Sessió 1: L’idioma de la diferència sexual

Com s’ha teoritzat la diferència sexual? Quines llengües parla? Quines estratègies teòriques i
polítiques es posen en marxa en el seu corpus? Un corpus múltiple i divers que, a partir del
qüestionament de l’ordre simbòlic —patriarcal i fal·lologocentrista— així com de les institucions i
economies, estructures del saber, el poder, les corporalitats, la propietat, proposen altres espais per a
la producció, interacció i significació. La diferència com a potència resignificadora i creadora, com a
potència de forcejament amb l’establert.
A partir dels textos suggerits, proposem obrir la discussió sobre les formes d’intervenció (política,
artística, afectiva, corporal, sexual) generades des de la diferència sexual, una diferència en coalició
amb les altres diferències. Unes formes d’intervenció lligades als seus contextos que ens segueixen
parlant, apel·lant, i per això, ens preguntem: de quina manera la diferència sexual —una posició de
lectura, una posició política— pot resultar decisiva en les nostres pràctiques, en les nostres
demandes i lluites?

• EBERT, T. (2000). Feminismo y postmodernismo de la resistencia. Diferencia-

dentro, diferencie-entre. A Carbonell, N., Torras, M. Feminismos Literarios. Arco
Libro. (Original publicada el 1991)

• COLLIN, F. Praxis de la diferencia. Notas sobre lo trágico del sujeto. A Praxis de la

diferencia. Liberación y libertad (Marta Segarra, Ed.). Icaria. (Original publicada el 2010)

• BERGER, A. E. (2015). Los fines de un idioma o ‘la diferencia sexual’. Revista

Interdisciplinaria de Estudios de Género de El Colegio de México, 1(1), 6-31. (Original
publicada el 2010)

• CIXOUS, H. De La risa de la medusa. Ensayos sobre la escritura (Ana M. Moix, Ed.).

Anthropos. (Original publicada el 1975):

◦ « El imperio de lo propio », pp. 35-43.

◦ « Ella es bisexual », pp. 47-50.

• GROSZ, E. The nature of sexual difference. Angelaki, 17(2), 69-93. (Traducció pròpia)

• IRIGARAY, L. (2009). Ese sexo que no es uno. A Ese sexo que no es uno. Akal. (Original
publicada el 1974)

• IRIGARAY, L. (2010). La diferencia sexual. A Ética de la diferencia sexual. Ellago.

(Original publicada el 1984)
Sessió 2: La diferència sexual en la/com a escriptura
La diferència sexual ni és una dada natural, ni és immediada. La diferència s’inscriu (com una
ferida), s’escriu (com un text) i fins i tot, s’excriu (com si esborrar deixés una marca). Per això mateix,
moltes autores diuen que la diferència s’interpreta, es llegeix (com un conte, una faula o una
partitura).
En aquesta sessió voldríem traçar les relacions entre diferència sexual i escriptura, així com també la
proposició d’una diferència sexual com a escriptura. Quines possibilitats se’ns obren quan
mobilitzem la diferència en/com escriptura? Com toquen els cossos? Com s’afecten els contextos?
Quines reserves susciten? Quines restes de les experiències i dels cossos són irrecollibles,
irrecuperables per l’escriptura? Hi ha restes excessivament fantasmàtiques, excessivement reals,
excessivament materials?

• CIXOUS, H. La risa de la medusa. Ensayos sobre la escritura (Ana M. Moix, Ed.).

Anthropos. (Original publicada el 1975)

• COLLIN, F. (2006). El sujeto y el autor o el acto de escribir como acto universal. A Praxis
de la diferencia liberación y libertad (M. Segarra, Ed.). Icaria. (Original publicada el 1990)

• DERRIDA, J. (1989). La diferencia. A Márgenes de la filosofía. Cátedra Madrid. (Original

publicada el 1972)

• DERRIDA, J. (1985). Voice II (Correspondència amb Verena A. Conley). (Traducció

pròpia).

• DERRIDA, J., & CALLE-GRUBER, M. (1996). Scènes des différences. Où la philosophie et la

poétique, indissociables, font événement d’écriture. Littérature, 142(2), 16-29. (Fragments
de traducció pròpia)

• IRIGARAY, L. (2009). Cuando nuestros labios se hablan. A Ese sexo que no es uno. Akal.
(Original publicada el 1974)

• MALABOU, C. (1996). De Changer de différence. Galilée.:

◦ Capítol 1: El sentido de lo femenino: Sobre la admiración y la diferencia sexual.

Lectora: revista de dones i textualitat, 15, 281-299.
◦ Capítol 2: Grammatologie et plasticité. (Fragments de traducció pròpia)

• NEGRÓN, M. (2002). Fotografiar el perfume. Lectora: revista de dones i textualitat, 8, 39–47.

Sessió 3: La differenza sessuale. Un saber de la relació.
A càrrec d’Elena LAURENZI, investigadora a la Università del Salento, professora a l’Universitat de
Barcelona i traductora.

La radicalització del feminisme de la "segona onada" trenca amb el projecte modern il·lustrat i amb
la vindicació de la igualtat política entre dones i homes. Evidenciant les apories de l'universalisme i
del subjecte "neutre", pretén a el mateix temps desmarcar-se de la metafísica dels sexes i de la
identificació amb el femení. El pensament de la diferència sexual, en la seva versió italiana, fuig de la
lògica de la identitat: no busca una definició, sinó que valora la subjectivitat de cada dona, restituint-
li la seva rellevància i autoritat en el món comú. La diferència, més que un concepte, és una pràctica:
una pràctica de la fidelitat a la pròpia experiència ("partire da sé") i de relació privilegiada entre
dones. En aquesta trobada seguirem les pistes d'aquest pensament a partir d'un text clau del
feminisme italià: el Manifesto escrit per Carla Lonzi i altres dones del grup Rivolta femminile.

• BOCCIA, M. L. (1987). L’io in rivolta. Vissuto e pensiero di Carla Lonzi. La Tartaruga.

• CAVARERO, A. (1987). Per una teoria della differenza sessuale, A Diotima. Il pensiero della
differenza sessuale. La Tartaruga, pp. 43-79.

• COLLIN, F. (1991). Diferencia y diferendo. La cuestión de las mujeres en filosofía. A

Historia de las mujeres en Occidente , vol. 5. Taurus, pp. 291-322.

• FORCINA, M. (2019). Identità, genere, differenza: quale statuto epistemologico?. A La

differenza come risorsa. Atti del workshop 2018, Università del Salento. http://siba-
ese.unisalento.it/index.php/dcr/article/view/20242

• IRIGARAY, L. (1985). El cuerpo a cuerpo con la madre. A El cuerpo a cuerpo con la madre.
El otro género de la naturaleza. Otro modo de sentir. LaSal, pp. 5-17. (Original publicada el
1981).

• LLIBRERIA DE DONES DE MILÀ (1991). No creas tener derechos: la generación de la libertad

femenina en las ideas y vivencias de un grupo de mujeres. Horas y Horas. (Original
publicada el 1987).

• LONZI, C. (2018). De Escupamos sobre Hegel y otros ensayos. Traficantes de sueños

(Original publicada el 1970):

◦ Manifiesto de ‘Rivolta femminile’.

◦ Escupamos sobre Hegel.

• MURARO, L. (1991). Le genealogie femminili. A Diotima, n. 2, 2003. http://

www.diotimafilosofe.it/larivista/le-genealogie-femminili/