de sumar-li 72 dóna com a resultat el doble
menys 46 unitats.
29. El doble d’un nombre més 5 és igual al seu triple menys 19. Quin és aquest
nombre?
30. La quarta part dels meus diners menys 50 euros són 120 euros. Quants diners
tinc?
31/70
31. La tercera part de la meva edat sumada a la seva meitat són 15 anys. Quina edat
tinc?
32. Dos nombres consecutius sumen 375. Troba’ls.
33. Troba tres nombres consecutius, sabent que el triple del menor menys el doble
del major dóna 6.
34. En un rectangle, un costat és quatre vegades més gran que l’altre, i el perímetre
és 100 cm. Calcula les longituds de cada costat.
35. La base d’un rectangle és el doble que l’altura, i el seu perímetre és 78 cm.
Quines són les dimensions del rectangle?
36. El perímetre d’un rectangle és 26 cm. Si la base mesura 3 cm més que l’altura,
quines són les dimensions del rectangle?
37. Hem de repartir 152 adhesius entre tres xiquets de manera que el segon en tingui
8 més que el primer i que el tercer en tingui 16 més que el segon. Com ho
farem?
38. Per comprar 7 discos compactes em falten 12 €, però si només compro 5, em

sobren 18 €. Si tots els compactes valen igual, quant en val un?
39. La meitat dels conills d’una gàbia sumen 36 potes. Quants conills hi ha?
40. Troba tres nombres consecutius tals, que restant el doble del més gran del triple
de la suma dels altres dos s’obtingui el nombre 527.
41. Tinc 12 monedes, unes de 5 euros (billets) i altres de 2 euros. Quantes monedes
tinc de cada si sumen un total de 51 euros?
42. Un entrepà val un euro més que un sandvitx. Per tres sandvitx i dos entrepans
paguem 11 euros. Quan val un sandvitx? I un entrepà?
43. Un quilo de pomes val 0,50 euros més que un de taronges. Marta ha comprat tres
quilos de taronges i un de pomes per 5,30 euros. Quan val un quilo de pomes? I
un de taronges?
44. Joan realitza la quarta part d’un viatge amb autobús, la sisena part amb moto,
tres huitenes parts amb bicicleta, i els últims 40 km a peu. Quina distancia ha
recorregut en total? Quina distancia ha recorregut en cada mitjà de transport?
32/70
45. Esbrina la meua edat si tinc el triple de l’edat que tenia fa 8 anys.
46. Les edats de quatre amics sumen 138. Troba l’edat de cada un d’ells sabent que
cada un es porta 3 anys de diferència amb el següent.
47. Dos germans es porten una diferència de 3 anys, i dintre de 4 anys les seves
edats sumades faran 33. Calcula-les.
48. L’edat de la Cristina és el triple de la d’en Jordi, i d’aquí a 20 anys serà el doble.
Calcula les edats actuals de les dues persones.
49. El triple de l’edat que tenia en Jordi fa 4 anys és el doble de la que tindrà d’aquí
a 8 anys. Quina és l’edat actual d’en Jordi?
50. Una mare té 49 anys i la seva filla, 26. Quants anys fa que l’edat de la mare era
el doble que la de la filla?
51. L’edat d’un pare i la del seu fill sumen 50 anys. El pare té 26 anys més que el
fill. Quina edat té cadascú?
52. Anna diu: “La meitat dels meus anys, més la tercera part, més la quarta part, més
la sisena part dels meus anys, sumen els anys que tinc més 6”. Quants anys té
Anna?
53. Antoni, que té 64 llapis, té el doble de llapis que Llúcia; Llúcia en té el doble
que Carles i Carles en té el doble que Diana. Quants llapis té cada un?
54. Marta ha comprat 3 llibres, tots del mateix preu, i una agenda. Tot plegat li ha
costat 85 euros. Si sabem que l’agenda ha costat el doble que un llibre. Quin és
el preu de cada cosa?
55. En una granja hi ha conills i gallines, en total 30 caps i 90 potes. Quants conills i
quantes gallines hi ha?
56. Josep té tres anys més que la seua germana Olga. L’edat de Gerard, germà de
Josep i Olga, és igual a la suma de les edats de tots dos. Entre els tres tenen 74
anys. Quina edat té cadascun?
57. L’hotel Loa té habitacions dobles i triples. En total 40 habitacions i 95 llits.

Quantes habitacions hi ha de cada tipus?
33/70
58. Un iogurt de fruites costa 10 cèntims més que un de natural. Quin és el preu de
cadascun si he pagat 2,6 € per quatre de naturals i sis de fruites?
6. EQUACIONS DE SEGON GRAU

Una equació de segon grau amb una incògnita és una igualtat algebraica amb les
característiques següents:
* Té una única incògnita.
* Algun dels seus termes és de grau 2 i no conté termes de grau major que 2
Una equació de segon grau amb una incògnita pot ser expressada utilitzant la seua
forma general:
ax2 + bx + c = 0, on a, b, i c són nombres coneguts i a≠0
• Si b i c són distints de 0, diem que l’equació és completa.
• Si b o c és igual a 0, l’equació és incompleta.
CAS 1. Si b=0. Equació del tipus ax2 + c = 0.

Per resoldre aquest tipus d'equació incompleta, s'aïlla "x2" i s'extreu l'arrel quadrada.
L'equació de segon grau incompleta del tipus ax2 + c = 0, pot no tenir solució o tenir
−c
dues solucions diferents de la forma: x = ±
a
CAS 2. Si c = 0. Equació del tipus ax2 + bx = 0

Per resoldre aquest tipus d'equacions incompletes, n'hi ha prou amb treure factor comú a
la "x" i igualar els dos factors a zero. L'equació de segon grau incompleta del tipus ax2 +
bx = 0 té dues solucions: x1 = 0 i x2 = -b/a
CAS 3. Cas general. Equació del tipus ax2 + bx + c = 0

Les solucions d’una equació del tipus ax2 + bx + c = 0 s’obtenen aplicant la fórmula:
− b ± b 2 − 4ac
x=
2a
L’equació pot tenir dues solucions, una o cap.
34/70
a) x 2 − 5x + 4 = 0 i) 2x 2 + x − 6 = 0 q) 3 x 2 + 8 x + 4 = 0
b) x2 + x − 6 = 0 j) 3 x 2 + 6 x − 45 = 0 r) −6 x 2 − x + 1 = 0
c) x 2 + 9 x + 20 = 0 k) 6 x 2 − 18 x − 24 = 0 s) 12 x 2 − 17 x + 6 = 0
d) x 2 − 6x + 9 = 0 l) x2 + 5x + 6 = 0 t) x2 − 4x + 4 = 0
e) x 2 + 12 x + 36 = 0 m) x 2 + x − 6 = 0 u) − x 2 + 10 x − 25 = 0
f) x 2 + 2x + 5 = 0 n) x 2 + 4 x − 21 = 0 v) 4 x 2 − 4 x + 1 = 0
g) 2 x 2 + 3 x + 2 = 0 o) − x 2 + 2 x + 8 = 0 w) x 2 − 2 x + 3 = 0
h) 3 x 2 + 5 x + 3 = 0 p) − x 2 + 20 x − 64 = 0 x) 2 x 2 + x + 6 = 0
60. Resol les següents equacions
a) x 2 + 5 = 6x j) x 2 + 10 = 12 x − 25
b) x 2 − 8 x = 105 k) 3 x 2 = 12 x − 24
c) − x2 = −x − 6 l) 16 x 2 − 104 x = −25
d) ( x − 3)( x + 2) = 0 m) 3 x 2 + 2 = 10 x − 1
e) x 2 + 1 = 4x + 3 n) 5 x − 12 = x 2 − 4 x + 8
f) x( x + 1) − 11 = x − 3 o) 7 x 2 + 10 = 101x − 3 x 2
g) ( x − 1)( x − 3) = 2 x 2 − 9 p) x 2 + 11x = 0
h) x 2 + 50 − 5 x = 10 x q) − 10 x 2 − 24 x = 0
i) 21x − 100 = x 2 + 21 − x r) 3 x 2 − 12 x = 0
61. Resol les següents equacions incompletes:
a) 18 x = 6 x 2 i) 4 x 2 = −3 x
b) − x 2 + 16 x = 0 j) (4 x + 1)2 = 7 x 2 + 8 x + 5
c) 3 x 2 − 9 x = 0 k) 6 x 2 + 2 x = 0
d) 5 x 2 − 3 x = 0 l) x2 − x = 0
e) 4 x − 2 x 2 = 0 m) ( x − 3)( x + 1) + 3 = 0
f) 3x 2 + 6 x = 0 n) ( x − 1)2 + x 2 = ( x + 1) 2
g) 0 = 16 x − 4 x 2 o) 2 x 2 − 32 = 0
h) 3 x 2 − x = 0
35/70
p) x 2 − 16 x = 0 z) 8 x 2 − 2 x = 0
q) 4 x 2 + 2 x = 0 aa) 11x 2 − 44 x = 0
r) −3 x 2 + 27 = 0 bb) 4 x 2 = 32 x
s) −2 x 2 + x = 0 cc) 3 x 2 + 48 = 0
t) x 2 − 25 = 0 dd) −9 x 2 = 25 x
u) −7 x 2 − 21x = 0 ee) 25 x 2 − 16 = 0
v) 25 x 2 − 10 x = 0 ff) 3 x 2 − x = 0
w) 1 − 9 x 2 = 0 gg) 2 x 2 − 8 = 0
x) 16 x 2 − 4 = 0 hh) 5 x 2 + 40 x = 0
y) 12 x 2 = 24
62. Fes les operacions i reduccions que calguin fins a resoldre les equacions:
.
a) ( x − 3)( x + 2) − 5( x + 1) = 16
j) ( x – 5 )2 = 36
b) ( x − 3) 2 = 16 − (1 + x) 2
1 1
k) c) .( 2x2 + 1 ) = ( x + 1 ).
x−2 5 15 5
c) =
4 x+6
l) ( 3x – 4 )2 = 27
4
d) 7 x =
( x + 1) x 3
m) d) =
3 x
e) x 2 − 8 x + 16 = 0
n) ( 4 + x )2 + x2 = 0
1
f) 2
+ 2 = −4 12 + x 5
x + 2x −1 o) e) =
4x 2x
( x − 1) ( x + 2)
g) = 2x + 4
( x + 4) ( x + 1) p) k) =x+2
x+2
h) 6x2 = 5x + 1
q) f) ( x + 1 ).( x – 1 ) = 15
1 2 3
i) b) .( x + 1) - .( x - 1) = 1 r) ( x + 6 )2 = 4
5 10
36/70
TEMA 7. SISTEMES D’EQUACIONS.
1. EQUACIONS DE PRIMER GRAU AMB DUES INCÒGNITES

Les equacions de primer grau amb dues incògnites reben el nom d’equacions lineals.
Una solució d’una equació lineal és un parell de valors que fa certa la igualtat.
Una equació lineal té infinites solucions.
Cada equació lineal té una recta associada en el pla.
Cada punt d’aquesta recta representa una de les infinites solucions de l’equació lineal.
_____________________________________________________________________________
1. Esbrina quins dels següents parells de valors són solucions d’aquesta equació:
3x − 4 y = 8
x = 4 x = 2 x = 0
a)  b)  c) 
y = 1 y = 3  y = −2
x = 3
 x = −1  x = −4 
d)  e)  f)  1
y = 1  y = −5  y = 4
2. Busca tres solucions diferents de l’equació 2 x − y = 5 .
3. Completa la taula amb solucions de l’equació 3 x + y = 12 :
x 0 3 5 -1 -3
y 9 0 18
4. Reduïx a la forma general les equacions següents:

x +1 x − y 3x − 1
a) 3 x − 4 = y b) y = c) x − 5 = 3( x + y ) d) =
5 4 2
5. Per a cada equació, completa la taula següent i representa-la:

x−2
a) 2 x + y = 3 → y = −2 x + 3 b) x − 2 y = 2 → y =
2
x -6 -4 -2 0 2 4 6 ...
y
37/70
6. Representa gràficament.
x
a) 2 x + y = 5 b) 2 x − y = 3 c) y = +3 d) 2 x − 3 y − 3 = 0
2
2. SISTEMES D’EQUACIONS LINEALS
ax + by = c
Dues equacions lineals formen un sistema: 
a ' x + b ' y = c '
La solució del sistema és la solució comuna a ambdues equacions.
La solució d’un sistema d’equacions lineals coincidix amb el punt de tall de les rectes que
representen les equacions.
7. Representa gràficament i escriu la solució:
 x
x + y = 4  y = 2 + 2 x − y = 3 2 x − 3 y − 6 = 0
a)  b)  c)  d) 
x − y = 2 y = 4 − x 2 x + y = 0 2 x + y + 2 = 0
 2
x + y = 1 x − 2 y = 4
e)  f) 
 x − 2 y = −5 3 x − y = −3
3. MÈTODE DE SUBSTITUCIÓ
S’han de seguir els següents passos:
1. S’aïlla una de les incògnites en qualsevol de les equacions.
2. Se substituïx la incògnita aïllada en l’altra equació.
3. Es resol l’equació resultant, obtenint el valor de la incògnita que no havíem aïllat en el primer
pas.
4. Es calcula el valor de l’altra incògnita, substituint el valor trobat en el pas anterior en
qualsevol de les dues equacions.
38/70
8. Resol per substitució:
x − y = 0 x − 2 y = 0
a)  b) 
2 x − y = 3  x + 3 y = 10
x − y = 1  − 2 x + y = −5
c)  d) 
3 x − 2 y = 7 4 x − y = 9
 x + 2 y = 11 2 x − y = 1
e)  f) 
3 x − y = 5 5 x − 3 y = 0
 x + 5 y = −10 4 x + 3 y = 14
g)  h) 
3 x − 2 y = 4  x + 4 y = 10
2 x − y = 3 4 x − 5 y = 4
i)  j) 
3 x + 2 y = 1 3 x + y = 3
2 x − 3 y = 2 4 x + 3 y = −7
k)  l) 
3 x + 2 y = 16 2 x − 5 y = 3
x − 2 y = 7 5 x − 2 y = −5
m)  n) 
2 x − 3 y = 13 4 x − 3 y = 3
4. MÈTODE D’IGUALACIÓ
1. S’aïlla una de les incògnites en les dues equacions.
2. S’igualen les dues expressions.
3. Es resol l’equació resultant, obtenint el valor de la incògnita que no havíem aïllat en el primer
pas.
39/70
9. Resol per igualació:
 x + 4 y = −5 2 x − y = 3
a)  b) 
x − 2 y = 7 5 x + y = 25
2 x − 3 y = 3 3 x − 3 y = −3
c)  d) 
x + 2 y = 5 2 x + 4 y = 13
2 x − 3 y = 3 5 x + 2 y = 3
e)  f) 
x + 2 y = 5 5 x + 3 y = 2
 x + 5 y = −10 4 x + 3 y = 14
g)  h) 
3 x − 2 y = 4  x + 4 y = 10
3 x − 2 y = 10 2 x − y = 3
i)  j) 
x + 3y = 7 4 x − 2 y = 7
2 x − 3 y = 2  4 x + 3 y = −7
k)  l) 
3 x + 2 y = 16 2 x − 5 y = 3
x − 2 y = 7 5 x − 2 y = −5
m)  n) 
2 x − 3 y = 13 4 x − 3 y = 3
5. MÈTODE DE REDUCCIÓ
1. Es busquen equacions equivalents, de manera que una de les dues incògnites tinga coeficients
oposats en cada equació. Això s’aconsegueix multiplicant les equacions per nombres apropiats.
2. Se sumen les dues equacions del sistema resultant. S’obté així una equació amb una incògnita.
3. Es resol l’equació resultant, obtenint el valor d’una de les incògnites.
40/70
10. Resol per substitució:
2 x + 3 y = 12 x − 2 y = 0
a)  b) 
 − 4 x + 5 y = −2  x + 3 y = 10
 x + 2 y = −5 4 x − y = −14
c)  d) 
3 x − 3 y = −6 3 x − y = −11
 x + 2 y = 11 2 x − y = 1
e)  f) 
3 x − y = 5 5 x − 3 y = 0
2 x + 3 y = 4 4 x − 5 y = 12
g)  h) 
3 x − 4 y = 23 6 x + 2 y = 18
2 x − y = 3 4 x − 5 y = 4
i)  j) 
3 x + 2 y = 1 3 x + y = 3
2 x − 3 y = 2 4 x + 3 y = −7
k)  l) 
3 x + 2 y = 16 2 x − 5 y = 3
5 x + 3 y = 12  2 x + 7 y = −8
m)  n) 
3 x + 2 y = 7 5 x − 3 y = 21
11. Resol pel mètode que et parega més adequat:
2 y = x + 8  x + y = −4
a)  b) 
 y = 2 x + 10 2 x + y = −1
 x + 2 y = −5 3 x − y = 1
c)  d) 
x − 3 y = 5 5 x + 2 y = 9
6 x − 2 y = 0 7 x − 5 y = 10
e)  f) 
3 x − 5 y = 12 2 x − 3 y = −5
41/70
 x + 4 y = 21  4 x + 5 y = −3
g)  h) 
2 x − 3 y = −13 4 x − 3 y = 21
6 x + 4 y = −6 − x + 3 y = 12
i)  j) 
3 x − 2 y = 9 4 x − 3 y = −11
5 x + 4 y = −10 − 2 x − 3 y = −14
k)  l) 
3 x − 3 y = 21 5 x + 2 y = 13
4 x + 3 y = −14 − 3 x + 2 y = 7
m)  n) 
3 x + 7 y = −1 9 x + 4 y = −16
12. Transforma les equacions de cada sistema en la seua expressió general i, després, resol pel
mètode que consideres més convenient:
 x − (2 y + 3) = 5  2 x − ( y + 3) = 0
a)  b) 
2 x + 4 y = 24 4 x + y = 15
5 x − 4 y = −11 2( x + 3) = 3 y + 22
c)  d) 
 y − (3 + x ) = 0 2 x = − y
 x +1
3(2 y + 4 ) = x − ( y − 1)  2 = y
e)  f) 
 y − (2 x + 3) = −3 x x + y = 5
 2 3 6
 x −1
 2 = y − 1  3x − 1 y − 8
 =
g)  h)  2 3
2 x = y + 5 2( x + y ) = 3 y − 4
 2
x + y y − x
 3 + 5 = 2 2(3 x + y ) + x = 4( x + 1)
i)  j) 
 2( x − 3) = y − 6 6( x − 2 ) + y = 2( y − 1) + 3
 4
42/70
x − 4 y −5
5(2 x + 1) = 4( x − y ) − 1  2 − 3 = 0

k)  x − y x + 5 l) 
 2 = 3  x + y = 2x − y
 3 4
13. La suma de dos nombres és 57 i la seua diferència 11. Quins són aquests nombres?
14. Calcula dos nombres sabent que la seua diferència és 16 i que el doble del menor sobrepassa
en cinc unitats el major.
15. Calcula dos nombres si sabem que el primer sobrepassa en 4 unitats la meitat del segon; i el
segon sobrepassa en 7 unitats la meitat del primer.
16. La suma de dos nombres és 73, i al quàdruple del menor li falten dues unitats per a arribar al
triple del major. Quins són aquests nombres?
17. Entre Miquel i Rosa porten 15€. Si ell li dóna 1,5€, ella en tindria el doble. Quant porta cada
un?
18. En una classe hi ha 29 alumnes, però el nombre de xiques supera en tres el de xics. Quants
xics i quantes xiques hi ha en classe?
19. La suma de dos nombres és 12, i el triple del menor supera en una unitat el doble del major.
Quins són aquests nombres?
20. Mireia ha comprat tres bolígrafs i un retolador per 6€; i Francesc ha pagat 9,25€ per dos
bolígrafs i tres retoladors. Quant costa un bolígraf? I un retolador?
21. En la fruiteria, un client ha pagat 3,90€ per un quilo de taronges i dos de pomes. Un altre
client ha demanat tres quilos de taronges i un de pomes, i ha pagat 5,70€. Quant costa un quilo
de taronges? I un de pomes?
22. En una cafeteria per dos cafès i un refresc ens van cobrar l’altre dia 2,70€. Hui hem pres un
cafè i tres refrescos i ens han cobrat 4,10€. Quant costa un cafè? I un refresc?
43/70
23. Una parada ambulant ven els melons de tot l’any i els melons d’Alger a un tant fix la unitat.
Ariadna s’emporta 5 melons de tot l’any i 2 melons d’Alger que li costen 13 €. Joel paga 12 €
per tres melons de tot l’any i quatre melons d’Alger. Quant costa un meló de tot l’any? I un meló
d’Alger?
24. Un fabricant de sabons envasa 550 kg de detergent en 200 paquets, uns de 2 kg i altres de 5
kg. Quants paquets de cada classe utilitza?
25. Una botiga d’articles per a la llar posa a la venda 100 jocs de llit a 705 el joc. Quan en porta
venuda una bona part, els rebaixa a 50 €, i continua la venda fins que s’esgoten. La recaptació
total ha sigut de 6600 €. Quants jocs n’ha venut sense rebaixar i quants de rebaixats?
26. Biel i el seu germà tenen 60 cromos entre els dos. Si Biel té el doble de cromos que el seu
germà, quants té cadascun?
27. Calcula l’edat de Sergi i la seua filla Laia, sabent que la diferència entre els dos és de 25 anys
i que Sergi té 4 anys més que el quàdruple de l’edat de la seua filla.
28. En un estant hi ha 5 llibres més que en un altre. Quants llibres hi ha en cada estant si entre els
dos sumen 45 llibres?
29. En la classe de 2nA d’un institut hi ha 3 alumnes menys que en la de 2nB. Quants alumnes té
cada classe si entre les dues hi ha 47?
30. Troba dos nombres si sabem que el doble de la suma d’ambdós és 36 i que el menor més el
doble del major sumen 28.
31. Tres bolígrafs i cinc quaderns valen 15,50€, i dos bolígrafs i un quadern, 4,50€. Quin és el
preu d’un bolígraf? I el d’un quadern?
32. Un fruiter posa a la venda 80kg de cireres. Al cap d’uns dies n’ha venut la major part, però
considera que la mercaderia restant no està en bones condicions i la retira. Sabent que per cada
quilo venut ha guanyat 1€, que per cada quilo retirat ha perdut 2€ i que el guany ha sigut de 56€,
quants quilos n’ha venut i quants n’ha retirat?
33. Al zoo, entre búfals i estruços hi ha 12 caps i 34 potes. Quants búfals i quants estruços hi ha?
44/70
34. En una granja, entre gallines i conills es compten 127 caps i 338 potes. Quantes gallines i
quants conills hi ha a la granja?
35. Ismael té a la butxaca 12 monedes, unes de 20 cèntims i altres de 50 cèntims. Si en total té

3,30€, quantes monedes de cada tipus porta?
36. El doble de la suma de dos nombres és 26, i la suma del doble del major més el triple del
menor dóna 31. De quins nombres es tracta?
37. Hi ha 50 monedes distribuïdes en dos montons, de manera que un té 4 monedes més que
l’altre. Quantes monedes té cada montó?
38. Una granja té vaques i gallines. En total, hi ha 28 animals, que sumen 80 potes. Quantes
vaques i quantes gallines hi ha en la granja?
39. Celia col·lecciona mariposes i aranyes. Té 50 exemplars que sumen un total de 320 potes.
Quantes mariposes i aranyes té?
40. El cotxe de Maria té tres anys més que el de Pere, però d’ací dos anys serà el doble de vell.
Quants anys té cada cotxe?
41. Vicent té el triple d’edat que la seua cosina, però d’ací a 10 anys només en tindrà el doble.
Quina és l’edat de cadascun?
42. El doble de l’edat de Manel concideix amb la meitat de l’edat de son pare. D’ací a 5 anys,
l’edat del pare serà tres vegades la de Manel. Quants anys té hui cadascun?
43. Les edats de Rafa i la seua filla Martina sumen 55 anys. Si d’ací a 10 anys Rafa tindrà el
doble d’anys que la seua filla , quina és l’edat que tenen actualment?
44. Xavier ha comprat 12 ampolles d’oli: unes d’oli d’oliva a 4€ la unitat i d’altres d’oli de
girasol a 1,50 € cada una. Si ha pagat en total 28€, quantes s’ha emportat de cada classe?
45. Jaume compra plàtans a 1,20 €/kg i pomes a 2,45 €/kg. Si s’ha emportat en total 6 kg de
fruita i ha pagat 12,20 €, quants quilos de plàtans i de pomes ha comprat?
45/70
46. Mesclant oli d’oliva a 4,30 €/litre, amb una altra classe d’oliva d’inferior qualitat, a 2,80
€/litre, s’han obtingut 500 litres de mescla de qualitat intermèdia que resulta a 3,40 €/litre.
Quants litres de cada classe d’oli s’hi han utilitzat?
47. Quines quantitats de cafè, un de qualitat superior, a 13 €/kg, i un altre de qualitat inferior, a 8
€/kg, cal utilitzar per a aconseguir 30 kg de mescla que resulte a 10 €/kg?
48. Quines quantitats d’or, a 8€/gram, i de plata, a 1,70€/gram, es necessiten per a obtindre 1 kg
d’aliatge que resulte a 4,22 €/gram?
49. Quines quantitats d’oli, un pur d’oliva, a 3 €/litre, i un altre de pinyolada, a 2 €/litre, cal
utilitzar per a aconseguir 600 litres de mescla a 2,40 €/litre?
50. La base d’un rectangle és 8 cm més llarga que l’altura, i el perímetre mesura 42 cm. Calcula
les dimensions del rectangle.
51. Per a encerclar una parcel·la rectangular , 25 metres més llarga que ampla, s’han necessitat
210 metres de filat. Calcula les dimensions de la parcel·la.
46/70
TEMA 8. PROPORCIONALITAT NUMÈRICA.
1. RAÓ I PROPORCIÓ
a
Una raó entre dos nombres, a i b , és el quocient indicat .El nombre a s’anomena
b
antecedent, i b , conseqüent.
a c
Una proporció és la igualtat entre dos raons. Si la raó entre a i b és , i entre c i d és , i es
b d
a c
compleix que = , diem que a , b , c i d formen una proporció, on a i d s’anomenen
b d
extrems, i b i c , mitjans.
La constant de proporcionalitat d’una proporció és el quocient de qualsevol de les seues raons.
a c
En una proporció = , el producte dels extrems és igual al producte dels mitjans, és a dir,
b d
a⋅d = b⋅c .
1. En un partit de bàsquet, Dídac encistella 7 tirs de 12 intents, mentre que Pol fa 5 cistelles de 8.
Qui ha sigut més eficaç?
2. En el menjador d’una escola posen 3 barres de pa per cada 8 alumnes. Si avui hi ha 124
alumnes i han posat 50 barres, s’ha mantingut la proporció?
2
3. Escriu tres parelles de nombres la raó de les quals siga .
5
4. Averigua si aquestes igualtats són o no proporcions, i si és possible, troba la constant de

proporcionalitat.
4 6 1 2 5 20
a) = b) = c) =
6 9 3 9 7 28
5. Troba el valor de n per a què hi haja proporció.
2 7 n 0'4
a) = b) =
4 n 3'4 1'7
2'5 10 42 9
c) = d) =
n 12 91 n
47/70
____________________________________________________________________
2. RELACIÓ DE PROPORCIONALITAT ENTRE DUES MAGNITUDS
Dues magnituds són directament proporcionals si, al multiplicar (o dividir) una d’elles per un
nombre, l’altra queda multiplicada (o dividida) pel mateix nombre.
Dues magnituds són inversament proporcionals si, al multiplicar (o dividir) una d’elles per un
nombre, l’altra queda dividida (o multiplicada) pel mateix nombre.
6. Digues quins dels següents parells de magnituds són directament proporcionals (D), quines
són inversament proporcionals (I) i quines no presenten relació de proporcionalitat (X):
a) L’edat d’una persona i el seu pes.

b) El temps que camines a velocitat constant i la distància que recorres.
c) El nombre de pàgines d’un llibre i el seu preu.
d) El temps que roman oberta una aixeta i la quantitat d’aigua que aboca.
e) El nombre de folis d’un paquet i el seu pes.
f) El nombre d’operaris que fan un treball i el temps invertit.
g) El cabal d’una aixeta i el temps que tarda a omplir un depòsit.
h) La velocitat d’un cotxe i el temps que tarda a recórrer dues ciutats.
i) El preu de les pomes i els quilos que puc comprar amb els diners que porte.
j) La capacitat d’un got i el nombre de gots necessaris per a omplir una gerra.
k) El temps que està encès un fanal i la quantitat d’energia que gasta.
l) El nombre de pàgines d’un llibre i el seu preu.
m) El pes de les gambes i el seu cost.
n) El nombre d’anses d’un pitxer i la seua capacitat.
6. Observa les taules següents i digues si són de proporcionalitat directa, inversa o cap de les
dues:
1 2 3 4
1 4 9 16
1 3 5 15
15 5 3 1
1 2 3 4
6 12 18 24
7. Completa aquestes taules de valors directament proporcionals.
1 2 3 4 5 8 10 15
10
0,1 0,5 1 2 4 5 10 20
15
0,01 0,2 1 2 3 50 100 200

1
48/70
8. Completa aquestes taules de valors inversament proporcionals.
1 2 4 5 8 10 20 80
10
1 2 3 4 6 8 12 48
8
1 2 4 10 25 50 100
12,5 10
3. RESOLUCIÓ DE PROBLEMES DE PROPORCIONALITAT
3.1. PROPORCIONALITAT DIRECTA
Si tres xocolatines pesen 60 grams. Quant pesaran quatre xocolatines?
Per reducció a la unitat:
Calculem quant pesaria una xocolatina: 60:3 = 20 grams. Per tant, si una xocolatina pesa 20
grams, quatre xocolatines pesaran 20·4 = 80 grams.
Per regla de tres directa:
NOMBRE DE XOCOLATINES PES(grams)
3 60
4 x
3 60 60 ⋅ 4
= →x= = 80 grams
4 x 3
3.2 PROPORCIONALITAT INVERSA
Dues màquines tallagespa seguen un camp en 6 hores. Quant tardaran tres màquines a fer el
mateix treball?
Per reducció a la unitat:
Una màquina tallagespa tardaria en fer la feina ella sola 6·2 = 12 hores. Per tant, si repartim la
feina entre tres màquines, tardaran 12:3 = 4 hores.
49/70
Per regla de tres inversa:
NOMBRE DE MÀQUINES TEMPS(hores)
2 6
3 x
3 6 6⋅2
= →x= = 4 hores
2 x 3
9. Si dos quilos de peres costen 1’80 €, quant costaran tres quilos?
10. Si un cangur avança 12 metres en quatres salts, quant avança en 15 salts?
11. Quatre cavalls consumeixen un sac de pinso en 6 dies, quant durarà un sac de pinso si hi ha 8
cavalls?
12. Tres operaris netegen un parc en una hora. Quants operaris es necessiten per fer-ho en 20
minuts?
13. Dos quilos i mig de patates costen 1,75 €. Quant en costen tres quilos i mig?
14.Un cotxe ha recorregut 30 km en 18 minuts. Si continua a la mateixa velocitat, quina distància

recorrerà en el pròxima quart d’hora?
15. Quatre operaris tarden 10 hores a netejar un solar. Quant hi tardarien 5 operaris?
16. Una colla d’enrajoladors, treballant 8 hores diàries, renoven la vorera d’un carrer e 15 dies.
Quant hi tardarien si treballaren 10 hores diàries?
17. Joan canvia caniques per cromos. Si ofereix 3 caniques a canvi de 5 cromos, quants cromos
rebrà per 12 caniques?
18. Un motorista que circula per una autopista ha recorregut 4’8 km en els últims 3 minuts. Si no
varia la velocitat, quina distància recorrerà en els pròxims 10 minuts?
19. Al netejar 10 kg de calamars es queden en 8 kg. Quants quilos de calamars s’han de comprar
per tal que al netejar-los es queden en 2 kg?
20. Un granger té pinso al seu magatzem per a alimentar 25 vaques durant 18 dies. Durant quant
de temps podria alimentar 45 vaques amb aquest pinso?
21. Anna i Marc deixen els cotxes en un aparcament a les 8 del matí. Anna el retira a les 12 i
paga 3’4 €. Quant pagarà Marc si el retira a les 5 de la vesprada?
22. Un ciclista que avança a 20 km/h tarda 52 minuts en fer un recorregut. Quant tardarà una
motocicleta que circula a 65 km/h?
23. Una font aboca 42 litres d’aigua en 6 minuts. Quants litres abocarà en 15 minuts?
50/70
24. Dispose de tres aixetes iguals per omplir un depòsit. Si n’òbric una, el dipòsit s’ompli en 12
minuts. Quant tardarà a omplir-se si òbric dues aixetes? I si òbric les tres?
25. Un obrer, treballant 8 hores diàries construïx una paret en 15 dies. Quantes hores hauria de
treballar cada dia per a realitzar el mateix treball en 12 dies?
26. Amb la motobomba que extrau aigua d’un pou s’han tardat 18 minuts a omplir una cisterna
de 15000 litres. Quant es tardarà a omplir una altra cisterna de 25000 litres?
27. En un celler amb dues màquines embotelladores s’envasa la collita de vi en 15 dies. Quant
s’hi tardaria tenint una màquina més?
28. Una piscina té tres desaigües iguals. Si se n’obrin dos, la piscina es buida en 45 minuts.
Quant tardarà a buidar-se si s’obrin els tres?
29. Un tractor treballant 8 hores diàries, llaura un camp en 9 dies. Quant tardaria a fer el mateix
treball, si les jornades foren de 12 hores diàries?
30. Un granger té pinso al magatzem per a alimentar 2500 gallines durant 60 dies. Quantes
gallines ha de retirar si desitja que el pinso li dure 80 dies?
31. Un autobús a 80 km/h tarda 25 minuts en fer un recorregut. Quant hi tardaria si anara a 100
km/h?
32. Un negoci que obri tots els dies té unes despeses setmanals de 420 €. Quines despeses preveu
per a un període de 25 dies?
33. Un granger necessita cada dia 255 quilos de pinso per a donar de menjar a les seues 85
vaques. Quants quilos en necessitaria si venguera 35 vaques?
34. Una botiga rebaixa tots els articles en la mateixa proporció. Si una brusa que valia 36 € es
queda en 28,8 €, en quant es quedarà un vestit que costava 80 €?
35. Un jardiner, amb la màquina tallagespa, sega una parcel·la de 200 metres quadrats en 18
minuts. Quina superfície pot segar en hora i mitja?
36. Una aixeta, amb un cabal de 12 litres per minut, ha tardat tres quarts d’hora a omplir un
depòsit. Quin n’haurà de ser el cabal per a omplir el mateix depòsit en 20 minuts?
4. PROPORCIONALITAT COMPOSTA
La proporcionalitat composta apareix en aquelles situacions en què intervenen més de dues

magnituds lligades per la relació de proporcionalitat.
Exemple:
Una colla d’obrers, treballant 8 hores diàries, construïx 400 metres quadrats de paret en 15 dies.
Quant tardaria la mateixa colla a construir 600 metres quadrats de paret, si decideixen treballar
10 hores cada dia?
51/70
METRES QUADRATS HORES/DIA DIES
400 8 15
600 10 x
Els metres quadrats i els dies tenen una relació de proporcionalitat directa i les hores diàries i els
10
dies inversa. Per tant, al escriure la proporció de les hores diàries escriurem la raó , ja que és
8
la inversa.
15 400 10 15 4000 15 ⋅ 4800

= ⋅ → = →x= = 18 dies
x 600 8 x 4800 4000
37. Un granger ha necessitat 294 quilos de pinso per a alimentar 15 vaques durant una setmana.
Quants quilos de pinso es necessitaran per a alimentar 10 vaques durant 30 dies?
38. Una excavadora, treballant 10 hores al dia, obri una rasa de 1000 metres en 8 dies. Quant
tardaria a obrir una rasa de 600 metres, treballant 12 hores al dia?
39. Si s’obrin tres boques de reg amb un cabal d’1,5 litres per segon cada una, un aljub es buida
en 8 hores. Durant quant de temps donaria servei l’aljub si s’obriren quatre boques de reg amb
un cabal de 0,9 litres per segon cada una?
40. Cinquanta vedells consumixen 4200 quilos d’alfals a la setmana. Durant quants dies podem
alimentar 10 vedells si disposem de 600 quilos d’alfals?
41. En un taller de confecció, amb 6 màquines teixidores, s’han fabricat 600 jaquetes en 10 dies.
Si es treballa només amb 5 màquines, quants dies es tardaria a fabricar-ne 750 peces?
42. Una llavadora industrial, treballant 8 hores diàries durant 5 dies, ha llavat 1000 quilos de
roba. Quants quilos de roba llavarà en 12 dies treballant 10 hores diàries?
43. Una estora sintètica, d’1,80m de llarga per 90 cm d’ampla, ha costat 72€. Quant costarà una
altra estora de la mateixa qualitat que té 3m de llarga i 1,20m d’ampla?
44. Cinc enquestadors, treballant 8 hores diàries, completen les dades per a un estudi de mercat
en 27 dies. Quant tardarien a fer el mateix treball 9 enquestadors treballant 10 hores cada dia?
45. Huit obrers han soterrat 120m de tuberia en 3 dies treballant 6h al dia. Quants obrers es
necessitaran per a enterrar 200 metres de tuberia en 5 dies treballant 8 hores diàries?
52/70
5. PERCENTATGES
Un percentatge és una forma d’expressar una raó que indica quantes unitats hi ha d’una magnitud
per cada 100 unitats. Els percentatges s’expressen amb el símbol %.
20
Per calcular un percentatge, es fa de la següent manera: 20% de 120 = ⋅ 120 = 24 ; o també,
100
20% de 120 = 0'2 ⋅ 120 = 24 .
46. Calcula mentalment els següents percentatges:
a) 50% de 100 = b) 50% de 200 = c) 50% de 500 =
d) 30% de 100 = e) 30% de 300 = f) 30% de 600 =
g) 25% de 200 = h) 25% de 1000 = i) 25% de 20 =
j) 75% de 400 = k) 75% de 500 = l) 75% de 800 =
47. Calcula:
a) 10% de 450 = b) 32% de 625 = c) 63% de 830 =
d) 12% de 425 = e) 1% de 540 = f) 6% de 800 =
g) 5% de 60 = h) 20% de 45 = i) 70% de 400 =
48. Completa els buits:
a) 20% de _____ = 80 b) 8% de _______= 24
c) 15% de _____ = 30 d) 25% de ______ = 75
e) 10% de _____ = 40 f) 40% de ______ = 80
g) 6% de ______ = 30 h) 70% de ______ = 280
49. Completa els buits:
a) ____% de 200 = 60 b) ____% de 200 = 24
c) ____% de 300 = 15 d) ____% de 300 = 45
e) ____% de 200 = 16 f) ____% de 300 = 60
g) ____% de 400 = 120 h) ____% de 200 = 160
i) ____% de 500 = 250 j) ____% de 300 = 75
53/70
50. Contesta les següents preguntes:
a) El 80% dels fruiters d’un hort són pomers, i la resta, perers. Quin és el percentatge de
perers?
b) EL 92% dels alumnes han aprovat un examen. Quin percentatge no ha aprovat?
c) El 10% dels empleats d’una empresa estan de vacances. Quin percentatge està
treballant?
d) Si en comprar un jersei em rebaixen el 15%, quin percentatge pague?
51. El 35% d’una població de 20000 habitants viu en cases de lloguer. Quantes persones viuen
de lloguer? I quantes viuen en casa pròpia?
52. En una classe de 30 alumnes, el 80% van votar l’actual delegada. Quants vots va rebre la
delegada?
6. PROBLEMES AMB PERCENTATGES
6.1. CALCULAR LA PART, CONEGUT EL PERCENTATGE I EL TOTAL
El 85% dels llits d’un hospital estan ocupats. Si hi ha 300 llits en total, quants llits hi ha
ocupats?
PART TOTAL
85 100 85 ⋅ 300
85 100 = →x= = 255 llits
x 300 100
x 300
6.2. CALCULAR EL PERCENTATGE, CONEGUT EL TOTAL I LA PART
De les 1200 entrevistes realitzades als alumnes d’un institut, 876 alumnes contesten que es
netegen les dents a diari. Quin percentatge d’alumnes es neteja les dents cada dia?
PART TOTAL
x 100 876 ⋅ 100
x 100 = →x= = 73%
876 1200 1200
876 1200
6.3. CALCULAR EL TOTAL, CONEGUT EL PERCENTATGE I LA PART
En una empresa hi ha 540 empleats que donen sang. Si això suposa el 20% del total de la
plantilla, quantes persones treballen en l’empresa?
PART TOTAL
20 100 540 ⋅ 100
20 100 = →x= = 2700 persones
540 x 20
540 x
54/70
53. De 500 dones enquestades, 370 afirmen que els agrada el futbol. Quin percentatge
representa?
54. Un empleat guanya 1700€ al mes i gasta el 40% a pagar la hipoteca de la seua vivenda.
Quant li queda per a afrontar la resta de despeses?
55. En una classe han aprovat un examen 18 alumnes, la qual cosa representa el 60%. Quants
alumnes té la classe?
56. Un hotel té 187 habitacions ocupades, la qual cosa suposa el 85% del total. De quantes
habitacions disposa l’hotel?
57. D’una classe de 35 alumnes, han anat d’excursió 28. Quin tant per cent ha faltat a l’excursió?
58. El 12% dels 25 alumnes de la meua classe tenen excel·lent en Matemàtiques. Quants
excel·lents hi ha en classe?
59. A la meua classe en som 30, el 40% xics i el 60% xiques. Quants xics i quantes xiques hi ha
a la meua classe?
60. Dels 30 partits que ha jugat un equip n’ha guanyat 18, ha empatat 9 i ha perdut la resta.
Expressa aquests resultats en forma de percentatge.
61. Una biblioteca pública adquirix 260 llibres nous dels quals el 25% són novel·les. Quantes
novel·les s’han adquirit?
62. En un parlament han votat una proposta 240 diputats. SI el 70% ha votat a favor, i el 25%, en
contra, quants diputats s’han abstingut?
63. En una empresa hi ha 150 dones, la qual cosa representa el 15% del total dels treballadors.
Quants empleats té l’empresa?
64. Quatre dels cinc últims incendis que han assolit una regió han sigut provocats. Quin
percentatge representa?
65. El 60% dels 1500 visitants d’una exposició ha pagat entrada, i la resta han sigut convidats.
Quants visitants han anat amb invitació?
66. Robert ha encertat 9 cistelles, la qual cosa suposa un encert del 45%. Quants llançaments ha
fet?
67. L’etiqueta d’un iogurt indica que conté un 10’8% de sucre. Si el iogurt pesa125g, quants
grams de sucre conté?
68. Un vaixell pesquer ha capturat dues tones de peix, de les quals 35% és lluç. Quants quilos de
lluç porta el vaixell?
69. Una agència de viatges trau en oferta un creuer de vacances i en la primera setmana en ven
156 places, la qual cosa suposa el 30% del total. De quantes places disposa el creuer?
55/70
70. Un equip de bàsquet ha guanyat aquesta temporada el 65% dels encontres disputats. Sabent
que ha guanyat 52 partits, quants encontres ha jugat en total?
71. En un teatre de 540 localitats s’han venut el 65% de les entrades per a la sessió de la nit. Si
cada entrada costa 25 €, quina ha sigut la recaptació de la nit?
72. Una família compra un frigorífic que costa 840 €. En paga el 30% al comptat i la resta en 6
terminis mensuals sense recàrrec. Quin és l’import de cada termini?
7. AUGMENTS I DISMINUCIONS PERCENTUALS
Exemples d’augments percentuals
1. Un viticultor va arreplegar en la campanya passada 180 tones de raïm, però enguany

n’espera un 20% més. Quantes tones espera collir-ne enguany?
COLLITA PASSADA COLLITA ACTUAL

100 120
180 x
100 120 120·180

= →x= = 216 tones
180 x 100
2. Un viticultor ha arreplegat 216 tones de raïm,la qual cosa representa un 20% més que l’any
passat. Quantes tones en va arreplegar l’any passat?

100 120
x 216
100 120 100·216

= →x= = 180 tones
x 216 120
3. Un viticultor va arreplegar l’any passat 180 tones de raïm, i enguany, 216 tones. En quin
percentatge ha augmentat la seua producció?

100 x
180 216
100 x 100·216
= →x= = 120 (Ha augmentat un 20%)
180 216 180
56/70
Exemples de disminucions percentuals
1. Quin és el cost final d’una bicicleta de 620 € que està rebaixada un 15%?
PREU INICIAL PREU REBAIXAT

100 85
620 x
100 85 620·85
= →x= = 527 €
620 x 100
2. Hem pagat 527 € per una bicicleta rebaixada un 15%. Quant costava abans de la rebaixa?

100 85
x 527
100 85 100·527
= →x= = 620 €
x 527 85
3.Una bicicleta que costava 620 € s’ha venut en les rebaixes per 527 €. Quin percentatge s’ha
rebaixat?

100 x
620 527
100 527 100·527

= →x= = 85 (Han rebaixat un 15%)
620 x 620
73. La barra de pa ha pujat un 10%, i ja costa 0,55€. Quant costava abans de la pujada?
74. Un jersei que costava 45 € es ven en les rebaixes per 36 €. Quin percentatge s’ha rebaixat?
75. En traure 2000 litres d’aigua d’un depòsit cilíndric que estava ple, el nivell ha baixat un 8%.
Quina és la capacitat del dipòsit?
76. Fa cinc anys vaig comprar un pis per 240000 €. En aquest temps la vivenda ha pujat un 37%.
Quant val ara el meu pis?
77. Un bebé va pesar en nàixer 3 quilos i 600 grams. Durant aquest temps el seu pes ha
augmentat un 43%. Quin n´és el pes actual?
57/70
78. En uns grans magatzems, rebaixen un abric de 100 € un 20% i un mes més tard, el pugen un
20%. Quant valdrà finalment l’abric?
79. Aquest any ha hagut a la Comunitat Valenciana 120 accidents de trànsit, la qual cosa millora
la xifra de l’any passat que va ser de 160 accidents. En quin tant per cent han disminuït aquest
tipus d’accidents?
80. Cèlia ha aconseguit un 30% de descompte en el rebut de l’assegurança del seu cotxe. Si
abans del descompte pagava 758 € a l’any. Quant pagarà a partir d’ara?
81. El preu d’una càmera digital, amb el 16% d’IVA inclòs, és de 290 €. Quant val sense IVA?
82. Miquel ha pagat 111 € per un abric que costava 148 €. Quin percentatge de descompte ha
aconseguit?
83. En un supermercat s’han venut aquest mes 2800 pots de refresc, la qual cosa significa un
12% més que el mes passat. Quants pots s’hi van vendre el mes passat?
84. A Mireia li han apujat el sou un 10% i ara guanya 1760 € al mes. Quin n’era el sou abans de
la pujada?
85. Una vivenda que va costar 280000 € fa tres anys s’ha venut ara per 350000 €. Quin tant per
cent ha pujat en aquest període?
86. Una falda, rebaixada un 15% ha costat 36,55 €. Quant costava sense rebaixa?
87. En una certa ciutat, el nombre d’usuaris d’Internet ha arribat a 21000, la qual cosa representa
un augment d’un 20% respecte l’any anterior. Quants usuaris d’Internet hi havia fa un any?
58/70
TEMA 9. PROPORCIONALITAT GEOMÈTRICA

__________________________________________________________
1. SEGMENTS PROPORCIONALS
La raó de dos segments, AB i CD, és el nombre que resulta de dividir la longitud del segment AB
entre la longitud del segment CD
AB
CD
Els segments AB i CD són proporcionals a EF i GH , si la raó de AB i CD és igual a la raó de EF
i GH.
AB EF
CD GH
1. Determina les raons dels segments i indica si són proporcionals.
a) AB = 9 cm, CD = 3cm , EF = 27cm ,GH = 9cm
b) AB = 2,5 cm, CD = 5cm, EF = 4,5 cm , GH = 8cm.
2. Donats dos segments AB = 5cm i CD = 15 cm:
a) Calcula la raó dels segments AB I CD
b) Escriu dos segments que siguen proporcionals a aquests
3. Calcula la raó d’aquests segments.
a) AB = 6 cm CD = 12 cm
b) AB = 56 cm CD = 2 cm
c) AB = 15 cm CD = 9 cm
d) AB = 30 cm CD = 6cm
4. Si la raó dels segments AB i CD és 1/2 calcula:
a) AB , sent CD = 32 cm
b) CD , sent AB = 6 cm
5. Raona si són proporcionals els segments AB,CD,EF i GH en cada cas.
a) AB = 2cm CD = 5cm EF = 6cm GH = 16 cm

b) AB = 3cm CD = 6 cm EF = 4 cm GH = 12 cm
c) AB = 5 cm CD = 10 cm EF = 4cm GH = 8 cm
d) AB = 3 cm CD = 4cm EF = 12 cm GH = 16 cm
59/70
6. Calcula la longitud que ha de tenir el quart segment proporcional als segments AB, CD i EF
a) AB = 3cm CD = 6cm EF = 9cm

b) AB = 2 m CD = 7 m EF = 8,2 m
c) AB = 3 dm CD = 5dm EF = 21 dm
d) AB = 10 cm CD = 15 cm EF = 25 cm
7. La raó de dos segments és 3/5 y la suma de les seues longituds és 8 cm. Troba la longitud de
cada segment.
2. EL TEOREMA DE TALES
Si tres rectes paral·leles, a, b i c, tallen altres dues rectes, r i s, els segmentes que determinen són
proporcionals
60/70
8 . Calcula la longitud de x
9. Les rectes a i b son paral·leles. La recta c, també es paral·lela?
10. Calcula la longitud de x
61/70
11. Calcula EF
a) , y
b) , y
3. APLICACIONS DEL TEOREMA DE TALES
3.1 DIVIDIR SEGMENTS EN PARTS IGUALS

Pel teorema de Tales, si dues rectes es tallen, en dividir-ne una en parts iguals, traçant
paral·leles, l’altra queda dividida de la mateixa manera
3.2 DIVIDIR SEGMENTS EN PARTS PROPORCIONALS

De la mateixa manera, pel teorema de Tales, si dues rectes es tallen, en dividir-ne una en
parts proporcionals, traçant paral·leles, l’altra queda dividida de la mateixa manera.
______________________________________________________________________________
62/70
12. Divideix gràficament un segment AB, amb AB = 10 cm, en:
a) 4 parts iguals b) 6 parts iguals
13. Divideix gràficament un segment AB, AB = 18 cm, en parts proporcionals a tres

segments de mides:
a) 3 cm, 5 cm i 6 cm c) 3 cm, 4 cm i 5 cm
b) 2 cm, 4 cm i 6 cm d) 2 cm ,6 cm i 9 cm
Calcula les longituds dels segments i compara el resultat amb la solució gràfica.
14. Divideix un segment de 10 cm en parts proporcionals a dos segments de 2 cm i 3 cm.

Quant mesuren els segments resultants?
15. * Divideix un segment de 14 cm en tres parts, cada una el triple que l’anterior.
16. * Divideix un segment de 20 cm en tres parts cada una la meitat que l’anterior
______________________________________________________________________________
4. SEMBLANÇA DE TRIANGLES
4.1. TRIANGLES SEMBLANTS

Dos triangles son semblants si :
- Tenen els angles iguals.
- Tenen els costats proporcionals
63/70
4.2.TRIANGLES EN POSICIÓ DE TALES

Diem que dos triangles,ABC i ADE, estan en posició de Tales quan tenen un angle comú, A, i els
costats oposats a aquest angle ED i CB, són paral·lels
17. Els dos triangles estan en posició de Tales?
Calcula BC i CC’ si: AC= 8cm, BB’= 5cm, AC= 6cm, B’C’=4cm
18. Calcula la longitud de h
1 9 . Calcula la longitud de y
______________________________________________________________________________
5. CRITERIS DE SEMBLANÇA DE TRIANGLES
Els criteris de semblança de triangles són les condicions mínimes que han de complir els
triangles perquè siguen semblants
PRIMER CRITERI.- Dos triangles són semblants si tenen dos angles iguals
SEGON CRITERI.- Dos triangles són semblants si tenen els costats proporcionals
TERCER CRITERI.- Dos triangles són semblants si tenen un angle igual i els costats que
el formen són proporcionals
64/70
1º
2º
3º
______________________________________________________________________________
20. Els costats d’un triangle fan 5, 4, 8 cm, i els costats d’un altre, 5, 6 i 8 cm, respectivament.
Decideix si són semblants.
21. Comprova que un triangle rectangle de catets de 8 cm i 6 cm és semblant a un altre de catets

de 4 cm i 3 cm.
22. Dos triangles, ABC i A’B’C’, són semblants. Els costats de ABC són:
AB = 4 cm BC = 5 cm CA = 6 cm
Calcula els costats de A’B’C’ i la raó de semblança, si A’B’ = 7,2 cm
23. La raó de semblança de dos triangles, ABC i A’B’C’, és r = ¼. Obtín els costats desconeguts
dels dos triangles, sabent que:
a) AB = 5 cm, BC = 8 cm i CA 0 10 cm
b) A’B’ = 20 cm, B’C’ = 24 cm i C’A’ = 26 cm
c) AB = 4 cm, BC = 5 cm i C’A’ = 16 cm
65/70
24. Aquests triangles són semblants, calcula els costats x e y. Quin criteri apliques?
25. Explica per què dos triangles rectangles isòsceles són semblants
26. En el triangle AIE, Â = 33º i Ê = 90º. En el triangle A’I’E’ Î = 57º i Ê = 90º. Explica per què
són semblants.
27. Els costats d’un triangle mesuren 7,5 cm, 18 cm i 19,5 cm. Se`n construeix un altre semblant
a ell el costat menor del qual mesura 5cm.
a) Quina es la raó de semblança?
b) Quant mesuraran els altres dos costats del segon triangle?
c) Sabent que el primer triangle és rectangle, podem assegurar que el segon també ho serà?
28. En un triangle rectangle, un catet mesura 10 cm, i la hipotenusa15 cm. Un altre triangle
rectangle té un catet de 2cm i la hipotenusa de 3 cm. Comprova si són semblants.
29.Comprova si aquests triangles son semblants i explica quin criteri apliques
66/70
6. APLICACIONS DE LA SEMBLANÇA DE TRIANGLES
6.1.CÀLCUL DE L’ALÇARIA D’UN OBJECTE MITJANÇANT LA SEUA OMBRA

Considerant que l’ombra d’un objecte és perpendicular a ell, i aplicant la semblança de
triangles, podem calcular l’alçària de l’objecte.
6.2 CÀLCUL DE L’ALÇARIA MITJANÇANT OBJECTES INTERMEDIS

Si coneixem l’alçària d’un objecte intermedi paral·lel a un altre, podem trobar l’alçària
d’aquest utilitzant la semblança de triangles.
______________________________________________________________________________
30. Quina és la distancia entre el xic i la torre?
31. A quina alçària es troba l’ extrem superior de l’escultura, sabent que Paula la veu alineada
amb el mur?
67/70
32. A quina alçària damunt el nivell del mar es troba la llum del far?
33. Quina mesura tindrà l’ombra de l’home?
34. L’ombra que projecta un pare que fa 1,8 m d’estatura, a les 3 de la vesprada, és de 2,1 m.
Quina estatura té el seu fill si l’ombra que projecta és d’1,5 m?.
35. L’ombra que projecta Júlia, que mesura 1,34 m, a la 1 del migdia, és d’1,2 m. Quant mesura
sa mare si en aquest moment projecta una ombra d’1,4 m?
36. Al costat d’un semàfor, l’ombra de Joan mesura 1,5 m i l’ombra del semàfor mesura 60 cm
més que la de Joan. Quina és la longitud del semàfor si Joan mesura 1,75 m?.
37. Maria, que mesura 1,5 m, acudeix a un concert de rock, i 80 cm per davant seu se situa Lluis,
que mesura 1,65 m. Calcula l’alçària de l’escenari si Maria en veu la vora just per damunt de
Lluís i Lluís es troba a 20 m de l’escenari.
______________________________________________________________________________
7. POLÍGONS SEMBLANTS
Dos polígons són semblants quan tenen els angles iguals i els costats corresponents són
proporcionals.
S’anomena raó de semblança el quocient de la longitud d’un costat d’un polígon entre la
longitud corresponent de l’altre polígon
68/70
38. Dibuixa dos quadrats semblants que tinguen les raons de semblança següents.
a) r = 2 b) r = ½ c) r = 2,5 d) r = 1/3
39. Dos quadrats de costats 7 cm i 5 cm són semblants?
40. Perquè un rectangle de 12 cm d’alt siga semblant a un altre de 8 cm d’alt i 3 cm d’ample,

quant n’ha de mesurar l’amplària?
41. Donats aquests rectangles, resol
20cm 16cm
30 cm 24cm
a) Són semblants?
b) Quina n’és la raó de semblança?
c) Determina les mides d’un altre rectangle que siga semblant a aquests.
42. Calcula el perímetre dels rectangles de l’exercici anterior. Quina és la raó entre els seus
perímetres?
8. ESCALES
S’anomena escala la raó de semblança entre la figura representada i la figura original
Distància en la representació
Escala = Distància en la realitat
43. Explica què significa cada escala.

a) 1 : 500 b) 1 : 20000 c) 1 : 10
44. Quina escala s`ha usat en dibuixar un objecte si 4 cm del dibuix equivalen a 4 m reals?
45. Realitzem el plànol d’una casa a escala 1: 75
a) Quina raó de semblança s’hi aplica?

b) Quina mida real té una línea del plànol de 5 cm de longitud?
c) Quant mesura en el plànol una longitud de 4,5 cm?
69/70
46. Si representem una distància de 30 Km com a 2,5 cm, quina és l’escala?
47. Quina és la distància real entre dos punts si disten 7 cm en un mapa a escala 1: 5 000000?
48. La distància real entre dues ciutats és de 450 Km. Troba la distància que les separa en un
mapa realizat a Escala 1 : 1500000.
49. En representar la carretera que uneix dos pobles en un mapa d’escala 1: 500000, la seua
longitud mesura 6 cm. Quina seria la longitud de la carretera si la representàrem en un plànol
d’escala 1 : 60000?
50. Mitjançant una escala numèrica expressa.

a) 25 cm d’un plànol representen 25 km reals
b) 0,8 dm d’un plànol representen 160 km reals.
51. El plànol d’una casa està realitzat a escala 1 : 60.
a) Quines dimensions reals té la cuina si en el plànol mesura 4 cm d’ample i 7 cm de llarg?

b) El corredor mesura 7,5 m en la realitat. Quant mesura de llarg en el plànol?
70/70

2n ESO MATEMATIQUES PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

2n ESO MATEMATIQUES PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

2n ESO MATEMATIQUES PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Departament de Matemàtiques – IES BOVALAR 2n d’ESO – Volum 2

Grup de treball del Departament de Matemàtiques

de l'I.E.S. BOVALAR de Castelló de la Plana

Aprovat pel Consell Escolar el dia 27 de juny de 2016

Tema 5.- Expressions algebraiques........ 3

Tema 6.- Equacions de 1r i de 2n grau... 23

Tema 7.- Sistemes d’equacions.............. 37

Tema 8.- Proporcionalitat numèrica....... 47

Tema 9.- Proporcionalitat geomètrica.... 59

TEMA 5.- EQUACIONS ALGEBRAIQUES

1. Expressa en llenguatge algebraic:

b) Un nombre augmentat en dues unitats

c) La meitat d’un nombre

d) El preu de x quilos de taronges a 1,50 € el quilo

e) L’edat d’una persona fa tres anys

f) El doble d’un nombre menys tres unitats

g) L’edat d’una persona d’ací a 10 anys.

2. Expressa algèbricament les operacions següents:

a) El triple d’un nombre més dos.

b) Un nombre menys la seva meitat.

c) El doble de la suma d’un nombre més tres.

d) Tres menys la suma d’un nombre més el seu doble.

e) Set més un nombre disminuït en quatre unitats.

f) Un nombre més el seu quadrat.

g) El doble d’un nombre.

h) El quadrat d’un nombre.

i) Un terç d’un nombre menys el doble d’un altre.

j) Un nombre menys el seu triple.

k) La suma de dos nombres consecutius.

l) El quocient entre un nombre i un altre.

m) El producte de dos nombres parells consecutius.

n) El quocient entre dos nombres consecutius.

o) El quadrat de la suma de dos nombres.

p) El triple d’un nombre més un altre nombre

3. Expressa en llenguatge numèric:

b) La tercera part de vuitanta-set

c) La meitat de vuit més tres

4. Uneix cada frase amb l’expressió algebraica que li correspon:

El doble d’un nombre menys tres x + x2

El triple d’un nombre més cinc x+1

El doble d’un nombre menys tres x2 - 4

Un nombre més el seu quadrat 2x – 3 + y

El quadrat d’un nombre menys x2∕2

El nombre següent al nombre 2x - 3

El triple del resultat de sumar cinc a 3 (x + 5)

La meitat del quadrat d’un nombre 3x + 5

5. Expressa en llenguatge algebraic les frases següents:

a) El nombre natural anterior al nombre x

b) La tercera part d’un nombre

c) El triple d’un nombre menys el seu quadrat

d) El quadrat d’un nombre menys ell mateix

e) El triple d’un nombre més 7 unitats

f) La meitat d’un nombre menys cinc

g) La suma de dos nombres qualsevol

h) El triple de la suma de dos nombres qualsevol

i) Dos nombres enters consecutius

6. Si denominem x l’edat d’una persona, expressa algebraicament:

a) L’edat que tindrà d’ací a quinze anys