silvia.morgades@upf.

edu

DRET DE LA UNIÓ EUROPEA

EL DERECHO DE LA UNIÓN EUROPEA DE DANIEL SARMIENTO SEGONA EDICIÓ O MÉS

TEMA 0: INTRODUCCIÓ
La Unió Europa es va fer per preservar la pau en Europa i allò es la fita de la creació de
la UE. La lliure circulació pot afectar a la seguretat. La Unió Europa està sent molt
selectiva alhora de deixar entrar molts països. La UE no està preparada per quan un
Estat se salta l’Estat de dret de gran manera. El famós és l’art.7.
Reptes interns i externs:

- Reptes econòmics i polítics:

BREXIT (31 gener). Si el Regne Unit deixa de ser de la UE algunes institucions
canvien. En cas del Parlament Europeu, fa que es reajustin els escons i pujaran
eurodiputats que ara mateix no estan.
CATALUNYA: sentència Junqueres Desembre de 2019 (13 gener).
Crisis de L’Estat de Dret a Polònia, Rep. Txeca, Hongria.
Repte de política exterior: coherència i credibilitat europea en la RRII; definició,
operativitat i utilitat PESC-PESD, Projecció exterior...  Relacions amb Amèrica
Llatina i gestió de les amenaces a la seguretat Internacional.
Repte de política interior i exterior  Espai Schengen, Crisis de refugiats 2015
(migratòria, de solidaritat, de gestió; acord internacional amb Turquia,
Relacions amb Líbia.

OOII DE COOPERACIÓ OOII D’INTEGRACIÓ

Estructurada entorn d’un òrgan
intergovernamental
Respecte de la sobirania dels estats. Les
normes obliguen als estats que hi ha
consentit. Principi de sobirania.
No necessiten un ordenament jurídic
complex ni un òrgan jurisdiccional.
Personalitat jurídica limitada
Òrgans supranacional
Les decisions (o algunes) s’adopten per
majories. Obliguen a tots els estats malgrat
no hagin consentit. Principi de solidaritat.
Ordenament jurídic molt desenvolupat.
Necessitat d’òrgans jurisdiccionals que
assegurin Int i Apl. Atribucció de
competències que donen com a resultat
polítiques i normes.
Personalitat jurídica ajustada a
competències.

CCEE – UE
La UE és federalista perquè hi ha un parlament que legisla , hi ha un repartiment de
competències i també perquè les normes d’una federació tenen una primacia i eficàcia
directe respecte els estats federats. No és una federació per el seu origen, no és una
constitució europea, votada pels ciutadans. Tampoc ho és perquè els estats membres
no fa que els estats deixin de tenir personalitat jurídica. I tampoc ho és, per no ser la
silvia.morgades@upf.edu

competència de la competència. La competència que té és la de atribució que els

estats li han atribuït, no per decidir quina és la seva pròpia competència.
En l’actualitat, quests models es reflecteixen en dos mètodes que configuren la
integració europea.

TEMA 1: ORÍGENS I EVOLUCIÓ DE LA IDEA D’UNA EUROPA UNIDA

La idea d’una Europa unida no comença amb la unió, sinó ve de més enllà. Té un
sentit geogràfic. Hi ha hagut un ordre europeu, en els tres moments en l’ordre
europeu fa ser en el de Carlemany, el segon va ser el regnat de Carles V (amb els
dominis indirectes i directes) i el tercer amb el domini Napoleònic.
Aquest ordre es basava en el domini i amb la força, tot això no té res a veure
amb la Unió Europea sinó de la organització dels estats europeus. Es comença a
plantejar la forma de organització per a que tinguin molta força. Es passa de la
res publica cristina amb la idea de una comunitat europea.
Dins d’aquests projectes hi ha molts, però només es presentaran tres:
- Duc de Sully, Le Grand Dessein  detecta 15 estats. Diu que un 1 consell
comú seria administrat pels 6 consells provincials. S’està referint a la
supranacionalitat amb normes que es fan es fan centralitzadament però
són executades decentralitzadament.
- Abbé de Saint- Pierre, La paix perpetuelle  precursor del funcionalisme,
la integració europea és un procediment llarg. Quan els estats cooperen
entre ells genera unes sinèrgies que produeix un procés de moltes
cooperacions.
- Compte de Saint-Simon, de la reorganització de la societat europea, o de
la necessitats i els mitjans d’agrupar els pobles d’Europa en un sol cos,
conservant cadascú la seva independència nacional (1814)  precursor
del institucionalisme.
Hi havia una nostàlgia en Europa, al final del s. XX trobem això. En el s. XX
trobem el període d’entre guerres (2 GM) amb una crisis política no biològica on
hi ha un desplaçament d’Europa del panorama mundial i augment de la
consciència de la crisis d’Europa. Hi ha dos moviments:
- Moviment pan-europeu: línia intergovernamental, més conservadora,
més una confederació. El seu origen està amb el compte Coundenhove-
Calergi. Ell volia fer un moviment de masses. Ell creia que la crisis
d’Europa no era biològica sinó política. Pretén organitzar els estats
europeus i és important perquè es el primer moment on hi ha una
traducció de les idees polítiques.
silvia.morgades@upf.edu

- Moviment federalistes: federació d’estats, més sobirania pels estats.

Tenen una traducció política perquè es proposa un memoràndum per
Aristide Briand per una associació europea, per evitar una nova guerra.
Pel que fa als moviments federalistes hi participen els pensadors més
importants de la època (Ortega i Gasset, Freud...)
S. XX 2 GM i després  manifest de les resistències europees (1944). Durant la
guerra hi havia una proposta que es va anomenar franco-britana amb Jean
Monet. Després de la Segona Guerra Mundial, Churchill fa un discurs pan-
europeu, més moderat, molt més light, una associació. Aquests dos moviments
són paral·lels i a partir d’aquí analitzarem la construcció europeu, des del 1945
fins el 1968 (moment on es consolida el mercat comú). En aquest període
trobem una perspectiva intergovernamental.
Després de la 2 GM, trobem un fort creixement econòmic que tot això porta a
una crisis amb dependència de l’exterior amb la crisis balança de pagaments.
També trobem una recuperació de l’economia alemanya amb l’ajuda de França
per no començar una nova guerra. Hi ha la proposta del pla Marshall fent els
estats units uns ajuts a Europa, finalment això es materialitza però els països de
l’est no hi participa però tampoc espanya. El pla Marshall tenia un objectiu que
era que els estats europeus es sabessin organitzar.
2 primeres realitzacions concretes: amb la OECE, OCDE. Són de cooperació però
no d’organització, només fomenta la cooperació. La segona realització és el
Consell d’Europa en Londres, les seves funcions són polítiques no econòmiques.
Idees per a la CECA  Jean Monnet deia que el fet que alguns països de l’est
feia conduir a una guerra i que hi havia de canviar la concepció dels homes amb
la creació d’una Europa dinàmica i deia que Europa no existeix, en aquest
moment ni el consell no la OECE no crea una organització d’estats, no es cedeix
la sobirania.
David Mitrany, un sistema pràctic de Pau (1943)  funcionalisme: mètode que
postula crear organitzacions tècniques despolititzades (funcionals) i
institucionalitzades. La acció comuna en un dels àmbits té un efecte
multiplicador necessari: spill over. La cooperació en un àmbit fa que es cooperi
en molts més àmbits.
Les idees de Jean Monnet necessita una traducció, i apareix Schuman, va
aportar l’acord de l’acer i el carbó precedent de la formació d’Europa. Jean
Monnet va obtenir l’aquiescència de Schuman per proposar una comunitat de
l’acer i el carbó amb la clau participació d’Alemanya.
silvia.morgades@upf.edu

La declaració Schuman porta a la creació a una de les primeres organitzacions

europees i ens diu que cal que preservar la pau en Europa. Ens diu que la pau
mundial no podrà salvaguardar-se sense esforços. Europa no es farà de cop ni
en una construcció de conjunt, sinó que es farà creant primer una solidaritat de
fet. No es representen els governs dels estats, cadascú val un vot i representa la
supranacionalitat i les decisions són executives de manera indirecta.
Supranacionalitat són: persones independents (no representen els estats,
decisions per majoria i de manera executiva. Això de la proposta en comú del
carbó i l’acer és una primera etapa de la Federació europea.
Comunitat europea del carbó i l’acer  tractat de París, 18 d’abril de 1951,
entrada en vigor: 25.7.1952. Els estats parts que formen són: ?. L’objectiu d’això
era crear un mercat comú del carbó i l’acer sense restriccions amb la creació
d’unes institucions, que vindrien a ser òrgans principals, però a nivell de
vocabulari s’ha de dir institucions:
- Alta Autoritat.
- Consell de Ministres: de tots els membres
- Assemblea Parlamentaria: que vindria a ser el Parlament europeu.
Representacions dels parlaments nacionals.
- Cort de Justícia: encarregat de la interpretació de la UE i en alguns casos
de la seva aplicació.
La CECA és un èxit perquè augmenta el comerç i els intercanvis sinó que a més
amplia l’àmbit d’aplicació i la voluntat de crear nous membres.
El segon pas en la integració europea és el Tractat de Roma amb la TCEE i
TCEEA, sense restriccions quantitatives. Però es considera que l’energia
atòmica, pel seu material bèl·lic s’ha de fer una comunitat apart.
CEE  objectius:
- Unió duanera amb un mercat comú (1968)
- Llibertat de circulació dels factors de producció (mercaderies,
treballadors..)
- Polítiques comunes d’acompanyament (com la PAC, o la política de
transport, de pesca i la de comercial comuna).
Principis bàsics:
- Homegeneitat democràtica
- Principi de la lliure competència (Espanya s’ha d’esperar fins el 86)
- DDHH
CEEA  objectius:
silvia.morgades@upf.edu

Anys 70’s i 80’s:

- Extensió del model de la integració a altres estats membres.
- Aprofundiment del model de la integració: mercat interior.
El primer moviment va ser un moviment d’ampliació que seria al 1973 a Irlanda,
Regne Unit i Dinamarca. El mercat comú és més important que la EFTA i el que
passa es que aquests volen entrar en el mercat comú, però aquests no li posen
fàcil a la EFTA amb el vot encontre pel Regne Unit dues vegades. S’incorporen
finalment. Després s’amplien cap el sud-est amb Grècia (1981). Al 1986
s’incorporen Espanya i Portugal quan surten de les dictadures. L’entrada
d’Espanya va ser dificultosa per que al 81 va haver-hi un cop d’estat i això no va
facilitar les coses. Es passa de 6 a 12.
El que ve a continuació és un moviment d’aprofundiment. El 1986 es fa la Acta
Única Europea. S’intenta millorar la democràcia dins de la UE i el funcionament
de les institucions, fer més propera al ciutadà la construcció europea i potenciar
la dimensió internacional de la UE. La integració és un procés però sobre tot el
bagatge europeu es va consolidant i un estat no pot ser part a mitges. Un procés
no negociable a ser-hi a mitges (declaració). I finalment el projecte planteja com
hauria de ser la UE i que fos més propera als ciutadans.
Les reformes institucionals hi són presents perquè es crea el Consell Europeo i
es crea el Tribunal de Primera Instància (Tribunal General) i es dona més poder
al Parlament Europeu. De noves competències tenim el mercat interior,
perfeccionament del mercat comú però té un aspecte molt important, a partir
d’aquí s’integren també les persones (espai Schengen), i finalment s’estableix
una cooperació política europea. Dintre de la integració europea hi ha cessió de
competències, on no hi ha cessió de competències és en la política europea.
En 1989/1990  s’inicia un període històric marcat per PECOs.
1992  TUE- Maastricht, tractat de tractats. En l’àmbit econòmic en 89 es va
decidir que s’havia de portar cap a una unió econòmica amb l’euro i també es
volia la reunificació d’Alemanya, ampliació geogràfica i de població (fet polític
intern) i finalment la guerra del golf hi ha atacs per part de la OTAN que fa que
el les potencies europees s’han de forçar.
CAJI: es fa perquè es veu que és impossible la lliure circulació de persones sense
cooperació en policia, judicial i immigració. Es fa un àmbit de cooperació no
d’integració. La complexitat de la UE a partir del tractat de Maastricht és alta.
Un dels elements que podem atribuir-hi és el principi del subsidiarietat.
Tenim un nou moment d’ampliació el 1995 amb Àustria, Suècia i Finlàndia.
Després hi ha un altre aprofundiment el 1997, amb el tractat d’Amsterdam,
silvia.morgades@upf.edu

però no és molt satisfactori, però surt el principi de la integració diferenciada. El

tractat aporta aquest nou principi que diu que s’ha d’abandonar la idea segons
el qual tots els estats membres s’integraran a l’hora, això no es pot mantenir
perquè no tots es poden incorporar de la mateixa manera. Es diu que s’ha
d’assumir que es absurd fer dependre l’ampliació d’aquests països al fet que
siguin capaços d’assumir. La integració diferenciada ja està existint ja que el
Regne Unit no participa en l’espai Schengen i això ja s’ha d’assumir que els
estats no seran capaços d’avançar com d’altres. Al 2001 hi ha un altre
aprofundiment amb el tractat de Niça que aconsegueix preparar les institucions
amb un protocol en que diu que cada país ha d’entrar d’una mateixa manera on
hi haurà esquemàticament que passarà si entren. És un tractat bastant tècnic
perquè preparen a les institucions. Finalment en la primera tanda, entren alguns
en 2004 i en la segona tanda 2007 entren dos més i Turquia no entra i no es
creu que entri. Croàcia entra a la UE 2013. Al 2019 entra en vigor el tractat de
Lisboa. L’ampliació s’acaba amb el Brexit, i en l’aprofundiment es el Tractat de
Lisboa.